historia nacional de catanulya rovira virgili

Histria Nacional de Catalunya

PURCHASED FOR THE

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY

FROM THE

CANAD COUNCIL SPECIAL GRANT

FOR

CA.TALA1L L.MrTlKTiF, fr T.TTKfA.TimE

ES PROPIETAT

A^. A. G. S. A., Arts Grfiques - Casa?iova, 212 i 21^ - Barcelo?ii

SETENA PART

LA CATALUNYA IMPERIAL(Acabament)

CAPTOL IX

La civilitzaci catalana des de les darreries del segle XIIIfins a les primeries del segle XV

(Acabament)

6. LES CINCIES, LES LLETRES I LES ARTS

La instrucci. La gradual secularitzaci dels estudis ^ port la florida de lacultura fora de les catedrals i dels monestirs. Cal remarcar, per, que l'Esglsiaconserv en tota l'Edat mitjana la facultat d'ensenyar oficialment, com a dretpropi. Aix, per a la creaci de les Universitats oficials dels pasos cristians, caliauna concessi o autoritzaci eclesistica.

En la cultural universal d'aquest perode, Catalunya ocup un lloc de pri-mer rengle. L'estudi i la cincia eren tinguts ac en un alt concepte. Pere III, en

una lletra de l'any 1 382, deia que els Estudis, sobretot els generals i majors, snornament i utilitat mximes del nostre regre* ^. Mart I deia, l'any 1398, amb mo-tiu de fer una fundaci per als Jocs Florals de Barcelona, que solament la cincias anomenada suma noblesa en aquesta vida ^. Es pregunta Heinrick Firke ambra; ^*Es podria aplegar en qualsevol pas una collecci semblant als Documntsper la histria de la cultura catalana medieval} ^. Jo crec que no. Ni a Roma,on hi ha la Cria papal, ni a Frana, on l'esplendor del segle xiii ho podriafer ms possible. ^

Hi hagu aleshores, no solament un aven de la secularitzaci de la cultura,

i) Vegi's el volum v de la present obra. Pgs. 02 i 93.2)

lilSTORIA NACIONAL DE CATALUNYA

i^tbdlue de YCQmncfama femorum amaldde x>fl.Unom.

ans encara un aven de la seva democratitzaci. La burgesia, especialment en laseva part ms benestant, s'esfor per instruir-se i per protegir les manifestacionsde la vida espiritual de Catalunya. L'rea de difusi de la cultura s'estengu molt.

Les Universitats o Estudis generals de Lleida i Perpiny. A mitjanselge XII s'establiren a Itlia i a Frana les primeres Universitats docents, que

foren installades, respectivament, a Bolonyai a Pars. ^

Les Universitats medievals constituen gransescoles organitzades com a corporacions; te-nien una administraci prpia; gaudien de pri-vilegis pontificis i de prerrogatives i exemp-cions atorgades pels monarques; posseen elmonopoli de l'ensenyament dins un determinatterritori i donaven amb valor oficial els grausacadmics. A partir del segle xiii, les Univer-sitats prengueren el nom d'Estudis generals.La Universitat i el Municipi sn les dues granscreacions originals de l'Edat mitjana. ^

Quan encara a Catalunya no hi havia Uni-versitat prpia, els estudiants catalans acudiena les Universitats estrangeres, sobretot a les deBolonya i Montpeller. En aquestes dues Uni-versitats els catalans foren molt nombrosos desde les darreries del segle xii, i hi constiturenun dels agrupaments que la poblaci escolarhi formava segons la classificaci de nacionso pasos d'origen. ^

La Universitat de Montpeller, on hi havial'escola de Dret ms antiga de Frana, era una

de les que tenien major prestigi dins l'Europa medieval, i fou molt freqentadapels estudiants catalans, dhuc desprs de la fundaci de la Universitat de Lleida,per b que des d'aleshores ja no hi foren tan nombrosos, i menys ho forenencara quan, a les darreries del segle xiv, es fu crnic al sud de la Gllial'estat de pertorbaci. Els estatuts de l'Escola de Dret de Montpeller disposavenque per al crrec de rector crrec que tenia un any de durada hom havia d'ele-

[ Gaeljx

LA CATALUNYA IMPERIAL

preponderant als consellers d'aquest ltim origen dins el Consell de l'Estudi ^.

A les darreries del segle xiv encara hi havia a Montpeller una cinquantena d'estu-diants catalans, que es barallaven perqu els gironins volien acaparar els crrecs. -

L'any 1300 (primer de setembre), Jaume II fund la Universitat de Lleida, pera la qual cosa obtingu el corresponent privilegi papal; el pontfex conced al nos-tre Estudi general els mateixos privilegis i llibertats que havia concedit abans a laUniversitat de Tolosa de Llenguadoc. La Universitat lleidatana fou la primera Uni-versitat de Catalunya. Hom tri la ciutat de Lleida perqu venia a sser el centregeogrfic dels diversos Estats que formaven aleshores la Corona catalano-aragonesa.

En fundar la Universitat de Lleida, Jaume II establ la seva reglamentaci. Elscrrecs de rector, consellers i altres, eren designats per elecci anual. En aix i enles atribucions d'aquests crrecs hom prengu per model el reglament de la Uni-versitat de Bolonya. El canceller era nomenat a perpetutat pel comte-rei. Els doc-

tors, els professors, els escolars i el personal universitari tenien les corresponents

prerrogatives.

A Lleida eren donats els ensenyaments de Dret civil i cannic, Filosofia,Medicina i altres. Fins al cap de molt temps no s'hi enseny Teologia. Les Uni-versitats de Pars i de Tolosa diu el P. Vicents Beltran de Pleredia , comptantamb l'ajut dels Pontfexs, sobretot en l'poca d'Aviny, no es resignaven a qufos sostreta Espanya de llur radi d'acci, com hauria ocorregut si s'hagus implan-

tat a Lleida la facultat de Teologia. Per fortuna tenien els dominicans a Barcelonaun florent estudi general a part del de Lleida i d'altres estudis particulars distri-buts pels convents de la provncia d'Arag. I d'aquells estudis sortiren els cridatsa regentar les ctedres de Teologia i de Dret a les catedrals d'aquell reialme ^.

Els monarques catalans, durant el segle xiv, demanaren insistentment al papa quefos establerta a Lleida la facultat de Teologia; per no ho pogueren aconseguir ^.

Sembla que no hi fou establerta fins a l'any I430.La Universitat lleidatana adquir ben aviat una gran fama cientfica, assol

una vida prspera i esdevingu el ms important centre cultural de Catalunyaen aquells temps. Caus, per, preocupacions a Jaume II i al seu fill i suc-cessor Alfons UI: els professors faltaven sovint; la clerecia, els ciutadans i els

estudiants convivien difcilment, i moltes vegades es produen disturbis permotius ftils o per disputes de mal gnere, fins al punt que en repetides ocasionsva pensar-se a traslladar la Universitat a un altre lloc ms propici, com perexemple Barcelona. ^

i) Pal Forsier: Les statuts et pririlges des L'niversits Franaises. Tom ii. Document nmero 947.a) Pal Fournikr: Lloc citat. Document nmero 1235.3) Fra Vicents Beltran db Herbdia, O. ?.: Los Dominicosy la ensenanza deia teologia en el reino de Aragn Mis-

cel'lnia tomista. Barcelona. Any 1924. Pg. 42.4) A. RBi I Llcch: Documents per a l histria de la cultura catalana in'g-eral. Tom I. Pgs. 395 i 396. Tom 11.

Pgines 253 > S*-5) H. Finkb: Relacions dels reis d 'Arag, etc. Pg. 75.

HISTRIA NACIONAL DK CATALUNYA

Prenent per model l'Estudi general de Lleida, Pere III el Cerimonis fund,l'any 1350, l'Estudi general de Perpiny. El papa conced a aquesta Universitatels mateixos privilegis que tenien les de Montpeller i Tolosa.

Per a explicar el descabdellament de la cultura intellectual a Catalunya durantl'Edat mitjana, cal tenir en compte les relacions permanents que hi hagu ambles Universitats de Pars i Bolonya, i sobretot amb la de Tolosa i altres delLlenguadoc. ^

Els Estudis privats de Barcelona. A les ciutats populoses que no tenien^t^niversitat prpia, hi havia importants escoles particulars, la majoria organitzadespels frares dominicans i els franciscans, en les quals hom ensenyava Gramtica,Lgica, Dret civil i cannic i llenges.

Eren particularment importants els Estudis privats de Barcelona, a despit deno tenir prerrogatives oficials. Els dominicans i els franciscans tenien organitzatsa la capital catalana llurs respectius centres d'estudi. En aquests centres cursarenfra Francesc Eiximenis i fra Vicents Ferrer.

Mart I es proposava de crear un nou Estudi general o Universitat, i voliaestablir-lo a Barcelona (anys 1 398 i I408). No arrib a fer-ho, per haver topat ambl'oposici del Consell municipal, que veia un perill per a la pau i l'ordre de la ciu-tat en la srie d'immunitats i exempcions de qu estaven revestits aquesta classed'establiments. ^

Segu, doncs, Barcelona amb els seus Estudis privats dedicats a l'ensenyamentfilosfic, gramatical i jurdic. Tamb en alguna ocasi s'hi havia ensenyat Medi-cina; Mart I don estabilitat a l'Estudi de Medicina de Barcelona, el perfeccioni el proteg especialment. ^

L'ensenyament local. Les escoles locals, en aquesta poca, eren moltnombroses. Moltes poblacions catalanes d'importncia mitjana i fins de petitaimportncia tenien llur escola respectiva.

A l'Estudi de Valncia s'havien anat formant diverses escoles, i tant la ciutatcom les persones eminents desitjaven, feia molts d'anys, veure-les agrupades enuna Universitat. Per a millor resoldre la qesti hom encarreg a Francesc Eixi-menis, al llicenciat en decrets Pere Catal, al llicenciat en lleis Francesc Tallat i alnotari Salvador P'errando, la redacci d'uns estatuts per a procedir a la reuni deles diverses escoles en una sola de general. Complida la comanda, els estatutsforen presentats al magistrat el dia 27 de setembre del 1 399. ^

i) Toms Carreras i Artau: Inlroducii a la Ilislria delJ'ensament filosfic a Catalunya. Barcelona. Any 1Q31.Pgina 64.

2) JoSBP M. Roca: La Medicina catalana en lemps del Rei Marti. Volum de l'Homenalge a la memria del KeiMart. Pgs. i6i i segents.

3) JoSKP M. Koca: Lloc citat. Pgs. 166 i segents.4) J. ViLr,\NLrKVA: Viaje literria a las iglesias de Expaa. 'Vum \i. Pg. 108.

12

LA CAIALUNYA IMPERIAL

Les escoles filosfiques i teolgiques. La filosofia cristiana medievalque hom designa amb el nom d'Escolstica, arrib en el segle xiii al seu puntculminant, grcies al coneixement que hi hagu, des dels comenos d'aquest segle,de les principals obres d'Aristtil. Abans, les escoles cristianes de filosofia nomsconeixien, entre els escrits aristotlics, els de Lgica.

La influncia racionalista i materialista de les doctrines d'Averrois, comenta-dor alarb d'Aristtil, s'havia ests molt. A partir de la segona meitat del segle xii,en qu Averrois visqu, els filsofs cristians de l'Occident reaccionaren, i aquestareacci port com a conseqncia una gran florida dels estudis filosfics d'aquelltemps.

Dins el corrent cristi de la filosofia escolstica es marcaren dues tendnciescabdals: la franciscana, de tradici platnica i agustiniana i de carcter mstici idealista, i la dominicana o tomista, que procurava d'harmonitzar la filosofiad'Aristtil amb el cristianisme mitjanant la construcci d'un sistema intellectualon predomina la ra, temperada per una espcie d'eclecticisme prctic. SantToms d'Aquino fou el ms eminent representant d'aquesta ltima tendncia.

Els filsofs catalans entraren de ple dins el moviment filosfic universal en lasegona meitat del segle xiii. La Catalunya medieval tingu, entre els seus filsofsi escriptors, homes de fe ardent i homes de fe serena, agustinians i tomistes. Tin-gu aix mateix els seus escptics; tot all que la literatura catalana medieval pro-du en el camp de l'escepticisme ho trobem en les obres de Bernat Metge i d'An-selm Turmeda i; s de creure, per, que la zona de l'escepticisme filosfic estavafora ms estesa a Catalunya, i que les dificultats que hi havia per a manifestar-seen aquest sentit expliquen que no en coneguem d'altres manifestacions.

Ramon Mart. Hem parlat ja d'aquest filsof i teleg de l'orde de predica-dors en tractar del regnat de Jaume I, durant el qual fou un dels ms ardits pro-pugnadors de la lluita teolgica contra els jueus.

Fra Ramon Mart nasqu cap a l'any 1230. Encara era viu l'any 1286;hom suposa que mor en el dit any 2. Compongu diverses obres, entre les qualsn'hi ha una contra el Cor i una Summa contra els jueus, escrita en hebreui en llat l'any 1278.

Ha estat anomenat el primer orientalista d'Europa> ^ i el ms clebrerabo-hebraitzant del segle *. Menndez Pelayo el presenta com a insigneteleg, filsof, escriptuari i filleg. Estava versat en l'erudici talmdica i rab-nica, potser com no ho hagi estat cap altre cristi, i era un profund conei-xedor de la llengua arbiga, de la qual hom li atribueix el primer diccio-

i) MARAb Olivah: Introducci a l'edici de les obres menors de Bernat Metge i Anselm 1 urincda. Els NostresClssics. Barcelona. Any 1927. Pg. 5.

a) F. Valls i Tabkrner i Ferran Soldevila; Histria de Catalunya. Volum ii. Pg. 8S.3) L. NicoLiU d'Olwbr: Literatura catalana. Estudis Universitaris Catalans. Tom i. Any 1907. Pg. 51.4) Mandonsbt: .S'r'^jr

HISTORIA NACIONAL DE CATALUNYA

nari ^, En el seu llibre Pugio fide, Ramon Mart recolza en l'autor rab Algatzell 2,

Aquesta obra, composta l'any 1278, s un veritable monument del saber medie-val, constitueix el mxim esfor d'aquelles controvrsies des del punt de vistacristi. 3

Cap als anys 1250-1257, escriv VExplanaci simboli apostolorum *; en aquestaobra segueix la tradici que cada apstol havia dictat un article de la fe, i exposai demostra el dogma que hi ha contingut en els dotze articles.

Pere Pasqual. Aquest mercedari valenci s una de les figures que ms esdestacaren en la polmica amb els rabins. Era un gran predicador, que actu coma tal en diverses regions d'Europa. Fou bisbe de Jan. Mor mrtir a Granadal'any 1300, i fou ms endavant canonitzat.

Escriv una obra intitulada Disputa contra elsjueus i diversos llibres en catalinspirats en llegendes evangliques. Tamb escriv obres de carcter religis,especialment contra el mahometisme, redactades en llengua llatina, i altres obresen llengua castellana.

Ramon LluU. La figura ms alta de la literatura i de la filosofia catalanesen aquest perode, s Ramon Llull.

LluU nasqu a Mallorca, fill de pares catalans d'alt llinatge. No s exactamentconeguda la data de la seva naixena; la tradici la posa en el dia 25 de generdel 1233, per no hi ha cap referncia ni cap document que ho confirmi.

El seu pare, barcelon, prengu part a la conquesta de Mallorca en temps deJaume I, i obtingu per aquest fet importants possessions a l'illa. La seva mareera Elisabet d'Erill.

Tenia Ramon Llull onze o dotze anys quan el prengu per patge Jaume el Con-queridor, i amb el dit carcter segu al monarca en els seus viatges continuats.Desprs fou senescal i majordom de l'infant Jaume, futur rei de Mallorca.

Es cas amb una noble dama. Blanca Picany, que li don dos fills, Domnec(al qual dedic ms tard el llibre de Doctrina pueril) i Magdalena, que es casamb Pere de Sentmenat, Essent ja casat, Llull componia vanes canons a honord'una dama que ell cobejava. Llome sensual, tingu amors fora del matrimoni. Enuna de les seves nits d'aventures, se li aparegu la visi de Jess en creu; quatrevegades ms se li repet aquesta aparici, i Llull, contrit, es fu frare francisc.Aix amb el penediment per les aventures amoroses es relacionen la seva conver-si i ia seva posterior vida de contemplaci i penitncia.

Esdevingut francisc, Ramon Llull emprengu una srie de pelegrinatges, i de

i) M. Mensdrz Pelayo: Prleg a l'obra Algazel, del doctor Asn. Saragossa. Any 1901. Pg. sxxi.2) M. As.v: Mohidin. Voliim del Homenaje a Menndez y Pelayo. Pg. 217.j) Toms Carreras i Artau: Introducci a la Histria del Pensamentfilosfic a Catalunya. Pg. 37.4) P. JoSBP M. March. S J.: Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Any 1908. Pgs. 443 a 496. En el dit treball

s reproduda V Explanatio.

14


tornada a Barcelona va aconsellar-se amb Ramon de Penyafort sobre el seu pro-psit d'anar a Pars a aprendre gramtica i altres cincies, amb les quals pogusdedicar-se a la conversi d'infidels. Penyafort, dominic i inquisidor, que devia

trobar que aquell francisc flamejant era un home perills, el dissuad dels seuspropsits i el fu tornar a Mallorca, All, durant alguns anys, Llull aprengu la

llengua arbiga de boca d'un esclau sarra.Ms endavant fu una estada a Randa. El puig de Randa escriu Lloren

Riber s'eleva silencis i meditatiu damunt el pla de Mallorca, florit de flors d'aus-teritat, de cards

i d'albons, i ple

de sbries ca^^^ ^^^ " ^'^ ' ^^'^'" Hf H^^ +1*- >H>wderneres msti- ^^^ /^

ques... ^. RamonLlull es bast una

ermita a la mun- Signatura de Ramon Llull en la seva joventut (segons Miret i Sans)

tanya i hi sojor-n ms de quatre mesos. All volgu trobar la inspiraci per al llibre amb elqual havia de provar la veritat: VArt general o Ars magna (any 1 272).

Escrit el llibre, deix Randa i an a Miramar, on el rei Jaume de Mallorcafund i dot, a precs de Llull, un monestir per a tretze frares, que havien d'apren-

dre la llengua arbiga per tal que poguessin dedicar-se a la conversi de musul-

mans. A Miramar escriv el Llibre de Contemplaci en Du, ^\ Llibre de V Ordede Cavalleria i probablement el Llibre del Gentil e dels tres savis.

Desprs an a Roma, per a tractar amb la Santa Seu sobre la fundacide diversos convents per l'estil del de Miramar. De Roma pass a Alemanya, onconegu l'emperador. Posteriorment an a Barbaria, i ms tard a Terra Santai a molts altres llocs.

De tornada d'Orient sojorn a Perpiny, on escriv l'obra rimada Z


fou entesa. LIull confess que explicant la seva doctrina per manera de saberhavia fracassat, i la volgu explicar per manera d'amor; amb aquest propsitcompongu el llibre, escrit a Pars, Flix de les Meravelles del mn. Descoratjat i tristtorn a Montpeller, on explic la seva art, incompresa a la Sorbona, i escriv unaobra de tendresa, el Llibre de Santa Maria.

Trobant-se Llull a Gnova, a principis del 1292, caigu greument malalt i sofrensems una crisi anmica. Aix fu que ajorns els seus propsits d'apostolat aBarbaria; per al capdavall pogu embarcar-se d'amagat dels seus amics i es tras-llad a Tunis, on es pos a predicar. Fou empresonat i es decret el seu exili; vaestar tres mesos amagat al port, i al capdavall fugi a Npols, on lliur al papa Ce-lest V la clebre Petici de Ramon. Celest renunci el soli papal, i el succe Boni-faci Vin, que no fu cas de les insistents peticions de Llull; aquest, desesperanat,escriv les cobles del Desconhort. La depressi d'esperit aviat li pass, i a Romamateix escriv VArbre de Sciencia (anys 1 295-1 296). Al cap de poc temps, desprsd'un altre viatge per diversos llocs, torn a Pars, on enseny novament a la Sor-bona. En aquesta ocasi fu una altra estada de dos anys a la capital de Frana,i desprs torn a Mallorca, passant per Barcelona.

Davant la nova que el Gran trtar havia conquistat el regne de Sria, RamonLlull se n'an de pressa cap a Xipre, i all sab que la nova era falsa. Els serventsque tenia en aquella illa intentaren emmetzinar-lo, i aleshores es trasllad a Fama-

gosta, on l'acoll el Gran mestre dels templers. Viatj per les illes i les cos-tes de la Mediterrnia, fins que s'encamin a Pars novament.

An ms tard a veure el papa Climent V; pass a Mallorca i d'all a Bugia,per realitzar el seu projecte de predicaci als sarrans. Tancat a la pres, a precsdels mercaders catalans i genovesos d'aquella ciutat africana fou alliberat. Ana Pisa a predicar la croada, i aconsegu l'ajut dels pisans i genovesos. Visit elpapa a Aviny, tot aprofitant l'estada per a llegir la seva Ars a un gran nombred'homes de cincia, els quals l'acolliren favorablement.

Per a defensar els seus arriscats projectes, Llull es present, l'any 1

3

II,

davant el concili ecumnic de Viena del Delfinat (Frana). En part, els dits pro-jectes foren admesos.

Ramon Llull fu testament a Mallorca, als 27 d'abril del 1313, tot prepa-rant-se per a una nova partida a l'Africa. S'embarc cap a Bugia el dia I4 d'agostdel 1 3 14, acomiadat pels jurats i per una gran gentada. Jaume II de Catalunya-Arag li don recomanacions per al rei de Tunis, i de ms a ms deman al pareguardi dels menorets de Lleida que tramets a Ramon Llull el seu deixeble fraSim de Puigcerd, a fi que aquest l'ajuds en la predicaci als sarrans. Percert que la data d'aquesta lletra i la d'una altra de posterior demostren que nos exacta la data tradicionalment assignada a la mort, en martiri, de RamonLlull. La data tradicional de la mort a Tunis (29 de juny del 1315) ha estat moltdiscutida; davant els arguments documentals en contra, Rubi i Lluch es decanta

16

LV CATALUNYA IMPERIAL

a creure-la inexacta. No existeixen, diu Lloren Riber, documents d'irrefragablecertitud histrica que obliguin a dubtar del martiri a 'lunis, el qual, segons una

tradici mai no interrompuda, fou per lapidaci K Per cal afegir que tampoc es

pot donar per completament certa la versi tradicional del martiri.

Ramon LluU fou un fervent partidari de la unitat. \^olia reduir a unitat elmn, els Estats, les llenges, la cincia, la religi i la filosofia. El seu esfor perla unitat de la cincia s'en-

caminava cap a la unitat reli-giosa, que li semblava unacosa assolible.

\.' Art magna, dita tambArt general i Ars compen-

diosa inveniendi veritatem(any 1272), s la base i la claudel sistema lulli; en snaplicacions V Ars demostrati-

va i V Ars inventiva, i n's re-

sum VArs gensralis ultima

(any 1 308). 1.' Arbre de Scien-cia s ensems simplificaci,

complement i divulgaci deV Ars magna, i per l'xit que

aconsegu, per la riquesa delseu lxic filosfic i per les se-

ves vastes perspectives cien-

tfiques resulta una mena' Organon medieval catal. ^

L'anhel que tenia Llull desimplificar els procedimentsracionals i de facilitar el co-neixement de tota la cin-cia humana, es tradu en unsistema utpic que, basant-se en l'encadenament cclicde les proposicions (la llei del qual ell creia haver descobert) i preconitzant com

a moviment natural de l'enteniment i com a mitj de declarar la veritat l'equi-paraci (o comparaci d'una proposici determinada amb els primers principisdonats per certs), tenia com a procediment essencial l'exposici dels principis

Ramon Llull (bust de la Universitat de Barcelona)

i) Lloren Kiber: La vida Je Ramon Llull. Pg. 172. Id.: Vida i actes del Reverend Mestre i Benaventurat mrtirRamon Llull. Any iqi6.

) Toms Carreras i Artau: introducci a la Histria del Pensamentfilosfic a Catalunya. Pg 47.

2 V. VI

HISTRIA NACIONAL DE CATALUNYA

universals i transcendentals per mitj de signes i representacions grfiques queservien per a fer combinacions diverses: tal era el sistema de VArt magna i d'al-tres obres expositives i abreviatives d'aquesta. Aix venia a sser una espcied'lgebra del pensament, destinada a facilitar l'aprenentatge dels coneixementshumans i mostrar amb certitud les coses per combinacions mecniques de lesrodes movibles i superposades, que representaven les idees abstractes i gene-

rals. Llull no es proposava de crear unamquina destinada a substituir el treballdel pensament amb les operacions girat-ries d'uns cercles, sin un mtode heursticamb el qual els illetrats mateixos poguessinresoldre els dubtes i els atacs contra llur fe.Aix Ramon Llull perseguia un fi apologtici al mateix temps didctico-popular. ^

Portat per l'afany de divulgaci cient-

fica, en diverses de les seves obres filosfi-

ques Llull se serv profusament d'allegoriesper a exposar les seves doctrines. Aques-

tes, en general, tenen un cert clor d'illu-

minisme. Entre els estmuls ms poderososde moltes de les seves obres, dels seusdiversos viatges i de la seva actuaci incan-sable, hi havia l'hostilitat radical que sen-

tia per les doctrines d'Averrois i el pro-

psit de convertir al cristianisme els jueus i sarrans; estmul que tamb con-tribu a determinar la tendncia demostrativa de la teologia lulliana, en laqual s'intenta provar humanament per la ra la veritat dels dogmes de la fecatlica. 2

La riqussima personalitat de Ramon Llull es descompon en una multitud d'as-pectes: era filsof, teleg, jurista, pedagog, poeta i novellista, i tenia extensos

coneixements de les cincies fsiques i naturals. Escriv sobre tots els rams queestuJia la intelligncia humana; lluit contra la cincia del seu temps; volgucapgirar el mn social; disput amb cristians, jueus, mahometans i pagans;i es crei amb prou forces per a convertir tot el llinatge hum a la religi delCrist ^. Erancisc, Llull pertany a l'escola idealista medieval; doctrinalment,depn molt de Sant Agust. ^

El mtode preferit de Ramon Llull era el contemplatiu i mstic, no pas el

i) Otto Kkichbr: Raymuniius Lullius und seine Stetlung zur arahischen Philosophie. Mnstpr. A ny 1909.2) I". VaLIiS i Tabbrner i Fbrran Soldevila: Histria de Catalunva. Volum 11. Pgs. 89 i 911.3) J. Torras i Baoss: La Tradici Catalana. Pg. 200.4) J .-H. PRonsT: Caraclre tt origini des idees de Raymond Lulle. Tolosa de Llenguadoc. Any 1912. Pgs. 258 a 296.

Joan Avint: La ideologia agustiniana, 'Altiia Mater del sistema cientfic lulli. Barcelona. Any 1930.

El smbol de la veritat en VArs nlag/ia,de Ramon Llull. (De l'edici de Magn-

cia, anys 1721-1742)

18

LA CATALUNYA LMFERIAL

racional i lgic. Atenent-se al seu mtode filosfic sadollat de. misticisme, elaborla formidable enciclopdia del Llibre de Contemplaci (any 1 272). ^

De l'anhel de posar la filosofia a l'abast de la gent comuna vingu el seuesfor insistent per crear el nou artifici lgic, que fos com un instrumentpopular del recte pensar. No satisfet amb V Ars magna, intent noves reduc-cions amb les seves Arts breus i limit fins al mnimum el nombre de figuresde la seva art combinatria per amor dela fragilitat humana hom llegeix en laVida coetnia , emps per la seva driagenerosa de democratitzar la filosofia posa-da al servei de la fe cristiana. Cal dir,per, que el racionalisme, tot representant

un moment interessantssim de l'obra deLluU, fou secundari en aquesta, puix que

constitua noms un recurs polemstic deri-vat de les necessitats peremptries d'aquelltemps. La tendncia racionalista de Llullfou fcilment superada pel seu misticisme,que constitueix el siibstraturn de la filosofialulliana. Una altra tendncia secundria enLlull s la del criticisme, superada tambpel misticisme. Una grandiosa filosofia del'amor, teolgica, metafsica, psicolgica i

moral a la vegada, anima i escalfa \.o\.Vopuslulli -. La filosofia franciscana, ms aviat que una escola prpiament dita, eraun conjunt de doctrines d'uns homes d'individualitat molt accentuada poetes,filsofs i homes d'acci tot d'una pea , animats per un esperit com moltintens, per cadascun dels quals vivia molt personalment la prpia filosofia i

descrivia la seva peculiar rbita. Una d'aquestes grans figures individuals fou

Ramon Llull. ^

s ben difcil l'harmonitzar els principis que constitueixen la filosofia lulliana.L'obra de Llull, sobretot la filosfica, s plena de contradiccions. No s un sistemaorgnic, sin un enorme conjunt utpic, destinat al combat contra la filosofiaarbiga i sobretot contra Averrois. Les seves doctrines sn d'un escolasticisme

oriental i popular.

Presenta Ramon Llull un altre aspecte interessant per les seves idees jur-diques i pel seu sistema de dret, que no han estat tan estudiats com caldria. Des

d'aquest punt de vista sn notables el Liber Principiarum Juris, que escriv

i) Lloren Riber: Vida abreujada de Ramon Llull.2) Toms Carreras i Artau: Introducci a la Histria del Pensament filosfic a Catalunya. Pgs. 43 1 +4-3) Toms Carreras i Artau: Lloc citat. Pg. 61.

Una figura de Y Ars magna, de RamonLlull, simbolitzant l'sser Suprem. (Del'edici de Magncia, anys 1721-1742)

19


a Mallorca l'any L272; VArs juris, escrit a Montpeller l'any 1283, i VArs J^urisNaturals, escrit a la mateixa ciutat l'any 1303- ^

Hom ha atribut a Ramon Llull tractats d'alqumia, per molts autors els con-sideren apcrifs -. Una de les raons allegades per considerar-los aix s que ellfu declaracions contrries a l'alqumia. ^

Les grans obres literries de Ramon Llull sn: el Blanquerna Lo llibred' Evast e Blanquerna {^ny 1283)

,

que t per objecte l'ordenaci final de totsels estaments de la societat i s el primer assaig de novella biogrfica i socialen les literatures occidentals ^; Flix de les Maravelles del Mn, autobiogrfic,de tendncia moral; el Llibre del Gentil e dels tres savis, i les Disputacionsdels V savis.

El Llibre d'Amic e Amit (que forma part del Blanquerna) s una gran compo-sici potica en prosa, un esclat passional; constitueix una obra personalssima, i

nica en el seu gnere, no solament dins la producci lulliana, sin dins la pro-ducci de l'poca ^. Noms s comparable, segons Mateu Obrador, amb les Fio-retti de Sant Francesc i les populars efusions devotes dels franciscans primitiuF.

Ls una obra amarada de misticisme, en la qual s'inspir sovint Verdaguer. Homha assenyalat en aquest Llibre tres influncies: la franciscana en el sentiment,

la dels sufs musulmans en la forma (puix que est dividit en aitants versos comha dies l'any ^), i el misticisme extic dels trobadors. Llull, que havia estat tro-

bador, conserv la imatgeria amorosa trobadoresca. "'

En les obres rimades, mostra Llull una notable originalitat. Les seves compo-sicions en vers tenen un carcter catal fonamental, a despit dels provenalis-

mes de llenguatge. Els seus rims mai no s'incorporaren als canoners provenalsni catalans; llur imperfecci els n'allunyava i ell mateix no ho pretenia; el seuobjectiu era ben diferent del que perseguien els ltims trobadors ^. Llull potsser considerat com un patriarca de la poesia catalana. El Desconkort, poemaelegac, en seixanta-nou cobles de dotze versos monorrims alexandrins, s la sevaobra mestra potica;. es cantava amb so de Berart, que devia correspondrea algun poema francs ^; en el Desconkort la sang regalima per la ferida oberta decada estr(jfa i*^'. Ms emotiu s encara el Cant de Ramon, d'un gran sentimenti d'una gran fora lrica. Ramon Llull obr la srie dels mstics hispnics *'. Ha

1) P. Andrbu de Palma ub Mallorca: Sistema jurdic i idees jurdiques de mestre Ramon Llull.


estat anomenat encertadament


Ramon LluU fou el primer escriptor que se serv de la llengua vulgar per a lesobres filosfiques i cientfiques. Com a escriptor catal, s una figura mxima. Laseva prosa, feta de frases curtes, s natural, simple, clara, expressiva. Era verament

un poeta, i aquesta qualitat es reflecteix en

tota la seva producci, fins en la filosfica.Hom ha dit amb ra que era ms poetaencara en la seva producci novellescaque en moltes de les seves obres rimades. ^

Al principi, Ramon Llull escriv pre-ferentment en catal i en arbic. Aix s'ex-plica, d'una banda, pel carcter populari proselitista que tenien les seves obres, i

d'altra banda, pel poc domini que teniadel llat. En les seves relacions amb lesUniversitats adquir alguna coneixenad'aquesta llengua, la qual empr nomsper necessitat. Semblantment, Llull nomsconeixia la filosofia llatina d'una manerasuperficial 2. Compongu en llat algunesobres, per la major part les componguen catal. En algunes obres seves, mani-festa explcitament que les escriv en llen-gua catalana. Quasi totes foren ja tradu-des en vida seva, per tal de facilitar-nela difusi. Per a les traduccions llatines, esvalgu sovint dels seus deixebles i delsfrares dels convents on feia estada. Ell

mateix deman que fossin tradudes al llat;trobant-se a Tunis, sollicit a Jaume II queli tramets fra Sim de Puigcerd, per talque aquest li tradus quinze tractats que

havia escrit en vulgar. En el testamentde Llull apareix una deixa destinada a

traduir en llengua llatina les seves obres.

Alguns dels llibres de Ramon Llull, entre els quals hi ha el Llibre del Gen-til, Llibre de Contemplaci i la versi de la Lgica d'Algatzell, tingueren unaredacci arbiga abans d'sser duts per llur propi autor a la llengua catalana '^.

Ramon Llull assegut al llit escrivint unatroba d'amor, i aparici de Jesscrucificat. (Miniatura cont*empornia)

1) F. Valls i Tausrnbr i Fbrhax Soldiivila: Histria de Catalunya. Volum ii. Pg. 9.2) JAN TsQUETS: Posici de Ramon Llull en el probletva de l'eternitat del mn. ('riterion>. Volum I. Any 1u25.Pag.07.3) J. Rubi i Bai.agukr: ha lgica del Cazzali. posada en rims per En Ramon Llull. Anuari de l 'Institut d'Estudis

Catalans. Tom v. Anys iQij-14. Pg. ji;.

LA CATALUNYA IMFERLVL

Albor moral is.

En canvi VArt inventiva va sser traduda per LluU del catal a l'rbic.

De l'any 1 300 al 1315, l'activitat de Ramon Llull com a escriptor fou fre-

ntica. Segons declaraci prpia, l'any 1308 havia escrit ja ms de cent obres.Molles ms n'hi han estat atribudes.

S'ha discutit sobre la influncia arbiga

en les obres filosfiques de Ramon Llull.En la llarga polmica, que no est encara

ben acabada, han intervingut, entre altres,Probst, Keicher, M. Asn Palacios i Salva-dor Bover. s cert que Llull lleg direc-tament Algalzell; per en fou un adap-tador ms que no pas un traductor; nosolament resum la lgica del filsof deBagdad, sin que hi afeg elements nousi personalssims, i anomen el conjunt com-pendi novell^ coxn si l'hagus convertit en

substncia prpia ^. Llull, en la seva evolu-ci cap a una major originalitat, deix en-rera la lgica aristotlica que tradu d'Al-

gatzell. 2

Ramon Llull era essencialment un aps-tol. La seva vida fou una epopeia ^. Ellno volia que els problemes de doctrinaquedessin reclosos en el camp dels lletrats;portat per una espcie de democrcia lite-rria, aspirava a posar-los a la m de tot-hom i a escampar-los pertot el mn *. Elsdos grans agitadors catalans, hom ha ano-menat a Llull i a Vilanova ^. Entre les grans catedrals intellectuals alades en

l'Edat mitjana pel cristianisme diu Rubi i Lluch , l'nica de fisonomia i estilarquitectnic popular s l'atrevida construcci de Ramon Llull. Aquest no sl'nic, per s un dels majors ttols de la seva glria, i el blas cientfic ms enno-blidor de la nostra llengua. ^

Cap novella, cap ficci no t l'inters de la biografia de Ramon Llull: trenta

anys de vida mundanal, deu de vida contemplativa, quaranta de vida apostlica."'

s-g S = SLi 5 3^2^2.2 ll.% Ini ?

Un grfic de VArbor Scieiitiae, de RamonLlull, edici lionesa del segle xvii

i) J. Rubi i Balagubr: La lgica del Gazzali. posada en rims per En Ramon Llull. Pg. 312a) J. RuBi I Balagubr: Lloc citat. Pg. 31:5.3) M. Menndbz i Panro: Historia de los heterodoxos espanoles.4) J. Torras i Baobs: La Tradici Catalana. Pg. 202.

5) Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Tom v. Anys 1911-12. Pg. 727.6) A. RuBl I Llch: Ranion Llu'I en els Ettudis Universitaris Catalans. Pg. 2S2.7) L. Nicolau d'Olwbr: Comentaris. Barcelona. Any 1917. Pg. 85.

23


El ttol de Doctor Illuminat s'av amb el profund romanticisme de Llull. Per-qu, jqu s un romntic sin un illuminat, un home que no es guia per regles,sin per la seva prpia llum? ^ Li escauria tamb perfectament el ttol de DoctorRomntic, per moltes raons -: per la llengua que preferentment us i que ellpast per a l'expressi dels seus conceptes ms subtils; pel menyspreu als mot-llos i procediments antics; per la seva dria de popularitzar la cincia

;pel seu

apartament dels clssics, i per no admetre

Oue els antics filosojjs en los ()uals fe no fo,Sien estats comen de tot o (jui s bo.

Almogver espiritual, anomena Torres i Bages a Ramon Llull ^. L'autor de LaTradici Cata'ana, massa dominat pels seus prejudicis sobre el carcter catal, diuque Llull s tal volta el farell de Catalunya, per no pas el representant i el tipusde la nostra raa essencialment prctica, reposada i amant de seguir les vies racio-nals, d'inquirir la ra de les coses, mes sense deixar-se atraure per la seducci dela novetat i de l'originalitat *. Reconeix que en la histria del pensament humrepresenta Llull una de les ms fortes escomeses per atnyer la veritat, i que Cata-lunya t en ell el pensador, si no ms slid, ms original, atrevit i fecund =.Es el Doctor illuminat excepci i confirmaci en la histria del pensament catal escriu Torres i Bages . Li falta la moderaci, el sentit prctic, la feli ger-manor entre l'element absolut i el contingent... ^. Doctor fantstic li deien, i ell

mateix recoll i accept aquesta dita ^. Llull, afegeix, ... s una imaginaci d'es-pantosa volada, escalfada per la meditaci i contemplaci, mes a la qual falta labase d'una educaci escolstica qui la subjecti als lligams del raciocini i de la reali-tat de les coses; no puja de la terra al cel, com ja enseny Sant Pau, sin que delcel baixa a la terra i vol practicar una completa renovaci de la terra; t, doncs,molt d'utopista, de somniador, de reformador a priori, coses molt imprpies dela nostra raa, i s en ella, segons el nostre humil parer, un pensador extic ^.

Aquesta reducci del carcter catal a un sol tipus no s gaire sostenible davantla realitat de la histria nostra.

A Catalunya les idees de Ramon Llull foren populars; tenien molts partidarisen la classe aristocrtica i l'eclesistica, i gaudien de la protecci dels comtes-reis.En un document de Joan I s presentat Llull com un home inspirat per la reve-laci divina:

LA CATALUNYA LMrERLVL

cola tomista s'hi posaren en contra, i diversos telegs d'aquesta escola comba-teren les teories lullianes i alguns les titllaren d'herliques.

De cap altre escriptor catal no hi ha tanta abundncia de textos en lesbiblioteques d'Kuropa, com de Ramon Llull. El prestigi de la seva personalitat,l'ardent proselitisme dels seus deixebles, fins les acusacions i les invectives

dels seus enemics i la seva falsa anomenada d'alquimista, han fet popular durantmolt temps el seu nom en les escoles i han multiplicat les cpies i les edicions

de les obres seves. ^

Guiu de Terrena (Guiu Terrer). Guiu de Terrena o Terrer, era nadiude Perpiny, Ingress a l'orde del Carme, i fou mestre de teologia en la primera

meitat del segle xiv. F3rill a la Universitat de Pars i a la cort papal d'Aviny.

L'any 1318 fou elegit prior general de l'orde carmelitana, L'any I 32 1 fou nomenat

bisbe de Mallorca, i el 1332 pass a la seu d'Elna. Mor a Aviny l'any 1342. 2

Segurament el seu veritable cognom catal era Terrer. Aquest cognom, benusual encara a la nostra terra, s el que correspon a la llatinitzaci Terrcni dels

documents medievals. La forma Terrena s una castellanitzaci que molt pos-teriorment introdu Nicols Antonio en la seva Bibliotheca Hispana Vetus.

En l'Escolstica d'aquell temps, Guiu Terrer ocup un eminent lloc. Fou ano-menat el Doctor Brevloc >. En filosofia, s'orienl cap a un intellectualisme aris-

totlic extremat, amb mats nominalista ^. Escriv un comentari sobre la Polticai les ltiques d'Aristtil ^. Les seves obres, especialment la Summa de les heretgies^tenen una considerable vlua filosfica i teolgica.

Dos perodes ben delimitats comprn l'obra de Guiu Terrer. En el primerperode escriv les obres docents. En el segon, essent bisbe de Mallorca, escrivles obres morals, apologtiques i teolgiques, com De prejectione vitae, ConcrdiaEvangeliorum i la Summa de les heretgies ^. L'any 1339 (ires abans de la sevamort) escriv el seu Comentari del Decret de Gracia.

Guiu Terrer sentia en alt grau la independncia intellectual, amb tot i la sevaortodxia. En un dels seus qiiodlibets diu coses com aquesta: Un hom nomsha d'afirmar all que ell sent, salva la reverncia dels qui opinen el contrari ^.

Ni tan solament envers els Sants Pares, comprs Sant Agust, mostra una acti-tud de submissi intellectual absoluta. Si, doncs, els Sancti no flectirenla independncia del Doctor Brevloc^ menys podien flectir-la els Doctores...

i) Jordi Rubi i Balagi'Er: Notes vries sobre bibliografia lul liana. Estudis L'niversitaris Catalans. Vclum viAny 1912.

i) Una biografia de Mestre Guiu Tert. Criterion>. Nmero 4. Any 1926.3) F. VaLLS I Tabkrner i Ferran Soldevila: Histria de Catolunya. Voium 11, Pg. qi.4) El P. Bartomeu Xiberta ha publicat sobre aquest autor interessants treballs, entre ells e doctrinis theologicis

Magistri Guidonis Terreni, *Analecta Ordinis Carmelitarutit'. Volum V. Roma. .Any 1925.5) Fra B\rtomeu M.* Xibbrta. O. Carm.: El Tomisme del doctor Brevloc Guiu Terr. cMiscelinia tomista.

Pgina 83.6) Fr* Bartomeu M." Xiberta. O. Carm.: Lloc citat. Pg. 84.

25


No era, doncs, prpiament un tomista ^ Godofred de Fontaines, el seu mestre,va influir enormement en la formaci intellectual de Guiu Terrer, molt ms queno pas tots els altres escolstics.

Francesc Bac. Frare carmelita, probablement fill de Girona. Les dadesbiogrfiques sobre aquest filsof sn molt escasses 2. Era religis de la provnciaelesistica de Catalunya; segons l'historiador Joan Grossi, pertanyia al conventde Girona; segons Nicols Antonio, al de Peralada '^; sembla que la primeraopini s la que t ms fonament. Exerc alts crrecs dins la seva orde.

L'any 1357 ^^a promogut al batxillerat de Teologia, i n'era mestre pel maigdel 1369. Enseny a la Universitat de Pars en la segona meitat del segle xiv. Homl'anomen el Doctor sublim i mstic. Es autor d'un Comentari de les Sentncies(Comentaria in IV Sententiarum), obra important. lIom creu que mor l'any 1372.

Pertany Francesc Bac, per la seva doctrina potser ms que per la cronologia,a la decadncia de l'escolstica ^. Mal filsof, per teleg no menyspreable.

Francesc Biximenis. Frare francisc; una de les ms eminents figuresdel pensament i de les lletres dins la Catalunya medieval.

Nasqu a Girona, cap a l'any 1340. Avui ja no s sostinguda l'opini que nas-qu a Valncia, opini derivada segurament del fet d'haver residit molts d'anys enaquella ciutat. En el primer llibre del Cresti precisament l'edici valencianade l'any I483 diu l'autor mateix que ell era natural de la ciutat de Girona.Un document ens fa saber que a Girona tenia una germana, casada amb el notariBernat Pintor **. Probablement Eiximenis pertanyia a una famlia burgesa o demarxants. No sabem gaires coses da la seva joventut; per l'erudici exhibidaa le3 seves obres prova que fu estudis molt complets. "^

Molt jove vest l'hbit a Girona. Desprs (anys 1365-1370) viatj per Europa(Frana, Itlia, Alemanya, Anglaterra). L'any 1374 torn a Catalunya amb el ttolde mestre en Teologia, i enseny a Barcelona Teologia i Filosofia. Del 1376 al 1380visqu al convent barcelon de fra-menors, tot anant alguna vegada a la seva ciutatnatal. A Barcelona escriv el primer llibre del Cresti. Degu passar algun tempsa Vic, cap a l'any 1 379. Es trasllad desprs a Valncia (any 1 383), al conventde Sant Francesc d'aquella ciutat, on l'any 1 384 havia acabat el segon llibre delCresti. Va estar-hi ms de vint anys ( 1 383- 1 407).

i) Bartomeu M." Xibkrta. O. Carm.: La Metafsica i la Psicologia del Mestre Guiu de Terrena. Anuari de laSocietat Catalana de Filosofia. Volum i. Any 1923. Pgs. 169 3171.

2) Bartomsu M.' Xibbrta: El Mestre Francesc Bjc. Criterion. Nmero 2 Any 1925. Pgs. 174 i segents.3) Bartombu M." Xibbrta: Lloc citat.4I Bartomku M * Xibbrta: Lloc citat. Pg. 194.5) Bartomeu M.* Xibbrta: Lloc citat. Pg. 198.6) A. Rubi i Lluch: Documents per a a histria deia cultura catalana mi^-eval. Volum II. Pg. 168.7) J.H. PnoBsr: Francesc Eiximtnis, de Girone. l'n inoin; catalan du XIV si^le versi dans choses occultes. Revista

Ruscino, de Perpiny.8) P. .\iidreu Ivars: El escritor Fr. Francisc Eximinez en Valenci. Archivo [bero-.\mericano>. l'om xix. Any 1923.

26

LA CATALUNYA JMPLRAL

Eiximenis fou molt estimat i protegit per Pere III el Cerimonis. Als 17 de maigdel 1381, des de Saragossa, el comte-rei li escrivia que no es mogus del convent deBarcelona, per o que cobejava molt haver la obrada que havets comenada fes re-fereix al Cresti)^ la qual entenem que ser gran salut de nima a tot chresti qui enaquella volr entendre, amonestant-vos e us manam que de aqu no partescats per

anar a altra casa de vostre orde ne en altres parts, tro a tant que la dita obra siaperfeta e acabada. 1. Fou conseller de

Joan I i exerc damunt d'aquest unagran influncia -. Joan, essent infant dela Corona, el nomen confessor seu,als 15 de novembre del 1 384 '\ La fam-lia reial li pag els estudis a Tolosa deLlenguadoc. Fou tamb Fiximenis l'es-criptor predilecte de Mart l'Hum. ^

Tingu Eiximenis molta intervencien el governament de la ciutat de Valn-cia, els jurats de la qual li demanavensovint consell i collaboraci. Contribu

a apaivagar les revoltes i bandositats va-lencianes de l'any 1391; entre els avalotsd'aquell any hi hagu el promogut contraels jueus el dia 9 de juliol, en mig del mo-viment general peninsular antisemita ^.Intervingu en la preparaci de la croadavalenciano-mallorquina a les costes deBarbaria ^, de la qual fou nomenat comis-sari apostlic. S'ocup de l'organitzacide l'ensenyament pblic, i cooper a la redacci dels estatuts escolars valencians. '

A despit del que s'ha afirmat en sentit contrari, fra Francesc Eiximenis nosentia gaire simpatia per fra \^icents Ferrer. En certa ocasi, cap a l'any 1 387, elnostre menoret, veient passar el fams predicador valenci seguit de milers depersones, digu, davant d'alguns ciutadans: Fra \^icents, que fa la bufa.'. ^

I

)

A. RuBt I LIjUOH: Documents fier a la histria de la cultura catalana mig-eval. Volum I. Pg. 292.3) A. Rl'B[ i Lluch: yoan I humanista. Estudis Universitaris Catalans. Volum x. Anys 1917-18. Pg. 02-3I A. Rubi i Lluch: Documents per a la histria de la cultura catalana mig-eval. Volum I. Pg. 325.4) A. Rubi i Lluch: Lloc citat. Tom n. Pg. LViii.5) Vegi's el volum v de la present obra. Pgs. 5S8 a 590. El call de Valncia fou saquejat. (Tbixidor: Antigiiedades

de Valenci. Tom 11. Boletn de la Real Acadmia de la Historia>. Volum viu. Pg. 370. Revista El Archivo.Volum V. \x\y iSgt. Pgs. 37, 112, 187 i segents .

6) Vegi's el volum V de la present obra. Pgs. 410 i 411.7) P. Mart db Barcelona. O. ^^ Cap.: Fra Francesc Eiximenis. O. M. Barcelona. Any 1929. Pgs. 405 i 406. Extret

d'cEjtudis Franciscans. P. Asdrb Ivars: El escritor Fr. Francisc Eximinez en Valenci. Archivo tbero-Americano .Tom XIX. Any 1923.

8) J. Mass i I'osrbsts: [.es obres de fra Francesc Eiximenis. .\nuari de l'I -stitut d'Estudis Catalans. Anys 1909-1010.Pgina 382.


Francesc Eiximenis prengu part al Concili de Pisa. Sostingu la causa delpapa Benet XIII, i aquest l'ompl d'honors: el fu patriarca de Jerusalem i admi-nistrador perpetu de la seu d'Elna (any I408).

Mor l'any I409, a Elna probablement, i fou enterrat a Perpiny. 1Com Ramon LluU, Eiximenis estava mogut per un afany d'adoctrinament i de

vulgaritzaci dels coneixements filosfics, religiosos i morals. Escriv en llenguacatalana la major i millor part de la seva producci.

La ms important obra d' Eiximenis s l'enciclopdia anomenada Lo Cresti,que escriv entre els anys 1 3/9 i 1 389. Es una obra incompleta; havia de tenirtretze llibres, i sembla que l'autor noms n'enllest quatre; aquest s el nombredels que han arribat fins a nosaltres: primer, segon, tercer i dotz. En el Crestihom troba, ms que el pensament propi i original de l'autor, el ress de la culturai de les creences del seu temps. ^

La seva obra ms extensa, desprs del Cresti, s la Vida de Jesiicrist, quecoTipongu a les seves velleses ^, a precs d'un cortes del comte-rei Mart,el mestre racional Pere d'Arts, home lletrat i de gran cultura literria. La Vidade jfesiicrst fou traduda al francs i al castell. En catal no ha estat encara edi-tada; en canvi ho fou la traducci castellana, primera producci tipogrfica quea Granada aparegu.

Altres obres d'Eiximenis sn: Tractat de la Passi, Llibre de les Dones, Llibredels ngels (any 1392) i Doctrina conipendiosa. Per a la reina Maria de Lunacompongu el llibre mstic Scala Dei (Tractat de Contemplaci). Entre les obresen llat d'Eiximenis hi ha V Expositio in psalmos poenitentiales i el Psalteriumlaudxtoriuin, obra traslladada al catal per Guillem P'ontana, traductor mallorqude moltes altres obres.

Eiximenis, segons ell mateix declara en Lo Cresti, no coneixia la llenguahebrea. Tampoc sabia el grec, idioma molt poc conegut en el seu temps.

1 orres i Bages fa un interessant parallel entre Ramon LluU i P'rancescEiximenis. Ramon LluU s ms genial que Eiximenis, t ms radiant la llumde l'enteniment, s'acosta ms als semidus del pensament hum; per si se'nspermet la paraula diu , s ms salvatge, ms fill de la naturalesa i de lagrcia que de la civilitzaci, t ms propi el pensament, tan propi que a voltestan sols ell mateix s'entn; per en descobrir nous horitzons, en endinsar-se enla contemplaci de Du, de l'esperit hum i de la matria, s gaireb prncep.Eiximenis no s de tan excelsa intelligncia, i en canvi la seva ment s ms culti-vada, demostra una major erudici, posseeix els refinaments del saber de la sevapoca, coneix els ms amagats recons de les lletres; per el seu pensament no

i) J. Mass i Torrents: Les obres defra Francesc Eiximenis.1) J. roRRAs I Baobs: La /'radici catalana. Pgs. 509 i 310. F. Valls : rAUEKNER i Ferran Soldevila: llistaria

de Catalunya. Volum II. Pg. qi.3) J. Mass i Torrents: Lloc citat. Pg. 304.

LA CATALUNYA I.MFERIAL

s generalment propi, s el ress de la illustraci contempornia, s una magn-fica manifestaci dels coneixements d'aquella poca que tan lluent rastre ha deixaten la histria del pensament hum. '

Coincidint amb les observacions de Torras i liages, escriu Kubi i Lluch queen ple renaixement, al costat dels tres renaixentistes catalans Bernat Metge, An-toni de Vilaragut i Antoni Canals, la figura d'Eiximenis apareix com la darrerai la ms genuna representaci de l'Edat mitjana. Enteniment d'una fecundi-tat inestroncable escriu , sols pot comparar-se en ella a Ramon Llull, al quis inferior en originalitat, i ambdosos foren els autors de les dues enciclopdiesen vulgar ms extenses i comprensives de totes les llenges europees abansdels temps moderns. -

Francesc Eiximenis condensa admirablement les qualitats i els defectes del'poca i de l'ambient medievals. Ell mateix s un medieval perfecte per la seva

formaci, per les seves fonts i per la manera d'utilitzar-les. Del Cresi s'ha dit que

s el mirall de la societat medieval. ^

La visi que del mn antic tenia Eiximenis estava malmesa per tots els preju-dicis i deformacions que impediren a la mentalitat medieval la clara comprensidel classicisme. Ell judicava el mn pag a travs dels reculls ms comuns de lesdites i sentncies dels vells filsofs, reculls mistificats que aconseguiren en l'Edat

mitjana un immerescut crdit ^. Aix i tot, Eiximenis possea una extraordinriatraa a utilitzar aquest material estants tot vivificant-lo.

No era pas Eiximenis d'aquells escriptors que sota una aparena medievaltenien una mentalitat renaixentista; ell, com Vicents Ferrer, es pos enfront de lesidees noves que en el seu temps ja havien guanyat els millors esperits de Catalu-nya ">. Xo solament no fou un humanista, sin que fou tot el contrari: Amb unaeducaci de fortes rels escolstiques diu Rubi i Lluch , visqu completamentapartat de la influncia italiana, i s'al isolat a les darreries del xiv'^ segle, com eldarrer constructor de la ms vasta enciclopdia medieval en l'poca cabalment enqu comenava a iniciar-se la descomposici de l'edat mitjana. Era home delectura extraordinria i variadssima, per mal triada i mal pada ^. En els seusllibres hi ha allusions a autors clssics, fetes generalment de segona m, per nohi ha esperit clssic. Els autors clssics que Eiximenis cita sn quasi sempre elsque mai no deixaren d'sser familiars en l'Edat mitjana, tals com Aristtil, Sneca,Cicer i alguns historiadors. '

i) J. Torras i Bages: La Tradici catitana. Pgs. 309 i jio.) A. Rubi i Lloch: Joan I humanista. Pg. 92.31 J. Torras i Bagbs: Lloc citat. Pgs. 36S i segents. P. Dasied db MoLiss de Rbi: Introducci


Troba Rubi i Lluch que en la prosa d'Eiximenis no hi ha cap rastre d'huma-nisme conscient, cap flaire de novella orientaci d'estil ^. En aquest punt creiemque no s prou exacte el judici de Rubio. La prosa eiximeniana t sovint un bellritme, unes proporcions harmniques i una forma elegant, i en aix recordal'estil dels bons renaixentistes. Es una prosa catalanssima, opulenta de lxic,viva, plstica, clara, casolana sense baixesa; per hi ha passatges que esdevenenmontons i es fan cansats. Si les idees d'Eiximenis no havien evolucionat gaire,la seva prosa, en canvi, seguia les direccions de l'poca. Un home com ell,dotat de sentit estilstic, estava en condicions de poder aprofitar l'instrument,aleshores ja molt perfeccionat, que era la llengua catalana, i de comunicar, enalguns moments, a la seva prosa la ponderada amplitud de l'estil ciceroni, queli era familiar. ^

Apareix en els seus llibres, per via d'exemple, tota la realitat catalana delseu temps, en els seus variats aspectes, i s'hi sent enraonar la gent de totes les clas-

ses, plena de vida. Tenia Eiximenis un profund sentit de catalanitat i un ferventamor a Catalunya. La nostra Catalunya, la nostra beneita Catalunya, escriu

repetidament en els seus llibres. Diu Rubi i Lluch que Eiximenis s un esperitplenerament catal, enamorat de les lleis i dels costums de la seva ptria, de laseva grandesa, dels seus reis, de les seves tradicions, com una mena de cronistapopular de la nostra vida poltica i especulativa, a la fais amb qu Muntaner hofou de les nostres gestes nacionals. ^

Era Eiximenis, per enter, un home de la seva terra i de la seva raa. Com Ra-mon Llull, fou un vulgaritzador de la cincia, i per aix el seu estil s generalmentsenzill i pla. Escrivia en to popular, perqu volia divulgar el conjunt de coneixe-ments que aprengu en els llibres i la multitud d'observacions socials i psicol-giques que recoll en els seus viatges i en el tracte amb persones de tots els esta-ments. S'acosta volgudament al poble diu el P. Daniel de Molins de Rei

,

per sembla que aix no havia de representar per a ell cap violncia ni gaireesfor, ja que espiritualment mai no se n'havia apartat ^. A travs dels seusescrits, Eiximenis es mostra com un home ensems idealista i prctic. Per amora la llibertat, volia que els prnceps fossin els primers a observar la llei i que totsels estaments estiguessin representats en el regiment de la cosa pblica. Condem-nava l'absolutisme i la violncia sistemtica, per no estimava menys l'ordre,i no admetia sense reserves el provement de crrecs per elecci, per la temenaque l'ordre fos alterat. ^

En alguns passatges de les seves obres, Eiximenis es declara favorable a certsaspectes de l'astrologia, per exemple en parlar del naixement de Mare de Du, de

i) A. Rrm i Liquen: Joan / humanis/a. Pg. 92.2) Pkrb Bouigas: Idees defra Eiximenis sobre ta cultura antiga.j) A. Runi I Lluch: Lloc citat. Pg. 92.4) P. Daniel db Molins de Rbi: Introducci a l'edici de Regiment de la cosa pblica. Pg. 11.5) P. Danirl db Molins de Rei: Lloc citat. Pg. 11.

lO


la qual diu que va nixer en el grau 21 de la constellaci de Virgo; en tractar de lesarines, vol que siguin fabricades en determinades circumstncies, perqu, diu, scerta cosa que espasa constellada e armes feytes en certa constellaci donen o pro-curen ardiment e fortalea de cor a aquells qui les dites armes porten, i cita el casque lo rey En Jacme d'Arag, qui pres Valncia, tots temps portava una espasaconstellada quan devia haver batalla, e en los arxius del senyor rey d'Arag, avuipresent, s l'espasa de Vilardell, fams cavaller, ab la qual mat la serp aquellatan gran de Sant Celoni, qui matava los hmens passants per lo cam. E d'altresespases de gran virtut t lo dit senyor, segons he ohit dir a persona notable deson regne. Ouant a l'alqumia, alludeix els alquimistes qui comunament snorats e enganadors... i declara que l'alqumia sia possible, emper Du perconservaci de la cosa pblica no la revela sin a fort pochs, e tard, e a aquellsqui no entenen en riquees.

Pertanyia Eiximenis al partit avanat de l'orde franciscana, propugnador dereformes laiques i eclesistiques, i era molt liberal en poltica ^. El Regiment deprnceps, comprs en el dotz llibre del Cresti, s un tractat teolgico-poltic deprimera importncia ^. Fou Eiximenis un mstic, per tamb un home d'acci.

L'anomenada d'Eiximenis fou gran, i les seves obres tingueren una considera-ble difusi. Els comtes-reis i els magnats de Catalunya-Arag, els de Frana i elsde Castella, se les feien traduir o b en feien treure cpies; els municipis de lesgrans ciutats catalanes, en guardaven cpies encadenades que posaven a la dispo-sici del pblic lletrat, i el mateix feien els captols catedrals i els monestirs; elsmenestrals esdevenien escrivents per a llur s particular '. Un segle desprs de laseva mort, les seves obres es traduen i s'imprimien. ^

Altres filsofs. Catalunya don a la filosofia, en aquest perode, un grannombre de figures notables. Citarem, a ms dels filsofs ja indicats:

Antoni Andreu, menoret, probablement nadiu de Lleida. Estudi a la Sorbonaper a adquirir el ttol de mestre en Teologia, i all tingu per mestre Duns Escot ^,del qual fou un seguidor fidelssim. Hom calcula que Andreu visqu entre les datesde 1280-1350 i que sojorn a Pars entre els anys I 304 i 1307. Es revela en les se-ves obres com un esperit gil i elegant ^. Era profundament francisc, i mantinguamb orgull i fermesa la doctrina de la seva orde ^; per aix els vells escolsticsconsideraven les doctrines d'Antoni Andreu com si fossin del propi Duns Escot,i un escotista irlands del segle xvii, Bonaventura Bar, declar que ell no sabia

i) J.-H. Probst: Francesc Eiximenis.2) J.-H. Probst: Lloc citat.

3) J. Mass i Torrents; Les obres defra Francesc Eiximenis. Pgs. 5SS i 589.4) J. Mass 1 Torrbsts: Les lletres catalanes en tetnps del rei Marti i Ramon Savall. Pgs. lo i 107.5) P. Mart db Barcelona. O. .VI.: Fra Antoni Andreu, O. M. 'Doctor dulcifluus> . Crjterion. Any v. Xmero iS.

Juliol-setembre del 1929. Pg. 323.6) P. Mart DB Barcelona: Lloc citat. Pg. 325.7) Hara: Histoire de la Philosophie Scholastique. Pars. Any iSSo. Pg. 445.


distingir en els escrits d'Antoni Andreu la veu del Mestre i la d'aquest, cosa quecontribu molt a l'extraordinria difusi dels seus escrits ^ s autor de nom-broses obres filosfiques en llat, algunes de les quals havien estat atribudesa Duns Escot.

Joan Bassols, francisc, probablement nadiu d'Olot. s discutit encara, per, ellloc de naixena de Bassols; se'l disputen Esccia, Frana i Catalunya. Semblaque la hiptesi ms frgil s la d'sser escocs -. En l'estat actual de la qes-ti ens decantem per creure'l realment catal. Fou deixeble de Duns Escot(anys 1 274 1 308). Hom l'anomen Doctor ordinatissimus ^. Mor a Anglaterra, enl'abadia de Tewkesburg (Worcester), el dia 4 de juliol del i 333. ^

Pere Toms, francisc, probablement fill del Principat de Catalunya, mestre enTeologia; estudi a Pars, i enseny a Barcelona en la segona i la tercera dcadadel segle xiv. Dedic alguns dels seus escrits a l'infant Joan d'Arag i al consellerde Jaume H, Guntr Garcia. Si, com es creu, fou deixeble de Duns Escot, caldriafixar la naixena de Toms cap a l'any 1280 i el seu ingrs a l'orde cap al 1300 ^.Mor abans de l'any 1350 ^. s autor de diversos llibres en llat, P'ou anomenatDoctor strenuus et invincibilis.

Joan Ballester, carmelita mallorqu, general de l'orde durant setze anys, doctorde la Universitat de Pars, autor de l'obra De bello forti milita7iis ecclesiae et Anti-christi. Mor Pany 1 374 ^. Deia Anselm Turmeda que

font era de teologiamestre Johan Ballester. ^

Guillem Llobet, dominic, regent de la ctedra de teologia de la Seu de Ma-llorca durant vint-i-cinc anys, del 1346 al 137I.

Pere Correger, nascut a la ciutat de Mallorca, no se sap en quin any. Moltjove prengu l'hbit dominic, en 1347. Regent la ctedra de teologia de la Seumallorquina durant tretze anys (137I-1384). F^ou nomenat inquisidor del reialmede Mallorca l'any 1 379, i exerc el crrec de general de l'orde dominicana a laprovncia d'Arag durant divuit anys (1387-I405). Un bigraf seu diu: Gran filsofi gran teleg, home de seny reposat i gran home de govern... ^. Desprs d'unsanys d'estar retirat a Mallorca, mor pel gener del 1408 ^'^. Hom no coneix cap

1) P. Mart de Barcilna; Fra Antoni Andreu. Pg. ja.2) CharLSS V. LkiQLoi'A: yean ds B issoles. frre mineur. *Kevue d'Histoire franciscaino. i. Any ig2+ Pgs jSS

3 205. ". Mart dk Barcelona: Bullleti d'Histria catalan


obra ni cap text de Correger; si en va escriure, no han arribat fins a nosaltres.

Nicolau Sacosta, francisc mallorqu, provincial de l'CJrde, mestre en teologia,

diputat en el Captol general per a llegir les Sentncies a Cambridge. Protegit per la

famlia reial, fou confessor de la reina Violant ^.

Substitu fra Pere Correger en la ctedra de teo-

logia a la seu de Mallorca (25 octubre del 1394)-Joan Marbres, francisc, deixeble de Duns

Escot; fou canonge de Tortosa i escriv diverses

obres notables. ^

Bernat DescoU, dominic, fill del cronista dePere III el Cerimonis i mestre de fra VicentsFerrer en l'ensenyament de la Bblia. ^

Nicolau Rossell, dominic, mestre en teolo-

gia. Nasqu a Palma de Mallorca el dia 3 denovembre de l'any 1314; enseny a Barcelonai desprs a Aviny; com a provincial de la sevaorde, fund el monestir de Montsi, al suburbi

Sco OatKconbtuJtTao fillDc ^bvxe meritori orla vioarjrcfol 'eoU.ntanrij oajjflo ai^ otu oilnal otfojno pdtoi indoi^tAt : com (u pojfa etnrXâ inumeraWcH (l8tM4IOJ0 clin^jagiudaiMdbottq^tt I huniarcu5 a fcTinna

i*/id. [I. ) uioflJilBiotaeucxiofi. 7oqualpiftuoe c ofligcni ntfort txu Pnunz quantcn dics oMgfr V c(hnar : a ftUdcai Dc Inrcnninable ica: com a crcatura pciurcr^v noW< o?ocTuoad:Mi:0uiiiiiffunafi pafTjm rora cogiia

de Barcelona, per ordre de Pere III el Cerimo- iS'iLJkj-^^^^':' sjt^ miLioc8r.waD.uiMiu.fpviin

mos, que hi posa la primera pedra en 1 any 135 I' pacmyioamcuwet>a>^ utia^rpa^ntce-.^mipu 1 1 .,i=,Kiî; aatt^îfinflulanntnt einz2:'n

caMUpoita en conocnfara-.

gep aroiacaoc pena-oeecn larancrafcuoctaralona.

Tpiobcffiu

^^^#^^|P"al

U ala rtut f pairta ltltipe camfcxlamones pixu .)uioc loe aereo ^wionale }b baliâ lulla poea TOairana volitoe aqUfl iTau." rebo pj.a v 40mes en ciptc lo qiul es fcufat {>Uifta nucilTuai o pa MeelTanafrjxKluai e odKên afatoaUc ftuoi { nMioani tccHo

m


seva producci llatina, sermons i opuscles en catal ^. Vivia encara en I412.Pere Riu, o Pere de Perpiny, de l'orde del Carme, teleg, mort l'any 1360.

Escriv uns Commentaria in psalmos. -

Ramon de Trrega, dominic, autor d'escrits teolgics i alquimista, mortl'any 1371. L'any segent la Inquisici man cremar els seus llibres.

Gombau d'Oluja, teleg dominic, mort l'any 1384.Jaume de Xiva, teleg; l'any 1391 fou trams al papa per a resoldre la qesti

relativa a l'aprovaci eclesistica dels llibres de Ramon Llull. ^

Bernat Oller, fill de Manresa, teleg eminent, carmelita, general de la sevaorde, en el qual crrec succe a Joan Ballester en l'any 1375- Doctor i professor

de teologia a la Universitat de Pars, i regent d'estudis a Aviny. Fou autor dediverses obres ^. Mor en l'any 1390. ^

Pere March, dominic mallorqu, mestre en teologia.Bernat Armengol, teleg, mort l'any 1 397, autor de Scriptum in IV libros Sen-

tentiarum.

Felip de Malla, predicador, del qual ja hem parlat. ^Quant a Nicolau Bonet, francisc, anomenat Doctor Proficmis i mort l'any 1343

que alguns consideraven catal, no ho era pas, segons les majors probabilitats. ^La Universitat de Pars fou en aquest perode el principal centre de cultura

de l'Europa occidental, i aix molts dels filsofs i telegs de la Corona catalano-aragonesa hi anaren a aprendre i a ensenyar.

Les idees poltiques. Els escriptors de l'poca carolngia (segles ix i x)tractaren ja el problema de l'origen de la sobirania. Ells feien venir directamentde Du tota l'autoritat, i sostenien que l'elecci del sobir i el consentiment delpoble sn instruments dels quals Du es val per a realitzar la seva voluntat.

En venir la renaixena del romanisme, en el segle xii, per la influncia deldret de Justini i tamb per la influncia de la literatura llatina pagana comena obrir-se pas la concepci segons la qual el prncep o sobir no rep la sobiraniadirectament de Du, ans b s un ministre del poble, el qual li tramet la sobirania.En el segle xiii, l'escolstica introdu n la cincia poltica cristiana les doctrinesd'Aristtil, i es complet l'evoluci del concepte de sobirania, que esdevingu for-mulat aix: la comunitat o el poble t per dret natural la sobirania, derivada deDu, i el poder del prncep s una emanaci d'aquesta sobirania. ^

i) d. Girona i Llagostera: Revista Catalana>. Tom iii. Pg. 465.2) M. Menisdez Pklat: La Cincia Espanola. Tom iii. Pg. 149.3) A. Runi I Lluch: Documents per a la histria de la cultura catalana mi^-eval. Tom i. Pg. 419.4) F. ToRRKS I Amat: Memorias para ayudar a formar un Diccionario critico de los escritores catalanes. Pg. 45'-5) .\. Rubi i Lluch: Lloc citat. Tom 11. Pg. Lxxxiii.6) Vegi's el volum v de la present obra. Pg. 593.7) P. Mart DE B.4R0BLOSA: Fra Nicolau Bonet. O. M. Estudis Franciscans. Any 1926. Volum xsxvii. Pgi-

nes 99 a III.

S) F. Valls i Tabernhr i F. Soldevila: Histria de Catalunya. Volum n. Pg. 92.

34


Ramon I.lull escriv una obra intitulada Doctrina del prncep, que s'ha perdut,on exposava, de segur, les seves doctrines sobre poltica. En altres obres conser-vades del mateix autor trobem algunes idees poltiques sobre l'origen del poder,la reialesa i les seves atribucions i limitacions, les qualitats morals que ha de tenirun prncep, l'organitzaci poltica i social. Declara LluU que el poder dels reis elsve del poble, el qual el rep de Du. En el Llibre de les bsties escriu que rei sestablert en aquest mn a significana de Du, o s a saber, que rei tenga en terrajustcia e que governe el poble que Du li ha comanat. Sovint insisteix sobreles qualitats morals que ha de posseir el bon rei i sobre la necessitat que es voltide consellers dignes i regeixi b el pas per mitj d'oficials honrats. Les doctrineslullianes no sempre deriven de tendncies ideolgiques abstractes, sin que enmolta part provenen d'una reacci moral contra els defectes de la realitat d'aquelltemps ^. Les idees poltiques i mercantils de LluU eren noves en la seva poca,i influren sobre altres autors, com Pierre Dubois i Marino Sanuto.

Molt interessants sn les idees poltiques de Francesc Eiximenis, ms benconegudes que les de LluU. Eiximenis era docte en cincies poltiques, tal vegadael primer tractadista d'elles a Espanya en llengua vulgar '^. El Regiment de prn-ceps (dotz llibre del Cresti) s un gran tractat de ciutadania; hi abunden les con-sideracions morals, les digressions histriques, els arguments filosfics i jurdicsi els consells d'ordre prctic amb relaci a la manera com haurien de conduir-se elsprnceps i els ciutadans per a fer prspers els regnes i les ciutats. Les idees socialsi poltiques d'Eiximenis estan d'acord amb el pensament tradicional catal. Enla part referent a l'organitzaci poltica, Eiximenis defensa el principi de la sobi-rania del poble, tot declarant que Du vol que la comunitat pugui elegir senyor oregidor, el qual, mitjanant pactes, la governi per a promoure-la a b i mantenir elshomes en la llibertat; per davant els inconvenients que troba en l'elecci delprncep, es decanta per la convenincia que aquest crrec mxim sigui heredi-tari, tot indicant la manera d'arribar a la deposici en cas de necessitat. Enel tractat alludit, diu Eiximenis que la comunitat no eleg senyoria per amordel regidor, mas eleg regidor per amor de si mateixa, i que si els magistrats dela naci els presidents, diu ell traspassen els lmits marcats per la llei o elspactes fets entre ells i els vassalls, es converteixen en tirans i perden el dreta l'autoritat. El ms remarcable de les idees poltiques d'Eiximenis apareix enla ssva doctrina relativa al rgim de govern paccionat, en la qual exala lallibertat humana i, partint de l'afirmaci de la sociabilitat de l'home i de la neces-sitat i l'excellncia de la vida en com, presenta com a cllules primries delcompost social les famlies i considera com a extensi d'aquestes les comuni-tats poltiques, constitudes per mitj de pacte, que per a ell s llur dret positiu

i) F. Valls i Taberkbr: Estudis d'histria jurdica cataiana. Barcelona. Any 1929. Pg. 131.2) A. Rl'bi i Lluch: J-oan I humanista. Pg. 92. Sobre les idees poltico-socials d'Eiximenis es pot veure

J. H. PaoBST; Francesc Eximtnis. Ses idees poltiques et sociales. "Rciue Hispniques. Any 1Q17.


o constitucional i no pas l'origen del dret. Francesc Eiximenis, com Ramon Llull,dins el sistema doctrinal propi de l'Edat mitjana presenta un concepte orgnic dela societat universal dels homes, estructurada solidriament i jerrquicament ^.D'altra banda, tant Llull com Eiximenis sostenen, quant als fonaments de la socie-tat, la doctrina teolgica del catolicisme; la creaci i la destinaci divines del'home sn la base de tota la construcci social de Llull, i per a Eiximenis la socie-tat humana t un origen celestial i s un reflecte de l'eterna ciutat de Du.

A la Crnica de Jaume I el Conqueridor traspuen sovint les idees que enla segona meitat del segle xiii dominaven a Catalunya sobre la naturalesa delpoder reial: el rei s considerat com a representant de Du damunt la terra, i coma tal est revestit de les atribucions cabdals: el manteniment de la pau, l'adminis-traci de la justcia i la potestat legislativa. Posteriorment es modific aquestaconcepci absoluta del dret div, i d'acord amb l'evoluci del concepte de sobira-nia es descabdell la noci del costum com a base de les lleis fonamentals de lamonarquia, lleis que el rei mateix havia de respectar.

En els escrits d'Arnau de Vilanova, de fra Guiu Terrer i de l'infant fra Pered'Arag trobem tamb doctrines relacionades amb la poltica.

De ms a ms de les obres dels autors nacionals que tractaven de doctrina pol-tica, els comtesreis i els homes pblics catalans cercaven amb gran inters qui elstradus les obres principals de la literatura poltica estrangera, i guardaven curo-sament els escrits morals que incidentalment tractaven de la cosa pblica. ^

L'astrologia i les cincies ocultes. La superstici, sobretot en coses desalut i medicina, era molt viva en totes les classes socials durant l'Edat mitjana ^.Fins reis i papes li pagaven tribut. Bonifaci VIII, per exemple, tenia una gran fe

en els anells i braguers mgics que li fabricava Arnau de Vilanova ^. L'astrologiaera una de les ms esteses manifestacions de l'esperit supersticis.

En molta part, l'onada supersticiosa venia de l'Orient. Cincia i superstici apa-reixien estranyament mesclades. Al costat de totes les supersticions de l'poca escriu Rubi i Lluch , dels falsos profetes i dels alquimiaires, rebull tot unmn oriental de metges, astrlegs, astrolabrers i cartgrafs, els millors del mn,que tenen llur escola en l'illa de Mallorca, i arriben els ardits d'alguns viatgersd'incgnites regions, que desvetllen en els reis la curiositat dels descobrimentsgeogrfics i l'afany d'enterar-se de les meravelles de la terra del Preste Joan (pro-bablement l'actual Etipia) i les ndies. ^

La cultura oriental de carcter cientfic o pseudo-cientfic astrologia i alqu-

i) F. VaLLS i Tabbrnbr: Estudis d 'histria jurdica catalana. Pgs. 13;? i 13 + .2) P. Mart DB BARCBboNA: De codicografia franciscano-catalana. Revista Estudis Franciscans*. Nmero gener-

in ar del 1930. Pgs. 76 i 77.

3) S. ShSPanK 1 MtQUEL: l^as cosumres cata/anas in im^o de yuan /. A.. Rubi 1 Lluch: Joan I humanista. P-gi nes 12 a 18.

4) H. Finkb: Aus den Tagen Bonifaz VIU. Pg. xxxvi.

5) A. RuBi I Lluch: Documents per a la histria de la cultura catalana medieval. Tom II. Pg. xin.

- 36 -


mia disputava en el segle xiv, dins la nostra terra, el predomini a l'a cultura

llatino-eclesistica tradicional, i ho feia sota la protecci de la Corona mateixa i.

El principal fogar d'aquesta cultura oriental fou aleshores Mallorca 2. Jaume II

i Pere III s'interessaren fortament per l'astrologia, l'alqumia, la nigromncia i

altres cincies ocultes. Joan I era accentuadament supersticis.

Jaume Cig, deg de l'esglsia barcelonina de Santa Maria de la Mar, bisbe de

Lleida (anys 134I-1348) i de Tortosa (1348-135O. escriv el llibre anomenat Cigo-nina, on explica l'art de desfer els maleficis. Hom ha dit del bisbe Cig que deviasser un nigromntic.

Un dels ms famosos astrlegs catalans d'aquell temps fou Dalmau Planes oSesplanes, cristi o b jueu convers, astrleg del comte-rei Pere III.

Pere Gilbert, astrleg tamb del Cerimonis, fu societat amb Dalmau Sespla-nes. En morir Gilbert (any 1 362), el monarca man que es fes una informaci peraclarir si Sesplanes era culpable de la mort del seu associat, com un fill d'aquest

sospitava ^\ l'enquesta que es fu devia donar un resultat favorable a Sesplanes,

puix que aquest continu en el seu lloc.A Sesplanes i Gilbert encoman Pere ll, l'any 1359, un tractat d'astrologia: s

el Tractat d'astrologia scincia de les steles, compost per aquells amb la collabo-raci del jueu Jacob Corsuno ^. Tamb en fu escriure un altre al seu metge Bar-tomeu de Tresbens: el Llibre de les Nativitats (any 1 380).

Gilbert i Sesplanes construren una gran esfera armillar per a Pere el Ceri-

monis, que aquest tenia en el seu palau.En el regnat de Joan 1 l'astrologia va atnyer ac el major grau d'importn-

cia. La passi que Joan tenia per aquesta pseudo-cincia i la seva credulitat, eren

incorregibles ^. Barrejava, com era propi del seu temps, la part cientfica i la partsupersticiosa. Ell era ben ents en l's de l'astrolabi, segons diu un document del'any 1380. En 1373, essent primognit, demanava a Bartomeu de Tresbens queans de seguida a visitar-lo i li ports tots els seus llibres d'astrologia i fsica ^,

i en 1379 demanava a Dalmau Sesplanes un llibre sobre l'eclipsi del sol i dela lluna ^; igual petici fu el mateix any al jueu Jucef Abernaduch . En certaavinentesa escrivia a Alamany de Cervell: Ns, qui 'ns entenem queucomen astrologia, volrem que per aquella art lo prior del qual nos havets escrit

que tant s' hi entn, nos fes un anell o dos, per los quals, precedent la grcia

divinal, frem segurs de totes metzines o fetilleries ^. L'any 1 3/9, consultava

i) Gonzalo db Rbparaz (fill): Catalunya a les mars. Pg. 46.2) A. RcBl I Lluch: Documents per a la histria de la cultura catalana mig-CTal.3) A. RBi I Lluch: Lloc citat. Tora 11. Pg. 142.4) Publicat per J. Mass i Torrents en la Colecci de textos catalans antics. (Barcelona, any 1890).5) A. RBl I Llcch: Joan I humanista. Pg. 18.6) A. Rubi i Llcch: Documents per a la histria de la cultura catalana mig-nal. Tom I. Pg. 24..7) A. Rubi i Lluch: Lloc citat. Tom i. Pg. 3^+.S) A. RBi I Lluch: Lloc citat. Tom i. Pg. 205.g) A. Rubi i Lluch: Joan I humanista. Pg. 14.

37

HISTRJA NACIONAL DE CAFAhUNYA

a Sesplanes, que era un dels seus familiars, quals dies e quant dels mesos defebrer, mir e abril serien bons a entrar la duquesa (Violant) en el principat deCatalunya, e aix mateix a fer bodes i. En 1381 encoman al jueu mallorqu \idalEfraim que li escrivs diverses obres d'astrologia, tot prohibint-li de sortir del'illa mentre no les hagus enllestides 2. En 1388 crid al seu servei GuillemLunell, de Pars, tot dient-li que no calia que ports esferes ni llibres d'astrologia,puix que ja en tenia prou ac ^. L'any 1393, abans d'anar a Sardenya, consultdiversos astrlegs, entre ells un monjo negre d'Aviny i mestre Ramar Ohem, queva estar al seu servei de l'any 1 392 al 1394 ^. Tan supersticiosa com Joan era lafrancesa Violant de Bar, muller seva. ^

Dins la llibreria de Mart I, composta d'uns 300 llibres, hi havia una grossaproporci d'obres d'astrologia: una cinquantena. ^

En el Regimint de prnceps^ Eiximenis recomanava als reis els coneixementsi les prctiques astrolgiques: e seria encara bo deia que sabessen la esferae queucom de strologia per ajudar-s'en en molts casos de fortuna e de natura '.Ja hem vist que els nostres comtes-reis sabien fora de tot aix.

La medicina. Existien ja en aquell temps les dues especialitats de Medi-cina i Cirurgia; els metges no cirurgians eren anomenats metges de fsicao fsics, i els metges cirurgians metges de cirurgia. A part dels metges cirur-gians actuaven els barbers cirurgians sangradors, i aix es feia la distinci entreels cirurgians de roba llarga i els cirurgians de roba curta. Els metges, en laindumentria, quedaren assimilats als cavallers juristes per les ordinacions queestaven en vigor. ^

Els autors ms consultats en Medicina eren Gal, Avicenna i Arnau de Vila-nova, i Guy de Chauliac en Cirurgia. ^'

Durant molt de temps, la Medicina s'enseny en locals que depenien de lescatedrals i eren annexos a aquestes, com el pati de Santa Eullia del Camp, deBarcelona, i es practic en els monestirs i en llurs infirmeries.

La primera escola de Medicina oficialment organitzada que hi hagu a Cata-lunya fou la de l'Estudi general de Lleida, on l'ensenyament medical es feiaa base de llibres arbics aportats pels jueus. ^^

No podent Mart I, per l'oposici dels consellers de Barcelona, establir enaquesta ciutat un Estudi general de totes les facultats, l'any I402 es decid a reor-

i) A. Rubi i Lluch: Joan I humanista Pg. 15.2.\ A. RuBi I Lluch: Documents per a li histria de la cultura catalana mlg-eval. Tom i. Pg. 319.3) A. RuBL I Lluch: Lloc citat Toin 1. Pg. 396. Tom 11 Pg. 385.4) A. RuDi I Lluoh: Lloc citat. Tom 11. Pg. 346.5) Vegi's el volum v de la present obra. Pgs. 386 i 387.6) A. Rubi i Lluch: Joan 1 humanista. Pgs. 12 i 13.7) Dotz del Cresli. Part primera. Captol 192.8) JoSBl' .\. Rooa: La Medicina catalana en temps del Rei larii I . Rarceloii.i .\ny 1917. Pg. 112.q) Jusbp M. Roca: Lloc citat. Pg. 148.

lo) A. Rubi i Lluch: Documents per a la histria de la cultura catalana m'g-eval Tom JI. Pgs. xxxiil i 16.

_ 38 -


ganitzar-hi l'Estudi de Medicina. Pel mar del dit any autoritz que s'hi donessin

ttols de batxiller i de mestre en Medicina, nomen canceller al seu metge Fran-cesc de GranoUacs, i deman al papa Benet XIII que conceds al dit Estudi privi-legis i llibertats similars als concedits per altres pontfexs a l'Estudi de Montpeller. ^

Gali Correger, de l'orde de predica-dors, tradu a la llengua catalana el Thede-

jtunail crcpoaozi od rempeSret g lo cgrcgi c moltfjiuaftroledl? mdtrccniad 0l!5rarioIl3cI?socla noble autatoc&ardona 2lb moltes nouesaddidon0Je3qual9(n9alpenrnocrn tla(k9porad0:nremp6abooeaulee tco Qlsfe oicn ocdccrioncfignoTee oe oba degir(olgnebopa'le9opa'3aon0caae0t?umana4

^ric 2, nom que es donava aleshores a untractat de Medicina. Tederic o Teodoricera el nom d'un dominic catal que escri-v en llengua llatina el dit llibre i el dedica fra Andreu d'Albalat, bisbe de Valn-cia ^; fou un expositor i compilador delsconeixements sobre la cirurgia i altres cin-cies mdiques, trets d'obres arbigues peralguns tractadistes italians; compongu elsseus diversos llibres en la segona meitat

del segle xiii.

Els jueus tenien en la Medicina un pa-per principal. En temps del comte-rei Jau-me II, l'actuaci dels metges jueus es veiadificultada per la qesti religiosa, molt

encesa a causa de les idees de severitatque eren propugnades. En la lletra trame-sa al rei Frederic de Siclia per Arnau deVilanova, hom llegeix: tem ordenaretsque jueu tant com en sa error perseve-rar, no gos, en pena de cors e d'haver,medicar neg cresti, e si cresti lo requer, sia punit en certa quantitat. ^

El jueu Vidal Benvenist de Porta treball durant quinze mesos a sou de Jau-me II traduint al catal llibres medicals '". Jafuda Bonsenyor, tamb jueu, traduun llibre arbic de Medicina ^. Pot dir-se que durant el regnat de Jaume II esrealitz la incorporaci de la cincia mdica arbiga a la nostra bibliografia. ^

En el regnat d'aquest monarca trobem a Catalunya molts metges estrangers,procedents en llur major part de l'Estudi de Montpeller, com Ermengol Blasi,

\ i) A. Rubi i LbCJOa: Djcumens per a la histria de la cultura catalana mig-eval. Tom II. Pgs. 357 a 359. Publicael text de la carta de fundaci del Col'legi de Medicina de Barcelona.

2) BoletQ de la Sociedad Arqueolgica Luliana, de Palma de Mallorca. Tom 11. Pg. 72.3) MoB.EL-?kTio: Katalanische Litteratur. Pg. 112.4) Pad DiEFGBS: Arnald von Villanova als Politiker und Laientheologe. Berln-Leipzig. Any igoo. Pg. Sq. Creia

Menndez Pelayo que aquesta lletra havia estat dictada per Arnau de Vilanova i tramesa per Frederic al seu germ Jaume.Diepgen dna slides raons per a creure que fou adreada al rei de Siclia.

5) A. Rubi i Lluch: Lloc citat. Tom 11. Pgs. xxvi i 9 a 11.6) A. Rubi 1 Lluch: Lloc citat. Tom 11. Pgs. xxix i 22.7) A. Rubi i Lluch: Lloc citat. Tom 11. Pg. xxvii.

Portada del Llufiari & GranoUacs, trac-tat d'astrologia medical. (Edici Rosen-

bach, any 1513)

39


montpeller, clebre metge que fu llarga estada a la nostra terra, on vingucridat pel comte-rei, a principis del segle xiv; era mort ja pel febrer del 1313 ^

Tamb vingueren el tolos Joan Amll, metge major de Jaume II; Guillem Jau-bert, de Besiers, professor de l'Estudi de Lleida i metge del monarca 2; JoanDalest, regent de l'Estudi de Montpeller; Jaume d'Aviny, cirurgi de la casa delcomte-rei. La vinguda d'alguns d'aquests metges devia estar relacionada amb l'or-ganitzaci de la Facultat de Medicina a l'Estudi general lleidat. ^

En el regnat de Pere III preponderaren al voltant de la casa reial els metgesjueus *. A alguns d'aquests, el monarca els exim de dur damunt les vestidures laroda distintiva de llur raa.

Per motius d'higiene, Joan I prohib les plantacions d'arrs en els aiguamolls deCastell de Borriana, i fu drenar els aiguamolls i llots de Sant Boi de Llobregat,a fi que els habitants no sofrissin infeccions paldiques. ^

L'any I401, per iniciativa del Consell de Cent jurats de Barcelona, els diversoshospitals que a la ciutat existien foren reunits en un sol hospital: la Casa de laSanta Creu, installada en el lloc i patis circumvens de la Casa de malalts d'EnColom, situada en el raval de la ciutat.

Entre els metges notables que en aquest perode exerciren llur professia Catalunya, citarem:

Arnau de Vilanova, del qual hem de parlar extensament ms endavant.Mart de Calarroja, de naci ignorada encara '^, metge de Jaume II i home de

confiana del monarca.Pere Colom, professor de Medicina a Lleida (any 1 325).Guillem Correger, metge de Jaume II.Berenguer de Sarriera, metge cirurgi de Jaume II i batlle de Girona; devia

sser ja mort l'any 1 3 12. ^

Bernat Mar, metge de Jaume II.Berenguer de Pertegs, cirurgi d'Alfons III.Pere Gavet, professor a Lleida (any 1311) i a Barcelona abans de l'any 1345.Jaume d'Agramunt, professor de Medicina de la Universitat de Lleida,

autor del tractat Regiment de preservaci a epidmia pestilncia e mortaldats(any 1 348), escrita amb motiu de la gran pesta d'aquell any. ^

Ramon Querol, metge de Pere III.Alexandre de Rocafort, metge de Pere III.

i) A. RuDt I Ll.an: Documents ptr a la histria deia cultura catalana mig-eval. Tomii. Pg. xxxil.2) A. Rubi i Lluch: Lluc citat. Tom n. Pg. 13.3) A. Rubi i Lluch: Lloc citat. Tom n. Pg. zxxii.4) A. Rubi i Lluch: Lloc citat. Tom 11. Pg. xxxii.5) J. Miret i Sans: Les mdecins Juifs de Pitrre, Roi d'Aragn. Revue d'iudes Juives . Any 1909.6) JoSBP M. Roca: La Medicina catalana en temps del Rei Marti I. Pg. 21.7) A. Rudi i Lluch. Lloc citat. Tom 11. Pg. xxxi, nota 5.8) A. Rubi i Lluch: Lloc citat. Tom 11. Pg. xxxi. Tamb surten als documents els cirurgians Jaume i Guillem de

Riera o Sarriera.

9) Publicat per Enric Arderiu, de Lleida, l'any 1910.

40


Bartomeu de Tresbens, valenci, metge i astrleg de Pere III.Bonjuh Cabrit, Alatzar i Elies Gresques ^ metges jueus de Barcelona, del

temps de Pere III. -

Ferrer Gresques, metge jueu mallorqu del segon ter del segle xiv. '

A. Germ, que l'any 1370 compil un llibre medical. *

Guillem Golteller, de Girona, metge de Pere III i Joan I. ^

Ramon Falga, metge de Pere III, professor de l'Estudi de Lleida.Pere Ros d'Ursins, probablement valenci, d'ascendncia romana, metge major

de Pere III, el qual el fu noble l'any 1 342. ^

Bernat de Figuerola, metge de Joan I. ^

Bernat Oriol, un dels ms clebres metges de la cort catalana i professor deMedicina; intervingu en el tractament d'Enric III, el Doliente, de Castella, on anl'any 1399 amb Pere Soler. Tenia la confiana dels fills de Pere III, i era cridata la ms lleu indisposici que pogus sofrir un dels membres de la reial famlia ^.Mor a Barcelona, d'on sembla que era fill, a mitjans de setembre del I400. *

Pere Soler, probablement valenci, metge de Joan I i de Mart I, en el qualaquest tenia una gran confiana.

Bernat Burriac, de Perpiny, metge de la casa reial.Ramon Queralt, de Girona, metge de Joan I. ^^

Guillem Sagarriga, metge de Mart I. ^^

Domnec Ros, valenci, professor de Medicina, metge de Mart I; potser erafill del ja esmentat Pere Ros.

Francesc de Granollacs, metge i home de confiana de Mart I.Joan Foix, metge de Mart I, molt ents tamb en astronomia. ^-

G. de Miralles, Antoni Ricart, Pere Coll, Gabriel Quintana, Toms Marquet,lectors o catedrtics de l'Estudi de Medicina -de Barcelona. Ricart s autor dediverses obres de Medicina, indites.

No sempre els metges de la casa reial seguien la cort en els viatges d'aquesta,a despit de les ordinacions de Pere III que aix ho disposaven; la majoria de les

i) A. Rubi i Lluch: Documents per a la histria de la cultura catalana mig-eval. Tom ii. Pg. S4. Ekric Fjar-Ns I Tur: Los Gresques. Palma de Mallorca. Any 1929. Pgs. 14 a 16.

2) J. Rubi i BaL\gusr: Metges i cirurgians jueus.


vegades romanien en llur ciutat principalment Barcelona i Valncia pera atendre llurs clients. La puntualitat en la paga dels honoraris de metge decambra i fins l'efectivitat dels honoraris mateixos deixaven molt a desitjar, i aixcontribua a la poca constncia dels metges a seguir la cort. ^

Arnau de Vilanova; Esperit ardent i illuminat, home de cincia i filsof,apstol i heresiarca, Arnau de Vilanova s una figura histrica de gran relleu. Mo-dernament hom ha reconegut tota la seva extraordinria importncia cientficai humana ^. La seva biografia s encara poc coneguda.

Segons les majors probabilitats, Arnau de Vilanova era natural o originari de laciutat de Valncia o del seu territori. All possea la ms gran part dels seus bns ^.Generalment hom l'anomenava catal. Sembla que estudi a Montpeller i potsera Pars. Es cas amb una dama anomenada Agns, i tingu almenys una filla,Maria, que fou monja a Valncia.

En 1381 el trobem exercint de metge a Barcelona, on residia amb la sevafamlia. El comte-rei Pere II el Gran el protegia. En la darrera malaltia d'aquestmonarca, a Vilafranca del Peneds, ell l'assist.

Si Ramon de Penyafort ha pogut sser anomenat confessor de reis i de papes,metge de reis i de papes pot sser anomenat Arnau de Vilanova. Jaume II l'estimmolt i el crid sovint per tal que li prests auxilis medicals i consells poltics;

tingu una gran amistat amb el rei Frederic III de Siclia, i fou el seu devot dei-xeble en cabries espiritualistes ^; Bonifaci VIII el tingu per metge.

Arnau de Vilanova denunci la mancana de fe i de veritable esperit evanglicde la societat del seu temps i sobretot de la clerecia. Una de les seves obsessionsera l'aparici de l'Anticrist dins el segle xiv, la data exacta de la qual volgu fixaralgunes vegades. Les idees i l'acci de l'abat Joaquim de Fiore influren moltdamunt Arnau. Com l'itali, el catal fu profecies sinistres i apocalptiques sobrela prxima fi del mn.

L'any 1295, aprofitant l'avinentesa d'sser trams a Pars com a ambaixa-dor de Jaume 11, Arnau de Vilanova present als telegs de la Universitat dePars el seu tractat De tempore adventus Antechristi et fine mii

historia nacional de catanulya rovira virgili

Documents

cincias anomenada suma

pregunta heinrick firke

ycqmncfama femorum amaldde

laseva part ms benestant

podriafer ms possible

dret ms antiga

facultat densenyar oficialment

monarques posseen elmonopoli