literatures 3

7/25/2019 Literatures 3

1/140

1


2/140

2


3/140

3

LITERATURES

.


4/140


5/140

5

ASSOCIACI DESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA

200

3.

L

T

TU

R

I

E

R

E

SSEGONA POCA


6/140

6

Associaci Escriptors en L engua Cata anaarrer de la Canuda, 6, 6 - 08002 Barcelona

ttp://www.escriptors.cominfo aelc.es

ISSN: 1577-743XDipsit legal: V-5-2006

Imprimeix: Impremta Llus Palcios, Sueca

Director:

Jaume Prez Montaner

Consell de redacci:Josep Ballester, J. J. Isern, Llusa Juli, Gabriel de la S. T. Sampol

raat:

V. L. J. P.

Illustracions daquest nmero:

Albert Rfols Casamada

oordinaci:

Montserrat Bay

Amb el patrocini de:


7/140

7

F O R A

1.EUGENI DORS,

EL GLOSARI UN BREU APUNT A GUALBA

2.A REDUCCI A LABSURD

DE LA REFLEXI OCCIDENTAL ENTORN DE LAMOR.UNA LECTURA DE GUALBA, LA DE MIL VEUS

3.ELS ESPAIS DE LA CREACI POTICA:

TERRITORIS FRONTERERS?

.A LENTORN DE LA CRTICA LITERRIA.

RESENTACI

5.LEVOLUCI DE LA CRTICA LITERRIA A CATALUNYA

.POESIA CATALANA DEL SEGLE XX (1963)

UN REFERENT PROGRAMTICE LA CRTICA CATALANA MODERNA

.A CRTICA LITERRIA

ENTRE LA UNIVERSITAT I LACTUALITAT

.A CRTICA LITERRIA FEMINISTA A CATALUNYA

EN ELS DARRERS TRENTA ANYS


8/140


9/140

9

1.EUGENI DORS,

EL LOSARI UN BREU APUNT A GUALBA

Adri Chavarria

I. A tall dintroducci

De vegades, els moments engolits per la por et paralitzen lescriptu-

ra aquest no fou, o no sabem si fou, el cas dEugeni dOrs. Escriure

s tornar a repensar sobre all que has pensat abans, prviament. Quanles lletres travessen el paper quan el dileg (indispensable per al pen-

sament)1amb tu mateix i amb laltre comena a fluir aleshores pots

abrivar al mn, com deia Goethe, el monstre que et turmenta les en-

tranyes, i comences a escriure; el trasbals tempeny a escriure.

Eugeni dOrs s un personatge incmode, i defenestrat del mn pol-

tic i cultural catal a principis del 1920. El seu viratge espanyolista, desprs

de la desfenestraci a Catalunya, sha palesat amb una certa recana cap

a la seva obra escrita, fins i tot la de letapa catalana. El desconeixement

cap a lobra escrita en castell s absolut, especialment desprs del seu

festeig amb el nacionalcatolicisme. Aquest entrebanc poltic i cultural

1DOrs apellar al dileg com a principal virtut per al pensament. Aquesta s laidea que es desprn de la conferncia que va llegir a la Residencia de Estudiantes de

Ma ri , e 1914. Portava per t to : De a Amista y e Di ogo. Actua ment es pot con-sultar en ledici DOrs, Eugenio: Triloga de la Residencia de Estudiantes. Barain: EunsaE iciones Universi a e Navarra, 2000 ps. 37-57 .

2Aquesta actitud menyspreadora cap a lOrs de lpoca franquista ja la veiem, per exem-ple, en un article de Josep Maria Corredor de lany 1946. Dit article fou publicat a la revistaQuaderns dEstudis poltics, econmics i socials, nm. 15, abril-maig, a Perpiny (ps. 4-7).

Qu es vivir, en el sentido moral de la palabra?Vivir es gestar un Ange , para a um rar o en a Eter-nidad.

Eugeni d Ors


10/140

10

s una de les accions que potser ms trasbalsa, a lhora denfrontar-nos

amb el llegat de la seva obra.

Indagarem en un dels textos ms sorprenents, i duna veu ms pro-

funda, de letapa catalana dEugeni dOrs: Gualba, la de mil veus 3con untde trenta-set gloses, que durant els mesos dagost i setembre de 1915

van aparixer al diari La Veu de Catalunya, el mitj on Xnius publicava,

dia rere dia, les gloses5que teixiren el Glosaricatal, durant 14 anys,

de l1 de gener de 1906 fins al 8 de gener de 1920, i que desprs in-

tent continuar al diari El Da Grfico, des del 20 dabril de 1920 al 3

de juliol de 1921.

Gualba, la de mil veus s la segona ocenida de les quatre que Ors

bast al llarg dels anys, malgrat que un primer esbs de projecte les am-

3 Des de 1935, fins fa molt poc, Gualba, la de mil veus compartia edici amb lesgloses de La Ben Plantada publicades per la Llibreria Catalnia. Ledici que consul-tem ou pu

ica a a a co ecci MOLC E icions 62, 1992, cinquena e ici . Finsfa molt poc diem, perqu dins el projecte deditar tota lobra catalana dEugeni dOrs

per part e Qua erns Crema, any 2004 es pu ic en e ici so it ria La Ben P anta a Barcelona: Quaderns Crema, 2004. Edici de Xavier Pla.4S que escrivint gloses amb una sola essa cometo una falta dortografia descara-

da. Ho mantindr, expressament, amb una sola essa al llarg daquest escrit ja que era lamanera com Ors ho escrivia. Espero que mho perdonaran.

5Amb aquest nom de glosa, Eugeni dOrs va anomenar la majoria dels seus es-crits, que apareixien diriament, des de 1906 fins a la seva mort lany 1954, amb moltpocs intervals, i amb dues llenges. Fins al 1921 en catal, i des daleshores en castell.Una glosa no era exactament un article periodstic, ni cap columna dopini a la manera

com les entendrem dels collaboradors habituals als diaris. Era ms aviat una pea lite-rria, filosfica i poltica, amb la qual lautor anava presentant a la vegada que anavaent a que po r em anomenar a seva concepci e m n, a seva i eo ogia, i aque amb el temps com veurem al prleg de 1935 de la mateixa Gualba, la de mil

arri a anomenar com a Ci ncia e a Cu tura . Am aquest t to , espr s eseu trasps, es public en forma de llibre el seu intent de sistematitzar la filosofia. Podeuconsultar DOrs, Eugeni: La ciencia de la cultura. Madrid: Rialp, 1964.

6Les quatre Ocenides o tetralogies van ser: La Ben Plantada (1911), Gualba, la demil veus (1915), en catal, i ij 1927 , i Ldia de Cadaqus (1954) en castell. Aquests

conjunts de gloses temtiques alleugerien la feixuguesa de larticle palpitador que, cadadia, Ors oferia al diari. Les Ocenides van ser sempre personatges femenins. Les sevesfigures sn idees, arquetpics, i els seus ssers smbols. Un petit intent de definir aquestesOcenides, el fu el seu fill Carlos dOrs al prleg de ij. Barcelona: Planeta, 1981; elmateix Eugeni Ors ens comenta mo t e passa a e seu projecte so re es Oce ni es,al prleg de 1935, en ledici de Tina i la Guerra Grande la Llibreria Catalnia. Al final


11/140

1

pliava a nou. Les Ocanides interrompen la mirada atenta del segui-

ment quotidiani de la realitat, que Ors bast al seu Glosari en catal, i

que desprs continuaria amb el Nuevo Glosarioi el Novsimo Glosario, ja

un cop establert a Madrid.

.

(Primer parntesi abans de Gualba. Qu fou el Glosari? Qu represent

aquest intent palpitador sobre la realitat? Sortim fora del parntesi.)

Lany 1906, Eugeni dOrs enceta la seva collaboraci diria a La Veu

de Catalunya, lrgan dexpressi de la Lliga Regionalista. El Glosaris

nat. Molts el consideraran la millor de les obres orsianes; alguns diran que

de fet ser lnica, per Ors el prossegu durant tota la seva vida. Primer

a Catalunya i desprs a Madrid. Xnius el pseudnim que adopt per

signar els articles ja el mateix 1906 pos a labast dels lectors una mena

de diari intellectual on tractava els temes ms diversos. Merc Rius8vade dit prleg diu el segent: Literriament, ina i la Guerra Granha de veures situadadins la srie de parboles sobre lEtern Femen i les seves consolacions, que, sota el ttolgeneral Les Ocenides ha de contenir nou narracions, des de La Ben Plantada, fins a larelativa a La Merc, objecte dun vot religis lajornament del qual contorba lautorde penediments, i que passa per les que porten els noms de Gualba, la de milt veus,Oceanografia del tedi, El somni s vida, Sij, Eugeni i el seu dimonii ttols no encara defi-nitius ant pai La Major ona. Po eu consu tar aquesta e ici a D Ors, Eugeni: ina

i la Guerra Gran. Barcelona: Edicions 62, collecci LAlzina, 1987.7La co a oraci Ors am a

L iga n am a seva expu si e a Mancomunitat idel diari lany 1920. Les relacions amb el diari, per, no foren sempre fcils. De vegades, Orses queix a Raimon Casellas per la censura dalguns dels seus articles, aix com pel temade la seva collaboraci amb el diari humorstic Papitu, de la qual Ors, per desig exprs dePrat de la Riba, hagu de disculpar-se des de les pgines de la prpia Veu. Algunes de lescartes dOrs a Casellas, entre el perode de 1905 a 1909, foren recollides per Jordi Caste-llanos en un article a Els Marges. Podeu consultar: Jordi Castellanos Memria dEugenidOrs. Els Marges, 22-23, 1981 (ps. 73-95). En aquest mateix article Castellanos constata

que la direcci poltica de la Lliga marc la pauta editorial del diari. I diu encara ms: Enqua sevo cas, La Veu e Cata unya com a rgan perio stic e a L iga, es convert en ecentre a travs del qual sestabliren les relacions entre els intellectuals i el poder (p. 74).

8Merc Rius pensem que s a mi or coneixe ora e o ra orsiana, so retot esde la vessant de la filosofia. De fet, fu la seva tesi doctoral sobre la filosofia dEugenidOrs, tant de letapa catalana, com de la castellana. Lany 1990 guany el premi das-


12/140

12

dir que lautor bast un espai com qui diu un mn on el lector i

ell podien trobar-se. Segons Rius, aix li va atorgar una bona llibertat

de moviments i una gran eficcia, sobretot a letapa catalana. Desprs

amb el Nuevo Glosarioi el Novsimo Glosario que public primer aABCi desprs aArriba afect ms a la llibertat destil, i no va aconseguir del

pblic el contraban de complicitat que ell esperava.

Com la filosofia orsiana mateixa, el periodisme orsi va de lancdota

a la categoria. En el prleg a ledici del 1906, Raimon Casellas dir

que el Glosarireflecteix all que queda de la histria, ms que no pas

el que hi passa. I el que rest dels esdeveniments, all que supera llur

irrepetibilitat i els lliga els uns als altres per confegir-ne un sentit, no

fou cap concepte abstracte, sin una certa regularitat: el ritme.

Comprendre el ritme de la realitat heus ac el treball de la filo-

sofia. La contribuci que hi fa lOrs periodista, si ms no, la part de la

filosofia que li toca, es resumeix aix: transmetre a les pgines de la La

Veules palpitacions dels temps. Una de les seves gloses ms conegudes,

publicada el primer any del Glosariel dia 3 de mar de 1906, porta perttol Ms sobre la dignitat de lofici de periodista. En aquesta glosa,

saig Carles Rahola amb el treball: La filosofia dEugeni dOrs. Barcelona: Curial, 1991.E i re porta e mateix t to que e pu icat en caste per Jos Lu s L. Aranguren e1947, com a primer intent sistematitzador de lobra orsiana. El treball de Merc Rius,per, el supera en escreix, s tota una altra cosa. s agut, crtic, i precs. Per desgrcia,com passa tot sovint a casa nostra, aquesta obra ja no es troba a les llibreries. Agram a

Merc Rius el regal del llibre, i les seves intucions sobre lobra orsiana.9Cito Ors directament, una part daquesta glosa, publicada a La Veuel dia 3 de mar

de 1906, primer any del Glosari, perqu s molt significativa quant a lofici de periodista:El qui escolta les palpitacions del tempsno s el Filosop; perqu la funci daquest s negocide coses eternes, i aqu es tracta de quelcom dactual [com el Nou-cents que senceta].No s tampoc lHistoriaire, noms atent a les coses consumades. No s lHome de Ci-ncia; car, dhuc els qui entenen en les anomenades Cincies morals, com lEstadstica,la Sociologia, etc., arriben tan sols a proporcionar elements,fonts a naquell qual funcis oir les palpitacions dels temps. A voltes he pensat que aquest devia ser el Poeta. Per no

conec cap poeta que agi et aix : e s rics so s esco ten es pa pitacions e cor propi[...]. Crec que el nom amb qu la societat moderna ha de designar nel qui oeix les pal-

pitacions del temps, no s el de Filosop, ni el de lHistoriare, ni el de Cientfic, ni el dePoeta. S EL DE PERIODISTA [...]. Sa Informaci ser didees, millor, dnimes. Far

gasetilles deternitats. Podeu consultar-la a Eugeni dOrs: losari 1906-1907. Barcelona:Quaderns Crema, 1996. Edici de Xavier Pla (ps. 36-38).


13/140

3

Ors defineix, potser innovadorament per als lectors daleshores (potser

ara el trobarem ja massa innocent, en el nostre mn desinformatitzat

per la globalitzaci), que el periodista ser el qui escoltar les noves pal-

pitacions del temps, les del Nou-cents que tot just senceta. Cal auscul-tar el pacient per poder donar-li un diagnstic. Per, qui s el pacient?

Catalunya. Catalunya pateix dues coses: la ressaca modernista, hereva del

romanticisme malalts que creu amb els pseudocomenaments absoluts,

i el fet de no haver tingut, quan tocava, el seu renaixement propi, fill

de la Mediterrnia. Cal cercar-ne el diagnstic, i s aix com Ors sin-

corpora a les files del que sanomena tradici catalana. Per a ell aquest

pas ferma una continutat amb els intellectuals de la Renaixena, per,

alhora, comporta un nou comenament. Aquest comenament allu-

nyat, per, dels pseudocomenaments de carcter romntic es dir

Noucentisme. Reivindicaci dun comenament no sortit de cap al-

legoria romntica, sin empeltat a la tradici.

Ors public, en castell, un interessant article en qu reivindicava una

tradici catalana, o si ms no, emprenia la tasca dautoritzar-se de certesfonts, tot refusant-ne unes altres. Larticle en qesti, publicat el gener de

1911 sanomena El renovamiento de la tradicin intelectual catalana,10

com a resposta a un qestionari que la direcci del setmanari atalua

havia fet arribar a una srie dintellectuals catalans. Les preguntes eren

les segents: Qu shavia fet? i Qu es devia fer, des del ram de la

competncia de cadasc? Larticle vindica el saber-se engatjat a una

tradici,11per que en bona part no fou ni aprofitada, ni evidentment10DOrs, Eugeni: El renovamiento de la tradicin intelectual catalana. Catalua

170-171, 7-14 de gener de 1911 (ps. 2-7).11Aquests sn alguns dels noms que Eugeni dOrs reivindica per tal dempeltar el

Nou-cents a a tra ici cata ana: ... Nuestros cana es, os que nosotros emos tra o nueva-mente la luz del da, helos aqu. Se llaman Ramn Llull, se llaman Ausias March, se llamanCr nica e Rey en Jaume, se llamanDip omatari e s reis Arag . Es esta el agua queha apagado nuestra sed!... El siglo XIX es aqu el extrao.[...] los falsos maestros de nuestros

poetas, no son losMestres en Gay Saber los Viejos, los Verbos de raza, los Ausias March yJordi de Sant Jordi; los maestros de nuestros idelogos no se llaman uadrado, Balmes, Comellasy Cluet Ma y Flaquer, sino Ramn Llull, Ramn de Sibiude, Arnau de Vilanova, BernatMetje. A ellos invocamos, para que la actual revolucin de la ideologa catalana se cifre en unarestauracin de la ideologa catalana; en su tradicin vivimos, nos movemos y somos. DOrs,Eugeni: El renovamiento de la tradicin intelectual catalana. Art. cit. (p.3).


14/140

14

prou continuada. Per una altra banda, s tornar a apostar pel catal com

a llengua de cultura, 2i per la cincia enfront de la vulgaritat estesa pel

pas; lideal no s pas la muntanya. Ors propugna una Catalunya abocada

al mar, a la Mediterrnia daqu en podrem seguir desprs, desespe-radament, les crtiques a Gualba, que no t vistes al mar. Les aiges del

nostre mar sn all que les nostres costes tenen en com amb Grcia

bressol de les nostres civilitzaci i cultura i tamb amb Itlia, lloc

on renasqu de manera esplenderosa. Lideal que es vindica s el clssic.

Heus ac la tradici que Catalunya ha de regestar en el si de la ciutat.

Es tracta de viure el Renaixement que no va tenir quan sesqueia, i que

se li continua imposant com una absncia feixuga i causant dels seus

retards. Lobra a travs de la qual Ors intentar mediatitzar amb els lec-

tors la seva vindicaci clssica, i la seva visi del mn, ser la del Glosari,

primer el de letapa catalana, i desprs el de letapa castellana.

Ell mateix s conscient daquesta tasca emprenedora del Glosarique

almenys en letapa catalana, i a recer de la Lliga Regionalista, assumir

uns carcters imperials 3de primer ordre. Catalunya no pot perdre msel temps, necessita dun nou impuls que la situ al nivell dels altres pasos

europeus, i aix noms es pot fer si els seus individus se sotmeten nor-

malitzant-se a la civilitat, i de retruc sempelten a la tradici estroncada.

Aix s, sempre fitant Europa i la seva cultura. A Catalunya cal institucio-

12Y por ltimo, para que nuestras tradiciones ideolgicas sean restauradas, para que lleguemos

a poder incorporar nuestro esfuerzo intelectual al acervo del mundo,es necesarioeso principal-mente, eso capitalmente, eso indispensablemente, eso vitalmente escribir en cataln, profesar encata n, acer ciencia y oso a en cata n... Escri ir en cata n! ... Hacer ciencia y oso-

fa en el dialecto del Rector de Vallfogona o de Seraf Pitarra, ni siquiera en la lengua de mosenCinto de Juan Maragall, no. Para que nuestra habla haya comenzado servir las necesisadesde la expresin abstracta, para que alcance encarnar los matices y sutilidades de la especulacin,ha sido precisa, contina sindolo an, una labor transformadora, intensa, que represente para elloalgo anlogo lo que la influencia del cartesianismo represent para el idioma francs. DOrs,Eugeni: El renovamiento de la tradicin intelectual catalana. Art. cit. (p.5).

13En aquests dos darrers anys qui ha parlat de limperialisme en lobra de dospoltics catalans en concret, Prat de la Riba i Camb i de retruc dEugeni dOrsen letapa catalana ha estat lhistoriador Ucelay da Cal. Podeu consultar: Ucelay da Cal,Enric: El imperialismo cataln. Barcelona: Edhasa, 2003. Una magna obra que intentaac arir e concepte e it imperia isme po tic cata , tant en a seva ap icaci pr cticaa Catalunya, i de retruc en la poltica estatal.


15/140

5

nalitzar, normalitzar els costums per a aconseguir individus harmnics

aquest ser lintent dOrs quan construeixi el mite de la Ben Planta-

da. Lindividu harmnic s el que conjumina labsolutisme de les seves

passions amb lintent de normativitzar la convivncia collectiva, tal comels grecs ja havien experimentat, des de la polis, amb una identitat social

i cultural. Aleshores el Glosari insisteix que, per tal desdevenir clssics,

hem de socialitzar el jo. Ara b, socialitzar el jo exigeix lesfor dabdi-

car (no sempre) de la prpia individualitat, i saber-se que hom pertany

a una tradici. Daquesta ens ve el bagatge per tirar endavant i a ella

aniran a parar totes les nostres aportacions, incorporades per sempre ms

al patrimoni com, i emancipades del nostre jo ms egoista.

Anys ms tard, ja en castell, Ors examina el que ha estat la tasca

del seu Glosario. En concret en una de les obres ms interessants del

seu darrer perode, i on Ors planteja un dels temes que treball ms els

darrers anys: el tema de lngel. 4Aquesta introducci a langeologia,15

que ja veiem anunciada a Gualba, la de mil veus i de manera clarssi-

ma al prleg daquesta de 1935, fou un dels temes cabdals de la darre-ra etapa orsiana, amb connexions amb lherncia freudiana, i amb lart

i la imagineria heretada del catolicisme. Del catolicisme en recollir la

idea de lngel protector, que tots portem amb nosaltres mateixos. De

lherncia freudiana pouar les diverses regions de la vida psquica, cen-

trant-se sobretot en la regi de la conscincia. Langel orsi vindria a

ser una mena de sobreconscincia que ens dicta all que nosaltres hem

de ser, o haurem darribar a ser. Dit duna altra manera, el nostre ave-nir. Aquest ngel podria assimilar-se a la figura del daimon de cadasc,

tot recordant aquell mateix que a Scrates li deia el que havia de fer,

o no havia de fer.

Tornem, per, un moment abans de comenar a endinsar-nos amb

Gualba, a la idea de la construcci del Glosari. Potser el millor ser des-

14Merc Rius, quan parla a la seva tesi de lestil dOrs, dedica tot un apartat al temade lngel orsi. Rius, Merc: La filosofia dEugeni dOrs Op.cit. (ps. 358-386).

15DOrs, Eugeni: Introduccin a la vida anglica. Cartas a una soledad. Madrid: Tecnos,1986. Edici de Jos Jimnez. Aquest recull de gloses fou publicat per primera vegadaa Buenos Aires any 1939. Les g oses ang iques avien vist a um, per , per primercop els anys 1933-1934 al diari El Debate.


16/140

16

plaar-nos cap a la glosa XIII de la Introduccin a la vida anglica, on el

mateix Ors reflexiona sobre la tasca laboriosa que ha comportat aquest

Glosarial llarg daquests anys:

A mi Glosario aludo, que t conoces; por lo menos (no nos hagamosilusiones ni t ni yo) hasta cierto punto. Y a su cotidianedad por tantos aos,desde aquellos en que su autor era estudiante todava. A su cotidianedad y asu libertad de materia, que ha permitido a ste recoger y aceptar como asuntocuanto la meditacin o la sugestin le traan a mientes, sin cura de monografa,sin intervencin de oportunistas aduanas interiores [...].

Mi ilimitada poligrafa cotidiana, al revs, me permita recogerlo todo. Cuantopensamiento llamaba a las puertas de la reflexin, venido de Dios sabe dnde,era abierto, hospedado y servido. Parece indudable que, en condiciones tan hospi-alarias, podamos conocer pensamientos de ms vario linaje muchos, induda-blemente, de catadura humilde que los dems hombres de pluma.

Cuntos principios de esta manera, presentados ya en 1912, no han te-nido suficiente demostracin hasta 1930! Cuntas verdades, paradojas en elbisoo, se han convertido en raciocinio de veterano! Cuntas preferencias, est-

icas o morales, cuestin algn da de gustos sobre los quales no hay nadaescrito alcanzaban poco a poco la categora de tesis fundamentales, estructu-radas por fin en riguroso sistema! A nadie ha escapado que, a medida que miGlosarioavanzaba, se incrementaba su unidad.

Fins aqu la cita sobre la unitat del Glosari. Per tant, Ors, amb els

anys i ja en letapa espanyola, ens intenta presentar la seva tasca de pe-

riodista-glosador, com un tot intellectual coherent. Alguns dels contin-guts i temes de letapa catalana, tamb apareixerien a letapa castellana.

Per tant, lngel la sobreconscincia que bast i fit Eugeni dOrs

al llarg dels anys, habitava a les dues etapes. Tornem a la Introduccin a la

vida anglica, al final daital glosa esmentada, on ens insinua que el seu

ngel ha estat qui li ha dictat la tasca de tots aquells anys:

Pero, si esta unidad se incrementaba, sin excluir las partes antiguas, es por-que ya exista anteriormente. Porque ya desde el principio presida y compensabaa los ms varios giros de sus juegos y diversidad. Exista, sin que el lector loadviertera an. Sin que y eso es lo importante, la consciencia del propioautor se percatara de ello.


17/140

7

Exista, gracias a la organizacin previa o, mejor dicho, superior al tiem-po, en que todo lo que una vida personal puede producir est proyectado enun plano superior, inconsciente para el sujeto sin duda, pero no reductible a la

contradictoria prolijidad de lo subconsciente.Por qu escribo esto, nos ha acontecido preguntarnos ms de una vez. Yono lo sabia, pero mi ngel, s.

Dins del sistema orsi es reforaria la visi de la categoria per sobre

de lancdota. Lngel representaria la categoria de lOrdre. Un ordre

que es ressintiria del buit entre la infinitud de la intelligncia divina

i la finitud de lenteniment hum. Un buit on sesgarriaria lacci delhome, leficcia del nomen de les coses. Un nomen, que al seu torn,

vacillaria entre el monoteisme de la Ra Absoluta i el politeisme dun

mn abocat a la dispersi, i al refs de qualsevol sentit transcendent; A

Gualba, la de mil veus, lAlfons t tamb el seu ngel...

III. Gualba:Accions i trasbalsos

Com a acci prvia, obro abans un parntesi a lhora dendinsar-

nos en les gloses de Gualba, ja que ms despecial inters esmentar el

prleg de 1935 per la fora que transmet el seu posicionament teric.

Recordem que fou la primera vegada que Gualba, la de mil veusapare-

gu en forma de llibre, compartint edici amb La Ben Plantada, i amb

prleg signat el febrer de 1935 a labadia benedictina de Solesmes. Per

tant, Gualbasinicia amb aquest prleg on Ors ens comenta la tasca que

est realitzant al voltant del tema de la construcci duna Cincia de la

Cultura 6a la qual es consagra avui una bona meitat dels meus esfor-

16Amb aquest ttol, lany 1964, al des aniversari de la seva mort, es public el llibreLa ciencia de la cultura. Madrid: Rialp, 1964. Material compost bsicament de conferncies

i cursos preparats per Ors per a centres culturals i universitats espanyoles i estrangeres. E.Rojo Prez ens diu al prleg que: La ciencia de la cultura representa el esfuerzo orsiano deexplicar, ordenar y sistematizar la historia, reduciendo sus cambiantes manifestaciones a lo largo deltiempo a valores inmutables de cultura. Un esfuerzo que supone como base indispensable, ya lo hemosindicado, una previa sistematizacin filosfica.La ciencia de la culturaes el fruto de la aplicacin deese sistema al fugitivo acontecer histrico. Una filosofa de la historia, por tanto. (p. 9 del prleg).


18/140

18

os ideolgics17per tal de fer encabir els aspectes de la Subhistria, la

Histria i la Cultura.18 Gualbafou escrita en plena I Guerra Mundial.19

s aleshores quan Ors qualifica la guerra com a violenta irrupci de

la Histria dins la Cultura. La Guerra Gran, 0en declarar-se, deixperplexa tota una generaci dintellectuals installats, potser innocent-

ment, dins dun mn idllic i duna alta volada de conreu humanista

on la guerra no tenia cabuda.

Escapar a la devastaci exig molta fortitud, comenta Ors a lan-

terior nota que hem citat. Com expressar aquesta fortitud? Escrivint i

raonant, entre altres coses, sobre el conlicte bllic. La srie de gloses de

Lletres a Tina que sinicien el 3 dagost de 1914 i finalitzen el 2 de

17Aquesta cita forma part del prleg de ualba, la de mil veusde lany 1935. Con-sultem ledici dEdicions 62 de lany 1992.

18A la glosa XXII de la primera part dIntroduccin a la vida anglica. Cartas a unasoledad, Ors ens parla de tres aspectes de la vida psquica que estarien en parallel amblintent de sistematitzar aquesta cincia de la cultura. Parla de tres regions: la subcons-cincia, la conscincia i la sobreconscincia, que actuarien com una espcie de trinitat

psquica. (ps. 40-43). Lngel formaria part de la darrera regi, la sobreconscincia, quee retruc s tam a regi e a cu tura.19A la glosa XVIII de Gualba, la de mil veus, sesmenta de passada el conflicte bllic.

A a e po e e s senyors comenten assenya ament e con icte europeu. E prota-gonista, Alfons, contra la germanoflia dels senyors formals, respon amb un impertinentanglicisme. De totes maneres, en aquesta glosa la guerra sexpressa de passada, ja queel tema que tracta s la tensi entre els solitaris estiuejants de Gualba, Alfons i Tellina(pare i filla), i la gent del poble. Els solitaris i el poble. Ors contempla lsser diferentcom un cstig que abriva a la solitud. Les larves i els murmuris de Gualba no entenen

la relaci perfecta i tancada entre pare i filla.20De la Guerra Gran i de labassegament i la perplexitat que produ als intellectuals

i a la regi de la Cultura, Ors en lesmentat prleg de ledici conjunta de Gualbai LaBen P anta a, o qua i c com inun aci e a Hist ria a jar cu tura : La GuerraGran sobt, en declarar-se, tota una generaci installada, amb illusi de reds, en une s m s e iciosos jar ins e Cu tura que mai a umanitat agi conegut. Aix e oc

central de la terra, vessant-se, calcinador, sobre els mosaics elegantssims de Pompei, aixa nosaltres un riu de lava histrica, anrquica i nacionalista, cuid submergir-nos. Esca-par a la seva devastaci, exig molta fortitud. Jo hi vaig posar la que tenia. No tothora

amb el mateix xit.21 La srie de Lletres a Tina fou publicada igualment a la Veu de Catalunya. Actu-

alment es poden consultar a ledici de lobra catalana dEugeni dOrs: Lletres a Tina Barcelona: Quaderns Crema, 1993, a cura de Josep Murgades. Conformen lobra laficci de tota una srie de cartes dOrs a una nena prussiana, Tina. A travs delles Orsofereix la seva primera impressi del conflicte. Es posiciona, tot registrant els encerts i


19/140

9

gener de 1915, representen la primera reacci i el primer posicionament

dOrs respecte al conflicte i al llegat amb qu el corrent de la Subhistria

submergia la societat europea. Gualba ser escrita lestiu segent.

Gualba, la de mil veuss tota una altra cosa. Conforma la seva segonaOcenida del seu recorregut, i el descans necessari enfront de lactualitat

ms immediata. La reflexi sobre lamistat (lamor, un amor impdic?),

la solitud (la por i lallament enfront aquesta) i la crtica esbiaixada al

romanticisme (les larves dun poble de muntanya enfront de la civilitat

de la ciutat) constitueixen els temes i les accions de Gualba. Ors, per,

el qualifica de llibre romntic, on una mena dangnia pnica lhabita;

revers, evidentment, de lefgie arquetpica, i anglica a fora del classi-

cisme que Teresa representava a La Ben Plantada.

Teresa s clssica i social; Gualba s solitria i romntica, o ms ben

dit, anticlssica. Ors, per, com a parntesi demostra tot el seu emprenya-

ment cap al que ell qualifica com a ruralia del pas22per haver rebut

tan espantadament, i amb tal reacci silenciosa, Gualba. Si b lepifania

de Teresa fou ben acollida per la seva sociabilitat intelligent, que prete-

els excessos de Frana i Anglaterra, i per una altra banda Alemanya. La por al gegant delOrient, Rssia, s constant. La Guerra Gran entre Frana i Anglaterra s sentida comuna guerra civil dins del Sacre Imperi Rom i Germnic. El resultat final, per, seranels Estats Units dEuropa, i lafermament del socialisme, que no t res a veure ni ambla revoluci posterior sovitica ni amb les prdiques submarxistes de segon ordre que

ja posaven en boga els terics leninistes daquells moments. No podent desenvolupar

ms el tema Ors fou qualificat, per, de germanfil pel contingut daquestes gloses;ledici anterior de 1987, a crrec dEdicions 62, a la collecci LAlzina, per, con-serva e t to ina i a Guerra Gran. Aquest ou e t to que Ors esco per a e ici e1915, formant part del volum editat del Glosaridaquell mateix any. Ledici de 1935,ins a co ecci Qua erns Literaris portava e mateix t to . En e ici e 1962 es

conserven la nota-prleg a ledici de 1915 i lescrit de lagost de 1935, signat a Platjade sAgar, aix com el Manifest dels Amics de la Unitat Moral dEuropa; en canvi,a la de Quaderns Crema se suprimeixen, quan pensem que sn tres textos testimoni-als i histrics a tenir en compte, i que ofereixen ms pistes al lector. Podeu consultar

ledici, ja introbable, a DOrs, Eugeni: Tina i la Guerra Gran. Barcelona: Edicions 62,col. LAlzina, 1987.

22 Lescndol noms va defraudar-se a fora de silenci, daquest silenci rancunisi cellajunt en qu la ruralitat de tot un sector influent dins la societat catalana excel-eix. Aquesta s una cita Ors a esmentat pr eg per a e ici e a L i reria Cata-lnia de 1935.


20/140

20

nia esdevenir arquetpica, i com a possible assaig filosfic de la catalani-

tat, Gualba, amb la seva cabana montsenyenca, fou envoltada dun buit

mortal que es transform en silenci. La classe benpensant, lectora de La

Veu de Catalunya no podia tolerar aquella histria estranya i misteri-osa, de relaci dun pare i una filla. Com si la mateixa larvositat de la

natura, que desprn el paisatge de Gualba, envolts tamb el seu propi

dest: restar en silenci. No rem encara una societat prou irnica per

tolerar la imprudncia daquesta segona ocenida orsiana.

El mateix setmanari satric Papitu que al principi tingu el suport

dOrs, per que desprs lautor va refusar i va deixar de collaborar-hi

per ordre expressa de Raimon Casellas i del mateix Prat de la Riba,

qualific Gualbacom a nefanda per al pblic catal, i aquesta s lexcusa

que Ors posa davant duna possible anterior edici al 1935; lambient

romntic23 de Gualba moviment amb qu Ors batall sempre a la

contra es posicion contra el mateix autor.

Per fou tan nefanda Gualba? Quina por sexpressava rere les larves

que inundaven la falda del Montseny? Aquestes sn algunes de les ac-cions i dels trasbalsos que observem rere aquesta obra.

IV. M s accions i trasba sos

Larribada de ciutat per la nit emmarca el quadre de linici de Gualba.

Aquest sens presenta com una comdia davant els ulls de lespectador.Eugeni dOrs ens retrata un paisatge amistanat amb la natura, que es

declina per excellncia duna manera romntica. No s una veu la de

la civilitat de la ciutat, sn mil veus les que clamen a Gualba: Com me

plau, a nou lloc, una arribada aix, nocturna! [...] Les primeres allusions

de nostra Gualba seran els seus arbres en la negror, els seus viaranys, en

la penombra... [...] La llum de la matinada completar lexposici i

23Diu el mateix Ors, al prleg esmentat de 1935: I Tellina no s nua, sin cobertai secreta sota set vels. Si aquests vels palpiten, al pujar dun pit tempestus, les aigesmisericordioses de Gualba renten el pecat; coral ofici duna Natura, on la mateixa ditacontra-natura s innoc ncia.


21/140

1

coneixerem el plantejament de la intriga. [...] I doncs, qu s aques-

ta remor tan gran? [...] s la veu de Gualba, amiga meva, que ens

explica Gualba... No era una veu, eren mil veus. 4

El suposat romanticisme dels protagonistes (Alfons i Tellina pare i fi-lla/ mestre i alumna obedient), procedents de la burgesia barcelonina que

ja comencen a estiuejar al camp, troben el seu escenari musical a Gualba.

Si b Teresa t una nima i un posat descultura, Tellina s pura msica, i

al parer dOrs lart de la msica s quelcom molt ms frgil i sinus per

tant que no t tant dequilibri que no pas lart de lescultura. Lescultura

s una cosa ms ferma, la msica sagombola dun tarann ms passional.

A Gualba lorgue magnfic predomina dins del quadre trgic de lacci.

Els protagonistes sn imbuts per la msica de lorgue de Gualba, allunyat

del mar. Lordre de la civilitat mediterrnia no t lloc en aquest poblet ca-

tal. Larribada noms pot ser a la nit, i no a la llum del dia. El clmax de

la tragdia tamb es produir a la foscor de la natura; ells al comenament

de lobra no ho saben. No sadonen que la natura i ells constitueixen un

mateix fenomen que cada vegada ser ms evident, fins que conclour enel desastre. No comprenen; noms senten. La contemplaci de la natura

els dna una subtil manera de romntica inquietud. 5

Per a Ors el paisatge natural va entrelligat al que ser la tragdia. La

ciutat s el lloc de lhome del Nou-cents, tal com havia estat a lpoca

clssica i a la Roma imperial. En canvi, la natura s el lloc del desiquilibri.

All la causa noucentista t totes les de perdre. Dit duna altra manera, la

natura no t redempci, i els qui conviuen amb ella poden caure dinsdel parany de les larves. La ciutat, on ha dimperar el regne de lordre,

s el lloc de lhome. I a ms a ms s el lloc on els homes poden sal-

24Aquest fragment entretallat, que porta per ttol Larribada, s la primera glosade Gualba, la de mil veus(ps. 120-121) de ledici citada anterioment. La descripci delpaisatge de Gualba s la primera porta que ens situa i avana la tragdia. No s una veu,sn les mil veus de les larves de Gualba. Lefecte angunis de la larva sens fa ja present

des de bon principi. Lefecte romntic del paisatge sens manifesta ja com un indici delsefectes perversos que vindran en posterioritat. Segons els diccionari de lIEC larva s:Espectre repugnant/ primersa fase de desenvolupament dun insecte en sortir de lou,sense ales i generalment vermiforme.

25Aquesta a rmaci correspon a na e a V g osa e Gua a, que porta per t toLaltre orgue silencis.


22/140

22

var-se. Els homes poden redimir els seus pecats, per la natura mai no

ser redimida i aquesta forma part de la subhistria, per tant s un

lloc on encara no hi cap la cultura. Els homes per no matar-se entre

ells han de viure irremeiablement a ciutat; i aix que quan Ors escriuGualba, encara no ha elaborat la seva teoria crptica de la subhistria,

histria i cultura, que ja apareix en el prleg de 1935.

Malgrat tot a Gualba, la de mil veus sens manifesta una tensi. Ors

planteja una tensi entre romanticisme i classicisme. Com superar aquesta

aparent contradicci? Doncs amb lexercici de lescriptura. s a dir, Ors

fa una obra de carcters romntics, per, escrivint-la, esdev quelcom

clssic. La redimeix del pecat. Exorcisme dOrs. activitat clssica ser

controlar i conjurar el dimoni romntic que tots portem dintre. El m-

tode per conjurar-lo ser la prpia escriptura: la nominaci del pecat.

La delimitaci del fenomen, en aquest cas romntic, i escrivint sobre ell

per tal dexpiar el possible pecat romntic per la natura.

A Gualbael romanticisme s present duna manera ordenada i pre-

cisa, i aquest s el motiu que convertir, malgrat tot, lactivitat dOrs enclssica. Jos Lus Lpez Aranguren va dir que Gualbas la representaci

clssica dun drama romntic.26Un drama romntic situat a la munta-

nya, i on el pecat principal (entre Tellina i Alfons)27es cometr a la nit,

clmax de lacci romntica per excellncia (glosa XXXII):

S, havien treballat en el seu Rei Lear. Lambient de dolor i follia

els havia presos com mai i posset. En acomiadar-se a la nit, dalt delescala, tremolaven tots dos, talment les fulles ja caduques que, fora,

flagellava la ja desfermada tempesta. Tremolaven i no sabien separar-se

i miserablement ajuntaven el tremolor. Aleshores sesdevingu una cosa

26Lpez Aranguren, JL.: Sentit tic de les ficcions novellesques orsianes. Aquestcaptol forma part del seu llibre Religiosidad intelectual. Madrid, 1966 (ps. 83-91).

27Recordin que el rebombori de Gualbafou degut a lincest entre el pare i la filla,

tema ta a es ores, gens tractat a casa, per que segur que coneixia a trav s e s i-bres de Sigmund Freud. No debades a la XXVI de Gualbaes diu Qu cosa sap Freudde lamor. Ors ens parla del complex i de limago d dip i Electra. A banda, per, delincest real ens trobarem davant la idea dun possible incest cultural: lhome culte esmenja la filla. s a dir, li transmet la saviesa i laltra el serveix. Una possible relaci depederstia cultural que ens recordaria alguns dels dilegs de Plat.


23/140

3

abominable. La lmpara de petroli va escapar-se de la m dell. Damunt,

on la m la tenia, caigu al mig del pit de la noia que ja tancava els ulls.

Lessncia diablica vess, sescamp, fou tot duna un torrent de flames.

I en fou la noia tota vestida, en les robes, en els cabells, en les mateixescarns. I ella udol i udol ell, com les feres udolen. I ella fou en terra,

que es torcia en la lira del foc. I ell shi precipit a estrnyer les flames,

amb els braos oberts, amb tot el cos, amb la cara, amb les mans... Jo dic,

Senyor, lhorror com va ser. Jo dic lincendi com va ser.

Els udols, la cosa abominable es don. Noms les flames del foc po-

dien purificar-lo. A les cendres hi roman el pecat, per, expiat. Lestiu

sacaba i del record que en aquella casa vivia lamistat perfecta ning

no sen recordar. Excepte, potser, les veus rancunioses i xafarderes del

vilatans. Els solitaris i la gent del poble no van lligar. sser sol s un pe-

cat social, i cultural. Lhome per pensar necessita de la solitud (aix s,

acompanyada). Allunyar-se de la plebs, aturar-se a pensar,28per tornar-hi

desprs amb el nou pensament.

Se senten diferents de la gent i Alfons comprn que sser diferent sun pecat i que el cstig sanomena solitud. Per un moment s lcid

perqu veu que estar sol, que s un cstig, tamb s un pecat(gloses

XVIII i XX). La lucidesa, per, no li serveix de res. O, ms ben dit, li

serveix per justificar i exacerbar les inclinacions latents. No sn capa-

os dabandonar la solitud pel tracte amb la gent. Alfons medita sobre

la solitud, sobre el desig de companyia, sobre lamistat, sobre lamor:

La gran tragdia de lhome s que est sol. La gran recerca de lhomes la companyia [...] Irriquit s el nostre cor tant com som u noms. I

ve aleshores que invoquem els ngels que acudin al nostre socors i ens

escoltin com els contem les nostres coses.

28Hannah Arendt ens recordava a Plat, en concret al Convit, que Scrates es paravaa pensar a qualsevol lloc. Aleshores li era igual si tenia una cita, o si feia tard a un convit,

o si estava am a tra gent. Aren t o menciona a seu i re La vi a e esperit. Hi atraducci al castell a Paids per Fina Biruls i Carmen Corral. Barcelona, 2002.

29Aquest bell fragment forma part de la glosa XX LAmistat perfecta on Ors, dela m dAlfons, ens fa un petit tractadet sobre lamor i la solitud. s la primera vegadaque a Gualba apareix lngel, que com ja hem dit abans, tindr tanta importncia des-prs en lobra orsiana.


24/140

24

En escriure Gualba, Ors fa un exorcisme. Dit duna altra manera, lautor

converteix aquest exorcisme en una activitat racional que diu el nom de

lenemic, i ho esdev en matria dalbir. Ors porta i trasllada el romanti-

cisme a cultura a fora dinserir-lo en la ra, dins la lgica dun discurs ala vegada ms discursiu i ordenat. Era la seva manera de mirar el mn. Al

final, amb lescriptura, el text shavia de convertir en quelcom clssic.

Gualba potser significava un pas de venciment cap a quelcom ro-

mntic, per, per afermar el seu classicisme tan present, des de linici,

a les pgines del seu Glosari. El romntic idolatra la natura. El clssic

Xnius i el seu ngel la sotmet, la controla, la controla i la lliu-

ra neta de toxines al pblic. Noms un pas de venciment, ja que no

podem oblidar que Gualba, la de mil veus s escrita en un moment de

mxima eufria noucentista, en el moment de confiana ms gran en

el nou moviment.

V. Una brevssima conclusi

Potser Ors va voler una nova Muntanya dametistesms difcil i com-

plexa. Literriament no s comparable Gualbaamb lobra de Guerau de

Liost. Per malgrat el silenci cellajunt de la ruralia de la societat ca-

talana no puc deixar de pensar que aquesta fou coronada per lxit, a

banda que sc del parer que literriament s una de les ms belles pe-

ces orsianes. Per qu parlo dxit? Perqu almenys all que importavaa Ors la defensa del classicisme sacompl. Encara ms: Xnius no

hauria pogut escriure Gualba, la de milt veussi no hagus estat segur del

seu xit i, sobretot, si no hagus estat segur que el missatge classicista

que havia anat predicant des de feia deu anys havia triomfat. En altres

paraules, Gualba, la de mil veus marca no ella sola, per hi partici-

pa lpoca de ms gran confiana per part dOrs en les seves idees, adespit que anys ms tard presenti la situaci en el prleg ja esmentat

de 1935 en termes contraris.

La consolidaci ideolgica dels postulats orsians s ja un fet (desprs

vindr la fatdica defenestraci catalana i el seu allunyament, que cau-


25/140

5

s tant de mal i tanta rancnia). El cam havia estat llarg, per sempre

ascendent; amb meandres, potser, per tamb amb una voluntat clara i

decidida de superar les imprecisions i contradiccions en qu haguessin

pogut incrrer les sries de formulacions que, a travs de les gloses, ha-vien anat apareixent al llarg de tots aquells anys.

s des daquesta perspectiva que cal entendre els treballs filosfics

o aproximadament filosfics que havia anat publicant al Glosari o en

conferncies publicades posteriorment. No li serveixen per avanar en

la investigaci, sin per corroborar les idees que ja tenia prviament.

Tanmateix, hom hi troba una progressi, no estrictament en un

sentit daven, sin ms aviat en el sentit de cenyir lobjecte dels seus

interessos, denfocar la investigaci en el punt ms productiu per abo-

nar les seves idees; idees que desprs expressar, ja per sempre ms en

castell, i mai ms en catal. Una prdua irremeiable per a una poltica

cultural catalana. Merc Rius, a la introducci del seu llibre sobre Ors,

ens deia en LAdvertiment del lector: DOrs catal o dOrs castell?

Com qui diu, quin teixit aguanta tal consistncia? O tamb, quina haestat la perspectiva? La meva vull declarar-la ara mateix. Aquell llibre

traspua tot ell almenys una convicci bsica: Lngel dEugeni dOrs es

diu eternament Xnius.30

I res ms. Marxem. A casa nostra alguns van de glosadors sense

dir-ho per no ser qualificats de tradors. A veure qu passa.

30Rius, Merc: La filosofia dEugeni dOrs op.cit.(ps. 5-6).


26/140

26


27/140

7

2.A REDUCCI A LABSURD

DE LA REFLEXI OCCIDENTAL

NTORN DE L AMOR.UNA LECTURA DE UALBA, LA DE MIL VEUS

Ral Garrigasait

En el prleg redactat el 1935 a lAbadia de Solesmes, Eugeni dOrsdna dues claus per interpretar Gualba, la de mil veus(publicada durant

lestiu de 1915). Duna banda, qualifica lobra de llibre romntic, ha-

bitat per langnia pnica. De laltra, el considera un venciment delamic de la Cultura, s a dir, una immersi de lhome en els trbols

elements de la regi inferior, que no sn altra cosa, en el marc de lobra,

que les pulsions inconscients de lindividu que assetgen les estructures

sancionades, dirnes, de la comunitat. Totes dues observacions palesen

que DOrs entn la seva obra com la representaci dun fracs potser

provisional, per fracs al capdavall de la cultura de lOrdre que ell

mateix propugnava sota la denominaci de noucentisme. Aquesta aparent

concessi a lenemic, tanmateix, s alhora una delimitaci del fenomen

romntic que pot ser entesa com un exorcisme dels perills que com-

porta tot qestionament de lordre clssic (Garriga 1981, ps. 74-75). Ara

b, com sarticula, concretament, la destrucci daquest ordre cultural i

com es relaciona amb la part ms prpiament narrativa de lobra?

Una lectura superficial de la novella malgrat que shagi assenyalatque Gualba o s una novella ens servirem daquesta denominaci a

manca duna altra de ms adient s suficient per constatar laltssima

densitat de les referncies literries i metaliterries. Ja al primer cap-

tol, Tellina compara lacci a una comdia, constituda per una expo-


28/140

28

sici, una intriga i un desenlla. Ms endavant, apareixen els noms de

Vctor Balaguer, Emerson, Shakespeare (El rei Lea ), Lamartine, Napo-

le, Scrates, Goethe (Werther, Kant, Freud i Jung (alludits com a sa-

vis doctors de Viena i de Zrich), Plat. De ms a ms, hi ha un grannombre dallusions menys evidents. Aquesta desfilada de celebritats de

la cultura en majscules ens podria fer dubtar de si s cert que Gualba

materialitzi realment un fracs de la cultura; ens podrem preguntar si

tot plegat no s ms que un joc anod de qui, cmodament installat

a la seva torre divori, es permet la frivolitat dimaginar-se que la tor-

re sesfondra.

La finalitat daquest estudi s mostrar com les allusions presents en

el text de la novella segueixen, majoritriament, un clar fil conductor i

com la seva presentaci est estructurada de tal manera que condueix,

per una tcnica dacumulaci i argumentaci, a la reducci a labsurd

de la tradici a qu es refereixen, que no s altra que la de la reflexi

occidental entorn de lamor. Ens caldr, doncs, resseguir atentament el

text de la novella.

1. Agap_, philia, er_s.

Primer de tot cal fer referncia a dues allusions implcites que perfilen

una certa imatge de la feminitat que desprs es posar en dubte dins de

lobra mateixa. Apareixen al captol IV, titulat Mireu-vos-la com ve. Enaquest passatge, el personatge mascul contempla com la seva filla Tellina

se li apropa lentament des de la llunyania. Des del punt de vista retric,

aquesta part del text consisteix en una tirada danfores que repeteixen

les paraules del ttol del captol. A la dona que sapropa, les gents se la

miren i s com si ella els fes caritat amb el passar noms.

La significaci daquest passatge noms es pot valorar plenament sies t en compte els textos a qu alludeix. Tant per lescena evocada

com per la literalitat del text, una referncia plausible s el sonet IV de

Guido Cavalcanti, un text bsic en la histria de la literatura amorosa

occidental. Igual que en el passatge de Gualba el poema de Cavalcan-


29/140

9

ti recull les paraules dun home que contempla una dona que sacosta.

Llegim-ne el primer quartet:

Chi questa que vn, chognom la mira,che fa tremar di chiaritate l re

e mena seco Amor, s che parlare

nullomo pote, ma ciascun sospira?

(Cavalcanti 1995, p. 12)

s fcil observar que Chi questa que vn correspon gaireb al peu

de la lletra a Mireu-vos-la com ve; lnica diferncia s que DOrs haconvertit la interrogaci retrica de Cavalcanti en una exclamaci. Aix

mateix, el segon hemistiqui del vers, chognom la mira, coincideix amb

les gents se la miren. El to admiratiu s el mateix en tots dos textos.

Per aquestes correspondncies formals no tenen ms importncia

que la dassenyalar en la direcci de profundes ressonncies semntiques.

Guido Cavalcanti s un els grans poetes del Dolce Stil Novo, un movi-

ment que, tot recollint el llegat dels trobadors occitans i catalans, con-dueix a un fenomen cultural determinant per a la concepci europea

de lamor: lespiritualitzaci de laimia, convertida en una angelicata

criatura (Cavalcanti 1995, I, 18, rev.). En larticulaci daquest concep-

te, el poema de Cavalcanti s central. Podem observar que la sensualitat,

sovint present en lobra dels trobadors, aqu s del tot absent. Lnica

part del cos esmentada sn els ulls: justament la part per on el mn es

fa present a lesperit. Aquesta dona s tan etria que, al darrer tercet del

poema, depassa la capacitat cognoscitiva de lenamorat:

Non fu s alta gi la mente nostra

e non si pose n noi tanta salute,

che propiamente navin conoscenza.

I aquest text encara ens porta ms enll, a lAntic Testament. Comobserven els fillegs, la pregunta inicial del sonet de Cavalcanti est mo-

delada sobre el versicle 6,9 del Cntic dels Cntics, que en la versi de

la Vulgata fa Quae est ista quae progreditur?, s a dir, qui s aquesta


30/140

30

que ve?. Aquest passatge ha estat aplicat per lexegesi cristiana a la Ver-

ge Maria, cosa que ressona en el poema de Cavalcanti (Cavalcanti 1995,

p. 13), construt entorn de lamor a una dona immaculada. A ms, les

nombroses ocurrncies de lexpressi ecce al Cntic del Cntics de lavulgata troben una ressonncia directa al captol en qesti de Gualba

en la repetici de limperatiu mireu-vos-la. I, continuant en el terreny

de la literatura religiosa, tamb cal tenir present el to de lletania de tot

el passatge (la meva reina, la meva victria, la meva vida).

Vista sota aquesta llum, la Tellina pren lapersonade la Donna ange-

licata sense cos, sense sexe, immaculada i casta com la Verge Maria (de

fet, hem de suposar que Tellina encara s efectivament verge). La in-

terpretaci cristiana de la dona encara saccentua en el text dOrs per

mitj de la presncia dun mot tan inequvocament cristi com cari-

tat (els fa caritat al passar), que a ms ressona fonticament amb la

paraula chiaritate (claredat) del poema de Cavalcanti.

Aquesta s, doncs, la presentaci primera del personatge femen.

Una presentaci asexuada, en el marc dun amor estretament relacionatamb lagap_ cristiana, lamor al prosme. Ara b, el text dOrs, un copha sedimentat aquest estrat de la reflexi occidental entorn de lamor,

es desplaa rpidament cap a un altre terreny. Al mateix captol, laur-

ola de santedat que envolta Tellina s immediatament contestada per

algun llampec en alguns ulls, que no era de bondat. A ms, el pare

fa referncia a aquells que estimem tant, que s com si fssim nosaltres

mateixos: aqu sentrelluca per primera vegada el component narcisistade lamor, que evoca, duna banda, Freud, i, de laltra, el mite de lan-

drogin originari (presentat per Aristfanes al onvit de Plat) que, en

ser dividit, cerca incessantment laltra meitat de si mateix. Tots dos ele-

ments ja apunten directament cap a la dimensi sexual, que s la que

es desplegar en els captols subsegents de la novella.

Aquesta dimensi, que va lligada a la presentaci de Tellina comuna femme fatale (Murgades 1997, p. 93), es manifesta ms endavant en

lelecci del nom (captol XVI), per abans cal que ens fixem en un

altre estrat amors que se sedimenta al captol VIII, en el qual podem

llegir el segent passatge:


31/140

31

Sabent noms a mitges qu fa, ell sha acostat al mur. Ha pujat sa m,

ms alta que la porteta humil. Ha pujat armada dun llapis, i, rpidament,

clandestinament, com en pecadora aventura, escriu una inscripci.

Una inscripci que fa:

AQU VIU LAMISTAT PERFECTA

Ara lhome sha girat. Lample buit amfiteatre que el pas del torrent

deixa davant la casa s ara tot inundat del pleniluni...

Unes lnies ms amunt, trobem:

Ara ells millor que mai menysprearien els dos en carn una de

lamor, per els dos en nima una de lamistat. Senyor, aqu els teniu

tots dos que caminen per la carretera llarga. Senyor, aqu els teniu tots

dos que la lluna els toca i per terra tots dos fan una ombra noms.

En aquest captol, doncs, lagap_cristiana inicial i ler_scarnal queden

bandejats per una mena damor que tamb t una formulaci antiga: es

tracta de la philiaentesa com a lligam assenyat i continu entre les per-

sones, un lligam que aporta seguretat i estabilitat, tal com es troba, per

exemple, en els aforismes dEpicur.

Ara b, aqu hi ha una contradicci latent. s cert que hem trobat

allusions a lagap_cristiana, per en qualsevol cas shavien traslladat, gr-

cies a la referncia a Cavalcanti, a lmbit de les relacions entre home i

dona, i amb una presncia incipient delements ambigus (recordem elsllampecs a les mirades que no sn de bondat), que insinuen que la ca-

ritat que Tellina dispensa en passar acaba provocant no pas un estat de

contemplaci anglica, sin un desig sexual. Aix s el que es fa evident

al captol XVI, on es recull, desprs de lagap_i laphilia ler_s pag.

1Fixem-nos que les successives sedimentacions de nous estrats de lamor es produ-eixen en captols el nombre dels quals s el doble del nombre del captol on sha pro-

ut a se imentaci anterior: 4 _, 8 i ia , 16 _ . L incest, a cu minaci , esprodueix al captol 32, xifra que duplica la del captol on sinvoca ler_s. A ms, la pri-mera re er ncia c arament amorosa apareix a na e cap to segon. Tractant-se unsentiment en el qual la presncia de dos cossos i dues nimes s imprescindible, no sestrany que el nombre dos faci un paper estructurador similar al del mdul de larqui-tectura clssica.


32/140

32

El captol en qesti exposa lorigen del nom Tellina. La filla es diu

Maria de la Concepci (cosa que en principi refora el seu estatus de

donna angelicata), per ja durant la seva infantesa la gent li deia Con-

xa. Per evitar el castellanisme, conta irnicament DOrs, Alfons, el pare,va decidir cercar un equivalent catal: com que closca hauria sonat

malament, va acabar anomenant-la Tellina, que s un tipus de petxina.

Aix, de la puresa de Maria de la Concepci, la filla passa a rebre un

nom que alludeix clarament al sexe femen. Noms cal que pensem

(com de ben segur feia Eugeni dOrs, que es vantava de pensar figu-

rativament) en el Naixement de Venusde Botticelli: la deessa de lamor

carnal, completament nua, neix dins duna petxina, talment una perla.

Justament el quadre del florent s la primera representaci posterior a

lantiguitat on Venus apareix completament nua: es tracta, per tant, de la

primera recuperaci visual, desprs del cristianisme, de ler_spag, mar-

cadament sensual i sexual. De la mateixa manera, el text orsi, un cop

ha incorporat elements del pensament cristi entorn de lamor, recupera

aquell estrat pag. Aix, en aquest captol, desprs de ser un sser celes-tial i una amiga, Tellina es manifesta finalment com a objecte de desig

sexual. Lincest ja s a prop.

2. E romanticisme territoria itzat

Ara b, per fer lincest narrativament versemblant, DOrs ha de si-tuar lacci en un marc ideolgic que valori tot allunyament de lordre

establert, un marc que no s altre que el romanticisme europeu, ents

en un sentit ampli. La quantitat delements i de referncies clarament

romntics s abassegadora. Primer de tot, al captol II, fa acte de presn-

cia la idea duna natura exuberant, activa, amenaadora, dotada alhora

dunitat i de diversitat, assimilada a la msica dels registres dun orgue,unificadora dopsits: tot plegat lanttesi de la natura sotmesa a lordre

hum, a la natura de jard botnic que el mateix DOrs lloava en ter-

mes noucentistes des de La Veu de Catalunya. Es tracta dun Montseny

ombrvol que t ms en com amb el paisatge modernista dEls sots fe-


33/140

33

rstecs que no pas amb La muntanya dametistesde Guerau de Liost. El

bandejament de la noci dun ordre geomtric es realitza mitjanant les

contnues referncies al carcter lquid, per tant fluid i inestable, de la

natura: el mateix captol II descriu les aiges del Montseny posant m-fasi en la seva naturalesa catica i esmunyedissa (Les venes es destrien,

serpegen, es separen, tornen a ajuntar-se, rompen o sesmunyen, sador-

men o bullen i es precipiten furients). A ms, el mateix nom de Gualba

prov daqua alba denominaci que probablement feia referncia origi-

nriament a una cascada aigua en llibertat sense lmits propera al

lloc en qesti. Perqu ens fem una idea de les connotacions daques-

tes referncies, s convenient de recordar que laigua s, en moltes mi-

tologies, lelement previ a la creaci de lunivers i, com a tal, la negaci

de lordre existent: noms cal pensar en letimologia del verb liquidar.

La fludesa desestructuradora de Gualbas lanttesi de la solidesa arqui-

tectnica i escultural de La Ben Plantada.

A ms de la natura lquida i catica de lentorn, el territori de Gualba

s romntic per la profusi de llegendes satniques. Al captol IX des-cobrim que al Gorg Negre, prop de Gualba, les bruixes hi fan son

dissabte (el sbat o aquelarre) i que aquestes aiges, si hi llances una

creu, es posen a bullir i lescupen (la font dOrs, aqu, s probablement

Vergs 1911, ps. 27 i 34). El potencial anticlssic i subversiu daquests

elements sexplicita al captol XII: La ment es complaa ara en la vo-

luptat de la prpia dissoluci. Tot el llegendari mgic del Montseny fou

portat a la memria.Tot seguit (captols X i XI) es vincula clarament el mn de les llegen-

des amb un personatge clebre del romanticisme catal: Vctor Balaguer.

La seva rondalla dun pags que es pot casar amb una dona daigua, una

goja, a condici que no lanomeni mai pel nom juga amb la idea de

2Eugeni dOrs podia conixer aquestes dades grcies a la monografia de Vergs

(1911). Hi ha indicis que ens fan pensar que DOrs se serv a bastament daquest llibre.Per exemple, hi trobem totes les llegendes que apareixen a Gualba fins i tot la citacide Vctor Balaguer que comentarem ms avall. Totes aquestes llegendes semblen genu-

nament populars, tot i lelaboraci literria, i no sembla justificat, per tant, el sever ju-dici de Capdevila sobre Gualba, la de mil veus(1965, p. 35: hi posa unes llegendes dunGorg Negre, sense caient populars, o mal recollides o mal inventades).


34/140

34

lamor prohibit entre dos ssers que no estan fets per estar junts perqu

pertanyen a esferes diferents de la creaci. El fet que el pags li acabi

etzibant el nom de dona daigua en un atac de fria confirma que

un tal amor noms pot resoldres en la prdua definitiva. La goja con-tinua visitant la casa del pags mentre ell dorm per tenir cura dels fills

i fer la neteja, per el pags s incapa de llevar-se abans que ella sen

vagi. Queden fatalment condemnats a viure en mons diferents, lun de

dia, laltra de nit.

Dins de la novella, Balaguer s la baula que connecta les llegendes

annimes de la terra amb la literatura romntica prpiament dita, que

queda arrelada, aix, a lespai literari de Gualba. Ms endavant sevocar

Emerson (cap. XIV), Lamartine (cap. XV: del nom del poeta ve el nom

del protagonista Alfons) i el mite romntic de Napole (cap. XIV). I

tamb cal tenir en compte que lautor omnipresent, Shakespeare, si b

no s del dinou, va ser recuperat al continent europeu en gran mesura

grcies als esforos de les primeres generacions romntiques alemanyes,

i la lectura romntica que en feren ressona en la novella.Durant el temps de la novella el pare tradueix El rei Lear. La filla li

fa de secretria, apuntant el que li dicta el pare (captol XIV). Aix tots

dos queden embolcallats pel text duna tragdia construda sobre les

ambigitats de lamor paternofilial, concretament entre el vell rei Lear,

foll, i la seva filla predilecta, Cordlia, incapa dexpressar amb paraules

lafecci que sent pel seu pare. Lendem duna sessi de traducci, els

dos personatges es lleven i encara senten com martellegen furiosamentdins llur cap els ritmes emftics de la tragdia (DOrs 1980, p. 144).

Lambigitat daquesta oraci central connecta la literatura i la realitat

dins de la novella. Tots dos han passat la nit sentint uns ritmes que sn

els pentmetres imbics de Shakespeare, per tamb la tragdia que es

cova dins dells sota la influncia obsessiva del dramaturg, uns ritmes que

sn lamor i el conflicte entre Lear i Cordlia, per tamb lamor que esdesvetlla dins els cors dAlfons i Tellina i que els abocar al conflicte.


35/140

35

3. La histria de la fi losofi a occidental

A Gualba lamor tamb es contextualitza filosficament mitjanant

un recorregut selectiu per la histria del pensament occidental (captolsXXIII, XXVI-XXVIII), una histria que sexposa com una successi

dintents de donar resposta a la gran enyorana dels fills dAdam (ca-

ptol XX), a la necessitat de trobar un altre amb el qual sigui possible

establir un dileg en comuni (ser dos en un sol esperit, cap. XXI-

II). Per satisfer aquesta necessitat, Scrates va inventar-se el seu dimo-

ni familiar (cap. XX), i el primitiu cercava companyia en lombra delavantpassat, en lestel personal del dest, en lnima (cap. XXIII). Per el

Segle de les Llums qestionar totes aquestes idees i, un cop desprestigi-

ada la noci dnima, Kant noms podr trobar un interlocutor interior

de lindividu en la seva conscincia, en limperatiu de la conscincia

(cap. XXIII). Les paraules que clouen el captol palesen fins a quin punt

aquesta soluci es considera insuficient en termes espirituals:

Ah, pobre filsof meu, pobre solitari meu, pobre Kant! Ton criat, fi-

del portador de ton paraiges de manitic, no et bastava, oi? Un con-

sol, Senyor, una bona companyia! La conscincia... Limperatiu de la

conscincia... Ser dos, Du meu, ser dos!

Desprs daquest captol, on sinsinua que el pensament occiden-

tal implica una visi de lindividu cada vegada ms trgica i escindida,dun individu irremissiblement abocat a la solitud, sintrodueix laporta-

ci psicoanaltica a la concepci de lamor (cap. XXVI). Un cop expo-

sada succintament la teoria dels complexos d dip i dElectra (la ima-

go del pare governa el dest amors de la filla), shi afegeix una noci

desconeguda per a Freud per cabdal per al desenvolupament narratiu

de la novella:

Mes [els savis] encara no han penetrat prou, per a conixer la rica

varietat de les coses callades. dip ha amat Iocasta, mes tamb Iocasta

ha amat dip.


36/140

36

En efecte: en la novella lamor del progenitor envers la filla sembla

fins i tot ms fort que el que aquesta sent per ell.

Fins ara hem arribat a la constataci de la trgica solitud de lindivi-

du i a la noci que lamor paternofilial s recproc i assimilable a lamorsexual. El darrer estrat del pensament occidental que se sedimenta en la

novella s Plat, presentat en dos captols (XXVII i XXVIII). El pri-

mer exposa all que Plat efectivament sap: la desesperaci de la recerca,

representada en el mite de loriginari sser u (exposat per Aristfa-

nes al onvitplatnic). Per aqu mateix se li retreu que descrigui lxit

acomplert, com si aix fos possible en la realitat. Aix, al captol segent,

sexposa all que Plat no sap: la condemna perptua a recaure en dues

solituds un cop assolida la uni absoluta. Aix porta el narrador a des-

criure lexperincia amorosa completa en els termes segents:

Angnia, recerca, satisfacci, nova angnia, nova recerca... aix fa

amor i angnia idntics, que satisfacci s el temps dun bes, que llisca-

va entre el doble anhelar...

Aquest reps de la tradici no s prpiament un incs ni un excurs, per-

qu t lloc en la ment del protagonista mascul i contribueix decisivament

a encendre la seva passi (Cap. XXIX: pensa en Freud i en Plat i pensant

senamora). A ms, aix darrer vincula tot el passatge a la prpia tradici

nacional en qu sinscriu Gualba, la de mil veus: s ben b un catal, un

esperit de la famlia dAuzias March, aquell que, pensant, senamorava

(Cap. XXVI). Daquesta manera, lamor dAlfons per Tellina es manifesta

com una lectura duna part considerable de la tradici occidental. El fra-

cs del seu amor, doncs, ser tamb el fracs daquesta lectura.

4. Linsecte, lincendi, lincest

Lespai de Gualbas una terra infestada de larves. Ho certifiquen els

ttols de cinc captols (Larves, Ms larves, Ms, ms larves, etc.)

i les repetides mencions dins del cos de la narraci. Avui dia, el sentit

ms obvi del mot arvas el de primera fase de desenvolupament dun


37/140

37

insecte [...] (DIEC), amb la precisi que la larva, com que encara no

presenta els trets de linsecte adult, porta un monstre a dins laparici del

qual s noms qesti de temps. Pres en aquest sentit, el mot quadra a

la perfecci amb la interpretaci psicoanaltica que esmenta Murgades(1987, p. 93): les larves sn el correlat objectiu de les pulsions incons-

cients de lindividu que poden manifestar-se en forma daccions que la

comunitat considera aberrants i monstruoses com un insecte (lincest,

en el cas de Gualba). Aquestes larves, els dos personatges les porten dins

des de linici de lobra.

Per la paraula larva tamb conserva el significat originari llat

despectre repugnant (DIEC). Concretament, les larvae, a la Roma

antiga, eren fantasmes que provocaven la follia, i foren assimilades als e-

mures les nimes de les persones que han patit una mort primerenca o

violenta i dels difunts no enterrats. s aquest el sentit que t la parau-

la al captol XXX: I Shakespeare els s, dins la conscincia, una larva

ms. Shakespeare s un difunt no enterrat que continua visitant els vius,

inspirant-los horror, fent-los enfollir. Aix, larva s tota la tradici quees mant en estat larval, amenaador, dins la conscincia dels individus:

Plat s una altra larva, igual que Freud (encara que aquest no fos tc-

nicament mort en el moment de la redacci de Gualba les seves idees

ja shavien inserit dins la tradici occidental i, per tant, tenien una exis-

tncia larval). Lestat espectral a qu ha arribat la tradici en un moment

especialment difcil per a Europa (estem en plena Gran Guerra) fa que

els referents culturals actun subterrniament, en el fons de lnima i queamaguin, en tant que larves, un monstre en potncia, un monstre que

es constituir per la combinaci de les diferents larves. Plat representa

el desig dunitat; El rei Learde Shakespeare introdueix la idea de lamor

paternofilial; Freud descobreix el carcter sexual daquest amor. Les lar-

ves anomenades desig dunitat, amor paternofilial i desig sexual es

converteixen, combinades, en un insecte anomenat incest.El mot insecte, dinsecare(tallar, fendir), evoca tamb la violncia de

la desfloraci. I el captol en el qual es produeix lincest recorre, en el

ttol, a una metfora ancestral de lamor: lincendi. La paronomsia dels

mots insecte, incendi i incest subratlla la seva vinculaci semntica.


38/140

38

En una glosa publicada amb anterioritat a la redacci de Gualba, la

de mil veus sota el ttol Lestimaci de la dificultat (10-VI-1914), DOrs

havia ofert la seva prpia interpretaci del fenomen de lincest. El glosa-

dor considerava que el primer pas en el cam de les adquisicions tiquesconsistia a comprendre que el que s excessivament fcil s immoral. La

interdicci de lincest sorgiria daquest descobriment inicial: prohibida

la promiscutat familiar, lhome sha de sotmetre a una major disciplina,

cosa que lallunya de la bestialitat i lintrodueix en el mn de la cultura.

Aix doncs, lincest, en el territori literari de Gualba, si duna banda es

presenta com la conseqncia duna lectura de la tradici, mostra alhora

com aquesta tradici pot conduir de retorn a lestat salvatge.

Aquesta constataci ens porta a una altra referncia implcita en la

novella. Al captol XVIII, titulat La cosa no marxa, el pare reflexiona, al

costat de la filla, sobre llur incapacitat dintegrar-se entre la gent del poble

i de la colnia barcelonina. sser diferent s un pecat. sser diferent s

un pecat: el cstig sanomena solitud. S. Per estar sol, que s un cs-

tig, tamb s un pecat. Aquests pensaments evoquen lafirmaci dArist-til segons la qual noms dues menes dssers poden viure al marge de la

comunitat: els dus i les bsties (Poltica). Alfons i Tellina es troben davant

daquesta crulla i, s clar, noms troben obert el cam que porta al segon

terme de la dualitat. La fatalitat que els separa de la vida normal de la co-

munitat els assimila a herois trgics, sols davant del mn:

...Gualba la de mil veus, continua mig callada. Hi ha en totes lescoses, com una suspensi. Direu que elles es disposen a veure la repre-

sentaci duna tragdia meravellosa. (Captol XXVI)

5. Epleg

Sigui quina sigui la interpretaci que fem de Gualba en el marcde lobra completa dEugeni dOrs, hi trobem una voluptuositat en el

tractament de temes tpicament i morbosament romntics que noms

pot sorgir dun esperit que se senti fortament atret per aquesta tradici.

DOrs, aquesta fascinaci, la sentia des dels inicis de la seva carrera li-


39/140

39

terria. El 1905, un any abans de posar la seva ploma al servei del pro-

jecte de Prat de la Riba, DOrs havia publicat un sonet titulat El diable

a Mallorca. En llegim els tercets:

Landrogin Lucifer, amb calma voluptuosa,

fa jugar els seus msculs, i en lesmeragda fosa

del llac profund contempla sa figura espillada.

I s llavors quan prenent-lo lafrodisaca fria

petoneja ses carns foguejant de luxria,

i es tor, tot sol, tot sol, en nupcial abraada.

(DOrs 1994, p. 18)

El diable copulant amb si mateix, una imatge de lautosatisfacci

completa i de la indiferncia total envers el progrs del mn: vet ac

larquetip de lincest. Aquesta solitud autocomplaguda s profundament

destructiva, perqu ignora les estructures bsiques de la comunitat:

i apar que el mn decrpit, al defora, es lamenta,en llargussim udol de sa prxima fi.

(DOrs 1994, p. 18)

Aquest paisatge apocalptic que temptava el jove Ors i qued soterrat

durant uns anys, reemergeix en Gualba, la de mil veusamb una intensitat

sense precedent. Aqu sembla ms cert que mai que DOrs era, en el fons,

un romntic que desitjava sser clssic (Jard 1990, p. 353; Pla 1992, p. 192).Tamb sentn, davant del potencial satnic del romanticisme que latreia,

que DOrs fos un home que no pogu viure sense utilitzar una mscara

(Pla 1992, p. 192). Conscient de lamorf que li serpeja a dins en forma de

larva, lescriptor necessita emmascarar-lo amb formes clssiques.

Aix doncs, el fons suposadament real de la personalitat es revela

com un abisme que s millor no mirar de cara. Aquest s el territori de

Gualba: el seu carcter lquid (Aqua alba s la concreci fsica de lamorf

i dna peu a la liquidaci duna tradici. Lagosarament de la novella

consisteix a mostrar aquesta immundcia llefiscosa, les larves espectrals,

tot fent palesa la fora desestabilitzadora que porten dins i, ms impor-


40/140

40

tant, com aquestes larves sorgeixen de la reflexi que Occident ha des-

plegat entorn de lamor. Aix, DOrs, en un exercici de captaci de les

palpitacions del temps, exposa narrativament latzucac ideolgic a qu

pot conduir una lectura radical duna determinada tradici, parallel alatzucac material i espiritual que suposa la Gran Guerra contempor-

nia, considerada pel glosador una autntica guerra civil, i que amenaa

de collapsar el desenvolupament de la cultura europea.

wansea-Barcelona, desembre 2004-gener 2005.

Bibliografi a

Capdevila Josep Maria: Eugeni dOrs. Etapa Barcelonina (1906-1920).

Barcelona: Editorial Barcino, 1965.

Cavalcanti Guido: Rime. A cura di Letterio Cassata. Roma: Donzelli

Editore, 1995.Garriga Carles: La restauraci clssica dEugeni dOrs. Barcelona: Curial

Edicions Catalanes, 1981.

Jard Enric: Eugeni dOrs: Obra i vida. Barcelona: Quaderns Crema,

.

la osep: Obra completa 18. Homenots: Primera srie. Homenots: Segona

srie. Barcelona: Destino, 1992.

urgades osep: Eugeni dOrsdins: Mart de Riquer, Antoni Comas,Joaquim Molas: Histria de la literatura catalana. Volum IX. Barcelona:

Ariel, 1987, ps. 73-98.

Ors Eugeni d: Papers anteriors al Glosari. Ed. de Jordi Castellanos.

Barcelona: Quaderns Crema, 1994.

Ors, Eugeni d: La Ben Plantada. Gualba, la de mil veus. Barcelona: Edi-

cions 62, 1980.Ors, Eugeni d: Glosari. Barcelona: Edicions 62, 1982.

Vergs y Moreu, Pedro.: Gualba. Su nombre, situacin, produccin, geologa,

fuentes, aguas, Salto, Gorch negre, Iglesia, historia y Excursiones. Barcelona:

Imprenta de Pedro Ortega, 1911.


41/140

1

3.ELS ESPAIS DE LA CREACI POTICA:

TERRITORIS FRONTERERS?

Jordi Condal

La poesia parla de com el poeta veu el mn, un mn que comenapel mateix poeta, continua de manera concntrica pel seu entorn im-

mediat, per la resta de mn ms allunyat i pels mons virtuals del mite

i la ficci. La comprensi del mn es troba ntegrament dins el cap delpoeta, el problemas que el mn viu fora. El poeta en t una concep-

ci, un esquema ms o menys aproximat, i per parlar-nos-en se serveix

del llenguatge.

Al cap semmagatzemen informacions, esquemes i explicacions cons-

trudes amb paraules; per tamb hi ha instints, imatges, sentiments i

espectres que no admeten pacficament una traducci en paraules. Les

informacions a base de paraules circulen per la part ms evolucionada

del cervell; els instints i all ms sensorial circulen per la part ms ar-

caica del cervell.

En un camp de futbol els aficionats experimenten sensacions i ma-

nifesten comportaments primaris, intensos i encomanadissos, capaos de

crear la illusi duna unitat de tipus superior. Aquesta illusi es pro-

dueix tamb quan les persones es comuniquen emocionalment i sexual.A les processons de Setmana Santa, a les desfilades militars o als con-

certs de rock podrem identificar processos emparentats. En general sn

estats no tan directament vinculats a la paraula com a certes substncies

bioqumiques dissoltes en el nostre torrent sanguini.


42/140

42

Alguns autors han considerat lexistncia duna entitat superior als

humans, tamb se nha dit linconscient collectiu. Elements perce-

buts simultniament per escriptors sense contacte entre ells. No parlo

de drogues que puguin facilitar-hi laccs, tot i que diversos autors hanconfessat refiar-sen en lacte de la creaci. En lobra de Mrius Sam-

pere, i especialment a partir de Demirgia,aquesta comunicaci amb un

ens superior es manifesta fins i tot en els ttols:

Els poetes, per naturalesa receptius i, un cop rebut el missatge, emis-

sors, podrien dir, despreocupadament: jo i la poesia, du en poder de

Du. Per, en el meu cas, tampoc no est justificada del tot aquesta pre-sumpci. Entre altres coses que sempre seran secundries perqu,

lamentablement, acostumo a estar ser. I, per tant, tinc el cervell mancat

de plenitud. I, en estat dequilibri aquest si caus si no caus tan ben

vist, amb aital precarietat consubstancial, privat de drogues compen-

sadores i, doncs, sobri com lngel abans de latac de suprbia, s que la

poesia, suggeridorament agnica, no salvar res ni ning. Car el planeta

(el predestinat per antonomsia), vistes les revolucions i els espasmes, sirredimible.

Mrius Sampere., del prleg a Les imminncies. (2002).

El creador percep a travs dels seus sentits: a) la seva realitat imme-

diata, ms b) la realitat virtual de primer grau, aquella part de la realitat

que tot i existir (o haver existit) queda fora de les seves possibilitats de

percepci directa tot i que en t notcies a travs de la cincia, la his-

tria o els mitjans de comunicaci, i tamb percep, c) una realitat vir-

tual de segon grau, que s tot all que existeix nicament als llibres, a

les pellcules i a la ficci en general.

El creador t notcia a travs dels sentits nicament a travs dels

sentits del conjunt daquestes realitats i la processa, ja sigui per mit-

j de paraules o de records sensorials imatges, msiques, sentiments.Aquesta explicaci de sensacions, dexperincies visuals, tctils o olfac-

tives a travs de la paraula es pot aconseguir com ho fa Estells de ma-

nera magistral, evocant les seves (nostres) sensacions:


43/140

3

Res no magrada tant

Res no magrada tant

com enramar-me doli cruel piment torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb loli cru, amb els productes de la terra.

magrade molt el piment torrat,

mes no massa torrat, que el desgracia,

sin amb aquella carn mollar que t

en llevar-li la crosta socarrada.

lexpose dins el plat en tongades incitants,

lenrame doli cru, amb un pessic de sal

i suque molt de pa,

com fan els pobres,

en loli, que t sal i ha pres una sabor del piment torrat.

desprs, en un pessic

del dit gros i el dit ndex, amb un tros de pa,

agafe un tros de piment, lenlaire vidament,

eucarsticament,

mel mire en laire.

de vegades arribe a lxtasi, a lorgasme.

cloc els ulls i mel fot.

Vicent Andrs Estells, Les pedres de lmfora. (1974).

s un poema daquells que assaborim des de la primera lectura, que

mostra les seves carns des del primer moment. Directe, elemental, amb la

fludesa del llenguatge oral. Que ning no senganyi, hi ha molta saviesa

i molta feina al darrere daquesta aparena de simplicitat. I sens comu-

nica amb molta ms efectivitat que en un gran discurs, una determinadafilosofia de lacte de viure. En paraules de Vicent Salvador:

...poetitzar lexperincia de contemplar i menjar amb delectana un

pebrot escalivat s un autntic repte per al poeta lric, que, ms enll


44/140

44

del to de gastronomia a la manera de Josep Pla, aconsegueix presentar

amb intensitat potica aquesta minscula mostra dels plaers ms ele-

mentals de la vida que ens permeten una autntica comuni amb el

mn.1

Si Estells tradua sensacions olfactives i gustatives, Costas, en el poe-

ma que segueix, en materialitza de visuals i tctils.

Binomi

(A Yoko Ono, amb gratitud)

Fes a miques un minut.

Llenal a terra.

Escombran els trossos.

Enganxals amb cola.

i ha maneres precioses

de guanyar temps,

per ocupen massa espai.

Montserrat Costas Lamplitud dels angles. (2003).

Es tracta de la recreaci potica de lesperit de lobra pictrica de

Yoko Ono. La poetessa no ens explica el que veu o el que sent. No ens

parla dels quadres. Ens proposa una acci impossible que evoca lesperit

de lobra amb grans precisi i capacitat de sntesi. Tot i lausteritat de

mitjans, el seu poema aconsegueix transmetre lessencial duna determi-nada actitud esttica. El poema sura en una ironia escptica i desmitifi-

cadora, per tendra, i respira un al de frescor i de modernitat.

De la multiplicitat daspectes que samaguen a linterior del poe-

ma, o per dir-ho altrament, que el text potencialment cont, en parlava

magnficament Pere Gimferrer lany setanta. Una explicaci que, amb

el temps, no ha perdut ni una engruna de vigncia.

1Vicent Salvador: La difusi duna veu potica valenciana, Lletra(espai virtual deliteratura catalana. ww.uoc.es/lletranomsvaestelles), 1999. Tamb a Glria Bordons i

Jaume Subirana, eds.: Literatura catalana contempornia. Barcelona, 1999.


45/140

5

Sistemes

La poesia s

un sistema de mirallsgiratoris, lliscant amb harmonia,

desplaant llums i ombres a lemprovador: per qu

el vidre esmerilat? Com parlant de conversa

amb les tovalles i msica suau jo et diria, estimada,

que aquest reflex, o laltre, s el poema,

o ns un dels aspectes: hi ha un poema possible

sobre la duquessa morta a Ekaterinenburg,

i quan es mou el sol vermell a les finestres, jo recordoels seus ulls blaus... No ho s, nhe passat tantes, dhores,

als trens de nit, tot llegint novelles policaques

(sols a la casa buida, obrem els armaris),

i una nit, anant cap a Berna, dos homes es besaren al meu departament

perqu era buit, o jo dormia, o era fosc

(una m cerca laltra, un cos laltre)

i ara gira el cristalli amaga aquest aspecte: el real i el fictici,

la convenci, s a dir, i les coses viscudes,

lexperincia de la llum als boscos hivernals,

la dificultat de posar coherncia s un joc de miralls,

els actes que es dissolen en la irrealitat,

els cids que envaeixen velles fotografies,

el groc, la lepra, el rovell i la molsa que esborren les imatges,

el quitr que empastifa els rostres dels nois amb canotiertot all que una tarda mor amb les bicicletes,

cromats vermells colgats a les cisternes

a cmera lenta els cossos (a lespai, com al temps) sota les aiges.

(Enfosquit com els fons dun mirall esberlat, lemprovador s leix

daquest poema.)

Pere Gimferrer Els miralls. (1970).

Gimferrer explicita lacte de creaci, un joc de miralls que gira i va

enfocant espais reals, records, espais imaginaris, reflexions sobre ell ma-

teix mentre va escrivint la poesia:


46/140

46

La poesia s

un sistema de miralls

giratoris, lliscant amb harmonia,

desplaant llums i ombres a lemprovador

El poeta s a lemprovador que, recordem, s ple de miralls, i es veu

ell mateix per totes bandes, per des dall li arriba el reflex dun sistema

de miralls giratoris que li ofereixen reflexos del mn exterior, dels seus

records, del que ell imagina i de les lectures que ha fet: hi ha un poema

possible sobre la duquessa morta a Ekaterinenburg, o tamb aquest pensa-

ment (sols a la casa buida, obrem els armaris , o b la imatge que semblaincomodar-lo: anant cap a Berna, dos homes es besaren al meu departament.

A continuaci es lamenta, per:

... per qu

el vidre esmerilat?

El poeta es queixa que hi ha un vidre esmerilat que no li deixaveure amb nitidesa determinades imatges. Arthur Terry ens explica que

els mots arriben a tenir un valor simblic que els diferencia totalment

del seu s quotidi; en comptes de referir-se a un univers racionalment

ordenat, suggereixen una realitat invisible que existeix darrera el mn

de les aparences naturals. Daquesta manera la realitat, en el seu sentit

normal, es converteix en vel que amaga una forma superior de la reali-

tat, un sistema de correspondncies ocultes que noms es pot expressarindirectament, a travs de les associacions no-racionals de la llengua.2

El poeta ens ensenya els elements, sovint poc clars, per tal que nosaltres

siguem capaos de copsar aquesta altra realitat que hi ha al darrere de

la realitat vista, de la realitat explicada. Els miralls reprodueixen unes

reflexions de la realitat, mai la realitat sencera; el sentit duna possible

coherncia noms es pot produir entre les fissures dels diversos fragments. s per aix que Gimferrer ens avisa de2Arthur Terry: Quatre poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau. Barcelona: Edi-

cions 62, 1991. Tamb al prleg a Pere Gimferrer: Obra catalana completa/I. Poesia. Bar-celona: Edicions 62, 1995.

3 Id. Ibid.


47/140

7

la dificultat de posar coherncia s un joc de miralls,

els actes que es dissolen en la irrealitat.

Els diversos elements del poema constitueixen uns paranys percopsar latenci del lector i, al mateix temps, per torbar el seu desig na-

tural de coherncia, el dibuix del taps, la revelaci del qual destruiria

la fora de lobra artstica.4

Cada poema s una mena destructura creada pel poeta amb els seus

pensaments, les seves intucions, els seus somnis, el seu inconscient i,

tal vegada, tamb linconscient collectiu. Una mena destenedor on el

poeta hi ha penjat determinats elements. Ara b, cada lector, quan elllegeix, tamb hi penja el seu bagatge cultural, els seus records, els seus

prejudicis, els seus sentiments o les seves illusions. s a dir, que en el

poema llegit es reflecteix tamb lemprovador del lector. I el po

literatures 3

Documents