memoria panem

PAMEM

Institut

de Prestacions

d’Assistència

Mèdica

al Personal

Municipal

Mem

òria

20

01

-20

03

Document50 23/1/04 11:06 Página 59

Memòria 2001-2003

PAMEM Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal

1


3

Dr. Lluís MirDirector PAMEM Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal


4

PAMEM INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL MEMÒRIA 2001-2003


5


1. Presentació:10 Què és PAMEM

11 De Mútua a empresa de serveis

12 Consell d’Administració

15 Òrgans de direcció

18 Organigrama PAMEM i ABS

2. Xarxa assistencial20 Població adscrita

23 PAMEM Mútua

25 ABS Barceloneta

30 ABS Larrard

32 ABS Vila Olímpica

3. Equip professional: Recursos Humans

4. El model de gestió sanitària PAMEM35 Tecnologies de la informació i comunicació

36 Plataforma informàtica única Class-HM

38 Programes de gestió de salut:

Programa Integrat de Salut. Programa Viure Saludablement. Programa d’Atenció

Personalitzada. Programa de Casos. Programa de Tractaments Crònics

46 Implantació de Guies de Pràctica Clínica

48 Pla de Cures d’Infermeria

52 Història Clínica Personal

5. Oferta assistencial

6. Serveis de suport de l’Atenció Primària

6

Índex


7. Activitat assistencial a PAMEM58 Activitat assistencial en els Programes d’Atenció Primària

Programa d’Atenció Domiciliària

Programa d’Alta Hospitalària

Derivacions a centres sociosanitaris

Programa Integral de la Gent Gran

Programa del Nen Sa

Pla Integral d’Urgències de Barcelona

Prevalença de factors de risc i patologies cròniques

Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama

Programa de Diagnòstic Ràpid de Sospita de Càncer

8. Projectes desenvolupats74 ABS Barceloneta

Integració de les oficines de farmàcia. Projecte d’integració de serveis sanitaris AUPA

85 PAMEM Mútua i ABS

Fluxes d’informació en la xarxa PAMEM: Intranet. Internet i usuaris.

Integració del farmacèutic en els centres

9. Projectes de futur95 Coordinació dels serveis socials i sanitaris

10. Atenció a l’usuari

11. Formació, Docència, Investigació 98 Jornades científiques

98 Formació Continuada

98 Pla de Docència

101 Investigació en Atenció Primària

12. Gestió econòmica

13. Directoris dels centres

7


8

Presentació


Què és PAMEM?

PAMEM és la Mútua assistencial per als funcionaris de l’Ajuntament

de Barcelona (incorporats abans de l’any 1995) i les seves famílies.

Disposa de personal sanitari propi, i és responsable de tota l’assis-

tència sanitària (Hospitalària, Ambulatòria, Exploracions

Complementàries, Farmàcia, etc). PAMEM és un Organisme Autònom

de l’Ajuntament de Barcelona que té delegades pel Servei Català de

la Salut (CatSalut) les funcions assistencials de quatre Àrees

Bàsiques de Salut de Barcelona (ABS) que exerceix de manera dife-

rent en cada cas:

Gestió directa, amb personal propi, de dues ABS a Gràcia (6C i 6E)

Gestió directa, amb personal propi, de l’ABS de Vila Olímpica (10A)

Gestió de l’ABS de Barceloneta (1A), a través de la contractació

d’una empresa aliena, segons el model de les Entitats de Base

Associativa (primera experiència d’aquest tipus de gestió, iniciada el

1993)

Gestió de l’ABS Larrard: Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer

adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet

dolore magna aliquam erat volutpat.

9



De Mútua a Empresa de Serveis Història

PAMEM es va crear l’any 1950, com a entitat responsable de la segu-

retat social dels empleats municipals (a imatge de les mútues patro-

nals). Des de la dècada dels anys 80 ha mantingut una cultura d’em-

presa basada en el coneixement i la utilització de les tecnologies de

la informació i de la comunicació. Aquest fet li ha permès ser molt

eficient en la utilització dels recursos, i ha justificat per si mateix, la

pervivència d’una entitat de dimensions reduïdes en un entorn contro-

lat habitualment per institucions de molta més envergadura.

10

Presentació


Visió

PAMEM és una organització àgil, que serveix com a laboratori o banc

de proves per experimentar noves tècniques de gestió basades en

l’ús de la informàtica.

Des d’aquest escenari es poden realitzar assaigs de comunicació

amb els usuaris, que serien molt difícils de fer en organitzacions de

major volum, i ajudar a perfeccionar i fer més accessibles a tot el sis-

tema sanitari aquestes experiències tecnològiques que, si bé poden

contribuir a fer més eficient el sistema, exigeixen un treball previ d’a-

daptació i de rodatge abans de poder ser generalitzades.

Evolució

PAMEM durant els darrers XX anys ha anat creixent en la seva ves-

sant assistencial. A banda de la funció inicialment mutual per als

empleats municipals, actualment és una empresa que gestiona l’as-

sistència primària de quatre àrees bàsiques de salut (ABS) a

Barcelona, on s’apliquen els coneixements tecnològics que s’han

desenvolupat en els darrers anys. El futur com a empresa ha d’anar

en aquesta línia.

Actualment, PAMEM és una organització de mitjana dimensió, que

gestiona l’atenció primària de salut d’una part dels ciutadans de

Barcelona. Es fonamenta en criteris de màxima eficiència basats en

la utilització provada de noves tecnologies.

Un equip de professionals motivats i compromesos amb el projecte i

una gran capacitat d’exportar coneixement tècnic a d’altres organit-

zacions del sector sanitari, com a empresa de serveis, o com a sim-

ple expositor de noves experiències fan de PAMEM un model de refe-

rència en l’àmbit sanitari.

11



Consell d’Administració de PAMEM

L’origen municipal de PAMEM i la seva adscripció al Consorci Sanitari

de Barcelona, fa que en el seu Consell d’Administració hi siguin

representades les dues Administracions. President:

Il·lm. Sr. Josep I. Cuervo Argudín, segon tinent d’alcalde de

l’Ajuntament de Barcelona

Vicepresident:

Sr. Josep Prat Domènech, director del Servei Català de la Salut

Consellers:

Sr. Salvador Doy Pica, pel Departament de Sanitat i Seguretat Social

Sr. Oriol Morera Miralta, pel Departament de Sanitat i Seguretat

Social

Sr. Raimon Belenes Juárez, com a Conseller Delegat de PAMEM

Sr. Joan Guix Oliver, per l’Ajuntament de Barcelona

Sr. Joan Raurich i Llach, per l’Ajuntament de Barcelona (fins

18/06/02)

Sra. Pilar Solans Huguet, per l’Ajuntament de Barcelona (des de

19/06/02)

Sr. José Garcia Fernández, com a representant de la Junta de

Personal

Assisteixen:

Sr. Lluís Mata Remolins, com a Interventor General

Sra. Montserrat Vendrell Tornabell, com a Secretària Delegada

Sr. Lluís Mir Devant, com a Gerent de PAMEM

El Consell d’Administració té delegades part de les seves funcions en

una Comissió Executiva, que es reuneix com a mínim amb periodicitat

mensual.

12

Presentació


Òrgans de Direcció

Gerent:

Sr. Lluís Mir Devant

Director Assistencial:

Sr. Josep Manuel Picas Vidal

Responsable d’Infermeria de PAMEM:

Sra. Montse Fons Martí

Director Econòmic-Financer:

Sr. Gerard Villar Liarte

Responsable de Comunicació i Atenció als

Usuaris:

Sra. Àngels Segalés Serra

Coordinació i Inspecció ABS. Delegada

PAMEM:

Sra. Conxa Embid Bailo

Coordinadora d’Atenció Domiciliària i Gestió

de Casos de PAMEM:

Sra. Chele Rojo Pernia

Directora del CAP Larrard:

Sra. Mònica Almiñana Riqué

Responsable d’Infermeria del CAP Larrard:

Sra. Sara Martín Maldonado

Directora del CAP Vila Olímpica:

Sra. Mercè Abizanda González

Responsable d’Infermeria del CAP Vila

Olímpica:

Sra. Carmina Costi Lara

13


Organigrama PAMEM i ABS

Gerència

DireccióAssistencial

Responsabled’Infermeria

Atenció alsUsuaris

Coordinadorad’Atenció

Domiciliària

ResponsableComunicació

Coordinació iInspecció ABS

Responsabled’InfermeriaCAP Larrad

Responsabled’Infermeria

CAP Vila Olímpica

Director del CAPVila Olímpica

Director del CAPLarrad

Director EsonòmicFinancer


14

Xarxa Assistencial


Població adscrita

La població total adscrita entre l’ABS Larrard, Vila Olímpica,

Barceloneta i PAMEM és de 126.873 usuaris. (Atenció falten les

dades 2003)

POBLACIÓ ADSCRITA PER CENTRE L’ANY 2002

Tenint en compte l’edat, la població adscrita a Vila Olímpica és la

més jove i la de PAMEM la més envellida.

POBLACIÓ ADSCRITA MAJOR DE 64 ANYS L’ANY 2002

La població immigrant amb dret a l’assistència sanitària donada d’al-

ta a les ABS s’ha incrementat amb 908 usuaris durant l’any 2001 i

1.296 durant el 2002, el 56,3% a Barceloneta i el 43,7% a Vila

Olímpica.

Població atesa

Durant l’any 2002, el 28,2% de la població atesa a l’ABS Barceloneta

i el 21,3% de la població de l’ABS Vila Olímpica tenia 65 anys o

més.

POBLACIÓ ATESA

En els centres d’atenció primària, en col·laboració amb l’ONG Salut i

Família, són visitats els pacients nouvinguts que no tenen cap altre

tipus d’accés a la sanitat pública. A l’ABS Barceloneta s’ha col·labo-

rat fins a l’abril del 2002?

15


Barceloneta

17%

Larrad

35%

Vila Olímpica

26%

PANEM

22%

22%

24%

21%

29%

18%

12.825

17.798

Barceloneta Vila Olímpica PANEM

12.932

16.755

18.265 18.242


16

Equip Professional: Recursos Humans


Els recursos humans a PAMEM i a les ABS són diferents. En el cas de PAMEM, els metges d’atenció primària es distribueixen a la ciu-

tat de Barcelona i també a la resta de Catalunya. A Barcelona treballen 18 metges de capçalera (4 al centre Gran Via) i 5 pediatres (1

al centre Gran Via). Fora de la ciutat 95 metges de capçalera, donen l’assistència sanitària als usuaris.

A les ABS els professionals d’infermeria, pediatria i medicina general tenen l’horari lliscant? Vol dir rotatiu, donat que l’oferta de ser-

veis és pel matí i tarda, tant per a l’activitat espontània com per a la programada. Els directius de les ABS també realitzen funcions

assistencials.

En els CAP Barceloneta i Vila Olímpica les especialitats de digestiu, cardiologia, pneumologia, traumatologia, reumatologia, ginecologia

i tocologia estan integrades a l’Hospital del Mar. Les dues últimes dins del Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (SASSIR-

IMAS) que al centre de Vila Olímpica incorpora una psicòloga. També hi col·laboren com a consultors els especialistes d’endocrinolo-

gia, urologia, radiologia, psiquiatria, neurologia i oncologia de l’Hospital del Mar.

17


Recursos Humans PAMEM CAP Barceloneta CAP Vila Olímpica CAP Larrard

Equip directiu 4 5 3 3

Metges d'atenció primària 113 9 13 12

Pediatres 5 2 3 1

Infermeria 14 6 7 10

Odontologia 3 1 1

Metge especialista 23 9 11

Dietista 1

Higienista dental 1 1

Optometrista 2 1 1

Llevadora 1 1

Psicologia 2

Podologia 1

Auxiliar de clínica 6

Auxiliar administrativa 6 9

Unitat d'Atenció a l'Usuari 12 7

Inspector mèdic 3

Farmacèutic 1

Sistema informàtic 4

Administració 12

Total 198 41 58 33

*Personal que treballa l’any 2003 (Atenció: Haurien de ser els del 2002)


Tecnologies de la informació i la comunicació

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) estan canviant les nostres vides i la nostra manera de treballar en la pràctica clínica i en

la gestió sanitària.

Tot i que podem ser agosarats intuint el futur, difícilment podem imaginar les solucions que ens ofereixen aquests avenços. Però les potenciali-

tats de les TIC, el seu canvi constant, les enormes expectatives que s’hi dipositen o els temors que s’expressen sobre aspectes com ara la

seguretat i la confidencialitat, no han de fer perdre de vista la seva aplicació immediata i el benefici a curt termini que suposen per als ciuta-

dans, per als professionals i per al conjunt dels sistemes de salut i benestar.

18

El model de gestió sanitària PAMEM


Des de l’any 1998, PAMEM ha apostat per la implantació d'aquests models avançats de gestió sanitària i innovació tecnològica, amb tres

objectius: facilitar la coordinació, l’accés al coneixement i la investigació sobre els resultats. Des d'aleshores, PAMEM ha anat incorporant i

implantant programes i subprogrames de manera progressiva.

19



Plataforma informàtica única CLASS-HM

Inicialment, per incrementar la qualitat dels serveis, va ser necessari

plantejar el desenvolupament d’una plataforma informàtica única

interactiva. Això permet el contacte entre els usuaris, els professio-

nals sanitaris i el personal administratiu i una major estandardització

dels processos assistencials. Aquesta plataforma que inclou dife-

rents programes informàtics s’anomena CLASS-HM i té com a base la

disposició i la capacitat de compartir informació flexible, adequada i

adaptada als usuaris i professionals.

CLASS-HM, integra tota la part mèdica, diagnòstics, exploracions

complementàries i derivacions, així com qualsevol tractament, farma-

cològic o d’altres tipus. És d’utilització fàcil, intuïtiu i l’aprenentatge

és ràpid.

Característiques claus de CLASS-HM

Classs-HM és una eina informàtica per a la pràctica mèdica diària.

Interfereix mínimament amb l’activitat de consulta i la interacció

metge-pacient.

No substitueix el procés de decisió clínic del facultatiu (no és un sis-

tema expert).

Automatitza tasques administratives en la sol·licitud de proves diag-

nòstiques, prescripcions i derivacions i substitueix el suport paper.

Està lligat a l’entorn de citacions i administració. Facilita l’assignació

de pacients a facultatius i defineix la visita.

Admet infinits diagnòstics i intervencions mèdiques per a cada visita.

La selecció de diagnòstics condueix el sistema i llença el Mòdul del

Programa de Gestió de Salut.

20


Funcionalitats de l’aplicació CLASS-HM

Eina Acció Resultat/ Servei

Historial del pacient Filiació, proves diagnòstiques, diagnòstic Identificació del pacient i historial de succes-

i prescripcions sos, actes mèdics i diagnòstics registrats.

Seguiment on-line del compliment del tractament Història de prescripcions i consultes prèvies Seguiment individual, benchmarking i atenció

personalitzada al pacient

Anàlisis on-line de dades agregades de pacients Els pacients tractats poden ser analitzats Qualitat de la pràctica mèdica i control

multidimensionalment: pacients per malaltia, el servei sanitari

fàrmacs per període, proves per diagnòstic,

estadístiques de morbilitat i estadístiques

de derivacions

Sistema electrònic de registre de la prescripció Registre electrònic de la prescripció Qualitat de la prescripció

per diagnòstic de malaltia

Sistema electrònic de registre de tests diagnòstics Registre electrònic dels tests diagnòstics Qualitat de l’ús de procediments diagnòstics

requerits per processos concrets

Informació sobre el Programa de Gestió de Salut Selecció de variables preestablertes per a Gestió segons les Guies de Pràctica Mèdica

la Gestió de la Salut i l’Evidència Científica


CLASS-HM no es contempla com un entorn d’Història Clínica

Informatitzada convencional (Practice Management System -PMS-). La

funció bàsica fonamental és facilitar la implantació de Programes de

Gestió de Salut. En aquest sentit, el facultatiu determina el diagnòs-

tic i l’aplicació informàtica li mostra la seqüència d’intervencions pre-

determinades en les Guies de Pràctica Clínica.

Beneficis directes de CLASS-HM

Disponibilitat d’eines de treball i sistemes d’informació molt avançats

amb principis de treball clínics basats en l’evidència científica

(Evidence-Based Medicine) i anàlisi de resultats (Outcomes Research)

dels pacients

Historial de visites, prescripcions i proves diagnòstiques

Quantificació de l’activitat mèdica dels facultatius eliminant l’adminis-

tració de paper

Entrenament en la utilització de les eines informàtiques d’anàlisi i

gestió de l’assistència sanitària

Optimització del temps a la pràctica medico-clínica i assistencial

Aquesta plataforma ha permès la informatització de Guies de Pràctica

Clínica i el desenvolupament i la implantació d’altres programes com

el Programa Integrat de Salut. Això ha afavorit la integració informatit-

zada de subprogrames lligats a l’anterior com: el Centre de Gestió

d’Atenció Personalitzada, el Centre de Gestió de Casos, que ja funcio-

naven prèviament i la nova creació del Centre de Gestió de

Tractaments Crònics, inicialment a PAMEM.

Des de finals de l’any 2001, tot el personal (metges, infermeres,

administratius i gestors) està connectat en xarxa i en l’entorn

PAMEM. A partir del 25 de novembre de 2002 CLASS-HM es va

implantar a l’ABS Vila Olímpica, i el 9 de desembre del 2002 a l’ABS

Larrard. Actualment tots els professionals de PAMEM i les dues ABS

tenen accés al nou sistema d’informació. Les ABS es poden connec-

tar entre elles mitjançant línia ADSL.

21



Programes de Gestió de Salut

A finals de la passada dècada PAMEM va identificar l’oportunitat de

desenvolupar experiències d’assistència gestionada amb tres objec-

tius fonamentals: demostrar els beneficis en termes d’eficiència i

qualitat assistencial; demostrar la necessitat de modificar els meca-

nismes d’assignació de recursos, i assimilar i incorporar nous instru-

ments de gestió per tal d’afrontar previsibles escenaris futurs de

prestació de serveis que situen PAMEM en una situació competitiva

favorable.

Per aconseguir aquests objectius es va iniciar una relació de col·labo-

ració i de prestació de serveis amb MEDCO Managed Care, empresa

del grup MSD dedicada a la comercialització i implantació de tècni-

ques i programes de gestió en l’àmbit sanitari. Aquesta col·laboració

s’emmarca en l’entorn d’una relació estratègica basada en l’oportuni-

tat de poder demostrar eficiències que impulsin modificacions relle-

vants en la forma de comprar i proveir els serveis en l’entorn sanitari

català.

El resultat d’aquesta experiència és la posada en marxa dels

Programes de Gestió de Salut implementats per MEDCO Managed

Care, en els centres assistencials gestionats per PAMEM.

Programa Integrat de Salut

La creació del Programa INTEGRAT DE SALUT (PIS) a PAMEM, pretén

millorar l’assistència sanitària i la qualitat de vida de la població

major de 60 anys. En el moment de posar en marxa aquest progra-

ma, es va facilitar informació escrita als usuaris afiliats, convidant-los

a participar en reunions obertes en les quals s’explicava en què con-

sistia el programa. L’assistència final va ser d’unes 600 persones.

Actualment el 75% de la població diana està adscrita al Programa.

Programa Viure Saludablement

Des de finals de l’any 2002, es desenvolupa a PAMEM i als CAP Vila

Olímpica i Larrard el Programa VIURE SALUDABLEMENT, dirigit a la

població major de 18 anys. L’objectiu d’aquest programa és millorar

la qualitat de l’assistència sanitària en la gestió de la salut, la pre-

venció de malalties i les complicacions evitables. Això implica millorar

els resultats clínics i la satisfacció dels pacients, optimitzar els recur-

sos sanitaris eliminant la utilització inadequada i limitar la variabilitat

de la pràctica mèdica.

Programa de Gestió de l’Atenció Personalitzada

El programa de Gestió de l’Atenció Personalitzada neix amb la finali-

tat de donar suport tècnic i de gestió als professionals sanitaris i una

atenció personalitzada a l’usuari. Es pretén millorar la comunicació

amb l’entorn sanitari i disminuir els desplaçaments. El personal d’a-

tenció a l’usuari s’encarrega de dur a terme aquest progrma.

La població afiliada té la possibilitat de comunicar-se amb PAMEM

mitjançant una línia 900, Call Center, que permet informar-se i solu-

cionar tràmits administratius sense necessitat de desplaçar-se. La

comunicació és bidireccional ja que permet realitzar trucades telefòni-

ques des del centre al domicili i a l’inrevés.

Per tal de reforçar la informació, l’any 2002 es va fer una experiència

pilot amb el seguiment de 150 pacients diagnosticats d’artrosi, insu-

ficiència cardíaca i hipercolesterolèmia que s’havien incorporat al PIS.

Se’ls va enviar un missatge SMS al mes, durant tres mesos, recor-

dant que no oblidessin prendre el tractament i seguir les recomana-

cions del metge. Els resultats observats després de la trucada de

comprovació mostren que tot i que la població està molt satisfeta

amb aquest tipus de comunicació, els majors d’edat que no utilitzen

el mòbil de manera habitual prefereixen un tipus de missatges més

personals i directes, com per exemple, recordatoris de visites.

Programa de Casos

El Programa de Gestió de Casos permet a PAMEM ser més eficient en

la gestió de l’assistència sanitària en poblacions més desfavorides,

coordinant els diferents nivells assistencials.

Aquest model d’actuació s’aplica als grups d’usuaris que requereixen

una assistència sociosanitària minuciosa, que pateixen més hospita-

litzacions i desenllaços adversos degut a la seva vulnerabilitat mèdica

22



i social. Els pacients es consideren d’alt risc o de major complexitat i

generalment presenten diversos problemes de salut.

Durant l’any 2001 a PAMEM es va dur a terme un estudi de gestió de

casos en pacients majors de 60 anys diagnosticats d’insuficiència

cardíaca. Es van comparar els costos de l’any 2001 amb els prece-

dents, gràcies a la base de dades poblacional individualitzada de la

qual disposa aquesta entitat des de l’any 1986. Després de confir-

mar el diagnòstic es va fer el seguiment de 39 pacients de manera

multidisciplinar ja que es van integrar els metges, la unitat d’inferme-

ria i l’educació als usuaris. Es va verificar la medicació, realitzant

plans d’autoadministració, i valorant l’activitat física. L’anàlisi de l’im-

pacte econòmic en aquest grup de pacients, confirma una important

disminució dels costos hospitalaris, especialment pel que fa a les

urgències, fet que coincideix amb la bibliografia científica.

Fins a finals de 2002, es van incloure un total de 45 usuaris en el

programa de Gestió de Casos, entre ells, els diagnosticats d’insufi-

ciència cardíaca, així com d’altres grups de població que també han

necessitat aquest seguiment més acurat. (Falta text del 2003).

Programa de Tractaments Crònics

El programa de Gestió de Tractaments Crònics permet establir una

relació entre els agents de salut, bàsicament metges, i els usuaris

que necessiten tractaments farmacològics de forma continuada.

La gestió informatitzada d’aquest programa es va posar en marxa al

desembre de l’any 2000, a través de la creació del Centre de

Tractaments Crònics (CTC). L’accés dels metges de PAMEM i dels

pacients a aquest programa s’ha realitzat de manera progressiva. Els

pacients havien de complir uns requisits previs: tenir edat superior a

59 anys, estar afectats per qualsevol patologia crònica, i rebre tracta-

ment farmacològic continuat. Així, a finals del 2001, el nombre d’u-

suaris incorporats al programa va ser de 1.455 i a finals del 2002 de

2.530. (Falta 2003)

Les activitats que realitza el CTC es fonamenten en dues àrees princi-

pals. A banda de les activitats relacionades amb el manteniment dels

registres individualitzats, es realitza una revisió preliminar, bàsica-

ment, del tractament farmacològic en el moment que l’usuari és deri-

vat al centre de crònics i posteriorment amb una periodicitat pràctica-

ment mensual. Així mateix, les activitats relacionades directament

amb l’usuari, permeten que aquest obtingui el seu tractament crònic,

tant farmacològic, com no farmacològic. S’utilitza la distribució domi-

ciliària de receptes que evita desplaçaments innecessaris dels usua-

ris a la consulta mèdica. Quantitativament, el nombre d’enviaments

mensuals realitzats a domicili ha augmentat. Així, l’any 2001, la mit-

jana mensual va ser de 434, en el 2002 de 1.523. (FAlta 2003)

El CTC propicia l’establiment de la comunicació entre el Centre i l’u-

suari. De manera personal o telefònicament es reforça la informació

sobre el tractament farmacològic de l’usuari i se li ofereix, si convé,

informació adicional.

Així mateix, el CTC efectúa un seguiment diari de les prescripcions

amb tres finalitats bàsiques: comprovar l’adequació de la prescripció

facultativa i la qualitat i quantitat de les receptes corresponents al

tractament que s’envia a domicili; prevenir, identificar i/o resoldre

problemes relacionats amb la utilització dels medicaments per part

dels usuaris i, promoure la utilització racional dels medicaments

entre el col·lectiu mèdic.

23



Implantació de Guies de Pràctica Clínica

El Sistema d’Informació CLASS-HM ha permès informatitzar les histò-

ries clíniques i les Guies de Pràctica Clínica (GPC); es tracta per tant

d’una eina important que facilita la presa de decisions clíniques indi-

vidualitzades per a cada pacient.

Per aplicar les GPC en les patologies més prevalents, s’ha partit de

guies existents, especialment les elaborades per l’Agency for

Healthcare Research and Quality. S’ han utilitzat metodologies de

consens, implicant a metges d’atenció primària i especialistes

experts de l’Hospital del Mar i del mateix PAMEM.

Les GPC estan publicades en la Intranet i s’actualitzen periòdicament.

Progressivament s’introdueixen en el sistema d’informació a partir

del Clinical Care Pathways, i després d’un procés de consens de l’e-

quip professional.

A PAMEM s’han elaborat i consensuat 19 GPC. Les GPC actives en la

plataforma mèdica des del febrer de l’any 2001, són les: d’hiperco-

lesterolèmia, artrosi, insuficiència cardíaca i la d’avaluació geriàtrica

integral. Inicialment, els professionals de PAMEM han seguit en més

d’un 30% les recomanacions de les guies. D’aquestes la de l’artrosi

és la més àmpliament acceptada amb un 40% de seguiment.

Les GPC desenvolupades i no connectades són les de demència,

depressió, hipertensió arterial, diabetis tipus 2, úlcera gastroduode-

nal, glaucoma, cataractes, ictus, angor, iatrogènia, incontinència uri-

nària, hiperplàsia benigna de pròstata, malaltia pulmonar obstructiva

crònica (MPOC), osteoporosi i rehabilitació.

Al CAP Vila Olímpica, s’han desenvolupat 4 guies elaborades en les

reunions d’experts. Estan actives en la plataforma mèdica: la guia de

hipercolesterolèmia, hipertensió arterial i la insuficiència cardíaca.

També s’ha desenvolupat la de l’artrosi però encara no està connec-

tada.

A l’ABS Larrard s’han realitzat les reunions de consens interdiscipli-

nar de metges de família, infermeres, farmacèutica comunitària,

experts i especialistes de referència, per a l’elaboració de GPC en

situacions de salut més prevalents de l’entorn. Les GPC consensua-

des en aquesta primera fase que estan pendents de ser connectades

són: les d’hipertensió arterial (HTA), hipercolesterolèmia, insuficiència

cardíaca i de l’artrosi. Està previst realitzar en una segona fase reu-

nions de consens per implementar les guies de l’asma, la MPOC i de

risc cardiovascular; i posteriorment les guies de pràctica clínica sobre

la depressió i l’osteoporosi.

Al CAP Barceloneta s’ha treballat en la gestió de qualitat clínica, i

durant l’any 2002 s’han adaptat localment i s’han revisat sistemàti-

cament les guies sobre la MPOC, la HTA, la diabetis, la hipercoleste-

rolèmia, l’asma d’adults i l’ansietat. Es disposen d’altres guies adap-

tades en anys anteriors sobre la depressió, la lumbàlgia aguda, les

varius, el restrenyiment crònic idiopàtic, el tabaquisme i la ingesta

excessiva d’alcohol.

24



Pla de Cures d’Infermeria

Per tal d’unificar criteris d’actuació i servir de guia per a la interven-

ció de la infermera davant d’un problema de salut determinat o,

d’una necessitat alterada, s’ha treballat en l’elaboració de plans de

cures consensuats. Aquests estan estandaritzats entre tots els pro-

fessionals d’infermeria.

Els plans s’estan elaborant a tres nivells:

Diagnòstics mèdics segons les recomanacions de la Guia de Pràctica

Clínica corresponent.

Situacions de salut que requereixen un mateix tipus d’intervenció

d’infermeria (immobilització, incontinència, etc)

Necessitats de la persona (model conceptual Virginia Henderson)

A mesura que s’elaboren s’introdueixen en l’aplicació electrònica d’in-

fermeria del CAP Larrard, que es presenta en format web i personal

data assistant (PDA). Posteriorment, aquesta experiència es trasllada-

rà a altres centres de salut.

Historia Clínica Personal

La Història Clínica Personal (HCP) és un document en format de qües-

tionari que facilita al personal sanitari el seguiment del pacient.

Permet al pacient introduir informació de la seva pròpia història clíni-

ca: signes i símptomes de les seves malalties cròniques, accedir a

diagnòstics i tractaments establerts de les seves malalties i consul-

tar informació complementària respecte a hàbits de vida saludable.

L’accés a la HCP es realitza a través de la pàgina web de PAMEM,

www.pamem.org, o directament a la pàgina www.pamem.net. No és

exclusiu per als usuaris d’aquesta entitat, sinó que es troba a dispo-

sició dels ciutadans que vulguin tenir una HCP i accedir des de qual-

sevol lloc a través d’internet a la informació, mitjançant un password

estrictament personal.

A l’estiu de 2002 es va realitzar una prova pilot del funcionament de

la HCP exclusivament per a usuaris de PAMEM. Es van escollir de

manera aleatòria 20 persones, intentant al mateix temps que no fos-

sin d’edat molt avançada i tinguessin coneixements d’internet.

D’aquestes 20 persones, 10 van estar disposades a col·laborar i

està pendent la seva avaluació definitiva. (Atenció: Revisar com està

aquest tema)

25



En l’àmbit de l’atenció primària, l’assistència sanitària s’ofereix bàsi-

cament en el propi Centre d’Assistència Primària (CAP) i en el domicili

del pacient adscrit o desplaçat en el territori de l’Àrea Bàsica de

Salut (ABS).

Per garantir la continuïtat assistencial de la població assegurada, els

CAP es coordinen fonamentalment amb l’hospital de referència de l’à-

rea que, per als usuaris del PAMEM, són els centres hospitalaris de

l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS). Les especialitats

mèdiques extrahospitalàries estan integrades en l’Equip d’Atenció

Primària (EAP) seguint el model de la reordenació de l’atenció espe-

cialitzada.

26

Ofer ta assistencial


27



Atenció urgent

Prestada pel metge d’atenció primària, en el centre i en el domicili del pacient

Atenció espontània o programada

Prestada pel metge d’atenció primària, pediatra i infermera

Atenció especialitzada programada

Es realitza en els serveis de cardiologia, dermatologia, digestologia, ginecologia, tocologia, odontologia, oftalmologia, otorinolaringologia, pneu-

mologia, reumatologia i traumatologia

Atenció en salut mental programada

Es realitza en els serveis de psicologia i psiquiatria del CAP Vila Olímpica

Car tera de serveis d’atenció primària

La cartera de serveis constitueix a la vegada un component important del Contracte-Programa amb el Consorci Sanitari de Barcelona i dels

objectius del Pla de Salut del Servei Català de la Salut (CatSalut).

Programa sanitari d’atenció a la dona

atenció ginecològica, planificació familiar, atenció a la menopausa, detecció precoç del càncer de mama i cèrvix, prevenció de les malalties de

transmissió sexual, seguiment de l’embaràs, educació maternal, atenció puerperal i educació i assessorament als joves

Programa de seguiment del nen sa

salut escolar, detecció precoç de metabolopaties i vacunacions infantils

Prgrama integral d’atenció a les persones grans

activitats preventives, identificació de grups de risc, millora de l’atenció domiciliària i activitats dirigides a garantir la continuïtat de l’atenció.

Promoció de l’envelliment saludable i del manteniment de les persones majors en el seu entorn familiar i comunitari

Programa d’atenció domiciliària

dirigit a malalts terminals, amb patologia crònica, amb necessitats d’atenció transitòria, amb trastorns cognoscitius o a persones d’alt risc

Programa de diagnòstic ràpid

per a pacients amb sospita de càncer de mama, pulmó, còlon, recte i pròstata

28

Ofer ta assistencial


Programes d’atenció curativa, de promoció de la salut, de prevenció de la malaltia i rehabilitació

relacionats amb: l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, HIV-SIDA, tuberculosi, trastorns mentals, i altres processos crònics com

hipertensió arterial, cardiopatia isquèmica o diabetis mellitus

Programa d’immunització

per a infants, adults i persones grans

Programa de cribratge

de tabaquisme, consum excessiu d’alcohol i drogues

Consell educatiu

a la població atesa

Programa d’atenció en salut bucodental i educació sanitària

per a escolars, nens de grups de risc i embarassades

Atenció al viatger

informació i prevenció primària

Atenció i control

de malalties importades

Cirurgia menor dermatològica

de lesions externes amb anestesia local

Consell preventiu

sobre seguretat viària i altres riscos a la llar

Procediments mèdics i d’infermeria

tractament de lesions, administració d’injectables, vacunació i realització d’electrocardiogrames entre d’altres

Existeixen diferències a la cartera de serveis de PAMEM en comparació a les de les ABS. Així per exemple, la cartera de serveis per als usuaris

de PAMEM inclou la diàlisi i l’oxigenoteràpia a domicili, ja que es presten directament tots els serveis sanitaris a la població. En canvi, per als

usuaris de les àrees bàsiques (ABS) aquestes mateixes prestacions són gestionades en l’àmbit hospitalari.

En altres casos existeixen diferències en la gestió entre les diverses ABS. En les ABS Barceloneta i Vila Olímpica, PAMEM gestiona íntegrament

les prestacions ortoprotètiques, a diferència de l’ABS de Larrard.

29



30

Serveis de supor t de l’Atenció Primària


Laboratori d’anàlisi clínica

Diagnòstic per la imatge

Tècniques diagnòstiques complementàries

Higiene dental

Optometria

Acupuntura (en el CAP Barceloneta)

Podologia (PAMEM)

Dietista (PAMEM)

Rehabilitació funcional

Transport sanitari

Accés als serveis mèdics d’especialitats hospitalàries

Coordinació amb l’hospital de referència per a la preparació de l’alta hospitalària i la continuïtat de l’assistència sanitària

Coordinació amb els centres sociosanitaris

Coordinació amb serveis socials en situacions de maltractaments en la infància, l’adolescència, a la dona o a l’ancià. Educació i assessora-ment als joves

Col·laboració amb la Unitat de Salut Laboral de Barcelona

Coordinació amb els centres de salut mental infantil-juvenil i d’adults

Col·laboració amb les oficines de farmàcia del territori (ABS Barceloneta)

Atenció a l’usuari, prestacions complementàries, tramitació de la targeta sanitària individual, sol·licitud de documentació

Seguiment de la prescripció de tractaments crònics

Distribució domiciliària de receptes i/ o d’absorbents d’incontinència urinària a majors de 64 anys (PAMEM)

31



32

Activitat assistencial a PANEM


L’activitat dels metges de capçalera de PAMEM ha disminuït progressivament des de la incorporació d’usuaris al programa de

Gestió de Tractaments Crònics. A Vila Olímpica el metges d’atenció primària realitzen més activitat programada que espontània

o urgent i al centre de Barceloneta l’atenció espontània o urgent és superior a la programada.

2001 2002

Indicadors d'activitat PAMEM 1A 10A PAMEM 1A 10A

Població atesa (% cobertura) 61,4 84,4 66,2 59,8 85,0 66,2

Nombre de visites EAP per població atesa 6,8 7,1 6,7 5,9 6,9 6,2

1A: Barceloneta. 10A: Vila Olímpica

L’activitat de l’ABS Larrard que es va obrir el dia 9 de desembre de l’any 2002, no està inclosa. Principalment, l’equip d’aten-

ció primària va centrar-se en l’atenció a les residències geriàtriques del territori, realitzant 748 visites fins a finals d’any.

(Revisar text) Falten les dades 2003.

33



PAMEM ABS Barceloneta ABS Vila Olimpica

ACTIVITAT ASISTENCIAL 2001 2002 Variació 2001 2002 Variació 2001 2002 Variació

Hospitalària

Urgències 6.822 6.402 -6,2% 618 654 5,8% 801 869 8,5%

Primeres visites 5.070 5.494 8,4% 1.514 1.647 8,8% 2.194 2.413 10,0%

Segones visites 17.270 16.970 -1,7%

Ingressos 1.953 1.804 -7,6%

Hospital de dia 1.308 1.391 6,3%

Extrahospitalària

Atenció Primaria

Metges de capçalera 96.947 76.491 -21,1% 59.967 61.773 3,0% 74.133 74.892 1,0%

Pediatria 4.003 1.673 -58,2% 4.406 4.585 4,1% 10.405 9.832 -5,5%

Infermeria 20.740 20.352 -1,9% 23.032 29.323 27,3% 34.572 28.887 -16,4%

Especialistes 51.955 41.900 -19,4% 14.825 14.324 -3,4% 18.221 19.055 4,6%

Exploracions diagnòstiques

Analítiques 20.971 12.249 -41,6% 8.254 8.354 1,2% 9.658 10.941 13,3%

Exploracions 21.788 16.479 -24,4% 6.297 5.576 -11,4% 9.301 10.620 14,2%

Tractaments (sessions)

Rehabilitació 52.981 20.877 -60,6% 12.477 12.265 -1,7% 19.743 21.140 7,1%

Diàlisi 1.505 1.040 -30,9%

Oxigenoteràpia 29.038 36.194 24,6%

Altres tractaments 12.569 11.727 -6,7%

Prestacions complementàries

Prestacions ortoprotètiques (articles) 409 423 3,4% 191 369 93,2% 188 264 40,4%

Transport no sanitari (quantitat) 11.763 10.104 -14,1% 2.544 2.360 -7,2% 3.040 2.650 -12,8%

Transport sanitari (quantitat) 3.901 3.815 -2,2% 3.629 3.247 -10,5% 2.432 2.462 1,2%

Altres 28.113 40.181 42,9%

A PAMEM l´activitat es la realitzada. A les ABS, l´activitat hospitalària son les derivacions realitzades pels professionales del CAP;

Les exploracions i la rehabilitació són les sol.licitades i les analítiques i prestacions complementàries són realitzades.

34



En el cas de PAMEM l’activitat correspon a la que s’ha realitzat. En l’apartat

“altres” inclòs a prestacions complementàries estan incloses les pròtesis

dels ingressos hospitalaris. En el cas de les ABS, l’activitat hospitalària i les

exploracions corresponen als serveis sol·licitats i la resta a les realitzades.

En el cas de PAMEM i les ABS l’activitat de consulta d’infermeria inclou: edu-

cació sanitària, control de malalts crònics, electrocardiogrames, audiometries

(Vila Olímpica), canvis de sonda vesical, cures, administració de vacunes i dis-

pensació/ seguiment de material per a diabètics.

Entre les diferències d’activitat assistencial de l’any 2001 en compa-

ració al 2002 i 2003 (Falten dades) destaquem l’activitat hospitalària

d’urgències dels usuaris de PAMEM que ha disminuït un 6,2%, i l’in-

crement de les derivacions, tant a l’ABS Barceloneta com a Vila

Olímpica. En els tres centres s’incrementen les primeres visites als

hospitals de la XHUP.

A PAMEM i a Vila Olímpica hi ha una disminució de l’activitat global

d’atenció primària (19,1% i 3,5%) en comparació al centre de

Barceloneta que augmenta un 7,6%. Les sol·licituds d’exploracions

complementàries augmenten globalment a Vila Olímpica (13,7%), a l’i-

gual que els tractaments (7,1%). A tots els centres s’observa un

increment de la utilització d’articles d’ortesi i pròtesi per a la pobla-

ció.

Al CAP Barceloneta les 8 oficines de farmàcia del barri estan incorpo-

rades a un projecte pilot de control de crònics (hipertensos i/o diabè-

tics). Durant l’any 2002 es van realitzar 3.341 visites a un col·lectiu

de 1.500 persones.

35



Activitat assistencial en els Programes d’AtencióPrimària

Programa d’Atenció Domiciliària

L’atenció domiciliària (AD) és una activitat bàsica de l’atenció primà-

ria de salut. Una part de l’AD va dirigida a pacients amb processos

crònics que requereixen una AD programada ja que no poden traslla-

dar-se al centre de salut.

L’atenció es realitza en el domicili del pacient i s’ofereix un servei

personalitzat al malalt, la seva família i el seu entorn.

Dels usuaris inclosos en el programa d’atenció domiciliària, la pobla-

ció major de 64 anys en el 2001, representa el 96,1% en el cas de

la Vila Olímpica i el 91,4% a Barceloneta; a l’any 2002 aquesta

població representa el 95,1% a Vila Olímpica i 93,7% a Barceloneta.

(Falten les dades 2003 i Larrard)

PACIENTS AL PROGRAMA D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

2001 2002

ABS Barceloneta 291 334

ABS Vila Olímpica 307 286

PAMEM 82 85

Programa d’Alta Hospitalària

Durant l’any 2002 el Consorci Sanitari de Barcelona ha desenvolupat

activitats dirigides a grups de pacients ingressats en hospitals d’a-

guts i/o centres sociosanitaris, que requereixen seguiment dels seus

problemes de salut per l’equip d’atenció primària.

El protocol de Preparació a l’Alta Hospitalària (PREALT), que està pre-

vist que s’implanti al llarg de l’any 2003, conté criteris d’intervenció i

de descripció dels mecanismes de coordinació a l’alta, consensuats

entre l’hospital de referència i/o els centres sociosanitaris i l’atenció

primària de salut. (Falta 2003 i Larrard)

NÚM. DE PACIENTS PROCEDENTS DE L’HOSPITAL DEL MAR

2001 2002


ABS Vila Olímpica 22 14*

PAMEM 14 17

*Durant l’any 2002 s’ha registrat un número inferior de pacients perquè hi ha

hagut una discontinuació en la informació que arriba de l’Hospital del Mar

(aproximadament 4-5 mesos)

L’Hospital del Mar envia setmanalment als centres de Barceloneta i

Vila Olímpica la relació dels pacients donats d’alta i també dels

pacients atesos a Urgències. Quan els pacients precisen una assistèn-

cia mèdica o d’infermera urgent, l’alerta es notifica telefònicament.

Derivacions a centres sociosanitaris

Des de 2001 s’està desenvolupant, impulsat pel Consorci Sanitari de

Barcelona, el projecte per a la millora de la llarga estada i descans

familiar sociosanitari a Barcelona ciutat. L’objectiu és millorar els

mecanismes d’accés amb criteris d’equitat, transparència i eficàcia

en la utilització de recursos sociosanitaris: Unitat de llarga estada,

Unitat de convalescència, Unitat de cures pal·liatives, Unitat de psico-

geriatria, Hospital de dia i derivacions a Serveis socials.

36



37


Programa Integral de la Gent Gran

Els candidats d’aquest programa són persones grans i fràgils que pre-

cisen d’una atenció més intensiva en el seu domicili. S’hi inclouen

persones de 65 anys o més amb incapacitat o dependència física i

de 75 anys o més donats d’alta d’hospitals d’aguts o de centres

sociosanitaris que presenten alguna afectació en l’activitat bàsica de

la vida diària.

Durant l’any 2001 es van incloure al programa d’atenció domiciliària,

34 persones grans fràgils a l’ABS Vila Olímpica i 12 de l’ABS

Barceloneta.

En el 2002 a les ABS s’ha donat prioritat a la detecció activa i valora-

ció geriàtrica integral, seguint les recomanacions del Programa

d'Atenció a la Gent Gran del CatSalut. S’han inclòs en el programa

d’atenció domiciliària 80 persones al centre de la Vila Olímpica i 32

al de la Barceloneta. Falta 2003

A PAMEM s’ha integrat al CLASS-HM el Programa d’Avaluació

Geriàtrica Integral que té com a finalitat determinar les capacitats i

problemes sanitaris, psicosocials i funcionals de les persones, a tra-

vés del diagnòstic multidimensional.

Programa del Nen Sa

El programa es realitza tenint en compte els protocols del Programa

de seguiment del Nen Sa del Departament de Sanitat i Seguretat

Social de la Generalitat de Catalunya. Fins als dos anys es realitzen

nou revisions, altres quatre fins als sis anys i quatre més dels 6 als

14 anys. Durant els controls de salut s’administren les vacunes

segons el Calendari Oficial i es donen consells de salut sobre l’ali-

mentació i sobre prevenció dels accidents més freqüents en la infàn-

cia.

El nombre de nens inclosos al programa l’any 2001 a Barceloneta va

ser 1.698 i 1.386 l’any 2002. Al centre de Vila Olímpica van ser

inclosos 4.021 i 4.393 nens respectivament. Falta 2003

Pla Integral d’Urgències de Barcelona

En l’àmbit del Pla Integral d’Urgències de Catalunya, les ABS de

Barceloneta i Vila Olímpica col·laboren activament des de l’any 1999,

realitzant un seguiment de la demanda d’urgències. Des de la seva

obertura, també participa en la monitorització l’ABS Larrard.

Diàriament es comuniquen, a través del portal del CatSalut, les

urgències ateses pels metges d’atenció primària, en el domicili del

pacient adscrit o desplaçat a l’àrea que sol·licita els serveis. FAlta

2003

ATENCIÓ MÈDICA URGENT DOMICILIÀRIA

2001 2002

ABS Barceloneta 1.242 1.706

ABS Vila Olímpica 1.738 1.546

A l’ABS Barceloneta durant l’any 2002 s’han incrementat el 37,4%

les urgències domiciliàries. En comparació a l’any anterior aquesta

xifra representa una demanda de 114 visites urgents en el domicili

per cada 1.000 habitants i any. A l’ABS Vila Olímpica les urgències

domiciliàries han disminuït un 11,1% respecte l’any anterior, amb una

taxa de 60,2 visites urgents per cada 1.000 habitants i any. FAlta

2003


Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama

L’ 1995 i d’acord amb els objectius del Pla de Salut, el Programa s’i-

nicia als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, de Barcelona. Hi han

participat les usuàries de les ABS de Barceloneta i Vila Olímpica i

progressivament el Programa s’ha extès a la resta de districtes de la

ciutat. Des de 1998, hi participen també les usuàries de les ABS de

Larrard al districte de Gràcia.

El Programa està dirigit a les dones d’entre 50 i 64 anys i les mamo-

grafies de cribratge es realitzen cada dos anys. (FAlta 2003)

PERCENTATGE DE PARTICIPACIÓ SOBRE LA POBLACIÓ INVITADA

ÀREA BÀSICA DE SALUT 2001 2002

ABS Barceloneta* 73,1

ABS Vila Olímpica* 61,2

Larrad 6c** 43,4

* 4a ronda de cribratge, ** 2a ronda de cribratge

38


Prevalença de factors de risc i patologies cròniques

A continuació es descriuen els factors de risc o malalties en la població major de 14 anys amb historia clínica oberta, durant l’any 2002. FAlta

2003

ABS BARCELONETA ABS VILA OLIMPICA PANEM

Condició % %1 %

Hipertensió arterial 19,6 13,0 9,8

Dislipèmia 17,0 11,0 8,0

Cardiopatia Isquèmica 3,0 3,2 0,5

Diabetis Mellitus 9,0 5,4 2,2

MPOC2 4,0 1,4 0,3

Asma infantil3 10,7 1,6 8,8

Les dades de prevalença de PAMEM s’obtenen a partir del registre des de l’any 2001. A Vila Olímpica, s’observa un infraregistre degut a la migració parcial de

dades clíniques al nou sistema d’informació.

1 Dades del 2001 per a la dislipèmia, cardiopatia isquèmica i diabetis mellitus

2 MPOC: malaltia pulmonar obstructiva crònica

3 L’asma infantil és en la població de 5 a 14 anys, amb història clínica oberta


Programa de Diagnòstic Ràpid de sospita de càncer

El programa pilot per al diagnòstic ràpid de pacients amb sospita de

càncer s’inicia l’any 2001, en el context d’actuació del Pla Director

d’Oncologia a Catalunya (2001-2004). El Pla està elaborat pel Institut

Català d’Oncologia i portat a terme pel CSB i els proveïdors que ges-

tionen els diferents equips d’atenció primària. L’objectiu del Pla és

millorar la coordinació entre nivells assistencials. A la fase pilot han

participat les ABS Barceloneta i Vila Olímpica.

S’han establert circuits preferents de derivació entre l’atenció primà-

ria (AP) i l’hospital per als pacients que podrien tenir càncer de

pulmó, mama, colorrectal i de pròstata. Amb aquesta iniciativa, es

pretén disminuir el temps transcorregut fins al diagnòstic definitiu i,

per tant, l’angoixa associada a la incertesa que comporta aquest

tipus de procés.

PERCENTATGE DE PARTICIPACIÓ SOBRE LA POBLACIÓ INVITADA

ÀREA BÀSICA DE SALUT PETICIONS CÀNCERS


ABS Vila Olímpica 19 6

Total 83 18

A les dues ABS, el càncer de pròstata ha estat el més diagnosticat. A

l’ABS Vila Olímpica les peticions més sol·licitades van ser les explora-

cions pel diagnòstic del càncer de pròstata i a l’ABS de la

Barceloneta les proves més freqüents van ser per diagnosticar el càn-

cer de còlon i recte.

39



40

Projectes desenvolupats


ABS Barceloneta

Integració de les oficines de farmàcia a l’ABS Barceloneta

Les vuit oficines de farmàcia del barri de la Barceloneta participen

des de l’any 1996 en activitats conjuntes amb el CAP. Es realitzen

sessions clíniques periòdiques i es du a terme el programa pilot de

control de la diabetis i la hipertensió arterial. Aquest té com a finali-

tat l’exploració d’alternatives per a la millora de la qualitat i accessi-

bilitat als recursos sanitaris disponibles.

Des de l’abril de l’any 2002 s’està desenvolupant amb les oficines

de farmàcia del barri un nou projecte de detecció i prevenció sistemà-

tica de Problemes Relacionats amb els Medicaments (PRM).

L’objectiu és el de sistematitzar una política de prevenció. Fins a des-

embre de l’any 2002 es van registrar 1.094 PRM que afecten a 534

pacients, això suposa el 0,6% de les prescripcions. El 99% correspo-

nien als 4.500 pacients amb targeta de medicació crònica. Per tant,

el 11,9% dels pacients exposats a medicació crònica presenten algun

PRM. FAlten dades 2003

41



Projecte d’integració de serveis sanitaris AUPA

El projecte AUPA ha estat seleccionat l’any 2001 com un dels dotze

projectes de camp en el món de la iniciativa de l’OMS “Towards Unity

for Health” o Actuant Units Per a la Salut. La finalitat és millorar la

rellevància, la qualitat, l’equitat i l’eficiència de les prestacions, mit-

jançant intervencions que afavoreixin la integració funcional de les

activitats de tots els agents implicats en la promoció, la protecció i la

restauració de la salut de la població.

Per això s’ha constituït un comitè local amb representants de tots els

proveïdors sanitaris i dels serveis socials del barri. És a dir, els res-

ponsables del sistema sanitari tant des de la perspectiva assisten-

cial, com des de la salut pública. En el comitè està format per repre-

sentats dels veïns i de diferents institucions acadèmiques.

Així mateix, s’han format grups de treball específics dirigits al disseny

d’activitats i intervencions de millora. S’estudia l’adequació i utilitza-

ció dels serveis d’urgències, s’analitzen les necessitats d’atenció de

subpoblacions prioritàries (com persones immigrants) i es valora l’a-

tenció integrada dels problemes socials i sanitaris que afecten a les

persones grans del barri. Aquest últim grup ha elaborat un pla d’inter-

venció basat en la detecció comunitària de la fragilitat com un indica-

dor precoç de la dependència de la gent gran. La finalitat és realitzar

una avaluació geriàtrica completa de les persones seleccionades i

procurar que conjuntament s’ofereixin els serveis més adequats

entre els proveïdors de serveis sanitaris, sociosanitaris i socials.

42



PAMEM Mútua i ABS

Fluxes d’informació en la xarxa PAMEM: Intranet

Intranet és un sistema de comunicació formal i àgil que permet man-

tenir contacte entre els diferents professionals de la xarxa PAMEM i

transmetre la informació dels nous avanços i línies d’actuació de

l’empresa de forma ràpida i actualitzada. El sistema fins a finals del

2002 només ha estat utilitzat per PAMEM Mútua que disposa d’una

estructura sanitària distribuïda per la ciutat de Barcelona.

Les informacions difoses a través d’intranet durant els anys 2001-

2002 van ser: guies de pràctica clínica, procediments d’utilització del

sistema informàtic, informacions farmacològiques, campanyes de

vacunacions, circuits de nova creació, centralització del directori de

l’empresa, documentació clínica, informació sobre activitat, serveis i

convocatòries. Sobretot s’ha facilitat la comunicació oberta entre

metges generals i especialistes.

La intranet ha permès una major implicació del personal PAMEM

extern a l’edifici central en temes relatius a la pràctica clínica i a la

marxa de l’empresa. Properament està previst la utilització d’aquest

sistema de comunicació a les ABS.

43



Internet i usuaris

A través d’internet els usuaris podran realitzar, quan? tot tipus de

consultes com ara la programació i l’anul·lació de visites, consultes

mèdiques i administratives.

Integració del farmacèutic en els centres

El paper que desenvolupa el farmacèutic en l’àmbit de l’atenció pri-

mària, és doble. Per una banda, com a gestor clínic, aprofita les tec-

nologies de la informació i comunicació, per tal de promoure l’ús

racional del medicament entre el col·lectiu sanitari. Així mateix, posa

a l’abast dels facultatius, eines que permeten prendre decisions en

l’activitat assistencial. Un exemple és la col·laboració en l’elaboració

de les guies de pràctica clínica, l’actualització i el seu posterior segui-

ment. Així mateix, el farmacèutic col·labora amb l’equip mèdic per tal

de sintetitzar la informació i aprofitar aquells progressos que poden

ser útils en medicina i que beneficien la població. També com a ges-

tor clínic ha de realitzar el seguiment de la despesa farmacèutica tant

qualitativament com quantitativa i establir indicadors de qualitat en la

prescripció per tal de poder dur a terme el seguiment sistemàtic.

Per altra banda, dins el col·lectiu de professionals clínics, el farma-

cèutic estableix una relació directa amb l’usuari. A través de la con-

sulta farmacèutica l’usuari obté informació acurada del seu tracta-

ment i/o de la seva patologia. Aquest contacte facilita la identificació,

prevenció i/o resolució de tots aquells problemes relacionats amb la

utilització dels medicaments. Com per exemple, l’avaluació del com-

pliment del tractament farmacològic.

Així mateix, PAMEM ha posat en funcionament la farmàcia municipal

que es coordina amb la unitat d’infermeria i medicina. S’ha iniciat

una prova pilot en la qual participa una població reduïda de PAMEM.

A aquest grup, se’ls faciliten les especialitats farmacèutiques i se’ls

educa per tal que l’aplicació d’aquestes sigui la més beneficiosa per

a ells. A banda d’ampliar el coneixement de l’usuari de la seva pato-

logia, aquesta activitat permet dotar l’usuari de millors instruments

per al maneig dels seus problemes de salut i corresponsabilitzar-lo

amb la seva patologia i tractament.

44



45



46

Projectes de futur


Coordinació dels serveis socials i sanitaris(Falten 2003)

Durant l’any 2001 i 2002, la Corporació Sanitària de Barcelona i el

sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona, han treba-

llat les bases per a la concreció d’un circuit integrat d’atenció i acolli-

ment a les dones víctimes de violència a Barcelona ciutat. Els

Centres d’Atenció Primària formen part dels sistemes implicats per

establir un circuit integrat que incrementi la coordinació i la continuï-

tat assistencial. Es pretén millorar els mecanismes de prevenció,

detecció, assistència i protecció actuals i assegurar una actuació

més ràpida i més eficaç davant les situacions de violència vers les

dones. Això ha significat que cada centre ha definit els procediments

assistencials, els protocols de derivació i l’organització s’han dissen-

yat els circuits territorials a cada districte de la ciutat.

47



48

Atenció a l’usuari


Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet

dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit

lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit

esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat nulla facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim

qui blandit praesent luptatum zzril delenit augue duis dolore te feugait nulla facilisi. Lorem ipsum dolor sit amet,

consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volut-

pat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea com-

modo consequat.

Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat

nulla facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit praesent luptatum zzril delenit augue

duis dolore te feugait nulla facilisi. Nam liber tempor cum soluta nobis eleifend option congue nihil imperdiet

doming id quod mazim placerat facer possim assum. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed

diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim

veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis

autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat nulla

facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit praesent luptatum zzril delenit augue duis dolo-

re te feugait nulla facilisi. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euis-

mod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat.

Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commo-

do consequat. Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum

dolore eu feugiat nulla facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit praesent luptatum zzril

delenit augue duis dolore te feugait nulla facilisi. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed

diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim

veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis

autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat nulla

facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit praesent luptatum zzril delenit augue duis dolo-

re te feugait nulla facilisi.

49



Jornades científiques

El 21 de març del 2002, es va celebrar a l’Auditori del Centre de

Cultura Contemporània de Barcelona, la Primera Jornada Anual de

PAMEM: “e-Salud, Tendencias y Realidades”. L’acte fou dedicat a l’a-

plicació, en el camp de la salut, de les tecnologies de la informació i

comunicació. Es van presentar aplicacions pràctiques i es van inter-

canviar experiències sobre estàndards en aquest entorn.

En aquesta Jornada van participar com a ponents, professionals

experts en el camp de la informàtica mèdica, com Peter Waegemann,

Cecilia Pyper, Peter Mossack i Mike Champion. La convocatòria va

aplegar 250 assistents del món sanitari i va reunir participants de

pràcticament totes les conselleries de les comunitats autònomes.

L’experiència de PAMEM va quedar reflectida en quatre temes bàsics:

El Programa Integrat de Salut, les guies de pràctica clínica informatit-

zades, l’anàlisi i resultats dels programes de gestió de salut i la his-

tòria clínica personal com a suport a la gestió de salut. Altres inter-

vencions destacades van ser les corresponents a l’accés dels

pacients a la seva història clínica personal o mobilitat i Salut: m-

Salud.

e-Salud va demostrar ser una jornada de gran interès per als partici-

pants, tant pel contingut de les ponències, com pel prestigi dels

ponents. L’opinió dels assistents va ser unànimement positiva.

Falta text Jornada 2003

50

Formació, Docència, Investigació


51



Formació Continuada

A l’ABS Barceloneta les activitats del Programa de Formació

Continuada inclouen:

– Visites clíniques conjuntes dels metges de capçalera amb cada

especialista en rotacions de dos mesos

– Sessions de tutoria entre el metge de capçalera i l’especialista i

també entre infermeria i els metges de capçalera

– Sessions generals diàries amb la participació de tots els facultatius

i infermeria dedicades a temes monogràfics i que s’utilitzen per

millorar la coordinació entre els professionals del centre. En les

sesions dedicades a l’adequació de la prescripció hi participen els

farmacèutics amb oficina al barri.

Aquest programa de formació ocupa el 20% de l’activitat dels metges

de capçalera i d’infermeria, i suposa un augment de la capacitat de

resolució dels casos. Actualment en les sessions de tutoria es reso-

len sense necessitat de visita al especialista el 89% dels casos pre-

sentats.

A l’ABS Vila Olímpica, s’han creat diversos grups de treball, que trac-

ten sobre l’atenció al viatger, l’atenció domiciliària, la qualitat assis-

tencial, la cirurgia menor, la dermatologia, la diabetis, les malalties

infeccioses, els factors de risc cardiovascular, la geriatria, la hiperten-

sió arterial, el programa d’activitats preventives i de promoció de la

salut (PAPPS), la salut mental, el tabac i la vacunació. També està

previst iniciar un programa d’atenció integral als adolescents.

Pla de Docència (Falten dades 2003)

Durant l’any 2002 s’han fet les aliances i gestions necessàries per

tal d’oferir, a partir del proper any acadèmic, el CAP Larrard com a

centre col·laborador en la docència en pràctiques dels alumnes de

tercer curs de l’Escola Universitària d’Infermeria (EUI) Santa Madrona.

En el cas de PAMEM, des de setembre de 2002, ja s’està col·labo-

rant amb l’EUI de Santa Madrona.

A l’ABS Vila Olímpica s’han dut a terme activitats de formació de pre-

grau amb 31 estudiants de medicina de 6è curs i també amb estu-

diants d'infermeria. (De quin any?)

A l’ABS Barceloneta es dóna formació de pregrau a estudiants de

medicina i des de l’any 2002 es fan pràctiques tutelades amb estu-

diants de farmàcia.

52

Formació, Docència, Investigació


Investigació en Atenció Primària

La investigació en Atenció Primària de PAMEM es projecta en un

entorn on tots els professionals sanitaris utilitzen la mateixa base de

dades amb les guies de pràctica clínica integrades en el sistema d’in-

formació dels diferents centres d’atenció primària. La població de

referència és de 100.000 persones. Aquestes bases de dades cons-

titueixen una font d’informació excel·lent per a la investigació en dife-

rents àrees d’atenció primària ja que permeten l’observació i mesura

dels resultats en la salut de la població. En aquest entorn, com millor

sigui la qualitat de la informació disponible, millor serà la possibilitat

de facilitar dades desagragades per centre i per metge, per a la seva

posterior difusió i comparació.

El projecte s’inicia amb dues línies estratègiques d’investigació. La

primera sobre resultats en salut, amb l’objectiu d’avaluar l’efectivitat

de les tecnologies mèdiques en la consecució dels objectius clínics

seleccionats. L’altra sobre l’accessibilitat de la població als serveis

sanitaris que s’ofereixen. Es pretén augmentar el coneixement de la

salut de la població adscrita i atesa, identificar necessitats i conside-

rar especialment els grups de població mes vulnerables.

La investigació clínica centrada en els pacients proporciona coneixe-

ments per a la pràctica d’una gestió de l’atenció sanitària “basada en

l’evidència”. Per aquest motiu, és convenient millorar el coneixement

per decidir polítiques de gestió en atenció primària que permetin opti-

mitzar i prioritzar el consum de recursos sanitaris en les activitats

que es realitzen, preservant la qualitat assistencial. Tot això sense

oblidar que l’objectiu és afavorir l’efectivitat de l’atenció mèdica real

en la població.

Estudis d’investigació

Hernández R., Artalejo F.

Análisis y resultados de los programas de gestión de salud (presentat

en la Jornada e-salud i pendent de publicació).

Embid C., Jovell Albert J.

Meta-análisis sobre la eficacia del tratamiento erradicador de la infec-

ción por Helicobacter Pylori en la dispepsia funcional. (Pendent de

publicació).

Sáez M., Picas J.M., Barceló M.A., Abizanda M., Riera N.

Prescripció, utilització i reducció de costos en el tractament de la

hipertensió arterial (Pendent de publicació).

53



Sembla imprescindible fer un mínim esment a la distribució dels recursos econòmics disponibles per atendre la població que depèn de PAMEM,

tant en el seu aspecte de “Mútua”, com en el de gestora d’ABS.

Convé observar que les dades que s’ofereixen poden resultar una mica inconnexes a l’hora de comparar 2001 i 2002. Això és degut a que en

el segon any s’han incorporat una part dels recursos destinats a la gestió del CAP Larrard, que eren totalment inexistents l’any 2001.

La despesa per càpita de la població de PAMEM va ser de 618,59 € per habitant l’any 2002.

INGRESSOS

TIPUS 2001 2002

PAMEM 21.749.692,79 22.558.216,66

DESPESES

TIPUS 2001 2002

PAMEM Recursos Humans 2.906.407,82 2.905.371,66

Hospitalària 6.228.265,41 6.206.997,14

Extrahospitalària 2.195.090,92 2.513.115,82

Farmàcia* 5.722.527,57 5.703.014,62

Total 17.052.291,72 17.328.499,24

Barceloneta Recursos Humans 1.590.715,36 1.731.284,54

Extrahospitalària 661.624,89 618.685,90

Farmàcia 2.920.462,82 3.145.068,98

Total 5.172.803,07 5.495.039,42

54

Gestió econòmica


DESPESES

TIPUS 2001 2002

Vila Olímpica Recursos Humans 1.728.768,12 1.860.032,88

Extrahospitalària 726.047,52 770.499,58

Farmàcia 3.895.599,80 4.352.765,55

Total 6.350.415,44 6.983.298,01

Larrard Recursos Humans 224.458,98

Extrahospitalària 22,75

Farmàcia

Total 224.481,73

Total global 21.759.447,61 22.533.483,87

Quantitats del 2001 i 2002 expressades en euros. Recursos humans inclou l’atenció primària i especialitzada. Extrahospitalària inclou exploracions, rehabilitació

i prestacions complementàries.

*inclou: tires reactives i material clínic. Al total global, no s’inclouen les despeses en farmàcia de les ABS.

A les ABS les despeses de farmàcia es facturen al CatSalut. No és així en el cas de PAMEM. Les ABS intervenen en la gestió del pressupost

anual, amb un compromís fixat anualment, la “Despesa Màxima Assumible”, participant en la gestió de risc?.

55



PANEM

Lorem ipsum dolor sit amet,

consectetuer adipiscing elit,

sed diam nonummy nibh

euismod tincidunt

LARRAD




euismod tincidunt

CAP Vila Olímpica




euismod tincidunt

CAP Barceloneta




euismod tincidunt

56

Directori de Centres


Crèdits

Raimon Belenes Juárez.

Conseller Delegat de PAMEM

Lluís Mir Devant.

Gerent PAMEM

Josep Manel Picas Vidal.

Director Assistencial PAMEM

Gerard Villar Liarte.

Director Econòmic-Financer PAMEM

Àngels Segalés Serra.

Responsable de Comunicació i Atenció a Usuaris

Conxa Embid Bailo.

Coordinació i Inspecció ABS. Delegada PAMEM

Núria Riera Molist.

Farmacèutica PAMEM

Montse Fons Martí.

Responsable d’Infermeria PAMEM

Chele Rojo Pernia.

Coordinadora d’Atenció Domiciliària i Gestió de Casos de PAMEM

Lídia Calderero Alvarado.

Coordinació Plataforma Informàtica Única

Esther Andrés González.

Responsable d’Atenció a Pacients Crònics de PAMEM

Margarita Milián Garcia.

Responsable d’Atenció a l’Usuari de PAMEM

Aurora Martínez Palomo.

Cap de Projecte CLASS-HM PAMEM

Marién Garcia Ros.

Coordinació de Xarxes PAMEM

Ramon Hernández Vecino.

Director Medco Managed Care, S.L.

Francisco Abellan Ripoll.

Gerent d’Atenció al Client. Medco Managed Care, S.L.

Corinne Zara Yahni.

Directora de Planificació i Avaluació - Farmàcia CSB

Juan José Avendaño Rodríguez.

Director CAP Barceloneta

Josep Lluís Segú Tolsa.

Farmacèutic Clínic CAP Barceloneta

Andreu Segura i Benedicto.

Responsable del Programa de Formació i de Salut Pública i Comunitària CAP

Barceloneta

Mercè Abizanda González.

Directora CAP Vila Olímpica

Carmina Costi Lara.

Responsable d’Infermeria CAP Vila Olímpica

Àlex Bassa Massanas.

Metge de Família CAP Vila Olímpica

Josep Maria Pujals Ferrús.

Pediatra CAP Vila Olímpica

Mònica Almiñana Riqué.

Directora CAP Larrard

Sara Martín Maldonado.

Responsable d’Infermeria CAP Larrard

Max Brosa Riestra.

GOC Networking

Carlos Crespo Palomo.

GOC Networking

Marta Riu i Camps.

Servei d’Estudis d’IMAS

Montse Casamitjana Abellà.

Unitat de Prevenció i Registre de Càncer d’IMAS

57



memoria panem

Documents