méxico-tenochtitlan de la seva fundació mítica a la …©xico-tenochtitlan.pdffundació de mèxic...
TRANSCRIPT
![Page 1: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/1.jpg)
México-Tenochtitlan
De la seva fundació mítica a la seva destrucció
Autora: Isabel Bargalló
![Page 2: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/2.jpg)
![Page 3: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/3.jpg)
0 11 km
Tepoztlan
Mixquic
Amecameca
Chalco
Cuitlahuac
Coatlinchan
Xicco
Tlalpan
Xochimilco
Coyoacan
Mixcoac
Chapultepec
Popotlan
Azcapotzalco
Ecatepec
Tenayuca
Cuauhtitlan
Tepotzotlan
Zumpango
Xaltocan
TeotihuacanOtumba
Acolman
HuexotlaTexcotzingoTepeyac
Texcoco
México-Tenochtitlan
Tlacopan
Albarrada de NezahualcoyotlItztapalapanColhuacan
Mapa de la zona de la conca de Mèxic amb les
ciutats més importats del postclàssic
![Page 4: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/4.jpg)
Reproducció d’un fragment de la Tira de la
Peregrinación al MNAH
Làmina de la Historia Tolteca-Chichimeca,
origen mític dels mexiques
L’origen mític
![Page 5: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/5.jpg)
Tira de la Peregrinación o Còdex Botturini
![Page 6: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/6.jpg)
Dues representacions de la Coatlicue
![Page 7: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/7.jpg)
Fundació de Mèxic -Tenochtitlan.
Lamina I del Còdex Mendoza.
Extret de México en el tiempo.
Núm. 21. Mèxic, 1997. Pàg. 18.
![Page 8: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/8.jpg)
Fundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga
que troben a la llacuna”. Lamina IV del Manuscrit
Tovar. Extret de México en el tiempo. Núm. 21.
Mèxic, 1997. Pàg. 19.
![Page 9: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/9.jpg)
Fundació de la ciutat de Tenochtitlan. Il·lustració del llibre de Fray Diego Durán, Historia de las
Indias de la Nueva España E islas de Tierra Firme. Biblioteca Nacional de Madrid. Extret del llibre
de José Alcina Franch, Arqueológos o anticuarios. Ediciones del Serbal, Barcelona 1995. pàg. 48.
![Page 10: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/10.jpg)
![Page 11: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/11.jpg)
0 11 km
Tepoztlan
Mixquic
Amecameca
Chalco
Cuitlahuac
Coatlinchan
Xicco
Tlalpan
Xochimilco
Coyoacan
Mixcoac
Chapultepec
Popotlan
Azcapotzalco
Ecatepec
Tenayuca
Cuauhtitlan
Tepotzotlan
Zumpango
Xaltocan
TeotihuacanOtumba
Acolman
HuexotlaTexcotzingoTepeyac
Texcoco
México-Tenochtitlan
Tlacopan
Albarrada de NezahualcoyotlItztapalapanColhuacan
![Page 12: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/12.jpg)
“El Golgo de México y plano de la ciudad del mismo nombre, procedentes de una carta de Hernán Cortés y
publicados en 1524.” Extret del llibre Mapas antiguos del mundo de Federico Romero i Rosa Benavides. Pàg.
149.
![Page 13: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/13.jpg)
La citta de Temistitan. Juan Bautista Ramusio. Segle XVI. Extret de
México en el tiempo. Núm. 21. Mèxic, 1997. Pàg. 22.
![Page 14: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/14.jpg)
La ciutat de Tenochtitlan i el Golf de Mèxic, a Hernán Cortés, Praeclara de Nova Maris Oceani Hyspania Narratio...,
Nuremberg 1524
![Page 15: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/15.jpg)
Fragment del plànol de Tenochtitlan
editat a la traducció llatina de la
“Segunda Carta” de Cortés. Nuremberg
1524. Planxa de fusta sobre paper, 310 x
465 mm. Biblioteca Newberry, Chicago.
Extret del llibre de Kenneth Nebenzhal
Atlas de Colon y los Grandes
Descubrimientos. Editorial Magisterio,
Madrid 1990. Pàg. 75.
Representa la part sudoest del llac de
Texcoco, inclou el llac de Xochimilco i
una part del de Chalco. El plànol
representa una àrea geogràfica de 9,5
quilòmetres d'est a oest , entre
l'albarrada de Nezahualcóyotl i Tlacopan.
I uns 30 quilòmetres de nord a sud, entre
Tlanepantla i Tenayuca.
No té escala.
![Page 16: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/16.jpg)
![Page 17: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/17.jpg)
Tauler-talús. Xihuingo. Periode clàssic. Piràmide de
Tecolote
Tezontle
![Page 18: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/18.jpg)
Polidors plans. Teotihuacàn, Estat de Mèxic. Clàssic mitjà. pedra.
Extret del catàleg de l’exposició Mèxic. Fragments del passat.
Fundació Caixa de Girona, Girona 2000. Pàg. 66.
![Page 19: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/19.jpg)
![Page 20: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/20.jpg)
![Page 21: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/21.jpg)
![Page 22: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/22.jpg)
![Page 23: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/23.jpg)
![Page 24: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/24.jpg)
Ruïna de Mèxic a Tlatelolco
Pels camins cauen les sagetes trencades;
Els cabells caiguts.
Cases sense sostre,
Amb les parets envermellides.
Cucs arreu, per carrers i places,
parets tacades de sang.
Aigües vermelles tenyides de sang,
I si en beviem, eren salabroses.
Colpejavem els murs de tova en la nostra
angoixa
I la nostra herència era una xarxa de forats.
I els escuts ens protegien,
Però els escuts no aturen el dolor.
Ploreu, amics meus
Enteneu com hem perdut la nació mexicana
L’aigua i el menjar s’han fet malbé
Això ens ha fer el Dador de Vida a Tlatelolco.
Anònim
![Page 25: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/25.jpg)
Cortés, Hernán. Cartas de Relación de la Conquista de México. Madrid: Espasa Calpe, S.A., 1979.
Cortés, Hernán. Cartas y memoriales. Salamanca: Junta de Castilla y León, 2003.
Díaz del Castillo, Bernal. Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. Madrid: Espasa Calpe, 1975
Acosta, José de. Historia natural de las Indias. A cura de José Alcina Franch. Madrid:Historia 16, 1987.
Alvarado Tezozomoc, Hernando. Crónica Mexicana. Madrid: Dastin, 2001.
Anales de Tlatelolco. Mèxic: Porrua, 1948.
Anònim. Testimonios de la antigua palabra. Edició a cura de Miguel León-Portilla i Librado Silva Galeana.
Madrid: Historia 16, 1990.
Apologías y discursos de las conquistas occidentales, Valladolid: Junta de Castilla y León.
Còdex Mendoza, Aztec Manuscrit. Friburg: Liber, 1978.
Benavente, Motolinía, Fray Toribio de. Historia de los indios de la Nueva España. Mèxic: Porrúa, 2001.
Durán, Fra Diego. Historia de las Indias de Nueva España e Islas de Tierra Firme, 2 vol. Edició a cura d’Ángel
María Garibay . Mèxic:Porrua, 1984.
Fernández de Oviedo, Gonzalo. Sumario de la natural historia de las Indias. Madrid: Historia 16, 1986.
Hernández, Francisco. Antigüedades de la Nueva España. Madrid: Historia 16, 1986.
Ixtlilxóchitl, Fernando de Alva. Historia de la nación chichimeca. Edició a cura de Germán Vázquez. Madrid:
Historia 16, 1985.
López de Gómara, Francisco. La conquista de México. Edició a cura de José Luis de Rojas. Madrid: Dastin,
2001.
Mártir de Anglería, Pedro. Décadas del Nuevo Mundo. Madrid: Polifemo, 1989.
Molina, fra Alonso de. Vocabulario en lengua castellana y mexicana (1571). Facsimil. Madrid : Ediciones de
Cultura Hispánica, 1944.
Muñoz Camargo, Diego. Historia de Tlaxcala. Edició a cura de Germán Vázquez. Madrid: Dastin, 2002.
Ponce, Pedro. Breve relación de los dioses y ritos de la gentilidad.
Sahagún, Fra Bernardino. Historia General de las Cosas de Nueva España. 2 vol. Edició a cura de Juan Carlos
Temprano. Madrid: Historia 16, 1990.
Solís, Antonio de. Historia de la Conquista de Méjico. Madrid: Espasa Calpe, 1970.
Torquemada, Fra Juan. Monarquía Indiana. 3 vol. Introducció de Miguel León-Portilla. Méxic: Porrua, 1986.
Zórita, Alonso de. Relación de los señores de la Nueva España. Edició a cura de Germán Vázquez. Madrid:
Historia 16, 1992.
![Page 26: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/26.jpg)
AAVV. 1995 “Los mexicas, Monografia”. Arqueología Mexicana, 15: 12-53.
Aguilera, Carmén. El arte oficial tenochca. Su significación social. Mèxic: UNAM.
Alcina Franch, José. Arqueólogos o Anticuarios. Historia Antigua de la Arqueología en la América Española.
Barcelona. Ediciones del Serbal, 1995.
Alcina Franc, José. Mitos y literatura azteca. Madrid: Alianza, 1989.
Caso, Alfonso. El pueblo del Sol. Mèxic: SEP,1983.
Davies, Nigel. Los aztecas. Barcelona: Destino, 1977.
Escalante, Pablo. “Mesoamérica, Aridoamérica y Oasiamérica”. A Linda Manzanilla i Leonardo López Luján,
coordinadores. Atlás Histórico de Mesoamérica. México: Ediciones Larouse, 1993.
Gussinyer i Alfonso, Jordi. Los aztecas, un pueblo de guerreros. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984.
Guzmán, Eulalia. Una visión crítica de la conquista de México-Tenochtitlan. Mèxic: Unan,1989.
Kirchhoff, Paul. 1960 “Mesoamérica. Sus límites geográficos, composición étnica y caracteres culturales”, a
Tlatoani, suplemento 3.
Krickeberg, Walter. Las antiguas culturas mexicanes. Mèxic: FCE, 1982.
León-Portilla, Miguel. Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantares. Mèxic: Fondo de Cultura
Económica, 1961.
León-Portilla, Miguel. Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantares. Mèxic: FCE, 1977.
León-Portilla, Miguel. El reverso de la conquista. Mèxic: Joaquín Mortiz, 1964.
León-Portilla, Miguel. Aztecas-Mexicas. Desarrollo de una civilización originaria. Madrid: Algaba, 2004.
León-Portilla, Miguel. Visión de los vencidos (Relaciones indígenas de la conquista), Mèxic, 1976.
León-Portilla, Miguel. Visió dels vençuts. Relacions indígenes de la conquesta. Barcelona: El Llamp,1987.
Muriá, José María. Conquista y colonización en México. Mèxic:SEP, 1982.
O'Gorman, Edmundo. La invención de América. Mèxic: FCE, 1984.
Séjourné, Laurette. Pensamiento y religión en el México Antiguo. Mèxic: FCE, 1980.
Soustelle, Jacques. La vida cotidiana de los aztecas. Mèxic: FCE, 1977.
Thomas, Hugh. La conquista de México. Barcelona: Planeta, 1994.
Thomas, Hugh. Quién es quién de los conquistadores. Barcelona:Salvat Editores, 2001.
Toussaint, A. Resumen gráfico de la historia del arte en México. Mèxic: G.Gili, 1986.
![Page 27: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/27.jpg)
AAVV. 1993 “Tenochtitlan, Monografia”. Arqueología Mexicana, 4: 16-61.
Bernal, Ignacio. Tenochtitlan en una isla. Mèxic: SEP, 1984.
Gussinyer, Jordi. 1970 “La cimentación de edificios prehispanica en la ciudad de México (algunas
anotaciones)” Boletín INAH, 31-39.
Gussinyer i Alfonso, Jordi. 2001 “México-Tenochtitlan en una isla: Ome Calli (1325)-Ei Calli (1521):
Introducción al urbanismo de una ciudad precolombina”. Boletín Americanista, 51: 95-144.
León-Portilla, Miguel. El Templo Mayor. Su espacio y tiempo sagrados. Mèxic:Plaza y Valdés 1988.
Lombardo de Ruiz, Sonia. Desarrollo urbano de México-Tenochtitlan según las fuentes históricas. Mèxic:
SEP-INAH, 1973
Marquina, Ignacio. Arquitectura Prehispánica, Mèxic: INAH, 1957.
Matos Moctezuma, Eduardo. Una visita al templo mayor. Mèxic: INAH,1981.
![Page 28: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/28.jpg)
![Page 29: México-Tenochtitlan De la seva fundació mítica a la …©xico-Tenochtitlan.pdfFundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga que troben a la llacuna”. Lamina IV del](https://reader034.vdocument.in/reader034/viewer/2022042112/5e8d8154f919b1562f00598a/html5/thumbnails/29.jpg)
“El que queda d’una ciutat és la mirada
indiferent que un poeta mig borratxo li
haurà dedicat.”
Omar Khayyan