Pàg. 1 de 13

ENLLAÇOS

1. http://www-eupm.upc.es/~cmem/activitats/

2. http://www.periodictable.com/ 3. http://www.webelements.com/ 4. http://www.matls.com/ 5. http://www.matscieng.sunysb.edu/ 6. http://www.chem.ox.ac.uk/icl/keyes/structure_of_solids/ 7. http://metallography.aasp.net/ 8. http://met.kth.se/ia/free/atlas 9. http://kth.se/pd/ 10. http://cst-www.nrl.navy.mil/lattice/ 11. http://www.tg.rim.org.jp/kanai/chemistry/ 12. http://polymer-age.co.uk/ 13. http://www.goodfellow.com/ 14. http://www.normas.com/ 15. http://www.aenor.es/ 16. http://www.ulsab.org/ 17. http://www.ceramics.com/ 18. http://www.acers.org/resources.asp 19. http://www.ceramics.nist.gov/ 20. http://www.msel.nist.gov/ 21. http://www.plasticx.com/ 22. http://www.sni.org.pc/comites/comite025 23. http://www.foundrymag.com/ 24. http://www.rubber.com/ 25. http://www.icv.csic.es/ 26. http://www.secv.es/

BIBLIOGRAFÍA

27. Askeland, Donald R. Ciencia e Ingeniería de los materiales. 3ª edición. PWS

Publishing Company. Mexico. 2001. 28. Bao Iturbe, C. Modelización y optimización de la selección de materiales para

aplicaciones industriales. Ed. Microforma. CIUDAD 1994. 29. Barroso Herrero, S. y Ibáñez Ulargui, J. Introducción al conocimiento de

materiales. Ed. CIUDAD 1996. 30. Callister, W. D. Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales. Ed.

Reverté, S. A. Barcelona. 1996. Vol. 1. 31. Callister, W. D. Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales. Ed.

Reverté, S. A. Barcelona. 1996. Vol. 2. 32. Callister, W. D., Jr. Materials Science and Engineering: an introduction. 5th

edition. John Wiley & Sons. New York. 1999. 33. Callister, W. D. Materials Science and Engineering: an introduction. 3th edition.

John Wiley & Sons. New York. 1993.

Pàg. 2 de 13

34. Coca Rebollero, P. y Rosique Jiménez, J. Ciencia de los materiales: teoría, ensayos y tratamientos. Ed. Pirámide. Madrid. 2000.

35. Fernández Carrasquilla, J. y Lasheras Esteban, J. M.. Ciencia de materiales. Ed. Donostiarra. San Sebastián. 1997.

36. Flinn, R. A. y Trojan, P. K. Materiales de ingeniería y sus aplicaciones. 4ª edición. McGraw-Hill. Bogotá. 1991.

37. García Ledesma, R. Ciencia de materiales: Elec. UPM. Madrid. 1998. 38. García Ledesma, R. Ciencia de materiales: Mec. UPM. Madrid. 2001. 39. González Viñas, W. Ciencia de los materiales. CIUDAD 1998. 40. Guitián Rivera, F. Los materiales y la industria. CIUDAD 1996. 41. Gutiérrez-Solana, F. y Setién, J. Guía de estudio de Ciencia de los

materiales. Fundamentos y problemas. I. La Estructura de los materiales. Ed. Federico Gutiérrez-Solana y Jesús Setién. Santander. 1992.

42. Gutiérrez-Solana, F., González, J. J., Setién, J. y Varona, J. M. Guía de estudio de Ciencia de los materiales. Fundamentos y problemas. II. Comportamiento mecánico de los materiales. Ed. Federico Gutiérrez-Solana, Javier J. González Martínez, Jesús Setién Marquínez y José Mª Varona Ruiz. Santander. 1992.

43. Jiménez Expósito, J. Cuestiones y problemas de ciencia de los materiales. CIUDAD 2000.

44. Lorenzo Gutiérrez, L. Ciencia de los materiales. I: especialidad eléctrica y electrónica. CIUDAD 2001.

45. Shackelford, J. F. y Güemes, A. Introducción a la ciencia de materiales para ingenieros. 4ª edición. Ed. Prentice Hall Iberia, SRL. Madrid. 1998.

46. Thornton, P. A. y Colangelo, V. J. Ciencia de materiales para ingeniería. Ed. Prentice-Hall Hispanoamericana. México. 1987.

47. Smith, W. F. Fundamentos de la Ciencia e Ingeniería de Materiales. 3ª edición. McGraw-Hill. Madrid.1998.

48. Van Vlack, L. H. Elements of Materials Science and Engineering. 6thedition. Addison-Wesley Publishing Company. USA. 1989.

49. Harris, B. y Bunsell, A. R. Structure and properties of engineering materials. Longman Group Limited. London. 1977.

50. Ashby, M. F. y Jones, D. R. H. Engineering Materials 2. An Introduction to Microstructures, Processing and Design. Pergamon Press. Oxford. 1992.

51. Ashby, M. F. y Jones, D. R. H. Engineering Materials 1. An Introduction to their Properties and Applications. Pergamon Press. Oxford. 1993.

52. Ashby, M. F. Materials Selection in Mechanical Design. Oxforf-Pergamon Press. London. 1992.

53. LIBRO QUÍMICA PARA ENLACES. Nivel Estudiante. 54. Hume-Rothery, Raynor, G. V. The Structure of Metals and Alloys. The Institute

of Metals. London 1956. 55. Verhoeven, J. D. Fundamentos de Metalurgia Física. Ed. Limusa. México D. F.

1987. 56. Pero-Sanz Elorz, J. A. Ciencia e Ingeniería de Materiales. Estructura,

transformaciones, propiedades y selección. 4ª edición. Dossat 2000. Madrid. 2000.

57. Otero Huertas, E. Corrosión y degradación de materiales. Síntesis. Madrid. 1997.

Pàg. 3 de 13

MATERIALS. ESQUEMA GENERAL

Materials (ús)

Estructurals Funcionals

Mecànica Estructures Transmissions etc...

Elèctrics Òptics Magnètics etc...

Composició +

estructura Propietats

D’utilització

De conformat

Pàg. 4 de 13

Materials (composició)

Metalls Polímers Ceràmics Compòsits

Materials (estructura)

Cristal·lins Amorfs Metalls

Ferris No ferris

Acers Foses

Aluminis Coures Magnesis Titani etc…

Pàg. 5 de 13

Polímers

Termoplàstics Elastòmers Termoestables

Ceràmics

Oxídics No oxídics

Contínues Discontínues Unidireccionals Capes

Compòsits

Partícules Làmines Fibres

Pàg. 6 de 13

MESURA DE CAPES Mesureu el gruix de les capes següents: L’escala de referència i la micrografia estan preses amb els mateixos augments.

Pàg. 7 de 13

DURESA Determineu la duresa vickers del material assajat a la foto de l’esquerra. L’assaig s’ha fet amb 30 Kg de càrrega

0.1 mm

Pàg. 8 de 13

DETERMINACIÓ DE L’INDEX DE MIDA DE GRA (G) INTRODUCCIÓ

La difusió és el fenomen pel qual els àtoms i molècules es desplacen al sí d'un material. Aquest fenomen té repercussió en molts dels aspectes, per exemple, als tractaments termoquímics (cementació, nitruració,..), i en altres com en el creixement de gra que estudiem en aquesta pràctica.

Els límits de gra son un defecte típic de la estructura cristal·lina i per tant en condicions adequades tendeixen a desaparèixer o bé minimitzar-se. Això comporta que en aquestes condicions els grans tendeixen a créixer ( a més gran mida de gra, més petita superfície de límit de gra).

OBJECTE Amb aquesta pràctica pretenem la determinació objectiva de la mida relacionant-ho amb el comportament mecànic del material. Per allò seguirem la normativa UNE 7-280-72, encara ara s'indica un resumen operatiu de la mateixa.

MÈTODE DE TREBALL El mètode es el que s'indica a continuació:

1.- Per obtenir una videocòpia de la estructura a determinar el gra, demana-ho al professor de pràctiques i anota els augments de la mateixa.

2.- Marcar sobre la videocòpia una circumferència de 60 mm de diàmetre.

3.- Realitza el compte de gra en el interior de la circumferència, diferenciant els que han quedat tallats per la línia de la circumferència.

4.- Aplicar la següent fórmula:

n = N1

1

+ 1/2 N2

2

essent: n el nombre convencional de gra totals

N1 el no de gra el contorn dels quals està completament dins de la circumferència.

N2 el nombre de grans tallats per la circumferència.

Pàg. 9 de 13

5- Aplicar l'altre fórmula:

m = n (g2/A)

essent:

m el número de grans per mil·límetre quadrat

g els augments de la videocòpia

A l'àrea del cercle en mil·límetres quadrats

n el número convencional de grans totals.

6.- Amb el valor de m, anar a la taula III de la norma UNE 7-280-72 que figura al final de la pràctica, buscar l'interval de les columnes de valors límit, (d'exclòs)- fins (inclòs), que correspon al nostre valor de m, per poder llegir el valor de l'índex de mida de gra G, a la primera columna.

7.- G es el valor de mida de gra d'aquest acer.

Pàg. 10 de 13

ANALISI D’IMATGE És una tècnica que s' utilitza molt per a quantificar les fases presents en un material (especialment metalls). Es requereix un programa específic o algun de retoc fotogràfic com Photoshop ( a partir de la versió 5. En els programes no específics cal reduir la imatge a blanc i negre i mesurar els dos valors. Passos:

1- Carregar la imatge

2- Fer-ne una còpia amb un altre nom i carregar-la

Pàg. 11 de 13

3- Convertir la imatge a escala de grisos Image—Mode---grayscale

4- Convertir la imatge a duotone Image---Adjust---Treshold

Pàg. 12 de 13

Apareix una pantalla com la següent:

Es pot veure la distribució dels tons de gris en la finestra petita. Només cal desplaçar el triangle (senyalat amb la fletxa carbassa) amb el cursor per tal de convertir els tons de grisos triats en negre. En aquest moment ens hem de fitxar en la còpia per tal de transformar a to negre, o blanc , exactament la porció que nosaltres avaluem que corresponen a la mateixa fase.

Pàg. 13 de 13

5- Mesurar el blanc o el negre (quantitat de fase). Image-----Histogram

Veiem en la finestra petita que la zona de l’esquerra correspon al to negre i la de la dreta al blanc. Amb el cursor (prement el boto esquerre i arrossegant) seleccionem el tros de la dreta ( correspon a la fase de color blanc) . Veiem a l’arrossegar els nivells de gris que seleccionem, les comptes que suposen i el percentatge ( percentil). Donat que hem transformat la imatge a blanc i negre ,les comptes i el percentil no es mouen excepte en els dos extrems, quan seleccionem el blanc o el negre. S’ha de tenir compte de seleccionar des de l’extrem ,ja que en cas contrari tindríem percentatge 0%.