Provença, 204-20808036 BarcelonaTel. 93 567 28 00Fax 93 567 27 80NIF Q 0801031 F

CONTRACTACIÓ DELS SERVEIS INTEGRALS REGLAMENTARIS (SIR) DEL SISTEMA DE CONTROL DE

L’AIGUA EN EL TERRITORI (SICAT) SOTA GESTIÓ DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

ANNEX II

DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS A REALITZAR I SUPERVISAR

II-1 de 64

1. CLASSIFICACIÓ D’EQUIPS I INSTAL·LACIONS A SUPERVISAR

Dintre de les xarxes que formen el SICAT trobarem diferents tipologies de punts de control del medi, formats pels equipaments necessaris per la mesura i generació de la dades hidrològiques. Aquest equipament es classifica en Actius (format per sensors, analitzadors i equips complementaris de mesura) i Ubicacions (obra civil, infraestructures i elements electromecànics) A continuació es descriuen amb mes detall els elements que formen els diferents punts de control del medi als que s’estendrà el servei, segons aquesta classificació:

ACTIUSDiferenciem dos tipus d’actius, aquells que tenen relació amb la generació de la dada (grup A1) i aquells que tenen relació amb el tractament d’origen i transmissió de la dada.

Grup A1. Sensors, Analitzadors i Equips Complementaris:Comprèn el conjunt d’equips per l’anàlisi i per la mesura que s’inclouen en els PCM (entenent com part d’aquests equips tots els elements necessaris per a realitzar la mesura i convertir-la en una senyal digital o analògica integrable al sistemes de tractament i comunicació), per obtenir els paràmetres hidràulics, meteorològics, de qualitat de l’aigua, etc... que en cada punt s’han requerit, així com els mitjans per a la presa de mostres automàtica. La dotació d’aquests equips depèn del tipus d’estació i en línees generals son:

Pluviòmetres, pluvionivòmetres i disdròmetres (incloent-hi en un futur microradars perfiladors de pluja, mesuradors de l’equivalent d’aigua de la neu acumulada, etc...).

Estacions meteorològiques amb sensors de direcció i velocitat del vent, radiació solar, evaporació d’aigua, pressió atmosfèrica, etc...

Mesuradors de nivell per ultrasons, radar, per boia i contrapès, pressostàtics, piezoresistius, efecte doppler, etc...

Mesuradors de posició de vàlvules i comportes.

Detectors de màxima i mínima posició de vàlvules i comportes.

Cabalímetres i comptadors.

Alarmes de nivell amb detectors de nivell òptics i inductius.

Sensor de conductivitat (s/cm)

Sensor de temperatura de l’aigua (ºC)

Sensor de terbolesa (NTU)

Sensor d’acidesa (upH)

Sensor d’oxigen dissolt (mg/l O2)

Sensor de potencial REDOX

Sensor d’amoni (mg/l) en analitzador o sonda

mostrejador automàtic

Analitzador de mercuri (g/l)

II-2 de 64

Sensor de Matèria Orgànica (ultraviolat 254 nm.) en analitzador o sonda

Sistema de vídeo vigilància: càmeres IP amb visió diürna/nocturna, detectors de presència i estat d’accessos, SCADA local i remot.

Elements d’integració de xarxes d‘auscultació d’embassaments.

Altres

En l’Annex I, es relacionen els sensors que hi ha instal·lats a cada estació.

Grup A2 Estacions remotes: Compren el conjunt d’equips necessaris per a realitzar l’adquisició de dades generades pels actius del grup A1, el seu tractament, la seva historització, així com la seva transmissió (Incloent el programari associat a aquests elements). En funció de la tipologia de cada PCM ens trobarem diferents equipament ajustats a les necessitats del mateixos.

Les instal·lacions i els equips inclosos en aquest apartat són, sense restriccions:

Elements de control automàtic, remot i local d‘elements reguladors.

Instal·lació necessària per l’adquisició de les senyals dels equips de control incloent E/S digitals, E/S analògiques ,port/s sèrie etc..

Instal·lació necessària per l’alimentació dels equips de control, font d’alimentació, fusibles, diferencials, proteccions de sobretensions, etc....

Unitat remota amb funcions de control, tractament, enregistrament de dades i gestió de comunicacions.

Software de PLC local i del sistema d’adquisició de dades.

Equips de comunicació (Radio Tetra, mòdems, router, etc...) i antena omnidireccional o directiva.

Terminal tàctil d’operador. Incloent software necessari i les seves actualitzacions .

UBICACIONS

Grup U1 Infraestructura:Comprèn el conjunt d’equipaments dels PCM’s necessaris pel manteniment i funcionament dels actius, com son: els accessos, les casetes prefabricades o construïdes “in situ”, les portes, tancament, els edifici, l’obra de riu, la captació, les canalització de cables des del sensors de riu fins a les casetes, els sistemes de comunicació, la xarxa de presa de terres, l’escullera, els cartells, la jardineria, les obres annexes i els terrenys circumdants.

Segons la necessitat i naturalesa de cada emplaçament, la seva infraestructura associada pot anar des d‘un conjunt de sububicacions al mig del medi a mesurar (EA, canal, embassament, piezòmetre, etc..) amb obres d‘adaptació per a allotjar les sondes de mesura, armaris per a l’electrònica associada a les sondes, fins a camins de vianants que donin accés des de la via pública més propera.

II-3 de 64

Grup U2 Electromecànica: Comprèn el conjunt d’instal·lacions i/o equips dels PCM destinats a alimentar elèctricament els equips instal·lats i automatitzar el seu funcionament, així com també per la presa i tractament de mostres i serveis sense restriccions:

Elements d’enllaç entre sensors de riu i caseta.

Comunicacions inalàmbriques per radioenllaç entre els sensors i unitat remota.

Xarxa de comunicacions per fibra òptica: caixes d’interconnexió, multiplexors/demultiplexors Ethernet i ModBus i convertidors òptic - elèctrics.

Xarxa d’alimentació segura distribuïda.

Equips i elements de presa, tractament i distribució de mostra.

Instal·lació elèctrica: escomesa, mesura i distribució, elements de control, xarxa de terres.

Sistema d’energia: Plaques, reguladors solars i bateries

Il·luminació interna, externa i il·luminació d’emergència.

Serveis auxiliars: aire condicionat, calefacció, dipòsit d’aigua de rentat d’equips, gasos comprimits, etc...

Sistemes d’alarma, dispositius de detecció d’intrusisme i elements de seguretat.

Sistema d’alimentació ininterrompuda.

Aire comprimit: compressor, filtre - assecador i distribució.

Sensors de temperatura i humitat de la caseta tant interiors com exteriors.

Filtres i hidrociclons.

Sistema d’escomesa principal de l’estació.

II-4 de 64

2. DESCRIPCIÓ GENERAL DELS TREBALLS DE MANTENIMENT A SUPERVISAR I DIRIGIR

A continuació es detallen les tasques a realitzar als diferents equipaments agrupats segons el criteri anterior. L’abast d’aquestes tasques es considera la gama de manteniment. Aquestes games han de tindre en compte la freqüència de les mateixes. De tal manera que es tindran tantes games con accions amb freqüències diferents es puguin arribar a realitzar.

Dintre de cada gama es detallaran totes les instruccions de les operacions a realitzar a cada actiu o ubicació, la següent taula es una mostra de les games d’un sensor de bombolleig incloses en un manteniment preventiu:

Taula II-1: Games d’un sensor de bombolleigDescripció actiu Actiu Frequència Descripció Gamma

NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovació desperfectes, rovellat. NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovació brutícia. NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovació estat escala limnimètrica, brutícia, fixacions, visualització correcta de cota. NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovació Verificació tensió alterna 220Vac+-10%, i/o tensió continua 24Vcc +-20%. NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovació cablejat i fixacions. NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovació tub de sonda, fixacions. NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovació filtre d'aire, brutícia. NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovació purga manual, comprovar que al forçar la purga, es noti aquest augment de pressió en les bombolles del tub al aigua. NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovar que les electrovàlvules deixen pas a la purga, i tallen quan acabi. NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovar la programació del rellotge de la purga temporitzada. NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovació sortida de senyal mA. NIVELL RIU. BOMBOLLEIG RITTMEYER.I/ OTT Bombolleig Trimestral Comprovació dada respecte a escala limnimètrica.

Un cop definides les games de manteniment (associades a tipus d’actius o ubicacions), es podrà genera el calendari d’actuacions previst a les diferents xarxes de PCM’s, obtenir així la planificació d’actuacions. Exceptuant les actuacions que per la seva naturalesa no poden esser planificades.

Grup A1. Sensors i Equips d'Anàlisis. Pels sensors i equips d’anàlisis s’estableixen tres tipus d’actuació:

Manteniment d’Assistència: A més a més de la substitució de consumibles i reactius, tindrà per objecte la constatació del correcte funcionament de cada equip i sensor, així com la neteja d’elements bàsics.

Manteniment Preventiu: Tindrà com objecte, a més de les activitats de l’actuació bàsica, efectuar una revisió completa del sensor, la neteja del mateix i la comprovació de totes les seves parts i sistemes.

Comprovació d’exactitud de les mesures i calibratge: Aquesta actuació consistirà en una operació exhaustiva de comprovació de la bondat de la mesura que proporcionen els equips d’anàlisis i sensors instal·lats, determinant precisió, repetibilitat, adaptació al sistema, fiabilitat, escales, calibrat i totes aquelles característiques del sensor que siguin necessàries per certificar que la mesura proporcionada és correcta i es troba dins dels límits d’exactitud especificats. Aquesta comprovació s’efectuarà trimestralment per a tots els equips, excepte per als sensors de qualitat de l’aigua que requereixen una comprovació amb periodicitat menor. Els equips de contrast hauran d’estar calibrats pel fabricant o laboratori certificat.

El contractista del lot territorial si es requereix, haurà de participar en els programes de calibratge, contrast i control d’exactitud de les dades que puguin establir-se per part de l’Agencia.

Es descriu d'una manera resumida les accions i punts a tenir en compte en el manteniment d'alguns dels sensors instal·lats. Els procediments complerts d'actuació hauran de seguir-se

II-5 de 64

en cada cas d'acord amb les recomanacions del fabricant, així com també les dels procediments de manteniment recollits en el Manual del Model de Servei, les del Manual de Manteniment que elabori el contractista del lot territorial i les del estàndard recomanats per organitzacions internacionals de reconegut prestigi (pe: OMM)

Pluviòmetres i pluvionivòmetres

Aquests sensors estan destinats a mesurar amb una precisió donada, la precipitació líquida (Pluviòmetres) i la precipitació sòlida - líquida (Pluvionivòmetres).

Els sensors instal·lats actualment són del tipus de cassoleta (es preveu la incorporació de pluviòmetres electrònics i de pesatge en emplaçaments on la precisió de la dada sigui crítica) en el que per mesurar correctament la precipitació cal garantir la lliure basculació de la cassoleta i que el volum basculat en cada cicle sigui el previst.

El Pla de manteniment que s’estableixi per a aquests sensors estarà d’acord amb les recomanacions del fabricant, el Manual de Manteniment elaborat pel contractista del lot territorial i el Manual del Model de Servei. Es tindrà especial atenció a la neteja, verticalitat del sensor, solidesa del conjunt front les vibracions i possibles obstacles que entorpeixin la correcta captació. Cal també tenir en compte les connexions de les senyals elèctriques i els cablejats fins a la caseta.

Per als pluvionivòmetres cal afegir el manteniment del calefactor i termòstat, comprovant en cada cas el seu correcte funcionament i les connexions elèctriques fins al mòdul d’alimentació, així com la seva alimentació de 24, 48 o 220 V, segons el cas. També caldrà mantenir el termòstat o sensor de temperatura i electrònica que activa el calefactor.

Estacions meteorològiques

Les estacions meteorològiques seran revisades coincidint amb el manteniment preventiu del Punt de Control del Medi associat..

Es comprovarà el perfecte estat de la instal·lació i la interconnexió de cada un dels sensors.

Es netejaran els diferents sensors, els seus accessoris i es comprovarà el funcionament dels mateixos mitjançant un equip de referència adequadament calibrat per un laboratori certificat. Addicionalment, s’utilitzarà el software específic pel calibratge d’elements mitjançant extrapolació i comparació amb models de variables meteorològiques.

Degut a les seves característiques, l’evaporímetre és l’element que fixa el requeriment més estricte de les estacions meteorològiques en quant a freqüència de manteniment. Cada mes es farà una inspecció completa del tanc per retirar una possible acumulació de sediments, acumulació d’algues, etc...En funció de la casuística de cada emplaçament, es podrà utilitzar algicida, repel·lent químic o inclús malla metàl·lica. En aquest últim cas, es corregiran els resultats mitjançant un model o comparant amb sèries de dades anteriors.

Escales Limnimètriques

Per a la comprovació de la mesura de nivell existeix també una escala graduada en centímetres fixada a la paret, columna o part fixa de la instal·lació, amb divisions, colors i tipus de números adients per a la seva correcta visualització.

El manteniment d’aquests elements cal fer-lo seguint les següents recomanacions, en funció de l’estat en qual es troben. Opcionalment es seguiran les recomanacions segons la desviació detectada:

Retirar qualsevol acumulació de matèria que afecti la correcta lectura de nivell en qualsevol tram (medis mecànics, aigua a pressió, etc..)

II-6 de 64

Comprovar que es troba fortament fixada a la superfície de subjecció

Corroborar la verticalitat de tots els elements que componen l’escala

Comparar mitjançant taquimetria individualment que cada tram sigui fidel a la cota absoluta/relativa a la que estigui referenciada.

L’alteració del flux ha de ser nul·la o mínima. En els trams d’aigües baixes, s’instal·laran dins perfils hidrodinàmics

Limnímetres boia contrapès

Aquests sensors estan normalment ubicats en estacions d’aforament i estan basats en la transmissió mecànica del moviment d’un flotador, en contacte amb la superfície líquida, que a la vegada està solidàriament unit a un contrapès a través d’una transmissió flexible que converteix el moviment vertical en la rotació d’un eix, solidari amb un sistema de mesura de voltes que indica la posició del flotador respecte al fons del medi mesurat, prenent com a zero el fons d’escala.

Cal garantir que el resultat d’aquesta mesura sigui correcta, pel que caldrà fer el manteniment adient que recomana el fabricant.

Del conjunt cal comprovar l’estat del flotador, elements de transmissió (triviloris), absència d’histèresi en la politja, oxidacions, correspondència entre la dada proporcionada i l’escala limnimètrica disponible i també tota la instal·lació elèctrica des de l’alimentació elèctrica fins a l’embornament del sensor i les proteccions. També es comprovarà la disponibilitat de senyal a l’estació remota. Finalment cal comprovar l’absència de fang en el pou, possibles obstruccions, verificar la lliure mobilitat del mecanisme i la correcta transmissió de l’aigua des del riu fins al pou.

Limnímetres d’ultrasons no intrusius

El funcionament d’aquests sensors està basat en la mesura entre l’emissor i el receptor d’una ona de freqüència ultrasònica, que s’adreça a la superfície lliure de l’aigua, on rebota i retorna al punt emissor.

Generalment la mesura de temps es fa per diferència de fase entre l’ona emesa i la rebuda.

Aquests sensors estan generalment instal·lats per mesurar el nivell d’aigua en rius i canals aprofitant els ponts o les obres civils existents. Sempre s’instal·la una escala limnimètrica graduada en cm, com a referència del nivell, amb els color adients per a facilitar la lectura i números en relleu.

El manteniment d’aquests elements cal que el faci personal altament especialitzat i sempre conforme a les instruccions i recomanacions del fabricant.

Cal garantir els resultats i la correspondència entre les mesures o dades proporcionades i les reals amb un element de contrast de major precisió que el sensor existent, avaluant la correspondència amb les que indica el nivell de l’escala.

Com a elements externs a mantenir, cal tenir en compte la instal·lació mecànica, la solidesa dels suports, juntes roscades, oxidacions, instal·lació elèctrica, embornaments, estament de l’entrada dels cables, el termòmetre de compensació tèrmica( tant d’alimentació com de sortida de senyal), canaletes( fins al sensor o suports de cables), fixació d’aquests elements, proteccions elèctriques de la instal·lació externa i tots els elements de l’interior de la caseta fins a comprovar i garantir la correcta lectura del nivell en la remota.

En cas de que no passés aigua en el moment de realitzar aquestes proves, es revisarà l’estat de la solera i es comprovarà el bon ajust del zero.

II-7 de 64

És important mantenir l’estabilitat del senyal dintre d’uns marges reduïts d’oscil·lació tèrmica. Per a aquesta finalitat i també per garantir la fermesa de l’equip i la seva correcta orientació, normalment s’instal·len dins d’una caixa metàl·lica amb reixetes de ventilació.

Limnímetre radar

Les característiques del limnímetre de radar són similars a les del limnímetre d’ultrasons. El sensor de radar té l’avantatja respecte al d’ultrasons de que no presenta oscil·lacions per l’efecte de la temperatura ni tampoc es veu afectat per l’efecte del vent.

El funcionament d’aquest sensor està basat en la mesura del temps entre l’emissió i recepció d’una ona modulada en freqüència emesa per un equip, que s’adreça a la làmina de l’aigua, on rebota i retorna al punt emissor.

El manteniment d’aquests elements cal que el faci personal altament especialitzat i sempre conforme a les instruccions i recomanacions del fabricant.

Cal garantir els resultats i la correspondència entre les mesures o dades proporcionades i les reals amb un element de contrast de major precisió que el sensor existent, avaluant la correspondència amb les que indica el nivell de l‘escala limnimètrica instal·lat.

En cas de que no passés aigua en el moment de realitzar aquestes proves, es revisarà l’estat de la solera i es comprovarà el bon ajust del origen d’escala.

Limnímetres amb Sondes de Quars (Embassaments)

Aquesta tipologia de sensors correspon amb els limnímetres d’alta precisió en embassaments, que indiquen directament la cota de la làmina d’aigua basant-se amb la mesura de la pressió d’aire necessària per a vèncer la columna líquida i actuar el retorn sobre una balança de quars.

El manteniment preventiu en aquests sensors, contempla els següents aspectes:

Estat del circuit neumàtic (comprovació d’existència de fuites).

Balança de quars.

Compressor d’aire per alimentar el circuit neumàtic (incloent els conductes d’entrada d’aire que no estiguin curullats o es puguin congelar).

Alimentació elèctrica protegida i estabilitzada.

Elements d’alimentació i control del compressor .

El manòmetre del compressor .

Conducció pneumàtica.

Nivell d’oli i purgues.

Inspeccionar visualment algun soroll o vibracions anòmales.

Comprovar la correcta tensió de la corretja i si és necessari ajustar.

Manòmetre i regulador de pressió de sortida.

Filtres d’oli.

Caldrà també fer el contrast de la dada de la manera indicada en els anteriors limnímetres.

II-8 de 64

Limnímetres per bombolleig

Els sensors instal·lats corresponents a aquesta denominació són els limnímetres per a la mesura de nivell en rius o canals, que indiquen directament la cota de la làmina d’aigua, basant-se en la mesura de la pressió d’aire (mesurada amb un sensor piezoresistiu) necessària per emetre una bombolla.

El manteniment preventiu d’aquests sensors caldrà que contempli els següents aspectes:

Estat dels conductes d’aire.

Compressor d’aire.

Sensor piezoresistiu.

Caldrà també fer el contrast de la dada de la manera indicada en els anteriors apartats.

Limnímetres piezoresistius

Donada la seva versatilitat, els sensors piezoresistius són limnímetres utilitzats per a la mesura de nivell en embassaments, rius i canals. Els piezòmetres indiquen la cota de la làmina d’aigua per sobre de la sonda submergida, basant-se en la mesura de la pressió detectada per un element piezoresistiu. Per tant, es tracta d’una mesura indirecta que relaciona la cota d’instal·lació de l’equip amb l’escala limnimètrica associada.

El manteniment preventiu d’aquests sensors caldrà que contempli els següents aspectes:

Estat del cablejat.

Cota de fixació de la sonda.

Sensor piezoresistiu.

Caldrà també fer el contrast de la dada de la manera indicada en els anteriors limnímetres.

Sensors de posició

Els sensors de posició, tenen la funció de transmetre la posició de les comportes i algunes vàlvules. Poden ser làser o de codificació angular (òptic o resistiu) a eix acoblat a un mesurador de voltes, que gira proporcionalment al moviment de la comporta o de la manilla de la vàlvula.

Cal distingir, cara al manteniment, el sensor de la instal·lació i en el seu cas, del final de carrera.

Per garantir la correcta mesura de la posició de les comportes cal fer un manteniment acurat del sensor, seguint les instruccions del fabricant. Cal afegir el manteniment de la instal·lació de la cadena de transmissió, peces d’adaptació del moviment i rodetes, on existeixi aquest element.

De la instal·lació cal tenir en compte les fixacions del sensor i transmissions i tensions mecàniques, oxidacions, histèresi, cablejat elèctric, estancament de les caixes de connexions, proteccions de l’alimentació elèctrica, pas de cables de caseta a exterior, estancament de conductes elèctrics i fixacions mecàniques, etc...

Sempre que sigui possible es verificarà amb el personal de vigilància de l’embassament (si escau),el correcte funcionament dels sensors i transmissions, en condicions reals, maniobrant vàlvules i/o comportes i verificant la coincidència entre la situació de l’element sonoritzat, la regleta i el valor mesurat.

II-9 de 64

Sensors tot / res

Són sensors inductius de tipus final de carrera adaptats per operar en condicions d’humitat alta i a l’ambient exterior.

Com en el cas anterior cal tenir en compte no sols el sensor sinó tota la instal·lació.

Per tal de garantir el bon funcionament dels sensors i la disponibilitat de les senyals que proporcionen, cal fer-los un manteniment acurat que consideri tots els punts sensibles com poden ser la caixa de sensor, suport mecànic, fixacions, conductes de cables elèctrics, alimentació elèctrica i proteccions, borneter de senyal de la remota, etc..

Es comprovarà que la subjecció del sensor a la peça adaptadora sigui bona i el d’aquesta amb el mecanisme de la comporta o vàlvula afectada. També es comprovarà que el rang d'activació i desactivació coincideixi amb l'estat de la comporta (oberta/tancada). Caldrà verificar i corregir en cas que sigui necessari , que es mantenen correctament activats en les situacions de sobre tancament o sobre obertura quan la comporta presenta amplitud en les situacions de repòs esmentades.

S’haurà de verificar per cada sensor tot/res, que es produeixi l’activació i la desactivació del mateix a la remota.

Alarmes de Nivell

Són sensors constituïts per dos elèctrodes que tanquen el circuit elèctric a l’entrar en contacte amb l’aigua.

Es netejaran els elèctrodes i es comprovarà que la instal·lació queda per sobre del possible fang existent. Si no es donés aquest cas, s’intentarà netejar el fang en la mesura del possible i en tot cas, es facilitarà aquesta informació a l’equip d’obra civil per a la seva futura actuació.

S’haurà de comprovar que al creuar els elèctrodes corresponents a cada una de les alarmes, amb el comú d’ambdues, la interfície senyalitza l’alarma corresponent i que també es senyalitza en el microprocessador.

S’hauran de comprovar les cotes corresponents a les alarmes, deixant els elèctrodes a l’alçada corresponent a cotes indicades en els nivells històrics o BDD on es plasmen els criteris d’explotació.

Cabalímetres de canal obert

Els cabalímetres instal·lats als canals o rius són de tipus ultrasònic, sigui de temps de trànsit (complementats amb un limnímetre extern), de perfil de correlació o d’efecte doppler.

Es revisarà l’estat físic de la instal·lació, l’estat d’interconnexió dels mateixos i l’estat de neteja dels captadors/emissor (eliminar algues i altres elements que alterin la qualitat del senyal).

Es tindrà especial cura de revisar la fixació i l’estat de les sondes, assegurant-se que no existeixin fugues, que el cablejat estigui correcte i que l’estructura no vibri ni tingui moviments.

Caldrà dur a terme una neteja del llit del riu o canal (en el camí entre les sondes que defineixen el feix de llum o la corda), al menys dues vegades l’any per poder obtenir una mesura fiable.

Es validaran les mesures llegides a la pantalla de l’equip amb els microprocessadors i aquestes, sempre que sigui possible, amb les obtingudes en aforaments de contrast

II-10 de 64

facilitades pel personal vigilant del canal. Els valors hauran de ser coincidents o altament similars. S’hauran de realitzar aforaments periòdicament per contrastar les mesures.

Es revisarà el circuit electrònic, disposant de testimonis del correcte funcionament de tot el sistema de mesures (díodes leds).

Cabalímetres de canonada

Els cabalímetres instal·lats a les canonades són de tipus electromagnètic o ultrasons de temps de trànsit intrusius o del tipus “clamp-on”.

Es revisarà l’estat físic de la instal·lació, l’estat d’interconnexió dels mateixos i l’estat de neteja dels captadors/emissor (sempre i quan siguin accessibles).

Es tindrà especial cura de revisar la fixació i l’estat de les sondes, assegurant-se que no existeixin fugues, que el cablejat estigui correcte i que l’estructura no vibri ni tingui moviments.

Es contrastaran les mesures llegides a la pantalla de l’equip amb els microprocessadors, i aquestes, sempre que sigui possible, amb les facilitades pel personal vigilant de la canonada, havent de ser els valors coincidents o altament similars.

Es revisarà el circuit electrònic, disposant de testimonis del correcte funcionament de tot el sistema de mesures (díodes leds). S’hauran de realitzar aforaments o probes específiques periòdicament per contrastar les mesures.

Grup A2. Control I ComunicacionsPels elements de control i comunicacions s’estableix tres tipus d’actuacions:

Manteniment d’Assistència: Comprenen les accions que van dirigides a la comprovació de la bondat de funcionament del Control i el bon estat de les instal·lacions de comunicacions.

Manteniment Preventiu: Inclourà aquelles accions que tenen per objecte la revisió i comprovació de tots els elements de control, automatismes i comunicacions instal·lats, comprovant el correcte funcionament, substituint aquelles parts malmeses, i constatant la bondat de les transmissions i els elements implicats. La comprovació es farà en base a la constatació de l’arribada correcta de la dada tramesa al SIX (amb tots els elements de intercomunicació implicats en el procés: SAMCAT, webservers, etc...) o en el seu defecte, el sistema receptor de les dades establert convenientment per la Direcció Tècnica o ACA.

Actuacions sobre el software que podran emmarcar-se en el manteniment preventiu o predictiu. Tindran per objecte la revisió i posada al dia de les versions de software de control local, corresponent al registre de dades i transmissió al SIX (amb tots els elements de intercomunicació implicats en el procés: SAMCAT, webservers, etc...) o en el seu defecte, el sistema receptor de dades establert convenientment per la Direcció Tècnica o ACA.

El software actualment desenvolupat permet la intercomunicació dels sensors amb els PCM. En cas de modificació dels paràmetres mesurats en un PCM, afegint o suprimint sensors, es procedirà a la posada al dia del software.

II-11 de 64

Estacions remotes

Es tracta de la unitat principal (datalogger, PLC, PC industrial) de cada estació, ja que s’encarrega de l’adquisició, tractament i emmagatzematge de les dades existents, per després enviar-les a través del sistema de comunicacions. Primer s’envien al CTC per finalment deixar-les allotjades al SIX (amb tots els elements d’intercomunicació implicats en el procés: SAMCAT, webservers, etc...)

Els equips citats consten bàsicament de: font d’alimentació, CPU, targeta(es) analògica(es), targeta(es) digital(s), mòduls de ports de comunicació, caixes d’interconnexió de fibra òptica, multiplexors/demultiplexors Ethernet i ModBus i convertidors òptic - elèctrics. etc...

Aquestes unitats tenen la finalitat de controlar el funcionament de tots el elements instal·lats al PCM, enregistrar les dades subministrades pels sensors o generades pels elements Tot/Res presents, generar les corresponents alarmes i gestionar el subministrament de les dades en el format adient, bé sigui per irrupció espontània o sota sol·licitud del CTC.

És per tant molt important, no solament el seu funcionament, sinó també el de garantir que aquest és correcte les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.

El manteniment de les unitats remotes i del seu programari és bàsic per aconseguir els objectius de disponibilitat de dades plantejats, ja que el mal funcionament d’una sola unitat pot ocasionar l’absència de múltiples dades.

Com en totes les instal·lacions, cal tenir en compte no sols la remota sinó la seva instal·lació, l’entorn i el cablejat de senyals, parametrització, configuració, etc... ja que una fallada en aquests punts pot produir el mal funcionament del conjunt.

El programa de manteniment que quedi establert per aquestes unitats, tindrà en compte, sense que la relació es pugui considerar restrictiva, els següents punts:

Versió actualitzada del programari.

Funcionament general i concordança de les dades presentades i enregistrades.

Estat del cablejat.

Estat de les proteccions.

Alimentació elèctrica i proteccions.

Arribada de la informació de tots els sensors instal·lats.

Generació d’alarmes.

Correcte tractament i enregistrament de la informació.

Correcta transmissió de la informació.

Per a aquestes proves es generaran els corresponents procediments formant part del Pla General de Manteniment Preventiu i d’Assistència, indicant els mitjans a utilitzar i la documentació generada.

Equips de comunicacions

Actualment la xarxa de comunicacions del Sistema SAIH funciona en base a equips TETRA Teltronic MDT 400, mòdem GSM/GPRS Motorola i Router 3G Westermo, mentre que en la resta d'estacions automàtiques s'utilitza preferentment un sistema de comunicació utilitzant la tecnologia disponible en cada punt de control (GSM/GPRS, radioenllaç, etc.).

II-12 de 64

El manteniment d’aquests equips estarà inclòs en el manteniment objecte del present Plec, així com el manteniment del suport mecànic de l’antena de comunicacions, tant si és interior com exterior de la caseta.

El contractista del lot territorial mantindrà també els elements d’alimentació elèctrica degudament protegits contra sobretensions i derivacions a terra, així com també els suports físics de les instal·lacions.

Les comprovacions bàsiques que cal fer en aquest entorn són:

Fixació de l’equip de comunicacions al seu corresponent suport dins de l’armari de la unitat remota, parets en el cas de les casetes prefabricades, edificacions d’embassaments o tercers.

Equips de comunicacions i mòdems (TETRA, GSM/GPRS, radioenllaços, etc.).

Potència d‘emissió, recepció i relació de repetidores disponibles (si s’escau)

Protecció d’antena, si és el cas.

Estat físic dels cablejats, connectors i connexions entre els equips de comunicacions i la remota, antena, etc.. (segons correspongui).

Comunicació bidireccional i configuració de ràdios de veu d’embassaments

Estat de les xarxes d’Internet, i VoIP d’embassaments

Estat mecànic del màstil o torre i elements d’accessibilitat associats.

Estat dels parallamps en pal o en torre, així com de l’estesa de cable i la seva fixació a la presa de terra (si està instal·lat aquest element).

Instal·lació de l’antena en pal o torre, així com la seva orientació en la direcció adequada. Fixacions mecàniques.

Cable coaxial, tant a l’exterior com en l’interior de la caseta, en cas que n’hi hagi.

Alimentació elèctrica dels equips i proteccions

Funcionament general de sistemes de vídeo - vigilància

Dels equips de comunicacions cal comprovar tant funcionament com la seva correcta configuració i en tot cas informar de les anomalies observades a l’operador del servei.

Bus d’adquisició de camp

Dins aquesta categoria s’engloben els elements necessaris per l’adquisició de dades dels sensors distribuïts en alguns dels PCM. Als embassaments, on es disposa d’una xarxa en FO (Fibra Òptica), l’anell d’esclaus SICAT i un altra de serveis:

Canalitzacions de l’estesa de la FO

Conversor de FO i caixes de soldadura

Satèl·lits d’adquisició i serveis

Altres

Telecomandament de comportes

Dins aquesta categoria s’engloben els elements associats a la gestió manual, local i remota de comportes o vàlvules:

Actuador mecànic (elèctric o hidràulic).

II-13 de 64

Circuit d’alimentació del actuador (elèctric o hidràulic).

Conjunt de cablejat, proteccions i conduccions.

PLC de les diferents jerarquies involucrades en el control.

En cas que les condicions ho permetin, en cada manteniment preventiu s’accionaran els diferents nivells de maniobra dels elements controlats (en coordinació amb el personal que gestioni les infraestructures afectades).

Grup U1. InfraestructuraPer les infraestructures s’estableixen dos tipus d’actuacions.

Manteniment d’Assistència: Tindrà per objecte la constatació de l’estat de cada element o part, la intervenció pal·liativa sobre aquells elements que s’observen malmesos i la neteja d’aquells punts del PCM que ho requereixin.

Manteniment preventiu o correctiu: Comprendrà el conjunt d’actuacions que tenen per objecte la preservació en perfectes condicions d’ús dels elements o parts de la infraestructura, com per exemple:

o Neteja d’accessos i terreny

o Segellat d’esquerdes, pintura

o Neteja i manteniment de la xarxa de presa de terres

o Revisió de la tanca i porta d’accés

o Eliminació de rovell

o Altres

El manteniment de la Infraestructura dels PCM’s en la seva vessant d’obra Civil, comprèn les casetes i elements per aforar, estructures metàl·liques, tancaments, neteja de parcel·les, camins i similars.

Les actuacions d’aquests equips estan condicionades a cada emplaçament per les instal·lacions existents.

A continuació, es dóna una visió de les possibles tasques que es poden presentar sense que es puguin considerar restrictives.

Camí d’accés.

Cal mantenir els camins d’accés en bones condicions d’utilització pels mitjans logístics previstos fins l’arribada al Punt de Control. Es repararan desperfectes per pluges, riuades o altres causes, i es realitzaran totes les reparacions necessàries inclòs el terraplenat. Si al camí existeixen voreres es realitzarà una neteja de les mateixes per assegurar un bon drenatge.

Si les condicions del camí impedissin la seva utilització un cop realitzades les obres de manteniment establertes, es proposarà a l’ACA la realització de les obres que es considerin necessàries per l’adequació definitiva del mateix. No es realitzarà cap tipus d’obra estructural al camí sense autorització prèvia de l’ACA.

Obra civil d’aforaments.

En estacions d’aforament i marcs de control cal garantir el perfecte estat de la obra civil i del Punt de Control. La infraestructura on estan ubicats els sensors com per exemple els pous

II-14 de 64

tranquil·litzadors poden afectar la mesura realitzada i/o variable calculada (pe: cabal), degut a obstruccions. També afecten a la mesura els danys al terra, a les parets de les seccions aforades o canals, sobreeixidors, escales de peixos, lloses, perfils, reixes i arquetes de captació, etc...

Els pous tranquil·litzadors i conductes hidràulics també es consideren inclosos en aquest apartat. Caldrà mantenir-los en l’estat de neteja necessari per garantir la bondat de la mesura del limnímetre instal·lat.

Tanmateix queden inclosos els punts propers de la llera natural als trams de control, tan aigües amunt com aigües avall i en la pròpia secció, garantint tan el perfil d’entrada a la secció aforada com els perfils de sortida, tant des del punt de vista estructural com de l’estabilitat de la làmina d’aigua. Per tals efectes, s’hauran de complir els criteris establerts en el NMDS referents a la conservació de l’entorn relacionat amb la secció de mesura.

Si les condicions de l’obra civil d’aforament impedissin el seu correcte funcionament un cop realitzades les obres de manteniment establertes, es proposarà a l’ACA la realització de les obres extraordinàries que es considerin necessàries. No es realitzarà cap tipus d’obra estructural sense autorització prèvia de l’ACA.

Tancament de la zona de control.

Aquest tancament cal mantenir-lo en bones condicions i es repararà en cas contrari. Es verificarà tanmateix l’aspecte visual com el tibat de la tanca, cadenats, terra (formigó), drenatge, fixació dels pals, les parts amb òxid i es comprovarà que la porta s’obri i tanqui correctament.

Es pintaran o reposaran les parts metàl·liques amb la freqüència que sigui necessària, i excepcionalment quan per les raons que fos, haguessin sofert deterioraments.

Caseta de control.

Es mantindrà el seu interior i exterior en bon estat tan de fons com a la vista. Referent a les parets de la caseta tan en la seva part interior com exterior es pintaran i/o netejaran amb la freqüència necessària per a mantenir un bon estat.

Si es detecta alguna esquerda o humitat es corregirà amb productes específics de sanejament de formigó.

Tots els elements metàl·lics que ho necessitin (portes, ferramentes, estructures auxiliars, torres de transmissions, etc...) es pintaran i repararan amb la freqüència necessària o de manera excepcional si s’han deteriorat per qualsevol raó.

La parcel·la delimitada com mínim per una zona de 2 m paral·lela al tancament, caldrà mantenir-la lliure de vegetació que hagi brotat, utilitzant mitjans que no afectin l’entorn i respectuosos amb el medi ambient.

Queden inclosos dins d’aquest apartat:

Pintura protectora de les portes de la caseta i pel galvanitzat del tancament

Reixes metàl·liques

Impermeabilització sostre caseta

Extintors

Elements de seguretat i PRL

Senyals

II-15 de 64

Anti-tancaments portes

Juntes entre elements prefabricats

Canaletes i conduccions de cablejat

Es procedirà a netejar i/o pintar qualsevol oxidació que s’observi a les parts metàl·liques mencionades.

Es prestarà especial atenció a l’existència de forats que permetin l’entrada de rosegadors. En cas d’identificar l’existència d’aquests es procedirà a la reparació conseqüent i a la presa de mesures correctores necessàries per aconseguir la desratització de la caseta i/o l’eliminació d’insectes.

Elements metàl·lics

S’haurà de mantenir en correcte estat els diferents elements metàl·lics de la instal·lació per mitjà dels tractaments de pintura antioxidants, revisió del collat dels cargols, estat dels elements de protecció. En els casos necessaris es procedirà a la seva substitució. Un exemple dels elements metàl·lics són:

Torre o pals de sustentació d’antenes de comunicacions.

Mecanismes de subjecció de sensors.

Caixa de protecció de limnímetres.

Suports o ancoratges dels panells fotovoltaics.

Qualsevol altre element metàl·lic de la instal·lació, per mitjà dels tractaments de pintura i antioxidants, segons necessitats.

Grup U2. ElectromecànicaPer a les intervencions electromecàniques, s’estableixen dos tipus d’actuacions:

Manteniment d’Assistència: Inclourà aquelles accions que van dirigides a la revisió de les instal·lacions per comprovar el seu funcionament i la intervenció que requereixin, per remetre a un estat de funcionament correcte. Inclourà una neteja dels elements instal·lats.

Manteniment Preventiu i Correctiu: Comprèn les accions que tenen per objecte la revisió a fons dels circuits elèctrics, desmuntant les parts susceptibles de necessitar neteja, substitució d’elements, greixat o revisió d’estat d’ús, verificació del funcionament elèctric, manteniment del SAI (Sistema d’Alimentació Ininterrompuda) També s’ha de revisar el sistema pneumàtic, hidràulic i també les instal·lacions auxiliars com poden ser les bombes d’aspiració o impulsió, elements de condicionament de mostra i l’aire comprimit on estigui instal·lat.

També s’ha de tenir cura i realitzar tasques de manteniment al quadre elèctric, que han d’estar en perfecte funcionament i correcte estat visual.

Es fa també extensiva a la cura i manteniment de l’escomesa d’energia elèctrica, que han d’estar en perfecte funcionament i correcte estat visual.

A continuació es descriuen, sense ser restrictius, els punts que s’inclouen en aquest grup d’elements i les accions bàsiques a desenvolupar.

General dins de la caseta.

II-16 de 64

A l’interior de la caseta cal mantenir tots els equips instal·lats en estat correcte pel que fa a suports mecànics, proteccions mecàniques, alimentació elèctrica, safates de distribució i suport de cables, proteccions elèctriques, etc...

Es mantindrà en perfecte funcionament el punt de llum de l’interior de la caseta i armaris, així com també els sensors de porta oberta o presència i la il·luminació exterior si existeix.

Escomesa en baixa tensió.

En els punts en que es disposi d’energia elèctrica en baixa tensió, es revisarà la línia des de l’entroncament de l’escomesa fins l’arribada al comptador de la caseta, si es de la companyia subministradora, o es mantindrà en el cas de línia pròpia.

Cal mantenir en correcte estat de funcionament les proteccions elèctriques instal·lades, cablejats, conduccions i arquetes, procedint a la seva substitució si és necessari.

Cal fer un seguiment de les tensions d’entrada subministrades i comprovar si els mitjans d’estabilització de la tensió disponibles són suficients i els adients en cada cas. Si no es pot garantir la qualitat del subministrament elèctric, caldrà informar a la Direcció amb la proposta de millora corresponent degudament valorada.

Escomesa fotovoltaica.

Cal garantir el correcte funcionament dels panells fotovoltaics, i dur a terme les accions adients per aconseguir-ho, combinant un bon manteniment preventiu amb les reparacions necessàries juntament amb les neteges periòdiques dels panells. S’inclou la substitució immediata front robatori o vandalisme. Caldrà incloure en el sistema de generació d’energia les connexions, l’entrada al regulador, tot el cablejat i les caixes de connexions. També s’haurà de mantenir en correcte funcionament els descarregadors unipolars instal·lats, procedint a la seva substitució si és necessària.

En definitiva, cal garantir que el corrent subministrat per cada sèrie de panells o grup de panells, es correspon quan la insolació és màxima, amb la intensitat especificada per les unitats instal·lades i que l’energia subministrada a les bateries és la correcta en tensió i en intensitat.

Bateries.

El manteniment de les bateries és de primordial importància per aconseguir la disponibilitat de les dades prevista, ja que en el seu defecte, no es pot garantir el correcte funcionament dels sensors ni el funcionament de les comunicacions.

Pel manteniment general de les bateries caldrà referir-se a les recomanacions dels fabricants i a les bones pràctiques admeses en aquestes activitats.

La renovació d’un got requerirà la renovació de tota la bancada de bateries (si hi ha més d’un got).

També forma part del conjunt el rectificador regulador de càrrega, al que ens referim de manera expressa més endavant.

Es farà com a mínim una comprovació complerta anual de l’estat de totes i cadascuna de les bateries, generant un informe del seu estat i una identificació de les que requereixen ser canviades efectuant la seva substitució.

Presa a terra.

II-17 de 64

Tenint en compte la humitat general de les casetes i la presència de baixa tensió amb tensió alterna de sector, és especialment important el manteniment d’una bona xarxa de terres per la seguretat dels operadors, dels sensors i dels elements elèctrics i electrònics.

El resultat del manteniment que es faci en la xarxa de terres de cada PCM, caldrà que garanteixi la resistència a terra i la correcta connexió de cada sensor o equip a aquesta xarxa.

Si és necessari cal intervenir en l’arqueta de la presa de terra, mantenint la humitat adient o en les connexions a les piques de terres.

Serà necessària tanmateix, la comprovació de les connexions a aquesta línia de tots els elements de instal·lacions i estructurals per garantir una bona continuïtat dels circuits.

La resistència de terra haurà d’estar entre els 10 i els 20 . Si el valor és superior a aquest darrer, caldrà complementar piques o altres elements alternatius fins assolir aquest valor. En cas de ser possible s’assolirà una resistència de 5 , especialment en els punts que presentin reiterades disfuncions elèctriques.

Rectificadors i fonts de regulació.

Són elements indispensables per aconseguir el correcte funcionament de les bateries, raó per la que cal donar a aquests elements el mateix nivell d’atenció que requereixen les mateixes bateries.

Cal seguir les recomanacions del fabricant i adaptar el programa de manteniment preventiu a aquestes.

Com a elements exteriors, però interrelacionats, s’han de considerar l’escomesa elèctrica i les seves proteccions, les connexions de cablejat fins a les bateries, els suports de cables, la connexió a bateries i el suport mecànic de l’equip.

Caldrà tenir cura de l’estat del propi rectificador/font, dels aparells de mesura del quadre i els de senyalització.

Serà necessari disposar d’un protocol de proves per a cada tipus de rectificador/font tenint en compte les possibilitats de càrrega que té disponible: funcionament normal, càrrega ràpida i càrrega excepcional. A partir de les diferents probes de càrrega, es faran els informes de reflecteixin el correcte funcionament del rectificador, així com també de la vida útil de les bateries.

Reguladors dels panells fotovoltaics.

Els reguladors actuen conjuntament amb els panells fotovoltaics, depenent en gran mesura el rendiment d’aquests i del bon funcionament del regulador associat.

Tenen la missió de connectar els panells a la bateria quan la tensió que genera el panell o grup de panells supera un cert llindar, evitar els corrents en sentit invers (de bateries a panells), limitar la intensitat a valors adients per salvaguardar els panells i assenyalar l’estat del sistema de càrrega.

El programa de manteniment, a més de seguir les instruccions i recomanacions del fabricant, caldrà que inclogui les comprovacions necessàries per garantir que aquestes funcions assignades es desenvolupin correctament i que s’aprofiti la màxima capacitat de generació d’energia del conjunt de panells instal·lats.

Proteccions contra llamps i sobretensions.

II-18 de 64

Els PCM’s estan normalment situats a camp obert i en ubicacions al marge de la llera de riu(pròxims a corrents d’aigua) o en punts alts. Les dues possibilitats es poden considerar d’alt risc pel que fa a possibles danys per tempesta elèctrica. Cal afegir que les distancies a les línies elèctriques en general són grans i per tant les possibilitats d’inducció de sobretensions són també altes.

Es dedueix de tot això, la importància que té el correcte funcionament de les proteccions elèctriques per garantir tant el bon funcionament dels elements dels punts de control com la protecció de la seva integritat.

El pla de manteniment que es plantegi caldrà que contempli una freqüència de visites adient i un protocol que garanteixi la detecció de les fallades en aquests elements així com la seva substitució en cas de que estiguin avariades. En cas de reiterades disfuncions caldrà identificar la qualitat del subministra elèctric.

En aquest sentit, la instal·lació elèctrica de corrent alterna 220 V dels punt permet la supervisió remota, l’autorearmat i el telecomandament dels elements de protecció. Com a informació complementària, es disposa d’analitzador de xarxa elèctrica la seva informació del qual és igualment transmesa i emmagatzemada en la base de dades SIX.

II-19 de 64

3. CLASSIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS DE MANTENIMENT A SUPERVISAR I DIRIGIR

En aquest apartat es classifiquen les actuacions de manteniment necessàries a la xarxa SICAT per tal de garantir el bon funcionament de la mateixa, així com els procediments i protocols de planificació i seguiment de les mateixes.

La primera classificació d’aquestes actuacions ve marcada per la seva naturalitat, diferenciant entre les tasques planificables i les no planificables. Amb aquest criteri es defineixen com a planificable, els manteniments preventius, els manteniments de contrastació, els manteniments d’assistència, els manteniment predictius, així com els manteniments de conservació, i com a no panificables els manteniments correctius, els manteniments de verificació, i els manteniments de conservació extraordinaris, mes endavant es descriu l’abast del mateixos.

Totes aquestes tipologies de actuacions definides hauran de tindre definides les seves gammes de manteniment dins el Pla General del Manteniment, que hauran d’esser validades per la direcció tècnica del projecte.

Les tasques planificables, com el seu propi nom indica, poden ser planificades amb antelació, per tant s’hauran de definir les freqüències de les mateixes en funció de les prioritats dels diferents punts de control del medi (mes endavant es defineix la prioritat dels diferents PCM), amb una antelació d’un mes, quedant d’aquesta manera definides les tasques rutinàries del manteniment de la xarxa.

Les tasques no planificables per la seva tipologia no poden ser planificades amb antelació per aquest motiu s’hauran de planificar en funció de les incidències de la xarxa, tenint en compte la urgència de les mateixes i l’afectació d’aquestes actuacions sobre les actuacions planificades.

A continuació es descriu l’abast dels manteniment definits:

ACTUACIONS PLANIFICABLES

Manteniment Preventiu

És el conjunt d’accions a desenvolupar de forma sistemàtica en les instal·lacions i els equips, previstes dins d’un programa general i encaminades a aconseguir el correcte funcionament del conjunt de punts de control i de cada una de les seves parts per assolir els objectius proposats.

El contractista del lot territorial haurà de comunicar el pla d’actuacions quinzenal programat almenys una setmana anticipada.

Les característiques bàsiques que reunirà el manteniment preventiu seran:

▪ El manteniment preventiu serà la base de l’organització del manteniment i totes les actuacions que es portin a terme en l’àmbit del mateix, s’executaran dins d’un programa prèviament definit i al que anomenarem Pla General de Manteniment,on s’inclouran totes les gammes per cadascun dels actius i ubicacions definides en el present plec.

II-20 de 64

▪ Les accions del manteniment preventiu estaran en cada cas, en estricte acord amb les instruccions del fabricant o subministrador de cada instal·lació i/o equip, reflectides en la documentació lliurada pel mateix, així com el NMDS.

▪ Les visites programades de manteniment preventiu seran la base de les inspeccions del material i permetran junt amb les tasques d’operació, anticipar actuacions específiques no programades.

S'haurà de realitzar com a mínim un manteniment preventiu cada tres mesos (altres opcions hauran d’estar justificades, demostrant que es manté el NS) en tots els punts de control i instal·lacions en manteniment assignades als respectius lots.

Manteniment de Contrastació

És aquell que es fa amb visites que tenen per objecte la contrastació de les sensor o analitzador per tal de garantir la qualitat de les dades generades, així com l’observació visual del funcionament d’equips i instal·lacions, limitant les actuacions, en principi, a petites intervencions.

S’inclouen en el manteniment de contrastació les següents accions:

▪ Contrastació de mesures amb equips portàtils.

▪ Presa de mostra per anàlisis a laboratori de les mesures de qualitat (no contrastable amb equips portàtils.

▪ Aforaments directes per contrastació de cabalímetres.

Aquest manteniment estarà planificat de manera equivalent al del manteniment preventiu, podent ser notificades amb antelació per la naturalesa de les mateixes.

Les visites de manteniment de contrastació podran coincidir amb les de manteniment preventiu, especialment amb les visites preventives que siguin més freqüents, encara que formalment tinguin una finalitat diferent, sempre i quan no afecti a qualitat del manteniment preventiu.

A més de les accions definides, durant el manteniment de contrastació s’efectuarà un breu repàs ocular de l’estat dels equips i les instal·lacions del PCM, per comprovar el seu correcte funcionament. En cas de detectar una anomalia s’intentarà solucionar, i en cas de que no s’aconsegueixi es notificarà al responsable del manteniment per a incloure l’activitat dins de la propera visita de manteniment preventiu o correctiu, segons el grau d’afectació en la instal·lació que produeixi l’anomalia.

Manteniment d'Assistència

És aquell que es fa amb visites que tenen per objecte la reposició o substitució de material consumible, així com l’observació visual del funcionament d’equips i instal·lacions, limitant les actuacions, en principi, a petites intervencions.

S’inclouen en el manteniment d’assistència, accions tals com:

▪ Manteniment de sondes i analitzadors de qualitat d’aigua (reposició de reactius, peces fungibles, etc).

▪ Les actuacions amb freqüència semestral o anual de equipaments específics.

Aquest manteniment estarà planificat de manera equivalent al del manteniment preventiu, podent ésser notificat amb antelació per la naturalesa de les mateixes.

II-21 de 64

Les visites de manteniment d’assistència podran coincidir amb les de manteniment preventiu, especialment amb les visites preventives que siguin més freqüents, encara que formalment tinguin una finalitat diferent.

Les reposicions de consumibles es faran conforme a l’especificació de l’equip corresponent i seguint les recomanacions del fabricant.

A més de les neteges i substitució de consumibles, durant el manteniment d’assistència s’efectuarà un breu repàs ocular de l’estat dels equips i les instal·lacions del PCM, per comprovar el seu correcte funcionament. En cas de detectar una anomalia s’intentarà solucionar, i en cas de que no s’aconsegueixi es notificarà al responsable del manteniment per a incloure l’activitat dins de la propera visita de manteniment preventiu o correctiu, segons el grau d’afectació en la instal·lació que produeixi l’anomalia.

Dins del Pla General de Manteniment, les actuacions de manteniment d’assistència es consideraran molt rígides pel que fa a freqüència, donada la necessitat de substituir els consumibles abans de que s’esgotin i evitar així aturades d’equips. La freqüència del manteniment d'assistència variarà depenent de cada instal·lació.

Les característiques del Manteniment d’Assistència seran:

▪ Rigidesa màxima en l’execució dels programes de visites.

▪ El programa de visites s'adaptarà en funció de cada instal·lació, havent-se de realitzar visites setmanals en els punts que ho requereixin a criteri de la Direcció i en menor freqüència en la resta de punts de control del medi.

▪ Garantia de durada dels consumibles tant en quantitat com en qualitat durant el interval entre visites programades.

▪ Compatibilitat de les tasques d’assistència amb activitats de manteniment preventiu, especialment en visites d’interval curt.

▪ Aprofitament de la visita per comprovar el funcionament dels elements i detectar disfuncions.

▪ Capacitat de dur a terme petites intervencions correctives.

Manteniment Predictiu

És el conjunt d’actuacions que cal efectuar per pal·liar els efectes de l’esgotament de la vida útil dels element d’una instal·lació o equip, com a conseqüència d’un comportament anormal i que no està previst en el programa preventiu d’intervencions o substitucions general, posant en risc el nivell de servei requerit.

Aquest manteniment, per les seves connotacions, requereix d’uns mitjans de seguiment i control dels elements instal·lats, que el contractista del lot territorial haurà de disposar i mantenir constantment actualitzats (història dels elements instal·lats, incidències, qualitat de les dades, qualitat del servei, etc..) i que seran la base per argumentar les propostes d’actuació que es puguin plantejar.

El contractista del lot territorial, en base a les dades disponibles, proposarà periòdicament a l’ACA les actuacions que cal realitzar.

Les característiques del Manteniment Predictiu són:

▪ Necessitat de seguiment individualitzat dels elements instal·lats (catàleg i inventari) tant des del punt de vista de la qualitat de la funció desenvolupada com de la necessitat d’intervenció.

▪ Historial d’avaries (produïdes per tempestes, inundacions, accidents, etc...) que poden reduir sensiblement la vida dels equips (tractats de manera individual).

II-22 de 64

▪ Propostes de substitucions o actuacions tenint en compte el programa d’actuació bàsic i gestionant els recanvis de magatzem.

▪ Control general de la bondat del servei adaptant el programa de substitucions d’equips per obsolescència.

▪ Actua com a font d’informació per les propostes de millores.

Manteniment de Conservació

És aquell que es fa amb visites que tenen per objecte el manteniment de les infraestructures, tant les hidràuliques com les de control. Garantint el bon estat de les mateixes, realitzant les tasques oportunes de conservació, sense incloure la reposició o substitució de cap material no fungible, limitant les actuacions, en principi, a un dia.

El manteniment de conservació inclou les tasques de conservació de infraestructures així com les neteges periòdiques o intermitents d’elements sensibles en indrets amb molta sedimentació o alta producció d’algues, tal com:

▪ Verificació i tensió del tancat i el fil ferro espinós.

▪ Pintat de rovellats.

▪ Conservació de la torre o màstil de comunicacions.

▪ Revisió de les conduccions elèctriques i hidràuliques

▪ Verificació de la xarxa de terres

▪ Verificació del sistema contra turmentes

▪ Neteja de conduccions hidràuliques (arquetes i tubs) en períodes humits.

▪ Neteja d’algues en canals d’aigües baixes en períodes vegetatius de les mateixes.

▪ Neteja d’algues que interfereixin a les cordes de velocitat en períodes vegetatius de les mateixes.

▪ Neteja d’accessos en períodes vegetatius.

▪ Neteja d’escales limnimètriques.

Aquest manteniment estarà planificat de manera equivalent al del manteniment preventiu, podent ser notificades amb antelació per la naturalesa de les mateixes.

A més de les neteges i revisió de les infraestructures durant el manteniment de conservació s’efectuarà un breu repàs ocular de l’estat dels equips i les instal·lacions del PCM, per comprovar el seu correcte funcionament. En cas de detectar una anomalia es notificarà al responsable del manteniment per a incloure l’activitat dins de la propera visita de manteniment preventiu o correctiu, segons el grau d’afectació en la instal·lació que produeixi l’anomalia.

ACTUACIONS NO PLANIFICABLES

Manteniment Correctiu

Són totes aquelles accions que es realitzen motivades per avaries eventuals o disfuncions que apareguin a les instal·lacions i/o equips de forma imprevisible i que puguin repercutir en la fiabilitat, seguretat, qualitat i disponibilitat de les dades generades i la funcionalitat dels equips en manteniment.

II-23 de 64

Per la seva pròpia naturalesa aquestes actuacions no es poden preveure i hauran de portar-se a terme quan es produeixin.

Les reparacions s’efectuaran conforme a les instruccions de fabricant i/o proveïdor de cada instal·lació, equip o accessori. També requeriran per part del contractista del lot territorial, les comprovacions necessàries per verificar el correcte funcionament abans de considerar-les acabades i conformes.

El manteniment correctiu d’avaries o incidències que afectin a la dada sempre ha de tenir preferència en l’organització dels treballs. La qualitat i disponibilitat de les dades i la funcionalitat de les instal·lacions són els objectius principals de les activitats de manteniment i evidentment, quan no es disposa de les dades, aquest és el primer problema a resoldre.

Encara que es parteix de la premissa de que el correcte manteniment preventiu minimitza les actuacions correctores, donada la complexitat de les instal·lacions i les obres que inclou el sistema, durant el seu funcionament s’han de preveure múltiples problemes que caldrà atendre i resoldre. Ja que els medis humans i materials disponibles no poden ser il·limitats, una primera conseqüència és que no resulta adient organitzar per separat les activitats de manteniment correctiu i preventiu, doncs podria donar-se una gran sobrecàrrega de treball al primer aspecte. Els equips disponibles hauran de dedicar-se a ambdós tipus de manteniment.

Les causes més freqüents que motiven les intervencions de tipus correctiu són:

▪ Incompliment del NQD assignat a una variable.

▪ No disponibilitat de variables.

▪ Talls d’energia al disparar-se les proteccions o per fallida de fonts d’alimentació.

▪ Incidències detectades en l'àmbit de la seguretat i salut. Aquestes seran considerades urgents i prioritàries front la resta d’activitats.

▪ Atenció al disparar-se alguna de les alarmes que estiguin permanentment en observació del sistema, per la totalitat d’equips o sensors de xarxa.

▪ Fallida de sensors que provoquen inactivació dels mateixos, mesures fora de rang o discordances entre dades amb redundància.

▪ Alteracions de l’entorn detectades "in situ".

▪ Interferències que provoquin fallides repetitives en algun dels enllaços de comunicacions amb la xarxa, o bé en el funcionament dels sensors o energia elèctrica.

▪ Danys i aterraments per avingudes o sequeres en un PCM.

▪ Trencaments de tanques de protecció.

▪ Avaries als cablejats.

▪ Avaries per les condicions meteorològiques adverses, robatoris, vandalisme, etc...

El temps d’atenció a aquestes avaries és molt variable i passa de minuts per alguna d’elles a varis dies per a d’altres. Per exemple les causes d’avaries intermitents a vegades es detecten només després de dies de proves i observacions.

Tot element no conforme requerirà fer-ne una fotografia digital on figuri la data i hora, en el cas de que amb ella es pugui observar l’estat de no conformitat o la causa de l’avaria, així com una altra de l’estat després de les accions correctores. Així mateix, caldrà aportar una fotografia digital (o altra via documental proposada per el contractista del lot territorial i acceptada per l’ACA) per a tota acció o element en els que hi hagi dubtes del seu estat o funcionament.

II-24 de 64

Per altra banda, com s’ha indicat anteriorment, no totes les variables tenen la mateixa importància, especialment pel que fa referència a la utilització en temps real.

La fallida d’una variable funcional auxiliar no té la mateixa importància. Es dedueix d’això que la prioritat del manteniment correctiu depèn de l’aprofitament que en cada moment cal fer de les variables o funcionalitat de la instal·lació. Per exemple, a l’època en que cal seguir possibles avingudes, totes les dades que pertanyin a aquest tipus d’ús han de tenir la màxima preferència, a l’igual que en les sequeres, en la gestió ordinària o en episodis de contaminació.

Els temps de resposta es comptabilitzaran des de el registre de la fallida al sistema, o en cas contrari des de la seva detecció amb l’avís de l’Agència a el contractista del lot territorial, sempre que l’Agència faciliti l’accés als punts indicats en el mateix moment en que es sol·liciti la realització del manteniment correctiu.

La detecció d'una avaria per part de l'Agència anterior a la seva detecció i registre per part del contractista del lot territorial serà considerada com una fallo de manteniment .

Per aquesta raó les actuacions de manteniment correctiu seran establertes per la Direcció dels Treballs i es dividiran en les següents categories:

1. Urgents

Seran aquelles actuacions destinades a reparar una avaria o disfunció que afecti al conjunt d'un PCM o bé, que afecti un o més sensors classificats per l'ACA com de Prioritat 1 degut a que les dades no arriben al SIX, ho fan de forma intermitent o amb mala qualitat. Després de ser comunicades al contractista del lot territorial, aquest els hi donarà prioritat absoluta i les resoldrà successivament (si n’hi ha més d’una) amb la major rapidesa i sense coordinar les accions amb el manteniment preventiu. Aquestes actuacions tindran prioritat absoluta i el contractista del lot territorial les haurà d’atendre en un termini màxim de 8h en situació d'alerta o emergència i de 24h en la resta dels casos.

2. No Urgents

Seran aquelles actuacions destinades a reparar una avaria que afecti a la mesura d’un o més paràmetres que es consideren bàsics per al coneixement de la situació existent en un punt de control. En aquestes actuacions el temps de resposta dependrà de la prioritat dels sensors que es vegin afectats, establint-se el criteri següent:

▪ Sensors classificats per l'ACA com a Prioritat 2: el temps màxim de resposta serà de 24h en situació d'alerta o emergència i de 3 dies naturals en la resta dels casos.

▪ Sensors classificats per l'ACA com a Prioritat 3: el temps màxim de resposta serà de 5 dies naturals.

Com a criteri general s’utilitzaran les assignacions de prioritats exposades al annex I, afegint a la prioritat 1 les actuacions de Seguretat i Salut i afectacions al funcionament global del punt.

3. Regulars

Seran aquelles actuacions destinades a reparar avaries o disfuncions que per la seva naturalesa, poden ser ateses durant el següent cicle de manteniment preventiu o d’assistència previstos per la instal·lació afectada. Es realitzaran amb coordinació amb les accions del manteniment preventiu i/o d’assistència.

II-25 de 64

La prioritat de les variables que es registren segons la seva tipologia es troba detallada en el Manual del Model de Servei desenvolupat per l'ACA i que constituirà una referència obligada per a tots els contractistes dels lots territorials durant els contractes. Aquestes prioritats podran ser modificades a criteri de la Direcció del Treballs.

Aquelles actuacions correctives que per la seva natura i a judici de la Direcció, requereixin de personal especialista altament qualificat o d’un nombre de mitjans superior al previst per les accions habituals (pel fet de d’estar fora de les tasques de manteniment normals del Sistema), se les catalogarà com a imprevistes. Un exemple seria la desaparició o afectació greu d’un punt per raó d’una crescuda extraordinària.

Forma part de l’organització del manteniment que haurà de fer el contractista del lot territorial, la gestió dels recanvis. El contractista del lot territorial serà responsable de mantenir el inventari del magatzem de recanvis per a que les reparacions i substitucions siguin el més ràpides possibles complint en tots els casos amb els terminis estipulats.

Les característiques del Manteniment Correctiu són:

▪ La necessitat d’intervenció correctiva pot aparèixer en qualsevol moment, circumstància i ubicació de cada instal·lació i/o equip sense la possibilitat de preveure-la amb antelació.

▪ Els mitjans per atendre aquestes intervencions no són previsibles de forma estricta, encara que poden predir-se de forma estadística.

▪ El personal tècnic implicat en el manteniment correctiu haurà de tenir la versatilitat i formació adient i suficient per portar a terme aquestes activitats amb criteri adequat i garantia de resultats.

▪ En el cas de riuades (situacions de risc meteorològic o hidrològic) la quantitat d’avaries pot ser molt superior a l’habitual i una part important poden ser classificades com a urgents.

El contractista del lot territorial rebrà a les seves oficines o pels mitjans de comunicació establerts (correu electrònic, telèfon, SGMAO), la notificació de necessitat d’intervenció correctiva així com el tipus de la mateixa, per part de la Direcció. No obstant, el contractista del lot territorial tindrà accés a l’estat de les estacions a través d’una connexió Internet al servidor SIX i/o visualitzador - SCADA i per tant tindrà la obligació d’actuar en cas de que es produeixi una incidència, tot i que no hi hagi hagut una comunicació formal.

Manteniment de Verificació

Totes aquelles actuacions derivades de canvis bruscos de la dada aparentment correctes, però que poden esser validitats sense una verificació in situ.

Aquestes accions poden ser originades pricipalment per la sol·licitud de la direcció, desprès d’un episodis de pluja, pel seguiment d’una maniobra d’embassament, o bé per un avis de tercers, pèrdua de comunicacions del PCM, etc.

Aquestes visites tenen per objecte la comprovació del funcionament de sensors o analitzadors, així com l’observació visual del funcionament d’equips i instal·lacions, limitant les actuacions, en principi, a petites intervencions.

S’inclouen en el manteniment de verificació, accions tals com:

▪ Verificació del nivell per diferencia amb escala limnimètrica

▪ Inspecció de l’estat del PCM de nivell desprès de crescudes

▪ Pluviòmetres sense dades en episodis de pluja

▪ Aforaments directes en canvis de règim de funcionament de l’estació

II-26 de 64

▪ Seguiment de maniobra de embassament.

▪ Verificació de Ies mesures de qualitat de l’aigua en cas de episodis de contaminació.

Aquest manteniment no estaran planificat amb antelació per la naturalesa de les mateixes.

Les visites de manteniment d’assistència podran coincidir amb les de manteniment preventiu, especialment amb les visites preventives que siguin més freqüents, encara que formalment tinguin una finalitat diferent, i es podran realitzar visites a diferents PCM’s en el mateix dia.

Manteniment de Conservació Extraordinària

És aquell que es fa amb visites que tenen per objecte el manteniment de les infraestructures, tant les hidràuliques com les de control però que no poden ser planificades per la naturalesa de les mateixes, i que tindran una durabilitat diferent en funció de les accions a realitzar

El manteniment de conservació inclou les tasques de conservació de infraestructures així com les neteges extraordinàries, tal com:

▪ Neteja d’aforament en cas de avinguda extraordinària.

▪ Neteja de conducció de desguàs o captació, per embossament.

▪ Reparació de conduccions de desguàs o captació per ruptura.

▪ Reparació de escomesa elèctrica

▪ Substitució de tancats per vandalismes

▪ Pintat de infraestructures per vandalismes.

▪ Reposició de infraestructures de comunicació per afectacions mediambientals

▪ Verificació i tensió de tancat i el fil ferro espinós.

▪ Pintat de rovellat.

▪ Conservació de la torre o màstil de comunicacions.

▪ Revisió de les conduccions elèctriques i hidràuliques

▪ Neteja d’algues en canals d’aigües baixes en períodes vegetatius de les mateixes.

▪ Neteja d’algues que interfereixin a les cordes de velocitat en períodes vegetatius de les mateixes.

▪ Neteja d’accessos en períodes vegetatius.

▪ Neteja d’escales limnimètriques.

Aquest manteniment no estarà planificat per la naturalesa de les mateixes, però haurà de seguir els mateixos procediments de validació que el manteniment correctiu, requerint valoració econòmica si no es considera una tasca habitual del manteniment.

Totes aquestes accions de manteniment generen finalment una sèrie de visites diàries a diferents punts del PCM que tindran que ésser reportades als diferents sistemes de gestió de manteniment del que disposa l’Agencia Catalana de l’Aigua.

Un cop finalitzades aquestes tasques el contractista del lot territorial haurà de certificar les diferents instruccions realitzades a cadascuna de les actuacions realitzades amb fitxes de manteniment que reporta al sistema de gestió del manteniment.

II-27 de 64

Tota aquesta informació haurà de ser analitzada pel contractista del lot territorial per tal de gener el indicadors necessaris que ajudin a millora el controla, i la qualitat de les dades generades.

Campanya inicial

La primera campanya preventiva d’aquest plec té consideració de campanya d’inici, amb una durada de tres (3) mesos.

L’objectiu d’aquesta campanya d’inici és:

Coneixement dels punts de control per part del contractista del lot territorial.

Generació de la documentació necessària per les posteriors actuacions

Detecció de incompliment del NQD i NCD de les variables dins el lot territorial (amb l’obertura d’incidències i propostes de millores, compra de recanvis, etc...) per assolir l’objectiu de qualitat fixat al “Model de Servei” ,

Realització del pla de manteniment i la realització de les primeres “accions de xoc” per posar els punts en situació de compliment d’objectius fixats en el plec.

Al final d’aquesta campanya inicial el contractista del lot territorial presentarà a l’Agència un pla per assolir de manera progressiva els nivells de servei objectius (NCD i NQD) inclosos en el Model de Servei juntament amb la seva proposta general de millores de la xarxa. Ambdues propostes s'hauran d'incloure en el Manual de Manteniment que es descriu més endavant.

Les actuacions incloses en aquesta campanya són entre d’altres:

▪ Lectures (escales limnimètriques i marques de nivell), així com quantificació de la seva desviació respecte a la cota mètrica amb altres elements de contrast. En els casos que la Direcció ho consideri necessari, es realitzaran topografies per verificar el correcte calibratge dels elements de contrast de nivell.

▪ Conservació general:

o Neteges (vegetació, sedimentació, insectes, etc...)

o Sanejament i Repassos (pintura de les escales limnimètriques, senyals d’alerta i perill d’avingudes i d’altres elements metàl·lics)

o Segellat de fissures

o Fixació d’elements

o Reposició d’escullera

▪ Condicionaments:

o Accés a riu

o Accés a caseta

o Entorn de la caseta i segellat de fissures

o Reubicació d’escales limnimètriques

▪ Verificació, calibració i parametrització d'instrumentació i equips de mesura

▪ Actuacions en matèria de seguretat i salut (es consideren prioritàries i urgents)

▪ etc.

II-28 de 64

Campanyes programades

Per tal garantir el bon funcionament de la xarxa, així com els requeriments a nivell de PRL i medi ambient, es realitzarà una series de campanyes. Aquestes hauran de ser planificades de la mateixa manera que els preventius i poden coincidir amb aquestes.

Es descriuen a continuació algunes d’elles:

Verificació d’extintors: A banda del manteniment preventiu dels mateixos es realitzarà també una campanya anual seguint els requeriments marcats pel procediment de PRL inclòs al pla de manteniment.

Verificació de Terres: A banda del manteniment preventiu de les xarxes es realitzarà també una campanya anual seguint els requeriments marcats pel procediment de PRL inclòs al pla de manteniment.

Verificació de cobertures: En períodes on les xarxes de comunicació baixin la seva disponibilitat, es realitzaran campanyes de verificació per tal de identificar les mancances de les xarxes.

Conservacions extraordinàries: Desprès d’un episodi,avinguda o situació extraordinària, es realitzaran inspeccions als PCMs mes crítics per tal de realitzar si fos necessari la actuacions de neteja i conservació necessàries.

Campanya de contrastos i ajustos (Aforaments): Si bé la verificació de la bondat de les mesures dels sensors formarà part del manteniment preventiu, pot ser necessària la realització de campanyes específiques de contrast i ajust dels equips mitjançant la utilització de equips portàtils de medició de cabal per efecte doppler o sistemes alternatius. La comparació del comportament de sensors destinats a la mesura de la qualitat de l'aigua es realitzarà amb solucions patró.

Aquests ajustos i contrastos es faran amb elements que aportin una precisió igual o superior als sensors que s'han d'ajustar o contrastar en cada cas, i en alguns casos, fent analítica de laboratori d’assaigs.

En situacions on es justifiqui, es realitzaran calibracions oficials pel fabricant sota normativa ISO. Aquest tipus d’estudis generarà un informe certificant el compliment de la norma de qualitat amb la seva respectiva vigència A banda de realitzar les contrastacions pròpies del sensors, es faran un seguit d’aforaments (a definir en el pla de manteniment), per tal de garantir la contrastació als diferents règims de treball del PCM així com també garantir un control continu dels nous sensors.

Manteniment en Situació d’Emergència

S’inclouen en aquest apartat les tasques de manteniment que resulten d'episodis o situacions excepcionals: riuades (situacions meteorològiques adverses o de risc hidrològic), episodis de contaminacions i sequeres.

En aquestes condicions especials, el contractista del lot territorial es compromet a utilitzar tots els mitjans disponibles a fi i efecte de mantenir i restablir el correcte funcionament del sistema.

Després d’una crescuda de riu es creen una sèrie de dipòsits, erosions i eventuals mal funcionaments dels equips, que cal resoldre al poc temps després d’haver tornat el riu a una situació ordinària.

Les actuacions que habitualment cal portar a terme són: neteja (escala limnimètrica, reixeta de toma, pou, conduccions, extracció de sediments, vegetació,etc...), lectura, reposició dels contactes de les bombes i de les captacions, així com també el reperfilat de la llera del riu.

II-29 de 64

En casos d’alarma de qualitat, l’estació automàtica pot procedir, en alguns casos, a la presa i emmagatzematge d’una o vàries mostres d’aigua mitjançant el mostrejador automàtic refrigerat. De ser necessari, es reubicarà la bomba per obtenir una mostra més representativa.

Aquestes mostres o altres que es determinin seran recollides pel contractista del lot territorial a requeriment de la Direcció i lliurades al laboratori de l’ACA per a la seva anàlisi.

Les mostres hauran de refrigerar-se i condicionar-se per garantir la seva conservació (adequant el tipus d’analítica que s’hagi de realitzar) fins a la seva arribada a destí .

Aquestes actuacions no són previsibles i s’atendran en la menor demora possible. Per a tal finalitat el contractista del lot territorial haurà de disposar d’un equip de resposta en cas d’emergència (ERU) amb un temps de resposta màxim especificat.

EINES NECESSÀRIES PER AL MANTENIMENT

A continuació es descriuen les eines mínimes necessàries pel manteniment tant en camp com en taller, sense ser excloents:

Eines de Laboratori:

o 1 Multímetre.

o 1 Font d’alimentació.

o 1 Oscil·loscopi.

o 1 PC de taula o portàtil.

o Mini Canal de probes

o Circuit hidràulic, pou i decantador

Eines de Camp:

o 1 Equip de neteja general (bomba de desguàs, equip de jet a pressió, etc).

o 1 Equip de neteja lleugera, capaç d’actuar en el cas de presència d’algues o d’altra tipus de brutícia en el canal d’aforament de l’estació (pala, falca, escombra de pues, etc.)

o 1 Cinta mètrica de 40 metres (i mesuradors ultrasònics, radar i làser portàtils).

o Escales, perforadors, esmeriladors, radials, tenalles de connexionat, eines diverses, etc.

o 1 Compressor per pintura.

o 1 Equip de serra o oxitall.

o 1 Equip de soldadura.

o 1 Grup electrogen.

o 1 Equip complet d’eines que permeti resoldre “in situ” les avaries més freqüents com poden ser la substitució de boneters, proteccions, separadors, cablejat d’alimentació i senyals, greixat, canvi de coixinets, etc...

o 2 Pinces amperimètriques.

o 2 Polímetres.

II-30 de 64

o 2 Teuloròmetres.

o 1 PC’s portàtils.

o 1 Càmeres digitals.

o 1 Software aplicat de dades hidromètriques per ordinador que permeti el tractament de dades i obtenció de resultats de l’aforament en camp mitjançant els programes informàtics adoptats per l’Agència.

1 Limnímetres portàtils de cinta amb detector de nivell

Sonda portàtil per a l’elaboració de perfils de piezòmetres (nivell, temperatura i conductivitat)

Caixa d’aforador magnètic.

Caixa de molinets de barres, proveït d’un joc d’hèlix complet, amb un cos de recanvi i una hèlix d’acer de 10 cm de diàmetre per altes velocitats, i 10 m de barres útils.

“Minivaixell” amb aforador per perfilador doppler.

Equip d’aforament de camp mitjançant efecte doppler de barra amb datalogger manual i software de gestió.

1 Joc de cables adequats per als molinets i altres elements d’aforament.

1 Conjunt de creueta per barres de molinet.

1 Comptador automàtic de revolucions.

1 Programador per limnímetre ultrasònic.

2 Equips de prova per a pluviòmetres.

1 Descarregador de bateries.

Conjunt de components elèctrics -electrònics d’ús freqüent.

1 Rectificador.

2 Convertidors DC/AC de 500 W.

Instrumental de laboratori portàtils:

o Sonda de PH.

o Sonda de Conductivitat.

o Termòmetre.

o Mesurador O2 .

o Mesurador de potencial redox.

o Turbidímetre.

o Ampolles per la presa de mostres.

o Patrons de calibració.

o Aigua bidestilada.

o Nevera portàtil aïllada.

II-31 de 64

4. MANUAL DE MANTENIMENT

Objecte, estructura i contingut del ManualÉs el document en el qual es defineixen les directrius generals del manteniment, on es definiran els recursos, eines i tasques necessàries per dur a terme el manteniment de tot el sistema. Aquest document també recollirà els procediments d'actuació en els diferents escenaris possibles, així com també els procediments de gestió i actualització de la documentació relativa al sistema de manteniment.

El Manual de Manteniment tindrà gran importància ja que serà base documental per al desplegament, millora i optimització del sistema de manteniment al llarg del temps. El Manual haurà d'establir els criteris, objectius i procediments per planificar, gestionar, executar i avaluar els resultats de manteniment. També serà l’eina que reuneixi el coneixement global de les instal·lacions des del punt de vista de la seva operació i manteniment.

Dins les finalitats del Manual de Manteniment estan les següents:

▪ Elaboració d’inventari per punt (fitxa): coordenades UTM, rutòmetre, fotografies, variables mesurades, massa d’aigua controlada.

▪ Establiment i desenvolupament de les directrius generals del manteniment i millores proposades, recolzant-se en la documentació de manteniment del sistema ISO de l’Agència.

▪ Definició de les responsabilitats i funcions dels equips de treball.

▪ Constitució d'una base documentada per a l'anàlisi de fallida i millora del sistema

▪ Servir com a document de referència per a la gestió i realització de les operacions de manteniment, així com també per a la formació i especialització del personal de manteniment en els diferents sistemes.

▪ Servir com a document de suport per la implantació del sistema de manteniment assistit per ordinador de l'Agència i que els contractistes dels lots territorials hauran d'adoptar quan la seva implantació hagi finalitzat, a fi de mantenir actualitzat el sistema.

Atès que el Manual de Manteniment serà la base documental del sistema de manteniment, la seva estructura i contingut haurà d'estar d'acord amb allò que s'ha especificat en el present plec, seguint les directrius marcades pel Manual del Model de Servei (en contínua revisió) i per la Direcció dels Treballs.

El Manual de Manteniment proposat haurà de ser aprovat per l'Agència qui estarà facultada per introduir modificacions, durant la fase inicial de desenvolupament dels treballs, si això es considera oportú. Amb això es pretén aprofitar l'experiència i coneixement obtingut per tots els agents involucrats en l'operació i manteniment durant aquesta fase inicial.

Un cop aprovat el Manual de Manteniment inicial, aquest seguirà un procés continu d'actualització i millora al llarg de tot el contracte. Amb això es pretén adequar el Manual als canvis i millores introduïts i desenvolupar el seu contingut amb la nova informació recopilada durant les actuacions d'explotació i manteniment que tinguin lloc.

El contractista del lot territorial serà responsable de mantenir actualitzat el Manual, i per a això haurà de seguir el procediment de revisió i millora que s'hagi establert. El Manual de Manteniment inclourà l’edició de noves versions i l'enviament a l'Agència pel seu coneixement i aprovació.

El contractista del lot territorial haurà de seguir en totes les seves actuacions els procediments recollits en el manual de manteniment. Aquests procediments inclouen tant les

II-32 de 64

tasques de manteniment i seguiment d'incidències, com les tasques organitzatives i de gestió documental.

A fi d'unificar en forma i contingut l'elaboració dels manuals per part dels diferents contractistes dels lots territorials i facilitar la gestió de la documentació per part de l'Agència, s'haurà de seguir l'estructura del document que es planteja en el present apartat. No obstant això, els contractistes dels lots territorials podran complementar el Manual i proposar millores sempre que aquestes hagin estat prèviament acceptades per l'Agència.

Cadascun dels Contractistes dels lots territorials haurà de desenvolupar en detall el contingut del Manual de Manteniment indicat en aquest apartat i l'índex general del qual es relaciona a continuació:

1. Introducció i objecte del document

2. Procediment d'actualització i difusió del manual

3. Documentació de referència

4. Descripció general de les instal·lacions

5. Organització, funcions i responsabilitats de l'àrea de manteniment

6. Estratègies, objectius i directrius generals del manteniment

7. Descripció general dels treballs de manteniment

8. Gammes de manteniment i criteris de codificació

9. Tipologia general de fallada

10. Procediment per a l'elaboració dels plans i programes de manteniment

11. Procediment d'actuació en cas d'incidència

12. Procediment per a la gestió de documentació

13. Procediment per a l'avaluació de l'índex de servei

14. Annexos:

I. Inventari i fitxa de cada PCM

II. Fitxes tècniques

III. Guies de manteniment

IV. Formularis

1. Introducció i Objecte del Document

Aquesta secció haurà de donar una idea clara al lector del contingut i objecte del document.

2. Procediment d'Actualització i Difusió del Manual

Sota aquest epígraf es definirà entre d’altres, l’entrada en vigor del Manual (data de la seva aprovació) i el seu procediment de difusió. Aquest apartat haurà de deixar perfectament identificada la forma en què es controlaran les versions i es descriurà detalladament el procediment de revisió, actualització i aprovació del Manual. S'inclourà un mecanisme per a la gestió i tramitació dels suggeriments per part de qualsevol dels possibles usuaris del Manual (exposició raonada de les modificacions i beneficis esperats amb aquestes).

3. Documentació de Referència

Dins d’aquest epígraf es relacionarà tota la documentació emprada per a la redacció del manual i d’altres documents que puguin ser utilitzats com a referència per al coneixement del sistema:

II-33 de 64

▪ Documents relatius al disseny de les instal·lacions

▪ Esquemes de distribució i esquemes unifilars

▪ Manuals dels fabricants o subministradors dels equips

▪ Requeriments d'operació de les instal·lacions i equips associats

▪ Bases de dades existents o disponibles

▪ Manual del Model de Servei

▪ Normativa ISO relativa al manteniment d’instal·lacions

▪ Altres manuals, guies i documentació tècnica.

4. Descripció General de les Instal·lacions

Haurà de descriure de forma general totes les instal·lacions que formaran part del sistema a mantenir, indicant els seus principals components, localització geogràfica i funcionalitat.

5. Organització, Funcions i Responsabilitats de l'Àrea de Manteniment

En aquest apartat hauran de ser descrites les unitats i equips de treball de l'àrea de manteniment, indicant seva responsabilitat i funcions i la relació entre elles. Es reflectirà explícitament la persona responsable de cada àrea i la qualificació mínima exigible per a cada àrea o equip de treball.

Es realitzarà especial descripció de l’operativa entre l'àrea de manteniment i els responsables de l'operació del sistema i obres de millora, descrivint les obligacions, funcions i responsabilitats de cadascuna.

S’hauran de definir els responsables que realitzaran les tasques següents:

▪ Organització de l'àrea de manteniment

▪ Confecció del pla(ns) general(s) de manteniment

▪ Programació de les tasques de manteniment

▪ Realització dels treballs de manteniment en les diferents àrees o especialitats

▪ Supervisió de les tasques de manteniment

▪ Operació del sistema, amb accés directe als nivells de qualitat i disponibilitat de funcionament del mateix

▪ Anàlisi i avaluació periòdica dels resultats

▪ Gestió, seguiment d'incidències i generació d'avisos

▪ Supervisió dels sistemes de visualització

▪ Tractament de la dada (validació – invalidació)

▪ Arxiu i base de dades

▪ Qualitat

▪ Prevenció de riscos laborals

▪ Compres, gestió d'estocs i control de costos

▪ Altres

6. Estratègies, Objectius i Directrius Generals del Manteniment

En aquest apartat es reflectiran els objectius generals previstos referents al manteniment i les estratègies que es seguiran per aconseguir aquests objectius. Això implica plasmar per

II-34 de 64

escrit el nivell de servei que es pretén obtenir al llarg d'un determinat període i les estratègies que s’utilitzaran per aconseguir-ho.

S'inclourà per tant el pla previst per assolir de manera progressiva els nivells de servei objectius (NCD i NQD) inclosos en el Model de Servei, la qual cosa inclourà:

A.) Pla general d’actuacions de manteniment.

B.) Pla general de millores a portar a terme.

7. Descripció General dels Treballs de Manteniment

Aquest apartat té per objecte classificar i definir els tipus de manteniment que s'aplicaran (manteniment preventiu, predictiu, d'assistència, correctiu, modificacions i millores, etc...) descrivint de forma genèrica les principals activitats que s'inclouran a cadascun.

En aquest apartat també s’inclourà la classificació i definició de les tasques d’operació que es realitzaran, com son:

La supervisió diària del sistema. (eines, sistemes, freqüències dels diferents PCM’s i actius)

La supervisió mensual del sistema. (eines, sistemes, freqüències dels diferents PCM’s i actius)

El tractament de la dada. Validacions e invalidacions dels registres històrics, incloent generació de la dada si es considera viable (tenint que ser validada per la direcció el mètode proposat)

El Manual d’operació, que constarà amb el procediment d’operació diària del sistema, contindrà com a mínim:

Generació de propostes d’obertura d’ordres de treball.

Generació de propostes de tancament d’ordres de treball.

Metodologia i procediment per realitzar la validació de dades.

Metodologia per quantificar la disponibilitat i qualitat de les dades generades.

8. Gammes de Manteniment i Criteris de Codificació

En aquest apartat es descriuran les diferents gammes de manteniment en què s'han classificat tots els elements susceptibles de ser mantinguts (infraestructura, electromecànica, sensors, sistema de comunicacions, etc..), també es descriurà el sistema físic emprat per a la codificació d'aquests elements (etiquetat, rotulat, etc..). S’indicarà explícitament el significat de cada camp del codi i s'indicarà si escau la seva relació amb altres codificacions (codis antics).

9. Tipologia General de Fallides

En aquest apartat es relacionaran, descriuran i classificaran totes les fallades o deficiències que s'observin, degudament codificades. Aquesta classificació serà important de cara a la introducció de les dades en el sistema informàtic de gestió del manteniment i la seva posterior anàlisi. Es pretén amb això tenir una base documental que permeti introduir millores en els plans de manteniment futurs.

10. Procediments per a l'Elaboració dels Plans i Programes de Manteniment

En aquest apartat s'indicaran les bases sobre les quals es dissenyaran i revisaran els plans de manteniment, el procediment d’elaboració dels programes de manteniment i la generació d’ordres de treball. El conjunt d'aquests procediments establirà un procés de revisió i millora per aconseguir un determinat nivell de servei.

Aquests procediments inclouran entre d’altres els següents aspectes:

II-35 de 64

Disseny inicial i revisió de les tasques i freqüències de manteniment incloses en el pla:

o Recomanacions del fabricant

o Dades històriques

o Anàlisi de causes i modes de fallida

o Aparició de noves tècniques de manteniment i monitorització

o Altres

Programació de les tasques de manteniment incloent els aspectes de coordinació amb els operadors del sistema i altres agents i també la gestió d'incidències.

Generació d'ordres de treball i prioritat

11. Procediments d'Actuació en Cas d'Incidència

En aquest apartat es descriurà el procediment d'actuació en cas d'incidència, incloent :

Obertura de la incidència i notificació

Pautes d'actuació en els diferents casos

Seguiment

Tancament de la incidència

12. Procediment per a la Gestió de Documentació

Es detallarà el procediment de generació, revisió i arxiu de la documentació relativa al manteniment, tant en paper com en format electrònic, introducció en bases de dades, etc.

13. Procediment per a l'Avaluació del Nivell de Servei

Es detallarà el procediment que s’utilitzarà per l’avaluació i justificació del nivell de servei donat, la qual cosa inclourà entre altres el procediment d'avaluació dels indicadors del nivell de servei, generació d'informes periòdics, etc...

14. Annexos

- Inventari d'Instal·lacions i Equips: el inventari estarà constituït per una relació ordenada dels elements a mantenir. Aquesta relació haurà d'estar classificada d'acord amb les diferents gammes o famílies de manteniment que s'hagin definit i juntament amb el catàleg d’elements. Per a cada gamma de manteniment es relacionaran tots els elements existents de cada lot. S’inclourà per a cada element, el seu codi i ubicació i una breu descripció d'aquest. A més a més s'inclouran dos camps addicionals on s'indicarà el codi de la fitxa tècnica i el codi de la guia de manteniment que li correspon.

- Fitxes tècniques: Haurà d'existir una fitxa tècnica per cada element del catàleg com ara tipus d'equip, instal·lació o element susceptible de ser mantingut. Cadascuna de les fitxes estarà identificada per un codi i inclourà una descripció detallada d'aquest. Aquesta descripció contindrà dades del fabricant o subministrador, model, dimensions, característiques tècniques (físiques, mecàniques, elèctriques, etc...), principals elements que ho componen (en cas d'instal·lacions o equips complexos), condicions de funcionament, avisos de seguretat i salut, etc... Per a cada tipus d'equip, instal·lació o element, s'establirà un model de fitxa amb els camps que més s'ajustin a les seves característiques. Les fitxes hauran d'estar d'acord amb les necessitats de l'ACA, dels requeriments de l’SGMAO i del Manual del Model de Servei.

- Gammes de manteniment: Tots els elements hauran de tenir una gamma de manteniment en la qual es descrigui en detall totes les tasques associades al seu manteniment. Diversos equips podran tenir la mateixa guia de manteniment sempre que totes les tasques a realitzar

II-36 de 64

siguin iguals en passos i freqüència. Les guies de manteniment estaran en concordança amb el Manual del Model de Servei i hauran de recollir les modificacions i millores realitzades en aquest.

Les guies de manteniment desenvoluparan exhaustivament els següents apartats:

▪ Relació d'eines, materials, reposats i mitjans auxiliars que seran necessaris amb caràcter general pel manteniment del element.

▪ Relació de les tasques de manteniment aplicables i periodicitat recomanada:

o Verificació

o Neteja

o Proves i comprovacions (procediments d'arrencada i aturada, etc...)

o Contrastos i ajustos

o Substitucions

o Rehabilitació

o Altres

Procediments a complimentar per a la realització de les tasques de manteniment descrites en l'apartat anterior:

o Descripció de les mesures de seguretat necessàries

o Eines, materials, reposats i mitjans auxiliars addicionals als especificats amb caràcter general (només en el cas que siguin necessaris)

o Descripció detallada dels passos a seguir per a la realització de les tasques de manteniment

o Ompliment de formularis

o Acabament dels treballs i retorn a l'estat normal de funcionament

Diagnòstic d'avaries

Formularis de les actuacions:

En aquest annex s'inclourà una mostra dels formularis a emprar en totes i cadascuna de les actuacions previstes.

- Documentació per millores: Tota proposta de millora es cursarà acompanyada de la següent documentació:

▪ Descripció detallada de la proposta definint el seu abast i el contingut.

▪ Plànols i/o esquemes de la situació actual i de la proposta.

▪ Avantatges que aporta la proposta, de tipus tècnic, mediambiental i econòmic.

▪ Relació dels materials que es proposen instal·lar i/o substituir.

▪ Destí i eventual aplicació dels materials substituïts.

▪ Alteració en el consum energètic de la instal·lació.

▪ Pressupost, si la proposta implica càrregues econòmiques.

▪ Pla provisional d’actuació, a partir de la conformitat per part de la Direcció.

▪ Pla de seguretat i salut pels treballs a realitzar.

II-37 de 64

Les accions de desenvolupament corresponen a l’ampliació de punts de control del medi, de variables mesurades, del seu nivell d’automatització o increment del nivell de servei (tant en qualitat com en disponibilitat de les dades en qualsevol tram del procés des de l’adquisició fins l’emmagatzematge en el SIX).

Les tasques a portar a terme en aquest àmbit són les següents:

▪ Redacció de l’avantprojecte o projecte constructiu de cada una de les accions de desenvolupament proposades, descrivint les accions necessàries juntament amb el pressupost estimat o definitiu, segons correspongui.

▪ Realització de les gestions necessàries per a l’execució del projecte redactat o validat per la direcció tècnica del SICAT, incloent el Pla de Seguretat i Salut.

▪ Acta de replanteig amb la presentació del projecte constructiu, els materials a utilitzar i el replanteig sobre el terreny.

▪ Execució de l’actuació, els assajos i les comprovacions topogràfiques, incloent-hi la integració a la xarxa SICAT.

▪ Redacció del document final d’obra o projecte d’obra executada.

▪ Alta en el Pla de Manteniment.

II-38 de 64

5. RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DE LA NORMATIVA D’APLICACIÓ ALS TREBALLS

A continuació se relaciona de manera extensa però no exhaustiva la principal normativa d’aplicació al desenvolupament dels diferents treballs. Aquestes normatives hauran d’actualitzar-se i complementar-se amb tota normativa que las derogui i substitueixi o be sigui de nova aplicació. La normativa llistada abasta les components d’obra, seguretat i salut, medi ambient, etc., en els àmbits autonòmic, estatal i comunitari.

NORMATIVA APLICADA A LES OBRES:Seran d’aplicació, en el seu cas, com a supletòries i complementàries del contingut d’aquest Annex, les Disposicions que a continuació es relacionen, sempre que no modifiquin ni s’oposin a allò que en ell s’especifica. Especialment s’assenyalen:

- Instrucció vigent per al projecte i execució d’obres de formigó en massa o armat, i pretensat (Reial Decret 2661/1998, d’11 de desembre, pel qual s’aprova la “Instrucción de Hormigón Estructural (EHE)”.

- Nou Codi Tècnic de l’Edificació (Reial Decret 314/2006, de 17 de març).- Plecs de Prescripcions Tècniques Generals vigents per a la recepció de Ciments.- Normes Sismoresistents vigents.- Instrucció per a la fabricació i subministrament de formigó preparat (EHPRE).- Normes ASTM sobre tubs de formigó en massa i armat, així com sobre unions i

juntes entre tubs.- Normes AWWA americanes referides a la valvuleria i conduccions de fosa dúctil i

d’acer soldat helicoïdal.- Normes DIN sobre canonades d’acer.- Normes ISO sobre canonades de fosa dúctil i sobre bombes centrífugues.- Normes CEI sobre màquines elèctriques rotatives.- Normes SIS sobre protecció amb pintures.- Llei de Carreteres vigent a Catalunya.- Plec de Prescripcions Tècniques Generals, per a les obres de carreteres i ponts del

Ministeri de Foment.- Reglaments i altres normatives electromecàniques d’alta i baixa tensió vigents.- Reglament de recipients a pressió vigent.- Sensorització, emmagatzematge de dades i telecomunicacions vigents.

Amb caràcter general:

- Llei 30/2007 de Contractes de les Administracions Públiques. Publicat al BOE al 31/10/07.

- Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

- Decret 3854/1970 del Ministeri d’Obres Públiques de 31 de desembre. Contractes de l’Estat. Plec de Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’Obres de l’Estat.

- Llei 20/2009 sobre PCAA (Prevenció i Control Ambiental de les Activitats). Publicada al DOGC al 4/12/09. Entrarà en vigor el proper 11/08/2010.

II-39 de 64

- Ordenanza de Trabajo de la Construcción, Vidrio y Cerámica, (Ordre de 28 d’agost de 1970) de la qual només resta vigent l’apartat referent a la classificació Professional pel sector de la Construcció. La resta ha estat substituïda pel conveni general de la construcció en la seva última versió del 2002, pel sector construcció. Pel que fa al sector ciment l’ordenança ha estat substituïda en la seva totalitat pel conveni del Sector ciment.

- Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, i els Decrets que la desenvolupen.

-Derogada parcialment per el Reial Decret Legislatiu 5/2000 del 4 d’agost referent a la llei sobre Infraccions i Sancions de l’Ordre Social.

Modificada per:

-Llei 39/1999 del 5 de novembre, promou la conciliació de la vida familiar i la laboral de les persones traballadores

-Llei 50/1998 del 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i d’Odre Social.

-Llei 54/2003 del 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenssió de riscos laborals.

- Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.

- Normes de seguretat per l’exercici d’activitats subaquàtiques en aigües marines i interiors.

- Plec de prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts, aprovat per l’OM de 2 de juliol de 1976 amb les modificacions de l’OM de 21 de gener de 1988; de 27 de desembre de 1999 i les OM FOM/475/2002.

- OM FOM1382/2002, actualitza el “pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.

- OM FOM/891/2004 d’1 de març, Actualiza determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos

- Ordre de 12 de febrer de 1988, Instrucción sobre acciones a considerar en el proyecto de puentes de carretera (IAP)

- Llei 38/1999, de 5 de novembre, Regula la Ordenación de la Edificación.

- Reial Decret 2261/1998 d’11 de desembre, per la que s’aprova la “instrucción de hormigón estructural (EHE)”. Modificat pel Reial Decret 996/1999, d’11 de juny, “Modifica el Real Decreto 1177/1992, de 2 de noviembre1992, por el que se reestructura la Comisión Permanente de Hormigón, y el Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre de 1998, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE)”.

- Ordre de 31 de desembre de 1958, Normes de laboratori de transports de mecànica del sòl per a l’execució d’assaigs de materials.

- Mètodes d’assaig del Laboratori d’Assaigs de Materials (M.E.L.C.)

- Real Decret 314/2006 de 17 de març, on s’aprova el Codi Técnic de l’edificació.

- NORMAS A.S.T.M. para tubos de hormigón en masa c-14 y armado c-76 M-83, C-443, M-80, C-923 M-79, C-2146 M-82, C-497 M-80, C-969 M-82.

II-40 de 64

- OM 23 de mayo de 1983 por el que se aprueba la “clasificación sistemáticas de las normas tecnolóigacs de la construcción (NTE del M.O.P.U.). ECG, ECR, ECS, ECT, ECV, IAT, IEB, IEE, IEP, IER, IET, IFA, IFR, IGC, IGN, ISA, ISD, ISS., modificacda per l’OM de 26 d’octubre de 1983.

- UNE-14010 Examen i qualificació de Soldadors.

- Normes ASME-IX "Welding Qualifications".

- “Recomendaciones del I.E.T.C.C. para la fabricación, transporte y montaje de tubos de hormigón en masa (T.H.M. 73)”.

- Ordre de 31 de maig de 1985 “Pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en obras de construcción (RY-85)”.

- Orden Ministerial de 18 de desembre de 1992, “aprueba la instrucción `para la recepción de cales en obras de estabilización de suelos (RCA-92)”.

- Real Decreto 2060/2008, de 12 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de equipos a presión y sus instrucciones técnicas complementarias.

- Derogació parcial del Real Decret 1244/1979 Reglamento de recipientes a presión”, pel Real Decret 769/1999 del 7 de Maig de 1999.

- “Reglamento de aparatos que utilizan combustibles gaseosos”.

- Ordre de 18 de novembre de 1974 “Reglamento de redes y acometidas de combustible gaseoso”, amb les modificacions de les ordres de 26 d’octubre de 1983; 6 de juliol de 1984 i 9 de març de 1994.

- Real Decret 494/1988, de 20 de maig “ Gas. Reglamento de aparatos que lo utilizan como combustible”

- Ordre de 7 de juny de 1988, de “Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento de Aparatos que lo utilizan como combustible”, i l’Ordre 15 de febrer de 2001, “Modifica las Instrucciones Técnicas Complementarias MIE-AG 6 y MIE-AG 11 del Reglamento de Aparatos que lo utilizan como combustible aprobadas por Orden 7-6-1988”.

- Ordre de 15 de desembre de 1988, “Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento de aparatos que lo utilizan como combustible “Normas básicas de instalaciones de gas”, i les ordres de 9 de març de 1994, “Modifica el apartado 3.2.1 de la Instrucción Técnica Complementaria ITC-MIG 5.1 del Reglamento de Redes y Acometidas de Combustibles Gaseosos” i de 29 de maig de 1998 “Modifica las instrucciones técnicas complementarias MIG-R.7.1 y MIG-R.7.2 del Reglamento de Redes y Acometidas de Combustibles Gaseosos”.

- Ordre de 26 d’octubre de 1983 “Modifica el Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e Instrucciones MIG” i l’ordre de 6 de juliol de 1994 Modifica el Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e Instrucciones MIG”.

- “Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión” Decret 842/2002, de 2 d’agost de 2002, i les ordres ministerials de 24 de juliol de 1992 i 22 de novembre de 1995.

- Modificacions al RITE (Reglament d’instal·lacions Tèrmiques en Edificis). Publicat al BOE. Entra en vigor el 12/12/2009.

- “Reglamento de estaciones de transformación de energía eléctrica” ordre 11 de març de 1971.

II-41 de 64

- Decret3151/1968, de 28 de novembre “Instalaciones de transformación y lineas en general”.

- “Reglamento de líneas aéreas de alta tensión” Decret 3151/68 , de 28 de novembre.

- O.M. de 31 d’agost de 1987, sobre “señalización, balizamiento, defensa limpieza y terminación de obras fijas fuera de poblado.

- Llei 30/2007 Regulaedora de la Subcontractació del Sector de la Construcció Publicada al BOE al 31/10/07

- Real Decret 327/2009 desenvolupa el regulament de la Subcontractació en el sector de la construcció. Publicat al BOE al 14/03/2009

Amb caràcter particular:

- Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a la Recepció de Ciments. RC 93, aprovat per Reial Decret 823/1993, de 28 de maig

- Instruccions per a la fabricació i subministrament de formigó preparat EHPRE-72, aprovada per Ordre de Presidència del Govern de 5 de maig de 1972.

- Normes UNE, DIN, ASTM, ASME, ANSI i CEI, a decidir per l’Administració.

- Llei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.

NORMATIVA DE SEGURETAT I SALUT:Seran d’aplicació, en el seu cas, com a supletòries i complementàries del contingut d’aquest Annex, les Disposicions que a continuació es relacionen, sempre que no modifiquin ni s’oposin a allò que en ell s’especifica.

Legislació general de seguretat i salut

- Constitució espanyola, de 27 de desembre de 1978. B. O. E. 29/12/1978.

- Text refundador de la llei del estatut dels treballadors. R. D. L. 1/1995 de 24 de març. B. O .E. 29/3/95

- Prevenció de riscos laborals. Llei 31/1995 de 8 de novembre. B. O. E. de 10/11/95.

- Llei 54/2003 del 12 de desembre que reforma el marc normatiu en prevenció de riscos laborals.

- Modificació de la llei de Prevenció de riscos laborals, Llei 54/2003 del 12 de desembre.

- Desenvolupament de l’article 24 de la Llei de prevenció. R. D. 171/2004 del 30 de gener del 2004

- Riscos relacionats amb agents químics R. D. 374/2001 del 6 d’abril del 2001

- Real Decret 286/2006 del 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició de sorolls.

- Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses. R.D 363/1995 del R. D. 363/1995 del 10 de març de 1995, modificat pels Reial Decret 700/1998; Reial Decret 507/2001 i Reial Decret 99/2003.

- Disposicions mínimes de seguritat i salut relatives a la utilització per part dels treballadors d’equips de protecció individual. R. D. 773/1997 del 30 de maig de 1997.

II-42 de 64

- Disposicions mínimes per la protecció de la salut i seguretat dels treballadors front el risc elèctric. R. D 614/2001 del 8 de juny del 2001.

- Real Decret 604/2006 que modifica el Real Decret 39/1997 del 17 de gener on s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció i el Real Decret 1627/1997 del 24 d’octubre on s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció.

- Modificacions del reglament dels serveis de prevenció. R. D. 780/1998 de 30 d’ abril.

- Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut al treball. R. D. 485/1997 de 14 d’ abril B. O. E. de 23/4/95.

- Disposicions mínimes de seguritat i salut als llocs de treball R. D. 486/1997 de 14 de abril. B. O. E. 23/4/1997.

- Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de cargues que provoquin riscos, en particular la part lumbar, pels treballadors. . D. 487/1997 de 14 d’ abril, B. O. E. 23/4/1997.

- Disposicions mínimes de seguretat i salut en la utilització per part dels treballadors dels equips de treball. R. D. 1215/1997 de 18 de juliol.

- Modificació R. D. 1215/1997 Equips de treball en matèria de treballs temporals en altura. R. D. 2177/2004 del 12 de novembre 2004.

- Jornades especials de treball R. D. 1561/1995 de 21 de setembre B. O. E. 26/9/95, modificat pel Reial Decret 285/2002 i Reial Decret 294/2004.

- Ordenança general de seguretat i higiene en el treball. O. M. de 9 de març de 1971 B. O. E. 16/3/71 y 17/3/71 (Només títol II).

- Notificació d’accidents de treball. Ordre 16/12/1987 B. O. E. 29/12/1987.

- Aplicació de la llei de prevenció de riscos laborals a l’administració de l’Estat Instrucció de 26 de febrer de 1996.

- Llei 3/1998 de 27 de febrer de protecció del medi ambient.

- Norma de senyalització de seguretat en centres i locals de treball. R. D. 485/1987 de 14 d’abril.

- Reglament sobre la protecció sanitària front radiacions ionitzants. R. D. 783/2001 de 6 de juliol.

- Llei d’indústria. Llei 21/1992 de 16 de juliol de 1992.

- Reglament de protecció contra incendis.. R. D. 1942/93 de 5 de novembre de 1993.

Normativa bàsica en obres

- Disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció. R. D. 1627/1997 de 24 d’ octubre. B. O. E. de 25/10/97.

- Ordenança del treball en la construcció, vidre i ceràmica. O. M. de 28 d’ agost de 1970. (excepte en els articles que hagin estat derogats).

- Ordenança general de seguretat i higiene en el treball. O. M. de 9 de març de 1971. B. O. E. 16/3/71 y 17/3/71 (Només capítol XVI excepte seccions 1ª i 2ª).

- Senyalització, defensa, neteja i finalització d’obres fixes en vies fora de poblat. O. M. de 31 d’ agost de 1987.

- Resolució de 26 juliol de 2002 per la que es disposa de la inscripció del registro i publicació del conveni general del sector de la construcció.

II-43 de 64

- Reglament d’aparells elevadores para obra. Ordre de 23 de maig de1977.

- Reial Decret 2177/2004 que modifica el Reial Decret 1215/1997 de 18 de juliol, que estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització d’equips de treball en matèria de treballs temporals en altura. Publicat al BOE

Normativa relativa a maquinària

- Reial decret 1644/2008, de 10 d’octubre, que estableix les Normes per a lacomercialització i posada en servei de les màquines. Reial decret 1644/2008 publicat al BOE al 10 d’octubre. Entra en vigor el proper 29/12/2009.

- Normes de seguretat per la construcció i instal·lació d’ascensors electromagnètics. I. T. C. MIE-AEM. 1. O. M. de 23 de setembre de 1987.

- Grues torre desmuntables per obres. Reial Decret 836/2003, de 27 de juny.

- Grues mòbils autopropulsades usades, Reial Decret 837/2003, de 27 de juny.

- Reial Decret 330/2009 del 13 de març que modifica el Reial Decret 1311/2005 de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors front als perills derivats o que puguin derivar-se de les exposicions a vibracions mecàniques.

NORMATIVA MEDIAMBIENTAL:Seran d’aplicació, en el seu cas, com a supletòries i complementàries del contingut d’aquest Annex, les Disposicions que a continuació es relacionen, sempre que no modifiquin ni s’oposin a allò que en ell s’especifica.

Normativa General

Àmbit comunitari

- Conservació d’hàbitats naturals i de la fauna i la fora silvestres. Directiva 92/43 CEE del consell de 21 de Maig de 1992.

- Adaptació del progrés científic i tècnic de la Directiva 92/43 CEE. Directiva 97/62 CEE sobre la conservació d’hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres.

Àmbit Estatal

- Constitució Espanyola de 1978. Publicada al BOE al 29/12/78

- Llei 26/2007 referent a la responsabilitat Mediambiental. Publicada al BOE 255 al 24/10/2007

- Llei Orgànica 10/1995 del 23 de novembre. Codi Pena. Publicada al BOE al 04/11/1995

- Llei 16/2002 referent a la Prevenció y control integrat de la contaminació. Publicada al BOE 157 al 02/07/02.

- Llei 40/1997 referent al conservació de d’Espais Naturals i de la flora i la fauna silvestres. Publicada al BOE 226 al 06/11/1997.

II-44 de 64

Normativa de l’aigua

Àmbit comunitari

- Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües. Publicada al DOUE al 11/12/09

- La Decisió núm. 2455/2001/CE incorpora la llista de substàncies prioritàries contemplada en els apartats 2 i 3 de la Directiva 2000/60/CE.

- Desenvolupat l'article 3.2 pel Reial Decret 126/2007 (BOE núm. 30 de 03.02.07)

- Modificada per la Directiva 2008/32/CE (DOUE L 81 de 20.03.08)

- Modificada per la Directiva 2008/105/CE (DOUE L 348 de 24.12.08)

- Incorporació parcial de l'annex V al Dret espanyol mitjançant el Reial Decret 1514/2009 (BOE 255 de 22.10.09)

- Proposta modificada de Directiva del Consell per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües (COM (97) 49 final (98/C 198/17). Publicada al DOUE al 07/04/1998.

- -Posició comuna (CE) 41/1999, de 22 d'octubre de 1999 (DOCE C-343,de 30 de novembre).

Àmbit Estatal

- Modificació del Domini Públic Hidràulic aprovat pel Decret Reial 849/1986. Reial Decret 9/2008 publicat al BOE al 16/01/08.

- Modificació del text refós d’aigües del Reial Decret Legislatiu 1/2001. Reial Decret 4/2007 publicat al BOE al 14/04/07

- Llei 10/2001. Pla Hidrològic Nacional publicat al BOE 161 al 06/07/2001.

- Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminar, I, IV, V, VI i VIII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües. Publicat al BOE al 06/06/09

- Desenvolupat per l'Ordre MAH/122/2004, de 13 d'abril, per la qual s'aproven els

models de declaració d'abocament (DOGC 4120 de 27.04.04)

- Desenvolupat per l'Ordre MAM/1873/2004, de 2 de juny (BOE 147 de 18.06.04)

- Reial Decret 1315/1992, de 30 d'octubre, pel qual es modifica parcialment el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols Preliminar I, IV, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril. Publicat al BOE al 01/12/1009

- Transposa les normes d'emissió senyalades a la Directiva del Consell 80/68/CEE, de 17 de desembre, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació causada per determinades substàncies perilloses.

- Reial Decret 927/1988, de 29 de juliol, pel que s'aprova el Reglament de l'Administració Pública de l'Aigua i de la Planificació Hidrològica, en desenvolupament dels títols II i III de la Llei d'Aigües. Publicat al BOE al 31/08/1988

II-45 de 64

- Modificat, arts. 14, 15, 16.1.c) i e), 18.1 i 55.1.a), per Reial Decret 13-9-1996, núm. 2068/1996 (RCL 1996\2519), arts. 1º, 2º i 3º.

- Afegit segon paràgraf a l'art. 55.1 d)i paràgraf e) a l'art. 55.1, per Reial Decret11-3-1994, núm. 439/1994 (RCL 1994\1010).

- Declarada titularitat de competències,determinats preceptes al País Basci Cantàbria, per Sentència 4-6-1998,núm. 118/1998, Conflictes Positius deCompetència núms. 2163/1988, 2174/1988 i 2183/1988 (acumulats) (RCL 1998\1656). -Modificat, arts. 14, 15, 16.1.c) i e), 18.1 i 55.1.a), per Reial Decret 13-9-1996, núm.2068/1996 (RCL 1996\2519), arts. 1º, 2º i 3º. -Modificat, annex 1, per Reial Decret 8-7-1994, núm. 1541/1994 (RCL 1994\2189).

- Modificat, arts. 13.b), 14.2, 16.1 d) i e), 18.1, 56.2 i mencions a Ministeris o Ministres d' Obres Públiques i Urbanisme i Transports, Turisme i Comunicacions,a Direcció General de Medi Ambient i a l' Institut Geològic i Miner d'Espanya, per Reial Decret 11-3-1994, núm. 439/1994(RCL 1994\1010).

- Desenvolupa art. 88, per Ordre 24-9-1992(RCL 1992\2207).

- Modificat, arts. 15, 16.1.d) i 18.1, per Real Decret 14-2-1992, núm. 117/1992 (RCL 1992\403).

- Deroga, en disps. derog., Reial Decret 27-4-1983, núm. 1220/1983 (RCL 1983\998).

- Deroga Reial Decret 20-8-1981, núm. 2383/1981 (RCL 1981\2528).

- Deroga Llei 3-3-1980, núm. 6/1980 (RCL 1980\541).

- Deroga Reial Decret 7-12-1979, núm. 3029/1979 (RCL 1980\117).

- Deroga Ordre 30-11-1979 (RCL 1979\2931).

- Deroga Reial Decret 14-9-1979, núm. 2419/1979 (RCL 1979\2489). - Deroga Decret 29-9-1978, núm. 2513/1978 (RCL 1978\2337).

- El seu Annex I transposa objectius de qualitat establerts en la Directiva del Consell 75/440/CEE, del 16 de juny, relativa a la qualitat requerida per les aigües superficials destinades a la producció d'aigua potable als Estats Membres.

-El seu Annex II transposa objectius de qualitat establerts en la Directiva del Consell 76/160/CEE, de 8 de desembre de 1975, relativa a la qualitat d'aigües de bany.

- El seu Annex III transposa objectius de qualitat establerts en la Directiva del Consell 78/659/CEE, de 18 de juliol, relativa a la qualitat de les aigües continentals que requereixen protecció o millora per ser aptes per la vida dels peixos.

- El seu Annex IV transposa objectius de qualitat establerts a la Directiva del Consell 79/923/CEE, de 30 d'octubre, relativa a la qualitat exigida a les aigües per la cria de mol·luscs.

- Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols Preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües. Publicat al BOE al 30/04/1986

- -Correcció d'errades BOE 157, 02-07-86

- -Els arts. 245 a 273 transposen les normes d'emissió senyalades per la Directiva del Consell 76/464/CEE, de 4 de maig de 1976, relativa a la contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades al medi aquàtic de la Comunitat.

II-46 de 64

- Els seus art. 256 a 258 transposen les normes d'emissió senyalades en la Directiva del Consell 80/68/CEE, de 17 de desembre, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació causada per determinades substàncies perilloses.

- Modificat per Reial Decret 1315/1992, de 30 d'octubre (BOE 288, d'1 de desembre)

- Modificat per Reial Decret 419/1993, de 26 de març (BOE 89, de 14 d'abril)

- Modificat per Reial Decret 1771/1994, de 5 d'agost (BOE 198, de 18 d'agost

- Modificat pel Reial Decret 995/2000, de 2 de juny (BOE 147, de 20 de juny de 2000)

- Modificat pel Reial Decret 606/2003 (BOE núm. 135 de 06.06.03)

- - Afectats articles 303 i 310 per la Sentència de la Sala tercera del TS de 25 de gener de 2005 (BOE núm. 80 de 04.04.05).

- Declarat nul l'article 245.2 per la Sentència de la Sala Tercera del TS de 18 d'octubre de 2006 (BOE núm. 289 de 04.12.06).

- Derogats els articles 272 i 273 pel Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre (BOE 294 de 08.12.07).

- Modificat pel Reial Decret 9/2008, d'11 de gener (BOE 14 de 16.01.08

- Reial Decret 2473/1985, de 27 de setembre, pel qual s'aprova la taula de vigència a què fa referència l'apartat 3 de la Disposició Derogatòria de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües. Publicat al BOE al 02/01/1986

- Llei 29/1985 del 2 d’agost, d’aigües. Publicat al BOE al 08/08/85.

- Correcció d'errades BOE 243 10/10/1985

- Arts. 92 a 100 transposen les normes d'emissió senyalades per la Directiva del Consell 76/464/CEE, de 4/5/76, relativa a la contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades al medi aquàtic de la Comunitat.

- Art. 94 transposa les normes d'emissió senyalades a la Directiva del Consell 80/68/CEE, de 17/12, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació causada per determinades substàncies perilloses.

-Llei 42/1994, de 30/12, de Mesures fiscals, administratives i d'ordre social, que modifica l'art. 109 2n paràgraf de l'apartat 1 i apartat 2 (BOE 313, de 31/12)

-Reial Decret Llei 6/1995, de 14/7 (BOE 174, de 22/7),convalidat per Resolució de les Corts Generals de 27/7/95, pel qual s'adopten mesures extraordinàries,excepcionals i urgents en matèria d'abastaments hidràulics com a conseqüència de la persistent sequera que modifica l'article 63 i afegeix un nou paràgraf a l'apartat 2 de l'article 109.

-Llei 9/1996, de 15/1, per la qual s'adopten mesures extraordinàries, excepcionals i urgents en matèria d'abastaments hidràulics com a conseqüència de la persistència de la sequera. Modifica l'article 63 i afegeix un nou paràgraf a l'apartat 2 de l'article 109.

-Llei 13/1996, de 31/12, de Mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, de 31/12/96 (BOE 315, de 31/12). L'article 174 modifica l'article 21 de la Llei d'aigües.

-Modificats els articles 17 i 25, afegeix l'apartat e) per la Llei 11/1999, de 21/4, Reguladora de les bases de règim local i altres mesures per al desen. del Govern

II-47 de 64

Local en matèria de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial i en matèria d'aigües. (BOE 96, de 22/4/99).

- Modificada per la Llei 46/1999, de 13/12, de modificació de la llei d'aigües (BOE nº 298, de 14/12/99).

-Reial Decret 2473/1985, de 27 de setembre, pel qual s'aprova la taula de vigència a què fa referència l'apartat 3 de la Disposició Derogatòria de la Llei 29/1985 d'aigües (BOE 2, de 2 de gener de 1986).

- Derogada pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües (BOE 176 de 24/07/01).

Àmbit Foral

- Modificació del Domini Públic Hidràulic aprovat pel Decret Reial 849/1986. Reial Decret 9/2008 publicat al BOE al 16/01/08.

- Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. Publicada al DOGC al 05/07/09.

- Desplegada pel Decret 50/2005, de 29 de març (DOGC 4353 de 31.03.05).

Modificada per la Llei 12/2006 (DOGC núm. 4690 de 03.08.06)

- Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya. Publicat al DOGC al 21/11/09.

- Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i se n'adapten els annexos. Publicat al DOCG al 26/05/09.

- Modificat per la Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres (DOGC 4292 de 31.12.04).

- Modificat per la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres (DOGC 4541 de 31.12.05).

- Modificat per la Llei 5/2007 (DOGC 4920 de 06.07.07).

- Modificat per la Llei 17/2007 (DOGC 5038 de 31.12.07)

- Modificat per la Llei 16/2008 (DOGC 5288 de 31.12.08).

- Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i s'adapten els seus annexos. Publicada al DOGC al 21/05/1999

-Desplega la Llei 3/1998, de 27 de febrer -Modificat pel Decret 143/2003, de 10 de juny (DOGC 3911 de 25.06.03).

- Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració Ambiental. Publicada al DOGC al 13/03/1998.

- Modificades les disposicions transitòries segona i tercera per la Llei 13/2001, de 13 de juliol.

- Derogada la disposició transitòria primera per la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que

II-48 de 64

estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental (DOGC 4167 de 05.07.04).

Normativa atmosfèrica

Àmbit comunitari

- Límits nacionals d’emissió de determinats contaminants atmosfèrics. Directiva 2001/181 CE publicada al DOCE 309 al 27/11/01

- Relativa als valors

- Avaluació i gestió de la qualitat del aire del medi ambient. Directiva 1996/62 CE publicada al DOCE 296 al 21/11/96.

- Limitació d’emissions de compostos orgànics volàtils degut del ús de dissolvents orgànics. Directiva 1999/13 publicada al DOCE 85 al 29/03/99.

- Modificació de la directiva 70/220/CEE sobre les mesures contra la contaminació causada per emissions de vehicles de motor. Directiva 2001/01 CE publicada al DOCE 35 al 06/02/01.

- Protecció dels boscos de la comunitat contra la contaminació atmosfèrica. Reglament CEE 3528/1986 publicat al DOCE 326 al 21/11/86.

- Realització del EPER en relació amb l’IPPC de 1996. Directiva 2000/479 CE publicada al DOCE 192 al 28/07/00.

Àmbit estatal

- Llei 38/1972. Decret 833/1975 publicat al BOE 96 al 22/04/75

- Modificació i redacció de la LPAA. Real Decret 547/1979 publicat al BOE al 23/03/79.

- Llei 34/2007. Qualitat del aire i protecció atmosfèrica publicada al BOE 275 al 16/11/07.

- Prevenció i controls integrats de la contaminació. Llei 16/2002 publicada el BOE 157 al 02/07/02.

- Reglament que estableix les condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions de les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitàries front les emissions radioelèctriques. Real Decret 1066/2001 publicat al BOE 234 al 20/09/01.

 Normativa de contaminació acústica

Àmbit comunitari

- Modificació de la Directiva1970/157 CE. Directiva 1984/424 CE publicada al DOCE 238 al 06/09/84.

- Legislacions dels Estats Membres sobre el nivell sonor admissible i els dispositius d’escapament dels vehicles motoritzats. Directiva 1970/17 CE publicades al DOCE 42 al 23/02/07.

- Adaptació del progrés tècnic de la Directiva 1970/157 CE. Directiva 1996/20 CE publicada al DOCE 92 al 13/04/96.

II-49 de 64

- Legislacions dels Estats Membres sobre emissions sonores al entorn degut al ús de maquinària al aire lliure. Directiva 2000/14 CE publicada al DOCE 162 al 03/07/00.

Àmbit estatal

- Reglament per l’execució del Real Decret Legislatiu 1302/86, de 28 de Juny, de Avaluació d’impacte Ambiental. Real Decret 1131/1998 publicat al BOE 239 al 05/10/88.

- Llei 37/2003 del 17 de novembre referent a la contaminació acústica, publicada al BOE al 17/02/05.

Normativa de residus

Àmbit comunitari

- Aproximació de les disposicions legals, reglamentaries i administratives dels Estats Membres relatives a la calcificació, envasat i etiquetat de productes perillosos. Directiva 1999/45 CE publicat al DOCE.

- Llista de residus perillosos. Decisió 2000/532 CE publicat al DOCE 226 al 06/09/00.

- Modificació de la Decisió 2000/532/CE relativa a la llista de residus perillosos. Decisió 2001/573 CE publicat al DOCE al 28/07/01.

- Relativa a residus. Directiva 1975/442 CE publicada al DOCE 78 al 26/03/91

- Relativa a residus. Directiva 1991/689 CE publicada al DOCE 377 al 31/12/91.

- Abocament de residus. Directiva 1999/31 CE publicada al DOCE 182 al 16/07/99

Àmbit estatal

- Regulació i producció de residus de la construcció i demolició. Real Decret 105/2008 publicada al BOE 38 al 13/02/08.

- Gestió ambiental de piles i acumuladors. Real Decret 106/2008 publicat al BOE 37 al 12/02/08.

- Avaluació d’impacte ambiental de projectes. Real Decret 1/2008 publicat al BOE 23 al 26/01/08.

- Llei de residus 10/1998 publicada al BOE 96 al 22/05/98.

- Llei de envasos i residus en envasos 11/1997 publicada al BOE 99 al 25/04/86.

- Llei bàsica de residus 20/1986 publicada al BOE 120 al 20/05/86.

- Mètode de caracterització dels residus tòxics i perillosos. Ordre del 13 d’octubre de 1989 publicat al BOE 270 al 10/11/89.

- Gestió d’olis usats. Ordre 28 de febrer de 1989 publicada al BOE 57 al 08/03/89.

- Publicació de les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Ordre MAM 304/2002 publicat al BOE 61 12/03/02.

- Regulació de la eliminació de residus mitjançant dipòsits de decantació. Real Decret 1481/2001 publicat al BOE al 05/06/95.

- Aprovat el reglament d’execució de la Llei 20/1986. Real Decret 833/1988 publicat al BOE 182 al 30/07/88

II-50 de 64

- Aprovat el reglament d’execució de la llei 11/1997. Real Decret 782/1998 publicat al BOE 104 al 01/05/98

- Modificació del Real Decret 833/1998. Real Decret 952/1997 publicat al BOE 160 al 05/07/97

- Gestió de vehicles al final de la seva vida útil. Real Decret 1383/2002 publicat al BOE 3 al 03/01/03

Normativa d’abocaments

Àmbit comunitari

- Cooperació per a la protecció i aprofitament sostenible de les aigües de les conques hidrogràfiques hispano-portugueses. Conveni 30 de novembre de 1998 publicat al BOE 37 al 12/02/00.

- Aprovació de la llista de substàncies prioritàries en el canvi de politiques d’aigua i modificació de la Directiva 2000/60 CE. Decisió 2001/2445 CE publicada al DOCE 107 al 18/04/01.

- Adaptació del progrés de la Directiva 1988/77. Decisió 2001/27 CE publicada al DOCE 107 al 18/04/01.

- Estableix el marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. Decisió 2000/60 CE publicada al DOCE 327 al 22/12/00.

- Relatiu a la calç requerida per les aigües superficials destinades a la producció d’aigua potable als estats membres. Directiva 1975/440 CE publicada al DOCE 194 al 25/07/75.

- Contaminació causada per determinades substàncies evacuades al medi aquàtic de la comunitat. Directiva 1976/464 CE publicada al DOCE 129 al 08/05/76.

- Qualitat d’aigües continentals i la seva protecció. Millora de vida de la fauna fluvial. Directiva 1978/659 CE publicada al DOCE 222 al 14/08/78.

- Mètodes de medició i freqüència dels anàlisis de les aigües superficials destinades a la producció d’aigua potable als Estats Membres. Directiva 1979/869 CE publicada al DOCE 271 al 29/10/79.

- Tractament d’aigües urbanes residuals. Directiva 1991/271 CE publicada al DOCE 135 al 30/05/91.

- Protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries. Directiva 1991/676 CE publicada al DOCE 92 al 16/04/93.

- Qualitat d’aigua destinada al consum humà. Directiva 1998/83 CE publicada al DOCE 330 al 05/12/98.

Àmbit estatal

- Llei d’aigües 29/1985 publicada al BOE 243 al 10/10/85.

- MOPU sobre normes d’emissió, objectes de qualitat i mètodes de medició de referència relatius a determinades substàncies nocives o perilloses continguda en abocaments d’aigües residuals. Ordre 12 de novembre de 1987 publicada al BOE 280 al 23/11/87.

II-51 de 64

- Estableixen les funcions de les empreses col·laboradores amb Organismes de la conca en matèria de control d’abocaments d’aigües residuals. Ordre del 16 de Juliol de 1987 publicada al BOE 185 al 04/08/87.

- Modificació del article 2 de l’Ordre de 12 de novembre de 1987. Ordre 25 de Maig de 1992 publicada al BOE 129 al 29/05/92.

- Normes d’emissió, objectes de qualitat i mètodes de medició de referència, relatius a determinades substàncies nocives o perilloses contingudes en abocaments d’aigua. Ordre 27 de febrer de 1991 publicada al BOE 53 al 02/03/91

- Ampliació de l’Ordre del 12 de novembre de 1987 a quatre substàncies nocives o perilloses que poden formar part de determinats abocaments d’aigües residuals. Ordre del 28 de juny de 1991 publicada al BOE 162 al 08/07/91.

- Aprovació de plans hidrològics de les conques. Real Decret 1664/1998 publicat al BOE 191 al 11/08/98.

- Reglament tècnic sanitari. Real Decret publicat al BOE 226 al 20/09/90.

- Procediments administratius en matèria d’aigua, costes i residus tòxics de la llei 30/1992 del 26 de novembre. Real Decret de 1771/1994 publicat al BOE 198 al 19/08/94.

- Definició dels àmbits territorials dels organismes de les conques i dels plans hidrològics. Real Decret 650/1987 publicat al BOE 167 al 13/07/88.

- Qualitat d’aigües destinades al bany. Real Decret 734/1988 publicat al BOE 167 al 13/07/88.

- Normes de qualitat d’aigües destinades al bany. Real Decret 924/1989 publicat al BOE al 27/07/89.

- Es crea la Confederació Hidrogràfica del Ebre. Real Decret - Llei 11/1995. Publicat al BOE 312 al 30/12/95.

- Es publica l’acord del Consell de Ministres de 17 de febrer de 1995 aprovant el Pla Nacional de Sanejament i Depuració d’aigües residuals (1995-2005). Resolució 28 d’abril de 1995 publicat al BOE 113 al 12/05/95.

- MAM/85/2008 criteris tècnics de la valoració de danys al domini públic hidràulic i les normes sobre les mostres i anàlisis d’abocaments d’aigües residuals. Públicat al BOE 25 al 29/01/08.

Normativa Gestió Ambiental

Àmbit comunitari

- Directrius per l’aplicació del Reglament (CE) núm. 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell que permet que les organitzacions t’adjuntin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental (EMAS). Decisió 2001/681 CE publicat al DOCE 247 al 17/09/01.

- Prevenció i control integrats de la contaminació. Directiva 1996/61 CE publicada al DOCE 257 al 10/10/96.

II-52 de 64

Àmbit Estatal

- Prevenció i control integrats de la contaminació. Llei 16/2002 publicada al DOCE 157 al 02/07/02.

6. CONTINGUT DELS PROJECTES CONSTRUCTIUS

El projecte comprendrà els documents següents:Document núm. 1: Memòria i annexosDocument núm. 2: Plànols Document núm. 3: Plec de prescripcions tècniques particularsDocument núm. 4: Pressupost

6.1 Document núm. 1: Memòria i Annexos

En aquest document es consideraran factors econòmics, socials i administratius, així com les justificacions de la solució adoptada en els seus aspectes tècnic i econòmic, i de les característiques de totes i cadascuna de les obres projectades. La memòria contindrà una descripció completa i concisa dels antecedents del projecte, les obres que en són objecte, la seva justificació i els criteris que han regit en el seu dimensionament, mesura, valoració i sistemes d’execució. A la memòria s’indicaran les dades prèvies, mètodes de càlcul i assaigs efectuats, els detalls dels quals i el seu desenvolupament s’inclouran en annexos separats. També figuraran en altres annexos la definició dels materials a utilitzar i dels equips a instal·lar, la justificació dels preus adoptats, les bases fixades per a la valoració de les unitats d’obra i de les partides alçades proposades, i el pressupost per a coneixement de l’administració. A continuació es descriu el contingut de la memòria i dels annexes que la complementen, d’acord amb les indicacions del Director del Projecte en cada cas:

MEMÒRIA: - Índex (Punts que conté la memòria)- Antecedents- Objecte del projecte- Justificació de la solució adoptada- Descripció de les obres- Quadre resum de les dades principals- Expropiacions i serveis afectats- Afeccions a la llera pública, espais d’interès naturals (PEIN o Xarxa Natura i altres

figures de protecció) i zona de domini públic marítimo-terrestre (ZMT). S’indicaran les afeccions i/o proximitat de lleres públiques, Xarxa Natura, PEIN i ZMT. S’inclourà específicament la següent precisió: “S’ha comprovat la necessitat de realitzar un Estudi d’Impacte Ambiental i és necessari/no és necessari”, segons correspongui, tenint en compte el Reial Decret 1/2008, de 11 de gener, per el qual s’aprova el “Texto Refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de Proyectos”, les determinacions del Pla d’Espais d’Interès Natural i les seves modificacions, aprovat pel Consell de Govern de 14 de desembre de 1992 i la resta de legislació ambiental vigent. En el cas que s’afectin la zona marítimo-terrestre o la zona de servitud de protecció d’aquesta, s’haurà d’incloure, a més a més, un annex específic on quedi perfectament definida l’afecció així com els motius d’aquesta. S’avaluarà la necessitat d’efectuar els estudis indicats a la instrucció del projecte de conduccions

II-53 de 64

d’abocament de terra a mar (ordre del MOPT, de 13 de juliol de 1993). També es tindrà en compte la resta de la normativa mediambiental de la Generalitat de Catalunya i, en general, tota reglamentació que sigui d’aplicació.

- Gestió de residus: Es resumiran breuement les principals quantitats de residus generats per a l’execució de les obres i les mesures per a la gestió d’aquests segons el que indica el “Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición”

- Accessibilitat i supressió de barreres. S’haurà d’incloure aquesta precisió: “Les obres i instal·lacions es projectaran d’acord amb la llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de les barreres arquitectòniques per a discapacitats físics”

- Termini d’execució- Revisió de preus- Classificació del contractista de l’obra. La categoria dels contractes d’execució d’obra

serà determinada per la seva anualitat mitjana, el càlcul de la qual es farà segons la normativa contractual vigent, amb el PEC amb IVA

- Declaració d’obra completa. Justificació expressa de que el projecte comprèn una obra completa o fraccionada

- Documents que conté el projecte- Pressupost (pressupost general i pressupost per a coneixement de l’Administració)

ANNEXES:

Annex 1. Resum de característiques generals del projecteS’inclourà: Plànol general explicatiu del conjunt de les obres (Aquest plànol contindrà tota la informació gràfica, així com la llegenda corresponent per a la perfecta comprensió de l’abast de l’obra projectada. En cas d’obres lineals de longitud considerable podrà ser desplegable) i full resum amb les dades principals del projecte, tant hidràuliques com geomètriques i de règim de funcionament.

Annex 2. Recopilació i anàlisi de la informació existentLa primera fase del projecte consistirà en una recopilació i anàlisi de tots els estudis, informes, projectes i qualsevol altra informació relacionats amb la infraestructura objecte del projecte, que pugui ser utilitzada en el decurs de la seva redacció. El Consultor demanarà la informació a l’Agència Catalana de l’Aigua, als Ajuntaments i als diferents organismes responsables de la zona de projecte. Es recopilaran dades de població, hidrologia de conca, demanda d’aigua, planejament, infraestructures i serveis existents, objectius de qualitat, així com altres dades que puguin ser necessàries per a la redacció del projecte. El Consultor informarà de l’avanç dels treballs previs al Director del Projecte, que dictaminarà de la suficiència de la informació recopilada com base per a la redacció del projecte.

Annex 3. Estudi d’alternativesEn aquest annex es definiran i valoraran les diferents alternatives estudiades i es justificarà la solució finalment adoptada i desenvolupada en el Projecte. L’elecció de la proposta més adequada es justificarà tenint en compte tant la construcció com l’explotació de l’obra, tant des del punt de vista tècnic com econòmic, social i ambiental. Per a la continuació i desenvolupament del Projecte serà imprescindible l’aprovació de l’alternativa més adequada per part del Director del Projecte.

Annex 4. Caracterització de les aigüesEs complementarà la informació existent amb les campanyes de caracterització i aforament complementàries que calgui realitzar per a la determinació dels paràmetres de disseny del

II-54 de 64

projecte. El Consultor informarà de la proposta de campanya al Director del Projecte per al seu vist-i-plau.

Annex 5. Treballs topogràficsEl Consultor haurà d’especificar a la seva oferta els treballs de topografia que haurà de portar a terme l’empresa consultora especialista en cartografia per a la realització del projecte amb els requeriments exigits en aquest Plec.L’aixecament topogràfic tindrà el detall suficient per permetre la perfecta implantació de les infraestructures projectades, així com per a la localització dels serveis afectats existents. L’annex inclourà la relació de les bases de replanteig en coordenades UTM. El contingut de l’Annex topogràfic es troba disponible a la web de l’ACA, en el document “Estructura i contingut dels projectes en suport paper”.

Annex 6. Estudi geotècnicAmb objecte de definir les característiques geotècniques necessàries per al disseny de les obres i del seu sistema constructiu, es procedirà a realitzar un estudi geotècnic de la zona d’ubicació de les instal·lacions projectades, que comprendrà com a mínim els següents punts: Litografia i estratigrafia, Tectònica, Geomorfologia i Hidrogeologia. El Consultor haurà d’especificar a la seva oferta la campanya geotècnica a realitzar, definint els sondeigs, cales, penetròmetres, etc. i assaigs necessaris per la realització del Projecte. En base a la informació geològica, les observacions de camp i la investigació geotècnica de detall tant de camp com de laboratori, el Consultor redactarà un informe final que inclourà almenys: Exposició dels treballs realitzats, Descripció geotècnica de l’emplaçament, Propietats geotècniques dels materials, Plànols de planta de l’emplaçament i Plànols amb seccions transversals, quan per diferències geotècniques rellevants sigui necessari. El contingut de l’Annex geotècnic es troba disponible a la web de l’ACA, en el document “Estructura i contingut dels projectes en suport paper”.

Annex 7. Reportatge fotogràficDurant la realització dels diferents treballs de camp previs a la redacció del projecte, es farà un complet reportatge fotogràfic de la zona prevista per a l’execució de les obres, indicant en un plànol la situació de cada fotografia.

Annex 8. Determinació de paràmetres de dissenyPer a la determinació dels paràmetres de disseny es tindrà en compte allò que determina la Directiva Marc de l’Aigua per l’assoliment del bon estat de les aigües. El Consultor procedirà a la determinació dels paràmetres de disseny segons la tipologia del projecte, en base a la informació recopilada i estudis i campanyes realitzats (estudis hidrològics, campanyes de caracterització, aforaments,...).

Annex 9. Càlculs hidràulicsS’estudiaran amb detall els càlculs hidràulics i de dimensionament que es farà d’acord amb els criteris, recomanacions i informació publicats per l’Agència.

Annex 10. Definició de l’obra civil i edificacióAquest annex contindrà la definició completa de l’obra civil i edificació del Projecte amb els corresponents càlculs estructurals i definició de serveis necessaris. Els amidaments detallats d’obra civil i edificació figuraran al pressupost del Projecte. El Projecte incidirà decididament en els aspectes estètics, acabats, ordenació de volums, colors, jardineria i harmonització dels edificis amb la resta de la instal·lació i amb l’entorn.

Annex 11. Definició d’equips mecànicsEl contingut del present annex, en cas de que sigui necessària la seva redacció d’acord amb les indicacions del Director del Projecte, es troba disponible a la web de l’ACA, en el document

II-55 de 64

“Estructura i contingut dels projectes en suport paper”. En general, contindrà les especificacions tècniques i els procediments de muntatge de màquines de sèrie, màquines especials, caldereria, valvuleria, comportes, etc..

Annex 12. Definició d’equipament elèctric (i de subministrament elèctric), electrònic i telecomunicacions

El contingut del present annex, en cas de que sigui necessària la seva redacció d’acord amb les indicacions del Director del Projecte, es troba disponible a la web de l’ACA, en el document “Estructura i contingut dels projectes en suport paper”. En general, contindrà els càlculs, les especificacions tècniques i els procediments de muntatge de línies d’Alta Tensió, quadres elèctrics, línies de Baixa Tensió, xarxa de terres, etc.. També es definiran els esquemes unifilars corresponents.

Annex 13. Processos constructiusEs detallaran els processos constructius incloent desviaments de les aigües durant l’execució de les obres, previsions en casos de pluja i possibles desviaments del trànsit. S’estudiarà amb tot detall el moviment i l’accessibilitat de maquinària a l’obra per a reduir els costos que per ocupacions temporals o moviments de terra accessoris es poguessin produir. Aquest annex serà especialment detallat en els projectes d’ampliació d’instal·lacions existents, (coordinació amb l’explotació, connexions i posades en marxa parcials,...).

Annex 14. Pla d’obraEl Projecte inclourà un programa de treball valorat, on es tindran en compte els terminis i disponibilitat de col·laboracions pel que fa referència a afeccions i reposició de serveis.

Annex 15. Justificació de preusEs justificaran els costos de mà d’obra, maquinària (amortització, mà d’obra i combustible) i materials i, d’acord amb els rendiments previstos al Pla d’Obra, es calcularan els preus de les diferents unitats d’obra. Per a l’elaboració de la justificació de preus s’utilitzarà la base de preus de l’Agència Catalana de l’Aigua en format TCQ.

Annex 16. Expropiacions i serveis afectatsL'annex d'expropiacions ha de reflectir les dades necessàries per disposar d'una relació concreta i individualitzada dels béns i drets afectats així com d'una valoració global per a coneixement de l'Administració. No s'exclouen els drets i béns públics, encara que no afectin la valoració, i per tant hi hauran de quedar representats. Pel que fa als serveis afectats, es remetran cartes a les empreses o entitats amb instal·lacions que siguin susceptibles de ser afectades per les obres, amb còpies del traçat complet, per a conèixer amb exactitud la ubicació de les mateixes i així poder evitar-les. Els Projectes hauran de preveure a nivell d'expropiacions el camí d’accés, les escomeses d'aigua potable, de corrent elèctric, de telèfon i d’altres serveis que puguin ser necessaris. El contingut detallat de l’annex d’expropiacions i serveis afectats es troba disponible a la web de l’ACA, en el document “Estructura i contingut dels projectes en suport paper”. Bàsicament, consta de: Memòria Descriptiva (definint els diferents tipus d'afecció: Expropiació, Servitud de pas i Ocupació temporal) i Relació de béns i drets afectats (s'ha de tenir en compte que la numeració de finques del projecte és única, continua i correlativa, per a cadascun dels municipis afectats): Plànols cadastrals (s'acompanyarà còpia dels plànols cadastral consultats), Plànols parcel·laris (basats en la mateixa cartografia del projecte), Memòria de serveis afectats, Correspondència enviada a les companyies i organismes de serveis i Correspondència i plànols rebuts de les companyies i organismes de serveis

Annex 17. Pressupost per a coneixement de l’AdministracióS’inclourà un resum dels costos d’establiment de la totalitat del Projecte format pels resultats del capítol de pressupost i els restants costos complementaris, segons la següent relació:

II-56 de 64

Pressupost general d’execució per contracta, Costos complementaris: Expropiacions i Previsió per a revisió de preus, i finalment Pressupost general per a coneixement de l’Administració

Annex 18. Estudi d’explotacióEl Projecte inclourà, si s’escau, la determinació raonada dels costos de posada en servei, explotació, conservació i manteniment de la instal·lació projectada, definint: Manera de portar a terme el servei, Controls i analítiques a realitzar, Mitjans i materials necessaris per a l’explotació, Pressupost període de proves i Pressupost per al primer any d’explotació

Annex 19. Afeccions a llera pública, espais d’interès natural i ZMTS’incorporarà aquest annex la informació següent:

- Plànol d’ubicació a escala adequada on es grafiïn: delimitació de la zona Xarxa Natura 2000, de la zona Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), de la zona Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) amb la ubicació de l’obra projectada.

- Si s’escau, plànol d’ubicació a escala adequada on es grafiïn: delimitació de la zona de domini públic marítimo-terrestre, zona a ocupar, elements constructius i usos urbanístics del sòl.

- Declaració expressa que el projecte compleix amb tots els requisits de la Llei de Costes 22/1988 de 28 de juliol i del Reglament que la desenvolupa 1471/1989 d’1 de desembre (Art. 96 del Reglament) degudament signada per l’autor del projecte.

- Requisits tècnics: els continguts als Arts. 85 al 100 del Reglament de Costes.En tot cas, s’estarà al que es disposi en les normatives dels diferents departaments de la Generalitat i dels ministeris del Govern de l’Estat).

Annex 20. Estudi d’impacte ambiental (o document ambiental que correspongui)Prèviament al inici de qualsevol treball, s’haurà de comprovar la determinació sobre la necessitat o no de sotmetre el projecte a Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA) segons la normativa en prevenció ambiental vigent que prescriu els processos administratius i l’abast dels estudis necessaris per determinar la viabilitat ambiental del mateix. Per a determinar la necessitat de realitzar el tràmit es consultarà:

1. Annex I Llei 1/2008: projectes que s’hauran de sotmetre a Avaluació d’Impacte Ambiental.

2. Annex II Llei 1/2008: projectes que s’hauran de sotmetre a Avaluació d’Impacte Ambiental si així ho decideix l’òrgan competent. En aquest cas, el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

3. Document guia del Departament de Medi Ambient i Habitatge referent a “Avaluació d’Impacte Ambiental de Projectes”, disponible a la web del DMAH http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/projectes/inici.jsp

L’Annex ha de contenir específicament la següent precisió: “S’ha comprovat la necessitat de realitzar un Estudi d’Impacte Ambiental i és necessari/no és necessari”, segons la legislació ambiental vigent. S’adjuntarà la correspondència sobre les consultes realitzades i respostes del DMAH o organisme competent en matèria ambiental, els plànols de les àrees de protecció existents a la zona de projecte o properes i el document ambiental que correspongui. En el cas de que calgui redactar l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), aquest quedarà incorporat al projecte com a Document núm. 5. En cas que no sigui necessari sotmetre el projecte a l’AIA, es redactarà un Informe Ambiental (IA). Aquest document s’adjuntarà al projecte com a Annex. El contingut detallat dels documents (EIA o IA) es troba disponible a la web de l’ACA, en el document “Estructura i contingut dels projectes en suport paper”.

Annex 21. Projecte Constructiu del Camí d’Accés

II-57 de 64

El Projecte haurà de contemplar la definició exacta de l'accés a l’estació de tractament, a nivell de projecte de traçat com a mínim, amb la finalitat de delimitar totes les possibles afeccions. Quan l'accés a l’estació afecta a una carretera, el Projecte inclourà el projecte constructiu de l’accés (amb les seves signatures corresponents), per tal de tramitar el corresponent permís a l'administració competent (a ser possible, informe positiu del servei responsable) i es delimitaran clarament les afeccions a finques per a poder fer les expropiacions corresponents.Les afeccions a finques a causa del camí d’accés figuraran a l’annex d’expropiacions amb el mateixos criteris que les altres finques afectades del Projecte, integrades en la mateixa llista i amb el mateix sistema de numeració.

Annex 22. Estudi de Seguretat i SalutS’inclourà el preceptiu Estudi de Seguretat i Salut o Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, tal com estableix l’ordenament actualment vigent (Reial Decret 1627/97), de 24 d’octubre. L’Estudi de Seguretat i Salut és obligatori si les obres reuneixen algun dels següents requisits:

- Pressupost d’execució superior a 75 milions de pessetes (450.759 €)- Duració estimada superior a 30 dies laborables, amb un volum d’ocupació superior

en algun moment als 20 treballadors- Volum de mà d’obra superior a 500, si aquest volum correspon a la suma dels dies

treballats del total d’operaris a l’obra- Quan es tracti d’obres de túnels, galeries i conduccions subterrànies o preses

El Consultor ha de garantir l’existència d’un Coordinador de Seguretat i Salut durant l’elaboració del projecte. L’Estudi inclourà especialment: Plànol d’organització de l’obra (indicant accés i zones de casetes d’obra, magatzematge de residus i magatzematge de materials), i Plànol de senyalització i desviaments de trànsit

Annex 23. Gestió de residusS’incorporarà aquest annex un estudi de la gestió de residus de construcció i demolició amb el contingut mínim establert a l’article 4 del “Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de residuos de la construcción y demolición.

6.2 Documents núm. 2, 3 i 4 Plànols

El documents següents, contindran tot l’especificat al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars de la present licitació:

Document núm. 2: PlànolsDocument núm. 3. Plec de Prescripcions Tècniques ParticularsDocument núm. 4. Pressupost

7. TREBALLS A REALITZAR A LES DIRECCIONS D’OBRA

Els treballs a realitzar pel consultor es detallen a continuació:

TREBALLS PREVIS:

L’Adjudicatari analitzarà les circumstàncies existents que condicionin el plantejament de l’execució de les obres. Verificarà quantitativament i qualitativament la documentació existent corresponent a les preexistències físiques i als tipus d’intervenció en general i particularment el referent a geotècnia, serveis afectats, servituds, límits de les parcel·les, topografia i medi ambient.

II-58 de 64

Paral·lelament realitzarà la planificació de l’obra, i la fixació dels terminis de les diferents actuacions previstes, realitzant una anàlisi prèvia de les condicions que poguessin incidir en el normal desenvolupament de les obres, tant des de l’àmbit de la documentació contractual com per motius externs tenint en compte els condicionants mediambientals de l’actuació. A més a més, estudiarà les diferents afeccions de manera que l’obtenció dels permisos derivats d’aquestes no suposin un endarreriment de l’obra. En el cas que així es requereixi, es donarà suport a la Unitat de Serveis Afectats de l’Agència.

Etapa de construcció:

Durant l’execució de les obres, el consultor desenvoluparà les tasques de direcció d’obra. Aquests treballs es poden agrupar en tres grans àrees:

Seguiment pressupostari i de programació

L’equip de direcció d’obra estructurarà el projecte en unitats elementals d’obra, d’acord a les característiques singulars que els permeti ser considerades com a obres independents, tant en obra com en unitats pressupostàries.

Amb periodicitat mensual, o més sovint si ho demana la direcció d’obra, l’equip de direcció d’obra ha de realitzar l’amidament del grau d’execució de les diferents obres elementals, desglossades en les seves corresponents unitats pressupostàries. Amb aquestes dades, degudament contrastades amb les del contractista de l’obra, s’ha de seguir un estricte control pressupostari dels treballs.

En cada moment s’ha de poder obtenir una varietat d’informes pressupostaris, entre ells:

- Pressupost de l’obra executada- Pressupost pendent d’execució- Relacions valorades- Certificacions mensuals

És funció bàsica de l’equip de direcció d’obra un seguiment estricte d’aquesta per aconseguir la seva correcta execució, en termini i en pressupost, i preveure les incidències que a cada moment puguin sorgir.

Són funcions bàsiques:

Respecte del seguiment del contracte- Interpretació i maneig del contracte de l’obra.- Anàlisi de les reclamacions per part del contractista de l’obra, redactar un

informe de viabilitat i resolució, tenint en compte la seva afecció als costos programats.- Anàlisi de petició de modificacions del contracte per part del contractista de

l’obra, en el mateix sentit que en l’apartat anterior.

Respecte al control del pressupost- Seguiment del pressupost executat en quant a activitats i unitats d’obra,

mitjançant sistema informatitzat, actualitzant periòdicament el pressupost d’obra indicant les desviacions sofertes i estimant-les amb l’antelació suficient.

- Programació de pagaments al contractista de l’obra formalitzant un calendari que serà actualitzat sempre que sigui necessari, formulació de la corresponent relació

II-59 de 64

valorada mensual que, contrastada amb el contractista de l’obra que l’ha de signar, permeti al director d’obra l’expedició de la corresponent certificació mensual.

- Informació periòdica i puntual sobre previsions i control pressupostari.

Elaboració dels informes de seguiment d’obraEl treball de l’equip de direcció d’obra pel que fa al seguiment pressupostari i de programació s’ha de materialitzar en la confecció i edició dels informes que, sobre la marxa de les obres, poden ésser requerits per l’Agència. El contingut i format dels informes ha de ser acordat amb el director d’obra.

Seguiment del control de qualitat

Comprendrà els treballs de topografia i vigilància de les obres, control dels processos constructius i proposta i seguiment d’assaigs. Inclou les feines de:

Control geomètricEls equips adscrits a la prestació dels serveis de control geomètric i quantitatiu han de posseir la capacitació i qualificació tècnica per a la realització de totes les operacions que siguin necessàries per a l’establiment dels eixos principals de les obres a executar i la seva definició geomètrica. Conseqüentment, el consultor realitzarà, al menys, les següents operacions:

- Estudi i interpretació del projecte aprovat- Comprovació de la geometria i replanteig de les obres, controlant que les

obres s’ajustin a les projectades amb l’acompliment de les toleràncies geomètriques previstes.

- Qualsevol altre tipus d’operació complementària que a judici del director d’obra hagi d’ésser realitzada pel consultor pel millor i més adequat control de les obres en curs.

Control quantitatiuL’equip de direcció d’obra ha de portar a terme totes les operacions necessàries per al control de l’amidament de l’obra executada mensualment i la seva corresponent valoració, seguint les següents passes:

- Comprovació de les parts de l’obra que resten ocultes, realitzant els corresponents croquis que serveixin de base per a l’abonament i liquidació de les obres.

- Confecció i actualització dels gràfics comparatius d’obra programada i realitzada, informant al director d’obra de qualsevol anomalia important.

Control qualitatiuInclou les següents tasques fonamentals:

- Supervisió i seguiment del PAQ proposat per l’empresa constructora al seu càrrec. El consultor s’assegurarà de comprovar les garanties del laboratori proposat pel constructor (homologació), la revisió inicial del PAQ i el seguiment del seu compliment. El PAQ ha d’incloure l’obra civil i els diferents equipaments mecànics o electromecànics, si s’escau.

- Comprovació dels certificats de qualitat de tots els materials proposats pel Constructor abans de la seva col·locació a l’obra. Especialment, en tots aquells

II-60 de 64

materials que procedeixin d’una pedrera es realitzaran els assaigs oportuns a l’origen, és a dir, abans de portar els materials a obra.

- El consultor presentarà un PAC valorat (amb desglossament dels assaigs a realitzar i preus unitaris dels mateixos), addicional al PAQ del contractista, que haurà d’ésser aprovat per l’Agència. La realització dels assaigs proposats al PAC anirà a càrrec del consultor, el qual amb aquesta finalitat haurà de contractar un laboratori homologat de control de qualitat extern (i com a màxim un altre de complementari en el cas que sigui necessari pel control qualitatiu dels equipaments) i diferent d’aquell que realitzi el PAQ per part del contractista de l’obra. Ambdós laboratoris homologats hauran d’ésser aprovats per l’Agència.

- Vigilància de l’execució de les obres. L’equip de direcció d’obra reclamarà del constructor tota la informació relativa a les tècniques constructives a utilitzar en les diferents unitats d’obra abans de la seva execució i haurà d’aprovar-les i d’informar convenientment al director d’obra. L’aprovació correspondrà a l’Agència en aquells casos que suposi un canvi conceptual respecte de la filosofia del projecte constructiu.

L’objectiu final és garantir que l’obra s’executi d’acord amb el projecte i les modificacions aprovades per l’Agència i que les qualitats de totes i cadascuna de les unitats d’obra i els materials corresponents s’ajustin a allò especificat al plec de prescripcions tècniques del projecte i als plecs normatius generals que siguin d’aplicació.En cas de paralització o alentiment acusat del ritme d’execució de les obres, s’ha d’indicar a l’informe corresponent el motiu i la suposada responsabilitat del constructor. De manera anàloga es procedirà en el cas de danys a tercers amb motiu de les obres o qualsevol altre contingència.

Control de la reposició dels serveis afectatsS’ha de fer un seguiment diari del compliment del programa de reposició de serveis i servituds afectats per les obres. Aquest seguiment ha d’incloure com a mínim les següents tasques:

- Programació de la substitució i reposició de cada servei o servitud afectada ajustat al programa de treballs general de l’obra. Es farà un seguiment de la coordinació d’aquests dos programes de treball.- Relació amb les diferents companyies subministradores afectades i estudi de

les solucions variants que es poguessin plantejar.- Vigilància de les proves i de les verificacions a realitzar en cada un dels

serveis afectats.

Seguiment en matèria mediambiental

L’equip de direcció d’obra ha d’efectuar el seguiment en matèria mediambiental de les obres, desenvolupant les tasques següents:

Redacció del pla de medi ambient d’execució d’obra.L’adjudicatari de les obres ha d’elaborar el pla de medi ambient d’execució d’obra amb la supervisió de l’equip de direcció d’obra, i s’ha de basar en el document ambiental del projecte executiu.L’equip de direcció d’obra ha d’informar el pla i la direcció d’obra l’ha d’aprovar, mitjançant l’acta d’aprovació del pla de medi ambient d’execució d’obra, abans del inici d’obra.Dins l’esmentat pla de medi ambient el contractista de l’obra ha de redactar els procediments específics d’execució per a cada activitat d’obra amb afectació mediambiental,

II-61 de 64

descrivint les operacions essencials per a dur a terme les activitats de l’obra de manera que el impacte en el medi ambient sigui mínim, així com els procediments per a la gestió de residus d’obra i els procediments per a la gestió d’abocaments i vessaments.Per a cada activitat significativa (activitat per la que es redacta el procediment específic d’execució d’obra) el contractista de l’obra ha de completar el programa de punts d’inspecció i assaig (en endavant PPI/A). El contractista de l’obra ha d’incloure, dins de la documentació corresponent al pla de medi ambient un imprès anomenat registre d’execució, que permetrà anotar els resultats de les operacions d’inspecció i assaig executades d’acord amb el PPI/A corresponent.Tant els requeriments normatius com els plans d’emergència i la resta dels continguts de l’estudi de medi ambient d’execució d’obra han de ser completats i inclosos en el pla de medi ambient d’execució d’obra.

Control i vigilància de les obres en matèria mediambiental

L’equip de direcció d’obra ha de ser responsable del compliment, per part del contractista de l’obra, del contingut del pla de medi ambient. Per controlar aquest compliment:

- Demanar al contractista de l’obra els registres d’execució dels PPI/A, de cadascuna de les operacions d’inspecció i/o assaig executades amb el resultat obtingut.

- Quan es produeixi una situació d’emergència, exigir al contractista de l’obra el comunicat d’emergència corresponent.

- Realitzar periòdicament una avaluació del compliment dels requeriments, en el qual s’ha d’anotar per cada requeriment identificat com a aplicable pel redactor del projecte, la seva conformitat o disconformitat. La freqüència de les avaluacions coincidirà amb la freqüència dels informes que l’equip de direcció d’obra ha d’enviar a l’Agència.

- Registrar les no conformitats mediambientals que vagi trobant al llarg de l’execució de l’obra editant un informe de no conformitat (INC) per a cadascuna d’elles.

- Gestionar oportunament les no conformitats.- Promoure la creació d’accions correctores i accions preventives de caire

mediambiental a l’obra.- Enviar còpia a l’Agència de qualsevol comunicació rebuda de caràcter mediambiental.

Informes mediambientals de l’equip de direcció d’obra

Els informes mediambientals estaran estructurats en els següents capítols:A. Estat d’avanç de l’obra: tant per cent de facturació certificada respecte el total.B. Situació de les inspeccions/assaigs de les activitats significatives.C. Avaluació de compliment dels requisits normatius.D. Gestió de residus: s’han d’incloure les solucions concretes de segregació i recollida

adoptades a l’obra.E. Emergències: s’han d’incloure els comunicats d’emergència, en el cas de produir-

se’n algun, i registres d’haver fet simulacres de cadascun dels plans d’emergència.F. Comunicacions externes: s’ha d’incloure tota comunicació de caire mediambiental

que hagi arribat, relacionada amb l’actuació que s’estigui realitzant.G. No conformitats, accions correctores i preventives: s’han d’incloure els informes de

no conformitat, accions correctores i preventives de temes mediambientals emesos en el període previ a la data d’entrega de l’informe. Han d’anar acompanyats de les llistes de control que contindran la totalitat de no conformitats, accions correctores i preventives emeses des del començament de l’obra.

II-62 de 64

Els informes mediambientals han de ser signats pel cap de l’equip de vigilància mediambientals i enviats, mensualment i en finalitzar l’obra, al director d’obra.

Projecte d’obra executada:

Durant l’execució de les obres, l’equip de direcció d’obra ha de tenir entre les seves tasques la recopilació de totes les dades de l’obra, per part de la contracta, per a la posterior redacció del projecte d’obra executada As-Built, de la Direcció Tècnica, al marge del realitzat pel contractista de l’obra. En aquesta feina han d’estar implicats tots els components de l’equip, especialment els encarregats de topografia que supervisaran la topo MDS de l’obra i de delineació que verificaran els plànols de contracta de l’obra. El projecte d’obra executada, que s’elabora seguint els criteris del director de les obres, ha de contemplar els següents aspectes formals, sense detriment d’altres aspectes que es puguin requerir en funció de la tipologia de l’obra:

Memòria- Antecedents de l’obra.- Objecte del projecte.- Descripció de l’obra executada, fent referència clara a l’obra originalment

contractada i a les posteriors modificacions, si s’escau.- Tots els apartats propis de la memòria d’un projecte: termini d’execució,

revisió de preus, declaració d’obra completa, pressupost per a coneixement de l’administració, classificació del contractista de l’obra, etc.

- Annexos amb tots aquells càlculs realitzats durant l’obra, inclosos o no en el projecte constructiu inicial. S’ha d’incloure un annex amb la geotècnia de la zona incloent-hi els nous assaigs que s’hagin realitzat i un annex topogràfic on es reflectirà, en coordenades UTM, les bases de replanteig de totes les obres executades, en concret topografia MDS en el cas de las EA’s.

- Reportatge fotogràfic: s’ha d’incloure un annex amb un reportatge fotogràfic de l’estat final de l’obra on s’ha de recollir totes i cadascuna de les unitats d’obra amb suficient detall. Aquestes fotos s’han de situar numerades sobre una planta general de l’obra.

- Annex de modelització hidràulica de l’obra: Model hidràulic de l’obra amb topografia MDS actualitzada de l’obra.

- Annex de control de qualitat: En aquest annex s’han d’incloure tots i cadascun dels resultats dels assaigs realitzats al llarg de les obres pels laboratoris d’autocontrol i contrast.

- Annex de serveis afectats i expropiacions definitives el qual ha d’incloure la documentació gràfica necessària que reflecteixi clarament l’estat final dels serveis i terrenys afectats així com les còpies dels documents que acreditin la disposició i/o autoritzacions per a la modificació d’aquests.

PlànolsS’han d’incloure tots i cadascun dels plànols del projecte constructiu inicial modificats d’acord amb les variacions que s’hagin pogut realitzar a l’obra. Així mateix s’han d’incloure els nous plànols de detall de l’obra executada. Tots aquests plànols modificats quedaran perfectament identificats a les caixes corresponents, explicitant el número de la modificació i la seva data. En aquests plànols s’ha de tenir una cura especial a situar amb coordenades (x, y, z) tots aquells punts singulars de l’obra com són els punts d’inici i final de conduccions, els serveis afectats i els seus encreuaments, etc.

II-63 de 64

PressupostHa d’incloure un document de pressupost complet. Als quadres de preus s’han d’afegir tots aquells preus contradictoris aprovats per l’Agència. Els amidaments, els pressupost de detall i el pressupost general de l’obra s’han de presentar comparats amb el pressupost original de l’obra, acarats full a full (capítol a capítol).

Valoració de l’obra executada

Ha d’incloure la relació de certificacions, el càlcul de la revisió de preus i del import pendent d’abonament al contractista de l’obra. S’ha d’editar un mínim de quatre (4) còpies en format paper i tres (3) còpies en suport CD-ROM. Totes les dades subministrades en suport informàtic han de ser compatibles amb el programari de Microsoft (Office: Word, Excel, Access, Power Point i Outlook, Project i Access), AUTOCAD i TCQ. Dins el cost del projecte d’obra executada s’ha d’incloure la col·locació d’una xarxa de bases topogràfiques (model de clau ACA) que permetin el futur replanteig en tot l’àmbit de l’obra, així com totes les despeses generades per a la seva redacció i edició (topografia, delineació, ...).

II-64 de 64