ernesto cutillas orgilÉs convergencia y...
TRANSCRIPT
CONVERGENCIA Y TRANSVERSALIDAD EN HUMANIDADES
Facultat de filosofia i LletresFacultad de Filosofía y Letras
UNIVERSITAT D’ALACANTUNIVERSIDAD DE ALICANTE
Facultat de filosofia i LletresFacultad de Filosofía y Letras
UNIVERSITAT D’ALACANTUNIVERSIDAD DE ALICANTE
ERNESTO CUTILLAS ORGILÉS(Coordinador)
CO
NVE
RG
ENC
IA Y
TR
AN
SVER
SALI
DA
D E
N H
UM
AN
IDA
DES
ERNE
STO
CUTI
LLAS
ORG
ILÉSISBN 978-84-948233-2-9
9 7 8 8 4 9 4 8 2 3 3 2 9
CONVERGENCIA Y TRANSVERSALIDAD EN HUMANIDADES
Actas de las VII Jornadas de Investigación de la Facultad de Filosofía y Letras
de la Universidad de Alicante
(Alicante, 6 y 7 de abril de 2017)
Coordinador:Ernesto Cutillas Orgilés
COMITÉ CIENTÍFICO
Alberto Lorrio Alvarado Gabriel García AtienzarAmelia Crespo Peral Gregorio Canales Martínez
Ángeles Sirvent Ramos Javier Jover MaestrreAntonia Montes Fernández Jesús Moratalla Jávega
Antonio Martínez Puche John D. SandersonArmando Alberola Roma Jorge Olcina CantosAscensión Padilla Blanco José Carlos Rovira Soler
Beatriz Aracil Varón José María Ferri CollBelén Alvarado Ortega José Ramón Valero EscandellBrauli Montoya Abat Juan Antonio Barrio BarrioCarmen Puche López Juan David Sempere Souvanavonng
Carolina Domenech Belda Juan Francisco Mesa SanzCayetano Mas Galvañ Llúcia Martín PascualChelo Vargas Sierra Lorraine L. KerslakeDavid Bernabé Gil María del Mar Galindo Merino
Elisa Barrajón López Miguel Ángel Lozano OrtegaEmilio La Parra López Natalia Timoshenko
Enric Balaguer Pascual Pablo Giménez FontErnesto Cutillas Orgilés Pamela StollEva Lapiedra Gutiérrez Pedro Mogorrón Huerta
Eva Valero Juan Rafael Zurita AldeguerFrancisco Franco Sánchez Ruth María Lavale OrtizFrancisco Sevillano Calero Sonia Gutiérrez LloretFrancisco Torres Alfosea Vicent Raimon Baldaquí Escandell
© De los textos: sus autores© De esta edición: Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Alicante
Edición a cargo de COMPOBELL, S.L. Murcia
ISBN: 978-84-948233-2-9Depósito Legal: MU 254-2018
Maquetación e impresión: COMPOBELL, S.L. MurciaImpreso en España - Printed in Spain.
Exención de responsabilidad: la responsabilidad sobre los trabajos aquí publicados recae en exclusiva sobre los autores/as de cada uno de ellos.
No está permitida la reproducción total o parcial de esta obra, ni su tratamiento informático, ni la transmisión de ninguna forma o por ningún medio, ya sea electrónico, mecánico, por fotocopia u otros medios, sin el permiso previo y por escrito de los titulares del Copyright.
7
ÍNDICE
PRESENTACIÓN ...................................................................................................................................... 11
LA DIMENSIÓN SOCIAL EN LA POESÍA MEXICANA DESDE VICENTE QUIRARTE .................................... 13Ignacio Ballester Pardo
“LO QUE YO DIGO Y ESCRIBO, ES DE SOLA MI PLUMA Y FLACA DILIGENCIA”: LA PRIMERA IMAGEN DE AMÉRICA EN GONZALO FERNÁNDEZ DE OVIEDO ................................................................................... 19Alberto Santacruz Antón
LOS RECURSOS DE LA POESÍA HISTÓRICA: DIOS TRAJO LA SOMBRA DE JORGE ENRIQUE ADOUM ..... 25Miguel Ángel Gómez Soriano
LA CENSURA DEL RÉGIMEN ROSISTA EN LA ESCRITURA DE JUAN BAUTISTA ALBERDI, FIGARILLO .... 31Rosa Moreno Alcaraz
EL GIR ESPACIAL EN ELS ESTUDIS LITERARIS CATALANS: UNA APLICACIÓ A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS ............................................................................................................................................... 37Irene Mira Navarro
LOS PERSONAJES DE LA ODISEA COMO FUENTE DE INSPIRACIÓN PARA EL SALVAJE DE GARCÍA LLORCA ................................................................................................................................................... 43Daniel Ortiz García
WEEPER, EL DOBLE DE JOSÉ MARTÍNEZ RUIZ, AZORÍN, EN LA FEDERACIÓN, DE ALICANTE: PERIODISMO INÉDITO ................................................................................................................................................... 49Juanjo Payá
LA SUBVERSIÓN DEL LENGUAJE BÍBLICO EN CARMEN CONDE: HACIA EL SENTIDO FUNDACIONAL DE UNA IDENTIDAD ...................................................................................................................................... 55Anna Cacciola
LA QÜESTIÓ DEL GÈNERE EN LA NOVEL·LA CAVALLERESCA BREU PIERRES DE PROVENÇA: UN CAVALLER SENSE CAVALL? .................................................................................................................... 61Vicent Pastor i Briones
ConvergenCia y transversalidad en humanidades8
EL USO DE WEBQUEST COMO RECURSO DIDÁCTICO. ANÁLISIS DE UNA EXPERIENCIA EN LA CLASE DE LITERATURA ...................................................................................................................................... 69Luis Antonio Monzó Jiménez
SOGO SURVEY, UNA HERRAMIENTA ONLINE DE RECOGIDA DE DATOS ADECUADA PARA EL TRABAJO DE CAMPO .............................................................................................................................................. 77María Abad Colom
LA COMPETENCIA HUMORÍSTICA EN EL AULA DE E/L2 ......................................................................... 83Esther Linares Bernabéu
LA ADQUISICIÓN DE UNIDADES FRASEOLÓGICAS EN NIÑOS CON SÍNDROME DE ASPERGER DESDE LA PERSPECTIVA DE GÉNERO ............................................................................................................... 91Alicia Merino González
ANÁLISIS DEL DISCURSO LEGISLATIVO EDUCATIVO DESDE UNA PERSPECTIVA QUEER ...................... 97José Javier Moreno Sánchez
EL MACHISMO Y LA HETERONORMATIVIDAD EN LA TRADUCCIÓN AL ESPAÑOL DE LA LITERATURA INFANTIL Y JUVENIL (LIJ) ...................................................................................................................... 103Antonio Lérida Muñoz
CAMBIOS SOCIALES Y CREACIÓN DE NUEVA TERMINOLOGÍA EN CUESTIONES DE GÉNERO Y EL COLECTIVO LGTB DESPUÉS DE LAS PRIMAVERAS ÁRABES, ESPECIALMENTE EN TÚNEZ ................... 109Rosa Estomba Giménez
ANÁLISIS BIBLIOMÉTRICO Y WEBMÉTRICO DE LOS ESTUDIOS DE TRADUCCIÓN AUDIOVISUAL .......... 115Francisco Pérez-Escudero
COMUNICACIONES SOCIALES EN EL CONTEXTO MÉDICO-SANITARIO MULTICULTURAL. CONFLICTOS Y SOLUCIONES ....................................................................................................................................... 123Elena Pérez Estevan
LA ECOLINGÜÍSTICA: PLANIFICACIÓN LINGÜÍSTICA EN UCRANIA ........................................................ 129Olga Bloshchinska
LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS EN LA ENSEÑANZA DEL ESPAÑOL COMO LENGUA EXTRANJERA ........... 135Francesco Volpicelli
LA TRADUCTION DE LA POESIE POPULAIRE MAGHREBINE MELHOUN ................................................ 141Guemache Wassila
ACERCA DEL SESEO CARTAGENERO ...................................................................................................... 147Francisco Ramírez Munuera
ESTUDIO DE LAS CERÁMICAS HISPANO-MORISCAS EN LOS TERRITORIOS DE LA REPÚBLICA DE VENECIA: LAS REGIONES DE VÉNETO Y FRIULI-VENECIA JULIA (ITALIA) ............................................. 155Valentina Famari
ESPACIOS DE COTIDIANIDAD DE UNA MUJER CONVERSA EN LA VALENCIA DE FINES DE LA EDAD MEDIA ..................................................................................................................................................... 163María Alejandra Angelino Pardo
VII Jornadas de InVestIgacIón de la Facultad de FIlosoFía y letras de la unIVersIdad de alIcante 9
DE RECREOS, ESPARCIMIENTOS Y JUEGOS TRADICIONALES: ESTUDIO COMPARATIVO ENTRE EL OCIO INFANTIL Y ADULTO A TRAVÉS DE LA PINTURA SETECENTISTA .................................................. 169Rafael Corona Verdú
UNA APROXIMACIÓN A LAS MUJERES VIAJERAS EN LA MODERNIDAD ............................................... 177María Teresa Ávila Martínez
EL CATOLICISMO FRANCÉS EN EL SIGLO XIX. LA RUPTURA CON LA REVOLUCIÓN Y EL FLORECIMIENTO DE ANTIGUAS ÓRDENES Y NUEVAS CONGREGACIONES FEMENINAS ................................................... 183Alexis Alfonso Izquierdo Morales
CONTRIBUCIONES DE LA MICROMORFOLOGÍA DE LÁMINA DELGADA AL ESTUDIO DE RESTOS CONSTRUCTIVOS DE TIERRA DE LA PREHISTORIA RECIENTE DEL LEVANTE DE LA PENÍNSULA IBÉRICA ............................................................................................................................................ 189María Pastor Quiles
EL CONCEPTO DE TARDOANTIGÜEDAD. REVISIÓN HISTORIOGRÁFICA Y PROBLEMAS METODOLÓGICOS .... 197Rubén Santana Onrubia
LA PROBLEMÁTICA DE LO TEXTIL EN EL REGISTRO ARQUEOLÓGICO: ASPECTOS TEÓRICOS Y METODOLÓGICOS ................................................................................................................................... 203Ricardo E. Basso Rial
REFLEXIÓN EN TORNO AL BINOMIO RELIGIÓN-PRODUCCIÓN EN EL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL (SIGLOS VI-III A.C.) ................................................................................................................................. 211Pascual Perdiguero Asensi
APROXIMACIÓN AL POBLAMIENTO, RECURSOS Y VÍAS DE COMUNICACIÓN DEL TERRITORIO DE LOS OPPIDA DE LA PEÑA (PEÑAS DE SAN PEDRO) Y SALTIGI (CHINCHILLA) EN LA ÉPOCA IBÉRICA ........... 219Laura Castillo Vizcaíno
FÍBULAS CON RESORTES SINGULARES EN EL ÁREA VETONA............................................................... 227Pablo Camacho Rodríguez
DEFINICIÓN Y CLASIFICACIÓN DE LAS VIAE. PROPUESTAS Y MODELOS EN BASE A LA JURISDICCIÓN, LA ARQUEOLOGÍA Y LA HISTORIOGRAFÍA ............................................................................................. 235Antonio Sánchez Verdú
ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE LOS VÍNCULOS POLÍTICOS DE SEPTIMIO SEVERO .................... 243Ethan Calero Ortuño
LA “SEPARACIÓ DE CAMINS” ENTRE JUEUS I CRISTIANS: ESTAT DE LA QÜESTIÓ ................................ 249Carles Lillo Botella
EL TRIUNFO DE LA HISTORIOGRAFÍA LIBERAL MODERADA EN LA MITAD DEL SIGLO XIX .................... 255Adam Abbou Francés
DEPORTE Y POLÍTICA DURANTE LA II REPÚBLICA Y EL PRIMER FRANQUISMO (1931-1961) ............... 261Gabriel Plazas Gómez
LA INSTAURACIÓN DEL FRANQUISMO EN ALICANTE (1939-1959) ........................................................ 267Carlos Martos Ferrer
ConvergenCia y transversalidad en humanidades10
LA INCIDENCIA DEL DESARROLLISMO ECONÓMICO EN ESPAÑA .......................................................... 275Juan Carlos Pisabarros Herrezuelo
VIOLENCIA POLÍTICA Y OPINIÓN PÚBLICA EN LA TRANSICIÓN: EL CASO DE LA «MATANZA DE ATOCHA» ................................................................................................................................................ 281Juan Carlos Guilló Ruiz
HISTORIA DE LAS RELACIONES ENTRE JAPÓN Y CHINA ACERCA DEL CONFLICTO DE LAS ISLAS SENKAKU/DIAOYU .................................................................................................................................. 287Luis Miguel Lalinde González
SEQUÍAS, INUNDACIONES Y OTRAS AMENAZAS DE LA NATURALEZA. LOS RECURSOS ESPIRITUALES EN ORIHUELA DURANTE LA SEGUNDA MITAD DEL SIGLO XVIII ............................................................. 295Claudio Cremades Prieto
CRONOLOGÍA Y EXPANSIÓN DE LAS PLAGAS DE LANGOSTA EN LA PENÍNSULA IBÉRICA DURANTE LA EDAD MODERNA ................................................................................................................................ 303Jesús Mª Muñoz-Pertierra
LA TRASCENDENCIA DE LA DESALINIZACIÓN COMO RECURSO ESTRATÉGICO EN LA PROVINCIA DE ALICANTE ............................................................................................................................................... 313Ana Arahuetes Hidalgo
SISTEMAS DE SUMINISTRO SUPRAMUNICIPALES Y GOBERNANZA URBANA DEL AGUA EN EL LITORAL DE ALICANTE. HETEROGENEIDAD DE FUENTES Y ACTORES ................................................... 321Rubén Alejandro Villar Navascués
PROCESOS GEOMORFOLÓGICOS Y CONSECUENCIAS EN LA CUENCA DEL BARRANCO DE PEPIOR TRAS LA AVENIDA DEL 20 DE OCTUBRE DE 1982 .................................................................................. 329Pablo Del Río Ródriguez
INCENDIOS FORESTALES Y SOCIEDAD EN UN ENTORNO CAMBIANTE .................................................. 337Jaime Andrés Senabre Pastor
INVESTIGAR SOBRE UNA CORDA FLUIXA .............................................................................................. 343Sergi Ferreres Codorniu
DESARROLLO LOCAL PARTICIPATIVO E INTEGRADO. PROPUESTAS CIUDADANAS DE REVITALIZACIÓN URBANA EN BARRIOS DEGRADADOS: NUEVA FRATERNIDAD (ELDA) Y SAN FRANCISCO (VILLENA) ... 351Daniel Sanchiz Castaño
VALORIZACIÓN DE LA ANTIGUA INDUSTRIA MINERA DEL AZUFRE Y SUS MÚLTIPLES DIMENSIONES PATRIMONIALES ..................................................................................................................................... 359Cristina Romera Tébar
LA MIGRACIÓN Y MOVILIDAD TRANSNACIONAL ESPAÑOLA AL NORTE DE ARGELIA COMO PARTE DE LA NUEVA DIRECCIÓN NORTE-SUR. UNA HERRAMIENTA PARA MANTENER LA POSICIÓN Y EL ESTATUS SOCIAL ................................................................................................................................... 367María Jesús Cabezón Fernández
CONVERSANDO CON MUJERES MARROQUÍES EN SU ESPACIO PÚBLICO Y PRIVADO: ENTREVISTAS DEL RIF AL SÁHARA ............................................................................................................................... 373Inmaculada Garro Sánchez
249
LA “SEPARACIÓ DE CAMINS” ENTRE JUEUS I CRISTIANS: ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Carles LILLO BOTELLAPrograma de doctorat en Filosofia i Lletres
RESUMLa historiografia tradicional ha considerat que, des del moment mateix de la destrucció del Temple de Jerusalem,
l’any 70, es pot afirmar que jueus i cristians van començar a seguir camins separats. Tanmateix, des que J. Parkes va encunyar i popularitzar l’expressió Parting of the Ways, són molts els autors que han posat en tela de judici la consideració d’aquest moment com a punt clau de la separació entre jueus i cristians, havent qui endarrereix la mateixa fins als temps del propi Constantí o, fins i tot, fins l’arribada de l’Islam, partint de la base que el judaisme d’època del Segon Temple ha de ser entès com una pluralitat, més que com una unicitat. La present contribució pretén repassar les fites i les aportacions més destacades que, fins al dia de hui, ha proporcionat el debat sobre l’anomenada “separació de camins” i quines perspectives se’ns obrin a partir de la investigació actual.
Paraules clau: Cristianisme; Imperi Romà; Judaisme; Religió.
THE “PARTING OF THE WAYS” BETWEEN JEWS AND CHRISTIANS: STATE OF THE ART
ABSTRACTTraditional scholarship has considered that, since the destruction of the Temple of Jerusalem in the year
70, we can say that Jews and Christians started to keep separated ways. However, since J. Parkes invented and popularized the term Parting of the Ways, many authors have doubted about the consideration of this event as a key moment of the separation between Jews and Christians. They usually delay this separation up to the time of Constantine or, even, to the arrival of Islam over the basis that Second Temple Judaism must be understood as a plurality, better that a unicity. This paper aims to review some of the main contributions up to this day within the debate of the so-called “parting of the ways” and to see which perspectives offer the current scholarship.
Keywords: Christianity; Judaism; Religion; Roman Empire.
1. DE LA “RUPTURA” ENTRE JUEUS I CRISTIANS A LA “SEPARACIÓ DE CAMINS”La primera gran pregunta que qualsevol historiador del judaisme i del cristianisme primitiu ha
d’enfrontar de forma ineludible és en quin moment exacte el cristianisme va deixar de formar part del judaisme o, dit d’una altra manera, des de quin instant podem considerar que judaisme i cristianisme van convertir-se en dues religions clarament diferenciades. Resulta obvi que per a la historiografia confessional tradicional aquesta ruptura es va produir amb la irrupció del mateix Jesús de Natzaret. Martí Luter, per la
ConvergenCia y transversalidad en humanidades250
seua banda, posaria un especial èmfasi en el pensament de Sant Pau i el seu rebuig de la Llei mosaica. Hem d’esperar fins al segle XIX perquè comence a produir-se una investigació realment científica sobre els orígens del cristianisme i la relació d’aquest amb el judaisme esdevindrà un assumpte capital. Entre els autors d’aquest moment destaquen especialment Ernest Renan i Adolf von Harnack. Tot i el seu obert antisemitisme i la seua consideració que el cristianisme constituïa una superació del judaisme, Renan assenyalava que aquell no era més que “un essénisme qui a largement réussi” (Renan V, 1893: 70). El teòleg neoprotestant Harnack, per la seua banda, en el seu intent per separar l’Antic i el Nou Testament va arribar al punt de desjudaïtzar per complet la figura de Jesús de Natzaret, al qual presentava com una mena de moralista atemporal (Harnack I, 1998: 40-48). En el mateix sentit es va pronunciar sobre l’Apòstol Pau i, de forma molt particular, sobre l’heresiarca Marció de Sinope, el pensament del qual va reinterpretar i reivindicar sobre la base del seu rebuig de l’Antic Testament i la seua defensa de la sola gratia. A mesura que avance la investigació, tanmateix, quedarà superada aquesta idea de “ruptura”, basada en la innata superioritat del cristianisme sobre el judaisme.
L’any 1934, J. W. Parkes va publicar la seua obra The Conflict of the Church and the Synagogue, on, a mes de denunciar el virulent antisemitisme del seu temps –Hitler acabava d’arribar al poder a Alemanya–, tractava d’oferir una visió menys simplista sobre la qüestió i, en aquest sentit, va encunyar l’expressió “Separació de Camins” (Parting of the Ways), que era el títol del tercer capítol del llibre. L’origen d’aquesta expressió, que ha tingut una notable implantació en la investigació fins al dia d’avui, pot rastrejar-se en una obra col·lectiva coordinada per Foakes Jackson l’any 1912 intitulada The Parting of the Roads. Studies in the Development of Judaism and Early Christianity. Per a Parkes, el moment d’aquesta “separació de camins” entre jueus i cristians es va produir l’any 70 amb la destrucció del Temple de Jerusalem per part de les tropes del futur emperador Titus. Fins llavors, els seguidors de Jesús de Natzaret havien estat acudint al Temple com uns fidels jueus més, tal com demostra la pròpia literatura neotestamentària, especialment el llibre dels Fets dels Apòstols. Segons Parkes, la desaparició d’aquest símbol comú va accelerar els tempos de l’esmentada separació, en tant que va generar respostes diferents en ambdós grups: per als rabins, en línia amb la tradició profètica bíblica, aquest desastre constituïa un càstig pels pecats d’Israel; per als cristians, en canvi, la fi del Temple suposava l’acabament de l’elecció d’Israel i el començament d’una nova era on els cristians serien els dipositaris de l’Aliança amb Déu. Parkes posava el focus sobre el món de la Diàspora, l’escenari on es va materialitzar aquesta separació de camins i on els rabins van propagar la seua doctrina amb l’objectiu de fer-se amb la guia espiritual i social del judaisme. Entre les disposicions decretades pels rabins cal esmentar l’anomenada Birkat ha minim, una maledicció recitada en el culte sinagogal i per la qual s’excloïa els cristians del conjunt del poble d’Israel:
Que no hi haja esperança per als apòstates. Que el govern arrogant siga arrancat en els nostres dies. Que els notsrim i els minim siguen destruïts en un instant. Que siguen esborrats del llibre de la vida i no siguen inscrits juntament amb els justos. Beneït Tu, Senyor, que humilies l’arrogant (Tosefta, Berakot 3, 25).
Des de la seua aparició en el llibre de Parkes, com diem, l’expressió “separació de camins” es va popularitzar molt ràpidament en la investigació. Tanmateix, la veritable eclosió al respecte es va produir en els darrers anys del segle XX. A principis de la dècada dels noranta, J. D. G. Dunn va publicar dues obres -una de caràcter col·lectiu i una altra que era una compilació de conferències pronunciades a la Universitat Gregoriana de Roma- que van tornar a posar de moda, aquesta vegada amb força, el concepte de “separació de camins”. L’aparició d’aquestes dues obres va donar un renovat impuls als estudis sobre les relacions entre jueus i cristians a l’Antiguitat i la Tardoantiguitat. A la primera d’elles, P. S. Alexander apuntava tres aspectes que, al seu parer, s’havien de tenir presents per comprendre realment aquesta “separació de camins” (Alexander, 1999: 3):
1) Que no havia d’equiparar-se el judaisme rabínic amb el judaisme normatiu en els moments anteriors al segle III, ni tan sols a Palestina, ja que no fou fins aquesta centúria quan una majoria del judaisme va acceptar l’autoritat dels rabins. En efecte, cal remarcar que, en època del Segon Temple, no existia un judaisme “normatiu” o una “ortodòxia” jueva stricto sensu. En
VII Jornadas de InVestIgacIón de la Facultad de FIlosoFía y letras de la unIVersIdad de alIcante 251
aquell període, el judaisme no era més que un heterogeni de sectes amb una sèrie d’elements comuns, com ara el monoteisme, una història de la salvació consignada en els llibres de la Bíblia -tot i que el cànon bíblic no va ser fixat fins un moment molt posterior pels propis rabins- i, molt especialment, tot un conjunt de pràctiques comunes, de manera que, més que com una “ortodòxia”, el judaisme d’aquest període ha de ser entès com una “ortopràxia”.
2) Que resulta simplista intentar establir un moment únic en el qual s’hauria produït aquesta separació de camins. No hi va haver una ruptura sobtada entre jueus i cristians, si bé la Gran Revolta dels anys 66 al 74 va provocar la destrucció de la principal autoritat religiosa reconeguda per ambdós grups, que era el Temple de Jerusalem.
3) Que el judeocristianisme –és a dir, aquells grups cristians que mantenien l’observança de la Llei mosaica, amb la circumcisió, el descans sabàtic o l’abstinència de determinats aliments– ha de ser vist com una part essencial de la separació de camins, ja que aquest continuava representant el cristianisme “al si” de la comunitat jueva, fins i tot en els moments en què una majoria de l’Església era ja d’origen gentil.
Sobre aquesta base, Dunn assenyalava que la separació entre jueus i cristians no es va produir en un sol moment, sinó en diversos instants depenent del lloc. Així, mentre que autors com ara Tàcit, Suetoni o Plini el Jove distingeixen ja clarament els cristians dels jueus en els primers anys del segle II, a la regió de Palestina aquesta separació no resulta evident al menys fins després de la revolta de Simon bar Kochba, l’autoproclamat messies jueu que, entre altres coses, va perseguir els cristians. Segons Dunn, amb l’aparició de bar Kochba va sorgir per primera vegada al si del judaisme una alternativa sòlida a les al·legacions messiàniques dels cristians (Dunn, 2006: 302-317).
Tot i la popularització de l’expressió i de la profusió d’estudis sobre la matèria, ja des d’un primer moment es van alçar veus que qüestionaven la validesa del concepte de “separació de camins” com a model explicatiu de l’allunyament entre jueus i cristians. J. M. Lieu, per exemple, assenyalava el 1994 que aquest model partia del resultat final, és a dir, de la consumació d’aquesta separació, la qual cosa condicionava l’anàlisi del procés (Lieu: 1994: 108). L’any 2004 es va produir l’aparició de la contestada i suggeridora obra de D. Boyarin, Border Lines: The Partition of Judaeo-Christianity. La idea central d’aquesta obra és que tant el cristianisme gentil com el judaisme rabínic van acabar definint-se de forma negativa un respecte a l’altre. Partint de l’antropologia post-colonial de D. Chidester i aplicant els esquemes de la lingüística comparada, Boyarin proposa superar la tradicional visió en Stammbaum -és a dir, en forma d’arbre- a l’hora d’estudiar la gènesi dels diferents corrents que integren el judaisme i el cristianisme antic i veure aquestes dues religions com a part d’un gran ventall on, en un extrem, se situaria el mateix judaisme rabínic, per al qual la figura de Jesús no significava res en absolut i, en l’altre, els diversos cristianismes gnòstics, fonamentalment el de caràcter marcionita, que rebutjava les Escriptures jueves per considerar-les obra d’un déu diferent del que Jesucrist havia predicat. Pel que fa a la separació entre jueus i cristians, Boyarin afirma que no es poden considerar com dos cultes clarament diferenciats, almenys, fins el Concili de Nicea, celebrat l’any 325 (Boyarin, 2013: 32).
El 2007 veia la llum The Ways That Never Parted. Jews and Christians in Late Antiquity and the Early Middle Ages, obra coordinada per A. H. Becker i A. Y. Reed. Per a aquests autors, la popularitat del paradigma de la “separació de camins” ha de ser entesa, en bona mesura, com a la llum dels esdeveniments posteriors a la Segona Guerra Mundial. D’aquesta manera, en línia amb el que venien defenent autors com ara el mateix Boyarin, Becker i Reed afirmaven que, al segle II, la separació entre el que era “jueu” i el que era “cristià” distava molt de ser clara i nítida i que, almenys fins el segle IV, no es pot parlar d’una separació definitiva entre ambdues religions.
Com a última gran aportació col·lectiva, hem d’esmentar les actes del col·loqui celebrat a Tours l’any 2010 sota la direcció de S. C. Mimouni, on el citat autor proposa l’expressió “distinction de chemins” com a alternativa al model de “separació de camins”, incidint en la idea, ja apuntada per Boyarin, que aquesta separació seria quelcom buscat per les pròpies elits d’un bàndol i de l’altre (Mimouni, 2012: 19).
ConvergenCia y transversalidad en humanidades252
2. EL CONFLICTE ENTRE JUEUS I CRISTIANS: EL LLEGAT DE MARCEL SIMONA grans trets, podem distingir dos grans grups al llarg de la història de la investigació. Per una banda,
estan els autors que consideren que tant les obres dels Pares de l’Església com la literatura rabínica mostren un conflicte real entre jueus i cristians al llarg de l’Antiguitat. Dins d’aquest grup se situarien autors com ara Juster, Simon, Krauss, Williams, Parkes, Blumenkranz, Wilken, Blanchetière, Horbury, de Lange, Wilson o MacLennan. Per altra banda, tenim aquells autors que sostenen que l’antijudaisme dels autors eclesiàstics no era més que un recurs literari dins del procés d’auto-definició del cristianisme. Dins d’aquest corrent se situarien Harnack, Barnes, Rokeah, Schreckenberg, Ruether, Taylor, Johnson, Gaston i Efroymson.
Del primer grup cal destacar sobretot M. Simon i el seu Verus Israel, publicat per primera vegada l’any 1948 i, sense cap mena de dubte, l’obra més influent de tot el segle XX pel que fa a l’estudi de les relacions entre jueus i cristians. Per a Simon, el judaisme posterior a la destrucció del Segon Temple distava molt de la imatge de decadència que Harnack havia presentat a inicis de la centúria. Per a l’autor francès, el judaisme no era, ni molt menys, una religió “en retirada”, sinó que va mantenir la seua puixança, almenys, fins al període de l’Imperi cristià, a partir de Constantí. Simon posava al centre del debat la qüestió del proselitisme jueu. Fins llavors i seguint sobretot la tesi de Harnack, es considerava que el judaisme havia sigut una religió proselitista i atractiva per als gentils en època clàssica, però tot això es va truncar arran de les derrotes contra Roma els anys 70 i 135. A partir d’aquest moment, sempre segons aquesta teoria, el judaisme va començar a replegar-se sobre si mateix, la qual cosa el va portar a renunciar a ampliar la seua base de fidels. Simon, com diem, va rebutjar de plànol aquesta visió i, a la seua obra, va tractar de presentar un judaisme puixant que, al llarg dels tres primers segles de l’era comuna, va ser un dur rival per al cristianisme en la lluita per atreure conversos des del món pagà. Així, enfront de la visió de Harnack, per al qual els jueus que apareixen reflectits a les obres dels Pares de l’Església no deixaven de ser un simple estereotip elaborat a partir de la imatge que transmetien els Evangelis, Simon sostenia que es tractava dels jueus contemporanis, als quals els autors cristians veien com un poderós i perillós oponent. En defensa de la seua tesi, Simon recorria a les opinions dels rabins sobre aquesta qüestió consignades a la literatura talmúdica. En efecte, la majoria de les opinions dels savis són favorables als prosèlits, és a dir, aquells gentils que, voluntàriament, abraçaven la religió d’Israel. No obstant això, aquestes opinions benèvoles sobre els conversos no impliquen ni molt menys un desig de propagar la fe jueva entre els pagans, tal com Simon i els seus seguidors van voler veure.
Tot i que aquesta visió ha quedat amplament superada, encara persisteix la polèmica sobre si el judaisme antic pot ser considerar o no com un culte proselitista. Entre els qui mantenen aquesta visió d’un judaisme proselitista cal destacar, per exemple, L. H. Feldman, el qual assenyala que el sistema de protecció social que oferia als seus fidels constituïa un atractiu evident de cara al món pagà. Per la seua banda, entre els qui neguen aquesta consideració del judaisme com una religió proselitista sobreïxen, per exemple, M, Goodman i, molt especialment, E. Will i C. Orrieux, els quals van tractar, l’ant 1992, de donar carpetada a la qüestió amb una monografia titulada «Prosélytisme juif»? Histoire d›une erreur a la qual exposaven que el proselitisme jueu no era més que un mite creat per la historiografia.
3. CONCLUSIONSCom podem veure, les opinions sobre el moment i les causes per les quals es va produir aquesta
“separació de camins” entre jueus i cristians són enormement variades. Tanmateix, un moment clau per entendre aquesta separació el tenim durant la transició del segle II al III, ja que va ser en aquests anys quan es va consolidar la creació d’una estructura jeràrquica tant en el judaisme com en el cristianisme, representada, respectivament, pels rabins, amb el patriarca com a cap dirigent d’aquest estament, i l’episcopat monàrquic, amb el triple magisteri de bisbes, preveres i diaques. Aquestes jerarquies van definir, respectivament, una ortodòxia jueva i una altra cristiana, la qual cosa constitueix un veritable moment de “no retorn”: judaisme i cristianisme no tornarien a trobar-se mai més, però ambdós tindrien garantida la seua existència de forma separada en base a la cohesió que donava l’existència d’una jerarquia que ostentava l’autoritat al si del grup. En efecte, fins aquest moment no existia una jerarquia en el sentit ple de la paraula. Més que d’un judaisme normatiu o d’una Església cristiana, el que hi havia eren comunitats
VII Jornadas de InVestIgacIón de la Facultad de FIlosoFía y letras de la unIVersIdad de alIcante 253
jueves i cristianes repartides per tot l’Imperi romà. En el cas dels cristians, lideratge de la comunitat estava freqüentment en mans de figures carismàtiques, com ara els profetes, tal com esmenten els manuals de disciplina de l’època, per exemple la Didaché. Això representava un greu perill des del punt de vista de la unitat doctrinal, de manera que, a la llarga, aquest lideratge carismàtic va ser substituït per un altre de caràcter autoritari, fins al punt que es va arribar a condemnar la pràctica de la profecia, com és el cas de l’heretgia montanista, cosa que, per cert, també van fer els rabins. Entre aquestes dues ortodòxies van quedar atrapats els judeocristians, els quals, exclosos tant de la sinagoga com de l’església, van ser marginats fins a la seua definitiva desaparició. En el cas del judaisme rabínic, la fita seria el reconeixement per part de Roma de la figura del patriarca, que dirigia l’estament rabínic des de la seua seu a Tiberíades de Galilea. És probable que el reconeixement de la figura del patriarca per part de Roma com a legítim representant del poble jueu es produïra en època de l’emperador Caracal·la, essent patriarca Judà I el Príncep, compilador de la Mixnà. Amb això, Roma estava dient que el judaisme seria allò que els rabins disposaren, de la mateixa manera que, a partir de Constanti, el mateix Estat romà va atorgar als bisbes cristians la representació legítima de la comunitat de fidels cristians, de manera que, en la pràctica, era el poder polític el qui decidia en última instància quin era el cristianisme “ortodox” o “normatiu”. En efecte, trobem que no sempre el cristianisme nicè o catòlic va ostentar aquesta categoria, car durant el regnat de Constanci II o de Valent va ser el cristianisme arrià el qui va gaudir d’aquesta posició.
BIBLIOGRAFIAALEXANDER, P. S. (1999), “‘The Parting of the Ways’ from the Perspective of Rabbinic Judaism”. En DUNN (Ed.),
Jews and Christians. The Parting of the Ways A.D. 70 to 135, Eerdmans, Grand Rapids – Cambridge, 1-25.BECKER, A. H. – REED, A. Y. (Ed.) (2007), The Ways That Never Parted. Jews and Christians in Late Antiquity
and the Early Middle Ages, Fortress Press, Minneapolis.BOYARIN, D. (2013), Espacios fronterizos: judaísmo y cristianismo en la Antigüedad tardía, Trotta, Madrid
(traducción del original inglés).DUNN, J. D. G. (2006), The Partings of the Ways. Between Christianity and Judaism and Their Significance for
the Character of Christianity, SCM Press, London.FELDMAN, L. H. (1993), Jew and Gentile in the Ancient World: Attitudes and Interactions from Alexander to
Justinian, Princeton University Press, Princeton.FOAKES JACKSON, F. J. (Ed.) (1912), The Parting of the Roads. Studies in the Development of Judaism and
Early Christianity, E. Arnold, London. GOODMAN, M. (1994), Mission and Conversion. Proselytizing in the Religious History of the Roman Empire,
Clarendon Press, Oxford. HARNACK, A. (1998), The Expansion of Christianity in the First Three Centuries, I-II, Eugene, Wipf and Stock
Publishers (traducción del original alemán).LIEU, J. M. (1994), Neither Jew Nor Greek? Constructing Early Christianity, T&T Clark, Edinburgh.MIMOUNI, S. C. (2012), “Sur la question de la séparation entre “jumeaux” et “ennemis” aux Ier et IIe siècles”,
S. C. Mimouni – B. Pouderon (ed.), La croissée de chemins revisitée. Quand l’ « Église » et la « Synagogue » se sont-elles distinguées?, Les Éditions du Cerf, Paris, p. 7-20.
PARKES, J. (1934), The Conflict of the Church and the Synagogue: a Study in the Origins of Anti-Semitism, The Soncino Press, London.
RENAN, E. (1887-1893), Histoire du peuple d’Israël, I-V, Calmann Lévy, Paris.SIMON, M. (1948), Verus Israel. Étude sur les relations entre chrétiens et juifs dans l’Empire Romain (135-
425), E. Boccard, Paris.WILL, E. – ORRIEUX, C. (1992), Prosélytisme juif? Histoire d’une erreur, Les Belles Lettres, Paris.