doe la evia al poaa scool to scool · 2012. 10. 3. · les sabates i les sandàlies abans...

Donem la benvinguda al programa

School to SchoolCicle inicial: 1r i 2n de primària (6-8 anys)

Programa School to School

Explicació DiapositivesDiapositives 1 i 2 CONEIXENT L’ÍNDIA

En aquesta primera imatge, hi ha un mapa del món en què podràs distingir dos països: Espanya i l’Índia. Saps on està l’Índia?

L’Índia es troba a l’Àsia. L’Àsia és el continent més gran, molt més que Europa, el continent on vivim, i Espanya està a Europa.

L’Índia està molt lluny d’Espanya, a uns 10.000 quilòmetres.

L’Índia té diferents països al voltant. Per sobre, al nord, hi ha països com la Xina, el Nepal i el Pakistan. També països amb noms més difícils, com Bangla Desh, Myanmar (Birmània) o Bhutan. Per sota, al sud, hi ha el mar d’Aràbia i l’oceà Índic. A Espanya, trobem l’Atlàntic, que és un oceà diferent.

L’Índia és molt més gran que Espanya. En cotxe, es pot recórrer Espanya en un o dos dies. A l’Índia, es tarda més d’una setmana en fer-ho.

Si volguéssim anar d’Espanya a l’Índia en cotxe, saps quant tardaríem? Sis dies! I això sense aturar-nos a menjar ni dormir.

L’Índia és el segon país amb més persones del món. Té més de mil milions de persones i Espanya no-més en té quaranta milions. Hi ha moltíssimes més persones índies que espanyoles.

A l’Índia parlen molts idiomes diferents. A més de l’anglès, que és la llengua oficial que s’utilitza en la política i per als negocis, hi ha una altra llengua oficial que es diu hindi; però a cada estat parlen la seva pròpia llengua. A Andhra Pradesh, la gent parla un idioma anomenat telugu.

A l’Índia també tenen moltes religions, tot i que la majoria de les persones són hinduistes. L’hinduisme és una religió politeista. Això significa que tenen molts déus i no només un, com passa amb el cristianisme o amb l’islam, per exemple.

En el mapa pots veure els estats de l’Índia, que són com les comunitats autònomes d’Espanya. La Fundación Vicente Ferrer treballa a Andhra Pradesh i és allà on es troba l’escola amb la qual farem l’intercanvi.

Coneixent l’índia

Diapositiva 1

Diapositiva 2

Coneixent l’índia




Explicació DiapositivesDiapositives 3, 4 i 5 LA CIUTAT

Aquí pots veure les fotografies de dues grans ciutats de l’Índia. Són com les ciutats d’aquí o et sembla que són diferents? Quines di-ferències hi trobes?

Saps la diferència entre urbà i rural? Urbà es refereix a ciutat, i rural al camp. Saps quines són les característiques que fan diferent el que és urbà i el que és rural? A les àrees urbanes, hi ha més gent, més cases, i les cases estan més juntes, mentre que a les zones rurals el poblament és més dispers.

A l’Índia, les ciutats són molt diferents de les nostres, perquè hi ha moltíssima més gent i molta contaminació. A les ciutats índies hi ha barris molt moderns, amb edificis alts, oficines, grans magatzems, però també hi ha barriades de barraques.

Als grans barris de barraques hi viuen les famílies més pobres. Les cases d’aquests barris no estan construïdes amb materials resis-tents, que protegeixin les famílies de les goteres de l’aigua de la plu-ja, per exemple. A més, les persones que hi viuen no tenen accés als serveis bàsics. Sabeu què són els serveis bàsics? Per exemple, tenir aigua de l’aixeta o l’electricitat a casa. Tampoc tenen un lloc per anar al lavabo o banyar-se. Aquestes zones contrasten amb altres que són molt riques, amb grans hotels i cotxes de luxe.

A les carreteres pots trobar cotxes molt moderns, però també d’altres molt antics, bicicletes, carros de bous i auto-rickshaws, com el de la foto, que són com uns tricicles motoritzats que funcionen com a taxis.

Però la majoria de la gent a l’Índia viu al camp, a les zones rurals, on moltes vegades no hi ha carreteres adequades i és difícil anar d’un lloc a un altre. A més, les distàncies són bastant grans i això dificulta la comunicació entre les persones.

A les zones rurals, moltes famílies viuen en cases de palla i no tenen accés als serveis bàsics. Les ca-banyes de palla són menys resistents i no resguarden de les pluges ni dels animals perillosos. A més, es poden cremar fàcilment.

La ciutat

Diapositiva 3

La ciutat

Diapositiva 4

Diapositiva 5

La ciutat




Explicació DiapositivesDiapositiva 6 LES CASTES

A l’Índia, les persones s’agrupen en castes. Coneixes aquesta pa-raula? És el mode en què s’organitza la societat: una persona neix a la mateixa casta en què està la seva família i mai pot canviar de casta. Les castes superiors són les considerades “més pures” per l’hinduisme i són les que tenen una millor consideració social i més privilegis. A l’hinduisme, es creu en la reencarnació; és a dir, que quan mors, tornes a néixer en un altre cos. Si una persona s’ha por-tat bé al llarg de la seva vida, pot ser que en la següent reencarnació estigui en una casta superior. Cada casta té els seus propis déus i les seves pròpies normes i s’entén que cada casta compleix una funció.

A la foto, pots veure una piràmide de castes. Segons els textos sagrats, a la part superior hi ha els bra-mans, la casta més alta, els sacerdots. Després hi ha els kshatriyas, que són els guerrers, els nobles i els governants. Just per sota hi ha els vaishyas, els comerciants. I, a sota de tot, els shudras, que són els artesans i els obrers.

La Fundación Vicente Ferrer treballa amb els dàlits, que són persones considerades sense casta i mar-ginades de la resta de la societat. De fet, abans eren anomenades pejorativament «intocables». També treballa amb les castes menys afavorides i amb els grups tribals, que són els sectors més pobres i ne-cessitats de la població.

Les castes

Diapositiva 6




Explicació DiapositivesDiapositives 7 i 8 AGRICULTURA I RAMADERIA

La major part de l’Índia treballa al camp. El treball de la terra és dur perquè s’ha de fer amb les mans i sota un sol abrasador. Molts camperols i camperoles no poden comprar tractors perquè no te-nen diners suficients, així que treballen amb la seva pròpia força i amb l’ajut d’animals. A més, el temps sec i el terreny pedregós pro-pi de la zona d’Andhra Pradesh no afavoreixen unes bones collites. A la fotografia, pots veure com dos bous llauren els camps.

A l’Índia, es cultiva sobretot l’arròs i el blat. Però a Andhra Pradesh, la majoria de les famílies cultiven el cacauet, ja que és un fruit que resisteix la manca de pluges i la calor que fa en aquesta zona.

Del cacauet, se n’extreu oli, mantega i moltes més coses, però està mal pagat als mercats, i els camperols i camperoles no guanyen gaire diners. Les famílies acostumen a tenir animals. Els bous s’utilitzen com a mitjà de transport o de tracció per als treballs del camp. Gràcies a les búfales, les cabres, les vaques o les ovelles, obtenen llet que beuen o venen per obtenir diners.

Treballar el camp i cuidar els animals és molt dur. Moltes vegades, les persones treballen molt i al final obtenen molts pocs diners i es veuen obligades a marxar a les ciutats. La Fundación Vicente Ferrer ajuda els camperols i camperoles a cultivar altres espècies diferents, més resistents a la sequera, i així evitar que les persones marxin del camp.

Agricultura i ramaderia

Diapositiva 7

Diapositiva 8

Agricultura i ramaderia




Explicació DiapositivesDiapositives 9 i 10 ELS VESTITS

Aquí tenim una família d’Andhra Pradesh. Tots vesteixen robes molt fresques, ja que en aquesta regió fa calor tot l’any. Has vist que van descalços? És molt habitual: a l’Índia la gent té el costum de treure’s les sabates i les sandàlies abans d’entrar a les cases i als temples. Així, la brutícia de les soles es queda fora.

Les dones porten uns vestits molt bonics que es diuen saris. És una tela molt llarga que s’ajusten al voltant del cos per sobre de la roba interior.

Els homes del sud normalment no porten pantalons, sinó lunguis, una tela que s’enrotllen per sota la cintura. L’utilitzen molts campe-rols perquè és una peça lleugera i còmode.

Les nenes es vesteixen amb un punjabi, que són uns pantalons amples i còmodes, amb una túnica llarga per damunt.

Veus aquest punt vermell al front de la dona de la fotografia? S’anomena bindi. Abans les dones se’l posaven per indicar que estaven casades, però ara se’l posen per guarnir-se, només perquè els agrada.

Els vestits

Diapositiva 9

Els vestits

Diapositiva 10




Explicació DiapositivesDiapositives 11 i 12 LA LLAR

Les famílies, a Andhra Pradesh, normalment viuen en cabanyes de palma i casetes petites.

Aquestes de la fotografia són algunes cases familiars d’Andhra Pra-desh. Veieu alguna diferència entre les dues fotografies? Què passa quan plou molt? Quina de les dues cases us sembla més resistent?

La Fundación Vicente Ferrer ha construït cases que tenen dues ha-bitacions: una per dormir i una altra per cuinar. Tot i així, les dones acostumen a cuinar fora les cases per evitar el fum de la llenya, que és molt dolent per a la salut. A més, com en la majoria de casos les famílies viuen a cabanyes de palma, es cuina a l’aire lliure per evitar les guspires del foc.

Les famílies passen molt temps al porxo de casa seva. A la foto, pots veure que les cases estan una mica elevades. Així, es protegeixen de les inundacions quan plou molt, i eviten que entrin animals peri-llosos, com els escorpins i les serps.

De vegades, es fa un dibuix amb símbols de colors al terra i a les portes de les cases, com es veu a la foto. S’anomena rangoli. Oi que és bonic? És una manera de donar la benvinguda al visitant, protegir la casa i atraure la bona sort. Tradicionalment, ho fan les dones amb materials naturals, com la farina o la pols d’arròs.

Es diu que a trenc d’alba, la deessa de la fortuna, Lakshmi, es passeja pels poblats. Les dones de cada família pinten un rangoli cada matí, i cadascuna intenta que el seu sigui el més bonic, per atraure la deessa perquè entri a casa seva, i reparteixi els seus dons sobre la família que hi viu.

La llar

Diapositiva 11

Diapositiva 12

La llar




Explicació DiapositivesDiapositives 13 i 14 EL DIA A DIA

Les famílies a l’Índia fan les mateixes coses que nosaltres: cuinen, van a treballar, van a l’escola, es renten, juguen…

Quins aliments creieu que estan menjant aquests nens i nenes? Aquesta fotografia està presa pel matí i estan esmorzant. A l’Índia, les verdures, les llenties i l’arròs es prenen a tots els àpats, també per esmorzar. Generalment, les persones mengen assegudes al terra i no utilitzen coberts: agafen el menjar amb la mà dreta. Aquesta és la seva manera tradicional de menjar, el seu costum.

Moltes cases no disposen d’aigua corrent. Les dones han d’anar pel matí a buscar aigua a la font per rentar-se elles i els seus fills i filles. A vegades són els nens i les nenes els qui ha d’anar a la font. Per rentar-se, agafen un bol, l’omplen d’aigua i se l’aboquen per damunt. Les famílies que viuen prop d’un riu es banyen i es renten allí.

Quan acaben el col·legi o tenen dies de festa, els nens i nenes surten a jugar i a passar-ho bé. Es banyen als rius, juguen amb els animals… Alguna vegada troben un lloc a prop on els deixen veure una estona la televisió i, llavors, van corrents cap a allà. Però no és molt usual que hi hagi aquests aparells a les cases. En tot un poble, potser n’hi ha una.

El dia a dia

Diapositiva 13

El dia a dia

Diapositiva 14




Explicació Diapositives

Diapositives 15 i 16 L’ESCOLA COMPLEMENTÀRIA DE LA FVF

Fas alguna activitat després de classe? Bàsquet, música, anglès… O potser vas a una acadèmia perquè t’ajudin amb els deures. Aquestes són activitats complementàries a l’escola.

L’escola de la Fundación Vicente Ferrer és complementària. Això sig-nifica que serveix per «completar» les matèries que s’imparteixen a les escoles oficials de l’Índia. Els nens i nenes van tots els dies a les dues escoles, per estudiar i preparar-se millor. D’aquesta manera, aconseguiran viure en millors condicions a la societat.

La regió d’Andhra Pradesh és molt gran i moltes vegades les escoles estan lluny de les cases. Els nens i nenes han d’anar caminant al col·legi, o en bicicleta o carro de bous, o utilitzant un auto-rickshaw.

La Fundación Vicente Ferrer té més de mil escoles per ajudar nenes i nenes. Abans i després d’anar a l’escola pública, van a les escoles complementàries de la FVF: hi van una hora i mitja abans de classe pel matí i dues hores després de classe per la tarda, de dilluns a dissabte. Sí, dissabte també, ja que a l’Índia el dia de descans només és diumenge.

A les escoles de la fundació, els ajuden amb els deures i repassen les assignatures més difícils. A més, aprenen balls, cançons i jocs. Moltes vegades les classes s’imparteixen al terra, com a la foto. Igual que passa en algunes zones rurals de l’Estat espanyol, les escoles són unitàries, és a dir que no hi ha una classe per curs, sinó que tots i totes comparteixen un mateix espai.

Aquest any enviarem dibuixos i cartes als nens i nenes de l’escola per explicar-los qui som i com és la nostra escola. Podem preparar tot allò que se’ns acudeixi!

Al final de curs, també rebrem les cartes i dibuixos que ens enviaran. Així, podrem conèixer millor com viuen els nens i nenes a l’Índia, i com són les escolles allà.

L’escola complementària de la FVF

Diapositiva 15

Diapositiva 16

L’escola complementària de la FVF

doe la evia al poaa scool to scool · 2012. 10. 3. · les sabates i les sandàlies abans...

Documents