Marta Arbonés, sopranoi

Maria Neus Devesa, piano

Marta Arbonés, soprano

i

Maria-Neus Devesa, piano,

Marta Arbonés i Maria-Neus Devesa varen actuar juntes l'any 2002 en el Cicle de Primavera de l'Auditori Viader de Girona, i d'ençà en diferents punts de la geografia espanyola, destacant-ne el Cicle de Concerts al Santuari de Vall de Núria (2003, 2006 i 2007), el XXV Ciclo de Música Sacra en la Catedral de Segorbe (Castelló), el Paranimf de la Universitat de Barcelona, Bonn, Alemanya, Itàlia i recentment al Regne Unit.

Nascuda a Barcelona, en el sí d’una família de llarga tradició en el món de la Lírica i de la sarsuela. Marta Arbonés s’inicia en la música dins la pròpia família, en la companyia fundada i dirigida pel seu avi, Josep Arbonés i Serra.

Realitza els estudis de cant amb la soprano Mª Àngels Graells i el reconegut tenor Dalmau González. Finalitza els estudis de música amb les màximes qualificacions, a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb la soprano Enedina Lloris, i al conservatori Gian Battista Martini de Bologna amb la soprano Stella Parenti.

Els estudis de piano amb la professora Eulàlia Solé, i de lied amb Assumpta Mateu, Mitsuko Shirai, Mireia Pintó, Francisco Poyato i Alan Branch. Repertori amb Enrique Ricci, Xavier Dolç, Maria-Neus Devesa, Viviana Salisi, Francisca Ubach, Vicenç Sabater, Juan Diego Fidalgo i Juan Ramon Company.

Actualment es perfecciona amb la soprano Mariella Devia i Stella Parenti. Rep classes magistrals de la ma de Ana Luisa Chova, Jaume Aragall, Manuel Cid i Miguel Zanetti. És guanyadora del concurs de cant de Callosa d’en Sàrria. Premi “Ciutat de Segorbe”.

Ha interpretat com a solista a diverses sarsueles com ara “Bohemios”, “Cançó d’amor i de guerra”, “La Dogaresa”, “Los Claveles”, “Don Gil de Alcalá”, “Katiuska”, “Los Gavilanes”.

Ha realitzat concerts com a solista, a l’auditori Josep Viader de Girona, al Santuari de la Vall de Núria, Festival de música Francesc Viñas de Moyá, l’Ateneu Barcelonès, el Paranimf de la Universitat de Barcelona, el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, Circulo Bellas Artes de Madrid, la Catedral de Segorbe, el Teatre Principal de Zamora, Mallorca, València, Andorra, Teatre Comunale di Bologna, Teatre Mancinelli Orvieto, Bonn, Regne Unit, entra d’altres.

Com a solista, ha interpretat “l’Oratori de Nadal” de C. Saint-Saëns, “Magnificat” de J. Cererols, “Der Stern von Bethlehem” de J. G. Rheinberge, la “Missa en SibM”, “Missa en do menor” i “Les Vespres Solemnes” de W. A. Mozart, “La Nit de Nadal” de J. Lamote de Grignon, “Te Deum” de M. A. Charpentier, “Magnificat” de J. Rutter, “Petite Messe Solennelle” de G. Rossini. Sota la direcció de, Laszlo Heltay, Carles Gumí, Pau Jorquera, Joan Olivé, Walter L. Mik i Manel Cabero.

Interpreta els rols de “Madame Herz” del singspiel “Der Schauspieldirektor”, “Königin der Nacht” de l’òpera “Die Zauberflöte” i “Blonde” de “Die Entführung aus dem Serail”, de W. A. Mozart. “Lucy” de “The Telephone”, G. Menotti. “Adina” de “L’Elisir d’amore”, G. Donizetti. “Gilda” de “Rigoletto”, G. Verdi. “Olympia” de “Les contes d’Hoffman”, J. Offenbach. “Musetta” de “La Bohème”, G. Puccini.

Marta Arbonés

Nascuda a Mataró (Barcelona), realitzà els estudis de Música de Cambra amb la màxima qual lificació i postgrau dirigit per Liliana Maffiotte en el Conservatori Superior de Barcelona.· És Premi d’Honor de Grau Mig, cursat amb Anna Ferrer en el Conservatori Isaac Albéniz de Girona.Becada per “La Caixa”-The British Council el 1994, s’especialitzà com a pianista Acompanyant i Repertorista en el Trinity College of Music London (TCML), Regne Unit durant tres anys, obtenint un Postgrau amb “Distinction”, el premi “Memorial David Braund” i Menció en la “Leonard Smith Competition” per a corda i piano. Estudià amb David Newbold i John Henry, i en el camp del “Lied” rebé consells de Roger Vignoles, Julius Drake, Christine Croshaw, Ian i Jennifer Partridge i Hazel Wood.Ha estat membre de les dues orquestres simfòniques i Banda del TCML, i de diverses agrupacions de cambra.Ha enregistrat per la BBC i RNE. La seva activitat professional i concertística es centrà en l’acompanyament de cantants des de 1995, en que ocupà, paral lelament als seus estudis, la· plaça de pianista-repertorista de les classes d’Idiomes del Departament de Cant del TCML durant tres cursos acadèmics.Des de 2002 té el seu propi estudi a Barcelona, des d’on ha col laborat amb reconegudes· aules de cant com a pianista de repertori vocal, i amb institucions com el Servei de Música de la Fundació “La Caixa”, Universitat de Barcelona, Cor de Cambra del Palau de la Música, Escuela Superior de Canto de Madrid, o Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Com a pianista acompanyant en recitals i concursos de cant ha actuat en espais com el Palau de la Música Catalana, el Foyer del Liceu, Auditori CaixaForum i l’Auditori Viader de Girona, i al Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, Andorra, Itàlia i França, a més de participar frequentment en cicles de concerts com el Festival Coral de Segorbe (Castelló), Santuari de Vall de Núria (Pirineu), Primavera Lírica de Girona, Monegal Cultural (Lleida), Casa Elizalde (Barcelona), Sydenham Arts Festival (Londres).Ha col.laborat en recital amb cantants catalans de distingida trajectòria com Rosa Ma. Ysàs, Ma.Carme Hernàndez, Montse Costa, Dalmau Gonzàlez o Enric Serra, i també ha acompanyat les masterclasses de Julia Juon (Òpera-Estudi Barcelona) i Enzo Spatola (Milà).

Maria Neus Devesa

Quel guardo il cavaliere ... So anch'io la virtù magica

Don Pasquale

Gaetano DONIZETTI(1797-1848)

Ach ich liebte, war so glücklich ...

Die Entführung aus dem Serail

W. Amadeus MOZART(1756-1791)

Oh!, se una volta sola ... Ah, non credea mirarti ... Ah, non giunge

La Sonnambula

Vincenzo BELLINI(1801-1835)

Vilja-Lied

Die Lustige Witwe

Franz LÉHAR(1870-1948)

Aria Cantilena

Bachianas Brasileiras - Nº 5

Heitor VILLA-LOBOS (1887-1959)

Sardana de Francina

Cançó d'amor i de guerra

Rafael MARTÍNEZ-VALLS(1897-1946)

Canción del ruiseñor

Doña Francisquita

Amadeu VIVES(1871-1932)

PROGRAMALa cançó del rossinyol

Dossier tècnic

Necessitats infraestructura:

– Piano de cua o vertical

– cadira per la pianista

– Il luminació de l'escenari·

– Il luminació per la pianista·

– Camerinos

(Les necessitats d'escenari i luminotècnia especificades són les òptimes. Tot i així, l'espectacle es pot adaptar a equipaments inferiors).