LaFINESTRA

UN TOUR D’IGNASI GARCÍA

CULTURE CLUB

En especial agraïment a Dimitris Psarras sense ell res d´això no sería possible

CULTURE CLUB

ProduccióCulture Club

BertaAzahara Moyano

Disseny d’il·luminació i tècnicLluís Serra Valverde

Muntatge de video i edició

Luichi Lighting Projects

Durada 66 min.

DramatúrgiaIgnasi García

Direcció

Francesc Carreras

Direcció d’art

Blai Carriet

Disseny gràficEloi Rodríguez

CartellismeAlejandro Figueroa

*Fitxa tècnica

*Fitx

a ar

tístic

a

NOTA DE L’AUTORIgnasi García

La Finestra parla entre altres coses del Turisme de Guerra, que comença a moure quantitats importants de

diners i que està destinat a persones econòmicament ben situades, sobretot de països occidentals.

Potser aquest fenomen que ara anomenem “imfoxicació”, que ens porta a tots a insensibilitzar-nos davant

l’allau inabastable de notícies que rebem diàriament, hi té molt a veure. Durant la guerra del Golf, per

exemple, es van retransmetre bombardejos nocturns de l’aviació aliada a Bagdad, i els comentaristes par-

laven de la semblança de les esteles dels projectils antiaeris irakians amb el contorn d’un arbre de Nadal.

Mentre, a la ciutat hi havia víctimes i la gent fugia terroritzada. Tot plegat acaba per insensibilitzar-nos i

fa que acabem substituïm l’empatia i els sentiments solidaris pel morbo. Fa poc, un d’aquests turistes deia

que el seu proper objectiu era poder veure amb els seus propis ulls el congelador on es va ficar el cadàver

de Gadafi quan el van matar els rebels libis.

La qüestió és que aquest turisme és un filó creixent, i fins i tot estats com Vietnam l’exploten cada cop més

per atraure clientela. A Grècia, on l’obra es va estrenar el passat mes de maig i encara és a la cartellera,

comencen a fer-se tours per veure els efectes de la crisi, de l’atur i de les retallades de la troika europea. Els

organitzaran també aquí?

Enmig d’aquest context, La Finestra ens mostra també l’agonia d’una mare de família que va haver de

buscar desesperadament una feina quan es va quedar a l’atur, per tal de mantenir unida una família en la

que els vincles afectius trontollen de manera alarmant. Una mare de família que, com tantes persones en

aquest país, no es pot permetre el luxe de perdre la seva feina i que, per tal de conservar-la, es veu obligada

a suportar coses que abans podrien semblar-li impensables.

La BERTA és una guia turística d’una agència de viatges que organitza tours per països en guerra. Avui,

de matinada, porta al seu grup de turistes (el públic) a una casa abandonada i castigada per les bombes,

per tal de gaudir de la primera “atracció” del dia. Poc a poc anirem descobrint que el que ens disposem a

presenciar és a un franctirador disparant a la seva primera víctima del dia. Però el cap de la Berta l’informa

des de la central de l’agència que aquell dia el franctirador no farà acte de presència i, per tant, ha de ser

ella qui dispari per no deixar als turistes sense l’atracció per la que han pagat.

José Sanchis Sinisterra, a propòsit de la publicació del monòleg “La finestra”, va dir d´ell:

“Ignasi García conoce muy bien esta casuística diversa y compleja del arte del monólogo, y Rutas de alto

riesgo es una muestra notable de este saber dramatúrgico y de la riqueza situacional que con él se puede

desplegar. Su experiencia como actor, autor y director le permite construir un universo dramático de am-

plias dimensiones y feroz intención crítica, con sólo una actriz que habla y actúa ante el público. Pero esta

actriz es, ante todo, un personaje consistente y complejo, y este público no es una vaga instancia receptiva

sino una colectividad concreta que está ahí, por motivos igualmente concretos, complejos y consistentes.

Dicho con otras palabras: el rigor y el riesgo dramatúrgicos de Ignasi García en esta obra consisten en in-

tegrar a la actriz y al público en una misma situación ficcional, inmersos todos en un espacio y un tiempo

que los construyen como sujetos de una específica circunstancia teatral. Todos son -somos- personajes

convocados por el autor a un morboso viaje turístico que nos depara, por un módico precio, la posibilidad

de ser espectadores y hasta cómplices de una cruenta guerra fratricida, vagamente balkánica.Instaurando

pues esta simple convención teatral (el personaje interpela al público atribuyéndole una identidad ficti-

cia), todo un complejo universo dramatúrgico se despliega paulatinamente ante nosotros.

Nos encontramos -la escena lo evoca- en un “interior sucio y muy deteriorado de un piso castigado por las

bombas”, y los sonidos bélicos que proceden del exterior subrayan intermitentemente esta circunstancia.

Pero también las palabras de Berta, obligada por su precaria situación económica a ejercer de guía en estas

Rutas de alto riesgo, van configurando, en infernales círculos concéntricos, un espacio extraescénico que

nos resulta lamentablemente familiar: callesbombardeadas, campos de refugiados, campos de extermi-

nio con hornos crematorios, fosas comunes... No hace falta, pues, reiterar hasta qué punto el monólogo,

cuando es abordado desde una perspectiva dramatúrgicamente ambiciosa, es capaz de contener tanta

complejidad situacional y tan áspera intención crítica como cualquier otra estructura dramática. En Rutas

de alto riesgo, Ignasi García demuestra que no hay formas menores y mayores, sino grados diversos de

articular en los textos la exploración sistemática del mundo y del arte.”

LA FINESTRA Premi Buero Vallejo 2004

Llicenciat en Historia de l’Art per la Universitat

de Barcelona i en Art Dramàtic per l’Institut del

Teatre de Barcelona, ha assistit a nombrosos

Seminaris de Dramatúrgia dirigits i impartits

per José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de

Barcelona.

Entre la vintena d’obres que té publicades, al-

gunes de les quals han estat premiades, cal

destacar Mars de gespa/La finestra/Sota terra

(2008) -Arola Editors- Marina/Preludi en dos

temps/El bosc que creix (2006)- també a Aro-

la Editors-; El xip experimental (2007) - Edi-

torial Anaya en castellà i AADPC en català -;

Futur Perfecte (2006), Reconstrucció dels fets

(2000), La decisió de Vila neta (1999), Camí

de Tombuctú (1994) -les quatre publicades per

l’Associació d’Actors i Directors Professionals

de Catalunya-.

Pel que fa a la seva tasca com a director escènic,

deixant de banda la direcció d’algunes de les

seves obres, ha treballat com a director adjunt

de José Sanchis Sinisterra als muntatges de les

obres Terror i Misèria en el Tercer Reich, de

Bertold Brecht, i Terror y Miseria en el Primer

Franquismo, del mateix Sanchis Sinisterra,

muntatge que va ser guardonat amb el “Premi

Max de Noves Tendències Escèniques”.

Ha estat guionista de les sèries Estació d’Enllaç

(TVC), Compañeros (Antena 3), El Cor de la

Ciutat (TVC), Un paso adelante (Antena 3),

Los Serrano (Telecinco), Yo soy Bea (Tele-

cinco), Mesa para cinco -adaptació de la sèrie

americana “Party of five” - (La Sexta), Bandole-

ra (Antena 3) i Gran reserva, el origen (TVE).

PREMIOSAccèssit del Premi SGAE de Teatre Infantil i

Juvenil per l’obra El xip experimental (2005).

Premi Buero Vallejo per l’obra La Finestra

(2004).

Premi Max de les Arts Escèniques a la moda-

litat “Noves Tendències Escèniques”, amb San-

chis Sinisterra, per l’obra Terror y Miseria en el

Primer Franquismo (2004).

Accèssit del Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi per

l’obra Preludi en dos temps (1995).

Finalista del Premi Teatro Breve per l’obra A

trenc d’alba (1994).

GARCÍAIgnasi

Francesc Carreras va néixer a Barcelona el

1969. És director de las companyies de teatre

“El Centre” i de “El Cercle” les dues situades al

barri de Gracia, director de la companyia Petit

Teatre Clasic. Llicenciat en Imatge i So 1992,

completa la seva formació amb cursos puntuals

amb Ramon Ivars - curs d’ecenografia, Ana

Gonzalez - cos i veu. Al mateix temps imperteix

com a profesorcursos d’iniciacio a la interpreta-

cio per nens, cursos de il.luminacio, i cursos de

aproximacio al text teatral.

DIRECCIONS TEATRALSCabaret , de Fred Ebb & John Kander. Teatre

el Cercle (2014); Agost, de Tracy Letts. Teatre

el cercle (2013); Oliver, de Lionel Bart. Teatre

el cercle (2012); Que ruina de función, de Neil

Simon. Teatre el centre (2011); Rumores, EDI-

RA (2010); Fuenteovejuna, de Lope de Vega.

Coproducció El centre i PTC, Les troianes,

de Euripides (2009); El Criat de dos amos,

de Carlo Goldoni, Los emigrados (2008); Un

dels ultims vespres de carnaval, de Carlo Gol-

doni (2007); Descalzos por el parque, de Neil

Simon (2006); La Casa de Bernarda Alba,

de Federico Garcia Lorca (2005); La senyoreta

Julia, de Henrik Ibsen (2004); Yerma, de Fe-

derico Garcia Lorca (2003); Bodas de Sangre,

de Federico Garcia Lorca (2002); El diari

d’Anna Frank (2001); Macbeth, de William

Shakespeare (2000); Arsenic i Puntes de Coixí,

Les troianes, de Euripides (1999); Nit de Reis,

de William Shakespeare, La senyora de sade,

de Yukimo Mishima (1998); El somni d’una nit

d’estiu, de William Shakespeare (1997).

PEL·LÍCULES COM A AJUDANT DE CÀMARAGunman, Ismael, Mindscape, Lo imposible

(2013); Tengo ganas de ti, Luces Rojas (2012);

Floquet de neu (2011). Cruzando el limite,

Los ojos de Julia, Biutiful, Ull per ull (2010);

Spanish Movie, Ágora (2009); Vicky Cristina

Barcelona, Transsiberian (2008); El Orfanato,

Savage Grace. Tuya siempre (2007); El cami-

no de los Ingleses, Los abandonados (2006);

Frágiles (2005); Hipnos, El maquinista (2004);

Palabras encadenadas (2003); Darkness (2002);

Faust: la venganza está en la sangre (2000);

Los sin nombre (1999).

CARRERASFrancesc

Actriu versàtil que comença en la seva Mó natal passant per Barcelona , Alacant i Madrid on es llicència

en Art Dramàtic amb Cristina Rota , i rep màsters class amb Pep Armengol i Juanma Bajo Ulloa , estu-

dia Cinema a l’Escola EMAV i Escenografia a l’escola d’art Deià es declara una apassionada de les arts

escèniques i serà la seva experiència en teatre , televisió i cinema , el que l’aniran convertint en l’actriu

carismàtica que és avui .

INTERPRETAPutas Asesinas de Roberto Bolaño per a Companyia Max. Betahaus Barcelona .

Fugadas. Direcció de Pedro Víllora, autor Ignacio del Moral al Teatre Gaudí. Sel·leccionada per a la Mues-

tra de Teatro de Autor Alicante 2013.

La Filla Del Mar. Direcció de Carlos Pablos. Teatre del Centre.

El temps i els Conway. Direcció de Mercé de Haro. Teatre del Centre.

Pasarse de la raya. Direcció de Joan Guinart. Teatre del Centre.

Perros en Manhatan. Companyia El perro de Baudalaire. Sala La Bovila.

Mariana Pineda. Direcció de Carlos Pablos. Companyia Centre de Gràcia.

Las brujas de Salem. Companyia El perro de Baudalaire. Sala La Bovila.

La extraña pareja. Direcció de Carlos Pablos. Companyia Centre de Grácia.

La katarsis del tomazo. Direcció de Cristina Rota. Sala Mirador.

Estudi de les obres La lección de Ionesco, Las criadas de Jean Genet, El zoo de cristal

de Tenesse Williams.

Bodas de sangre. Direcció de Pitus Fernández. Sala Augusta.

El enfermo imaginario. Orfeón mahonés. Companyia La clota.

Membre del projecte vaca Asociación de Mujeres creadoras.

MOYANOAzahara

Ha treballat en diferents sèries de televisió per a Antena 3TV com Gavilanes i la còmica Impares

o Policías i en sèries catalanes com La Riera, El cor de la ciutat i el programa Crackóvia.

En el cinema, ha treballat recentment als llargmetratges The Marionette del director Antoni Caimari, amb

els germans Isbert, així com a El cura y el veneno, del mateix director i estrenada en el Festival De Toluca

2013. Ha treballat a Born de Claudio Zulián i a La piel que habito, de Pedro Almodóvar, on té una petita

aparició. També la veiem a Crotón, obra pòstuma de Paul Nashy i dirigida per Luis Colombo.

En curtmetratges destaquen la seva interpretació a Manual de amor, Premi Julius 2013 i retransmesa

per TVE a Somos Cortos d’Eric Agut i Orió Peñalver .

Ha treballat amb Mia Alberdi a Perversions d´abril amb Pedro Ortuño a Relato oculto i el director Luisje

Moyano a El Gato Negro.

I és amb Plânar, Videoart del director Arturo Fuentes amb el qual apareix al Festival LOOP 09; abans

d’aquest participa per a RTVE amb The Interview.

Lluís neix a Barcelona i es decanta immediata-

ment per l’estudi de la Il · luminació formant-se

com Tècnic Superior en Instal·lacions Elec-

trotècniques i realitzant estudis lumínics en el

món arquitectural , anys després s’involucra en

el món del teatre formant-se com Dissenyador

d’Il·luminació Escènica a l’escola TTE Escola

Taller de Tecnologia de l’Espectacle on s’adona

que és en el món teatral on pot desenvolupar la

seva sensibilitat i creativitat per la il luminació .

TRAJECTORIADissenyador d´il.luminació i soci fundador de

la Companyia CULTURE CLUB amb l´obra

La Finestra d’Ignasi Garcia. Dissenyador d´il.

luminació i membre del grup de teatre jove Els

Malnascuts amb el suport de la Sala Beckett

Poblenou (actualment). Disseny d´il·luminació

de Putas Asesinas de Roberto Bolaño per

Companyia MAX, actualment a Betahaus Bar-

celona. Disseny d´il·luminació i tècnic per CIA

TEA3 amb l’obra Paper de fumar, guanyadora

del premi ESTRENA’T de Teatre, Nau Ivanow

(març 2014). Disseny d’il·luminació de l’obra de

teatre Refugi a les rocoses de Laura Freijo, Tea-

tre Versus de Barcelona (2014) i tècnic de la ma-

teixa. Disseny d’il·luminació de la Performance

Ceci n’est pas une pipe de la Cia Georgette &

Miss Wolf . C.C Drassanes de Barcelona (2013).

Disseny d’il·luminació de l’espectacle multidis-

ciplinar Bats & Clubs, de Gerard Valverde; Nau

Ivanow de Barcelona (setembre de 2013). Tèc-

nic d’il·luminació de l’obra de teatre Fugadas,

d’Ignacio del Moral, al Teatre Gaudí de Barce-

lona i també per a la Mostra de Teatre Espanyol

d’Autors Contemporanis d’Alacant (novembre

2013). Pràctiques d’Il·luminació i disseny a

Another Light. Tècnic de projectes lumínics per

a les empreses Lightled , Simon Lighting (2010).

Tècnic en Il·luminació per Igea Il·luminació i

l’empresa Sesaelec Il·luminació (2006).

SERRALluís

Blai Carriet va néixer a Barcelona el 1974.

És historiador de l’art llicenciat per la Universitat

de Barcelona, amb l’especialitat d’Arquitectura,

disseny industrial i urbanisme. El batxillerat ar-

tístic el va realitzar a l’Escola Llotja de Disseny i

Art de Barcelona.

TREBALLSHa treballat com galerista a la galeria d’art

Arts i ha col·laborat en el muntatge de diver-

ses exposicions de l’artista mexicà Alejandro

Figueroa: Exotica, une vision externe. Casa

del arte en Casablanca, Marroc (2008), Al-

garabia. Instituto Cervantes de Casablanca

y Rabat, Marroc (2011).

Un dels seus últims projectes és l’execució de la

direcció artística i vestuari en el curt El amor

que no podía ocultarse, de les directores Cris-

tina López Justribó i Isabel Gutiérrez Sánchez

(2013).

Es considera un apassionat del cinema, el tea-

tre i l’arquitectura; a causa d’aquest interès,

el seu perfil professional s’encamina cap a

l’escenografia, la direcció artística i el vestuari,

ja que aquestes disciplines estan íntimament

relacionades amb la seva gran passió per l’art,

l’arquitectura i el disseny.

Per tal d’ampliar els seus coneixements, ha rea-

litzat diferents cursos d’arquitectura efímera,

fusteria a l’Escola del treball (Barcelona) i res-

tauració de mobles antics.

CARRIETBlai

CONTACTE DE LA CIA

CULTURE CLUBAzahara Moyano

Tf. 0034. 657. 47. 53. 51azaharama@hotmail.com

ASPECTES TÈCNICS

CULTURE CLUBLluís Serra Valverde

Luichi Lighting Projectsluichinsesion@gmail.com

Tf. 0034.660.654.062