MONEDES I BITLLETS D’EURO

MONEDESEUROS CÈNTIMS

1 CÈNTIM 2 CÈNTIMS 5 CÈNTIMS

1 EURO 2 EUROS

10 CÈNTIMS 20 CÈNTIMS 50 CÈNTIMS

COM ES DIFERENCIEN LES MONEDES D’EUROS I CÈNTIMSEUROS CÈNTIMS

Tenen escrit EURO A més d’EURO, tenen escrit CENT.

BITLLETS

5 EUROS 10 EUROS 20 EUROS 50 EUROS

100 EUROS 200 EUROS 500 EUROS

COM S’EXPRESSEN ELS EUROS?

MITJANÇANT UN NOMBRE DECIMAL + EL SIGNE DELS EUROS (€)

_________________ , ________ ________ €

1. A la part dreta del nombre decimal escrivim el signe dels euros (€)

_________________ , ________ ________ €

2. A la DRETA de la coma escriurem els CÈNTIMS. Hem de posar SEMPRE duesxifres.

_________________ , ________ ________ €

CÈNTIMS

3. A l’ESQUERRA de la coma escriurem els EUROS. Mínim hem de posar una xifra.

_________________ , ________ ________ €

EUROS

EXEMPLES0,99 € 5,06€

1.El 99 cèntims els fique a la dreta de lacoma.

0,99 €

2. Com no tinc euros, fique un 0 (had’haver mínim una xifra.

0,99 €

1. El 6 cèntims els fique a la dreta de lacoma. Com han d’haver dues xifres fique06.

5,06 €

2.Els 5 euros els fique a l’ esquerra de lacoma.

5,06 €

COM ES LLIG UNA QUANTITAT EXPRESSADA EN EUROS

DUES FORMESDIENT EUROS I CÈNTIMS DIENT SOLS EUROS

Exemple

7,49 €

7 euros i 49 cèntims

Exemple

7,49€

7 coma 49 euros

COM SABEM QUANTS DINERS TENIM

1r. Sume els euros (arredonits )

1€ + 2€ = 3€

2n .Sume els cèntims. (en un quadrat).

10 cent. + 20 cent. + 50 cent. = 80 cèntims.

3r. Col·loque els euros a l’esquerra de la coma, els cèntims a la dreta de la comai el símbol de € al final. Eixos seran els diners que tinc.

3, 80 €

CONVERSIONS ENTRE EUROS I CÈNTIMS

1 EURO = 100 CÈNTIMS

CONVERTIM EUROS EN CÈNTIMSMultipliquem els euros que tinc per 100. El resultat seran cèntims.

EXEMPLE5€ = Cèntims?

5 x 100 = 500 cèntims

euros que tinc cada euro són 100 cèntims

5 euros = 500 cèntims

CONVERTIM CÈNTIMS EN EUROSCAS 1.

TENIM ENTRE 1 I 99CÈNTIMS

CAS 2.

TENIM 100,200,300…CÈNTIMS

CAS 3.

TENIM 101 CÈNTIMS O MÉS

La xifra que tenim laficarem la dreta de la coma(lloc dels cèntims).

A l’esquerra de la coma(lloc dels euros) ficarem un0 (perquè no tenim euros)

Col·loquem totes les xifresmenys els dos últims 0 enla part dels euros (partesquerra de la coma)

A la part dreta de la coma(la part del cèntims) NOfique res perque 00 és notindre res. Per tant, NO esfiquen cèntims en este cas

Col·loquem les duesúltimes xifres a la part delscèntims. (a la dreta de la

coma)

La resta de xifra a la partdels euros (a l’ esquerra de

la coma)

EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE99 cèntims

0, 99 €

12378900 cèntims

123789 €(com he dit, els dos útlims

0)

12345 cèntims

123,45 €

Les dues últimes xifres lesfique a la dreta de la coma.

L’EUROÉs la moneda que es fa servir al nostre país i a d’altres d’Europa.El seu símbol és €.1€ = 100 cèntims. Per a saber quants € hi ha en cèntims, dividim els cèntims entre 100. (1235 cèntims = 12,35€ perquè 1235:100 = 12,35).Per a saber quants cèntims hi ha en euros, multiplique els cèntims per 100. (35 euros = 3500 cèntims perquè 35x100=3500).

MONEDES D’EURO2 EUROS 1 EURO 50 CÈNTIMS 20 CÈNTIMS 10 CÈNTIMS 5 CÈNTIMS 2 CÈNTIMS 1 CÈNTIM

BITLLETS D’EURO500 EUROS 200 EUROS 100 EUROS 50 EUROS 20 EUROS 10 EUROS 5 EUROS

COM S’EXPRESSA UNA QUANTITAT EN EUROS? COM ES LLIG UNA QUANTITAT EXPRESSADA EN EUROS?En un nombre decimal.En la part esquerra de la coma estan

els euros i en la part dreta de la coma els cèntims. 12,35

12 coma 35 euros o 12 euros i 35 cèntims12 , 35€

€ cèntims1235 cèntims = 12,35€

UNITATS DE MESURA DEL TEMPSUNITATS MENORS D’UN DIA

(1 dia = 24 hores)UNITATS MAJORS D’UN DIA

1 HORA = 60 minuts

1 SETMANA = 7 dies. Els dies de la setmana són:

Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.1 MES = 28,29,30 o 31 dies.

Els mesos de l’any són:

1 MINUT = 60 segons

1. Gener2. Febrer3. Març4. Abril5.Maig6. Juny

31 dies28 o 29 dies

31 dies30 dies31 dies30 dies

7. Juliol8.Agost

9. Setembre10. Octubre

11. Novembre12. Desembre

31 dies31 dies30 dies31 dies30 dies31 dies

1 TRIMESTRE = 3 mesos

1 SEGON1 SEMESTRE = 6 mesos

1 QUADRIMESTRE = 4 mesosUN QUART D’HORA = 15 minuts 1 ANY = 12 mesos = 365 dies

1 LUSTRE = 5 anysMITJA HORA = 30 minuts 1 DÈCADA = 10 anys

1 SEGLE = 100 anysTRES QUARTS D’HORA = 45 minuts 1 MIL·LENNI = 1.000 anys

INSTRUMENT PER A MESURAR UNITATS MENORSD’UN DIA

INSTRUMENT PER A MESURAR UNITATS MAJORS D’UN DIA

El rellotge El calendari

CONVERSIÓ D’UNITATS DE MESURA DE TEMPSUNITATS IGUALS A 1 DIA O MENORS

PASSARD’HORES

A MINUTS

PASSAR DE

MINUTSA

SEGONS

PASSARD’HORES

ASEGONS

PASSAR DE

SEGONSA

MINUTS

PASSARDE

MINUTSA

HORES

PASSARDE

SEGONSA

HORES

PASSAR DE

DIESA

HORES

PASSARDE

HORESA

DIESMultipliquem

les hores x 60.

Multipliquemels minuts

x 60.

Multipliquemles hores x 3.600.

Dividim elssegons entre

60.

Dividim elsminuts entre

60.

Dividimels segons entre

3600.

Multipliquemels dies

x 24

Dividim leshores entre

244 hores = 240

minuts.

(4x60 = 240)

5 minuts = 300segons.

(5x60=300)

2hores = 7200segons

(2x3600=7200)

120 segons =2 minuts

(120:60=2)

240 minuts =4 hores

(240:60= 4)

7200 segons = 2hores

(7200:3600=2)

5 dies = 120 hores

(5x24=120)

120 hores =5 dies

(120:24 = 5)

CONVERSIÓ D’UNITATS DE MESURA DE TEMPSUNITATS MAJORS D’UN DIA

Passar de setmanes a dies Multipliquem les setmanes x7 Passar de dies a setmanes Dividim els dies entre 7Passar de mesos a dies Multipliquem els mesos x30 Passar de dies a mesos Dividim els dies entre 30Passar de trimestres a mesos Multipliquem els trimestres x3 Passar de mesos a trimestres Dividim els mesos entre 3Passar de quadrimestres a mesos Multipliquem el quadrimestre x4 Passar de mesos a quadrimestres Dividim els mesos entre 4Passar de semestres a mesos Multipliquem el semestre x6 Passar de mesos a semestres Dividim els mesos entre 3Passar d’anys a dies Multipliquem els anys x365 Passar de dies a anys Dividim els dies entre 365Passar d’anys a mesos Multipliquem els anys 12 Passar de mesos a anys Dividim els mesos entre 12Passar de lustres a anys Multipliquem els lustres x5 Passar d’anys a lustres Dividim els anys entre 5Passar de dècades a anys Multipliquem les dècades x10 Passar d’anys a dècades Dividim els anys entre 10Passar de segles a anys Multipliquem els segles x100 Passar d’anys a segles Dividim els anys entre 100Passar de mil·lennis a anys Multipliquem els mil·lennis x 1000 Passar d’anys a mil·lennis Dividim els anys entre 1000

EL RELLOTGE ANALÒGIC

AGULLA LLARGA: Indica els minuts.

AGULLA CURTA: Indica les hores

L’AGULA DELS MINUTS

QUAN L’AGULLA DELS MINUTS ESTÀ AL COSTAT DRET DEL RELLOTGE

Cada ratlleta és 1 MINUT.

Davant dels minuts ficarem I

i cinc i deu i QUART i vint i vint-i-cinc i MITJA

QUAN L’AGULLA DELS MINUTS ESTÀ AL COSTAT ESQUERRA DEL RELLOTGE

Li restarem a 60 ( són els minuts que té una hora) els minuts que tenim.

Davant del resultat de la resta ficarem MENYS (seran els minuts que faltaran fins la propera hora)

Quan l’agulla marca el 12, ficarem EN PUNT.

Menys vint-i-cinc

Menys vint

MenysQUART

Menysdeu

Menys cinc

En PUNT

L’AGULLA DE LES HORES

El número que marca serà l’hora.

La una Les dos Les tres Les quatre Les cinc Les sis

Les set Les huit Les nou Les deu Les onze Les dotze

COM ES LLIG L’HORA?

CAS 1. L’AGULLA DELS MINUTS ESTÀ EN LA PART DRETA DELRELLOTGE

L’ agulla dels minuts ( llarga) està a la dreta del rellotge.

1. Posem l’HORA. Serà el nombre que marque l’agulla de les hores (curta). Si l’agullaes troba entre dos nombres, ficarem el més XICOTET.

Com podem vore, l’agulla de les hores (curta) es troba entredos nombres, el 2 i el 3.

Com hem dit abans, ficarem el nombre més xicotet. En estecas el 2.

Per tant, serien les 2.

Ara mirarem els minuts.

2. Posem els minuts. Seran el nombre de ratlletes des del 12 fins on està agulla delsminuts (llarga) o multiplicar x 5 el número que marca l’agulla dels minuts (llarga).

Com veiem en la imatge, l’agulla dels minuts (llarga) marca elnúmero 4.

Si comptem des del 12 fins el 4, hi ha 20 ratlletes. Per tant,serán 20 minuts.

Si volem també podem calcular els minuts multiplicant elnúmero que marca l’agulla dels minuts (llarga), el 4, per 5 i emdonarà el mateix 20.

Per tant, l’hora marcada en este rellotge serà les dos i vint.

CAS 2. L’AGULLA DELS MINUTS ESTÀ EN LA PART ESQUERRA DELRELLOTGE

L’agulla dels minuts (llarga) està en la part esquerra del rellotge.

1. Posem l’HORA. L’agulla de les hores (curta) es troba entre dos nombres, ficarem elmés gran.

En este cas, l’agulla de les hores (curta) es troba entre el 10 i el11. Com hem dit, ficarem el més gran: l’11.

Per tant, són les 11.

Ara mirarem els minuts.

2. Posem els minuts. Serà comptar les ratlletes que hi ha des de el número o ratlletaque marca l’agulla dels minuts (llarga) fins el 12.

En este cas, l’agulla dels minuts (llarga) marca el 8. Sicompte les ratlletes des del 8 fins al 12, vore que hi ha 20ratlletes. (Compte les ratlletes que hi ha a l’esquerra de laratlla rosa).

Vorem que hi ha vint.

Ara ficarem MENYS davant del vint. En els minuts ficarem MENYS VINT.

Per tant , l’hora que marca este rellotge són les onze menys vint

EL RELLOTGE DIGITAL

HORES MINUTS SEGONS

Nosaltres ens centrarem en les HORES i els MINUTS

HORES(Fiquem les hores que tenim)

Les dotze de la nit La una de la matí Les dues del matí

Les tres del matí Les quatre del matí Les cinc del matí

Les sis del matí Les set del matí Les huit del matí

Les nou del matí Les deu del matí Les onze del matí

Les dotze La una Les dos

Les tres Les quatre Les cinc

Les sis Les set Les huit

Les nou Les deu Les onze

03 : 24: 12

00: 01: 02:

03: 04: 05:

06: 07: 08:

09: 10: 11:

12: 13: 14:

15: 16: 17:

18: 19: 20:

21: 22: 23:

ELS MINUTSHas de saber:

Quan tenim 00 minuts diem: EN PUNTQuan tenim 15 minuts diem : I QUARTQuan tenim 30 minuts diem: I MITJA

Quan tenim 45 minuts diem: MENYS QUART

DE :00 A :30(Fique “I” + els minuts que tinc)

DE :31 a :59(Fique “MENYS” + el resultat de la

resta 60 – els minuts que tinc)

En punt Menys vint – i cinc(perquè 60 – 35 = 25)

I cinc Menys vint(perquè 60 – 40 = 20)

I deu Menys quart(perquè 60 – 45 = 15)

I quart Menys deu(perquè 60 – 50 = 10)

I vint Menys cinc(perquè 60 – 55 = 5)

I vint – i cinc

I mitja

:00 :35

:05 :40

:10 :45

:15

:20

:25

:30

:50

:55

COM LLEGIM L’HORA EN UN RELLOTGE DIGITAL

CAS 1. ELS MINUTS MARCA NÚMEROS DE 1 AL 30

1. Fique les hores que tinc.

Les quatre

2. Fique els minuts que tinc.

I vint – i cinc

Per tant l’hora que marca este rellotge són:

Les quatre i vint – i – set .

04 : 27

CAS 2. ELS MINUTS MARCA NÚMEROS DEL 31 AL 59

1. A les hores que tinc, li sume 1.

6+1 = 7

Les set.

2. Al minuts que tinc, li reste 60. Després ficaré MENYS + el resultat de la resta.

60 – 50 = 10.

menys deu.

Per tant, l’ hora que marca este rellotge és:

Les set menys deu

(perquè falten 10 minuts per arribar a les 7 en punt)

06 : 50

COM ESCRIBIM LA HORA EN UN RELLOTGE DIGITAL

CAS 1. EN L’ HORA NO APAREIX LA PARAULA “MENYS”

Les quatre i vint.

1. Com no apareix la paraula “MENYS”, fique la hora que em diu.

2. Fique els minuts que tinc. En este cas 20.

Per tant, les quatre i vint en un rellotge digital serà:

04 :

: 20

04 : 20

CAS 2. EN L’ HORA APAREIX LA PARAULA “MENYS”

Les cinc menys vint – i – cinc.

1. Com apareix la paraula “MENYS”, a la hora que tinc li reste 1.

Les cinc menys vint – i – cinc.

Hores

5 – 1 = 4

2.Com apareix la paraula MENYS, restaré 60 menys els minuts que hem diuen. Elresultat de la resta seran els minuts que ficaré en el rellotge.

Les cinc menys vint – i – cinc.

Apareix Menys Minuts

60 – 25 = 35

Per tant, les cinc menys vint – i – cinc en un rellotge digital es fica així:

04 :

: 35

04 : 35

SUMAR DADES DE TEMPS ( HORES I MINUTS)

1HORA = 60 MINUTSRecorda que NO pot tindre més de 59 minuts.

CAS 1. AL REALITZAR LA SUMA DELS MINUTS, ELSMINUTS NO SUPEREN EL 59

CAS 2. AL REALITZAR LA SUMA DEL MINUTS ESSUPEREN ELS 59 MINUTS

1h 30 min + 15 min

1. Sumem els minuts.

1h 30 min + 15 min 45 min

2. Ara sume les hores.

1h 30 min + 15 min 1h 45 min

3. Tinc més de 59 minuts? No

1h 30 min + 15 min 1h 45 min

4. Doncs la suma ja estaria feta. El resultat de 1h30min+15min serà:

1h 45 min

1h 59 min + 15 min

1. Sumem els minuts.

1h 59 min + 15 min 74 min.

2. Ara sume les hores.

1h 59 min + 15 min 1h 74 min

3. Tinc més de 59 minuts? Si. Doncs com 60min= 1hora,convertisc 60 minuts en 1 hora. I els minuts que ens sobren(si ens sobren), els deixem com a minuts.

1h (són els 60 minuts que he llevat al minuts) 1h 59 min + 15 min 2h 14 min ( 74 – 60 min = 14 minuts)

4. Ara la suma ja estaria feta. El resultat de 1h 59 minuts + 15minuts será: 2h 15 min.

RESTAR DADES DE TEMPS ( HORES I MINUTS)1HORA = 60 MINUTS

Recorda que NO pot tindre més de 59 minuts.CAS 1. ELS MINUTS DEL MINUEND ÉS MAJOR QUE ELS

MINUTS DEL SUBTRAHEND. CAS 2. ELS MINUTS DEL MINUEND ÉS MENOR QUE ELS

MINUTS DEL SUBTRAHEND21h 32 min

- 15h 09 min

1. Reste els minuts.

21h 32 min - 15h 09 min 23 min

2. Ara reste les hores.

21h 32 min - 15h 09 min 6h 23 min

3. Doncs la resta ja estaria feta.

El resultat de 21h 32min – 15h 09min serà:

6h 23 min

14h 25 min - 6h 28 min

1. Com els minuts del minuend són més xicotets que els delsubtrahend, passe 1h a minuts (1h = 60 minuts).

(Lleve una hora (Sume 60 minuts als minuts 14-1=13) del minuend perquè he convertit l’hora en minuts 60+25 = 85)

13h 85 min - 6h 28 min

2. Ara com els minuts del minued ja es major que els minutsdel subtrahend, faig la resta del minuts.

13h 85 min - 6h 28 min 57 min3. Ara reste les hores

13h 85 min - 6h 28 min 7h 57 min Solució de la resta

PALABRAS HOMÓFONASSon palabras que se pronuncian igual pero se escriben diferente y tienen significados distintos.

EJEMPLOSvaca (animal) baca (portaequipajes que se coloca en el techo del coche)vota (verbo votar) bota ( prenda de calzado)halla (verbo hallar) haya (árbol)tuvo (verbo tener) tubo ( objeto hueco cilíndrico abierto por los dos extremos)hierva (verbo hervir) hierba (planta)hola (saludo) ola ( del mar)hecho ( verbo hacer) echo (verbo echar = tirar)habría (verbo haber) abría (verbo abrir)vello (pelo) bello ( guapo)hablando (verbo hablar) ablando ( verbo ablandar)hasta (indica límite de tiempo, lugares, acciones o cantidades asta (cuerno)vienes (verbo venir) bienes (riqueza)rallo (verbo rallar) rayo (línea de luz)valla ( barrera) vaya (verbo ir) baya (fruto redondo)ay (hacerse daño) hay (verbo haber) ahí ( indica lugar)

LOS VERBOS IRREGULARESHABER SER ESTAR

Su raíz cambia en algunasformas de la conjugación.

Puede expresar la existenciade algo.

En este caso se escribe entercera persona del singular:HAY, HABÍA, HUBO, HABRÁ.

Su raíz cambia en algunasformas de la conjugación.

Muchas de sus terminacionesson diferentes a las de losverbos regulares de la primeraconjugación.

EJEMPLO EJEMPLO EJEMPLO EJEMPLO

Haber -------- hubo Hay tres manzanas en lanevera.

Ser ------------- Fuiste Estar ----------estoy / estuve (IR)Saltar----------salto / salté (REG)

¿ CÓMO SE LA RAÍZ DE UN VERBO?Eliminando del infinitivo las terminaciones -AR, -ER, -IR

EJEMPLOSCantar

Cant - ar raíz

Aprender

Aprend - er raíz

Vivir

Viv - ir raíz

ELS VERBSQUÈ SÓN? DE QUÈ ESTAN FORMATS? TEMPS MODE

ARREL DESINÈNCIESParaules que indiquenaccions o estats delsubjecte de l’oració.

Conté el significat.

La sabrem llevant – li laterminació a l’infinitiu.

Informen de laPERSONA (1ª,2ª o 3ª) iel NOMBRE (singular oplural).

També informen delTEMPS i MODE

Indica quan passa unaacció:

PRESENT ( jo pose)

PASSAT (jo posava)

FUTUR (jo posaré)

Expressa la relació delverb amb la realitat.

Hi ha tres modes:

INDICATIU: Expressa larealitat (pose, posaré...)

SUBJUNTIU: Expressadesitjos, possibilitats,coses que no són reals(posara, haguera posat)

IMPERATIU: Expressaordres (posa, poseu...)

EXEMPLE EXEMPLE Cant – ar

arrel

Pod – er arrel

Cant - aré desinència

(1ª personasingular)

ACCENTUACIÓ DE LES PARAULES ESDRÚIXOLESQUINES SÓN LES PARAULES ESDRÚIXOLES? QUANT PORTEN ACCENTUACIÓ GRÀFICA?

Aquelles paraules en les que la síl·laba tònica ésl’antepenúltima.

SEMPRE

EXEMPLE EXEMPLEVa – lèn – ci – a Mú – si – ca

rà – pi – da

TIN EN COMPTEACCENTUACIÓ DE LES VOCALS* IA, IE, IO, UA, UE

A E I O U - Al principi de paraula són DIFTONG.

- Si van en altre lloc són HIAT

AGUDES à é í ó ú

PLANES à è í ò ú

ESDRÚIXOLES à è í ò ú

* Les vocals a / i / u sempre porten l’accent gràfic igual ( à / í / ú) Les vocal e / o poden portar l’accent gràfic tant per un costat com per a l’altre ( è / é / ò / ó ). En l’esquema es fica on solen anar segon siguen agudes, planes o esdrúixoles però no sempre és així.

LA HIDROSFERA EL CICLE DE L’AIGUAÉs la capa d’aigua de la Terra.Ocupa 3/4 parts de la superfície del nostre planeta.

És el conjunt de moviments i els canvis d’estats que experimental’aigua del planeta.

ESTATS DE L’AIGUA PROCÉSLÍQUIDPotser

SÒLIDPotser

GASÓSPotser

1. L’aigua quan s’escalfa amb el Sol s’evapora (EVAPORACIÓ).

2. El vapor d’aigua es condensa formant els núvols(CONDENSACIÓ).

3. Amb el vent, els núvols es mouen.

4. L’aigua dels núvols cau com pluja, neu o pedra.(PRECIPITACIÓ)

5. Els rius i rierols fan tornar l’aigua al mar (TRANSPORT)

Part de l’aigua penetra al terreny formant les aigües subterrànies(FILTRACIÓ)

Salada Dolça Gel Neu

Vapor d’aigua

Mars

Oceans

Rius

Llacs

Aigüessubterrànies

Pol Nord

Pol Sud

AIGÜES MARINESELS OCEANS ELS MARS

Són extensions enormes d’aigua salada que cobreixen gran part dela superfície de la Terra

Són extensions d’aigua salada però més menudes,menys profundes i amb més concentració de sal que elsoceans.

HI HA CINC OCEANS PODEN SERÀRTIC ATLÀNTIC ANTÀRTIC PACÍFIC ÍNDIC COSTANERS CONTINENTALS TANCATS

Envolta elpol Nord.

És l’oceàmés

menut.

És el segonmés extens

Banya lesnostrescostes.

Banyal’Antàrtida.

Es congela al’hivern.

És el mésextens iprofund.

És el quemés illes te.

És el terceroceà enextensió.

Ocupenzones

costaneresdels oceans.

La terra els envoltaper tots els costats

excepte per un estretque els comunica

amb l’oceà.

Estan envoltats deterra.

EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLEMar

CantàbricMar

MediterraniMar Carpi

AIGÜES CONTINENTALSQUÈ SÓN? D’ON PROVENEN? ON PODEM TROBAR – LES

Aigües dolces que es troben enels continents.

De les precipitacions quees produeixen quan es

condensa l’aiguaevaporada del mar.

GLACERES TORRENTS DEPRESSIONS AQÜÍFERSLes neus delscims es gela ilentament es

forma.

Lesprecipitacions els formen.

Desgastenla roca iexcaven

valls.

Frenen el cursdels rius o les

glaceres.

Donen lloc alsllacs.

Al filtrar lapluja entre lesroques, l’aigua

deixa defiltrar-se quanes deposita

sobre roquesimpermeables

LA GEOSFERAQUÈ ÉS? FORMA MESURA QUÈ ESTUDIA? FENÒMENS

La gran massarocosa que compon

el planeta.

Quasi esfèrica 13.000 km Les capes de laTerra.

Els minerals

Les roques

VOLCANS TERRATRÈMOLS

S’originen en elmantell terrestre.

Expulsen materialsde l’interior de la

superfície.

Poden ser moltpotents, inclòsdestruir ciutats

senceres.(Pompeia)

Són movimentsviolents de terra.

S’originen enl’escorça terrestre.

Aporten informaciómolt valuosa.

De vegades,provoquen danys

greus aconstruccions i

persones.

MINERALS ROQUESUn mineral és una substància sòlida i inorgànica formada en

la naturalesa.Són l’agrupació de minerals.

COMPOSICIÓ (és diferent en cadascun)

TIPUS

DURESA LLUENTOR L’HÀBIT EL COLOR MAGMÀTIQUES SEDIMENTÀRIES METAMÒRFIQUESÉs la

resistència aque es ratllen.

El més tou ésel TALC.

El més dur ésel DIAMANT.

Potsermetàl·lica

(ESFARELITA)

Potser vítria (QUARS)

És la formadels minerals

en lanaturalesa.

La PIRITA éscúbica-

Algunspresenten

colorscridaners

(SOFRE)

El magma ix a lasuperfície, esrefreda i sesolidifica.

Es formen perl’erosió d’ altres

roques.

Es formen pèl calori la pressió entre

roques.

EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE EXEMPLE

EL SÒLÉs la capa superficial de l’escorça terrestre.

FORMACIÓ DEL SÒL1r. L’aigua i l’aire erosionen la roca fins a trencar – la.

2n. La roca fragmentada forma un sòl on es desenvolupen milers d’éssers vius.

3r. Aquests éssers vius es descomponen en morir i formen l’humus (substància molt fèrtil).

4rt. L’humus permet que cresca més vegetació.

5è. Amb el pas del temps,aquest procés origina paisatges riscsSÒL

PRIMITIU(Al principi)

SÒLJOVE

(Centenars anys després)

SÒLMADUR

(Milers d’anys després)Quasi tot és roca.

L’erosió fragmenta la roca.

En la superfície es deposita aigua.

Sorgeixen éssers vius xicotets.

La roca es redueix.

L’aire, l’aigua i els éssers vius permetenque cresquen herbes i matolls.

El sòl adquireix grossària.

La roca es redueix.

La terra cada vegada és més rica enhumus i vegetació

TIPUS DE SÒLFÈRTILS POBRES ÀRIDS

Tenen molt humus i aigua.

Hi creixen pastures.

Es cultiven fruiters i hortalisses.

L’aigua escasseja.

S’hi cultiven plantes resistents (CEREALS i OLIVERES)

Són molt secs i pobres.

Només sobreviuen matolls i plantes comel CACTUS.

EL RELLEUÉs la forma de la roca que modela la superfície terrestre.

TIPUS DE RELLEURELLEU D’INTERIOR

(Correspon a l’escorça continental,situada per damunt del nivell del mar)

RELLEU DE COSTA(Es troba al límit entre l’escorça

continental i els mars i els oceans)

RELLEU OCEÀNIC(està davall de l’aigua dels mars i

oceans)ALTIPLANS CAPS

Són zones elevades planes. Són parts que ixen de terra en el mar.SERRALADES GOLFS

Són un conjunt de muntanyes. Són entrades de mar a la terraPLANES DESEMBOCADURES

Són zones planes amb poca altitud. On acaben els rius. Els sedimentsformen els DELTES.

DEPRESSIONS PENÍNSULESSón valls per les quals passen els rius. Són territoris envoltats de mar excepte

per un extrem.ILLES

Són territoris envoltats de mar.

FACTORS QUE DETERMINEN LA FORMA DEL RELLEUFACTORS INTERNS FACTORS EXTERNSVolcans i terratrèmols

originenMUNTANYES

VALLSPENYA – SEGATS

L’aiguaerosiona la roca

imodela

la seua

forma.

RELLEU D’INTERIORALTIPLANS SERRALADES PLANES DEPRESSIONS

RELLEU DE COSTAGOLFS CAPS DESEMBOCADURA PENÍNSULES ILLES

EL RELLEU A ESPANYAMESETA

CENTRALSISTEMACENTRAL

SERRALADAIBÈRICA

SIERRAMORENA

SERRALADACANTÀBRICA

ELSPIRINEUS

SERRALADESBÈTIQUES

DEPRESSIÓEBRE

DEPRESSIÓGUADALQUIVIR

ARXIPÈLAGBALEAR

ILLESCANÀRIES

Gran planaelevada queocupa tot elcentre de laPenínsula

Ibèrica.

Es divideix en:Submeseta

Sud

SubmesetaNord

Envolten la Meseta Sónserralades.

Exteriors a laMeseta.

Situades entre la Meseta i lesserralades exteriors.

Situat en elmar

mediterrani.

Situades al’oceà atlàntic

Al SistemaCentral estroben les

muntanyes deToledo.

EL RELLEU A ESPANYAMESETA

CENTRALSISTEMACENTRAL

SERRALADAIBÈRICA

SIERRAMORENA

SERRALADACANTÀBRICA

ELSPIRINEUS

SERRALADESBÈTIQUES

DEPRESSIÓEBRE

DEPRESSIÓGUADALQUIVIR

ARXIPÈLAGBALEAR

ILLESCANÀRIES

Gran planaelevada queocupa tot elcentre de laPenínsula

Ibèrica.

Es divideix en:Submeseta

Sud

SubmesetaNord

Envolten la Meseta Sónserralades.

Exteriors a laMeseta.

Situades entre la Meseta i lesserralades exteriors.

Situat en elmar

mediterrani.

Situades al’oceà atlàntic

Al SistemaCentral estroben les

muntanyes deToledo.

EL RELLEU D’ESPANYA

ELS RIUS D’ESPANYAEs diferencien pel RELLEU i el CLIMA

SEGONS EL MAR O OCEÀ EN QUE DESEMBOQUEN PODEN SER DE TRES VESSANTS (VESSANT: Conjunt de rius que desemboquen en un mateix mar)

VESSANTATLÀNTIC

VESSANTCANTÀBRIC

VESSANTMEDITERRANI

Travessen la Meseta

Són molt llargs i cabalosos

El cabal és irregular (decreix a l’estiu / augmenta a l’hivern)

EL RIUS DEL NORD – OEST:

Se situen en una zona de clima oceànic(pluges tot l’any)

Cabal abundant i regular

Curts i cabalosos.

Cabal abundant i regular.

Situats en la zona de clima oceànic onplou tot l’any.

Curts

Poc cabal i irregular

Desemboquen en el mar mediterrani.

EXEMPLES EXEMPLES EXEMPLESDUERO

GUADIANATAJO (el més llarg de la Península)

GUADALQUIVIR

NALÓNBIDASOANERBION

TERTÚRIA

XÚQUERSEGURA

LLOBREGATALMANZORA

L’EBRE (riu de longitud i cabal més granque recorre el territori espanyol.

PAISATGES D’ESPANYALa seua formació depén de la ROCA, RELLEU, CLIMA i els ÉSSERS VIUS

PAISATGEMEDITERRANI

PAISATGEATLÀNTIC

PAISATGECANARI

PAISATGE DE MUNTANYA

UBICACIÓ VEGETACIÓ UBICACIÓ VEGETACIÓ UBICACIÓ VEGETACIÓ VEGETACIÓÀrees de clima

mediterrani.Abunda la fulla

perenne (Alzina, pi,

surera)

Hi ha zonesde matoll.

(Timó, estepa)

Hi ha plantesque no

necessitenmolta aigua en

les zonesàrides

(espart,margalló)

Zones declima oceànic.

Boscos ambarbres de fulla

caduca.

Pradessempre verdes

Espèciesvegetals:

FAIGROURE

CASTANYER

L’ésser humàha introduït:

PIEUCALIPTUS

Zones declima

subtropical

Zonescaloroses:

A l’est i al sudde Tenerife i

Gran Canària(CACTUS)

Zoneshumides: Boscos de

LAURISILVA

Zones méselevades:MATOLLSPRADES

Varia en funció de l’orientació ide l’altitud.

En pujar una muntanyapodem trobar:

Un bosc de fulla caduca(FAIG)

Un bosc de coníferes (PI)

A la part alta:

Zones de matollPrades.

FUNCIÓ DE RELACIÓEns permet percebre estímuls al nostre voltant i elaborar respostes.

INTERVENENÒRGANS DELS SENTITS EL SISTEMA NERVIÓS APARELL LOCOMOTOR

Reben la informació Elabora l’ordre. Executa aquesta ordre.

EL SISTEMA NERVIÓSPARTS PRINCIPALS

CERVELL NERVISRep la informació que li envien els sentitsper mitjà dels nervis i elabora l’ordre.

Transmeten la informació des del cervellfins a la part del cos que ha de fer l’acció.

TIPUS DE MOVIMENTSVOLUNTARIS INVOLUNTARIS

Són els moviments que fem quan volem. Són els moviments que fem sense voler.EXEMPLES EXEMPLES

Agafar un bolígraf Parpellejar.Respirar.

EL SENTIT DE LA VISTAA través d’ella rebem molta informació del que ocorre al nostre voltant.

QUÈ ENSPERMET?

ÒRGAN PARTSCURA DELA VISTASaber el

color, laforma i la

grandària deles coses.

Els ulls

GLOBUS OCULAR ÒRGANS DE PROTECCIÓIRIS PUPIL·LA RETINA PARPELLES CELLES I

PESTANYESGLÀNDULESLACRIMALS

Evitar tocar-se elsulls amb lesmans brutes.

Llegir iescriure amb

bonail·luminació.

Cercle decolor.

Obri i tancala pupil·la.

És unaobertura perla qual entra

la llum

Recobreixl’interior del

globusocular.

Rep lainformació i

l’envia alcervell pelnervi òptic.

Protegeixende l’excés de

llum.

Protegeixenl’ull de lasuor i la

pols.

Mantenenels ullshumits.

EL SENTIT DE LA OÏDAA través d’ell rebem molta informació del que ocorre al nostre voltant

QUÈ ENSPERMET?

ÒRGAN PARTSCURA DELA OÏDACaptar els

sons.L’orella ORELLA EXTERNA ORELLA MITJANA ORELLA INTERNA

No exposar-sea sons molt

alts

COM ENS ARRIBEN ELS SONS?1r. Els sons entren per l’orella.2n. Els sons passen pel conducte auditiu i xoquen amb el timpà que comença a vibrar.3r. Les vibracions es transmeten a la cadena d’ossets i arriba al caragol.4rt. Des del caragol, els senyals viatgen pel nervi auditiu fins al cervell.

EL SENTIT DE L’OLFACTEQUÈ ENS PERMET? ÒRGAN COM FUNCIONA CURA DE L’OLFACTE

Apreciar l’olor de les coses. El nas 1r. L’aire entra i ix pels orificisnasals quan respirem.

2n. Aquests orificis escomuniquen amb les fossesnasals (dues cavitats)separades pel septe nasal.

3r. En les fosses nasals estroba la pituïtària que enspermet distingir les olors ienvia la informació al cervell.

No introduir cap objecte al’interior del nas.

Evitar mocar – se fort.

EL SENTIT DEL GUSTQUÈ ENS PERMET? ÒRGAN PAPIL·LES GUSTATIVES CURA DEL GUST

Percebre el sabor delsaliments.

La llengua Són bultets de la llengua queens permeten diferenciarquatre sabors: dolç, salat, àcidi amarg.

No menjar aliments molt fredsni molt calents.

EL SENTIT DEL TACTEQUÈ ENS PERMET? ÒRGAN LA PELL CURA DE LA PELL

Sentir fred i calor.

Sentir dolor.

Saber si els objectes sónsuaus o aspres, llisos orugosos...

La pell Està formada per diversescapes.

Es va renovant constantment.

Ens cobreix i protegeix tot elcos.

Té diferents característiquessegons la zona (és dura alspeus, gruixuda als llavis)

Mantindre – la neta.

Usar cremes solars quan ensexposem al Sol.

EL SENTIT DEL TACTEQUÈ ENS PERMET? ÒRGAN LA PELL CURA DE LA PELL

Sentir fred i calor.

Sentir dolor.

Saber si els objectes sónsuaus o aspres, llisos orugosos...

La pell Està formada per diversescapes.

Es va renovant constantment.

Ens cobreix i protegeix tot elcos.

Té diferents característiquessegons la zona (és dura alspeus, gruixuda als llavis)

Mantindre – la neta.

Usar cremes solars quan ensexposem al Sol.

L’APARELL LOCOMOTOREstà format pels músculs i els ossos.FUNCIÓ: Executar les ordres del cervell i produir moviments.

L’ESQUELET(Conjunt d’ossos)

LA MUSCULATURA(Conjunt de músculs)

ELS OSSOS ARTICULACIONS LLIGAMENTS ELS MÚSCULS ELSTENDONS

COM ES MOVEM?

Dursresistents

rígids.

Protegeixenels òrgans

interns

Permeten elsmoviments del

cos.

Connectenuns ossosamb uns

altres.

Formen lamusculatura.

Parts blanes

iflexibles

Uneixen elsmúsculs.

1r. Quan a un múscul liarriba una ordre delcervell ( es fa més curt).

2n. El múscul estira elsossos als quals estàunit.

3r. Això produeix elmoviment.

LA RELACIÓ I LA SALUTCOM CUIDEM EL NOSTRE APARELL LOCOMOTOR? COM CUIDEM EL NOSTRE SISTEMA

NERVIÓS?Fent

exercicifísic

Caminant dret

Dormint de

costat

Usantbe

la motxilla

Dormint entre 9 i 10hores

Fer un ús correctede les pantalles

Fer correctamentels exercicis.

-Mirar al davant.

-Pit alt

-Abdomen contretlleugerament.

-No caminarencorbat.

-Llit ferm.

-Bon coixí

- Evitar dormir depanxa per avall.

- No carregant – lamolt.

- Sempre damuntdels muscles.

- Els tirantsajustats.

Així el sistemanerviós reposa del’activitat diària.

L’ús excessiu pot:

Danyar – nos lavista.

Provocar mal decap.

Aïllar – nos delsamics.

UNA DIETA SALUDABLE I EQUILIBRADAFa que els ossos i els músculs cresquen sans i forts.