s^- • - íWWSSÍAWí-ííSfSíííífA:;::::::-:;:;::

^¿¿*»M*« ^ttáutaS <¿ ^„

CO

00

Ci

J

UJ

Q

tí

aCQ

*tí

>0

Z

a*&ez&ct,

•Raber t

2*f*ejoíveraoce^s

no fos cosa facis panai no.ho puguis resistir.

Aquest pic contestarem VAen el senyor Pere GiI ^^que pareix estar intranquil,però un poc el calmarem,per això Ii enviaremun poc de "seregumil"a dins es mateix missiIque en pega a s'embull de fil No mos vu|8uis embullar

de que no mos "enteram"noltros llegim i repassami quan ben segurs estamllavors solem contestar.Ara has de malavetjarno remoure molt s'eixamque ses beies s'alçaran

segur H aclarirem.

Pere, sa Comissióno ha de mester presidentés tot una bona gentningú surt des botadorun sol fe d'esvaldors'altre trosseja es tiói s'altre amb so picassófa estelles des més valenti un com tu, innocentva sencer en es fogó

Aquesta comissióestà ben apreparadano ha menester ambaixadani tampoc ambaixadorni cervell superiorcom de de vostè, senyor,que Ii falta una arruixada

S'ha inaugurat un escutd'aquest bell art de glosaraixò se va començardins es poble Portolài es qui el se va inventarel mir Io bastant sabut;no facis de caparrutque tot això arribaràa tots mos empararàperquè es glosadors que hi haa dins es Grup Balearmos ho tenim merescuti un president avengutllavonses se triarà.

^sT&i*2>¿km,

<Pete6<4.M A R R A T X I

Es un terme des més gransi tothom sap que ês molt sa.Si pateixen des pulmonshi vénen per millorares veils i ets infantons,pagesos i ciutadans.

i llavors podrien picar:

"Adiós", ambaixadorque tengueu un bon viatgei si mai tornam per MaOaprepara un murrioo un altre servidorperquè te dugui es formatge

Ara te contestaréIo que vares demanarS'Agrupaci6 Balearde glosadors te diré

Volgueres jugar amb ventatge; no crec <lue mai 1M8ui be

això és de poliss6"presumeis" de professori sols no arribes a missatge

Si vaig llegir malamenti no et vaig entendre clarperdó te vull demanar

crec que ho podràs comprovar Com un xotet innocentquan sentis aquests reclam. perquè has de tenir present

que quan era es momentTampoc no mos has d'ensenyar d'escola haver d'anard'entendre Io que un llegeix; sa casa qUe em Vaig criarvenim d'un poble pagèsperò tenim es cap clarquan mos solen preguntaren mallorquí o en castellàen llatí o en africàen alemany o en anglèsi an que estigui en portuguèstot ho sabem desxifrari tu, en llevar-te es catalàja no et queda casi res.

Tu que véns de casavares poder estudiarper aixo saps destriarsa solfa de sa musica;escolta bé el qui s'explicaperquè m'expressaré clar:Quan has de beure o menjaramb sa gent no hi pots estar

sempre s'acabava es pamolt abans que sa talenti per guanyar-me s'alimenthavia d'anar a treballar,si no vaig estudiaren tenc un gran sentimentde Io que estic més contentque davant tota sa gentcara altra em puc passejar.

rica

WM¿9 <9

WW

per untar aquest engranatged'aquesta comissió.

Fa estona que està fundadai una cosa bona té,que en sentir ase que bramaIi donam Io que ha mesterel fermam a prop des paier0 "dam" punts a sa romana1 si no acaba sa ganaper on té sa carn blanahi ha tanyada d'ametler.

Pere, tens unes sortidesque pareixen d'un aubat;¿no veus, calapot inf latsi no havíem contestatés que no havia interessat?

i és digne de lamentar,però sempre algun n'hi haque se fa un poc foranerun exemple et posaréPere, tu ets es primera sa trobada que es fete vares esbarriar

No remenis molt es focperquè et podries cremara sa trobada balearque a Maó se celebràtu hi vares participari en ver-mos de desplaçara peu a qualsevol lloctot te pareixia pocamb sos amics haver d'anarsempre te feies enllàcoa baixa com un cafeies un fets d'albercoc.

Es paraula vertadera

un amic teu va contarque repugnes una micai t'ho donen dins una picacom fan amb so bestiar.Ara em vaig a despedir

Oe Ia Majestat Sagradame ve aquesta donacióper Io tant un glosadorsi Déu no 11 ha donat es dosol fer sa glosa esguerrada

Jo sem de sa Comissiói ara començ a envestir:Vicenç, te vull advertirque no facis de colló,que quan 'mollam s'esquadróés molt mal de resistirté collons de fer botirtota sa teva llavor.

no és que em pensi haver 'cabat

Tu fas ses ombres molt primes;lo que acab d'anunciar

però un treball començatja fa temps que he reparatque tot principi té fino ho vull dir exacte axiíIo únic que em resta a dir:queda molt de foc colgat.Crec que te basta es viatgetu dus prim es selletói si no t'espassa s'inflorte puc dar un altre massatgeperquè tenc força i coratgei altra classe de llenguatgeperquè puguis entendre-ho

perè t'hem preses ses midesi es traje serà gruixat.

©En Pere GiI mos demanaque hem d'aprendre de llegirque en lloc de contestar-liembrutàrem una plana;no feim sa farina blanadius que res te vàrem dirdins es ram de mallorquíara et volem advertirsi no ets de salut sanaconvé et posis sa catsana

tots ho vàrem comentaren ver-mos de desplaçartots junts solíem anaren grup o per sa vorerai tu, davant o darrera,casi sempre a s'altra aceratot sol, Io mateix que un cai ara vens a marejar;i no trobes que això "fa Pere"?

Ja ho diu madò Xibeca:"Qui amb al.lots se colgacompixat s'aixeca"

COMISSIO PORTOLANA DE GLOSADORS

No mos vulguis moure guerraen que estiguis preparatd'armes i "acorassat"no fos cosa es Consolatque has posat per dins Ciutattu i ell no pegueu per terra.

De s'escut te par! un pocperquè veig que es teu cos frissano Ii facis dir cap missaque això no se cala foc.Noltros no hem 'gafat es trotper "mogola" tal divisahomos amb nom d'hortalissacom tu no en volem a prop.

Tenim s'escut resplendentés una cosa divinaa dins sa matèria primaha sortit Io més decentja tenim un presidenttenim padrí 1 padrinatota de llengo mallorquinacom un clavell "florecent"i tu està inconscientes teu cap ja no endevinaIi falta una brusquinad'Abril, Llevant o Ponent.

I

TICIA

3(247)

Presentam avui, aquî en primera pagina comes mereix, aquesta nova secció de Xim d'Aixa.

Després deI récent èxit obtingut amb el seullibre Bimbolles s'ha volgut tornar posar en marxai ens ofereix aquesta Embosta de baleigs que volser un resum de les seves experiències per aquí iper allâ tot iI.lustrant les seves mateixes fotografies.

Embosta de baleigs. grapada d'iUusions que nol-tros recollim avidament mentre oferim al seu autoruna cordial i efusiva benvinguda.

FUSTANEL-LA:

Nom de l 'uniforme de Ia Guardia del PalauNacional de Grècia.

des.Les faldes i manegues de Ia brusa estan plisa-

La vestimenta és teatral. La guerrera va bro-dada, talment una casulla.

Les aceres d'Atenes son de marbre. EIs Grecs,amb tanta matèria prima, forçosament havien d'esde-vendir escultors.

A Atenes no tenen cabuda els gratacels.

XIM D'AIXA

Barcelona '92, una realitat

Es produeix un nou i sepulcral silenci ecologistadesprés de l'accident del submarí nuclear

Segons Ia Conselleria de Sanitat "SE PUEDECOMER UNA TONELADA DE TORDOS LIGERAMEN-TE RADIACTIVOS SIN NINGUN RIESGO".

Es va fer l'exposició Baleares Nautica que, perdesgracia, un any més no va ser amb Ia llengua deIes Balears.

Hi va haver filtracions de documents dins Iamateixa Otan.

En Fèlix Pons va tenir Ia brillant idea de con-vocar una reunió secreta per informar sobre el docu-ment quan un dia abans havia estat publicat per Interviu i l'havia llegit tothom.

En Felipe Gonzalez va partir el mateix dia quehavia de respondre sobre l'esmentat Informe.

Vàrem haver de suportar no-sé-quantes gotesfredes.

En Ia Colcada de Ia Beata es varen poder veureescrits com "Colegio Jaime I", "Colegio Montesión","Los payeses de Son FIo" i una sobirana COL'LABO-RASSIO amb lletres de mig metre que feia autènticmal als ulls i és que encara hi ha molta gent queno sap escriure o que té una peresa tan grossa queIi és massa felna mirar un diccionari.

G.A.V.

4 DE FRESQUES

BUNYOLADA A PORTOL

El dissabte dia 25 i organitzada per Ia Comissió deFEstes del Carme es va fer una bunyolada a Ia Plaçade l'Església. La festa començà un cop acabada lamissa del vespre i compta amb l'actuació del grup"Aires des PIa de MarratxT".

EXCURSIO PER ALS PENSIONISTES

El passat dia 26 i organitzat per l 'Ajuntamentamb el patrocini del C.I.M. es va fer una excursióper als pensionistes i jubilats de Portol i de Sa Caba-neta. La inscripció era totalment gratuïta per alspensionistes i jubilats, havent de pagar 1000 ptes-dinar inclòs- els acompanyants.

L'excursió es feu per Inca, Menestralia -ambvisita a Ia fàbrica de vidre-, Alcúdia, on es visitàel mercat, Son SAnt MartI, on es dinà, Muro i SaPobla. En total ompliren cinc autocars.

Aquesta mateixa excursió se farà també pera Ia gent d'Es Pont d'Inca i d'Es PIa de na TEsael proper 9 de novembre.

LA GUARDIA CIVIL HOMENATJALA SEVA PATRONA

El dia 12 d'octubre, Ia guàrdia civil d'Es Pont d'Incava retre homenatge a Ia seva patrona.

EIs actes consistiren amb una missa, que fouoficiada pel rector d'Es Pont d'Inca, d. Miquel Mulet.Un cop acabada Ia missa, fou oferit als presents unpetit refrigeri. A l'acte hi varen assistir el batlede Marratxí, el coronel Aleu i el comandant Casta-nyer del centre de control i vol de Son Bonet.

FESTA DE TOTS SANTS

El dissabte dia primer, festivitat de Tots Sants,Marratxí va complir amb Ia tradició de visitar elcementiri en dia tan senyalat i, igual que altres anyses va celebrar una missa per als morts del Terme

. a Ia capella del cementiri. La missa, que començàa les quatre, fou seguida per molta de gent que om-plia el recinte de Ia capella del cementiri municipalde Marratxí.

QUINTOS 88

Ja se comencen a moure. Ens comuniquen quetreuen unes paperetes per rifar una porceIla i unindiot per Nadal. El donatiu és de 100 ptes i confienen Ia participació i col·laboració de tot el poble.

AjuntamentAmbulànciaBombersGuàrdia Civil

Telèfons d'interës60 20 23

28 58 5829 12 50 25 12 3460 02 27

CALENDARIDE GUARDIES MEDlQUESels dissabtes de 9 a 17 h.durant el mes de novembre

Dia 8Consulta de 9 a 11: C/Sant Alonso, 25 ES PONT D1INBústia d'avisos: C/Sant Alonso, 25 ES PONT D'INCAUrgències: Pça de Sant Marçal, 5 SA CABANETA

Dia 15Cons. 9 a 11: C/ Santa Bàrbara, 20 SA CABANETABústia d'avisos: C/Trinitat 32 PORTOLUrgències: C/ de l'a Trinitat 32 PORTOL

Dia 22Cons. 9 a 11: C/ SAnta Bàrbara 20 SA CABANETABústia d'avisos: C/ Jaume I 30 SA CABANETAUrgències: C/ Jaume I 30 SA CABANETA

Dia 29Cons. de 9 a 11: C/ "Escuela" 20 PORTOLBústia d'avisos: C/ "Escuela" 20 PORTOLUrgènciesCa'n Domingo,38 trav.,n« 26 SA CABANET

MIQUEL BOSCH

Es Pla de na Tesa

Servei d'urgènciamèdic 23 94 47

En Es PIa de Na Tesa no ha succeït res denou durant aquest mes passat. Hi ha moltes cosesper dir, moltes per discutir, i moltes altres per fer,però ara no en farem el seu comentari. Ho deixaremper més envant, per un altra mes i ho podrem feramb més calma.

Per aquesta vegada només faré referència ales conseqüències de les pluges d'aquest mes passat.Com sabem, va ploure molt per octubre. I això queper aquí baix només plogué un dia o dos, però quanplou, plou a pler. El fet és que hi va haver aiguafins per on no n'hi havia d'haver. La plaça de l'ajun-tament estava anegada, d'aigua n'hi havia més d'unpam i sortia poc a poc per un forat que dóna al car-rer General MoIa. La gent ni hl podla caminar finsque passaven bastantes hores sense perill de banyar-se els peus. Tota aquesta aigua va a parar aI capi a Ia fi al carrer de ca's Garriguer i queda embas-sada davant les cases.

Al carrer de Ca ses Monges, que ha estrenatfa poc asfalt nou, passa ben igual que al carrer "Sar-gento Provisional": quan pIou tot és aigua i Ia gentno pot passar-hi fins que a força de forces s'ha eixu-gat. EIs veïnats encara enyoren aquells bassiots ipedres que hi havia* No feia falta gastar tant peraixò, tanmateix no s'hi ha posat solució.

A primers d'octubre s'obrI l'escoleta dels nins.Hi van una dotzena d'al.lots de 2 fins a 4 anys. Detot d'una n'hi havia més d'apuntats però a l'horade Ia veritat el preu no ha estat al gust de tothom.L'Ajuntament encoratjà i ajudà les mares que al capi a Ia fi han estat les que han fet possible que s'o-brís l'escoleta d'Es PIa de na TEsa.

JOANA M« MATAS

_ _^ |/ | 5(249)

Es Pont d Inca

FESTES DEL PATRO D'ES PONT D1INCA

Com vàrem anunciar a Pòrtula del mes d'octu-bre, Es Pont d'Inca va dedicar una setmana de festesen honor del seu Patró, Sant Alonso Rodríguez. Elmotiu que els motivà a fer aquestes festes és queenguany fa cent anys que el Bisbat de Mallorca com-prà el solar on avui hi ha l'església i Ia plaça. Laintenció del poble és fer, a partir d'ara, unes festesque anomenen Setmana Cultural cada any per octu-bre.

EIs acten començaren el diumenge 19 d'octubre amb una gimkama organitzada amb molt d'interèsper un fuster deI poble, el qual dedicà moltes horesa fer obstacles que varen haver de superar eIs jove-nets més decidits amb les seves bicicletes. Aquestva esser un acte que va agradar molt. Aquest dia,a Ies 8'30 del vespre hi va haver un concert de Iacoral de Sant FEIiu, de LlubT. L'església estava degom a gom i podem dir que el concert va tenir unèxit enorme.

Després el dimecres 22, i dijous 23 hi va havertorneig de futbíto, el III Torneig Ca's Ferrer. EIspartits es jugaren al camp esportiu La Salle.

El divendres 24 es va fer una revetla a saplaça. Havia de començar a les 8'30 però a les horesencara no havia sopat tothom. Va actuar l'Orquestrinad'Algaida. Les peces que interpretaren volien animarIa gent a perdre el fet i a fer bulla per llarg, i defet ho aconseguiren. Desprès d'aquesta actuació n'hiva haver d'altres, de gent aficionada i decidida, dis-posta a col.laborar en Ia festa amb Ia seva veu iel seu art.

I arribà el dissabte, dia del Patró. Ben prestes posaren les dones a posar llevat, pelar patatesi preparar-ho tot per fer els bunyols. A les 11 delmatí es feren jocs populars, es va muntar un tallerde fang i pintura on els aI.lots disfrutaren moltíssim;aquests varen ser molt participats.

A les 4 del capvespre, el grup Cucorba va ferIa gran actuació que els nins esperaven amb moltad'il.lusió. Hi havia més de 100 nins, que quedarenencantats i meravellats davant les carusses, cançonsi danses de Cucorba. A les 20 h. el Bisbe presidíi predicà a Ia missa de St. Alonso. Don Teodor Ubedava voler quedar amb Ia gent una estona per tastarels bunyols i donar els molts d'anys a tots.

Tothom va poder menjar tants de bunyols comva voler. Sobre aquest punt hem de destacar Ia granajuda de n'ANTONIA LLUBINERA amb Ia col.labora-ció de moltes altres dones, que ha fet possible unavegada més que no faltassin els bunyols.

La nota negativa d'aquesta bunyolada és queIa música va faltar perquè Ia colla de xeremiers tocàmolt poc temps. I també que Ia gent protestava per-què els bunyols eren freds: s'ha de comprendre queno es poden fer tants de bunyols per a tanta genti que siguin calents tots.

VoIem fer constar que aquestes festes han estatpatrocinades en Ia majoria d'actes per LA CAIXADE PENSIONS. Hem d'agrair Ia seva col·laboraciói esperam que l'any que ve voldrà una vegada mésfer tant de bo com ha fet enguany.

. Per acabar no queda més remei que ressenyarque els nostres veïnats del carrer de Sa CAbana nocomparegueren gaire en els actes. Havíen promèsIa seva assistència quan els varen convidar però noIa compliren. Es veu que no volen saber res del po-ble; deu ser perquè no els agraden els bunyols.

JOANA M*—MARITA

ESPORTS - ES PONT D'INCA

El mes de setembre s'inaugurà en eI col.legide La Salle d'Es Pont d'Inca una pista de futbito,patrocinada pel C.D.Distribuciones Mirgasa. La majo-ria dels components d'aquest Club són Pontd'inquersi el seu entrenador és en Maties Rebassa.

La inauguració de Ia nova pista va ser un èxit.La gent respongué molt bé davant un acte esportiu.Acabat el primer partit no va faltar una bona bere-nada, que agrairen tots els espectadors. Des de lla-vors se celebren cada setmana els partits correspo-nents a Ia lliga de Ia temporada 86/87.

Seguidament vos detallam els partits que escelebraran els mesos de novembre i desembre:8-XI Dist.Mirgasa--Ant.Balaguer15-XI P.Municipal—Dist.Mirgasa22-XI Dist.Mirgasa--Pescados Pepe29-XI Dist.Mirgasa--Mare Nostrum

6-XII Dist.Mirgasa—Veredeca13-XII Bingo Lidia--Dist Mirgasa20-XII Dist.Mirgasa—Peña Arrabal

EIs partits que s'han de jugar a Ia nova pistade La SaIIe es fan a les 17 hores.

Volem agrair des d'aquí Ia participació del Cluben les Festes del Patró perquè així poguérem disfru-tar de les noves instal.lacions en el torneig de futbi-to i també agraïm Ia seva participació desinteressadacom equip.

M A R I T A

6(250)

PUlG TOMIR (1102 m.)

Aquesta excursi6 Ia començarem en el camTque va a Ia font de Binifaldó, que comença davantles cases de Menut, a Ia carretera de Lluc a Pollença

El camT està asfaltat fins a l'embotelladorad'algua de Binifaldó. Quan s'acaba l'asfalt, davantnoltros veurem una paret, i entre Ia paret i el tancatde l'embotelladora veurem el caminoi que se va enfi-lant per amunt. Baix un penyal que tenim a Ia dretapassarem per una grossa rosseguera, en haver-la tra-vessada trobarem un collet i pujarem per ell. Llavorstrobarem una altra rosseguera en forma de comai seguirem per ella fins esser dalt. Una vegada adalt en direcció Est veurem ses cases de sa neu,i en direcció NO veurem el cim del Tomir. Una ve-gada a dalt del Tomir val Ia pena fer un descansi contemplar Ia meravellosa vista.

El camí de tornada el podem fer pel pas delDiable o per sa font de ses Falgueres, però mos con-vé fer-lo pel camí de venguda, ja que aquests altressón molt perillosos i és bastant fàcil perdre-s'hi.

Horari aproximat: 4 hores.

JORDI CLOQUELL

UN CONSELL AL TEU SERVEI,Cada any el Consell Insular de

'.'¿:lorca du a :e'me nous projectes•"'• garantir rn:llors servers públics• .;es 'e? D9'so"e? ^oe viue^ a la

"?. 'M •'• a vPC7Jd Ti?rre • .n-- '-.«-"'s •/ ' i uu .^ r , " j ) -:o: i,xo

'•> - '' ' ;o '--- j<y t? 4'feej,. .;!ui c

risagJ$

ÀREA ECONÒMICA

Promoció d8l turisme.. Pro-tecció de l'entorn amb campanyesde neteja de plat|es i el nostre lloc.

Impuls de Ia nostra indústria i co-rnerç. . Accions de millora de Ia ra-maderia i l'agricultura.

ACCIO SOCIAL I SANITATLJ Hospital General. ; Hospital

Psiquiàtric : Llar de l'Intància .Llar de Ia Joventud. Lrar dels An-cians. : Patronat Verge de Ia Sa-lut. T Hospitalde NiI

- Centre de Prevenció del'AbúsdeDrogues. Grupd'Edu-cació Saniiaria a les Escoles.Elaboració del Mapa de Serveis So-cials de Mallorca

AREA DE CULTURA IESPORT

Ordenació d'arxius propis id'altresorganismes Difusiócul-tural per mit|a del Teatre Principali Ia BiDlioteca Artesana. . Impulsdel coneixement i l'us de Ia nostrallengua. ~ '. Dilusió del nostre folk-lore. _ Elaboració del PIa d'lns-tallacions Esportives en els muní-cipis. „ Fomentdel'miciacióipràc-tica de tot lipusd'esport.

ÀREA DE COOPERACIÓ IORDENACIÓ DELTERRITORI

Elaboració del PIa d'Obres >Serveis per dotar els pobles de l'in-lrastructura bàsica Mantemmenlde Ia xarxa viària propia (39% de lescarreteresmallorquines). ~ Serveide Prevenció i Extinció d'incendis iSalvament.

El Consell Insular de Mallorca tre-balla intensament des de aquestesquatre àrees perquè a Ia nostra illaes pugui viure cada dia millor, ambtotes les comoditats, salut, i unconstant enriquiment cultural.L'avanç en aquest sentit ha estatcontinu durant els vuit anys de fun-cionament del Consell, i els fruitsobtinguts, molt nombrosos. Peri-,xo, avui ens sentim satisfets de Iafeina feta. i a Ia vegada, plens d'il.lu-sió per incrementar-la cada any.

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

T rUe^40KMK^- V^j&áW- Je

J6HOVa' LostestigosdeJehová

rfrrliijii UH/damrnre í» volunlid dc Díon

por todo cl mundo

Estant de ple en tasques de Redacció ens hanvengut un grup de testimonis de Jeovà que fan feinade proselitisme dins el nostre terme i hem aprofitatper a fer-los unes preguntes per tal de conèixer-los un poc.

Quina és Ia trajectòria ideològica dels Testimo-nis de Jeovà?

Ensenyar Ia BTblia a Ia gent i estudiar-la noltrosmateixos per poder-la entendre.

Quines s6n les principals dificultats que les al-tres religions vos plantegen?

Segons Ia ideologia que tenim, tenim el puntde Ia sang: quan un necessita transfusió Ia Bíbliaens diu que això no és correcte; això per segons qui-nes lleis seria un assassinat, però Ia Bíblia ens expli-ca que ens donaren el manament de no consumir sangen cap de les seves formes.

Quantes vegades sortiu a Ia setmana?Depèn del temps que tenim. N'hi ha que només

ho poden fer els caps de setmana i altres que s'hidediquen tot el temps; a aquests els deim "precursorsde temps complet".

Quina és Ia vostra denominació?Ministres de Jeovà.

I Ia vostra funció?Parlar de Déu, explicar Io que diu Ia Bíblia

i ajudar a entendre Io que diu aquella.

Com veis Ia publicitat que vos donen?Noltros no en cercam. Només volem ensenyar

a les persones allò que Ia Bíblia diu. Jesucrist diguéque predicàssim, però que no obligàssim.

Quina gent de Ia vostra religió teniu a Marrat-

No ho sabem exactament. A Ia congregació d'a-quí hi deu haver entre 30 i 50 persones.

Quina acceptació teniu? Com vos respon Iagent?

Com que es pensen que els han enganat, tampocno volen saber res de noltros. Però noltros els volemajudar a què investiguin amb Ia Bíblia, que és Ia pa-raula de Déu.

xi?

ELEVONSEleccions a Marratxí: quatre anys de govern d'U.M.

A set mesos, més o manco, de les noves elec-cions municipals, vull fer un petit estudi sobre elprograma electoral presentat per U.M. a les darrereseleccions, estudiant les coses promeses, les que s'hancomplit i les que no.

El programa electoral que es va repartir perIes cases, ara fa quasi quatre anys, després d'unapetita introducció, deia textualment:

"(2) Unió Mallorquina gestionarà que totsels nuclis i urbanitzacions del municipi ten-

guin els serveis adequats.CREACIO: de serveis de caràcter general: Residènciasanitària, locals de cultura i tercera edat, Escolad'Artesania"

Fins avui, de totes aquestes promeses de creaciódins el municipi, no n'hi ha cap que sigui realitat.

La Residència Sanitària.- La situació sanitària dinsMarratxí es tercermundista en tots els aspectes. Lasituació dels dispensaris municipals: no tenen tot elmaterial per a una assistència com pertoca. En ESPont d'Inca trobam el lloc més afectat per aquestproblema per Io petit del dispensari i Ia quanti tatde persones que han d'ésser visitades. ¿On és Iacreació de Ia Residència Sanitària promesa en el pro-grama electoral? ...Allò que el vent s'endugué.

Locals de Cultura i Tercera Edat.- Aquí l'Ajuntamentsí que ha fet una cosa, un local de cultura en EsPont d'Inca, que fou inaugurat amb una conferencia.Però als altres nuclis de població, res de res; hi ha-gué contactes amb el cine de Pòrtol, però això foutot: ni locals ni activitats culturals.

Quant als locals per a Ia Tercera Edat, els nos-tres padrins es continuen reunint als llocs de sempre,és a dir als cafès, un Hoc que malgrat molta gentno ho cregui, no és l'apropiat, ja que moltes personesvolen parlar de les seves coses i dels seus passatsdies, i un cafè no és lloc apropiat i més avui endia, entre màquines de música, televisors a tota mar-xa, màquines de "marcianitos", i demés trulI delscafès. Una altra cosa en Ia qual el grup municipalde Ia majoria no ha avançat cap passa i ha deixatincomplit.

Escola d'Artesania. Un pic se'n va parlar, durant Iaprimera Fira del Fang; a Ia inauguració, el batle di-gué que Ii feia molta d'il.lusió poder fer una Escolad'Artesania per aIs joves, però fins avui en dia totcontinua igual que fa quatre anys.

El mes proper parlarem de les millores oferidesdamunt el programa electoral d'U.M. dins Marratxí.

EN TOMEU DE SA CABANA

?N-

04tf»rM

9(253)

EN PARLAR DE MI NO RlC

o El Castellà, LLengua de Segona

Darrerament, i degut a un referèndum que s'ha feta Californià per declarar l'anglès llengua oficial, hanestat molts els escrits i comentaris criticant forta-ment aquesta decisió d'un estat dels Estats Units.

Totes les crítiques han destacat un punt: és un absurdvoler imposar una llengua per decret i que això va

ben a les clares contra els castellano-parlants. MoItbé, ja tenim Ia Seu plena d'ous!

¿S'han aturat a pensar els qui critiquen aquestreferèndum que amb aquesta positura no fan mésque donar Ia raó aIs qui defensam Ia nostra llengua?Es ben segur que no, perquè això seria tirar-se pe-dres damunt el seu terrat.

¿O és que el castellà, durant dos-cents anys,no ha fet el mateix que volen fer els ianquis en an-glès? Es a dir, durant dos-cents anys el Castellanoha estat i és Ia llengua oficial -per decret- de l'Es-tat Espanyol, en total perjudici de les altres llengüesde Ia Península, com el Gallec, el Basc i Ia nostrapròpia llengua, el Català; perquè avui en dia encaraes sent dir allò de "hableme en castellano". ¿No ésaixò igual d'absurd, iguaI d'atemptat i de menyspreua una cultura? a un poble? com diuen ara els defen-sors del castellà.

¿O és que aquests senyors que ara s'escandalit-zen perquè el castellà serà una llengua de segonadavant l'anglès, a California, no s'han aturat a pensarque abans el mateix castellà ha fet el mateix ambles llengües de les nacionalitats que formen l'EstatEspanyol? No s'han aturat a pensar que a Califòrniaalmanco han fet un referendum,pero aquI varen serlestropes de Felip V, amb Ia força de les armes, queimposaren el castellà, a un lloc on Ia majoria l'igno-rave.

Per favor, un poc més de serietat i no mostrarels peus, ja- que Io que s'ha escrit arran d'aquestapolèmica californiana per mor de Ia llengua, ve aser el titular d'aquest escrit "EN PARLAR DE MINO RIC". Això és el que els passa als defensors deIa "lengua del imperio".

JOANET A L'ONSO

La portada d'aquest mes és de R. Robert. Nata Barna el 1953, és d'ascendència mallorquina i viua Ciutat des dels 6 anys.

Ja de petit s'interessa per Ia pintura, de Iaqual aprèn diverses tècniques que corresponen a al-tres tants estadis de Ia seva evolució artística. Apartir dels 27 anys se dedica a Ia tinta xinesa, estilque encara practica.

Aquesta tècnica, Ia podeu veure en portada,no és senzilla. L'artista ha de fer molts d'esborranysabans d'arribar a les corbes partint de Ia recta. Estot un repte que Ii serveix per expressar les sevessensacions.

-4.A MOSCA BARRUDA—

SP... AixC a*70 HD

SfìMi-

qp<y ^yf ç

V

?«*J ÉÍLtC

ÎBÎCS , <qAUECSOCHtflLAWS,

*SP*y v *>

^0*4**^^Cu&t**

&<pti#* <****

B1FORMMÓ I MflTBiCUUI

RADIO ECCAO.l.hcn * &.l.lta. 2 - Etr A TELS. <6 <76J - «3701

t. tlU»«S • tUf"0>!S i, » • 11 i Ii 11 • Il *«.i

amXLrCULARDCMAUOKCAJ

pçeò wit*/$UE p6ftpAMUtfT 0*

9f ToT1 JOU ¡JtKfU

& y y

VVr-*

Vri0o>ftni&<Aws'

V.*>9PyV

S)

RAMON TURMEDA

UALtAKlSDomingo, 12 octul>rc 1986

MARRATXI / POBLE DE POBLES PROP DE CIUTATMarratx í ha seguit el de-

senvolupament de Ia ciutatde MaUorca amb on creixe-ment urbà parallel. Coma zona reaidencial de màd'obra, a laprimerameitatde icgle- I ha funcionatcAm a xona froateriza rn-tre Ia ciutat i el món agra-ri, amb tot eI que suposaaixò de varietat, diversitatÍ mobUitat de comporta-menu sociaU. I entre cl»propi« nuclii urbans hi hauna diferenciació de nuclisagrícoles Í urbana, quemantenen un tradicionalenfrontament, manifest aIa política municipal de IaII .a República.

El procés electoral que

portà a Ia República l'abrilde 1931 feu que el veU sis-tema de repartiment de re-gidors entre amos de pos-sessió, menestrals i comer-ciants fui trastocat. Petite»mani festacions celebrarenl'eidevinement a Sa Caba-neta i Pòrtol, mentre eUnuclii obrers del Pont d'In-ca i PIa de Na Tesa, millorconectats pel tramvia, hocelebraven a Ciutat. Leseleccions es van repetirel maig i Ia victòria fouclarament «ocíalúta.

Antecedents iconseqüències

Viste> les elections des

Ai MARGE

LA CABANETAReaident > Sa Cabaneta no fou uiauinat ningú

Només aJguiu directiu« de U CaM del Poble van ro-mandre a U pre*o i campi de concentració. Nat al po-l·lcperò retident al Vivero rOu amuunat JoKp "Sc-rra", fadrf, que repartia diari» a Ciutat.

PÒRTOL

Un trencador de mar«, caaat a Pòrtol, que treba-llava a Sea Caden*s, fou el primer tJMsunat Meatr«"Piol" o Pep Vent, que viria al pou del CoIl, fou elHgon portoU trobat as*aeainat I Joan Mafo. protestant, n restar amagat al llarg de 4 anys per let contradea de Pòrtol. Deien que sortia de l'amagataU deU cora de Son CoUet fent bruixeria, per Ia qual cosaeU mateixos falangistes locals es negaven a anar a cer-carlo. El brutal assasrinat del batle de Búger eU de-gué isMcaUar l'abundant tava per al Nou Estat decoeea, que harien roostrat

PLA DE NA TESALa represió aquí fou me* indiscriminada. Em*-

ges ivenjancM ran dur un bon grapat de g«nt a Iapre-so. Joan Busqu.U i Antoni CanyeUes, aixf com

™í %"S' qU* " *"*0* *>nn *ictime. de Ia «-prearió indi*cnminad. del. primers dies a les voreresde carretera. El regidor Tomeu PaJmer "Capoli" vamorir auna treta d« CarteU. I dgú «punta Ia mortd'un Ul "Rubiol" a Ie* co*tw de PunÜró

Però l'MMMfaul més tràgic i més recordat é« eld«l comurusta Josep Salom "Punyit". que va estarmésde cinc mesos amagat dim una ciitema a un solarde Son Coc. Del.ut per uo vtf, fou detingut Ì - con-trn que fou assassin« perunamicd'infància, a quiJo-»ep navia tret d'un safareig en una de les seves eorre-

I gudes mfantúV

i P()Nf D'INCA

Si Ia movÜiUt de gent i Ia distància dels fets handificultat l'estadíítica oraJ «| PIa d« Na Tes* al Pontd'lnca és quasi bé impossible. DeIs que var. 'a «-r de-tinguts no es recorda que fos assassinat altre penonaque el tramviaire Í tinent de batle, Joan Perelló, enuna treta del CasteU, però hom apunta Ia possibilitatque aJguns deU noms publicats a MEMORIA CWILcom d'indret desconegut i a Ia mateixa Ciutat, po-gueasin ser residents al Pont d'Inca.

de l'òptica de diferenciacióde nuclis de població, Iavictòria electoral corres-pongué a Sa Cabaneta, enperjudici de Ia tradicionalaliança de grans propietarisamb comerciants, queequilibrava Ia representa-ció del« diversos nudU.El nucli més perjudkat fouPórtol, més tradicional,més agrari, i amb forçespoli'tíques, menys organit-zades.

A Sa Cabaneta, des deprimers de segle hi haviauna organització obrera fo-nementada en torn drUnombrosos sabaters instal-lats part damunt SantMarçal. Després de Ia gue-rra mundial Í l'impuls deIa indústria sabatera con-següent, a Sa Cabaneta eUtrebaUadors crearen unasocietat cooperativa deconsum Ia igusldad queaconseguí una gran força.Al seu locsJ del Vilaneta mcs de Ia "botiga" queadministrava Miquel Rot-ger, s'hi desenvolupavendiversos actes culturalj id'esbarjo. Aquesta tradi-cional organització va per-metre consolidar una can-didatura socialista quanentrà Ia República.

El PIa de Na Tesa eral'altre nucli urbà que con-tava amb sóUda organit-zació obrera. Les societatsLA SEMlLLA, d'oficis diversos, i LA COLECnVA,societat dc picapedrers,s'uniren formant LA SIEM-BRA, Uigada a UGT. I eUnombrosos picapedrers dellIoc que anaven a treballara Ciutat i al mateix Pontd'Inca, barri en expansióindustrial fàbriques desabó, de sacs i llista, ci-ment, farinera,... i resi-dencial obrer, contaven enel seu si grups d'obrenmés pròxims a idees comu-nistes.

E) Pont d'Inca, per Iaseva banda, era un nuclinou i en creixement. Lacomunicació que facilitavael tren i el tramvia ambCtutat, feia que no hi ha-gués una lòlida organit-zació poli'tíca pròpia. Alllarg dc Ia República, tan-mateix, s'orgamtzà unaagrupació socialista a ca'nFerrer í un sindicat (LASIEGA) que >'oposava al'altre de caire catoUc a Ia

cantonada del costat.Pòrtol, habitacle deU

artesans del fang i pagesosque tenien una indústriaartesanal secundària de fa-bricació de pebre», nocomptava a cap tipus d'or-ganització política, sinó Iacaciquil tradicional. EUanys de Ia República sorgi'un nucli de republicans,que arribaren a formar unaagrupació d*Esquerra Re-publkana al café de ca'nJaume, mentre Ia dreta esreunia a ca na Xesca. Peròmai hi va haver una col.la-boració estreta entre socia-listes deU deméf nuclU ieU republicans portolans.I de Pòrtol sorti' Ia mésforta reacció quan l'alça-ment militar. A ca lesmonjes de Pòrtol es con-feccionarrn les camisesblaves, amb assistència deles esposes deU dirigenUde dretes, que s'utilitzarienper interrompre les festesdeI Carme l'any S6.

L'Ajuntamentrepublicà

El batle elegit per Iamajoria socialista fou Miquel Oliver Ramis, cap deIa societat obrera de Sa Ca-baneta, recolçat peU seuscompanys Bartomeu Joani SebastiàJaume, de Sa Ca-baneta, Joan Perelló, delPont d'Inca i BartomeuPalmer, del PU de Na Te«.Tanmateix Ramon Riba'es català ', republicà de

Pòrtol eU donà el vot i collaborà en el govern muni-cipal.

L'oposició, fbrmadaperAntoni Canyelles Quetglei,JoanVich, Ramon Oliver"Domingo ', Joan Moià,deI Pont d'Inca. Miquel Se-rra, l'amo de so'n Alegre,i Antoni Calmés va pren-dre Ia decisió de no assistira les sessions municipalsEsporàdicamrnt algun delsseus membres assistia perdefensar interessos particu-lars en Ies nombroses iniciatives portades a termeper Ia majoria, sobre toten allò que pertoca al subministrament d aigua a Iapoblació. El nou ajuntament tallà amb Ia construcció sense permíi'mu-nicipal i es proposàlaconstrucció d'escoles aU diver

sos nucUs aixi' com orde-nar urbanísticament cadaun deU nuclU. La no assis-tència deU regidors del'oposició fou perseguidapel tinent de batle. JoanPereUo,elqual esmostravamolt radical en toti eU aspectes ideològics. Aquestajuntament es preocupàper acabar amb el joc 0-iegal, que proliferava pelterme, i Ia recolecció denombroses armes del veUsomaten que hi havia a Ma-rratxí.

L 'imp ossició de crearuna plaça de metge novapel creixement de poblaciói Ia demanda de l'apotecaride reconeixement de quin-quenis, motivà una triiimunicipal a lÍiora de con-feccionar el presfupostmu-nicipal de 1933. La majo-ria municipal, interessadaen reduïr eU pressuposts,esnegà a incloure aquestsconceptes, i després demoltes de discusíons va serobligada a fer-ho pel go-vern sorgit de les eleccionsde 1933,guanyadeiperleidretes.

Fou en aquest momentque l'oposició retornà a lesreunions municipais. Iaprofità, amb el recolça

ment del repubUcà dePòrtol Ramon Rlbm, l'ocasió cTinassistància a uhplenari de membres de Iamajoria, per a canviar l'ho-rari de -les sessions a un dialaborable i a hom de fei-ne per a dificultar l'assis-tència deU membres de Iamajoria. Era tota una felnaprecissa d'esbucament icontrapropaganda. EI batlepresentà divenes vegadesIa dimissió, que era sistrmàticaraent inacceptada,fins que eU fets d'octubrea Astúries, determinarenIa suspensió gubernativadeU membres de U majo-ria, regidors io, iaüstes,malgrat no haver esdevin-gut cap avalot alapohU-ció.

La tasca dcI restringitajiintainen1 prriidiï ffr

Antoni CanyeU<-s, fou uncanvi de centvuitantagraus en les directrius an-teriors: es returaren totesIes obrei munkipals i esconcedien subvencion> abalquena per a construc-

ció de voravies al Pontd'Inca i Pòrtol.

La victòria del frontPopular havia de restituirIa majoria suspesa i I'Ajun-tament va reprendre l'ac-ció inicial amb mes forçai més radicaUsme: es vandestituir tots els funcio-naris possats peI governdretà, esrevisarencomptes,s'obriren expedients, etc.com % mesures particulsrsque acompanyaven a altrespreses a tota l'illa (canvide noms de carrers, creaciód'una guàrdia ci'vica, etc.).

Resistència idetencions

Malgrat no es produis-sin avalou durant aquellaprimavera, el 18 de juImla Ia Casa del Poble de SaCabaneta algú oferi les ar-mes recoUides del somatenaU obrers, que les rebutja-ren, L'endemà impàvitsvan veure com un esca-mot de l'exèrcit decrataval'estat de guerra. Al Pontd'Inca, en canvi, va anar acercar armes a Ia casernade Ia Guàrdia Civil, qui dis-prés daproveir-los, els em-boscà damunt el pont delTorrent Gros.

Es produiren deten-cions msjsives a tots elsnuclU. El cap de FalangeJoan Joan, es preocupàque no es produïssin bru-talitat». El senyor de SonVerí, Nicolau Cotoner,protegí eU membres caba-neten de l'Ajuntament,que quasi bé no foren mo-lestat*.

La brutalitat manifesta-da pels faiangistes porto-lans amb l'assassinat delbatle de Búger, rematat acops de xapeta, i Ies noticíes de Ia mort de diversosvei'ns feu canviar unn mica»1 talant.

'..i mobilitat urbana drMarratxi' ha fn (Uluirl'ajïre rerord en 1 'ohlit iIa víctima en l'anonima(:però no, Ia dels assassirs,cncara arv assenyalati ambnom», cojfnomi. malnomsÍ partiiulam*ts de Ia sevaactuació.

Domin Quetgtas

L'/Mp<qoT<? t>t

. _ t 'ApHTfR. <

L'aphter-portada. Atenci6 a l'olor.El dibuix -tipical pet- és d'En Vicenç Sastre.

"Oh, es El" dirien els entesos.Raphel Pherrer, desnorinalitzador oficial,pare de Ia criatura.

L'IMPACTE DE L'APHTER PET

Tothom hi cau. N'AptherRaphel Pherrer, també.Enllaunar Ia veu, embotellar el so és una possi-

bilitat que estira phortament al personal que es dedi-ca a distreure les orelles dels demés.

Presentam una primícia. L'aphter vendrà idem.Durant aquest darrer temps el nostre company entasques de redacció i habitual col.laborador de Pòrtu-Ia ha estat enregistrant Ia primera conserva de peti d'aphter que se coneix a Ia història de Ia Música,del disc i de Ia humanitat. Tot un esdeveniment!Magne! Phenomenal!!!

El tItol, òbviament, DESNORMALITZACIO, estàtret de Ia idea primigènia, de l'autèntic esperit delpet. I de l'aphter, per descomptat.

Deixam pel proper mes oferir-vos les dades tèc-niques, especíphiques i concretes del L.P.

Ens interessava, per ara, deixar ràpida constàn-cia del que pot ser un revulsiu que pot pher perillarIes bases de l'actual civilització. Si és que n'hi ha.

PUBLICACIONS REBUDESLa Biblioteca del Consell Insular de Mallorca

ha publicat Ia segona edició del ButlletT de novetatsen el qual hom hi recolleix el tItols adquirits peraquella entitat fins el setembre passat.

ftrt' Íkatf lSaHfUuB i Jaua»

L'Ajuntament de Calvià ens ha enviat Ia recentpublicació sobre Ia vida i l'obra del músic d'aquellmunicipi Pere J. Canyelles, de Ia qual en són autorsPere Estelrich i Massutí, Biel Massot i Muntaner iJoan Parets i Serra. L'obreta fa una introducció aIa Música religiosa a Mallorca, examina el seu estatdurant el primer quart d'aquest segle, dóna uns a-punts per a Ia biografia Pere J. Canyelles, seguidad'un estudi sobre el seu pensament musical i acabaamb un catàleg de les seves obres i amb Ia inclusiód'una sèrie de documents relacionats amb ell.

CONCURS DE PINTURA. Organitzat pel TeatrePrincipal i patrocinat pel Consell Insular es convocael Primer Concurs de Pintura que comptarà amb elssegüents premis:

1.- 500.000 ptes i diploma2.- 100.000 ptes i diploma

El tema de l'edició és "EL TEATRE" i es podràpresentar una onica obra inèdita. La data lTmit d'ad-missió d'obres serà el 10 de febrer del 87.

CERTAMEN DE TEATRE ESCOLAR. Amb elsmateixos organització i patrocini es convoca el Pri-mer Certamen de Teatre escolar. Consultau-los pera bases i termini d'inscripció i presentació.

DIADA DE PREMSA FORANA. El proper dia16 les revistes de Premsa Forana ens trobarem aMuro en una sèrie d'actes organitzats per Ia publica-ció d'aquella localitat, Algebelí. Al final de Ia Diadahi haurà una Assemblea Ordinària de l'esmentadaAssociació.

II CURSET DE NOTACIO MUSICAL. EIs propers15 i 16 de novembre aI local de Ia FEderació deCorals. SErà impartit per Romà EScales i l'importserà de 2.000 ptes.

VI FESTIVAL DE JAZZ. Organitzaí per l 'Ajunta-ment de Palma i amb seu a tota Ia ciutat: els esce-naris varien al llarg de carrers i places. La participa-ció és nombrosa, destacant Ia participació de grupsmallorquins. DeI 3 al 9 de novembre.

DISC DE STUDIUM. Aquest conegut Cor deCambra, dirigit per Carles PonsetI ha enregistratun disc. Per aquest motiu ofereix un cicle de tresconcerts durant els dies 12, 19 i 24 de novembrea l'Auditorium el primer i el darrer i a Sant FElipNeri l'altre. Tots seran a les 20'30.

KN< ( I N I R K ,1 Cl>MH)SIH,R> VII

Il.l A •!•• Mu.UiRr.A. WMi

QT

£ *MENCONTRE DE COMPOSITORS VII. Vos recor-

dam les dates i els participants mitjançant el cartellque ha editat Ia Fundació A.C.A.

X ANIVERSARI DE LA CORAL UNIVERSITÀRIATambé aquesta coneguda agrupació, sota Ia direccióde Joan Company, té coses per celebrar. En aquestcas es tracta del Xe aniversari pel qual se comencena preparar oferint un Concert de Santa Cecília elproper 21 de novembre a les 21 a Sant FElip Neri.

U

Circular per Palma s'està convertint de cadadia més en una més difícil prova d'obstacles. Lesobres de l 'Ajuntament no acaben mai i el que éspitjor moltes vegades no estan assenyalades.

Hi ha un carrer d'una llargària considerable,pel qual tu vastranquil. lament circulant per un asfaltnormal a Ciutat (per normal s'ha d'entendre ple deforats) i de cop i volta passes al tercer món delscarrers. El cotxe cau en una espècie d'abisme perarribar a caure en una zona plena de terra groguencaamb molts més forats que no tenia l'asfalt que finsaquell moment anaves trepijant (si vas en moto dónaper feta Ia caiguda).

A una altra zona et trobes amb un asfalt apa-rentment llis i uniforme (si vas en moto et semblaràuna muntanya russa) que sembla compensar el pati-ment de l'abisme anterior. Però el dia següent sitornes a passar per aquell mateix carrer et trobaràsamb una sTquia que pareix tenir Ia seva màxima di-versió en veure suspensions trencades de cotxes nousi vells i les espectaculars caigudes dels desgraciatsmotoristes.

També una altra genialitat ha estat posar-sea fer obres d'aquest tipus en les zones escolars deCiutat en ple mes d'Octubre. Lògic? A mi em sem-bla que no.

A tot això s'hi ha de sumar una estranya formade conduir que Ia majoria de Ia gent té a Palma.Una descripció aproximada de com arranca un d'a-quests personatges podria esser Ia següent:

"La persona en qüestió arriba a un semàforque està vermell. Posa el punt mort i comque s'avorreix connecta Ia ràdio, cerca l'e-missora que vol, ja Ia té. Mira el semàforper si decàs s'ha posat verd. Com que veuque encara segueix en el seu viu vermelldecideix encendre un cigarret. Baixa Ia fi-nestra per si hi ha una persona a dins queIi molesta el fum. Cerca Ia capsa per toteI cotxe, fins i tot davall el seu propiseient. A Ia fi! Treu el cigarret del migi posa en funcionament l'encenedor. Mirael semàfor que encara segueix vermell. Botal'encenedor i encén el cigarret. Ara es posaverd el semàfor. Però el nostre conductorha de dur l'encenedor al seu lloc, posar Iaprimera i arrencar. Això si no se Ii calael cotxe i l'ha de posar en marxa de nou.Fent comptes, quan em toca arrencar a miel semàfor torna estar vermell."

També hi ha un altre problema No pensis maien anar per un dels carrils laterals. Són un dels pe-rills més grans que hi ha a Ia ciutat darrerament.Per què? Per una muntanya de coses. En ells semprehi ha un cotxe fent un mal ús dels llums d'avariaque en realitat està aparcat en doble fila. Et peguenganes de pegar-li una nespla, però et controles pelbé de tothom. Ara, t'has d'aturar i intentar passaral carril més pròxim. Per això necessites tota Ia pa-ciència del món i una miqueta més. Si no hi ha a-

quell cotxe en doble fila, prepara't per frenar. Qualcüque ha aparcat t'obrirà Ia porta, o si no, veuràs Iapart de davant d'un cotxe que vol sortir. La terceradesgràcia és anar darrere un taxista que sense immu-tar-se s'atura per agafar un client (fet que dura unstres minuts) i ja t'arreglaràs!

. També trobes aquells que volen voltar allà onno poden, els que van a pas de tortuga perquè nosaben on van, els que es boten tots els "Ceda el pa-so" (per què no es normalitzen les indicacions??).El taxista que es creu Fittipaldi i aixI una enormellista.

Quan plou tot és pitjor perquè tothom va encotxe i si en un dia normal els semàfors ja no donena bastament, imaginau-vos quan tots van en cotxe.Impossible! Fins i tot a les autopistes on veus comun caragol que passeja per per Ia vorera posa Ia di-recta i t'adeIanta.

A tot això cal sumar el fet que no tenim alter-nativa possible. EIs transports públics són deficientsi cars, l'únic que ens queda és anar a peu o tenirpaciència en aquesta terrible odissea metropolitana.

GABRIEL A. VICH I MARTORELL

13(257)

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:NEGOCIS

Barbarisme Forma correcta

AGOTARAHORRARALMACENA L Q U I L E RBARATOCOBROHASIENDAMOSTRUARIPORCENTATGERECIBOSOCIOXEQUE

esgotar, acabarestalviarmagatzemlloguerbaratcobramenthisendamostraripercentatgerebutsociXCC

CONSELL iNSULAR DE MALLORCA

14(258) e-/-c-An-#-r-/-

Cròniques de Premsa Forana

La FEDRA espanyola d'E. Hernandez

Més personal que espectadors, més actors queobra i més director que autor.

^

Va passar de llampegada, com altres especta-cles que passen per Palma, Ia FEDRA d'Emilio Her-nández i mos hi vàrem acostar per deixar-ne aquíconstància i perquè el nom de Fedra ressona moltfort dins el món del teatre clàssic, dins el món deIa tragèdia i dins el món de les readaptacions a am-bients contemporanis.

Dissabte, dia quatre, vaig procurar arribar d'ho-ra per allò de les coes, perquè un dissabte a lesset... Agradable sorpresa. No h'hi han de coes. Falta-ven pocs minuts i semblava que t'estaven esperant...

Pocs minuts d'espera i sonen els altaveus: "se-nyores, senyors, us comuniquem que fal ten tres mi-nuts per començar". Amb un instintiu moviment delcap vaig passar revista al pati de butaques. Aixòno m'agrada. Vaig continuar inspeccionant els balconsde les llotges i vaig sentir-me avergonyit. Seríem,amb bona mesura, com a vint-i-cinc persones... S'apa-garen els l l u m s i les potades del cavall sobre l'esce-

nari encara fosc imposaren un silenci absolut, mentreseguia pensant, és possible que FEDRA amb actorsconeguts per actuacions a TVE no hagi convocat mésgent? No desanima això a tots els que subvencionenaquests actes culturals? Es que a Palma només om-plen les sales de teatre i les sales d'audicions lesmitjanies selectes? (diguem-ho aixI, per quedar bé)?

Fent una mica de recompte vaig donar per se-gur que hi havia més personal de Ia casa que espec-tadors.

De l'actuació i de l'obra per què dir-ne res,si quasi bé ningü Ia vegé ?

Per deferència als organitzadors tal volta valIa pena escriure dues retxes.

L'obra d'Emilio Hernàndez tracta el mite deFedra amb un esquematisme tan radical que semblad'enciclopèdia, vull dir que tracta el mite grec tansimplificat, tan resumit i tan condensat que serviriaper fer un resum de l'argument per una enciclopèdiade divulgació. Això sí, el resum correcte. Però onqueda tota Ia lírica que envolta Ia tragèdia i el mi-te? Qui recull aquelles exclamacions del cor grec,i els càntics i les reflexions? Per dir-ho d'una vegadal'autor d'aquesta Fedra espanyola ha descartat delseu text tot Io que no és el fil argumentat i el filde Ia tensió dramàtica i s'ha quedat amb això quedeim un correcte resum argumenta! per una enciclo-pèdia escolar.

EIs actors hi posaren força, ganes d'interpretari d'agradar. El text no els deixà lloc per demostraraltres qualitats interpretatives que les netament dra-màtiques, descartant Ia tendresa, Ia lírica íntima,Ia ironia...

Trobàrem més pès en els actors que en el ma-teix text.

I d'una manera paral.leIa resalta més el treballde direcció que el d'autor, encara que en aquest cases tractés de Ia mateixa persona.

El treball escènic bo, amb ganes d'arribar al'espectador, amb ganes d'experimentar, amb ganesde novetat. Però el treball de direcció no salva unaobra fluixa. Ni Ia inclusió del cavall, ni Ia lluita acos nuu de n'Hipòlit amb el seu mestre aportarenIo que manca al text. No és que tengui res en con-tra ni dels cavalls ni dels cossos nuus, però quanl'escenificació no està en absolut justificada per Iaforça dramàtica del text s'ha de dir així de clar.

La posta en escena està per damunt, i per mo-ments independent, del text dramàtic.

Pocs espectadors, bons actors i un text massasimplificat amb una escenificació més efectista queadequada.

ANTONI PASCUAL

ESTUDI ZERO

TONEI PSEMl CONCURS PRQJECTES'86 |Ajuntamtnt Oe Palma|

TEATRE PRINOML ~..Oout*e'86

15(259)

1 V O N E

"La lletjor de Ia jove desencadena una sèriede perilloses associacions d'idees; troben enella una espècie de reflex de les imperfec-cions pròpies i estranyes"

WITOLD GOMBROWICZ

Aquest breu text, del mateix autor de l'obra,resum bàsicament l'argument d'aquesta posta en esce-na del grup de teatre "ESTUDI ZERO" de Ciutat deMallorca.

D'entrada es pot apuntar que és una peça moltinteressant des del punt de vista social; tracta delscomportaments de Ia societat en general vers Iesactituds no acceptades en principi per aquesta matei-xa societat. Globalment és fàcil d'assimilar, d'enten-dre; arriba bé a l'espectador.

L'obra Ia formen dos actes; al temps que a-quests estan dividits per dos entremitjos per exigèn-cies d'escena i de guio.

Com apuntava, fa uns dies, una critica del"Diario de Mallorca", l'obra guanya al primer acteen dinamisme, movilitat dels actors i procura evitaren Ia mesura de Io possible l'estaticisme deIs perso-natges. PeI que fa al segon acte, ja no es pot direl mateix. Per ventura degut als monòlegs i diàlegsuna mica llargs; fa que l'obra s'estengui un poc mas-sa.

Salvant aquest punt, important per aItra banda,aquesta representació és digna d'esser alabada; lesganes d'agradar dels actors es posen de manifest aIllarg de tota Ia representació. El fet, com sempre,és que l'assistència al Teatre Principal és mínima;és una llàstima!!! Perquè, com apuntava el crític del"Diario de Mallorca", I'ESTUDI ZERO era i és l'espe-rança blanca deI teatre mallorquí. I és veritat, sensedespreciar en absolut Ia comèdia mallorquina o elteatre "de paneret", és important saber que tenimentre noltros un grup de teatre com ESTUDI ZEROque ens pot mostrar altres tipus de representacions(Brecht, Molière, Shakespeare, Gombrowicz, Ionesco...)i que també són teatre.

L'obra, maldament ens situi a una cort d'unregne del segle XVI o XVII, per exemple, es pot apli-car perfectament a Ia societat actual, d'aquí Ia sevaimportància.

ANTONI CANYELLES I OLIVERoctubre del 1986

QUIEN TEME A VIRGINIA WOOLF?

L'obra d'Edward Albee que es representa alTeatre Principal a principis d'aquest mes.

Interpretada per actors de primera fila, comdemostren els seus "curriculums"; Luisa FernandaGaona i Enrique Ciurana encapçalen el repartimentde Ia companyia del "Teatro Intimo" dirigida per Es-teban Polls.

L'any 1962 s'estrenà, aquesta obra, al Billy RoseTeather, de Brodway. Produí una gran commoció almón teatral americà. EIs crítics especialitzats apun-ten que "¿Quien teme a Virginia Woolf?" recordauna aItra obra que es diu "Danza de Ia Muerte" deStrinberg, estrenada més de mig segle abans. Ambdósdramaturgs fan tambalejar les societats dels seustemps en Io més conservador i convencional dels seusestaments. Albee, mitjançant l'obra representada enel Principal, desemmascara els més sòlids valors deIa societat nordamericana del seu temps; el mitede l'èxit, Ia idea de què el qui fracassa és dèbil,Ia suposició de què el matrimoni és Ia font de IafeUcitat, Ia creència de què Ia fertilitat és una bene-dicció, Ia magnificació d'una satisfactòria sexualitatque amaga una freqüent impotència.

EIs quatre personatges posseeixen les dues caresde Ia moneda i les mostren davant noltros, els espec-tadors, fins arribar a perdre tot el pudor.

Viuen Ia més tràgica i Ia més desastrosa i tam-bé Ia més tendre de les nits.

Bona assistència de públic, sempre dins el quecap, perquè l'essència de l'obra és valida ara mateix.

T E A T R E PRINCIPAL - ConselilnsulardeMallorcaDlI Miircilfl, 21 ai Oclubrl Il Domingo, 1 tt Hovi tmbre dc 1986

H t m * l . - S D n i 7 l 3 0 r i i l i i 7 t a r l i MIlI y l - i l i i 7 l i - < i i 1 9 J O n D c h i

V,<**>^

* **

Quanthaurem somniat?I, què s6n es somnis? S'ha escrit molt sobre

ells, inclCs, no sense raó, va dir es poeta que sa ma-teixa vida és somni...

Avui dematT, despertant d'un tremend malson,encara amb es sobresalt des cor entremesclat ambs'alegria des despertar, he procurat meditar sobrees somnis, i vet aquí sa imaginació des meu pensa-ment:

PENSAMENT.- Pretens que t'expliqui coses descervell perquè allà hi visc, "és ca meva" i m'he deconèixer de memòria tots es seus departaments. IdObé, tenc es deure de dir-te que jo no sé més quetu. Tot es meu saber és es teu saber. No tenc se-crets per a tu. Tot t'ho comunic i, per això, ambdóstenim es mateixos problemes.

Què pots preguntar-me que no sàpigues? Tuno ignores que, quasi sempre, t'obeesc. Dic quasiperquè en realitat algunes vegades m'empeny en dur-te sa contraria, encara que, si tu vols, em guanyes.

; Un exemple: de cop, a qualsevol moment, se m'ocorrpensar en coses que tu no voldries recordar: anema suposar que se tracti de sa mort. En es principisolc guanyar jo, perquè soc un poc caparrut i malin-tencionat i me recrei martiritzant-te i, a vegades,si no fas Io possible per alliberar-te de mi, te deixamb tal malenconi que t'arriba a s'anima. Però, quèfas tu per combatir-me? Forceges fins que aconse-gueixes allunyar-me del que no t'agrada i obligar-me a què et recordi ses coses més agradables desa vida. Poques vegades, després, m'opòs a sa tevavoluntat. SoIc anar on m'envies, inclús a llocs enes q ue mai he estat, fent-me volar a qualsevol part.Record, certa nit, quan assegut a un balancí, .a saterrassa, disfrutant s'agradable oratge de s'estiu icontemplant es Firmament, m'obligares a "pujar" asa lluna, a ses estrelles i al CeI... però comprenentque aviat t'agafaria un bon mal de cap, vaig "baixar"per recordar-te ses delícies de ses darreres vacances.

JO.- IdO així, és inúti l pretendre que m'expliquisper què acab de tenir tan terrible malson.

sar.Transcorr en silenci un lapsus que no puc preci-

PENSAMENT.- Crec haver descubert una cosaimportant. He pensat que, a determinat lloc des cer-vell, deu trobar-se Io que anomenarem "sa caixetades somnis". Allà és on viuen ses cèl.lules més picar-dioses, ses més revoltoses, ses més indiscretes, sesmentideres, és a dir, Io "pitjoret". Així, somniant,se solen veure ses coses diferents de sa realitat: viusen es morts i a l'inversa; misèries, fabuloses rique-ses, accidents, caigudes, persecucions, sense que pu-guis moure ni un sol peu, i infinitat de coses, tanestranyes com absurdes i difícils d'imaginar per per-sones normals, estant despertes.

JO.- Pretens fer-me creure que es somnis estantancats a un lloc a part, en es cervell?

PENSAMENT.- Efectivament. Intentaré convèn-cer-te: ses cèl.lules, diguem-ne normals, solen dormirsè amb tu i és llavors quan comencen a actuar sesde sa "caixeta", que, senyores absolutes des "meusdominis" en fan de ses seves, armant tal revoltimde beneituries que me desorienten de tal manera que,quan despertes, estic tan confQs que, a vegades, noaconseguesc explicar-te Io somniat. Quan sofreixes,bé voldria avisar-te que estàs somniant, que no feciscas de res, però no puc, perquè se valen de mi percomunicar-te ses seves endemeses.

Quan vols imaginar-te coses quimèriques, teconcentres i aconsegueixes que jo penetri a sa "cai-xeta des somnis" i te posi en comunicació amb Iofantàstic, fent-te somniar despert.

I vet aquí un altre raonament: Imagina't Io quesucceeix a ses persones que tenen adormides ses cèl-lules normals i es seu pensament està en comunicacióconstant amb ses altres.

Serà així com se perd sa raó ?

ANTONI GELABERT

$S$*&sfe^

^

GOIGSVEKCE I

A3 SANTAiï

Í5

45

Patrona

V.n>nd<

¿m St Franc*fC

I*«;e •! c<i >« toi-iouJi,tohlM*,

LUGOFOLk

?^>¥í»%&>

iïkI

It

k1

!iïi

I¿atf§fT

É5yI

C*<:iit et CmIo r»»McMunoi Vf iff F'unt>U.

SÍ »li o>gieot di Ucu i..,n.f B

j ion«« t*ill b* n iti J Ilion,

toi dÍDtr* d* «Mir* corUB>bf C*OlltC*Iti glori*l «I CrrnJer,•t» UoUI fittoli (!end*»Oit ÉŒldl , tU.

Yotlre Cff>0l V. 1er, .no.ÍDbotEinope&ubi t>wr it rifor

*oltnt DiriiUr U Dor.

3H goir4i*ck.d. n ii «I Crodor.

de BO An«l for» (<iirdidij 'dcfeniidt , ne.

AttietiiiMOt d» BO »Linné,• t B*BtiM*f rod oguc rto h *tpoi*t ,j Utt-bí *»Mr« tociiivo!Cof lorritmc.ptr« t r u itül li COlUI,

•ijiicll Anni í"*«» {airJikiy itttiut>t, «te.

At H*cbio JBIE« lino*.it .bom*BO(Ol rff n,irn loi Irtion ,¿t »o. tre c u t j i i j ».¡.il

KOI r*pifttIi »rea re*poLdrtr VM,IJDI loi pobrci loi pui(di(nque till «anteo, «U.

y. DijJìUO oí S'c:ia ¡i lcllii

4H*4HKHMHW

îde Ia éMÀRTIR ^

CEC(LIA Oi9&

dels Músics '<£

•I Convent

<ft Campoi ì^3

Il XMUUA D! MUSItA FOU

Il AlCHTMS K MUSiC* PGPUUfl

I MQSTRA BE M U S l C A K O V A G A U 6 A

Btr6 s u l r f ; ui, UvHfVt 1

l i c t:*wt, UIlO J b t r r -a l , |• Cui qut ioi drju'l*'cn; nsuicn, ilf.

Vu.lri > .d i Uo L r r n , O M

I(lBldi CD 10 BOI tNit .ttri|"rea Í JttotrUt|>uii J di lIOM,g»uroa Di) u hi «¡Hi«e k CeI iou tJ-l( .f iJtj icnti*di , *lc.

Ita Roat, w (MU donitlU,.L n<n.c!!iL* » » . g u i tu*tf* ir1iqaUrniL.t 'ó V . i - < UO UU1

j*r Lu.d<U.,é U (Tf.,'i.ni l ) * i n * ,*t>1giu1ei Mr prvUclt>i* ,y <Mtr>>nra, *tc.

Eo u n > j u ¿t gr*b ttiUliUIb uurRlc,p<ri* dc Voi «tciDUtq<ie tc'*B |-micuUri , 1 . , , - ; ' « i| i . r d a de Ptu i . . | .nr i fe crienl r < , ' ( > t r > i i > i . i d iiT, i i ! i *iu*d* , *lc.

«Svjf**C r ! . . df ClillO I : - | H ,

bl'uavl Vcr^c ^lbriou.

V. frufltrta Itutdixù Ii ZlMM in aim.un.

JL . onEMUs.8 JJtM, S.t «»I ««»" Ï-OI« &il* Krji>i Il if>rlyri IuI ulmiuil tanfi.i: Jl « »»«- »•

A «r«w«r «ffW *lifl« fM ittnwnotWMI w¡«»ur ttnnj>lo. tr DawUu« *ulrum J. C. Ut-

""'""'"'"" ffL

Ed*.o Comm.mor«Iiv« M l> k>t> 0« U SANT* p««oem.ai f,l C«nt« Cunar.l d. U vrl> C.mpo. 19SS

SANTA CECILIA, Ia patrona de Ia Mùsica. Laseva festivitat es celebra, precisament dins aquestmes, concretament eI 22. Fou martiritzada a Romael 230 i Ia llegenda Ia presenta com a inventora del'orgue.

Era forçat parlar d'ella en aquesta primera en-trega.

La Música Mediterrània arriba més enfora queles aigües que Ii forneixen el títol. Aquí tenim l'e-xemple d'aquestes Trobades a Lugo en les quals hiparticipà MQsica Nostra. Gràcies a na Miquela hopodem contemplar.

B I E L

M Ú S I C A V I S T A

I,- A punt de tornar al front de guerra, un grupde soldats francesos durant Ia Primera Guerra mun-dial, volen passar Ia darrera nit de permís divertint-se a costa d'una al.lota alemanya, presonera. L'obli-guen a cantar.

ElIa, plorosa, entona Ia melodia d'un coraU?),en alemany. EIs francesos, sense entendre res, riuendavant el drama ridícul de l'al.lota humiliada.

Poc a poc (Ia càmera reflexa l'escena amb to-taI certesa) els soldats, beguts i festosos, van apa-gant els rostres i es concentren en eI càntic.

La multitud -a través del cant- canvia i enténeI missatge que Ia captiva vol transmetre: en elfons, més enllà de guerres llunyanes que res tenenque veure amb nosaltres, som un ser humà!

EIs soldats, lluny de divertir-se amb Ia jove,acaben plorant amb ella.

A través de Ia Música han oblidat les diferen-cies, les rancors, els odis, les pròpies ordenances...han prescindit dels papers de vencedors i han ajuntatsentiments.

(Escena final del f i lm d'Stanley Kubrick "Pathsof Glory", estrenat entre nosaltres després de mésde trenta anys de prohibici6).

II,- Un missioner jesuïta arriba a Ia selva suda-mericana cercant una tribu d'indís nadius.Tot sol, entre els arbres immensos, les catarates iles bèsties, fa sonar un instrument musical: un oboè?,una flauta?... una xeremia?

EIs indis apareixen. Imantats pel so, veuen enel missioner un ésser com ells.

("The Mission", el f i lm comercial del moment)

PERE ESTELRICH i MASSUTI

18(262)

APENDlX I: LUTHER

A partir de 1518, Luther es decanta cap a Ianova manera d'entendre el cristianisme: sorgeix laReforma. I amb ella es canvia, en bona mesura, Iaforma de comunicar-se amb Déu. Amb el cant, l'in-dividu i Ia col·lectivitat arriben a Déu.

D'aquí neix i es desenvolupa el Coral, com aforma musical pròpia de les cerimònies litúrgiquesluteranes. El Coral és l'expressi6 artística de Ia Re-forma: unió de llengua pròpia i melodies més o me-nys populars.

Luther i els seus seguidors (Johannes VValterés el més important autor musical de Ia primera èpo-ca de Ia Reforma) agafen melodies tradicionals enuns casos o pròpies en altres, incorporant-hi textostraduits del llatí o escrits exclusivament per a l'oca-sió. EIs Corals així sorgits són cantats per Ia comuni-tat de feels, alternant a vegades amb una veu solis-ta, generalment sense acompanyament instrumental.

Ein Feste Burg ist unser Gott", segons sembladel propi Luther, Is l'anomenat "Coral de Ia Refor^ma". Constituït en el seu himne. "Una fortalesa segu-ra és el meu Déu". I ha estat harmonitzat quantitatde vegades i ut i l i tzat a moltes altres obres poste-riors:

Cantata 80, de Bach; Simfonia de Ia Reforma,de Mendelssohn, obertura de l'òpera "els Hugonots"de Meyerbeer...

La figura i l'escola de Luther influiren decisiva-ment sobre Bach. Al llarg de Ia seva vida fou i esdemostra luterà convinçut. Està molt clar que Ia reli-gió determina profundament el sentit de Ia Músicadel Mestre.

Trobam l'empremta del Reformador arreu, perqualque cosa fa quatre segles que hom escampa Iaseva doctrina, però dels llocs bachians és sobretota^ Eisenach i a Wittenberg on el seu record restamés arrelat.

Eisenach, venerable bressol de Joan Sebastià,també ho havia estat de Ia mare de Martí Lutherel qual, encara que havia nascut a Eisleben, assistía l'escola d'Eisenach dos segles abans que nasquésBach. Es guarda aquella casa com un tresor, encaraque hagi sofert reformes.

A Eisenach mateix hi ha un dels centres depelegrinatge més famosos d'Alemanya: el VVartburg,espècie de muntanya sagrada que, enmig d'altres re-cords, en guarda un molt especial de l'estància deLuther.

L'altra ciutat, Wittenberg, podria ser qualificadacom capital del Luteranisme. A Ia seva Universitattingué càtedra de Filosofia, a Ia seva església penjàles famoses "95 Tesis" i a Ia seva plaça cremà Iabutlla papal i els volums de dret canònic. Tota unahistòria...

Encara avui l'anomenada "Església del Castell"conserva Ia tomba del Reformador.

19(263)

Apèndix II: HAENDELTot i partint de Ia base que Ia figura de Bach

és irrepetible dins el món de Ia Mûsica, ens trobamsovint (entre els no iniciats) amb l'interès per deter-minar quina de les dues figures resumeix millor elBarroc: Bach o Haendel?

Plantejar-se Ia qüestió és de per si criticable.Si l'Art no ha de ser una cosa és competitiu. I peraltra banda, l'obra de Bach és tal, que no admetcomparances de cap tipu&

Però ja que, en aquest apartat, parlam deHaendel, anem a establir el mar de Ia seva obra.

Veim que es mou dins tres camps de Ia compo-sició:

La Música instrumental, amb un enorme catàlegde composicions, abarcant des de Ies suites per aun sol instrument fins als concerts per a orgue. Po-sats a destacar, no podem deixar els Fireworks, niWatermusic. ni l'integral del Concerto Grosso, op.6

L'Opera. Des del 1705, any de l'estrena d'Almi-ra fins el 1749, anys de l'estrena d'Alceste, Haendelva composar més de quaranta òperes. Algunes d'elles,títols del repertori d'avui (com Giulio Cesare o Xer-xes), altres, en canvi, arreconades dels escenaris.

La Müsica vocal no escènica. En aquest apartathi hauríem d'incloure els Oratoris. Entre els profansi els de tema bíblic sumen més de trenta. I posatsa treure'n alguns: Messiah (de tema bíblic) i Alexan-der's Feast (profà).

També tot un grapat d'obres vocals, comcançons breus, Cantates, Te Deum, o diferents An-

. thems, seguint el model de l'escola anglesa.

No hi ha massa records haendelians a Alema-nya. I és normal. Des de molt jove estigué més aaltres països que no al seu i acabà nacionalitzat an-glès. Amb tot, els alemanys no han renunciat al fetque Ia seva terra en fos bressol i és sobretot Halle,eI seu lloc de naixement, que manté viu el foc deIa seva presència.

També a una casa reformada hom ha establertIa Haendelhaus, que encobeeix un museu dedicat nonomés a aquest music 1 a Ia seva obra, sinó tambéals gravats de Música en general i als instruments.

La plaça principal de HaIIe es veu presididaper una estàtua del que és, sens dubte, el més im-portant f i l l seu, encara que al llarg de Ia seva vidaarribas a agafar una altra nacionalitat.

PERE ESTELRICH I MASSUTIBIEL MASSOT I MUNTANER

JlMk<t-

20(264)

COL·LABORADORS: Miquel Aguiló, Pere J. Amengual i Bestard,F".J. Arce, Lluís Aspiroz, Gui l lem Bosch i Roca, Jordi Cloquell,Comissió de glosadors de Portol, Pere Estelrich i MassutI, MiquelAngel Font i Villalonga, Joan Guasp, Antoni Gelabert, Miquel Muti Sureda, Pere GiI, Antoni Pascual i Nadal, Damià Quetglas iBergas, Robert Robert, RAmon Rosselló, Vicenç Sastre, MagdalenaTorelló, Cristòfor Tries i Serra, Antoni Vaquer i Ramis, GabrielA. Vich i Martorell.CORRESPONSALS DEL TERME: Marita Lladó, Joana Ma MatasCONSELL DE REDACCIO: Miquel Bosch i Auba, Antoni Canyellesi Oliver, Rafel Ferrer i Sanxo, Biel Massot i Muntaner.Imprès als tallers "Apòstol y Civilizador"(Petra). DL: PM 529/81

\/&?yfafr???Jzá¿¿

¿¿¿¿¿¿fa&í

S'Escola Vella, s/nO7141--Portol

Número 54, novembre del 1986

A»LA CONSELLERIA DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL DEL GOVERN

BALEAR TE, COM A UN DELS OBJECTIUS FONAMENTALS DOTAR A

TOTES LES LOCALITATS DE LES ILLES BALEARS, D'UN CENTRE

SANITARI ADEQUAT A LES NECESSITATS DE CADA POBLE.

AQUESTA POLITICA DE DOTACIO DE CENTRES SANITARIS HA FET

POSSIBLE QUE ACTUALMENT FUNCIONIN AMB UN RENDIMENT OPTIM

34 CENTRES, REPARTITS EN TOTES LES ILLES I QUE N'HI HAGI

U A PUNT D'INCORPORAR-SE A LA XARXA SANITARIA. AIXO IM-

PLICA UNA COBERTURA SANITARIA DEL 60 %. EVIDENTMENT, EN-

CARA QUEDA CAMl PER RECORRER. NO OBSTANT, A HORES D'ARA

HI HA 6 PROJECTES EN FASE DE REDACCIO I S'ESTAN ESTUDIANT

LES PROXIMES INVERSIONS QUE AFECTARAN UN TOTAL DE 10 PO-

BLES.

PERO, S'HA DE DIR QUE LES OBRES I L'EQUIPAMENT D'AQUESTS

CENTRES SANITARIS NO HAURIA ESTAT POSSIBLE SENSE LA COL-

LABORACIO DE TOTS I CADA UN DELS AJUNTAMENTS QUE S'ACO-

LLIREN AL PLA D'INVERSIONS DEL GOVERN BALEAR.

GOVERN BALEARConsellena de Sanitat i Seguretat Social