Erwin Broner A EIVISSA

Balneari a Talamanca. 1934

Planta inferior

Planta coberter Sec¿ó longitudinal

15

Casa Schmela. 1969.

Planta prPexirtent Planta reformada

16

Casa Sinz. 1964.

18

Casa Vedova. 196s

Fagana al camr Fagana posterior Secció transversal

Planta baixa Planta primera Planta regona

ap sanb!iq?j sq 'iuauie!u?ipu?c .exprqu el -ni2ai!nb~e,[ e opnlon~~ alqei!lah eun !npoid 'ieui1.e 98!wioj pp ! olmj pp sn!i~n~i~uo~ $24 -ieiue~-e sle irun 'qx!~ .iuapuad m24 ap sapel -nai ap JO~[ "a sasseuai ~!niisuo~ ap qq!ssod ieisa eq 'siuezi![!qeaui~adw! e uio, 'ranl~ ! 'sasou!uini!n sa!i?iew ralla2 iuezi![!in

.s~!u~?i riuauiax!auo, snou sle sa!~?~% a[q!s -sod ieisa eq anb 'o!~~niisuo~ ap JIJU?% aile un pmu [ap sovd qe iezi!leiaua4 eq,s csXue azu!nb sun souiou ej ~pr S? 'iuauiiua2ax

psa aaii[e un ua~!dsa~ 's[e!Jei snpoui ~ad 'suo!~m~isuo= saisanbe 's?ui y ,aaes~d aiip un! eui!l> anle un iadsi-esodru! sle!xaieui :su!ie[l sa~qod sla uanezi!l!in anb slap siual -aj!p sle!~aiew uahezi!l!in siua% saisanbv

,iuaueuiiad iei!unq el lad sap!1%auua ueisa sxplou sos!!d slap s~elndod suo!>in~isuo~ sairanb-c,p s~ueJcj sa? .siuai -s!s~ad sa%nld sal uax!ais!sal ou 5le~ e[ o s~.e:~ slolo= 'siuapuad suel4 quie 'sle!iairui saiife ! eliess!d ap sapelnai que sare, $21 z!~q -03 E sieZ!lqo ua!an SJ! suo!~~nrisuo, ap snd!i isanbe ua!lonele ou '~u![3 la uio~!x!e 'salqod sisanbe uan~sods!~ ?nb ap s~!u~?i sue!i!m sl3 .ranb!u?uiia2 suo!mniisuo~ sal ap sa!d?id uos ou ielred iuaq ?nb ap siueisuo:, sanb!is!r -213-EJE3 saisanbe 'i!>adsa is~nbv jeunpoui .e~ni~ai!nbir,l e>!u-uila4 ieu!wouap eq,s ?nb -iad 'saioqsalv 'r~!uoi>ai!nb~r siqo,~ r i!~cd -S><[ uauop anb ,,siucisuo~,, sairanbr ua pu!s '[lclap la UJ ou Lsa~nm~> srlnb!is!~r)i3~~~~ IEI

-ou apxex!ap uiaipod ou Lcu~~pouieini,ai!nb -1e.l ap suo!~c~,~ rioll!iu sal que uia~edwo,

SUO!JJnliSUO3 sal rui!ue ~!iuap! i!mdsa un .ni% Bel?d!x~-e.[ ap sall! sal e uiaqoii sal 'eu-eleieJ enala eino3 e1 ap SIOPE~S~~ S[> sanb -1aq sal uap~enS ?nb ua salase3 sai!iad s.,?

.esa~nd el ! e5roj el eioi JEniJSUOJ Ej !I ! 1~"!~03]J EU!UIOP E~UE"%Z S21

anbcws!rd [amb ~uiiojap 'iuapuad~od iloui uauai a~duias ! .qcie elnai ap sasseliai iuaj 'sau-eld u~s sape[na sa? .lo!laixa a4ies!ed [ap ?!$!A e[ ~enyd asuas iunll e[ uas!uiei anb siuauiala 'sox~od o si~i~~~duia IU~JU~!~!UI 10s ap s?3xasl ap uax!a%aioid sa e!p4!ui e saue5ej sa~ .sa!u?~ilai!paui SalsOJ sal ap41e[l le ioi uax -!alada1 sa anb 's=!ui?la~ '!ie![!qoui 'ia~ed ap s!leui>e <sarinaug 'sas!aald-e!i?lduie! epeSle<p saiiod :al%as a.iauep al4as iueuo!~~aj~ad ! iu!lod icur ueq anb 'ays ua suo!~mpo~d 119s 'slleiap sw!u!ui s?ru sle suy 'suo!?.?n~isuo~ raisanbe uauodwa~ anb siuarua[a s13

'riualqo~d pp le[> aidauo~ un ua epeseq ! nmo3 i!iuar ap euqd 'e~!j!uZeui EJ -niaai!nbie e~ranbe quie sxe3 sal yn~isuoa sa anb iua4 el ~p sapnLa~uo~s~p UJIJ EIOUS!/\ ap ! !qnli!hap sa!ioai sal qqsrue s?w uos pad 'siuruo!srardui! uei uos ou laiiod .sdui~i [ad sapeu!ied 'elpad ap suo!=~n~isuo~ sal ap lanas ai>adse<[ uauai ou sa!xjiadnr saisanbv

.iniuano! el r>!uquo>a ! euraia ! o!Je"Jasuo= PI I!JB~ ej UJ '~uqq [a eu!uiop uo (Sic2 ! s~nd s~ola~) sp!y.l?d SUO~ JP asrq e e!iu -o~xlod rtrn x~quio ! unir ap s~qd sp iu~ -ziualo!~ U~JP~JS swnlon riuxaj!p spp sal -sale sq .auis!iu!ido ! mnll ua!prii! qmd 'iai -!IPlUJui"UOui el que sou-reiio!ns~rduit uauai

e amah uiapod u102 'n!i2nlisuo2 siuaiuala,p -e!io!nw el ap el[ndrap sa ! es!j!ldui!s as e!"?,

-iai!paui el .e as-~-eieui!l~e ua-2!i?4 la-xp~qu [!ira un uio~ Jshlasqo ?que1 so!~n, s3

.Ol-I!RJISJp amas é[d la ei=adsa~ sa 'opeJoxp ap iei!iusnb ner% ap E]

!q.s anb s?~ io~4leiu '(.ala ,sna%od!q saldiuai) s!3d!43 s!=!j!p~ SI^ .[EXIUJJ e3!1?u~.p S~!I!UI

-yd a[duiai s[e ! s?n%nilod ~o~icq le iuap!mo E de2 ! 'leiaua2 ua 's[eiua!lo ! r!pu! salduiai s[e 'edorn-~~p plou pp s[eipaie> sal e aman uiapod uio, 'iei!leioi enas E[ ua o!mnrisuo~ el sape4~~ E x!aisanal eJ!Jqi[n=sa qpeioxp e? .ieldwa [e!iaieui lap esa[e~nieu el o e!uiarr -oJa,[ ra!~?ieS!lqo uej sal anb u2 slrua!~daxa sore2 ap ienan 'sas![l sa!~!j~adns $21 sale, "9s !o!~ero~ap csnjo~d run quie uaJe>seuiuia,r 'uax!ais!r~ !s 'sa!~eui!ld EJ~JO~ sa? .sou -i!lafai ap waqcx ?nb e siueisuoz sanbiis!iai

. ~ -

."!'?~LP iuehall elso2 E[ ! P~U~I.J 3p pns [a 'eiuox '04eiie3 'e!~?.t3 'e!Jruaj md iuauiro!~aisod u?isa,s 'e~!uqf ieru el ap sa[[! sal e ! aid!43 a Epe!J!u! 'e!ue~lai!paru p!~szi!y!~~ el

.siesn>e iuauieiau swnlon $12 ! saind saru -~oj sal ~ad ?!x~l!pald "e14 eun ~~dt~ias uauai e~nixi!nbie eisanbe,p suop~nrisuo~ sq

'.e!u?.trai!paiu e~ni~ai!nb~e,l ~p ,,siurisuo>,, iuauialdiu!s o ,,siusisuo> sanb!is!r~i~eie~,, sal-~eu!uou~p uia!ipod xaioi !senb e saunui -03 UOE S]J anb 1r~aua4 a1p.io.p sanb!is!l;>i>sr -e> saun ,sanboda sa~ saioi ua 'u2iuasa~d riu

.riru!uiiaiap aSies!cd un ! uinll eun 'eui![a un iad rlni~ai!nbie run 'siuais!xa siiraui~~~ ua rperzq e~ni>~i!nbie~[ S? zsrai -aiu! sua anb 13 .ici!w!l n!ip ~p leuo!%al si -ni>ai!nb~e,l icssaiaiu! iod su> op~ .ruo!~nlos sa.rou Jeiuanu! e '201l epm e ~ad sauijo+ sano" iea17 eeS!lqoanb! ua=e[diu~,s ?nb ua a$irs!-cd 1ap siueu!iuop sa!u!l sal qiue suo!~~niisua:, Sal ap e5uep~o~uo~ el 'ii<nn!rq ! nrap v!uiou!l -odn~ Zar!1lsa!~!J~adrrr ruv.iXsa1 'r!.wui!rdswnl -o& rp :arnq nl x>ani!iri,o~ r<a anb! orni~al!nb -1gp saloxa sal ~ani~drad ap riariarz ou attú p I? '-u?u.Lal!paui o~n~qtnb~,rr> uiranúa lal!n ap! luurraralu!~p 91 ailb allv .I!~ZJ DO" 12 IU~IU

-esodwod ua!~e!aieq ! iuarapp iuauilaioi i!~

-adsa,p salqo e Ileiap isanbe uapeqde Lsuo!= -=niisuo, saisanbe,~ e!,u?ssa,l quie [eiuap -!>>e ! i~sod~adns lleiap la i~auia[qeiuauiel uauojuo, anb rini>ai!nb~e,p saloxa sa7

.!ueliai -!paui iuauiriau ~p uioqanb u!n4!s ruo!xnJi -su02 saisanbe anb u-ej anb siueisuo, $21 :i!~

-adsa x!aieui 13 ueuioi alduias qmd 'iuap!mO e iua!lO,p +en uapod anb sllciap ri!iad eq !H '.1~uo!Sa~ e~ni~ai!nb~e,, cuauiouc's elni ->ai!nbie,p saraxa salirou sal e ~nb qlle quie aman e SJI uauai ou SUO!JJ~I~SUO~ saisanbv .so,( o souoy!~~ 'neS?ly ap sal ! ess!h!3<p

.. . ~ad IPIUJAU! eq !q,s ioi .lelnicu s? !i~ io~ .S>!"

-?nai!pau ! s~elndod suotmnnsiio? saisanbr 'I!JJ~SJ'I ! 'slp s[e JJ~ S?~JJ un

,!nhe'p sisin!> rur~4 sal e ~pcS!po~d aina,, uia!lplo* anb iei!u%!p run.p ! exj!uSrrii iei -!q[dui!s sun,p u(>< sapeS~n ap e!lolrui el 'sj!~ -q!in iuamcind 'sanbod? sal saioi ap sa!ii -?i~ai!pau SUO!>JRIISUOJ s~is-lnbv <IOU?[~ asuas ! ai>ai!nbic amas Li~~ui~~~~~B '! (clne~ ed PI ap P!u?pex i!iuas 13 ua) ,,l!isa asuas,, elnixn!nb~e eun '[!isa isanb-~,p ~S~rui le eini>ai!nb~r eun aiduias in4eq rr( !r[ 'riuaiaj -!p sle!xl sa~ni~n~isa ! sainiln3 ;>p e!~ii?nbas -u02 's~uniso~ siu!is!p ! sanboda saiir!is!p 2p o!ssa~dxa E uio, Lsl!isa soslan!p s?iu sp ien!i -1n~ uerl,s anb sdruai r!aieiu 1s yad .,.l!ira,p,, ieuauioue ruapod anb cini~ai!nbre,[ e e+ anb lad qr!v .!iq[ ."u le l~leui!l~t! '!ucirai!paui iu~wci3ajl~d 3!1?4 isanbe,p salduiaxa suoq 'SaJi[P sllocu aiiua ,ugs 'FuopJ~eg L. 'saqlwp -ad ap >!IFJUO~~ la [JP c!leTy ciues

.nado>na-p~ou ~!i?3 un~p sqln4r ! sap -eu!d 'iex[duio~ ieicii ~p siurioqx-c sp uax -!ani!isqns 'sanb!i?uis!ld sailoi sal iuo:, !x!r 'sapesn>r SJ~SJIF ~WE E~JO~~JIUOJ 513 'F=!J?~I e[nsu!uad el ap iuEnall ! (~1421 el euii!juo> 2nb o!~da~xa eun ~nb s?ui S? ou ~AJ ~p rl) t!l~i~,p plou ! aiiua '~Sueid ap pns [ap slsrpaix sal

colors troben la fórmula per fabricar pinrures de ra inalterable que permeten donar una po- licromiaa base de rons clars i brillanrs ales ne- gres fa~anes tradicionals. La indústria nvansa ripidñmenr als paisos nbrdics i la perfecció deh seus pcoductes fa abandonar les burdes imiracions escultoriques, fabricades amb pe- dra artificial o guix. La nova tknicaconstruc- tiva permet realitzar grans Superficics llises d'acabar perfecre. Aixi mateix, el ferro i el

formigó imposen formes primiries. Al mateix temps que s'opera aquesta re-

volució arquitectonica, producte de la tkcnica moderna. es posa de moda la vida al rol i a I'airc Iliure; els esports conrinuen en auge; les costes mediterrinies es poblen de turirtes a I'esriu, la majoria del nord d'Europa, que vé- nen asaturar-se de sol. Importen cactus al se" país, i els cultiven entre grans superficies vi- driader, proregides pcr una inirallació de ca-

lefacció. L'arquitectura moderna, tkcnicament, és

en gran part un descobriment dels paisos nor- dics. pero espiritualment és I'arquitectura mediterrinia sense esril laque influeix aqucsta nova arquitectura. L'arquitecrura moderna és un retorn a les forme pures, tradicionalr, del Mediterrani. És unavictoriamés del mar Ilati!

"AC" (publicació del GATEPAC), núm. 21, 1r trimertre dc 1936.

Idees sobre pintura moderna A cada epoca hi ha dues tendkncies con-

tradicrbries: una consisteix a continuar i con- servar el que posseim, perquk esrem segurs del seu valor avalat pel temps passat i no vo- lem renunciar a aquesta segurerat. L'altra cansisreix a canviar per millorar I'estar de lea coses queno ens semblen adequades alescon- dicions actuals. Aquests dos principis sempre lluiten entre si, amb perseveranca el primer i amb audacia el segon. I aquesta lluita és la que manté I'equilibri de la vida i la que fa possible I'evolució, la metamorfori mateixa.

L'art és u n delr escenaris en que aquesta lluita es du a terme amb més claredat. Les grans obres d'arr de totes les epoques han ser- vit sempre a I'homecom asimbold'unadirec- ció possibleper assolir la felicitat. Encara que aquesres obres hagin manifestat i simbolitzat el valor d'un culte o d'una idea metafísica o d'una idea sensual, materialista, sempre con- tenen la idea de posar fi a la lluita entre forcer contradictories per aconseguir un equilibri, é sa dir, una harmonia entre les forces oposa- des.

L'art seweix a I'artista com a instnirnent i

- 01, de E Broner

coma camp de batalla per obtenir la seva idea de felicitat entre les forces contriries, i I'obra acabada significa una demostració del valor del seu triomf. Per tant. I'artista tédret aesco- llir I'inrtrurnent més eficac pcr a la realització d'aquesr proposit.

Mai no ha estar possible de fer una imita- ció imparcial de la naturalesa, amb les seves tres dimensions i la seva extensió infinita, uti- litzant les limitades dues dimensions d'un quadre. 1 si aixb hagués estat possible, pe ra

que nerviria aquesta imitació? Per provar, potser, I'habilitat rkcnica de I'home?

L'art sempre ha estat una interpretació dels fenomens de la vida a rravés del pensa- ment i dels sentiments de I'artisra; I'artirta tracta de crear un món complet en un espai li- mitar. Pel quefaa aquest principi dels propb- sits de I'art no hi ha hagut cap disrinció entre les obres de cap períade, estil o mitji. Pero, malgrat aixb, sempre que I'art d'una epoca ha trencat amb els procediments rradicionals del passat, per no considerar-los ja útils per a I'expressió de noves idees, ha estar acusat de traidor a la causa de I'art.

Ja estem acostumats al llenguatge abstrac- re de la música i de I'arquirectura, pero encara hem d'aprendre el llenguarge pur de la pintii- ra. La pintura moderna no es distingeix gens, cn principi, de lapinturadetempsanteriors;a part de I'expressió de noves idees, I'única di- ferencia rau en la seva renúncia completa a il.lustrar una histbria, casa que por fer-se de manera més ficil i millor amb altres mitians d'expressió.

Erwin BRONER, 1953.

BZO GRAFIA RESUMIDA 1898 Neix a Munic (Alemanyn). Fim Mundial de Novn York. 1916-18 Seniei militar. 1939-42 S'inrtal.la a Los Angeles i trebnllaper a d'nltrer arquitenes. 1919-24 Estudia pintura amb Hanr Hofmann i n les acad2mier de Primerr treballr a ln indúrtria cinematogrificica.

Stuttgart i Dresde. 1944 Adquireix la narionalitat nord-americana. 1924-27 Treballa o m n pintor independent. 1943-51 Continun treballant n la indrirtria cinemnto~rifiot rom n 1928-31 Estudia arqrritenura a I'Ercola Temica de Stuttgan. Treballa animador, cnrnernman i director de pelliculci d'knimnció.

en un derpaor d'arquitectura supervirant la conimucció d'edi- Rcformn iprqiecta alguner cases. fi&. 1952-56 Treballa a Eivirra coma pintor indepen+nt inrquirenc.

1932 Primerprojecte com a nrquitecte independent n Eivirra i 1956-58 Reformes de cases iprofesror d$rt a Los Angeles. Barcelona, en col.laboració amb un arquitecte espanyol. 1958-59 Dirigeix a Londrer unr ertudir de cinema d'nnimnció Treball d'investigació a Eivirra sobre Parquitectura rural de indurtrinl, didicric i experimental. Pilla. (Publicnció dd'aquerta obra a "A.C.".) 1959-71 Treballa com n pintor independent i nrquitene a Eivirrn.

193849 Emigració a Ertatr Units. Treballa com a artista ercenic a la

Aauesta ~ublicació s'ha realitzat oartint fonamentalmenr de la documentació erifica i els treballs d'investigació efectuar< per l'arquitccrc I:élix Julhe i el periodista Kafael I'a~cuet.

OUADEKS xeraeix a imhdós la scva cnl.l=buracii>. scnsc la aual muerta revisiú de I'obra ctvissenra - . . d'E. Broner no hauria estat possible.