literatures 6

7/25/2019 Literatures 6

1/152

6.

SEGONA POCA

LITER

TUR ES


2/152


3/152

6.

LITERATUR ES


4/152


5/152

6.

SEGONA POCA

ASSOCIACI DESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA

L I T

T

U

R

R

E E

S


6/152

Director:Jaume Prez Montaner

Consell de redacci:Miquel Bezares, Adri Chavarria, Guillem-Jordi Graells, Ramon Guillem,

Llusa Juli, Laura Santamaria

Traat:V. L. & J. P.

Illustracions daquest nmero:Felcia Fuster, 1992

Fundaci Felcia Fuster, Barcelona

Coordinaci:Llusa Juli

Amb el patrocini de:

Associaci dEscriptors en Llengua Catalana

carrer de la Canuda, 6, 5 - 08002 Barcelonahttp://www.escriptors.cat

[email protected]

ISSN: 1577-743XDipsit Legal: B-53.747-2008

Imprimeix: SA de Litografia

Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms pot serrealitzada amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat dexcepci prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO(Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragmentsdaquesta obra.


7/152

F O R A

1.DONES I ESCRIPTURES:

CONSTRUCCI DEL DISCURS I LEGITIMACI

EN LA LITERATURA CATALANA ACTUAL

2.DONES: AUTORES I PROTAGONISTES

DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

3.TRADUCTORES:

DE LES DISCULPES A LES AFIRMACIONS

4.DE MARES I FILLES

5.LES ESCRIPTORES A GALCIA:

SUBVERSI, GRAMTICA VIOLETA I IDENTITAT MLTIPLE

6.LA QUOTIDIANITAT AMAGADA.

LES NOVELLES DHELENA VALENT

7.HLNE CIXOUS, DE LA TEORIA A LA FICCI

8.ELS LLAVIS DEL PAPER:EL COS-TEXT I EL RETRAAMENT DELS CONFINS

A LA POESIA CATALANA RECENT

(GEMMA GORGA I MIREIA CALAFELL)


8/152


9/152

9

1.DONES I ESCRIPTURES:

CONSTRUCCI DEL DISCURS I LEGITIMACI

EN LA LITERATURA CATALANA ACTUAL

L J

Si la literatura s expiaci, ho s per tots dossexes. La desharmonitzaci s viscuda en pla

digualtat. Ells han descobert que no sn im-mortals. Tampoc nosaltres. Encara que la nos-tra mirada, avui, segueix sent brnia.

M R, 1991

Narrar la prpia realitat, histrica i present

Sens dubte que la celebraci de les Jornades Feministes pel maigde 1976 a la Universitat de Barcelona, ara fa ms de trenta anys, asse-

nyala lexistncia dun context cultural favorable a laparici de la

literatura escrita per dones ms enll de les posicions personals de

cadasc. En la dcada dels setanta aflora tota una generaci descrip-

tores, de narradores i de poetes, que permet parlar duna certa norma-

litzaci de la cultura catalana. Normalitzaci histrica, respecte al

trencament que implic la Guerra Civil, i normalitzaci de gnere,

respecte als escriptors masculins de la mateixa generaci que tamb

sincorporaven a lescriptura als anys setanta.1Fins i tot shavia neu-

1 Constitueix el tret de sortida daquesta generaci les 25 entrevistes a 25 escriptorsnascuts entre el 1939 i 1949,tot un grup generacional, que compta amb: Marta Pessar-rodona, Montserrat Roig i Maria Antnia Oliver i que va ser publicat el 1971 perlEditorial Prtic. Vegeu Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, La generaci

literria dels 70. Barcelona, AELC, 2004 (reedici). Literriament eren, doncs, moltprimicers. Tant Montserrat Roig com Maria Antnia Oliver sols havien guanyat al-guns premis, per no havien publicat cap volum. En aquest sentit cal assenyalar elpaper dels Premis Recull de Blanes que van donar a conixer molts dels autors daques-ta generaci, tamb en poesia i teatre. El 1970 Roig s la primera guardonada de lageneraci; tamb hi van ser-hi descobertes Maria Antnia Oliver, el 1971, Carme


10/152

10

tralitzat davant un enemic com, la dictadura la marginaci en-

dmica vers les literatures perifriques i saconseguia una compa-

nyonia, un mutu coneixement i reconeixement entre institucions i

escriptors, que es fa evident en alguns premis sorgits a lpoca i en les

traduccions immediates dobres dautors catalans a lespanyol. Helena

Valent (1940-1990), Antnia Vicens (1941), Isabel-Clara Sim (1943),

Montserrat Roig (1946-1991), Maria Antnia Oliver (1946), Carme

Riera (1948)... formen el gruix generacional del moment al qual safe-

giran altres escriptores, algunes ms grans com Nria Alb (1930) o

Maria ngels Anglada (1930-1999) i Olga Xirinacs (1936), i altres deposteriors, Maria Barbal (1949), Margarida Aritzeta (1953), Maria-

Merc Roca (1958) o Imma Mons (1959) que desenvolupen amb

normalitat i en alguns casos amb xits assenyalats la seva obra al

llarg dels anys vuitanta i noranta: obtenen premis, les editorials pro-

mocionen la seva obra i els diaris publiquen articles de crtica favora-

bles. A ms a ms, reben el reconeixement dun ampli pblic lector,

primer vid de llegir en catal i de llegir sobre temes nous o vedatsfins a l moment, en qu sn centrals el sexe i les relacions amoroses no

canniques. Cal mencionar, per exemple, el fenomen entorn Te deix,

amor, la mar com a penyora(1975), el protagonisme pblic de Montser-

rat Roig qui, a banda de publicar la seva obra El temps de les cireres

(1975) o Lhora violeta (1980) es dedica professionalment al periodis-

me, escrit, sobretot, en castell, i aix propicia una projecci a la

resta de la pennsula, com no shavia produt anteriorment. I, ms

tard, el reconeixement dobres com Pedra de tartera(1985) de Maria

Barbal, El viol dAuschwitz (1994) de Maria ngels Anglada i, ms

recentment, Un home de paraula(2006) dImma Mons.2

Els parmetres ideolgics i socials, i els criteris entorn de ledici,

per, han fet un llarg cam entre el 1970 i el 2006. La dcada dels

setanta i mitjan vuitanta sinscriu dins la petja del Maig francs, de la

Riera, el 1974. Ms endavant, Maria-Merc Roca, el 1985 o Gemma Lienas, el 1987.Vegeu Joan-Josep Isern, Quaranta anys de Premis Recull. Barcelona: Proa, 2005.

2Naturalment caldria citar moltes altres novellistes, per el carcter daquestarticle no s dexhaustivitat.


11/152

11

lluita per les llibertats collectives i personals. Com b indica Anne

Charlon el 1990, en lnic estudi de conjunt existent fins al moment

de La condici de la dona en la narrativa femenina catalana (1900-1983)del

segle XX , hi ha un mateix continu temtic entre 1947 i lany 1983, la

data lmit de la seva indagaci. Remarca que lafebliment del rgim

franquista va potenciar la progressiva publicaci dobres escrites per

dones, per no creu significativa la data de 1975, de la mort de Franco,

sin la de 1983 que marca una pausa en la producci femenina i un

canvi dorientaci de la producci (C: 111). En efecte, hi ha

unes mateixes caracterstiques de les novelles i narracions fins apro-ximadament aquella data: lexploraci de la situaci de la dona, his-

trica i persona l, psicolgica, i les dist intes posicions a prendre. s

a dir que es fa una investigaci sobre la posici social que havia here-

tat la dona durant el franquisme i sanalitza la situaci viscuda fins al

present, de trencament destructures morals i religioses, de tabs

sexuals i el repte de noves vies des de la solitud i el risc personal.

A ms daquesta clara conscincia histrica, hi ha una voluntat dereafirmar la pertinena a una entitat cultural i lingstica, els Pasos

Catalans, que tenia Barcelona com a metrpoli. Aquesta actitud

general, s clar, afavor l intercanvi i el coneixement entre els escrip-

tors i el pblic dels distints territoris lingstics i, en el cas de les

escriptores, una voluntat de participar activament en la lluita femi-

nista a travs de conferncies, articles i llibres. El tema tamb s

tractat en la seva novellstica sigui des de la perspectiva histrica o

familiar. Des de Ramona, adui Crniques de la molt anomenada ciutat

de Montcarr, les dues de 1972, a Les Closesde Maria ngels Anglada,

publicada el 1979, per que tamb sestn a Pedra de tarterade Maria

Barbal, de 1985.

Un tema important s la reconstrucci de la histria de la dona,

del seu paper socialment atorgat, fet que situa les obres dels anyssetanta en la mateixa lnia que lobra narrativa de Capmany (des de

Betliaa Feliment, jo sc una donao Quim/Quima), per tamb de les

valencianes Maria Beneyto (La dona forta, 1967) i Carmelina Snchez

Cutillas (Matria de Bretanya, 1980).


12/152

12

La importncia del grup de narradores nascut als anys quaranta

sols s comparable a la generaci de la Repblica, aix com el nombre

dobres publicades s equiparable a la producci literria escrita per

les dones durant els anys trenta. El boomde la narrativa femenina de

seguida va cridar latenci de les estudioses i crtiques nord-america-

nes, com Kathleen McNerney, qui el 1988 publicava una antologia de

narracions del grup amb el ttol On Our Own Behalf. Women tales from

Catalonia.3En la introducci remarcava tant el ressorgiment poltic i

literari de Catalunya com linters literari que tenien els relats en el

tractament de la situaci de les dones. McNerney tamb apuntava quelescriptura daquest grup era poc coneguda entre el pblic anglosax,

de fet la seva s la primera presentaci important,4la qual afavor una

relaci prou dinmica entre els estudis feministes o de gnere portats

a terme a les universitats nord-americanes i les escriptores, ms con-

cretament les narradores que shi han desplaat repetidament per fer-

hi cursos i conferncies. Els seus treballs parteixen del criteri general

dels estudis de gnere segons el qual la literatura escrita per donesparticipa, tota ella, duns elements o llaos comuns. I cal dir que

aquesta via destudis sha vist sovint obviada o simplement ignorada

pels estudis realitzats en els centres universitaris de Catalunya, les Illes

i el Pas Valenci, ms interessats en aquell moment en una visi his-

trica, sovint historicista, i poc sensibles als estudis de gnere. Val

a dir que, fruit de la visi historicista de lpoca, per tamb de la

necessria construcci nacional, entre els anys 1984 i 1986 es porta a

terme el darrer gran projecte dHistria de la literatura catalana, a crrec

de Riquer / Comas / Molas. Joaquim Molas i el seu equip es van fer

crrec dels cinc volums que historien la literatura de la Renaixena

fins a lactualitat dels anys vuitanta. Per tret de Caterina Albert i de

Merc Rodoreda, la resta descriptores hi tenen un paper molt secun-

dari i exigu, sobretot pel que fa a les poetes.

3Kathleen McNerney (ed.), On Our Own Behalf. Women tales from Catalonia.Lincoln i Londres: University of Nebraska Press, 1988.

4Es referia a lantologia de Porqueras-Mayo, The New Catalan Short Story de1983 en qu no apareixia cap escriptora. Ibid.: 2.


13/152

13

La genealgica del subjecte femen

Hi ha una fotografia i una entrevista publicades el mes dabril de

1991 a la revista Cultura, entre Maria Aurlia Capmany i Montserrat

Roig, que singularitza extraordinriament el moment histric i gene-

racional que viu lescriptora catalana aix com la necessria formula-

ci de la genealogia de la literatura escrita per les dones.5Genealogia

de noms descriptores oblidades, dedicions dobres introbables o mai

publicades, ll igams de relaci entre ells... Un autntic treball darqueo-

logia que comena amb fora a partir de la dcada dels noranta finsara mateix. De lentrevista, per, volia destacar:

La voluntat destablir un ll igam de mestratge amb la generaci1.

de la Repblica i que lobra i la figura de Maria Aurlia Cap-

many, nascuda el 1918, significava per a la generaci nascuda

als anys 40.

La importncia que el ll ibre2. La dona a Catalunya, publicat per

Capmany el 1966, significa de descobriment duna realitatamagada fins al moment i de revulsiu immediat, tamb per a

Maria Aurlia que trobava en la generaci de Roig la conti-

nutat necessria posada de manifest en la seva participaci en

les Jornades Feministes de 1976.

Lexpressi de la llibertat sexual dels anys seixanta i setanta era3.

de signe clarament mascul. Montserrat Roig remarca el mas-

clisme dels seus companys universitaris que portaven lallibe-

rament sexual, diu, per al seu propi profit i, doncs, la neces-

sria lluita feminista.6

En definitiva que Maria Aurlia Capmany significa la necessria

figura dautoritat pblica i descriptora a partir de la qual construir-se.

A ms a ms, tot i morir jove, la reflexi entorn del tema dona i litera-

tura que emprn Montserrat Roig des del principi de la seva carrera5Maria Aurlia Capmany, Montserrat Roig, ofici i plaer de viure i escriure,

Cultura, Ajuntament de Barcelona (abril 1991).6Lhe tractat ms llargament daquesta entrevista i relacions a Mestratge i lli-

bertat. Maria Aurlia Capmany i Montserrat Roig en el mirall, dins Tradici i orfe-nesa. Palma: Lleonard Muntaner, 2007.


14/152

14

literria, permet dir que, sens dubte, Roig escenifica la continutat de

la figura de lescriptora compromesa amb la societat catalana i amb la

dona. Dos aspectes totalment indestriables en la construcci de la rea-

litat del moment, per que, amb el pas dels anys, a voltes ha comportat

contradiccions o menysvaloracions incomprensibles. Perqu no sentn

que havent treballat per a la construcci dun pas i duna llengua el

tracte rebut en molts casos no troba ress en la societat literria.

Lofici de narrar tamb comporta una reflexi sobre la imatge de

lescriptora. Un dels canvis importants que es constata entre les dues

generacions s la figura de lescriptora que, a ms a ms descriure, viunoves formes de relaci amorosa, tamb lsbica, i t fills trencant la

dicotomia anter ior, remarcada en la figura de Capmany, per tamb

de Simone de Beauvoir, segons la qual dedicar-se al treball intellectual

era incompatible amb la maternitat cultura vsnatura, smbol evident

de domesticitat. Un fet que lobra de Maria-Merc Maral tamb tracta

en poesia, sobretot en el poemari Sal obertade 1982, en qu fa de la

gestaci i la maternitat matria literria viscuda en positiu.En aquest punt cal dir que lesperit combatiu i de denncia de la

narrativa de Maria Aurlia Capmany o de Montserrat Roig ha revertit

negativament sobre la consideraci de les seves novelles, com anotava

de forma general ms amunt. s un aspecte sobre el qual encara sha

reflexionat ben poc i que es troba ms aviat en el discurs oral del siste-

ma literari, en el terreny dels comentaris. Les repercussions sn evi-

dents, per: en pocs estudis sobre les obres narratives respectives, la

poca presncia en els estudis reglats i el desplaament de la importncia

en els personatges en si, ms que no pas en les seves obres de ficci.7En

el cas de Roig, ns un signe la valoraci positiva del periodisme din-

7 Cal remarcar ledici de lObra Completa de Maria Aurlia Capmany en setvolums (Ed. Columna, 1993-2000) a crrec de Guillem-Jordi Graells amb intro-duccions que situen la figura i lobra de lautora, aix com el congrs celebrat a la

Universitat Rovira i Virgili als deu anys de la mort de Capmany i el volum MariaAurlia Capmany: lafirmaci en la paraula, Montserrat Palau i Ral-David MartnezGili (eds.). Valls: Ed. Cossetnia, 2002. Tamb els distints homenatges celebratsarran dels deu anys de la mort de Capmany i Roig. Entre els quals, Universos dinslUnivers: Elles hi sn. Jornada homenatge a Maria Aurlia Capmany i MontserratRoig. Institut Catal de la Dona. Generalitat de Catalunya, 2002.


15/152

15

vestigaci, sobretot del seu volum Els catalans als camps nazis(1977).8La

pregunta que em faig s si el fet de posar en primer terme la condici

femenina, danalitzar-la en les novelles, comporta automticament un

rebuig dins el sistema literari en general en el qual pretn incloures la

narrativa la literatura escrita per les dones. Penso que s un fet com-

plex i amb fortes ramificacions, tamb negatives, entre les prpies es-

criptores. El fantasma que simposa i contra el qual lluiten s evident:

que el pblic en general i els crtics en particular no creguin que les

novelles escrites per dones vagin adreades, exclusivament, a les dones,

que no parlin de problemes que sols interessen a les dones, etctera. Itotes les conseqncies, molt vives encara els anys vuitanta i primers

noranta, sobre la consideraci de literatura femenina. Montserrat

Roig en parla llargament en el seu assaig La mirada brnia, publicat

el 1991 amb el ttol genric Digues que mestimes encara que sigui mentida,

un assaig fonamental per entendre els plantejaments i discursos entorn

lescriptura de les dones en lpoca contempornia.

En analitzar les mares literries, la tradici literria escrita per mde dona, Roig fa una llarga referncia a les escriptores europees del

segle XIX, sentret i valora molt positivament Caterina Albert, tot i

haver-se damagar rere el xadordel pseudnim mascul, per repassar

desprs la seva relaci amb Merc Rodoreda, sobre la qual ja havia

publicat una entrevista a Serra dOr. Val a dir que del conjunt de les

seves relacions, Roig conclou que no shi podia avenir perqu, diu

Roig, rem de dues poques diferents i les nostres eleccions no lli-

gaven (R, 1991: 73), cosa que no passava amb Capmany. s evi-

8 Christina, Dupla, La voz testimonial en Montserrat Roig. Barcelona: Ed. Icaria,1996. No ha estat incorporat a la crtica catalana pel fet de ser escrit en castell i peruna estudiosa que exercia a EUA. Un fet, la ignorncia dels estudis realitzats fora, quesha fet extensible a altres casos com en la investigaci sobre Merc Rodoreda. Tambcal dir que el primer diccionari contemporani que contempla vida i obra de les autores

catalanes des de lEdat Medieval es troba escrit en angls i publicat a Amrica. Vegeu,Double Minorities of Spain. A Bio-Bibliographic Guide to Women Writers of Catalan, Gali-cian and Basque Countries. Ed by Kathleen McNerney and Cristina Enrquez de Sala-manca. Nova York: Modern Languages Associations of America, 1994. Ms recent-ment, Merc Picornell Belenguer nha fet un nou estudi a Discursos testimonials en laliteratura catalana recent (Montserrat Roig i Teresa Pmies). Barcelona: PAM, 2002.


16/152

16

dent que el comproms poltic i lacci feminista sinterposaven, acti-

tud ben diversa respecte Capmany. Per de lescriptora es passa a la

seva obra i Roig conclou que la proposta genial [de Rodoreda] acaba

en ella mateixa (R, 1991: 75). Devia ser una idea generalitzada a

lpoca, perqu el 1987 Helena Valent sexpressava en el mateix sentit

en una entrevista a El temps: El gran llibre que totes les dones et di-

ran que s fantstic s Solitud de la Vctor Catal, per la fora que

dna. En canvi, tot all de la Rodoreda est molt b, per no tajuda

gens.9Literatura compromesa, sense lnia de continutat amb lexili

de Rodoreda i la seva negativa evident damagar una vida poc con-vencional al conjunt dun pas plenament patriarcal; tampoc no es

manifest ms obertament davant les escriptores i crtiques que shi

van acostar els darrers anys de la seva vida. Per el riure estentori que

Montserrat Roig no comprn de Rodoreda, ni tampoc comparteix,

crec que sha de situar en la mateixa lnia del xadorque parlava Roig,

una mscara, una protecci que la seva obra desmenteix. Perqu, com

pot ser que lobra de Rodoreda no ajudi a crear tradici?En la dcada dels vuitanta es desenvolupen dos projectes editorials

ambiciosos: leditorial Laia (1972-1989), pel que fa a la narrativa, i Llibres

del Mall (1973-1988), pel que fa a la poesia, plataformes importants per

a les noves generacions que sincorporaven a la literatura, a banda de

les colleccions ms assagstiques daltres editorials ja consolidades com

Ed. 62. A ms a ms, el moviment feminista pren formes dorganitzaci

estable. Pel que fa a la literatura, el 1977 sobre a Barcelona la primera

llibreria feminista de lestat espanyol i lany segent comencen les publi-

cacions de revistes, calendaris, agendes i la collecci Clssiques Catalanes,10

de gran xit, que dna a conixer alguns textos com La infanticida (1984)

de Caterina Albert o posen en circulaci algunes autores com Aurora

Bertrana, prcticament oblidada tot i que no va morir fins al 1974.11

9 Vicent Mart, Fora dona: entrevista amb Helena Valent, dins Helena Valent,La donaerrant. A cura dAdri Chavarria. Palma: Ed. Lleonard Muntaner, 2007, p. 144.

10 Val a dir que LaSal no va tancar per problemes econmics, sin per desacorden la lnia editorial a seguir.

11 Consulteu per exemple Mary Nash, El moviment feminista, dins El moviment fe-minista durant la transici. Publicacions de la Universitat de Valncia, 2005, ps. 354-363.


17/152

17

El 1989 el volum BarcelDones(Ed. de lEixample), que aplega poetes i

narradores (inclou a banda de les citades: Teresa Pmies, Anna Muri,

Felcia Fuster o Nria Pompeia) tornava a visibilitzar la fora de lescrip-

tura de les dones al final de la dcada.

Tot i aix, la collecci MOLC, les Millors Obres de la Literatura

Catalana, iniciada el setembre de 1978 amb Joan Maragall, arriba al

desembre de 1995, als 100 volums, havent incorporat solament ttols

de Caterina Albert i Merc Rodoreda. Es tracta de dues vies irrecon-

ciliables, que viuen i avancen en parallel sense trobar-se?

Exclusions i utopies; nous compromisos personals: 1990-2006

El pas cap a la dcada dels noranta ens situa gradualment en unes

noves perspectives democrtiques i de pas amb incidncia clara sobre

les escriptores. El cam fet mostra que malgrat els esforos realitzats, la

cultura catalana sha organitzat seguint uns esquemes rgids de norma-tivitzaci.12Per de poc serveix perqu tota ella s sacsejada pels canvis

generals. Desprs de leufria olmpica del 1992, econmica i de con-

sens general, els antics pressupsits de Pasos Catalans mnimament or-

ganitzats es trenquen davant lestructura de les autonomies i duna nova

economia de mercat organitzada sota el criteri de la globalitzaci que

desplaava la cultura humanista en el seu conjunt i la figura de les-

criptor, de lescriptora, a un terreny molt menor respecte als parmetres

dels anys seixanta i setanta, respecte al nou concepte de societat tecni-

ficada, que semblava desfer molt rpidament els elements de cohesi

cultural duna societat literria sense estat.13El sistema universitari es

12Vegeu-ne un plantejament, basat en la poesia, per extensible a la resta degneres, a Maria-Merc Maral i Llusa Juli, Diferencia y/o normalizacin: la

poesa catalana de los ltimos treinta aos, dins Mosaico ibrico. Ensayos sobre poesay diversidad. Madrid: Jcar (Ensayos 16), 1999, ps. 153-180. Existeix edici catalanaa Rels. Revista didees i cultura, 8 (hivern 2006), Tortosa, ps. 39-56.

13 Vegeu les anlis is de Carlos Garca Gual, Sobre el descrdito de la literatura i otrosavisos humanistas. Barcelona: Ed. Pennsula, 1999 o Xavier Bru de Sala, El descrditde la literatura. Barcelona: Eds. Quaderns Crema, 1999.


18/152

18

reorganitza davant la poca capacitat de convocatria de les rees filol-

giques i la posada en marxa duna llei educativa que obvia la histria de

la literatura catalana en lensenyana secundria. Un fet que amb el

temps ha anat lligat al descrdit del coneixement a travs de la memria

i que ara es troba en revisi. El feminisme ms combatiu i histric perd

presncia davant laparici daltres formes molt ms especfiques que

han dut a parlar de feminismes, en plural. La crtica feminista sintro-

dueix als estudis universitaris fins al punt que es pot parlar de diferents

branques: crtica literria feminista, estudis de gnere i estudis de do-

nes.14

Tamb afloren els estudis gais i lsbics.15

Un smptoma que els canvis preocupaven s la rpida traducci del

llibre de Harold Bloom El cnonOccidental (1994), publicat per Co-

lumna lany segent, en qu lautor evidenciava la supremacia econ-

mica i simblica de la societat anglosaxona, i la celebraci molt con-

correguda del congrs sobre el cnon literari catal a Lleida Cnon

literari: ordre i subversi.16Als criteris de valor literari i de represen-

tativitat esgrimits de cara a la construcci duna literatura amb pre-tensions nacionals i que justificaven plenament lobra empresa durant

els anys setanta i vuitanta,17 es contraposaren les formulacions ms

teriques en qu es remarcava com el poder institucional (acadmic,

editorial i cultural) tot i no ser prou fort, s lencarregat(s) de mante-

nir el cnon,18 en unes anlisis que explicitaven les noves orienta-

cions crtiques i lexclusi soferta per part de les autores, de fet de tota

una tradici abans dhaver tingut loportunitat desdevenir autora.19

14 Vegeu-ne una clara exposici a Francesca Bartrina, La crtica literr ia femi-nista a Catalunya en els darrers trenta anys. Dins Literatures, Segona poca, Barce-lona: AELC, 2005, ps. 89-102.

15Ns un clar exemple el llibre de Josep-Anton Fernndez, El gai saber. Intro-ducci als estudis gais i lsbics. Barcelona: Ed. Llibres de lndex, 2000.

16 Cnon literari: ordre i subversi. Actes del colloqui internacional, ed. a cura deJaume Pont i de Josep M. Sa la-Val ldaura. Lleida: Institut dEstudis Ilerdencs, 1998.

17Vegeu Joaquim Molas, Necessitat i raons duna proposta, dins Op. cit., so-bretot ps. 134-137.

18 Antnia Cabanil les, La literatura de les dones i el cnon, ibid, p. 227.19 En concret els textos de Marta Segarra (Notes entorn del cnon) i de Jaume Mart-

Olivella (Del cnon i de la crtica) que tracten el tema. Ibid., ps. 217-223 i 257-263.


19/152

19

Les escriptores, per, segueixen les seves trajectries, es posen nous

reptes, noves utopies. Part del nucli de narradores de la generaci del

setanta publica les obres de maduresa al voltant de 1994, un any especial-

ment significatiu. Daltra banda, es produeix un fenomen a constatar: el

fet que escriptores daltres gneres, poetes, periodistes, crtiques o tra-

ductores, sincorporen a la narrativa ms enll de ledat cronolgica,

aspecte que denota que lantic pressupsit de narrador/a pur es trenca

a favor duna pluralitat de perspectives literries riques i canviants.

Aix cal citar en la dcada dels noranta: Joana E.(1992) de Maria

Antnia Oliver, La salvatge (1994) dIsabel-Clara Sim, Dins el darrerblau (1994) de Carme Riera; aix com daltres obres molt importants

dins el panorama de la narrativa escrita per dones com: El viol dAuschwitz

(1994) de Maria ngels Anglada; La passi segons Rene Vivien(1994) de

Maria-Merc Maral; Mrmara(1994) de Maria de la Pau Janer; La terra

retirada (1994) de Merc Ibarz; Cames de seda(1995) de Maria-Merc

Roca; La noia del temps(1997) dEva Piquer; Febre alta(1998) dAntnia

Vicens; Carrer Bolvia(1999) de Maria Barbal; Les cambres del desig(1999)de Clia Snchez-Mstich, entre moltes daltres. Evidentment la tem-

tica sha ampliat, ms ben dit: ja no coneix lmits, com tamb sha

trencat la idea duna nica identitat femenina, duna veritat nica per a

la dona. Entre els temes tractats assenyalaria la reflexi sobre el passat

histric collectiu, els talls transversals, en una nova forma de dileg

amb la histria, i que trenca laxioma dhistria heretada nica. Una

reflexi, doncs, que pretn oferir noves visions de la realitat, en una

lnia coincident amb algunes narradores gallegues com Teresa Moure

(per exemple a Hierba mora). Una forma de relat que potser deixa de

banda la idea que la literatura pot propiciar un canvi social, com lany

1968, per que parla dels compromisos personals i de les prpies utopies.

Alguns han parlat duna nova idea de novella histrica; en alguns casos

cal relacionar-hi lambici de mostrar-hi nous angles i perspectives; ipotser la possibilitat de bastir una nova pica, no desbanca la idea de

lheroi guerrer positiu.

En la darrera dcada shan incorporat noves veus que han comen-

at a ser conegudes. Noms com Nria Perpiny, Roser Caminals,


20/152

20

Monika Zgustov, Lolita Bosch o Najat El Hachmi. El seu conjunt

assenyala lheterogenetat dintencions i estils; algunes delles tamb

apunten un nou element a considerar: la incorporaci de veus provi-

nents daltres cultures i que adopten la llengua catalana i la seva cul-

tura. Caldr veure si algunes daquestes veus superen els camins dels

premis i el negoci editorial, o en seran les seves vctimes. En tot cas

sn possibilitats obertes que caldr seguir. s cert, per, que una al lau

tan important de novetats editorials porta a un cert collapse del siste-

ma que s incapa dabsorbir-les, de parlar-ne amb unes mnimes

garanties.Del que sha exposat es deriva una de les paradoxes del sistema

literar i actual, i s que levident incorporaci de la dona a lescriptura

no implica una incorporaci proporcional al sistema literari. Al cnon,

a la valoraci professional, a ser objecte datenci per part dels mitjans

i la premsa especialitzada o a ser cridada a parlar o a formar part dels

centres culturals.

La qesti porta a pensar que, si b s cert que habitualment sob-t (sempre em refereixo a les narradores), una remuneraci material,

aquesta mateixa producci no t, en canvi, el mateix nivell de remu-

neraci simblica que els seus congneres masculins. Un tema, el del

poder simblic en la societat patriarcal, ben estudiat per Pierre

Bourdieu,20en qu destaca la seva aplicaci al camp de lart, la llen-

gua, la literatura i la cultura. Per aquesta via molts dels producte-

llibre no adquireixen mai el valor simblic necessari per esdevenir

obra dart, i aix difcilment podr obtenir cap representativitat,

mentre les seves autores, un cop consumides, sn oblidades. Un mo-

tiu que sha produt, per exemple, sobre lobra de les escriptores dels

anys trenta, tal com revela lestudi realitzat per Neus Real, que evi-

dencia la tasca de recuperaci que ha calgut fer i que sinscriu, apunta

en la justificaci de lobra, a la realitzada per les feministes des delsanys setanta en.21

20 Pierre Bourdieu, Intelectuales, poltica y poder. Argentina: EUDEBA, 1a. ed.1999; ed. consultada 2003, ps. 65-73.

21Neus Real, Dona i literatura catalana de preguerra. Barcelona: PAM, 2006, p. 7.


21/152

21

Es tracta dun tema central tamb en la reflexi terica realitzada

per Maria-Merc Maral. A Meditacions sobre la fria de 1993, un

text clau, insisteix, en la necessitat de crear la genealogia de la litera-

tura i de la cultura escrita per dones per deixar descriure amb tinta

invisible, per deixar de ser cooptades, adoptades, legitimades,

sempre duna en una i sense aparent relaci entre unes i altres. I con-

clou: No hi ha genealogia femenina, en la cultura, com no hi ha

genealogia femenina en les famlies. Dit duna altra manera: si ente-

nem la histria com aquell relat que sens ha transms per tal de donar

sentit al passat i que ens ha perms identificar-nos com a ssers perta-nyents a una collectivitat i a una cultura, haurem de convenir que, en

la versi cannica, tant el protagonisme com el punt de vista narratiu

correspon exclusivament al sexe mascul, tot i que sovint el narrador

es disfressa darrere lomniscincia i la pretesa objectivitat que permet

la gratificant perspectiva de Du.22

De fet, la creaci del Comit descriptores, sota laixopluc del

Centre Catal del PEN Club lany 1994, i la lnia dactuaci iniciadatreballa en aquest sentit, amb mostres ms evidents i visibles per-

qu shan transformat en llibre, com els dos volums que relacionen

les escriptores catalanes entre elles i amb les escr iptores daltres cul-

tures.23

Tamb ja es feia evident en aquell moment que tot i que el mn

acadmic anava incorporant els estudis terics, sobretot, sobre el sub-

jecte femen per tamb els prctics, es corr ia el peril l de convertir-se

en un camp destudi integrat en lengranatge acadmic, per molt

allunyat de la realitat social de les escriptores i dels centres de produc-

ci literria.24

22 Maria-Merc Maral, Meditacions sobre la fria. Dins Maria-Merc Mar-al,Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. A cura de Merc Ibarz. Barcelona: Proa,2004, ps. 139-140.

23 AA.DD. Cartografies del desig. A cura de Maria-Merc Maral. Barcelona: Proa,1998 i AA.DD., Memria de laigua. A cura de Llusa Juli.Barcelona: Proa, 1999.

24 Vegeu Neus Carbonell, La dona que no existeix. De la I llustraci a la Globalitzaci.Vic: Eumo Ed., 2003, sobretot lanlisi sobre el segle XXen el captol quart i darrerUn segle de feminisme. Tamb, Llusa Juli, Dins les paradoxes del sistema, dinsNosaltres, les dones. Discursos i prctiques feministes. Ed. CEPC, 2005, ps. 147-157.


22/152

22

La pregunta, doncs, continua oberta: pot prescindir lescriptora

duna postura reivindicativa del seu subjecte? De la seva mirada br-

nia? Trobem postures ben diverses; des de la crtica al feminisme

histric de Camille Paglia,25qui defensa un lligam estret entre dona i

natura, a la postura de Judith Butler a partir de la qual sha posat en

qesti la mateixa naturalesa de gnere, la seva bipolaritat ontolgi-

ca, la qual ha marcat les regles de la feminitat i la masculinitat. Tamb

ha estat mpliament discutit des de la poltica a la filosofia en el n-

mero que Lectorava dedicar als feminismes del segle XXI.26Per ms

enll del necessari debat teric, lanlisi sobre les prctiques habitualsen els sistemes literaris sn diverses. Continua havent-hi una no igual-

tat tot i el sistema democrtic. Una minoritzaci evident, sovint una

banalitzaci entorn el feminisme en el seu tractament polticament

correcte, tot i els avenos palpables i notoris de reconeixement.

La poesia. La creaci de limaginari femen

Et s i em s, en el mirall fideldel teu poema, aferrissadamentclivella pedra de silenci opac

dona rptil, dona monstre, dona drac,com el cactus, com tu, supervivent.

M-M M

El problema de la legitimaci de la veu potica femenina s molt

ms difcil que en la prosa: perqu el gnere ha quedat fora del circuit

comercial, perqu en una tradici com la nostra basada en la poesia

durant segles, en les darreres dcades la prosa ha desplaat la poesia,

sobretot des de la mort dels grans mestres en els anys vuitanta: Salvador

25Camille Paglia, Sexual personae. Arte y decadencia desde Nefertiti a Emily Dickin-son. Traducci de Pilar Vzquez, Madrid: Ed. Valdemar, 2006 (primera edici an-glesa, 1990).

26 Judith Butler, Gender Trouble. Feminism and the Subversion of identity. NovaYork i Londres: Ed. Routledge, 1999. Vegeu la revista Lectora. Revista de dones itextualitatdedicada a Feminismos del siglo XXI, Barcelona, 2006.


23/152

23

Espriu, Pere Quart, J. V. Foix... que va deixar una sensaci dorfenesa

generalitzada i una mena dansietat per trobar la figura del poeta

nacional, representatiu i popular que, en part, va exercir Miquel

Mart i Pol (1929-2003).

Davant aquesta tradici potica masculina, sala la figura literria

de Maria-Merc Maral (1952-1998), amb la seva obra, reivindicativa

i reflexiva, i amb lelaboraci dun discurs potic consistent, amb vo-

luntat ordenadora i genealgica. Sorgida del Grup del Mall el 1973, el

fet de guanyar el prestigis Premi Carles Riba de poesia amb Cau de

llunesel 1976, la va situar, amb sols 24 anys, en el centre del panoramapotic. La seva figura va guanyar representativitat i autoritat, reconei-

xement pblic i institucional, sobretot en la dcada dels noranta, fent

trena i relleu a Montserrat Roig i a desgrat de les coincidncies relle-

vants de les respectives morts, ocorregudes per la mateixa causa i a la

mateixa edat, amb set anys de diferncia.

Desprs de molts anys de reivindicaci poltica feminista, Maria-

Merc Maral va cenyir el seu feminisme cultural des de la filosofiade la diferncia desenvolupat pel grup de filsofes italianes,27i des de

la reiterada constataci que la veu de les poetes era sistemticament

relegada a un segon terme i que sols es podia avanar des de la cons-

trucci del discurs femen propi, de limaginari femen i de la seva

autoritat.28Aix, un dels mecanismes habituals de la seva creaci lite-

rria es basa a subvertir els elements femenins habitualment negatius

la lluna, la bruixa, la maternitat... per convertir-los en elements

marcadament positius i generadors de bellesa: Hi havia una vegada,

quan la lluna tenia llum prpia... Daltra banda, un dels seus prop-

sits va ser aglutinar la veu de les poetes vives i relacionar-les. Una de

les seves obsessions va ser la de reconstruir els fragments daquella

llengua matriarcal, sepultada, destruda, sols visible en petits frag-

ments i que posa en primer pla en el ttol de la seva obra completa:

27Vegeu Luisa Muraro, Lordine simbolico della madre. Roma: Ed. Riuniti, 1991.28 Sobre la idea dautoritat, vegeu Maria-Merc Maral, Fragments del discurs

sobre lautoritat femenina (1997), dins Sota el signe del drac. Proses 1985-1997, op. cit.,ps. 167-169 en qu reivindica la necessitat del mutu reconeixement i les seves bases.


24/152

24

Llengua abolida(1989). Una de les conseqncies va ser trebal lar per la

cerca de les mares literries, de la tradici potica del segle XX on

inscriures. Aix cal entendre els seus estudis i/o dilegs potics amb

Maria Antnia Salv, Clementina Arderiu o Rosa Leveroni, dins la

tradici catalana, per tamb amb Sylvia Plath, Anna Ahkmtova i

Marina Tsvetieva; i com a tel de fons, pel reconeixement general

que havia obtingut i la capacitat de generar tradici: Rosalia de Cas-

tro, en la qual semmiralla.

Pel que fa a grups generacionals, no es produeix el mateix feno-

men que en la narrativa, sin que de manera gradual poetes nascudesals anys cinquanta, per tamb en dcades anteriors, es van donant a

conixer al llarg dels anys setanta i vuitanta. Els casos ms paradigm-

tics sn els de Montserrat Abell (1918) i Felcia Fuster (1921) que

publiquen amb regularitat a partir de la dcada dels vuitanta; per

tamb coincideixen als anys setanta, Maria ngels Anglada (1930),

Rosa Fabregat (1933) o Olga Xirinacs (1936) amb Marta Pessarrodo-

na (1941) i Teresa dArenys (1952), les niques que per edat sincorpo-ren duna manera normal a la poesia. Teresa dArenys, pseudnim

de Teresa Bertran, s sens dubte la ms foixiana de les poetes. La seva

obra destaca pel domini formal i la reivindicaci del vers alat, fruit

dels abismes interiors i dun intens treball de depuraci. Desprs dels

anys vuitanta, ha tingut una edici molt irregular.

La producci de la resta contradiu la lgica successi generacional

i posa en evidncia la precarietat editorial, la importncia nuclear del

grup del Mall, i la manca darticulaci del panorama lric. De fet,

lantologia generacional La nova poesia catalana (1980) de Joaquim

Marco i Jaume Pont, que marca el nou panorama potic des de lan-

tologia de Castellet i Molas (1963), sols inclou Pessarrodona i Maral,

les ms actives i incorporades a grups potics.

Realment laparici de noves veus potiques es produeix amb msfora als anys vuitanta i primers noranta, sense respondre encara a cap

lgica generacional i contradient la idea instaurada del jove poeta o que

la poesia s cosa de joves. Un fet que repercuteix negativament en la

recepci de les seves obres, com tamb el fet de viure lluny dels nuclis


25/152

25

urbans, sobretot de Barcelona, i de no mantenir relaci estable o de

formar part de grups potics, cosa que s marca la primera trajectria de

Pessarrodona, lligada al grup de Gabriel Ferrater, i de Maral. Aix, la

irrupci de poetes com Maria Oleart (1929-1996) o Quima Jaume (1934-

1993), dobra breu i ja conclosa, esdev fora del sistema, ex-cntrica,

inclassificable, com tamb s el cas de la lingista Renada-Laura Portet

(1927) a la Catalunya Nord. Al Pas Valenci, tamb als anys vuitanta, es

donen a conixer Teresa Pascual (1952) i Anna Montero (1954), antolo-

gades a Camp de mines. Poesia catalana del Pas Valenci 1980-1990.29

Altres poetes sincorporen o escriuen amb ms regularitat a partirdels anys vuitanta com: Josefa Contijoch (1940), Margarita Ballester

(1942), Teresa Costa-Gramunt (1951), Montserrat Rods (1951), Vinyet

Panyella (1954), Clia Snchez-Mstich (1954)... per aturar-me a les

nascudes a la dcada dels anys cinquanta i en actiu, que han obtingut

importants premis literaris i desenvolupen una tasca literria constant

des de lorganitzaci dactes, festivals i altres formats per parlar i fer

visible lescriptora i la poeta. Moltes delles van ser incloses a lantologiaPaisatge emergent.Trenta poetes catalanes del segle XX.30Aquesta antologia

va marcar un punt dinflexi dins el panorama potic femen perqu

intentava una genealogia histrica activa, tot comenant per Maria An-

tnia Salv i acabant amb Anna Dodas (1963-1986), la poeta assassinada

als 24 anys, i Margalida Pons (1966). De fet continuava ja dos esforos

importants en aquest sentit: les antologies, producte dunes tertlies

potiques celebrades a Valncia, Les veus de la medusa. Vint-i-una poetes

valencianes (La Forest dArana, 1991) i Survivors (Institute of North

American Studies, 1991), una breu antologia que recollia algunes de les

veus ms significatives del moment i tamb histriques a crrec de Sam

Abrams, qui ofereix traduccions dels poemes. I aquest tema, el de la

traducci, s un dels handicaps importants per al coneixement de les

poetes, solament tradudes espordicament fruit de Festivals Interna-

29 Camp de mines. Poesia catalana del Pas Valenci 1980-1990.Edici i prleg deFrancesc Calafat. Valncia: Ed. de la Guerra, 1991.

30 Montserrat Abell, Neus Aguado, Llusa Juli i Maria-Merc Maral, Paisatgeemergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona: Ed. de La Magrana, 1999.


26/152

26

cionals o trobades potiques que veuen la seva publicaci en revistes

especialitzades i plaquettes de distribuci molt restringida. Ls dinter-

net sembla afavorir, ara, la seva lliure circulaci.

Desprs de Paisatge emergent han aparegut altres antologies que

marcaven un panorama ms ampli, gaireb amb voluntat dexhausti-

vitat. Em refereixo a Contempornies. Antologia de poetes dels Pasos Ca-

talans(1999) a crrec de Vinyet Panyella, iAntologiade poesia catalana

femenina (2003) a cura de Carme Riera. Aquestes antologies han

marcat sens dubte la presncia de les poetes en el panorama literari

catal.31

Laparici de les poetes nascudes els anys seixanta que hanobtingut premis de renom com Dolors Miquel (1960), Ester Xargay

(1960), Susanna Rafart (1962), Anna Aguilar-Amat (1962), Maria

Josep Escr iv (1968) o Gemma Gorga (1968) que shan donat a coni-

xer als anys noranta i desenvolupen una obra ben personal.

Perqu ser incorporades a la tria que implica tota antologia s gaireb

un dels fets ms importants per ser visible en un cert context. Com

constatvem lany 1999 a Diferencia y/o normalizacin: la poesia cata-lana de los ltimos treinta aos,32en les antologies generals, la poeta

sempre hi t una escassa representaci. I el criteri de lexcellncia,

que en part ha vingut a suplir el del valor literari, torna a emmascarar

el prets punt de vista neutre inexistent. El sistema dantologia s, per,

tamb molt feble, perqu al capdavall reflecteix el gust de lantleg i un

cert panorama de veus emergents del moment, tot i que s evident la

voluntat de marcar una lnia lrica o generacional.33En tot cas, en les

antologies pretesament generalistes, la presncia de les poetes s nfima,

31 Cal dir que la primera antologia de la postguerra s de lany 1975. Es tracta deLes cinc branques (Poesia femenina catalana). Engordany, Andorra: Ed. Esteve Albert iCorp, que, amb voluntat compiladora, des de ledat mitjana van realitzar EsteveAlbert, Roser Matheu, Octavi Saltor, Antoni Sala-Cornad i M. Assumpci Torras.

32Vegeu nota 12.33En sn exemples Ernest Farrs, 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes

catalans. Barcelona: Ed. Proa, 2001 (de 21 poetes sinclouen Antnia Arbona, MariaJos Escriv i Jlia Zabala. Cap de Catalunya); Manuel Guerrero,Sense contemplacions.Nou poetes per al nou segle. Barelona: Ed. Empries, 2001. (No hi s antologada cap veude dona) o Imparables. Una antologia a cura de Sam Abram i Francesco Ardolino. Bar-celona: Ed. Proa, 2004 (incorpora dues veus de dones entre les nou seleccionades).


27/152

27

en una proporci duna o dues per cada deu poetes homes.34Fet que

justifica les de gnere. La darrera apareguda s Ertiques i despentinades,

del 2008. Una antologia que incideix en el vessant passional i ertic a

crrec dEncarna Sant-Celoni, tamb poeta i narradora.35

Des de lany 2003 i grcies a un conveni amb la Diputaci de Bar-

celona el feminisme ha recuperat un espai emblemtic a la ciutat de

Barcelona. Es tracta del Centre de Cultura de DonesFrancesca Bon-

nemaison obert a tot tipus diniciatives, cursos i tallers i en qu la

poesia, recitals o presentaci dobres, hi t una presncia rellevant.

Coda: Les veus emergents

Vull acabar aquest recorregut per fora incomplet per la poesia

apuntant lauge creatiu que es produeix des de linici del segle actual

i la incorporaci, ara s de forma natural, de les joves generacions i

dunes potiques vitals, poc convencionals, de joc i gaudi, irniqueso reflexives. Duna banda, cal assenyalar lantologia Vint-i-una i una

poetes per al segle vint-i-u,realitzat a Mallorca per Alcia Beltran i Pere

Perell, tamb poetes. Entre les seleccionades: Antnia Arbona (S-

ller 1970), Jlia Zabala (Valncia 1975) o Maite Brazales (Sineu 1977),

totes elles nascudes als anys setanta. I encara cal citar entre les veus

emergents que han acaparat lactualitat literria ms recent, han ob-

tingut els principals premis per a joves com lAmadeu Oller o el

Memorial Anna Dodas, o daltres com lAusis March de Gandia i els

Premis de la Crtica dels Escriptors Valencians, a banda de desenvo-

lupar una activa tasca en lorganitzaci de recitals, revistes i altres

formats potics a: Nria Martnez Vernis (Barcelona 1976), Mireia

Calafell (Barcelona 1980), Isabel Garcia Canet (Pego 1981), Laia No-

guera (Calella 1983) o ngels Gregori (Oliva 1985).34 Recollint un ttol dHlne Cixous, Maria-Merc Maral en parlava a Ms

enl l i ms en del mirall de la Medusa, dins Maria-Merc Maral, Sota el signe deldrac, op. cit., ps.155-166.

35 Ertiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veude dona. A crrec d Encarna Sant-Celoni. Tarragona: Ed. Arola, 2008.


28/152


29/152

29

2.DONES: AUTORES I PROTAGONISTES

DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

G P i E

No neixes dona, arribes a ser-ho.S B

La literatura infantil i juvenil s una creaci relativament nova enel mn de la literatura, tant com el concepte dinfantesa, que ha anat

canviant al llarg dels temps. Peter Hunt, en la seva obra Criticism,Theory & Childrens Literature(1991) afirma que el concepte Childrens

Literatures una contradicci de termes, ja que s una literatura impo-

sada als nens i nenes, per controlada i creada pels adults. Tot i que

molts escriptors i escriptores es resisteixen a ser encasellats perqu

prefereixen parlar de literatura, a seques i amb majscules, no podem

negar que existeix aquest gnere que va especialment adreat al

jovent. Es va trigar molt fins que els nens i les nenes van comenar

a ser mirats com a ssers especficament diferents i no com adults en

miniatura.

Els contes, transmesos oralment o en forma impresa, formen part

del llenguatge dels nens i les nenes i sn un poders recurs didctic a

travs del qual els adults realitzen la socialitzaci de les noves genera-

cions, a la vegada que transmeten els seus valors. Si b la primerafunci que t la literatura s fer gaudir de les histries, dels personat-

ges, de la mgia, etc., s a travs del conte i de les identificacions que

els nens i les nenes estableixen amb els distints personatges com es van

interioritzant conceptes i, en molts casos, es van generant estereotips.


30/152

30

La literatura no s neutra, transmet ideologia i models, i reflecteix la

ideologia de lautor o lautora.

Tot i que les temtiques de qu tracta aquest gnere sn variades,

una de les transformacions que ha dafrontar la literatura infantil i

juvenil actual s el canvi en els rols de les dones i els homes en la so-

cietat, i els estereotips arrelats en els anomenats contes tradicionals.

En general, els clssics daquest gnere solen situar les dones en rols

passius i relacionats amb la l lar i la famlia. El protagonisme femen en

els contes, per ambigu i polismic que resulti, no es correspon amb

igual protagonisme en la vida real. Com mant Lissa Paul en el seuarticle Enigma Variations: What Feminist Theory Knows About

Childrens Literature, els nens i les nenes que apareixen en la lite-

ratura infantil i juvenil, com les dones que han estat retratades en la

literatura tradicional, sn desvalguts i dependents; criatures que no

solen ser el centre de lacci duna manera activa sin que pateixen les

conseqncies de les accions daltres, i que apareixen quasi sempre

atrapats, econmicament i lingsticament, en contextos tancats (ca-ses, aules, jardins), i en trames que se centren bsicament en histries

secretes i en el contingut daquestes trames: el menjar, la roba, els

objectes domstics o les relaciones socials. Fins i tot en les trames ms

subversives es retrata un mn ideal i estereotipat per a la infncia.

Histricament, el fet descriure ha estat vist com una prctica in-

til per a les dones i com la usurpaci dun dret que no els pertany.

Virginia Woolf diu: Crec que passar encara molt de temps abans

que una dona pugui asseures a escriure un llibre sense que sorgeixi

un fantasma que ha de ser assassinat, sense que aparegui la pedra con-

tra la qual estavellar-se.

El paper de la dona com a literata ha sofert una transformaci

important els dos ltims segles. Al llarg del segle XXi en el XXIassis-

tim a lentrada massiva de la dona en lmbit literari. Aix s degut auna srie de transformacions dndole social, econmica i ideolgica.

No obstant aix, segles enrere, la dona ha tingut molt difcil poder

formar part de lmbit literari. Per, tot i les restriccions imposades

per la seva condici genrica, hi ha hagut dones que shan enfrontat


31/152

31

a la seva poca, dedicant-se a lofici de lletraferides, tamb a la lite-

ratura infantil i juvenil. Aquestes dones escriptores sn una excepci

dins un mn cultural adscrit als homes. Com afirma Alison Lurie,

mentre la literatura es trobava quasi exclusivament a les mans dels

homes, eren les dones les que inventaven i transmetien oralment les

histries.

Anem a pams i analitzem el paper de la dona com a protagonista i

tamb com a autora de literatura infantil i juvenil. Fem una mica

dhistria.

Lesperit dels romntics i la seva feina de recuperaci del folklorepopular va ser la principal font de recursos de les lectures inicials. El

francs Charles Perrault (1628-1703) es va dedicar a recuperar i rees-

criure els textos de la tradici oral rondalles, contes, canons, relats

populars francesos i tamb la tradici de llegendes cltiques i narra-

cions italianes. I aix el 1697 va publicar a Frana els seus Contes del

passat, que va subtitular Contes de mam Oca. Entre daltres, en aquest

recull de contes trobem una de les figures femenines ms populars dela literatura infantil contempornia: la Ventafocs. El personatge pro-

cedeix dun antic relat xins, potser del segle IXdC. Un smbol feme-

n relacionat amb la feina ben feta, sense recompensa, amb qu sen-

senya que noms la mgia i el matrimoni seran capaos de modificar

la condemna domstica de les dones. En aquest recull de Perrault

tamb podem trobar La Caputxeta. Cap daquests contes no va ser

pensat per a nens i nenes. Aquestes i altres histries semblants eren

faules morals adreades a les joves adolescents per prevenir-les dels

llopsque podien atemptar contra la seva virtut.

A Frana es va posar de moda un nou gnere on les protagonistes

tamb eren dones, per aquesta vegada mgiques: el conte de fades

literar i. Nombrosos autors i autores es van dedicar a la prctica daquest

gnere, inspirant-se tant en la tradici popular com en fonts literr iesfranceses i estrangeres, aix com en la seva prpia imaginaci. Les

dones van dominar el conjunt de la producci. Set autores: Mademoi-

selle Lhritier, Mademoiselle Bernard, Mademoiselle de La Force,

Madame de Murat, Madame Durand, Madame dAuneuil i Madame


32/152

32

dAulnoy, enfront de tres autors: Charles Perrault, Prchac i Jean de

Mail l, van configurar el moviment literari de les Conteuses.

Madame dAulnoy (1650-1705) s considerada com la iniciadora

daquest gnere, amb la publicaci de Lle de la Flicit, incls en la

seva novella Histoire dHypolite, comte de Douglas, el 1690. Daltra ban-

da, s la primera autora que inclou la paraulafadaassociada al conte

en el ttol duna obra seva: Les Contes des Fes, el 1697.

En un context desfavorable per a la dona, on se li imposava la do-

mesticitat i la passivitat intellectual, les Conteuses es van llanar a

lescriptura de contes de fades, i prcticament van arribar a monopo-litzar aquest gnere i a crear-se un lloc en la vida cultural de lpoca.

Aquestes dones eren conscients de la doble hostilitat que suscitava la

seva condici femenina i el gnere que practicaven, tot i aix mai no

es van comprometre en una polmica oberta amb els terics del seu

temps. Van adoptar aix una posici ambivalent de defensa i distan-

ciament del gnere. Algunes delles van ser allunyades de la cort a

provncies, convents o exilis. En tot cas, amb la seva obra totes ellesvan voler demandar un espai en el mn literari del moment i un lloc

dafirmaci de la seva condici de transmissores duna cultura feme-

nina moderna.

Per les narracions que realment van triomfar a tot Europa van ser

les de Les mil i una nits, que es van traduir al francs en onze volums

entre el 1704 i el 1717. Una srie dhistries i contes hinds, perses,

abissinis, egipcis, amb una estructura que dna unitat a aquesta ex-

tensa obra: el relat de la filla del visir, la protagonista Xahrazad, una

dona a qui agradava molt llegir, culta i intelligent que es veu obliga-

da a explicar histries, a mantenir sempre viu linters del cruel sold

i aix amb la seva creativitat, astcia i saviesa aconseguir salvar la

vida.

Al segle XVIIIsesdevenen un munt de canvis en tots els mbits queforosament havien dafectar, i molt profundament, les actituds de la

societat amb els nens i les nenes, el plantejament de com havien de ser

tractats, i en conseqncia tota la literatura que anava destinada a

ells.


33/152

33

El 1758, Madame Leprince de Beaumont (1711-1780) va publicar

el primer format de revista per a nens i nenes titulada Le Magasin des

Enfants. En aquesta revista es publicaven historietes morals i relats

amb els quals es pretenia inculcar als nens i les nenes lesperit cartesi

i fer-los sbdits de limperi de la ra. La imaginaci i la fantasia sem-

blaven quedar proscrites. Sota la influncia de les teories de Locke la

Beaumont va publicar un dels seus contes ms fams, La belle et la bte.

El propi ttol ja posa de manifest la importncia de la bellesa com un

valor mximament femen. Lautora tamb cau en la imatge tradicio-

nal de la dona: submisa a les ordres dun home. Primer del seu pare idesprs de la seva parella.

Aquesta recerca duna literatura especfica, amb la qual es pretenia

complaure tant com instruir el jovent, va provocar imitacions per

tamb va crear polmiques amb homes destacats com el pensador fran-

cs Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), que el 1762 va publicar una

obra dextraordinria transcendncia per a la literatura infantil: mile.

Si Locke volia una educaci ms racional i liberal, Rousseau voliauna educaci totalment nova. miles el personatge que mostra les

teories de Rousseau, lalumne imaginari i perfecte en el qual es plas-

men les noves doctrines. El nen ha de recrrer totes les etapes que en

el seu desenvolupament ha recorregut la humanitat, i s per aix que

ha de comptar amb la millor mestra: lexperincia.

Al final daquesta obra, mile, ladult ideal, troba la dona que li

correspon, Sofia. Rousseau exposa aix les seves idees sobre la condi-

ci femenina, que ha de ser dbil i passiva, en contraposici a la de

lhome, fort i actiu. Segons la seva opini, leducaci de la dona ha

de fomentar lamabilitat i el coneixement de les tasques domstiques.

Mary Wollstonecraft (1759-1797), escriptora feminista anglesa, que

pertanyia al cercle dels radicals i contempornia de Rousseau, va re-

futar les concepcions educatives rousseaunianes en un llibre paradig-mtic, Vindicaci dels drets de la dona (1792), que constitueix un dels

textos fundacionals del feminisme.

Els filsofs i els pensadors de lpoca van comenar a considerar

que els nens i les nenes necessitaven la seva prpia literatura, amb


34/152

34

finalitats didctiques, s clar. Daquesta manera, el didactisme i la

tendncia moralitzant es van apropiar quasi per complet de la litera-

tura infantil i juvenil en les ltimes dcades del segle XVIII.

A la primeria del segle XIX, el romanticisme i el seu exalament de

lindividu van afavorir lauge de la fantasia. Nombrosos autors i auto-

res van cercar en la literatura popular la font dinspiraci i van rastre-

jar, als llocs ms remots dels pasos respectius, antigues llegendes que

van recuperar per als nens i nenes. Aix van sorgir al comenament

daquest segle grans escriptors i escriptores, que es convertirien amb

el pas dels anys en clssics de la literatura infanti l.Jakob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm

(1786-1859) van escriure dos volums de contes titulats Kinder-und

Hausmrchen (Contes per a la infncia i la llar) (1812-1822) en els

quals surten personatges que es farien famosos arreu del mn. En

aquest recull trobem 61 personatges femenins amb poders sobrenatu-

rals en contraposici a 21 masculins. Si comparem els contes de Per-

rault amb els dels germans Grimm, trobem dos models dominants: elde la bella esperant el prncep encantador; aquest s el cas, entre dal-

tres, de La Bella Dormento La Blancaneus, nobles princeses comdem-

nades a dormir o al silenci, per ordre duna madrastra, un pare o una

fada bona. Mentre els homes lluiten per salvar-se o imposar el seu

poder com El petit Polzeto El sastre valent. Les dones manifesten poca

iniciativa, en els contes del germans Grimm, potser que saboquin de

vegades a perilloses aventures, per noms per salvar un sser estimat

i mai per conquerir algun avantatge com el poder o la posici social.

I el segon model: el de la Madrastra malvada, com si lnica mare

bona hagus de ser morta. Fins al segle XIX, el part era una de les

causes principals de mortalitat per a les dones. A ms a ms dinjust,

el tractament femen en els contes s ingrat, si tenim en compte que

les dones van desenvolupar un paper molt actiu en la seva transmissioral. Dorotea Wild (sogra de Wilhelm Grimm), i les germanes Jea-

nette i Amalie Harsenphlug, tamb part de la famlia, van aportar una

gran part dels relats que desprs serien modificats pels germans Grimm,

per raons religioses o comercials.


35/152

35

Hans Christian Andersen (1805-1875) no solament va ser influt

per Perrault i pels Grimm, sin tamb pels germans Orsted. Ander-

sen, a diferncia dels seus predecessors, es limita a agafar prestades les

idees dels contes populars, que li proporcionen un punt de partida per

posar en marxa la seva imaginaci. Ell no vol ser en cap moment mo-

ralitzant; encara que els seus contes porten un missatge, aquest s

imprecs i velat.

Els seus Eventyr i fartalte fr barns(Contes per als nens, 1835) van

gaudir dun xit impressionant, i no va deixar de publicar durant tota

la seva vida. En els contes dAndersen les dones ocupen un l loc prepon-derant: La petita venedora de llumins(1845), La histria duna mare(1848)

o Ditona(1836), fins al punt que en alguns no trobem la presncia mas-

culina. En La Petita Ondine(1835), els homes estan quasi absents. Fins i

tot el prncep, que hauria de ser un personatge important, manca dexis-

tncia autnoma. A ms a ms, Andersen inverteix els papers conven-

cionals dels personatges fent que sigui la protagonista qui salvi el noi.

Encara que s un gran aven per a lpoca, tot i aix, les protagonistesfemenines continuen mantenint lestereotip tradicional.

Lvida resposta dels nens i les nenes als mites i contes de fades va

fer suposar que les seves ments posseen una illimitada capacitat

dimaginaci i que podien passar sense cap dificultat de la real itat a

la fantasia. Es creia que els contes eren tils per educar els nens i les

nenes de totes les classes socials, i es va transformar en un model lite-

rari per a la cultura occidental, mentre es difuminaven els prejudicis

enfront de la fantasia.

En la segona meitat del segle XIX, el discurs socialitzador de la lite-

ratura infantil i juvenil va experimentar un fort canvi en el mn an-

glosax. George Mac Donald, Oscar Wilde i el nord-americ L. Frank

Baum van utilitzar el conte de fades com un espill radical per reflectir

el que els semblava fals en el discurs dominant sobre les maneres, elscostums i les normes de lpoca, fins a alterar lespecificitat del gnere.

Van impulsar aix la necessitat de modificar i reordenar les relacions

socials qestionant larbitrarietat de la norma autoritria. Van intro-

duir, per tant, la subversi del mn per lesperana. La seva intenci


36/152

36

va ser alliberar els nens i les nenes del perjudici que, segons la seva

opini, els causava el conte tradicional.

Per la suprema combinaci de fantasia i humor la va aportar

Charles Ludtwige Dogson (1832-1898), ms conegut pel seu pseud-

nim Lewis Carroll, enAlcia al pas de les meravelles(1865). Lautor en

un desesperat intent de crear una nova forma de gnere feric, segons

les seves prpies paraules, es va allunyar del model victori i va cons-

truir un relat on la fantasia s portada al lmit i actua de manera alli-

beradora: al contrari del que passava en els contes de fades tradicio-

nals, la imaginaci desenfrenada s un subtil vehicle per parodiardiversos aspectes de la realitat social i no est al servei dun propsit

moralitzador.

En la segona meitat del segle XIXes va consolidar la novella de viat-

ges i aventures on apareixen els grans conreadors daquest gnere. Ro-

bert Louis Stevenson (1850-1887) va escriure Lilla del tresor (1883),

Rudyard Kipling (1865-1936) va publicar El llibre de la selva (1894).

Tamb novelles de cincia-ficci: De la Terra a la Lluna (1865) de JulesVerne (1828-1905). I Mary Wollstonecraft Shelley (1797-1851) va pu-

blicar la seva magistral opera prima: Frankestein o el Modern Prometeu

(1818). Aquestes obres, malgrat que no anessin dirigides a cap pblic en

concret, van obtenir un ress molt destacat entre els lectors ms joves.

Daquesta manera, el segle XIX, que havia comenat amb una lite-

ratura infantil i juvenil bastida a partir dun mn mgic poblat de

follets, fades, fantasmes i bruixes, finalment va oferir als nens i les

nenes una literatura que es beneficiava de levoluci cientfica de

lpoca i fins i tot shi avanava.

El 1868, Louise May Alcott (1832-1881) va publicar Little Women.

El 1880, una mica abans de la mort de lautora, els seus editors en van

suprimir captols sencers per donar tot el protagonisme a les histries

amoroses i silenciar qualsevol indici de denncia social. En realitat,Donetes s menys edulcorada i ms morda. Simone de Beauvoir

(1908-1986) va confessar en Memries duna jove formal(1958) la seva

admiraci per la protagonista Jo, amb qui deia compartir el rebuig

de les tasques domstiques i lamor pels llibres.


37/152

37

Les bombolles de les faules en les quals el prncep sempre s virtus

i valent i la dona sempre bella i indefensa, van persist ir fins a larribada

de la Primera Guerra Mundial. Llavors, la realitat va transformar la

faula i les dones van sortir dels seus castells a treballar, a estudiar i a

conixer mn.

La concepci duna literatura dirigida especficament al pblic in-

fantil i juvenil esdev un fenomen caracterstic del segle XX. Les

transformacions socials que van comportar la industrialitzaci, un

model social nou que propugnava lescolaritzaci com a dret com i

laparici de corrents ideolgics i pedaggics nous, van fonamentarlinters per crear uns textos especfics a les necessitats i les possibili-

tats dels seus lectors.

En el perode que va des del comenament del segle fins a la Pri-

mera Guerra Mundial, diferents autors i autores van assolir la fama i

les seves obres una gran difusi. Destaquem la narradora sueca Selma

Lagerlff, premi Nobel de literatura, amb El Meravells Viatge de Nils

Holgersson a travs de Sucia (1906), i J. M. Barrie, amb Peter Pan iWendy, avui convertits en clssics de la literatura infantil i juvenil.

Un dels llibres ms interessants i potser menys coneguts s la

novella Anne de Green Gables (1908), de Lucy Montgomery (1874-

1942), considerada com una obra clssica de la literatura infantil i

juvenil canadenca. Lautora, mitjanant la protagonista femenina

Anne Shirley, fa una reivindicaci femenina en una poca en qu

abundaven els estereotips de nois en la literatura juvenil. De fet, el

feminisme de lescriptora es posa de manifest quan va dir en una

entrevista: No magrada ser igual als homes. Prefereixo mantenir la

meva superioritat.

La fi de la Primera Guerra Mundial obre nous camins a les escrip-

tores de literatura infantil i juvenil. En la revista anglesa Homees van

publicar, a partir del 1919, els primers contes del Guillem Brown, deRichmal Crompton (1890-1969). El 1924, la publicaci dels relats

dEnid Blyton van marcar lexpansi definitiva dels llibres infantils i

juvenils. Apareixen, amb un xit inesperat, els seus dos primers ttols:

The Enid Blyton Book of Fairies, seguit de The Zoo Book, comenament


38/152

38

duna trajectria de vora quaranta anys, en els quals lautora publicar

centenars de ttols.

Tot i que la fantasia i laventura continuaran sent gneres recur-

rents i populars, a la vegada que no dirigits exclusivament al pblic

juvenil Michael Ende, Antoine de Saint Exupry, J. R. R. Tolkien,

els canvis histrics i socials la Segona Guerra Mundial, la margi-

nalitat urbana, els conflictes racials provoquen el naixement dun

corrent de realisme crtic. Els gneres de la literatura adulta sn

readaptats i reinterpretats en clau infantil i juvenil. Aix, els joves

lectors aprenen a entendre el mn per si mateixos, alhora que agafencom a referent literari uns textos que, per la seva codificaci, els han

de preparar quan arribi el moment per introduir-se en altres lec-

tures ms exigents.

A Sucia es va produir, als anys trenta, una gran discussi sobre els

mtodes pedaggics. El 1945, Astrid Lindgren (1907-2002), va publi-

car Pippi Langstrumpf, una de les herones modernes de la literatura

infantil: la nena lliure, generosa i que mai no savorreix. Es va atrevira qestionar el raonament dels adults en una poca en qu els nens, i

sobretot les nenes, noms tenien lopci dobeir. Als anys setanta, el

moviment feminista va rescatar aquest personatge com a model. As-

trid Lindren va renovar la indstria de la literatura infantil i juvenil i

es va convertir en una escriptora volguda en tot el mn; va passar 25

anys donant suport i estimulant joves escriptores. En aquesta poca

van aparixer figures reconegudes de la literatura infantil i juvenil

escandinava, com ara Lennart Helsing, ke Holmberg, Gsta Knuts-

son o Tove Jansson (1914-2001), autora dels Mumins(1945). Aquesta

escriptora i artista plstica finesa va crear un mn parallel, mgic,

amable i sorprenent, habitat per Mumintroll i la seva famlia. Jansson

va fer una aportaci nova i auda al folklore nrdic: si fins llavors el

trol era un personatge temible, destarotat i ximple, amb aquestesnovelles van comenar a identificar-se amb ssers que resulten com-

movedors i nobles. Els seus famosos Mumins, sense venir dels pasos

centrals ni de la multitudinria comunitat angloparlant, van aconseguir

enderrocar les fronteres escandinaves i el mateix mn dels llibres.


39/152

39

A partir dels anys setanta, els canvis poltics van modificar la so-

cietat, el concepte de famlia es va ampliar a models nous: mares

solteres, pares separats o absents, homes amb fills, etc. Alguns autors

i autores van optar per mostrar en els seus llibres aquesta realitat.

Aquesta tendncia pot observar-se en alguns escriptors i escriptores,

com la nord-americana Beverly Cleary (1916), qui va triar loptimis-

me com a tel de fons en famlies amb dificultats en Ramona i el seu

pare (1975). Betsy Byars (1928) escriu Les preguntes de Bingo Brown

(1988), on es mostra el conflicte intern dun noi en ple creixement i

en procs de maduraci. Katherine Paterson (1932) mostra la vidamoderna duna famlia que rebutja viure a la gran ciutat i sinstalla al

camp en Un pont cap a Terabithia(1977).

A Europa, els autors i les autores no es van sentir obligats a brindar

sortides morals als seus lectors. La sueca Maria Gripe (1932) va consa-

grar una trilogia dedicada a Elvis Karlsson(1972), un nen anomenat

aix en homenatge a Elvis Presley. Elvis s incomprs pels seus pares,

i la soledat i la indiferncia que envolten la seva vida s una crtica delautoritat paterna i les seves responsabilitats.

De la tradici irnica i burleta anglesa prov Roald Dahl (1916-

1990). Les bruixes(1983) o Matilda(1988) s una de les seves ltimes

obres. Una caracterstica daquesta petita herona s el seu fort sentit

de la justcia i del deure de protegir els ms dbils. Aquest autor, sem-

pre transgressor, es mostra irreverent fins i tot en all que s conside-

rat ms sagrat en el camp de la literatura infantil i juvenil, els contes

de fades. Sota la ploma de Dahl, les protagonistes femenines dels con-

tes es rebellen: la Ventafocs planta el prncep blau i es casa amb un

venedor de melmelada; la Caputxeta usa revlver, mata el l lop ferotge

i es fa un abric amb la seva pell, i el que s encara pitjor, un dels tres

porquets li demana ajuda i no noms mata aquest segon llop sin que

surt del bosc amb un malet de pell de porc. Roald Dahl diu: Quanes tracta descriure literatura clssica infantil, les dones passen la m

per la cara als homes. Si sn bones quan es tracta descriure novella,

encara ho sn ms quan shan descriure histries de misteri, per all

on sn ms bones s en els l libres per a infants...


40/152

40

En el gran mosaic de tendncies de la literatura infantil i juvenil,

tamb hi ha escriptores que shan apropat al realisme, als problemes

dels adolescents, com Judy Blume enAre You There God? Its Me, Mar-

gareti en Then Again, Maybe I Wont(1970), Susan E. Hinton en TheOutsiders(1967) i Rumble Fish (1975), novelles portades al cine amb

gran xit per Francis Ford Coppola el 1983. Tot i aix, en alguns es-

tats dels Estats Units estan prohibides les obres daquesta autora. Els

editors de Susan E. Hinton la van animar a util itzar noms les inicials

del seu nom, pensant que en semblar mascul, els joves triarien els

seus llibres, especialment si aquests tractaven daventures o esports.Una altra autora per considerar s Christine Nstlinger (1936), amb

moltes obres en el seu haver, entre les quals destaca Konrad o el nen que

va sortir duna llauna de conserves(1977). Nstlinger s una dels mxims

exponents de lanomenat realisme crtic, que a travs de lhumor i la

fantasia tracta de denunciar les injustcies socials del mn que ens

envolta.

Pionera en una literatura infantil alternativa, Adela Turin va fun-dar el 1972 a Mil leditorial Dalla parte delle bambine, que proposa

uns models de situacions, relacions i rols distints dels que imperen en

la literatura infantil a ls. Els seus personatges femenins sorprenen

perqu no esperen ser salvats pels masculins. s ms, sn noies actives,

enginyoses i valentes. Entre els ttols publicats trobemArtur i Clemen-

tina, de la qual s coautora la mateixa Turin i Nella Bosnia. Clemen-

tina s lantpoda de la Ventafocs, de la Bella Dorment. Representa la

superaci de les actituds i dels rols poc alliberadors i tolerants.

A la primeria del segle XXI, el mercat infantil i juvenil s un dels

ms dinmics del mn editorial. Les lectures escolars deixen pas als

llibres doci, principalment a les sries. Lexemple ms destacable,

lobra de lescriptora escocesa J. K. Rowling (1965), autora de la srie

de Harry Potter. Ella tamb va evitar signar com a Joanne Elizabeth,perqu un neutre com J. K. Rowlings esquivaria els prejudicis contra

la literatura fantstica femenina que encara existeixen. Des de la pu-

blicaci del seu primer ttol Harry Potter i la pedra filosofal(1997), sn

set els ll ibres que componen la srie on es narren les aventures daquest


41/152

41

fams jove mag. Aquesta obra sha convertit en un best-seller. Tot i

lequilibri entre homes i dones, els personatges de Harry Potter, se-

gueixen els estereotips sexuals bsics, i es poden diferenciar les carac-

terstiques psicosocials de cadascun dells segons el seu sexe. Els nois

continuen tenint un paper fonamental i els seus valor, lleialtat, astcia,

inclinaci a laventura, fan que el lector sidentifiqui amb un dells.

Daltra banda, les noies (i personatges femenins en general), acom-

pleixen rols de summa importncia, per continuen associades amb

debilitat, emotivitat, i amb un nou estereotip, el dalumnes aplicades

i una mica setcincies. s impossible al lar-se del mn en escriure unanovella, per s important ser conscient de limpacte que pot causar

el que sescriu en la societat, encara que s evident que J. K. Rowling

no podria ni imaginar lxit que assoliria la seva obra i com ajudaria

a fomentar la lectura entre milions de nois i noies de tot el mn.

Hem fet un tast de la histria de la literatura infanti l i juvenil, ara

ens aturarem una mica a casa nostra. Als Pasos Catalans la literatura

infantil i juvenil ha seguit les tendncies de la resta del mn, han estatnombrosos els autors i les autores que han conreat aquest gnere. Per

a Victoria Fernndez, directora de la revista CLIJ, la literatura infan-

til i juvenil catalana viu una situaci dun cert estancament, desprs

de la gran renovaci que es va viure entre els anys seixanta i vuitanta,

grcies a una encertada poltica de traduccions i a lxit dautors com

ara Josep Vallverd (Rovell), Sebasti Sorribas (El zoo den Pitus), Joa-

quim Carb (La casa sota la sorra), Emili Teixidor (Cor de roure), Joles

Sennell (La guia fantstica), Miquel Desclot (Bestiolari de la Clara) o

Jordi Sierra i Fabra (El temps de loblit), entre daltres.

Per que tots aquests noms dhomes no ens porten a engany, per-

qu al nostre pas s llarga la llista dautores que es dediquen a la lite-

ratura infantil i juvenil, com Maria Llusa Amors, Merc Arnega,

Monserrat Beltran, Maria ngels Boguny, Teresa Broseta, MercCanela, Montserrat Canela, Maite Carranza, Antnia Carr-Pons,

Rosa Maria Colom, Flavia Company, Merc Company, Teresa Du-

ran, Maria Enrich, Montse Galcia, Dolors Garcia Cornell, ngels

Gardella, Empar de Lanuza, Gemma Lienas, Glria Llobet, Gemma


42/152

42

Lluch, Elena OCallaghan, Anna Manso, Hermnia Mas, Marta Mo-

las, Anna Maria Muntaner, Eva Piquer, Nria Pradas, Maria Carme

Roca, Marina Rubio, Care Santos, Mriam Serr, Eva Santana, Anna

Tortajada, Anna Vila, M. Dolors Pellicer, Pepa Guardiola, M. Jess

Bolta, Rosa Serrano, Isabel Marn, Eullia Canal, Gemma Sales, Lola

Casas o Adela Ruiz, entre daltres.

De totes elles destacarem dues escriptores a tall dexemple pel res-

s que han tingut les seves obres amb protagonistes femenines, no

solament al nostre pas sin ms enll de les fronteres.

Maite Carranza (Barcelona, 1958), que ha encertat amb el gnerede moda, la literatura fantstica. Amb el nom de La guerra de les bruixes

(Edeb 2006-2007) sagrupen El clan de la lloba, El desert de gel i La

maledicci dOdi, trilogia traduda a una dotzena de llenges. Segons

paraules de la mateixa autora, s una histria diniciaci i una hist-

ria de dones svies que, per mitj de la tradici oral, transmeten els

seus coneixements i poders. I potser s aix el que volia reivindicar:

les dones que van viure perseguides i van ser considerades perillosesperqu dominaven aspectes de la natura com curar, el poder de les

herbes, les pedres, els animals.

I Roser Capdevila (Barcelona, 1939), la mare de Les tres bessones. El

1983, inspirant-se en les seves filles va crear uns personatges que shan

convertit en un clssic de la literatura, lAnna, la Teresa i lHelena, les

conegudes i estimades tres bessones, sn entremaliades, divertides,

imaginatives, alhora que decidides, actives i sensibles. Sn nenes molt

reals, del nostre temps, contempornies de tota una generaci din-

fants. Els l libres han estat traduts a 35 llenges i la srie de dibuixos

animats es pot veure en 158 pasos. Si els primers llibres de seguida

van ser traduts a molts idiomes, amb el salt del paper a la pantal la sen

va multiplicar lxit.

Sembla que les coses han canviat molt des dels inicis de la literaturainfantil i juvenil i que ara al segle XXIla major part daquest gnere

sescriu amb ploma de dona per, tal com ens adverteix Adela Turin,

cal que les persones que editen, escriuen i illustren spiguen que per

al futur de les nenes s important poder reconixer-se en personatges


43/152

43

positius, i que s important per al futur dels nens que deixin diden-

tificar les dones i les nenes amb la ignorncia, la frivolitat, la maligni-

tat i la ximpleria. s curis que, tot i el potencial dinventiva i de

fantasia que contenen els contes, qui els escriuen es resisteixin a in-

ventar situacions digualtat, i fins i tot, reneguin dels avenos ja rea-

litzats i saferrin a situacions cada vegada menys representatives.

Bibliografia

A, Hans Christian: Den fula Ankungen (introducci de Per

Olof Enquist). Lund: Ed. Boxa, 1984.

B: Hermanos Grimm: viejos ritos, nuevos valores, dins Babar,

revista de literatura infantil i juvenil(revistababar.com), abril 2005.

B, Catherine i M, Jane (ed.): The feminist reader. Londres:

MacMillan Education, 1989.

C, Graciela Beatriz: Mujercitas eran las de antes? (El sexismo en loslibros para chicos). Buenos Aires: Libros del Quirquincho, 1992.

C B, J.: La literatura infantil en la construccin de la

conciencia del nio dins la srie Literatura infantil y juvenil. Crtica

e Investigacin. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,

2003

C, Beverly Lyon (ed. lit.); H, Margaret Randolph: Girls,

boys, books, toys, gender in childrens literature and culture edited by Be-

verly Lyon Clark and Margaret R. Higonnet. Baltimore: Johns Hop-

kins University Press, 1999.

C, Bernice i G, Lee: Literature and the Child, 3a ed. Flo-

rida: Harcout Brace & Company, 1994.

D, Roald:Histries imprevistes de Roald Dahl. Barcelona: Laertes,

Els Llibres de Glauco, 1988 (LArc, 37), ps. 14-15.DD. AA.: La littrature denfance et de jeunesse en Europa: panorama histo-

rique. Pars: Hachette Jeunesse, 1981.

DD. AA.: Las mujeres protagonistas de los cuentos, dins Cuadernos

de literatura infantil y juvenil, 156, gener 2003, ps. 44-48.


44/152

44

E, Mary (ed.): Feminist literary theory. A reader. Cambridge:

Blackwell Publishers, 1986.

E, Marina Alga: En torno a la literatura infantil. LHavana:

Ed. Unin de Escritores y Artistas de Cuba, 1975.

F, Victoria: Relevo para la infancia, dins El Pas, 6-X-2007.

G, Heidi: bloc Letrasminsculas.com

H, Peter: Criticism, Theory and Childrens Literature. Oxford: Basil

Blackwell Ltd., 1991.

L, Alison: Not in Front of the Grown-Ups: Subversive Childrens Lite-

rature. Gran Bretanya: Bloomsbury Publishing Ltd., 1990.M E, Cristina: Relaciones entre heronas y brujas. Relatos

infantiles y juveniles en la literatura y el cine. Centro de documentacin de

mujeres. Centro de documentacin digital (cdd.emakumeak.org).

P, Lissa: Enigma Variations: What Feminist Theory Knows about

Childrens Literature, dins Signal, 53, 1987, ps. 186-201.

P M, M.: Una herona romntica: Anne de Green Gables,

dins Cuatrogatos, revista de literatura infantil,7, juliol-setembre 2001(cuatrogatos.org).

P O, Sylvia: La figura femenina en los cuentos

infantiles, dins El Mangrullo, boletn dedicado a la literatura infantil y

juvenil. 55, 56, 57, febrer, mar i abril 2005 (usuarios.sion.com/

mangrullo).

R D, M. C: Las hadas modernas en el cuento

clsico francs escrito pormujeres: personaje o autor?, dinsThl-

me: Revista complutense de estudios franceses, 16, 2001, ps. 95-110.

S G, M. Soledad: Lecturas contra la exclusin: textos no se-

xistas en el aula de ingls. Madrid: Ed. Instituto de Investigaciones

feministas, Universidad Complutense de Madrid, 2002.

S, Lucie-Anne: Los silencios de Yocasta: Ensayo sobre el incons-

ciente femenino. Mxic: Siglo Veintiuno editores, 2006.T, Margaret: The Candy Man. Why children love Roald Dahls

stories and many adults dont. The New Yorker, 10-VII-2005.

Z, Jack: Saga och samhlle. Bromma: Ed. Mannerheim & Manner-

heim, 1984.


45/152

45

3.TRADUCTORES:

DE LES DISCULPES A LES AFIRMACIONS

M BUniversitat Autnoma de Barcelona

P GUniversitat de Vic

Qualsevol traductor, afirma Goethe,shauria de tenir per un corredor mercantilen el gran trfic intellectual del mn i hau-ria de considerar el seu negoci la promocidel bescanvi de creacions dopini. Malgratel que diu la gent de la imperfecci de la

traducci, s i ser sempre un dels oficis msimportants i dignes del comer de la raahumana.

(A, citat a Stark, 1993: 40).

En el prleg de la traducci de Leopold Ranke, The ecclesiastical andpolitical history of the popes of Rome during the sixteenth and seventeenth

centuries (1840), Sarah Austin, amagada rere les paraules de Goethe,

trenca el silenci de molts anys dofici invisible. A ms demfasitzar-ne la

importncia, especula sobre el paper de lintrpret i la dilogia entre

la traducci literal i la traducci lliure. Coneixedora de les teories

angleses i germniques del moment, introdueix un factor innovador en

els prefacis tot compendiant les reflexions sobre la traducci dautors

com Novalis, Johnson, Goethe i Dryden. Les cometes li permetenprendre posici i exposar les seves idees sobre la professi lliurement.

En els darrers vint anys l inters pels estudis de traducci i la rela-

ci amb el gnere ha propiciat una recerca fecunda. En aquesta crul la

se situa la recuperaci de traductores, amb els textos introductoris,


46/152

46

articles, memries i correspondncia personal en qu posen de mani-

fest reflexions sobre el procs traductor. Amb disculpes i justifica-

cions, curosament disfressades amb la veu daltri, al llarg dels segles

, i les traductores entren de puntetes en lesfera dels

discursos de lautoria del text. Els testimonis de diversos pasos, com

ara Frana, el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units, posen de ma-

nifest que la teoria de la traducci en femen no es comena a escriu-

re al segle , sin que sinicia amb la incursi reservada (alguna

vegada, no tant) dun seguit de traductores en el marc duna prctica

continuada al llarg de la histria.

I

A Gender in translation(1996), un dels escrits ms rellevants de la

crtica traductolgica que aborda la tasca de les traductores del passat

i del present, Sherry Simon constata que langlesa Margaret Tyler, acavall dels segles i , s una de les ms destacades de tots els

temps per tres raons, pel cap baix. En primer lloc, la seva traducci

ms coneguda no s dun text religis, com ho eren

literatures 6

Documents