eines d inserció laboral - fepa

Eines d’inserció laboral

SETE

MB

RE

2016

Assessment encyclopaedia in training and education - André de Peretti – ESF

Formació Bèlgica Setembre 2016

EINES D’INSERCIÓ

LABORAL

UNA RESPOSTA EFICAÇ A LA INSERCIÓ

LABORAL DELS EXTUTELATS

ÍNDEX DE CONTINGUTS

1.ª PART: FORMACIÓ PER ALS FORMADORS ........................................................................... 4

1. EINES PER LA «INCLUSIÓ» .................................................................................................. 5

2. EINA «EXERCICIS» .............................................................................................................. 13

Intervisió: ................................................................................................................................ 13

Diagrama de Ardoino: ............................................................................................................. 14

Anàlisi DAFO: ........................................................................................................................ 15

3. EINES PER CREAR LA RELACIÓ: ...................................................................................... 17

4. «VALORACIÓ» ..................................................................................................................... 19

2.ª PART: EINES PROFESSIONALS DELS SOCIS EUROPEUS D’ABEONA ............................ 21

1. JOBtivity (ÀUSTRIA) ............................................................................................................ 22

2. Blanc (BÉLGICA) .................................................................................................................. 24

3. Com (no) faltar a una entrevista de treball(FRANÇA) ............................................................. 26

4. Mapes de xarxes (centrats en el «jo»)/mapes de relacions socials (ALEMANYA) ................... 29

5. Assessorament professional per extutelats: primers passos de l’anàlisi del procés

(ALEMANYA) ........................................................................................................................... 32

6. Creació d’itineraris individuals (ESPANYA) .......................................................................... 34

7. Riu i collage. Actius per la meva carrera i com utilizar-los (POLÒNIA) .................................. 36


1.ª PART: FORMACIÓ PER ALS FORMADORS

1. EINES PER LA «INCLUSIÓ»

Els següents exemples no són una llista exhaustiva; són només eines senzilles amb les quals iniciar

una sessió:

• «Què hi ha de nou?»

• L’arbre

• El joc de «Oh»

Aquestes eines tenen els següents objectius:

• Facilitar l’inici de totes les sessions de formació.

• Crear rutines.

• Establir relacions entre els participants per aconseguir un esperit d’equip col·laboratiu.

• Posar en funcionament la «màquina de pensar». Poden usar-se diferents recursos per

trencar el gel amb funció de les circumstàncies.


ENCANTAT AGRESSIU INTIMIDAT

AVORRIT DECIDIT FRED

ARROGANT OPTIMISTA

ESPANTAT

ENVIDIÓS TRIST XIMPLE

ENFADAT ESGOTAT

DESCONCERTAT ALLEUJAT

ADULADOR ENAMORAT

DECEBUT INDIFERENT

INDIGNAT FRUSTRAT

PREOCUPAT DESCONFIAT

PERSEGUIT INTERESSAT FELIÇ

ABATUT EXASPERAT SORPRÈS

MEDITATIU SEDUÏT OFÈS PERDUT

ENTREMALIAT EN DESACORD

EXPLICA LA TEVA ELECCIÓ EN UNA

SOLA FRASE:

QUÈ HI HA DE NOU?


Explicació del joc:

«Què hi ha de nou?» És un joc per trencar el gel que és molt útil a l’inici de les sessions de formació o

per una avaluació intermèdia. Les cares dels gats mostren diferents sentiments i emocions. Cada

participant en tria una, dues o tres per descriure el seu estat anímic.


L’ARBRE


Explicació del joc: Cada personatge té una posició diferent en un nivell diferent. Els participants han de mirar l’arbre i identificar una persona que representi el punt en el què es troba la seva vida professional (ja pot ser dins del seu equip de treball, al mercat laboral, etc.). Aquesta eina també es pot utilitzar per parlar dels sentiments del participant sobre la seva vida en general.


EL JOC DE «OH»

Explicació del joc: Aquest és un joc de cartes per trencar el gel. Els participants trien dues cartes a l’atzar: Una amb una paraula i l’altra amb una imatge. Seguidament, han de dir alguna cosa sobre la relació entre aquestes 2 cartes. Aquest tipus de joc ajuda a començar la sessió, fa parlar als participants i posa en funcionament la seva imaginació. Aquest joc ajuda a fer que els participants parlin sobre la seva situació i els problemes als quals s’han d’afrontar a la feina o a la seva vida diària, per exemple.


2. EINA «EXERCICIS»

Intervisió:

La intervisió és una activitat de «tutoria entre parells» realitzada per un petit grup de professionals que comparteixen el mateix entorn o repte. El terme «intervisió» destaca l’intercanvi multilateral entre companys, a diferencia de la supervisió. És un mètode per rebre idees o consells de companys de professió amb qüestions que han de tractar-se. És una manera de rebre ajuda per trobar nous enfocs i/o solucions i identificar noves vies d’investigació.

Amb poques paraules, la intervisió representa:

• Consells proporcionats per un company de professió en un context de treball.

• Un grup de companys, de persones iguals (i no és la jerarquia formal la que importa, si no la llibertat de parlar i mostrar possibles debilitats).

• Una estructura simple (en un curt espai de temps).

• Un catalitzador important per l’aprenentatge basat en l’experiència. • Un mitjà per compartir coneixements,

experiències, enfocs i idees entre companys.

• Una manera d’experimentar la diversitat com a font d’innovació i noves formes de fer les coses.

• Desenvolupament de la solidaritat i l’ajuda mútua.

• Definició de l’ambició compartida dins de l’organització i una idea conjunta d’allò que realment importa a tots els participants.

Per arribar fins aquí, són fonamentals diferents aspectes: Estar preparats per reptar-se uns als altres, posar en comú els coneixements i experiències per aconseguir millors solucions, ser conscients de què és allò important. Desenvolupar les habilitats de

«aprendre a aprendre», com p. ex.: o Escolta activa i empatia. o Creativitat en el

pensament i la resolució de problemes

o Qüestionar, reptar i investigar de forma constructiva.

o Pensament analític. o Treball en xarxes

professionals.

Paule Lebbe-Berrier, maig de 2007

Intervenció,

covisió,

intervisió i

supervisió: observació

de sistemes

Presentació de la situació:

context, història,

servei, missions.

5 etapes de la intervisió

Un participant descriu un nou repte al qual

s’enfronta, una qüestió que no pot resoldre.

L’altre persona realitza preguntes destinades a aclarir

el problema descrit.

El grup fa una pluja d’ idees i reflexiona sobre els

diferents enfocs i les possibles solucions. La persona

que ha plantejat el problema no participa, només

escolta.

A partir de la pluja d’idees, el grup fa

suggeriments a qui planteja el problema.

Aquesta persona fa un resum:

■ Què escolto?

■ Què faré?

■ Què m’emporto?

Presions,

jocs, lleialtats,

triangulacions,

col·laboració.

Definir el marc i

les regles de

supervisió.

Atrevir-se a

exposar-se al grup,

comunicar les

expectatives y

experiències

pers./prof. pròpies

Construcció

d’una

estructura

col·laborativa

amb el grup

Pensament

reflexiu

sobre les unitats

prefabricadaes,

ressonàncies

1

2

3

4

5

6

Buscar junts

el significat,

possibles

suposicions

hipótesis

Anàlisi de petició,

absència de

petició,

problema,

símptoma Qui? ¿Per què?

Etc.


Diagrama d’Ardoino:

Les dues eines següents deriven del diagrama d’Ardoino.

Aquests diagrames ajuden a obtenir perspectiva i a tenir en compte tots els factors a diferents nivells (micro,

intermedi, macro).

És una versió reestructurada que ofereix un resum de la complexa situació real i és una bona eina per la presa

de decisions.

DESCOBRIMENTS-REPRESENTACIONS-IMPRESSIONS SOBRE LA SITUACIÓ ACTUAL-REPERCUSSIONS Individual jo Relacional les meves relacions: persones en pràctiques, beneficiaris, companys Colectiu el meu equip, la meva classe, el meu grup Organizatiu la meva associació, la meva escola, la meva empresa Social polítics, econòmics, culturals, religiosos…

PPUNTS DE VISTA Polític Econòmic Social Urbà Religiós

Social

Organizatiu

Col·lectiu

Relacional

Individual

CAUSES

EFECTES

REFLEXIONS

ACCIONS

SOCIAL

RELIGIÓS

POLÍTIC

ECONÒMIC

CULTURAL

COMPANYS


Anàlisi DAFO: DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) o, en anglès, SWOT (strengths, weaknesses, opportunities, threats). El DAFO és l’eix entre l’anàlisi i la decisió de màrqueting. A continuació s’indiquen 10 consells útils destinats a optimitzar l’anàlisi. L’anàlisi DAFO és una eina estratègica per recolzar el procés de presa de decisions.

MATRIU DAFO

1. Diferenciar l’extern de l’intern.

Els fets externs són explicats pel sector i el seu entorn. Es classifiquen com oportunitats si són positius i amenaces si són negatius. Els fets interns pertanyen a l’associació o el servei social. 2. Basar-se en fets, no en intuïcions. Evitar el «creiem» o «sembla que» i preferir els fets. 3. Especificar i xifrar les dades. 4. Prioritzar els fets. Es recomana identificar els fets que afecten a les decisions que s’han de prendre i assenyalar las tendències emergents que hi poden influir. De vegades, serveix prioritzar numerant els fets, de més a menys significatius. 5. Sintetitzar, anar al gra. Un anàlisi DAFO hauria d’ocupar una pàgina, una diapositiva o una pantalla. L’ideal és poder llegir-ho complet abans de veure la situació general. L’anàlisi ha d’oferir una visió clara de la situació general. 6. Aportar perspectiva a l’anàlisi amb objectius generals L’anàlisi DAFO és rellevant si els fets analitzats serveixen per als objectius generals de l’associació. 7. Establir connexions entre el DAFO i les recomanacions L’anàlisi DAFO hauria de permetre la confirmació o el rebuig de les millors vies per arribar als objectius generals. S’han d’establir relacions amb les recomanacions. L’objectiu és assegurar les debilitats i protegir-se de les amenaces, consolidar les fortaleses i desenvolupar-se a partir de les oportunitats. 8. Definir l’àmbit d’acció del DAFO: especificar l’abast de l’anàlisi. 9. Identificar les amenaces, oportunitats, fortaleses i debilitats. Començar analitzant els factors externs i classificar-los per amenaces o oportunitats amb l’objectiu d’arribar a les fites generals proposades. Després, analitzar els fets interns i classificar-los com a fortaleses o debilitats, tenint en compte els objectius generals. De vegades, un fet pot ser una amenaça i una oportunitat o una fortalesa i una debilitat. 10. Recolzar el DAFO amb annexos. Per facilitar la comprensió i oferir una perspectiva global, es recomena afegir annexos més explícits, com matrius o resum d’estudis.


INT

ER

N

FORTALESES - …………….. - …………….. - ……………..

DEBILITATS - …………….. - …………….. - ……………..

E

XT

ER

N

OPORTUNITATS - …………….. - …………….. - ……………..

AMENACES - …………….. - …………….. - ……………..


3. EINES PER CREAR LA RELACIÓ:

Les següents 2 eines permeten comprendre els mecanismes utilitzats per crear una relació interprofessional i intercultural (en sentit ampli). Aquestes eines donen suport als processos d’ALIANÇA.

Comprensió del marc de referència

de l’Altre

Construcció

d’una relació de

compromís

Social

Negociació

Personal

Destrucció del

marc de referència

propi

Cultural


CONTEXT DE LA REUNIÓ

dominat/dominant - amenaçant/amenaçat desenvolupat/no desenvolupat- ex colonitzador/ex colonitzat

Les meves

afiliacions:

país, classe social,

família, regió,

origen, religió,

professió, institució,

etc.

Les seves afiliacions:

país, classe social,

família, regió, origen, religió,

professió, institució, etc.

Prejudicis, estereotips

judicis de valor, malentesos

X

OC

C

UL

TU

RA

L

Ser conscient

del meu condicionament Ser conscient

del seu condicionament

Descentralització

NEGOCIACIÓ

Descentralització

JO

NOSALTRES

ELL/ELLA ELLS

ELLES

Patró de negociació de Cohen-Emerique


4. «VALORACIÓ»

Cada dia, es realitza una valoració ràpida per mostrar com han viscut els participants el dia de formació. Pot ser una valoració oral i intuïtiva en gran part. En finalitzar un treball realitzat, p. ex., durant 3 dies, es pot utilitzar aquest document per una avaluació formal de la formació.


FULL DE VALORACIÓ DEL SEMINARI

Nom: ................................................................... Tasca: ..................................................................

Càrrec: ............................................................... Organisme: ........................................................

L’objectiu d’aquest document és permetre que ens beneficiem de la informació relativa al desenvolupament del seminari. Marqui amb un cercle un número de l’1 al 6 d’acord amb l’escala indicada a la part inferior esquerra.

CONSIDERACIÓ DE LA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL S’ha tingut en compte la seva experiència professional?

AMBIENT DEL GRUP S’ha sentit còmode amb la resta dels participants del grup?

ACTIVITAT S’ha pogut expressar i debatre amb els altres participants?

MÈTODES I SUPORT Estaven adaptades a vostè les presentacions, els suport i els inicis?

ENTORN Sales, materials, benvinguda, etc.

PROGRAMA Ha complert les seves expectatives el programa desenvolupat?

PROGRESSIÓ Li ha semblat adequat el ritme de les diferents etapes marcades per als participants?

APRENENTATGE PERSONAL Ha obtingut nous coneixements que li seran útils per la seva vida professional?

6: MOLT SATISFACTORI 5: SATISFACTORI 4: INTERMEDI 3: NECESSITA MILLORES 2: INSUFICIENT 1: PROBLEMA GREU


2.ª PART: EINES PROFESSIONALS DELS SOCIS EUROPEUS D’ABEONA


1. JOBtivity (ÀUSTRIA)

Objectius de l’eina/competències treballades:

L’eina fomenta la capacitat d’expressió, la creativitat i les habilitats socials. També ofereix

una visió general sobre les possibilitats de les «professions docents».

Temps necessari: 30 minuts.

Nombre de jugadors: de 4 a 20 en grups de 2 persones.

Material necessari: rellotge de sorra, llapis i paper, 10 fulls de paper vermell, 10 fulls de

paper blau, 10 fulls de paper groc, cartes amb imatges de diferents professions i una llista de

verificació d’idees que s’han entendre.

Activitat:

El joc es basa en la idea del famòs joc de taula «AKTIVITY». La principal diferència és que no

hi ha taulell ni figures petites. Els jugadors (per equips) són les figures i jugaran en un taulell

de grans dimensions situat al terra.


Pas 1: el primer equip agafa una carta, que només pot llegir una persona. Després, aquella

persona ha de descriure el concepte als altres membres de l’equip. Hi ha tres formes de

descriure el concepte, en funció del color del full on es troba l’equip en cada moment:

Blau = mímica: descriure el concepte sense utlitzar la veu ni cap eina.

Vermell = dibuix: dibuixar el concepte. No poden emprar ni lletres ni nombres.

Groc = descriure: descriure el concepte sense utilitzar la paraula ni parts de la

mateixa (p. ex., si és «entrenador de futbol», no es pot utilizar «entrenador» ni «futbol»).

Si l’equip endivina el concepte abans que s’esgoti el temps (rellotge de sorra), poden avançar

tantes passes o caselles (fulls) com punts indiqui la carta.

Després, és el torn del següent equip.

El primer equip en arribar a la meta guanya el joc.

Instruccions per als jugadors:

Abans de començar, han de formar-se almenys dos equips d’un mínim de dos jugadors.

Seguint aquests 3 passos, coneixeran millor el mercat laboral:

1. Un jugador agafa una carta i intenta descriure la professió anotada en la mateixa a la resta

de membres del seu equip. Però, atenció! En funció del color del full del taulell sobre el qual

es trobi, la descripció s’haurà de realitzar de diferents formes:

Si és blau = amb mímica

Si és vermell = dibuixant

Si és groga = descrivint/explicant

2. Si l’equip encerta la professió, pot avançar tantes passes com indiqui el número que es

mostra a la carta. Del contrari, haurà d’esperar a la mateixa casella fins el següent torn.

3. El primer equip en arribar a la meta guanya el joc.


2. Blanc (BÉLGICA)

Objectius de l’eina/ competències treballades:

L’objectiu d’aquest joc és permetre que els adolescents treballin junts, escoltant-se els uns

als altres, i crear un equip creatiu i de mentalitat oberta.

Temps per a l’exercici: en funció del joc.

Nombre de jugadors: els que es desitgi, de 1 a 100.

Material necessari: un Blanc consistent en un joc de taula format per 4 peces de

trencaclosques en blanc, 264 cartes blanques, 1 rellotge de sorra, 2 daus (un amb nombres i

l’altre amb lletres). Llapis o retoladors.

Activitat:


Blanc és un paquet d’eines per crear el teu propi joc. No hi ha regles i existeixen moltes

possibilitats. L’equip ha de ser molt creatiu per construir un joc entre tots, amb regles,

taulell, cartes, etc. Els educadors i els adolescents han de treballar junts amb una dinàmica

agradable i creativa. Aquest joc ha de ser divertit, la qual cosa dependrà de com es gestioni

el treball en equip. Per suposat, quan el joc estigui preparat... A jugar!


3. Com (no) faltar a una entrevista de treball (FRANÇA)


Un dels majors obstacles per la integració dels joves segueix essent la dificultat per

presentar-se davant d’aquell que ofereix feina. Els consells que els hi hem donat no són

suficients per nodrir-los de la suficient confiança. En un món on el mitjans de comunicació

tenen tanta importància, els adolecents estan receptius al format vídeo, motiu pel qual

decidim utilitzar-lo com a eina.

Quan presentem un vídeo d’una entrevista de feina, els adolecents comenten i es projecten

en la situació de ser entrevistats. Experimenten de forma fictícia la vida professional.

Es posa èmfasi en tres aspectes: La presentació física (roba, gestos i llenguatge corporal), la

motivació vers el treball i les competències per l’oferta de treball.

Temps necessari: 30 minuts.

Nombre de Jugadors: de 4 a 6 joves / 2 educadors.

Material necessari: Material de vídeo ( càmera, telèfon mòbil, pantalla), pissarra o rotafolis.


Activitat:

En aquest exercici s’ha de valorar l’efecte del grup ja que aporta energia positiva. Els

adolescents han de preparar sketches que es representaran per grups. Una pregunta: « Què

faries per assegurar-te no faltar a una entrevista de feina? », i uns minuts per decidir com

organitzaran la gravació. L’educador farà el paper d’entrevistador i els adolescents

solicitaran el lloc un per un. A la segona part, quan s’hagin gravats tots els vídeos,

s’organitzarà una projecció i es comentarà entre tots: tant els joves com els educadors han

d’identificar els punts interessants. Després d’això, poden enumerar-se i explicar les bones

tècniques i actituds per una entrevista de feina.

Objectius

- Identificar que les actituds i els comportaments verbals i no verbals són importants en

les relaciones públiques.

- Escoltar i entendre el punt de vista d’altres persones.

- Analitzar una situació i aprendre a prendre distància.

- Ser conscients de les seves actituds en contexts professionals.

Passos que

s’han seguir i

indicacions a

donar

Hi ha dos grans passos:

- Primer pas: creació i organització. L’educador crea un equip amb voluntaris, joves de la

seva institució. Explica el joc de rol, els objectius, duració i distribueix els rols entre els

adolescents. Un dels rols és gravar la situació de com faltar a l’entrevista de feina

(aquest rol pot ser rotatiu). Junts hauran de preparar un guió il·lustrat per pensar sobre

el contingut i els detalls tècnics.

- Segon pas: veure el vídeo i comentar-ho. Una vegada projectat el vídeo al grup, és el

moment de descriure’l i debatre allò que han representat. Tant els actors com els

espectadors hauran d’expressar allò que han sentit en interpretar els papers o veure el

vídeo. L’adult anota a la pissarra les paraules clau extretes de l’intercanvi. També

s’encarrega d’estimular el grup, animar el debat i garantir que es respectin les «regles»

(escoltar, respectar-se uns als altres, ser amables, etc.).

Per acabar, l’animador recull les paraules claus per temàtiques (p. ex., actituds, llenguatge

no verbal, roba, etc.).

Per aprofundir-hi més, poden organitzar una segona ronda: «Cóm tenir èxit en una

entrevista de feina»


Duració

Preparació del vídeo : 3 hores

Activitat / debat / taller: 45 min.

El vídeo hauria de durar només 2 o 3 minuts.

Fortaleses

Els joves són «actors» del projecte.

Experimenten i aprenen per si mateixos.

És divertit, adaptable i fàcil de portar a terme.

Es genera consciència a través de la imatge.

Precaucions

Es pot bromejar sobre la situació, però no sobre la persona que apareix al vídeo.

La part d’improvisació s’haurà d’adaptar a l’equip de joves (nombre, personalitats, edat,

etc.).

Recordatori: s’haurà d’informar als joves de l’objectiu de l’activitat (tractar la inserció

laboral) com a punt de partida.

Context

d’utilizació

Grups petits (fins a 6)

Sala adaptada: espai i una televisió


4. Mapes de xarxes (centrats en el «jo»)/mapes de relacions socials (ALEMANYA)


Aquesta eina és útil per visualitzar la xarxa social i l’entorn propi per identificar els recursos

de recolzament social i, en alguns casos, per identificar accessos o possibles barreres a la

formació professional i a la feina.

Temps necessari: 30 – 45 minuts

Nombre de jugadors: 2 o 3 una persona que dibuixa la seva xarxa personal i un o dos

entrevistadors.

Material necessari: pòster o rotafoli, post-its, marcadors de diferents colors

Fig. 1: Exemple de mapa de xarxa informatitzat (obert, no estructurat)


Activitat:

Demani a la persona amb la que està parlant que es dibuixi al centre del pòster (ego). Pot

usar-se el mapa de xarxa de manera oberta i no estructurada sense cap especificació (fig.1) o

pot donar a la persona un mapa de xarxa amb algunes classificacions, com família, amics,

professionals, etc (fig.2).

Comenci amb una pregunta com: «si penses en la teva vida diària, què o qui tenen un paper

important per tu: les relacions socials, persones que et recolzen, les persones amb les que

tens més contacte (p. ex. a la escola)? ». Ara demana a la persona que dibuixi el seu mapa de

xarxa personal amb totes les persones que la recolzen (alteri) (sobretot durant la seva

transició a la formació professional i la feina). Les persones properes s’hauran de dibuixar a

prop de l’ego al centre del gràfic, els altres, més lluny. A més a més, resulta de gran ajuda

identificar les xarxes entre els alteri. Poden demanar-li a la persona que utilitzi els marcadors

per posar línies i/o fletxes de diferents colors entre les persones (línies verdes de la fig.2).

Fig. 2: Exemple de KJHK d’un mapa de xarxa amb algunes classificacions.


En aquesta eina, els entrevistadors intenten obtenir més informació sobre les persones

dibuixades plantejant preguntes durant el procés:

Qui és?

Com és la relació que teniu?

On viu?

Quant fa que el/la coneixes?

Amb quina freqüència us veieu?

És aquesta relació un recurs o una barrera?

Quan obtens/vas obtenir recolzament, com és/va ser?

A la teva situació actual, quines persones t’ajuden més?

…

Intenti determinar quina mena de recolzament va tenir/té la persona:

Atenció emocional

Activitats socials compartides

Parlar d’aspectes i problemes personals

Recolzament financer

Altre recolzament material

Recolzament pràctic (atenció domiciliària, companyia en anar a les autoritats, servei de

trasllat amb el cotxe, etc.)

Consells pràctics

Assesorament professional

…


5. Assessorament professional per extutelats: primers passos de l’anàlisi del procés (ALEMANYA)


L’assessorament professional és un servei que ofereix Gruenbau GmbH Dormunt als

extutelats durant la transició de la tutela a la formació professional i/o la feina. Es va

desenvolupar per joves refugiats, però es pot traslladar a tots els extutelats. Està format per

7 components:

Elaboració del perfil

Programa de qualificació/pràctiques

Obtenció de llocs de formació

Preparació per la demanda de treball

Acompanyament en qüestions formals

Sol·licitud de recolzament financer adiccional (si és necessari)

Recolzament durant els estudis/ la formació professional

Amb aquesta eina, ens agradaria implicar-li amb alguns dels passos del procés

d’assessorament professional per als extutelats.

Pensi en diferents formes d’obtenir més informació sobre la personalitat i perspectiva

professional de l’extutelat.

Utilitzi diferents mètodes per reflectir els interessos, desitjos i opcions junts als joves

extutelats.

Pensant amb xarxes: Utilitzi diferents recursos per l’extutelat i plantegi la transició a la

formació professional i el treball com una recerca d’opcions i accessos des d’una perspectiva

múltiple.

Material necessari: pòster o rotafoli, post-its, marcadors de diferents colors

Temps necessari: 30 – 45 minuts


Nombre de jugadors: 2 o 3

Activitat:

Partim del fet que un dels joves al seu càrrec participa a una sessió d’assessorament

professional. Fes-li una entrevista:

a) Com podria saber més sobre els seus punts forts, interessos, expectatives i

preferències professionals?

Recopili preguntes útils amb ajuda del grup.

Espai obert: Quines altres eines/mètodes podria utilitzar durant l’entrevista per

reflexionar amb l’extutelat sobre les seves competències i interessos? Comenti

diferents opcions i experiències amb el grup.

b) Desenvolupi una «xarxa estratègica»: esbrini qui podria ser un recurs dins de les

seves xarxes professionals i privades per al pla professional del «seu» extutelat. Creï

una llista/xarxa de possibles col·laboradors professionals i relacions socials útils.


6. Creació d’itineraris individuals (ESPANYA)


Objectius per l’usuari:

- Visualitzar objectius i accions concretes

- Augmentar la capacitat de concentració durant les tutories

- Assumir la responsabilitat pròpia durant tot el procés

- Augmentar la competència per afrontar una situació

- Conèixer les conseqüències d’un comportament concret

Objectiu per al treballador social:

- Augmentar l’eficiència de la intervenció educativa durant les sessions de tutoria

- Disposar d’una eina de supervisió mesurable i flexible

Temps necessari: 30 minuts

Nombre de jugadors: tot el grup

Material necessari: post-it, fulls en blanc, pissarra, marcadors

Activitat:

Tot el grup construirà un itinerari de forma conjunta.

1. Després d’explicar el significat i funcionament de la metodologia, hauran de posar-se

diferents imatges al terra i demanar al participant que triï només una.

2. Si la imatge que escull representa un objectiu de l’itinerari, els jugadors han de

comunicar-ho al grup i l’ objectiu s’escriu a la pissarra.

3. Si la imatge triada representa una acció concreta necessària per arribar a l’objectiu,

els jugadors hauran de dir-ho i anotar-la al terra.


4. Els passos 2 i 3 crearan un mapa conceptual, que serà l’itinerari final del grup i

s’utilitzarà com a element de reflexió, necessari per explicar la metodologia.


7. Riu i collage. Actius per la meva carrera i com utilitzar-los (POLÒNIA)


Aprendre a identificar els teus actius en relació amb la teva carrera professinal i establir

objectius pel futur professional (plans, rols).

Després del taller, els participants:

1. Poden anomenar els seus principals actius professionals, identificar les persones i els

esdeveniments que els han ajudat a donar-los forma o reforçar-los. També saben

com trobar i fer servir aquests actius en el futur.

2. Han d’identificar de forma clara i concisa (en 1 o 2 frases) l’objectiu de la seva carrera

professional/pla de formació per als pròxims 3 a 5 anys.

3. Han enumerat i analitzat els següents passos i les decisions claus que poden conduir-

los a un dels seus objectius.

Nombre de jugadors: un grup de fins 12 persones amb 2 caps d’equip.

Material necessari: rotafoli, marcadors, diaris, cola d’enganxar, altres materials per crear un

collage

Temps per realitza el exercici: 2 hores

1 Introducció: objectiu del taller i ronda

d’«escalfament» - 15 minuts

2

Retrospectiva personal

Buscar detonants/actius (recursos) i

aprenentatges

Treball individual i presentació 30 minuts

3 Collage: definició de somnis i plans Treball individual i presentació 30 minuts

4 Els meus objectius professionals (triar 1)

Mètode OBD (objectiu ben definit)

Treballar en 2 subgrups (un cap

d’equip en cada un) 30 minuts

5 Recapitulació Ronda 10 minuts


Activitat: explicació pas a pas

1. Riu: la història de la meva vida des de...fins ara.

Els participants hauran de dibuixar una representació lineal de la seva vida, des d’un període

específic fins el present (han de dibuixar el riu dividit amb segments que representin els

punts d’inflexió). És important mantenir la cronologia dels punts d’inflexió, esdeveniments i

decisions que van tenir un impacte important a la vida personal en el context d’una possible

experiència professional (suggerim que hi hagi entre 1 i 4-5 punts clau)

2. Presentació del riu: recerca d’actius/aprenentatge/detonants

Cada participant mostra el seu pòster i tots busquen els «actius» al riu: persones o

esdeveniments que van recolzar a l’autor en el context de possibles papers professionals.

3. Elaboració del collage

Els participants fan un collage sobre els seus somnis, les activitats que els agradaria fer i les

professions que podrien realitzar bé. Després, crearem una galeria i parlarem de cada

collage. Després d’això, ens dividim en subgrups de 5 persones (amb 1 cap d’equip cada un)

triem 2 participants i establim un objectiu que els aproparà al seu somni.

4. Es tria un motiu del collage i s’utilitza el mètode OBD (objectiu ben definit):

1. Què t’aproparà a poder realitzar el teu somni? (menciona el teu somni amb només

una frase)

2. Com ho faràs? (què et pot ajudar, com actuaràs)

3. Quins obstacles preveus per arribar a fer realitat el teu somni? (què pots fer per

superar-los?)

4. Quin seria el teu primer pas per arribar al teu objectiu? (data, hora, altres

circumstàncies)

5. En una escala de l’1 al 10, quin nivell de motivació tens per aconseguir el teu

objectiu? (si és inferior a 6, cal preguntar al participant què necessita per estar al 10 o

suggerir un ajust de l’objectiu)


5. Ronda de recapitulació

Cada participant explica allò que ha après durant el taller.


UNA RESPOSTA EFICAÇ A LA INSERCIÓ

LABORAL DELS EXTUTELATS

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

http://www.tcpdf.org

eines d inserció laboral - fepa

Documents