l' excursionista - dipòsit digital de documents de la uab · unt d' un anptt adornat de...

16
L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ASSOCIÁCIO CATALANISTA IYEXCURSIONSCIENTÍFICAS ANV V. BARCELONA 3 I DE OCTUBRE DE 1882 NÚM. 48. CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ GIMTISPIRI'LaissocUTS.—Pera'ls no socis: a'5o pensetaa al nny.—Número «ot aScénls —Se inserta en lo LOCIL DE LAASBOCUCIO, PtmDÍs, ro, SÍUON. ahomdeuhen dirigirás lotos Jas comunica cío as y en las lUbrerias de Vcrdaguer, Patera, y Felip. CONFEHENCIAS, SESSIONS Y EXCIJRSIONS. la Associació d' excursions catalana. 16.—Sessió preparatoria de 1' excursió al Museu arqueológich del Sr. Santacana y ermita de Sia. Marganda, á Alar- torell. r7.—Conferencia sobre lo tema' ((JVlontaner y sa Crónicas per D. Claudi Ornar. 19.—Excursió al Museu arqueológich del Sr, Santacana y er- mita de Sta. Margarida, á Martorell. hlica dedicada al dístingit excursionista H-lm. Sr. Don Sinibald de Mas, colocarme son retrato en la galena de D. Joseph Serrallach y Domenech » Joseph Se.t. » RossenUo Arús y Ardenu.

Upload: phungtu

Post on 18-Oct-2018

212 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIÁCIO CATALANISTA IYEXCURSIONSCIENTÍFICAS

ANV V. BARCELONA 3 I DE OCTUBRE DE 1882 NÚM. 48.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

GIMTISPIRI'LaissocUTS.—Pera'ls no socis: a'5o pensetaa al nny.—Número «ot aScénls—Se inserta en lo LOCIL DE LAASBOCUCIO, PtmDÍs, ro, SÍUON. ahomdeuhen dirigirás lotosJas comunica cío as y en las lUbrerias de Vcrdaguer, Patera, y Felip.

CONFEHENCIAS, SESSIONS Y EXCIJRSIONS.

la Associació d' excursions catalana.16.—Sessió preparatoria de 1' excursió al Museu arqueológich

del Sr. Santacana y ermita de Sia. Marganda, á Alar-torell.

r7.—Conferencia sobre lo tema' ((JVlontaner y sa Crónicas perD. Claudi Ornar.

19.—Excursió al Museu arqueológich del Sr, Santacana y er-mita de Sta. Margarida, á Martorell.

hlica dedicada al dístingit excursionista H-lm. Sr. DonSinibald de Mas, colocarme son retrato en la galena de

D. Joseph Serrallach y Domenech» Joseph Se.t.» RossenUo Arús y Ardenu.

Page 2: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

Concoi

I i X C U R S I Ó - V I S I T AtK DKL ILISTUE SR. MARQUES DE CASA-B

LN SANT GEKVASI DE CASSOLAS, .

h dia 8 d* Octubre ¡882.ren á dita excursió-yisíta los senyors Riera y .

1, Aulestia, Argullol, Bordas, (F.) Doria y Bulbena, Pedrals, Ba-rallat, [H.| Balaguer, (A. y J.) Cortés, Támaro, Masriera, (A. y E.)Moragas, Sadurní, Martínez, Mares, Portas, Soler, Nada!, Blanch,Guasch, Massó, Gispert y Casades (P.)

Reunits los dits senyors á las tres de la tarde del esmentat díaen T estado del ferro-carril de Sarria, se trasladaren al vehí pobléde Sant Gervasi de Cassolas, en qual estado fóren rebuts per losenyor Marqués de Casa-Brusi y son germá D. Joseph Antoni,acompanyantlos fins á sa casa-torre, que á pochs passos d' aquella

iiantó d 'una espayosa plasseta, rodeijada per bells jar-mada frondositat, s' alsa un quadrat pavelló de belt

llarga volada sostmg

En uns de ge , q ppecte, cobert per un teulat de llarga volada, sostmguda per tre-l l t ps de biga de molt apropiat y artístich efecte. En la

d l hi o

pall olt apropiat y artíst

orre una galería, ásuperior de la paret hi corre una galería, á modo délas porxa-das de las antigás casas, donunt pas á la ben combinada llum losrinestrals que s' obran en siti convenient, y per ti una ampie portapermet 1' ingrés al interior d' aquell artistich estoig- ahónt s' hareconstruhít lo pati de la célebre Casa Gralla de Barcelona.

Una exclamado d: entussiasme nasqué cxpontánea de tots quaniscontemplaren 1' acertada restaurado de dita obra d1 art objecte de lavisita, efectuada bais la direcdó de nostre consoci 1' arquitecieD. August Font, fent votsdequel1 exemple d' ilustració y bon gust

?ue ha donat lo Sr. lirusi siga imitat per los que poden y deuhenerho.

Intenten! una descnpcio. La planta baixa o plá terreno, de for-ma quadrada, conté lo paii propiament dii, converüt en petit jardien mi tic del qual hi remoreija un surtidor de márbre blanch,enmirallantse en sas aygui ' ' 'americans. En los ánguls dlumnas de márbre blanchde pulit alabastro, reposatvano, que sosténen la galeímas ojivasafermadas en doibre ab capitellets corintis, iy descansant á un ternps d,liadas rosanas de lleugeriojius se corresponen percatons que s'ajuntan en capí

lo ampie fullám de sopérbs plálansla galería baixa s' alsan quatre co-

d'esiriats fustes, ab capilélls corintisdemunt d' ellas los archs d'atrevitalta formada per airosas y esbehíssi-

e primas colum netas estriadas de már-vallai tot ab una delicadesa extremada,unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archsa galería, essent ressaltats per baque-txosas y variadas carátulas; donant

Page 3: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

molt joch los bclls podestals practicats en 1' anpít. y en los que sesimula lo descans de las vindadissas columnetas. En la pan su -perior hi corre una galería de rinestretas de ben entes efecie, tan-cant lo sostre una apropiada claraboya, Los vidres ab combina-cions mates y brunyiis, que tancan las oberturas deis murs, con-tribuhcixen al ínmetlorable efecte delconjunt,donani pasa la llum,neutralisant sa forsa y cruesa é imprimint certs tons d 'una va-gueíat poética, que especialment al capvespre donan al pati ygalería un efecte inexplicable.

A ma dreta entrante s' ha consiruhít I1 escala que comunica á lagalena alta, conservantshf en ella duas columnas, ab sos travallatspedesials y en lo replá, en que se bifurcan los trams, sosté un

Lo explicat es 1' únich que resta d' aquell admirable casal nohi-liari que en 1* any 1519 feu construhir lo honorable Mossen Mi—quel Joan Gralla, per 1' artista aragonés Damiá Forment (?), ybárbarament destruhit en aquest sigle per los successors d' aquellacasa á quí los amants deis recorts artistichs de Catalunya poch óres teñen que agrahir y si molt que píanyer.

Gracias á ia padent y constant resolució del Sr. Brusi d' anarreculíint y salvant los fragments d1 aquella joya, avuy poden losartistas y amants de 1'art estudiar aquell model preciosissim deisprimers passos del Renaix&inent en nostra ierra; obra admirableque no desdenyarían d' apropiarse los italians Brunelleschí yPalomino.

L' amabilitát del Sr. Brusi no 's concrerá á lo dit fins ara, sinoque permeté iráure fotografías per lo Sr. Massóy dibuixos per losSrs. Támaro y Masriera, (E.) del descii pati y galería; y desprésd' haber ensenyat ais visitants los espayosos y ben cuydats jardinsy pitrch de sa hnca de esbarjo, los obsequia ab dolsos, licors y víns,ab la mes exquisita deferencia; despedintse á las 6 de la tarde,plenament satisfeis de tan proñtosa visita.

Desde aqupst lloch, se complau la CATALANISTA en fer públichson agrahiment al Iltre. Sr. Marques de Casa-Brusi per la amabi-litat que 's digna usar ab los seus socis.

EXCURSIÓ PARTICULARÁ !.AS ALTAS VAL1.S DFI. L L O B I . E G A T ,

los días 3 á n de Setembre de z88*.

A las 2 de la tardí s'arrivá á la Pobla de Lillet. Barómetre€88.7' mm. Termómetre 21".

Aquesta vila, situada en la confluencia de 1' Arija ab lo LJobre-gat, revela desde '1 primer moment ser la capital de la alta vaJl de

Page 4: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

aquest riu que passa pe! mitj de la poblado y sobre lo que té cinchponts de pedra.

Los habiíants de la Pobla son industriosos, amables com tota lagene de la alia montanya de Catalunya, y ávits d' ilustració y co-municado ab las denlas comarcas.

En los envoltants existeixen molts indicis de criaders de carbóde pedra de calitat exceleni, que podrían exploiarse en profit delot lo país, per quin motiu es de recomenar á la Diputado de laProvincia de Gerona que atenga ab preferencia á la obertura de lacarretera que desde Campdevanol ha de anar per la valí del Mer-dás al coll de la Morolla, fins ahont té construida la seva pan laprovincia de Barcelona.

Ii,s innegable la suma utilitot de la conclusio d aquesta vía, ja.per La rahó avans indicada, ja pera facilitar lo desenrotllament delas bonas condidons industriáis del país y ja nimbé per la granafluencia d' excursionistas y de fonisters que acudirían á veure lasbellesas de la encontrada y á passarhi las temporadas d' estiu.

No es donchs d' extranyar que '\s vehins de la Pobla estigan fri-sosos pera veure acabada aqueixa carretera.

Lo nostre digníssim soci delegai D. Antón Pellicer pertanyentá la familia á qui tant deu 1' arqueología de Catalunya, y que nodesment en res son distíngit nom, se posa desde '1 moment á dis-posició de sos consocis expedicionans.

Ab ell, donchs, se passá la tarde y part de la vesprada visitan! lo>notable de la Pobla que es molt y bó.

Ocupa lo primer lloch per sa raresa en Catalunya la perita igle-sia rodona ab son original ábside que estigué baix la advocado de-San Miquel, obra del sigle ix ó x en un lamentable estat d1 aban-dono, que creyém cessará per esser ara propietat del nostre SQCÍdelegat á Berga D. Ramón Pujol y Thomas, qui ha ofert conser-varla degudament. Lo Sr. Massó ne tragué una fotografía.

Prop d' aqueixa se troba lo monastir de la Pobla, ahont pot ad-mirarse un senzillíssim y primitiu claustre románích, potser coe-tani de la Rotonda y en la sagristía de sa iglesia, románica també,mes restaurada ab regular acert, se conserva una preciosíssimaimatje bisantina de lo mellor que hi hage d' aquella época. Es defusta, sentada en la cadira ó trono y lo Noy á la falda, tot d1 unapeósa y está cubería de tela sobredaurada. Ostenta corona mural.

Lo retauie major, obra moderna es digne d1 alguna alendó. H oes també la partexterior del antich ábside.

Los excursionistas foren ben rebuts per lo 3r. Paborde del mo-nastir y tingueren de retirarse á la Pobla distant cosa d' un quartd' hora per haberse acabat la claror del día,.

Termina lo camí que de la vila vá al monastir lo castell de la>Pobla, colocat com un nivi d' aligas, dalt d' una fertístega y extra-nya roca.

Page 5: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

— ;3J —

Dins de la poblado se vejeren varias imatges de la cpoca romá-nica: duHs de la Mare de Deu en ninxos y capelletas de carrer yuna de Sta. Llucia en la Iglesia del Pont y en lo meteix aliar unaspinturas bastant notables.

Examinaren també la laula del Renaixement que se cita en laressenya de la cxcursió efectuada á primers d' Abril prop-passat yobservaren que, lo que á primera vista apareíxía com una pinturacomplena, era una senzilla aplicació de figuras retalladas, á loque sembla, á' un grabat, y colocadas, ab molla oportunitat, sobrela pintura, lo que ve á rebaixar lo ment de Ja taula, no deixantper aixó d' esser cosa curiosa y digne de ser vista.

Acababan los excursionistas de sopar á 1' hosial d1 En Fariñas(bon servey) quan la plasseta del davant s' ilumina ab atxas y unacobla comensá á tocar escullidas pessas. Obtinguda explicado delfet peí Sr. Pellicer, resulta que aquella serenata era un obsequi

que foren invitadas per aquells á un senzill refrigeri, així corolambe los individuos de Ja cobla. dignes de tot elogi y en especiallo mestre director perqué pertenyent á la dasse obrera y no por-taní rres que un any d' estudi de la música, á la que 's dedicanen sos moments de descans, están en un estat tant avansat d' ins-irucció musical que es de esperar un perfeccionament complert éinmedíat.

Entre 'Is concurrents hi havia, ademes del Sr. Pellicer, los se-nyors Jutje municipal, Cabo del Somatent, Secreiari del Ajunta-lament y ulires personas de importancia en la vila.

Lo Sr. Aulésiia inaugura los brindis. Dirigintse en un sentir

y en panicolar deis excursionistas, y manit'estálos trascendentaltins que la CATALANISTA 'S proposa, que son los de fer coneixer ápropis y exiranys las bellezas uriísticas y naiurals de la térra, en—semps que agermanar en una sola y patriótica aspirado á tots loscátala ns, y termina dihent que ella espera va lo concurs delasvilasque com la Pobla están animadas d' un esperit catalanista y vera-

Contestat peí Sr. Pellicer, en notn deis vehins de la PobJa, feuaquest senyor eJogis deis propósits de la CATALANISTA y termenápregant á la Associadó que sempre que 's presentes ocasió ¡nfluhísen la terminado de la carretera mitj construida y en que 's dotes ála encontrada de quantas vias de comunicado fossen possíbles.

S1 alsá acte seguit Jo Sr. Massó y dona ais vehins de la Pobla laseguretat de complaurels en tan llohable desitj; dígué que aquestaes la aspirado de la Associació y que era indispensable establirmajor comunicació entre Barcelona y la montanya de Catalunya,ja pera facilitar la unió deis catalans pera la prosperitat del pays,

Page 6: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

ja també pera que no queden desconegudas las incomparables be-Hesas naturals de la hermosa valí alia del Llobregai.

La reunió finalisá entre lo major enmssiasme y fraternitat.Distancias de la Pobla de Lillet ais pañis dreumvehins:oant viceíis de Rt]sÉ i hora 3o mmu ts.Castellar de Nuch (per S. Viccns) . . 3 »Gombreny . 3 »FalgásfSantuari) i » 15 »Sant Jaume de Frontanyá 3 »Broca 2 .Serdanyola 2 » r 5 »Gavarros 2 » 3oBagá 2 » 3o

Sortits de la Pobla de Lillet lo día 7 de Setembre á las 7. i5minuts del matí (Baróm. 685" Term. i3u), acompanyantlos loSr. Pellicer, tant pera seguir dispensant sas atencions ais excursio-nistas, com per veure la celebrada creu bisantina de Bagá, seguí-ren la vorera dreia del Llobregat, veyeni, al trobarse á poca dis-tancia de la Pobla, afavoríts per un dia seré, la magesiuosaperspectiva que ofería la enlayrada montanya de Pedra-forca do-minant com un gegant ab sos dos ruinosos cims bessons V arre-plecb de serras que tancan arreu 1' horisó. Lo Sr. Aulésiia feu uncroquis al llápis de tan crandiós punt de vista.

Desde '1 camí se veu aurant gran espay, dalt d' una serra, sobrela vorera esquerra del riu, lo Santuari de Falgás, ahont se venerauna preuhada imaije bisamina. Se passa sovini peí cim d' elevatssingles entre 'ls que es digne de especial esment lo de la llocaSubiera, per esser molta la seva fonduria fins al riu y tallat per-pendicularment.

Se trobá despres Santa Cecilia de Riutori, iglesieta románica,descendintse á la valí del líiutort que 's travessá per una palancade fusta donantse los expedicionans un llarch deseans prop de lacorrent, seduhits per lo deliciós paysatje, á I' ombra de la verneda,sentats en 1" herba, blana y envellutada, y escoltant la remordel riu.

Desde aquest punt s' havía deixat lo curs del Llobregat, delque 'I Riutort, nascui ais colls del Pal y de Jou, es un afluent, y

los excursionistas á curta distancia del poblet de Broca, no tar-dant en veure la vila de Bagá, prop del riu, y en admirar los cimspunxaguts que enclouhen lo coll de Tanca-ía-^orta, un deis mesconcorreguts per la gent que transita entre ia Cerdanya y las vallsdel Llobregat, comarca de Bages, etc.

Mes de la 1 de la tarde era quant arribaren á Bagá, (Baróme-tre 690" Term. 10o), silenciosa vila, d' aspecte un poch sen yo nal ,carrers antichs y rectes, ben empedráis á cstil de montanya, y

Page 7: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

— i 35 —

Hanquejats de tipichs ediñcis, alguns d' ells relativament gran-

Una de las cosas que mes sorpreneti de Bagá es la quietuí quehi regna, sois torbada aquel! dia per lo traquejar de las llargas re-culas de matxos que baixavan de la Cerdanya cap á las encontradas rnes baixas, pera losdiu en aquells paíssos.

Deu recomendarse especialmeni ais excursionistas la vila de Bagá,digna d' esser visitada, tant per son aspecte típich com per trobarse

Cadí, teñir en sos voltants llochs deliciosos y possehir en 1' Hostaldel Roser una de las mellors posadas de Gataluny&t per la ríete-dat, bon servey_ de Hits y mercar y preus arregláis.

110'115 l t m C r a n a S C 1 U e S p r e n 8 L 1 C r c n ^

p qjan de la Cerdanya cap á la

alls de la vcrema, o v

Brc 45 minuts.rrós, passant peí anterior. . . i horas

Greixa i » 3o »Gisclareny -¿ „Saldes, passant pcl anterior. . . . 4 »Sant Llorens. . . . . . . . 3o aSerdanyola: 2 >LaPobla 3 •Falgás(perSerdanyola). 3 ».Sant Julia de Vallcebre 3 »Vallcebre 2 - 4 5Massanés 3 »

Tota la tarde del dia 7 y nirsegüent se passá á Bagá, haventsefet una detinguda visita á la iglesia, empero la famosa creu bisan-tina oriental, y altras joyas que posseheix la parroquia, no po-gueren veures per causas que lo Sr. Rector manifestá ais excur-sionistas, las quals no son tal volta tan poderosas que bastin áprivar á la iglesia de Bagá de sos mellors ornaments, exposantlospoiser á que, per un aconteixement imprevist, desaparegan perasempre. Los nostres companys sortiren de Bagá ab molt disgusi

A las 6 del malí del dia següent, marcant lo barómetre 602" y\ 2a lo termómetre centígrado, s1 emprengué la marxa valí delBastareny amunt per lo marge esquerra, travessant á i5 minuts loriu de Greixa, son afluent, per un poní de pedra; 40 minutsdespres passavan per dessota la ermita de Suma Magdalena, situadasobre lo marge oposat, y avial trobaren (i5 minuts) lo molí ahontse separan los dos camins: un que vá cap al coll de Tanca-la-Portay 1' altre que remunta lo riu dirigintse al coll de la Vena. Aquestfon lo que se seguí, empero hi hagué precisió de deixarlo á mú

Page 8: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

esquerra, pera seguiicascata de las fonts.

Poch despres (5 minuts) hi há un segon molí, ahont descansa-ren 5 minuts, y empresa novament la marxa s' arriba á las Fontsdel Bastarcny a las 7. 45 minuts, haveni caminal en conseqüenciadesde Bagá 1 hora 40 minuts. i"

La observado, feta acte seguit, fou: Barom.680 mm. Term. 16o.Lo Bastarcny, afluent del Llobregat, al que 's reuneix á poca

distancia de Bagá, es en temos normal mds caudalós y mes cons-lant de caudal que aquest. Naix al fons d' una valí nomenadaClot de la Comassa, prop de Montnell, casa é hisenda propias d' unconegut barcelo'ní. Surten las ayguas d' un forat á manera demina; forman un agitat gorch y se Jlensan despres en quatre cas-

brugit atronador per entre unas rerrenvas rocas, desfentse en blan-ca escuma y alsant núvols de polsim.

Veus' aquí una bellesa mes del nostre pais que coneixen pocaspersonas. Hora es ja de que 's trega á llum y de que, co_m á tantasaltras que 'n lenim, s' hi donga la merescudu importancia.

A las 9. 34 minuts, despres de treta una fotografía de tan pin-toresch Uoch y d' haverhi esmorsar, se comensá la ascensió al collde la Vena, ab ánimo de dirigirse á Saldes passant peí Santuari delGrasolet, abdos situats al repeu meteix de las altas cingleras dePedra-Forca. Ab 7 minuts arribaren á Monmell, situat en m¡tjde bosch de tall y de pibets y á pochs moments se trobaren al peudeis cingles de la Bata de Montnell y admiravan la seva cascata,cayenfeom una cinta vaporosa, de lo alt de las rocas. A la dreta dela valí s1 alsava la serra de Paradell, cendrosa y pelada per las neus,presentant lo pais un aspecte feréstech. Los guías asseguravan laexistencia d' isarts en aquells boscos ygrenys de rocas.

S' ascendí fortament, fins á una casa nomenada Murcarols,voltada de prats verdosos y envellutats, ahont s' arriba, desdeMontnell ab 40 minuts.

Tot seguit se pu¡á novament per un bosch de pibets, que recor-dá ais expedicionaria la Baga Llisa de prop de Gombreny. Lotemps comensá sobtadament á carrejarse y á mitj bosch plovía ababundancia. Hi hagué un moment de parada pera desfer mantasy abrichs y continuant la ascendó, s' arriba al coll de la Vena ab53 rninuts. Eran las n . t5 minuis del maií. Bar- 643. Term. r3".Se delibera sobre si s' ha vid de anar al Gresolet en vista del estatdel temps ó á Gisdareny, poblé á 5 minuts del coll. La plu¡a, que

ava no dona Jloch á dublés. A las 1 r. 20 arribavan á Gis-refer

'1) Son raolt importants en noatretlxd DOS csfTSQro Gn ¡oflsrtar lo IUBJOTue deiirl» ferr-e en totas tas rPBsenyaa ntse de comarcas poch freqüentada*.

oepte loa datos Itineraria y per

xcureious, espícialment trac-

Page 9: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

— , 3 7 —

<lareny, situat en ur.a valí verdosa y conresada á leixas. Desgra-ciadamcnt no hi íiá en aquell poblé miserable ni un mal hostalpera remey. Decidíren dirigirse, ab la pluja á la esquena, á Saldesper lo camí mes curt y á aquesta determinado degueren lo plaherde vcure lo mes grandiós espectacle.

Primerament baixaren per una yall d' imponent aspecte, que váá desembocar al riu Saldes, en quin marge oposat s' aixecan lasalturas de Encija, que con fosas entre la boyra feren creure ais ex-cursionistas que eran la Pedra-forca. Las vessants d' aquesta valíson inmensas y talladas en forma de V. S' atravessá despres unacolladeta, y una altru valí se desplega magestuosa.als ulls admiráisdeis nostres companys: entre un espes bosch de ptbets, de cañórecte, brancas horisontals y forma de pirámide, veyan alsarse centáguilas de roca colocadas en renglas de serras á modo de telonsd 'una decorado teatral, y damunt de totas, dominantlas, ab sonaspecte fantástich, mitj amagava Pedra-forca sa silueta esqueixadaentre las boyras, que enriquían lo paisatie ab mil efectes de llumy de color.

Aquesta es la valí de Lluria. L' entussiasme deis excursionistasfou gran davant d' aquella grandiositat y Hquesa de l íneasydetons. No dublem en asscgurar que aquel! paisatje pot aceptar lacomparado ab los mes celebráis que ?s coneixen,

Áfegeixis que tot seguit se baixá d1 una manera vertiginosa perun camí en zig-zag fins al fons de la valí, ahont bull un torrententre las rocas estimbadas, y se *n surt per un pas, entre dos in-mensos cingles, que deíxa just lo lloch del lorrent. Son nom esEstret de Lluria. Baróm. 674". Term. 14". Se havía invertii 1 h.5 minuts desde Gisclareny.

r del estret, una baiima, alta com la ñau d' una catedral,ore tresp y ,guías y altras tantas cavaílerías que desde Bagá 7ls acompanyavan.IX aquestos, deu recomenarse, per esser lo mes práctich del pays, áRamón Sola, aciualment alcalde de aquella vija, devenrse obser-var que son pochs los que de Bagá atravessín lo coll de la Vena,puix que tant la valí del Bastareny, com la del Saldes teñen laCerdiinya com á centre de moviments y relacions ó las comarcasmiís baixas del Llobregat. Així, no es d1 extranyar que, apesard' haversen endut 1' home tingut per lo mes bon guía de Bagá, alentrar en la valí de Saldes perdessin lo camí, atravessant aquestriu en lloch del lorrent del Grasolet, tenintlo de repassar al peude la altura ahoni Saldes está situat.

Se reposa mitj' hora escassa en la Balma de Lluna y á las12. 5o minuts se marxá, arribant á Saldes á las 2. 3o minuts mu-llats de cap á peus y rendits de fatiga, si bé salisteis de la jornada.Baróm. 658. Term 14"

Saldes, lo mellor punt pera la ascensió ais País de Pedra-forca,

Page 10: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

lant, que 's veuhen dessobre maielx del poblé, es una petita agru-pació de casas d ' un aspecte tal que recordan los chalets suissos,ab sa balconada de fusta ocupant tota la faixada y sa teulada abprou volada pera cubrirla del toi. Verts prais y arbredas se exte-nen entre las casas que ni há escampadas per la vessant, que es lnesquerra del riu y que continua enfilantse fins al peu deis alts co-gollons de Pedra-forca.

Allí s' allotjaren en la posada d' En Ramón Viladomat (a) Ra-monet Llenas, quina familia, en extrem servicial, feu tot lo quepermeten las condicions de la localitat, no faltanthi ia escudellacatalana ab bona gallina, viram rostida, verduras, patatas, lie—gums, etc. L' hereu manifesté ais excursionistas son propósit deg

r próxi

de foch ben encesa, r

Presas noticias de distancii

condicions del establii•isa un caldo Líebig, que juntablí las forsas deis excursíoni

propósit

nb una,tas y as

tinguei següents:

hora 15AsparGosol, per Aspar..Josa, per Gosol 3 » 3oMuripl, per AsparCastellfraumirS. Llorens deis Piteus, per Castellfraumir. .VallcebrePaguera

B en cavallería per altre camí.. . .Desseguit se tractá de la ascensió á Pedra-fot

ejtcursiopaí Grasolet per altres.Per la primera se decidiren lo Sr. Massó y lo Sr. Auli

qu¡ '

uns y de la

ia y 'ls

guiasEssent perillosa la ascensió ab mal temps, s' ajustaren doab ordre de marxar á irench d' auba si estava seré ó en cas contra-ri deixarho pera 1' endemá. Lo jornal que demanaren los guias eslo de 5 rah (!). Aquestos abundan en lo poblé, molts deis qualshan sigut contrabandistas y coneixen la montanya á palms.

Las noticias sobre la ascenció loren las següents: los dos País óCogollons que donan nom á la montanya, per teñir la forma deforera, son accessibles ab alguna dificulta!, major en lo mes elevat,puix no son de igual altura.

Es relativameni fácil fins al coll que 's forma entre 'Is dos país.Peí camí hi há algunas baumas que poden serví de refugi en casnecessari y la pujada es de tres horas. Hi há abundancia d' isartsy aligas y neus perpetuas en las fondaladas.

Desgraciadament lo día o. se presenta ab mal temps y en virtutd' aixo se resolgué anar, si s'aclara va una mica, al Santuari del

Page 11: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

Groaolet. Així se fcu,Baróm. 65$.—T

it de SaMes á la¡ D min. del r i tí.

A 35 min. de Saldes se irobá la bifurcado del catní de Bagá que'1 dia anterior s' havia perdut, prop del meteix lloch ahont desem-bocan, casi tocarme, los estrets de Lluria y del Grasolet. Se seguíaquest, de bell aspecte, ab son lorrent que saltava.de roca en roca,mes no tant imponent com lo de Lluria. per causa de sa majorampiada. Té no obsiant la panicularitat de que forman son mareedret los inmensos cingles de Pedra-forca, que 's veuhen desde la

Ab r hora 5 min. mes de marxa s' entra en lo Estret de la Mo-lina, bifurcado del Estret del Grasolet y io min mes tare s' arribaal Santuari (Baróm. 65o, Term. 16a), situar en una petita valí Tri-furcada, lo que pot haver donar nom á la localitat.

L' edifici s' assenta al mit¡ d' un pradell y la Pedra-forca s' alsamenassadora al davant de la porta.

Res de paaticular menció s' hi irobá, fora d' uns aniichs y nota-bles calamástechs de que 'i Sr. Auléstia tragué un croquis.

En lo Grasolet ht donan hostatje y t' ermita se diu Joan Casáisy Casáis, á qui pot escriures en cas necessari, dirigint la carta perBerga y Saldes.

Ademes de Saldes, té lo Santuari com ápoblatsvebínsSto. Mag-dalena, en la valí del Bastareny, á 4 h. 15 m. y Bellver, en la Cer-danya, á 5 horas.

Al retorn atrapa ais excursionistas un fon xáfech.L' endemá seguía lo temps indicant pluja y novament tingué de

renunciarse á la ascenció y en atenció é que 'ls naturals del paysindicavan que la boira era fácil que no 's mogués mes del cim dePedra-forca fins á las primeras nevadas, ab quina circunstanciahi hauria gran perill en pujarhi, se resolgué renundarhi y dirigir-se á Berga acte continuo, pera reiornar á Barcelona.

Se soní donebs de Saldes, provehintse toibom de cavallería. álas 8 h. 3o min. del mati. (liuróm. 655.—Term. 14o.) A las 9 h.40 min. s' arribava á Massanés, en la riva oposada, desde hont seveya la magnífica silueta de Pedra-forca y extenenise ul darreratota la Serra de Cadí, desde 'ls Cortils fins á las montanyas de Rusque 's perdían en 1' horisó. A Massane's fou precís deturarse percausa d' un altra fona xafegada. Lo Sr. Mas.«ó aprofitá cinch mi-nuts de ciar pera traure una fotografía déla massa de Pedra-for-ca, cosa que finsalashoras havia sigut impossible per causa de lasboiras. Lo baróm. senyalava 65o5 mm., lo term. 14°,

Se seguí faldejant la vorero dreta del riu de Saldes atravessantlos furiosos torrents que baixan de la Serra d' Encíja. En un d'aquestos lo Sr. Gich se vejé en perill inminent de pendre mal perhaver lliscat la cabalcadura anant á parar ab ell al fons del torrent.

Page 12: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

l'er son no sufrí cap lessió y si sois una mulladura considerableque tingué de guardar duraní algunas horas.

Se baixá després fonament pera travessar la riera de Vallcebreque venía bramant, lo que 's verifica felisment, malgrai lo conselldel amo d' un molí que hi há prop del gual y gracius al valor yresolució del guia que era lo meteix Ramonee, hostaler de Saldes,home cunit en los perills, qui 's despulla y tira á la riera ab ayguaJins al pií, pera buscar lo meilor pas, ab gran exposició de la vida,ja que 1' aygua podia vencel y llensarlo dali á baix d1 una cascataque queya á poebs passos de distancia.

Després se puja novament fins al peu del original cingle de Vall-cebre y á la i'45 min. s' entra á Soldevila, hostal ahont loSr. Gichse muda la roba, y s' esmorsá.

Continuada la marxa, á las 3 de la tarde, se vejeren las minas decarbó de Fígols de excelenta calitat, pera quin transpon á Bergahi há construii un petit iramvja, se büixá á la Consolacio ahontcomensa lo temible congost, se reposa en la caudalosa font de JaBadella, altra de las principáis del Llobregat, se passá peí pont deReventí poblé pintoresch en extrem, y á las 7 del vespre s'arrivabaá Berga, senyalant 6915 mm. lo baróm., y i35 graus lo term.

Excessivament lia rea ja aquesta ressenya y coneguts suticient-ment los trajéeles de Berga á Manresa y de Manresa á Barcelona,se donará per termenada regracíant á totas las personas que hanobsequia! ais nostres companys, com los Srs. Pellicer y Raguer áRipoll; lo Sr. Rector de Gombreny, lo Sr. Meije y lo Sr.-ViUltade la meteixa població; lo Sr. Arcalde, Secretari de 1' Ajuniaménty demes vehins de Castellar d' En Huch; lo Sr. Pellicer de la Po-fcla de Lillet y las autoritats y personas distingidas, representant laindustria y la propietat, del meteíx punt; lo Sr. Rector de Bagá dequt, no obsiant, devía esperarse la exibició a!s excursionistas de laspreciositats arqueológicas de la iglesia, que ara com ara res hi fanen un recó ignorat; lo Sr. Rector de Saldes que afavorí ais expedí-cíonaris donan tíos albercn pera Is que no caDigueren en lo petithostal, y finalmeni ais senyors socis delegáis á Berga.

En lo próxim Bollen publicarém lo resultat deUcálculs délasobservacions fetas ab lo barómetre y lo lermómetre pera la apre-ciado ó medició de las diferencias de nivell, efectuats per lo nostreconsoci Sr. Ricart y Girah qui, ademes d' haver facilitat los instru-inems usats, s' ha oferta verificar dittravall. A.ell támbese consig-na ia expressió d' agrahiment de la Associació.

Page 13: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

EXCURSIO PARTICULARÁ ST. FKLIL- DE CODINAS, GALLIFA, ESTANY, ORISTÁ, PKATS t>t:

LLUSSAWÉS, SAGAS, OLVAN, GIRONKI.LA, CASSERRAS, BERGA Y MANRK.SA

los 2() a' Agost al 10 de Septembre de 1X82.

Emprengué la dita excursió lo secretari de nostra Associació.ü . Pelegn Casades, acompanyat de D. Joan Cirera amich seu,entussiasta catalanista.

Lo dia 29 d' Agost sortiren d1 aquesta ciutat per la via de Gra-nollers, á las ó.10 m., prenent á Mollet lo tren que 'ls porta áCaldas de Montbuy.

A la pan esquerra del camí oviraren la antiga ermita de SantaMagdalena, que s' atribueix á la época deis Templarís, y á la pandieta vejeren lo Castell de Plegamans. Mes enllá entre las esta-cions de Palau Solitar y Caldas observaren molí aproo de la viauna grandiosa alzina sota Ja cual, segons vella costum, hi fa lasbailadas lo poblé de Palau. Arrivats á Caldas (8. i5) prenguerenlo cotxe de Moya, seguint la carretera que serpenteija per la mon-t¡mya, dominada per 1' alta serralada del Farell, y Montbuy abson castell arruinat descubrintse un bonich panorama det VallesÁ mesura que 's v;. ascendit. A las 9.12 se passá per can Prat, dede baix, veyentse ben tost la gran fondalada de SantSebasúá (maesquerra) descubrintse ais pochs minuts lo típich poblé de SantFeliu de Codinas, ó del Pínyó, degut aquest últim nom á la cu-llita del citat fruit que en temps se treya de las grans pinedas queexistían en lo voliunt. La situado del poblé es molt bonica, exte-nentse amplament adalt de la serra, á quals peus s' esgrahonan las-hortas y teixas de conreu fins al fons de la valí, essent dominatper 1' alt turó de Sant Sadurní de Gallita y las serraladas de Bení,Puiggraciós, Farell, Montbuy y Sant Llorensdel Munt. Abocat lopoblé en la fondalada de Riells extent son panorama en ampie-semicírcol ovirantse al lluny lo Montseny, Montnegre, lo Far, yla cordillera de la costa, ab ló Valles.

Sant Feliu canta unas 3ooo ánimas, ab 600 ó 700 casas, contévaris tehrs de ma y sas principáis cullitas consisteixen en vi, oliV grá. V iglesia parroquial es del xvn, bastant eran y ab bonalutada de pedra, d' estil barroch. En la rectoría 's conservan al-suns quadrosdel antich aliar, bastant apreciables alguns d' elis.t n t r e las modernas casas fan bell efecte las antigás de la Rectoría,cal Sunyé y Funoll, del siele XVI ab curiosas linestretas de llindaresculturat. Acosad ' uns i5 minuts del poblé, envers Riells, hiha 1 antiga casa de Villa, rodeijada de frescal arbreda. La noblecasa consta fundada en 802 ab lo nom que avuy porta, unintse á.ella en i5oo T antiga de Montagut. En lo mateix siti s1 alsá enaltre temps la torre de Bars, de la que 's veuhen encara alguna

Page 14: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

ns notables sorti de Villa, que

Sant Feliu d'algunas ierra di l di

vestigis. Moltsse ciía al t

rcn de Villa, entre'ls qualsn 1193 dota á 1'iglesia decontribuhint en los sigiesg y ; g

posteriora al engrandimeni de la patria. Lo casal actual contéfragmentó de varias épocas, nomntse un gran arch ojival en 1' es-cala, varías tinestras del xvi y en la parí posterior una rodona yvella torra. Seguint montanya avall, se baixá á la ombrfvoia rierade Bigas, hermosa fondalada plena de vegetado, notantse en Eopoblé la vellu casa del xvi, diu la Torre de Bigas.

Se troba al fons la riera de Tenas y seguint amutit son poétichribera], en quals costáis hi ha varias pagesías, deixant á la dretalo pintoresch poblé de Riells, ab lo bonich Valí de Ros, veyentdepas lagorgadeSan tMique lde lFay . se torna á Sant Feliu atu-rantse un poch en una casa de camp dita Lloberas, á cosa de unquart de la població, en qual casa vegeren un antich tripich gó-tich pintat sobre fusta contenint ülgunas imatjcs ben dibuixadas.

Lo dia 3o. després de despedirse de la familia de can Garrellque ab molla galanura los habia hospedat, emprenguéren la marxaa las 5.3o del matí, envers Gallifa, per la carretera en construccióde Sant Feliu á Sant Llorens Savall (extensió 16 kilómetres,)acompanyats per lo excelent guia Jaume Sunyer, observant de paslos bells fondals de Baliarda y Sant Sebastiá, y los alts espadáis ysinglenis de Sant Sadurní, de magestuós efecte, ab la i'réstega re-colsada de la Roca y son ombrívol torrent, hermós camí de va-riats panoramas domináis per lo Farel!, Sont Llorens del Munt yías serras de Gallifa, ab son antich castell á quals peus s' exten lopía de Ginestós. A las 7.20 s' arrivá á Gallifa, petit poblé amagatentre las vessants de ditas montanyas. Conté unas 200 ánimas, ysobre 42 casas escampadas formant tres grupos dintre lo recios dela montanya. L' iglesia, molt petita, te la trassa bisantinü, t ro-vantse completament emblanquinada. Deixant lo poblé, se pujaper un esgrahonat camí entre boscuria, demunt lofondaldel Mal-grau, envers lo gran casal de Sobregrau (las 8), en qual noblecasa foren rebuts y obsequiáis los excursionistas, ab la amablehospitaliíat de las antigás casas catalanas. La de Sobregau fou fun-dada en 1111 per un tal Drugalans, perdent aquest ñora poste-riorment, y prenent el de la situado de la casa; sobre lo grau.La pan mes amiga del casal es del xtv ó xv, conservant algunasfinestretas notables. A uns 45 minuts de la casa pujant las mont-serratinas singleras, plenas de espessa vegetado, s' arriba al cim delluró (900 metres) ahont s1 hi alsa Ja bonica ermita blsantina deSant Sadiirní y desde quat punt se desplega un extensíssim pano-rama d' encisadora hermosura. Fent excavacíons en la plasseta deV ermita se trovaren algunas monedas de varias épocas, que con-serva lo propietari de la montanya, 1' ilustrat D. Pere Sobregrau.Lo lloch es rich en fóssils essentla naturalesa geológica deis sin-

Page 15: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

gles completament montserratina. A la larde feren una visita alcastell de Gullifa (40 minuts desde lo casal], hermós camí entreboscos, ab vistas sobre lo fondal y riera de Gullifa. En aquestlloch se están fent notables obras de la carretera, en el qual alean-sal 'a l tura máxima de 600 metros, deventshi construir un gran-diós pont, pera salvar los accidents del terreno. Lo castell deGalliía, enlairat en un turó y rodeijat de pregorts piecipicis,presenta encara una torre quadrada y un bon trast de murallas, yen la pan mes alta del single una vella capella románica, ab rodóábside, conscrvantshi un sepulcre ab una estatua jahent ti' un ca-valler barbarament trevallada en relleu, y alguns altars barrochs.Desde lo dit punt la vista es magnífica.

(Seguirá.)

NOVAS

de la rnort Je nostre bcnvoiiiut amich y cntussiasta catalanista [J. AlfonsMaría Sola, soci delegat á Caldas de Mombuy. Las excelents dots de in-

sigut tant vivament sentida sa mort en la poblado de Caldas y entre sos

la CATALANISTA á la cual havi^ prestat molts v rdlevanis servev^»Nostre amich ha b^ixat al sepulcre á la tove edad de 21 anys. ab dos días(Je curta y tnalicna tnalaltia, y ou^nt estaba preparantse pera rebrer laLlíccnciatura en Dret civil y caoónich. Cultivaba ab profitosos resuliats1 art de la ÍHus^ca, desen^pünysnt en 1 actúalitat lo carreen cíe crinenmusical de La Crónica de Catalunya ahont manifestaba sa aptitut y dís-

Solá, ilelcgat aixis raateíx de 1' ASSUCIACIÓ y á sa distingida familia tot loconsol y cristiana resignac ó que necesitan pera soportar lo pts de x&ngran desgracia.

voltas y seguintsc una práctica ccner^l ariiiRament pera allaujcrirlas.

Page 16: L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · unt d' un anptt adornat de entreta-ms baquetons flamijats. Tres archs a galería, ... tani de la Rotonda y en la sagristía

— [44 —

argila sino que tambe per sas delicadas formas.

Nostre consoci j ex-Secretari de 1' ASSOCIACIÓ D. Pcre Company Fagesha obtingut una distinció en lo certamen didáctich celebrar últimamemper la Academia de Taquigrafía d* aquesta ciutat.

Han sigut ecdiis á 1' ASSOCIACIÓ los objectes y obras següents:Per D. Joseph Pieyan de Porta: Guia de las ferias y fiestas de Zara-

goza para el presente año de ¡882 publicar per lo propi donador y DonSebastiá Monserrat. Per D, Gayetá Buigas Monrabá. Monumento áCristóbal Ctilon projecte premiat del propi donador. Per lo Sr. Comtede Belloch: mitj full de paper sellat del any i83+ y un üiari de Barcelo-na del Novembre .le i83s. Per D. Joaqulm Riera y Bertrán: Constiiu-cions, capitols y axtes de cort Jetas per lo Rey D. Felip IV; Memoriapresentada por los prohombres del gremio de cubaros y toneleros, Bar-celona 1 o ̂ 4j *nstrucí¿¡ per los tfjdtvtduos del príwi de tenders revenedorsde la ciittat de Sarcelona QDV rS¿$< y un tros del Arbrc de Ouernicai PerJo 1*1 til} íilpin t*rancaiSm Anmimrs oe- la secttoft du Jura, ce i So? • t*xtr&it

dalla conmemorativa de la batalla de Castillejos (guerra d1 África 1860).Per 1 )on Andreu M, tle Oesi Una pistola del se§le xvn^ L*a t^jcposictofiUniversal de París en 1878 y un Edicte sobre la rendido de censos pu-blicat en i8c»5. Per D. Juli E. Tarrats: Elementos de literatura por Don

sima Virgen por M. Luis d' Appilly, Zaragoza 1860. Per D. Pere Doriay Bulbena: Un segell en cera vermella del Rey Kelip II- Haratii Tvrse-¡linie Socíetate lesv, historiarían ab origine Mundi usque ad annum1G41. Epitome libri V, Lvgdvni 1O48; Un full manuscrit pertanyent áun llibre de comptes del any i4roi 3 reals ordres del i3 Octubre de 176*participan! á altres tantas ciuiats del Períi lo nombrament de Vircy álavor de D. Manuel de Amat" una carta particular de 20 tlovembre delany i55l3 en cátala; Goigs de Sant Marsal, de nostre Sra. de Font-Romeuy deis Sants Martirs Hermenter y Celdoni; Prinápis del homey sos doscamins de salvado ó condemnaciá ab la explicada deis ietpecats moríaisfulla estampada á Manresa en lo any [849. Per la Revista popular: Gra-da, La cristiana del Japón, leyenda histórica por D. Francisco Hernan-do, Barcelona i88z.

Imprenta de *La Renaixenaa,» Xuclá, 1S, baiioe.

1