news enginyers xina - febrer - març 2015

36
一个成功的人生是一条通过理解和追求自己的道路, 不是追逐别人的梦想。 A SUCCESSFUL LIFE IS ONE THAT IS LIVED THROUGH UNDERSTANDING AND PURSUING ONE’S OWN PATH, NOT CHASING AFTER THE DREAMS OF OTHERS. Chin-Ning Chu (朱津寧, 1947– 2009) NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

Upload: collegi-denginyers-industrials-de-catalunya

Post on 07-Apr-2016

219 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

La revista internacional dels Enginyers Industrials de Catalunya.

TRANSCRIPT

Page 1: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 1

一个成功的人生是一条通过理解和追求自己的道路, 不是追逐别人的梦想。

A SUCCESSFUL LIFE IS ONE THAT IS LIVED THROUGH UNDERSTANDING AND PURSUING ONE’S OWN PATH,

NOT CHASING AFTER THE DREAMS OF OTHERS.

Chin-Ning Chu (朱津寧, 1947– 2009)

NEWSENGINYERSXINA2015 // FEBRER - MARÇ

Page 2: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 BarcelonaTel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu electrònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han organitzat i a les em-preses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de la UPC a través d’UPC-ALUMNI. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Ca-ràcter Personal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les fina-litats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis, celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser

del teu interès, per la qual cosa podran ser comu-nicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades.

Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qual-sevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel·lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans següents: per correu electrònic a [email protected], per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per escrit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laie-tana, 39, 08003 Barcelona.El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya tenen interès que aquest NEWS

funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa responsa-ble del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions inclosos en els articles d’opinió.

Pots enviar comentaris, suggeriments, subs-cripcions o la indicació de no voler rebre el

NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

[email protected]

Difusió del NEWS:

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Equip de redacció:

Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona,

Martha Hobart d’AiB Traductors i Intèrprets.

Maquetació i Disseny Gràfic:

Carles Ivanco

Page 3: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 3

04 CORRESPONSALS

06 EDITORIAL

08 ACTIVITATS 2014

12 INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ

20 VIURE I TREBALLAR A LA XINA

24 THIS IS XINA

26 HISTÒRIA

28 NOTÍCIES

32 BORSA DE TREBALL

34 LINKS D’INTERÈS

SUMARI

8 12 20

26 28 32

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

Page 4: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

4 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

CORRESPONSALS ENGINYERS A LA XINA

Coordinadors Enginyers Xina dels “Chapters”

ShanghaiBeijing

Jiaxing Suzhou

Hong KongGuangzhou

Jiangmen Kaiping

Shenzhen

Page 5: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 5

SHANGHAI

HONG KONG

BEIJING

GUANGZHOU

JIAXING

JIANGMEN

KAIPING

SUZHOU

SHENZHEN

Alexis Roig

Joan Piera

Gil Serra

Raül Guerra

Andrés Martin

John Waller

Javier Ycobalzeta

Girbal Balart

Albert Ferrari

Marc Boix

Irene Fiol

Guillem Pagès

Cristina Castillo

Josep Gayolà

Miquel Monrós

Eduard Carreira

Alexis Lago

Santi Codina

Xavier de Vicente

Page 6: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

6 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

En la història, no hi ha hagut cap potència mundial que hagi con-solidat la seva hege-

monia sense una ingent inversió en infraestructures. Això s’evi-dencia en el cas de la Xina, que gràcies a la seva aposta ha de-senvolupat un seguit d’infraes-tructures molt competitives que ha acompanyat l’alt creixement econòmic i social del país.

És obvi que els dirigents polítics xinesos aposten per un lideratge mundial amb totes les conse-qüències. Han aprofitat l’obertura del model econòmic heretat per acompanyar-lo d’un creixement industrial, científic i tècnic que els permetés passar de ser una economia agrícola i manufacture-ra a tenir propostes pròpies i molt avançades en sectors estratègics com ara les telecomunicacions, la robòtica, la mobilitat o les infra-estructures. Han sabut aprofitar l’empara d’unes fortes estructures

de poder polític que han marcat a la iniciativa privada i l’han ajustat a l’interès “col·lectiu”.

Podem afirmar que el ferri pro-teccionisme polític, econòmic i fi-nancer que la Xina ha potenciat en aquestes passades dècades, i que encara és clau per al futur del país, ha allunyat qualsevol rastre de competència i ha afavorit el crei-xement de les empreses construc-tores xineses fins a situar-les entre les més fortes del món. Aquest procedir ha expulsat les empreses espanyoles del sector, d’altra ban-da també entre les més capaces del món, que han girat prudentment l’esquena al gegant asiàtic. Els di-rectius de les grans constructores espanyoles han apuntat, a més del proteccionisme, a la inseguretat jurídica i la manca de transparèn-cia com a factors que han influït en aquest desinterès.

Avui, les grans empreses xineses de construcció ja competeixen

amb les espanyoles pels grans projectes mundials. Cal destacar, però, una important diferència que afavoreix els interessos de les empreses xineses: alguns de les obres d’infraestructures més importants són dissenyades, fi-nançades i executades pel govern. Actualment, bona part dels grans reptes de l’enginyeria civil mun-dial estan promoguts per la Xina i sols es poden plantejar des de la seva capacitat per implicar a tots els actors necessaris per execu-tar-los: enginyeria, construcció, finançament, diplomàcia, etc. Qui més pot avui dibuixar propostes com la unió ferroviària entre EUA i la Xina amb alta velocitat? O el canal de Nicaragua per competir amb el de Panamà? O el desenvo-lupament de grans infraestructu-res de transport, aigua i energia a l’Àfrica?

Cal dir que les constructores xi-neses han fet bé els deures, han sabut utilitzar amb intel·ligència

Oriol Altisench Degà del Col·legi d’Enginyers de Camins,

Canals i Ports de Catalunya

President of the Civil Engineering

Association of Catalonia

EDITORIALLes infraestructures: la clau de l’aposta xinesa pel lideratge mundialInfrastructure: the key to the Chinese bid for world leadership

Page 7: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 7

aquests avantatges per millorar els seus procediments, aprendre i convertir-se en unes competitives empreses globals. Les empreses espanyoles estan molt ben posici-onades per competir sota els exi-gents estàndards de l’obra pública al món occidental però aquest és un avantatge temporal.

A més, cal tenir present que bona part del pastís mundial de les grans infraestructures, uns 17 bilions d’euros fins al 2020, s’invertirà en països en vies de desenvolupament (l’Ín-dia podria acaparar més del 5% d’aquesta quantitat). En aquest context, les empreses xineses,

acompanyades de la potència financera i diplomàtica del seu govern, poden esdevenir imba-tibles per adjudicar-se projectes d’obra pública al tercer món. Cal afegir, a més, que l’avantat-ge tècnic de les nostres empre-ses s’anirà reduint ràpidament dia a dia.

Throughout history, no world power has consolidated its hege-mony without investing heavily in infrastructure. This can be seen in the case of China, which has com-mitted to developing a range of highly competitive infrastructure that has bolstered the country’s strong economic and social growth.

Clearly, Chinese political leaders are committed to achieving glo-bal leadership with all the conse-quences that entails. They have harnessed the opening up of the economic model they inherited to support it with industrial, scientific and technical growth, which has enabled the shift from an agricultu-ral and manufacturing economy to creating their own very advanced proposals in such strategic sectors as telecommunications, robotics, mobility and infrastructure. They have been able to harness the pro-tection of the strong political power structures that characterised priva-te initiative, adapting it to the ‘co-llective’ interest.

Unarguably, the tight political, economic, and financial protec-tionism that China has fostered in the last few decades, and that

is still key to the country’s future, has removed all traces of compe-tition and promoted the growth of Chinese construction companies, making them some of the stron-gest in the world. This has driven Spanish companies out, which are also among the most capa-ble in the world, and which have cautiously turned their backs on the Asian giant. Leaders of large Spanish construction companies attribute their lack of interest to the legal uncertainty and trans-parency issues, in addition to pro-tectionism.

Today, major Chinese constructi-on companies are already compe-ting with Spanish firms for large international projects. However, there is one key difference that works in favour of Chinese com-panies: the government designs, funds and executes some of the most important infrastructure projects. Currently, China promo-tes many of the major challenges in civil engineering worldwide, and these can only be addressed from the perspective of its capa-city to engage all stakeholders needed to execute them: engine-ering, construction, finance, di-plomacy, etc. Who else right now

can come up with proposals like the high-speed rail link between the US and China? Or the Nicara-gua channel to compete with the Panama channel? Or developing major transport, water and energy infrastructure in Africa?

It has to be said that Chinese construction firms have done their homework well; they have cleverly used these advantages to improve procedures, learn and become competitive global com-panies. Spanish companies are very well placed to compete un-der the West’s demanding stan-dards for public works, but this is a temporary lead.

It is also important to note that the lion’s share of major infras-tructure - some €17 billion by 2020 - will be invested in deve-loping countries (India could account for over 5% of this sum). In this context, backed by their government’s financial and diplo-matic power, Chinese companies may prove to be unbeatable in the bid for public works projects in the third world. Added to this, the technical cutting edge of our companies will rapidly diminish, day by day.

English Version

Page 8: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

8 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

ACTIVITATS 2014

Page 9: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 9

Page 10: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

10 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

羊年吉祥!

Fantàstica trobada del GT-Xina la que vàrem tenir el proppassat 30 de desembre en la que també ens varen acompanyar el Degà, Jordi Guix, i el Director General, Pere Homs.

En la mateixa va quedar palès el continuar treballant i incidint en l’estratègia de futur del Grup en paral·lel a l’evolució i els canvis que s’estan produint al Col·le-gi amb la nova Direcció.

En aquest sentit, temes com guanyar visibilitat com a referents en l’àmbit de Xina en els dos sentits, guan-yar presència per part dels companys que es troben a Xina, aprofundir en la col·laboració amb l’Associació

d’estudiants xinesos de la UPC i tot això recolzat per un canvi profund tant en l’estructuració del nostre NEWS i la plataforma de publicació així com l’eina de difusió i cooperació dins del propi Grup, seran el marc de prioritats per aquest any 2015 amb un re-colzament encara més directe per part de les pròpies estructures del Col·legi.

Per tant, 2015 serà un any de molta feina però a la vegada ha de ser un any en el que s’han de visualitzar tots aquells canvis que s’han anat treballant durant els darrers quatre anys.

Bon any de la cabra!!

Peu de foto: D’esquerra a dreta, Dalt: Jordi Guix, Miquel Monros, Pere Homs, Alexis Roig, Carles Palomo i Joaquim

Calsina; Baix: Albert Ferrari, Josep Gayolà, Eduard Carreira, Ricard Granados i Alfons Auguet.

Page 11: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 11

English Version

Fantastic GT-China meeting that we had on the past December 30th in which we were also accompanied by the Dean, Jordi Guix, and the Ge-neral Manager, Pere Homs.

In the same was evident to continue working and focusing on the future strategy of the Group at the same time as the developments and chan-ges taking place in the COEIC with the new management.

In this regard, gaining visibility issues such as reference in the field of China in the two ways, winning presence by peers who are in China, getting deepen co-operation with the Association of Chinese Students UPC, and all supported with a profound change in the structure of both NEWS and our publishing platform, as well as the dissemination and cooperation tools within the Group itself, will be the main priorities for 2015 with a further support and direct involvement of the COEIC own structures.

So, 2015 will be a year of hard work but at the same time a year where to view all changes that we have been working on for the last four years.

Happy Year of the Goat !!

Page 12: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015
Page 13: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 13

INFORMACIÓI ARTICLES D’OPINIÓ

Page 14: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

14 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

China.De la fábrica al laboratorio

más grande del mundo

Pregunta: ¿Qué tienen en común unas za-patillas Nike, tu último super smartphone y el iPad de Apple? Respuesta: China. Hoy en día, los productos chinos ocupan todas

las estanterías y la etiqueta “Made in China” está más presente que nunca en nuestros hogares. La mano de obra barata, ecosistemas empresariales eficientes, una legislación laboral laxa, una política fiscal favorable a las exportaciones y una moneda artificialmente devaluada han hecho del gigante asiático en las últimas décadas la fábrica del mundo. Un modelo exitoso de crecimiento que sin embargo parece ser ya tiene fecha de caducidad.

China se ha ganado a pulso (e inversiones) el puesto de mayor productor industrial del mundo. Para hac-erse una idea de sus dimensiones, China sola pro-duce y consume casi tanto carbón y acero como el resto del mundo combinado; es el segundo consu-midor de petróleo y el cuarto de gas natural. A nivel de consumo energético ocupa el primer puesto des-de el 2010. A nivel productivo, es líder en capacidad productiva en innumerables sectores (abarca el 20% de la producción mundial). La mitad de los televi-sores del mundo son fabricados en China, 1 de cada 4 automóviles salen de plantas chinas, 4 de cada 5 teléfonos móviles y PCs son ensamblados por em-presas chinas en el país; y la lista suma y sigue.

No obstante, a pesar de estas cifras, China se encuen-tra probablemente ante uno de los mayores retos de

su historia económica reciente. Necesita innovar para transformar una economía extremadamente orienta-da a la exportación a una economía orientada al con-sumo. La reciente recesión de la economía mundial y la subsiguiente contracción de la demanda han dem-ostrado al gobierno chino que la pura dependencia en las exportaciones como motor de crecimiento del PIB es una apuesta demasiado arriesgada. Por otro lado, el aumento gradual del nivel de vida y el coste de la mano de obra de los trabajadores ha puesto un foco de presión en la productividad de las empresas chinas, lo cual hace indispensable la innovación si la economía china quiere mantener su competitividad de cara al largo plazo.

En este sentido, el gobierno chino siempre ha fa-vorecido la inversión extranjera y el establecimiento de actividades de I+D en el país con la esperanza de que esta viniera acompañada de una eventual trans-misión de conocimiento, tecnología y mejores prác-ticas, pero esta medida no se ha demostrado tan exi-tosa como se esperaban. Las empresas extranjeras siempre se han mostrado reacias a compartir su saber y tecnología debido a las escasas medidas de protección de la propiedad intelectual que existen en el mercado chino y por este motivo, a día de hoy, China mantiene todavía una fuerte dependencia de las compañías y tecnología extranjeras.

El país es plenamente consciente de la situación y ha realizado una enorme apuesta por el desarrollo de

Ou SunAnalista de mercado

ACCIO Pekin Versión Castellana

Page 15: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 15

la tecnología local. En su último plan quinquenal, el gobierno estableció como objetivos dinamizar la in-versión en ciencia y tecnología priorizando el desar-rollo de siete industrias que considera estratégicas: Conservación energética y protección medioambien-tal; nueva generación de IT; biotecnología; equipos de fabricación de alta calidad; nuevas energías; nuevos materiales; y vehículos de nueva energía. Sabedores que el crecimiento futuro de su economía pasa nec-esariamente por el desarrollo científico, la innovación y la demanda interna, el país aumenta su presupuesto en I+D año tras año. Entre 2005 y 2010 dobló su gasto y desde el 2009 China es el segundo país del mundo con mayor gasto en I+D, sólo por detrás de Estados Unidos.

Con el objetivo de reducir la dependencia de la tec-nología extranjera, China busca continuamente pro-mover la innovación en las empresas nacionales y a niv-el local. Prueba de ello es que en 2013 China se alzó por primera vez tanto como el país que más solicitudes de patentes realizó como el que más recibió. Por citar ejem-plos, el gigante de las telecomunicaciones chino, Hua-wei aumentó su gasto en I+D más de un 25% en 2012 (4.700 millones de dólares) y cuenta con más de 50.000 patentes en todo el mundo. Y el otro gigante chino de las telecomunicaciones, ZTE Corp, invirtió 1.400 millones en 2012 y lideró por segundo año consecutivo el número de solicitudes de patentes con 3900 solicitudes.

No obstante, todavía queda un largo camino por re-correr. Cantidad no significa calidad y a pesar de los

números positivos, China continua adoleciendo de ciertos defectos: técnicas avanzadas para entender las necesidades del cliente, culturas corporativas que favorezcan la toma de decisiones arriesgadas y la co-laboración interna que es necesaria para la creación de nuevas ideas. Muchas multinacionales poseen es-tas habilidades, pero no disponen del conocimiento de mercado necesario para aplicarlas de forma efec-tiva. La solución -establecer una presencia real en el mercado chino en lugar de un puesto de avanzadilla- suena obvia, pero es muy complicada de llevar a cabo sin el compromiso de la dirección.

En este sentido, las oficinas de ACCIO en China, disponen de diversos servicios para dar soporte lo-cal a las empresas que busquen expandir su negocio a este mercado. Ya sea a través de la identificación de clientes, distribuidores locales, la búsqueda de partners locales para llegar a acuerdos de transfer-encia tecnológica o bien en una fase más avanzada de asesoramiento in situ en cuanto a proyectos de implantación.

China tiene en los próximos años la misión titánica de cambiar un modelo económico que ha permitido un crecimiento sostenido durante 3 décadas y que todavía hoy, a pesar de la desaceleración, permite un crecimiento muy superior al de las economías de-sarrolladas. Una población de 1.300 millones y una demanda interna todavía por explotar darán para mucho que hablar. ¿Te lo vas a perder?

Page 16: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

16 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

Xina – Barcelona (2)

Fa una mica més d’un any vaig escriure un article amb el mateix títol que acabava dient:

“.....ja hem arribat a una etapa en la que cal revisar els continguts d’aquests acords i establir les noves priori-tats i aquelles iniciatives específiques a desenvolupar. Aquest va ser l’eix principal del viatge que l’alcalde Xavier Trias va realitzar a mitjans d’any 2012 a la Xina i que el va permetre visitar Xangai, Beijing, Hong Kong i Shenzhen. ............

De cara al futur, l’Ajuntament de Barcelona es plante-ja seguir treballant en aquest sentit per a crear les con-dicions necessàries per millorar les relacions econòm-iques i comercials amb la Xina.”

Penso que passat més d’un any i ja encarant el final d’aquest mandat es pot intentar valorar la consecució d’aquesta voluntat. Probablement, en aquest sentit, el millor

és revisar actuacions concretes en algunes de les ciutats referents, per Barcelona, a la Xina.

Començaré per Xangai en ser la ciutat agermanada a Barcelona d’aquesta àrea. Abans d’acabar l’any 2013, el nostre regidor responsable de l’Àrea de Comerç, en Raimon Blasi, va visitar Xangai i va poder estab-lir contacte amb l’Institut Municipal de Mercats de Xangai per compartir amb ells l’experiència de Bar-celona en aquest camp, reconeguda arreu. Ja cap a finals de 2014, vam rebre a la nostra ciutat una deleg-ació del Comitè Permanent del Congrés Municipal Popular de Xangai, encapçalada per la seva presi-denta, la Sra. Yin Yicui, probablement la persona amb més capacitat de decisió en l’òrbita municipal

d’aquella ciutat. Aquesta delegació va poder visitar algunes de les nostres instal·lacions en el camp de la innovació, dialogar amb responsables municipals de l’àmbit econòmic i amb els nostres responsables de Relacions Internacionals. La visita va permetre signar una carta d’intencions per tal de reactivar les relacions entre les nostres ciutats i va culminar amb la inauguració d’una mostra de pintures i fotografies de Xangai que s’instal·là al pati del nostre Ajunta-ment.

L’altre ciutat que ha centrat una gran part de les nos-tres activitats amb Xina ha estat Shenzhen amb qui havíem establert un acord de col·laboració 2012-2015. Fruit d’aquest acord de col·laboració s’han establert a Barcelona empreses com el banc ICBC o el laboratori industrial a Europa del CCIC (China Certification Inspection Company). Abans d’acabar el 2013 vam rebre una exposició de Disseny Gràfic de Shenzhen que es va instal·lar al DHUB de Barcelona. Amb motiu de la mateixa, ens visità el pianista Lang Lang, en tant que Ambaixador de Bona Voluntat de la ciutat de Shenzhen qui, a més a més, va oferir un concert a l’Auditori de Barcelona; els intercanvis cul-turals essent també una activitat essencial per un millor coneixement recíproc de les nostres societats.

Amb aquesta ciutat s’ha continuat treballant en temes relacionats amb l’economia i la innovació i l’urbanisme, de fet responsables d’aquesta àrea del nostre Ajuntament i el tinent d’alcalde Antoni Vives que la dirigeix hi han efectuat diversos viatges per a avançar en la col·laboració entre ambdues urbs. Es treballa des de fa temps en el camp del vehicle elèc-tric, un espai que té la doble vessant econòmica i

Miquel MateuDirector del Programa Àsia-Pacífic

Ajuntament de Barcelona

Page 17: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 17

mediambiental i, en aquest terreny, val la pena men-cionar les relacions establertes amb l’empresa BYD que s’han materialitzat en incorporar autobusos i tax-is d’aquesta empresa a les flotes barcelonines. També es va tenir una presència important, una delegació de 25 persones conjuntament amb la Generalitat de Cat-alunya, a la darrera edició de la Hi-Tech Fair, amb un important estand, de fet l’únic d’una gran ciutat del sud d’Europa, al que també van viatjar set empreses tecnològiques (Tronic, CTRL4 Enviro, Natural Ma-chines, Trilogi, Datapixel, Red Points, Meteosim) i el Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC).

D’altra banda, hem mantingut relacions amb altres ciutats que ja representen uns socis importants per a Barcelona, com és el cas de la capital Beijing, on Barcelona va ser la ciutat convidada, l’any 2014 que tot just acabem de deixar enrere, en la Design Week on vam poder exhibir la potència de la nostra capital en aquest camp de la creativitat i, fins i tot, la presèn-cia d’algunes empreses i dissenyadors barcelonins o catalans en el mercat xinès, fins i tot amb empreses instal·lades en territori xinès.

També hem continuat treballant a Hong Kong. A fi-nals de 2012 ens visità la Sra. Carrie Lam, secretària en cap de l’Administració de Hong Kong (estem parlant de la segona mandatària del govern de Hong Kong) i signà un conveni amb l’alcalde Trias, la qual cosa va significar la creació d’un think tank on conflueixen Barcelona Regional i el Hong Kong Institute of Urban Design. Aquests organisme està treballant en l’estudi dels futurs models per a les nostres ciutats, en particu-lar pel que fa al front marítim. Un altre tema a destac-ar, pel que fa a Hong Kong, és que a finals d’aquest any

estarem presents a la BODW2015 (Business of Design Week). Barcelona serà la ciutat convidada, de fet, per a ser més precisos, cal dir la “primera ciutat convidada” ja que fins a aquesta edició sempre els convidats han sigut estats, per la qual cosa la nostra ciutat, els nos-tres dissenyadors, poden sentir-se justificadament orgullosos d’aquesta distinció.

Barcelona a rebut delegacions de diverses ciu-tats xineses aquest darrer any, Hangzhou i Yiwu (ambdues de la província de Zheijiang), la majoria d’aquestes ciutats ubicades a la costa i amb un in-terès especial d’establir relacions amb la nostra ciu-tat d’una banda pel que representa la marca Barcelo-na, d’altra per la seva potencialitat portuària. També ens han visitat personalitats, com el viceministre de la República xinesa, Sr. Zhang Yijiong, responsable de les comunitats xineses a l’estranger, que va poder reunir-se amb la nostra tinent d’alcalde Maite Fan-dos, responsable d’aquest àmbit.

Darrerament, la nostra ciutat ha estat el punt d’interès d’una ciutat de l’interior d’aquest continent que és realment la Xina, Chongqing, probablement la més poblada de la Xina amb més de 30 milions d’habitants. Una ciutat industrial i hub de comuni-cacions de l’interior que vol establir una relació es-table amb nosaltres en aquests terrenys, i alhora vol consolidar un intercanvi en la vessant cultural.

Crec que el balanç d’aquests darrers anys és força positiu i vull pensar que encarem un futur immediat que ha portar probablement un increment de les nostres relacions en un escenari de win-win, ben-efici recíproc.

A prize awarded by the European Commission in 2014.BARCELONA, THE EUROPEAN CAPITAL OF INNOVATION.

It doesn’t matter if it’s a start-up or a multinational, it doesn’t matter if they are small investments or large international ventures. In Barcelona, what matters are big ideas, people, opportunities... Everything has a place in one of the main European cities for international investment projects. That is why Barcelona makes you grow, makes you dream while keeping your feet on the ground, even further than the horizon.

“THINKING BIG MAKES US GROW”Dídac Lee, Managing Director of Inspirit and

Barc

elon

a Ci

ty C

ounc

il ap

prec

iate

s th

e ge

nero

us s

uppo

rt o

f Díd

ac L

ee.

Page 18: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

18 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

Arbitration in the far east

Arbitration is an increasingly popular form of alternative dispute resolution (ADR) which has numerous advantages over court litigation, such as –relative-

lower prices, speed (it is not unusual for a dispute to languish in court for years), flexibility, neutral-ity, confidentiality (no public hearings, no public records), and bespoke solutions, brought about by the specialization and technical competence of the members of the arbitration panels.

Either institutional arbitration (in which a special-ized institution, with its own set of rules1, intervenes and takes on the role of administering the process) or ad hoc arbitration (where the parties determine all aspects of the arbitration by themselves, a.e., number and appointment of arbitrators, applicable rules2, etc.) are suitable options; there are notable differences, though.

Flexibility may be questionable in institutional arbitration, where the institution effectively ac-quires the parties’ powers to make decisions and can impose their will upon them, which seems against the spirit of arbitration. Although ad hoc arbitration may seem preferable in today’s mod-ern and commercially complex world, it is really only suitable for smaller claims involving less af-fluent parties in domestic arbitrations. In the con-text of international commercial disputes, insti-tutional arbitrations may be safer, despite being more expensive, time consuming and rigid, be-cause of their up to date arbitration rules, support, and monitoring of the arbitration (strengthening the awards’ credibility).

Bearing in mind that the choice of seat determines the law of the arbitration procedure and the process and rights relating to enforcement of the arbitration award, let’s examine briefly the Asian arbitration scenario:

China International Economic and Trade Arbitra-tion Commission (CIETAC), established in 1956 (although its current name and structure dates back to 1988), is the dominant arbitration center in Mainland China. It is based in Beijing and it has Sub-Commissions in Shenzhen, Shanghai, Tianjin and Chongqing. It also opened a branch office in Hong Kong. Since 2012, however, a schism has taken place between CIETAC/Beijing and both CIETAC/Shang-hai and CIETAC/Shenzhen.

Given the current situation within CIETAC3, and the fact that the arbitration agreement must be valid in accordance with the requirements of the PRC Arbi-tration Law, it is indeed safer for the parties entering into a contractual relationship to refer their disputes for arbitration by other well renown venues, such as the Hong Kong International Arbitration Centre (HKIAC), and adopt other rules, such as the Rules of Arbitration issued by the HKIAC itself (HKIAC Ad-ministered Arbitration Rules, 2013). This is indeed more feasible when doing business with Chinese counterparts, who wouldn’t accept to submit the case to Geneva.

Although Singapore has experienced a meteoric rise in the world of ADR (SIAC, Singapore International Arbitration Centre, 1991) Hong Kong maintains the advantage of being the pre-eminent place of arbitra-tion for PRC parties not arbitrating on the mainland.

Álvaro de LuisManager Director de NET CRAMAN

Hong Kong English Version

Page 19: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 19

What are the advantages Hong Kong has to offer as an arbitral seat?

For starters, Hong Kong has long been recognized as an independent and neutral forum. It would be a mistake to assume that Hong Kong suffers from a lack of judiciary independence due to its political connection with Beijing. Not only the concept “one country, two systems” was defined in the Sino-Brit-ish Joint Declaration of 1984; the subsequent Basic Law4 defines (Article 19) that the HKSAR is “vested with independent power, including that of final ad-judication”5.

It thus has been highlighted in the World Economic Forum ‘Global Competitiveness Report 2013-2014’ which ranked Hong Kong 4th out of 148 countries in respect of judicial independence.

Another key benefit of choosing Hong Kong as a seat is its arbitration law. The Arbitration Ordinance, up-dated in 2011, is based on the most recent version of the UNCITRAL Model Law and it places more em-phasis on party autonomy and non-interference by Hong Kong Courts.

As a territory covered by the New York Convention (1958), awards rendered in Hong Kong are enforce-able in more than 150 countries. On the other hand, China and Hong Kong entered into an agreement concerning mutual enforcement of arbitral awards, in 1999.

Furthermore, Hong Kong’s liberal visa policy allows nationals of more than 170 countries to visit Hong Kong visa-free. This makes it an extremely conveni-ent arbitral seat for travel purposes.

Bibliography

1 The Rules of Arbitration of the International Cham-ber of Commerce, for instance.2 Rules drawn up by themselves or, alternatively, the UNCITRAL Arbitration Rules.3 CIETAC announced in 2012 that it was suspend-ing with immediate effect the authorization of the Shanghai and Shenzhen sub-commissions to accept and administer arbitrations. These sub-commis-sions retorted that they are independent arbitration institutions established with the approval of their respective local governments.4 Hong Kong constitutional rule passed by the Chi-nese government.5 The power of final adjudication rests with the Court of Final Appeal in Hong Kong.

Net Craman es una �rma de abogados y asesores �scales con gran experiencia en plani�cación internacional de la actividad empresarial.Gracias a nuestra red de o�cinas propias en Barcelona, Guangzhou (china) y Hong Kong, acompañamos a nuestros clientes en todo el proceso de expansión en Asia y viceversa.

Page 20: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

20 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

VIUREI TREBALLARA LA XINA

Page 21: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 21

The first time I came to China was to build wa-ter supply projects in rural Tibetan commu-

nities with an NGO. Two years ago I had graduated from industrial engineering and I knew practically nothing about water tanks, pipes, pressure, flows, topographies, and so on. Obviously it was decided not to tell anyone and so I was pre-sented as a super experienced wa-ter and sanitation engineer.

My supposedly extended experi-ence was most probably ques-tioned during the implementa-tion of the projects when people saw me running sweaty from wa-ter faucet to water faucet to make sure the pressure was fine in all parts of the town. As Penba, the Tibetan technical person respon-sible for directing the workers, told me once “Andres make sure your calculations are well done because I will build whatever you design, but if the calculations are not correct this will never work”. We probably couldn´t fool him too well. Anyway, you can imag-ine the pressure that kind of state-ment gives you, especially since at that same time I was thinking “If Penba knew I’ve done all the math by hand..”.

It was then, while I was working in Tibet, that I started getting very interested in Chinese people. The interest that I had towards the Han Chinese was coming mainly from their sort of intriguing aura, I simply could not understand their

behavior, and so I started studying Mandarin to see if that would help me understand better.

After Tibet I left China for several years, always working and ad-vancing my knowledge on water, and did not return until 2007, this time with a grant from “La Caixa” to study an MBA at CEIBS. During those 18 months finally I could get serious with my Mandarin, and I passed the level 3 on the HSK exam (the official mandarin examination), while at the same time learning the theory of how to do business and enjoying the de-lights of Shanghai and the “return to school “(with all due respect, if you have studied engineering in Spain, an MBA is like going back to secondary school).

After the MBA I started working for an Australian environmental consultancy firm applying what I had just learnt and this time fi-nally with a decent salary (NGOs do not pay well, on money terms I mean). At that time we did pro-jects mainly for multilateral do-nors, trying to solve a myriad of environmental problems in Chi-na. This work gave me first hand access to environmental experts of Chinese water and environ-mental agencies, and to see their work. It was also very funny to watch Australians and Chinese people mingle in the technical meetings, and realize their dif-ferent approach to things like en-vironmental data. On one occa-sion my ex-boss asked a Chinese

expert why the pollution values of one particular year did not appear in the graph he was showing dur-ing a presentation, the presenter very calmly replied “Oh, we took that year´s value out because it was too high”.

During those days I learned one crucial thing about how to work in China: the people here are re-ally interested in technical details and you have to know very well, and by heart, the “key numbers” of your trade because you are go-ing to be asked, in the middle of a huge meeting, something like “Thanks Andrew for your expla-nation about how watersheds are organized in Spain, but please can you tell us which is the maximum concentration in milligrams per liter of nitrates for water that is to be discharged directly into a protected area in Spain? And Ammonia? “A question to which you must re-spond with a specific number, here a poker face doesn´t do the trick.

After nearly three years with the hardworking-some-what-crazy Australians I got an opportunity to work with a Spanish company, Tradebe, this time being in charge of two environmental feasibility studies, with potential subsequent investment, in two cities in the prov-ince of Jiangsu. My job was to lead the consulting team and represent the company in China, which in-cluded much technical work, field visits, infrastructure calculation and dimensioning of plants, study of lo-cal environmental regulation, and

English Version

Andrés Martin CTO Chief Technology Officer

UWI China at United Waters International

Page 22: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

22 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

a long etc. but what I didn´t expect was that it would also cost me half a kidney. The thing is that working in China often involves drinking large amounts of Baijiu, the common lo-cal distilled liquor with a very pecu-liar smell and taste (in truth, it’s real-ly terrible unless you drink the really good one i.e. Maotai or Wuliangye, costing several hundred euros a bot-tle). This led me to another key thing required to understand Chinese culture: in comparison with Spanish culture the oriental culture can be considered more serious, so to open up and mingle better in social events everyone simply gets pissed drunk. This leads to situations where the local leader on duty, usually with a very serious and solemn face, is now completely red singing a song with you and giving you a hug after drink-ing a whole bottle of beer in one gulp and forcing you to do the same. Of course the issue is that the next day everyone has to be up at 7am sharp to continue working.

Right now I work for a Swiss start-up investing in water treatment plants in China using its own pro-prietary biological technology, and I’m not based in China but in Hong Kong traveling extensively to monitor the plants, making feasibility studies, meet with the Chinese team, etc.

I’m still studying Chinese after more than seven years and I con-sider my level “intermediate”, this goes for those of you who want to come to China and learn the lan-guage in a year, I think this is like running a marathon, not the 100 meters sprint.

And yes, studying Mandarin an-swered my original question, and now I know that you can only

meaningfully understand people behavior here if you speak the lan-guage, if only a little, in order to understand the subtleties of social interactions, much more complex than in Europe. This applies at the social level but even more strongly when doing business.

La primera vez que vine a China fue para construir proyectos de abastecimiento de agua en co-munidades rurales Tibetanas con una ONG. Hacía dos años que me había graduado de ingeniería in-dustrial y no sabía prácticamente nada sobre tanques, tuberías, pre-siones, caudales, topografías, y un largo etcétera. Evidentemente no se lo dijimos a nadie y a mí me presentaron como a un super ex-perimentado ingeniero de agua y saneamiento.

Mi supuesta larga experiencia quedó en duda probablemente durante la puesta en marcha de los proyectos al sorprenderse la gente cuando me veían correr sudando de fuente a fuente para asegurarme de que la presión llegaba bien a todas partes del pueblo. Como me dijo Penba, el técnico encargado de dirigir la obra: “Andres tu asegúrate de que los cálculos están bien hechos porque yo te construyo lo que tú me diseñes, pero si los cálculos no están bien..”. Os podéis im-aginar la presión que te da eso y sobre todo conmigo pensando “Si Penba supiera que he hecho los cálculos a mano..”.

Aunque estaba trabajando en Ti-bet, en aquel entonces me intere-sé mucho por la cultura China.

Para mí la atracción era lo enig-máticos que me parecían los Chi-nos Han, no podía comprender-los, y empecé entonces a estudiar Mandarín para ver si pudiendo hablar con ellos la cosa mejoraba.Después de Tibet deje China du-rante varios años, siempre tra-bajando y avanzando mis cono-cimientos en temas de agua, y no volví hasta el 2007, esta vez con una beca de “La Caixa” para estudiar un MBA en CEIBS. Du-rante esos 18 meses sí que pude ponerme a fondo con el tema del Chino, y me saqué el nivel 3 del HSK (examen oficial de Chino), mientras aprendía la teoría de cómo hacer negocios y disfrutaba de los encantos de Shanghai y “la vuelta al cole” (con todo el respe-to, si has estudiado ingeniera en España, hacer un MBA es como volver al cole).

Después del MBA empecé a tra-bajar para una consultora medio-ambiental Australiana y a aplicar lo aprendido, esta vez finalmente con un salario decente (las ONG no pagan bien, en dinero me re-fiero). Realizábamos proyectos principalmente para entidades multilaterales, intentando solu-cionar los graves problemas me-dioambientales de China. Este trabajo me dio acceso de primera mano a expertos medioambien-tales Chinos a agencias de agua y medioambiente Chinas, y a ver su forma de trabajar. Nuestros expertos Australianos se volvían locos explicando qué deberían hacer los expertos locales, pero a veces pensaba yo que el trabajo les venía un poco grande porque las cantidades de polución que se manejan aquí eran varios órdenes de magnitud mayores, en todos los sentidos, que en Australia.

Versión Castellana

Page 23: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 23

Durante esta etapa aprendí una cosa crucial sobre la forma de trabajar en China: la gente se fija mucho en los detalles técnicos y te tienes que saber muy bien, y de memoria, los “números” de tu profesión porque te los van a preguntar en medio de alguna reunión que tengas con 30 per-sonas asistiendo. Algo del estilo “gracias Andrés por tu explicación de cómo se organizan las cuencas hidrográficas en España, pero cual el máximo valor en miligra-mos por litro de nitratos que se puede descargar directamente en una zona protegida en España? Y de Amoníaco?” a lo cual hay que responder con un número y no valen las caras de póker.

Después de casi 3 años con los Australianos me llego una buena oportunidad con una empresa Española, Tradebe, y decidí que sería buena idea volver a trabajar con “los nuestros”, esta vez reali-zando dos estudios de viabilidad para proyectos de tratamiento de residuos, con potencial inversión posterior en dos ciudades de la provincia de Jiangsu. Mi trabajo era liderar el equipo consultor

y representar a la empresa en China, lo cual además de mucho trabajo técnico, visitas de campo, cálculos y dimensionamiento de plantas, estudio de la regulación ambiental local, etc. me costó medio riñón ya que trabajar con el gobierno muchas veces con-lleva beber grandes cantidades de Baijiu, el destilado más típico en China y de muy peculiar olor y sabor (muy peculiar es un eu-femismo, es realmente terrible a no ser que bebas el de mejor cali-dad, que cuesta varios cientos de euros la botella). Esto me llevó a entender otra cosa importante de la cultura China: comparando con España podemos considerar la cultura oriental más cerrada, así que para abrirse y relacion-arse mejor en eventos sociales todo el mundo se emborracha. Esto lleva a situaciones donde el líder local de turno, normal-mente con cara seria y de po-cos amigos, está rojo como un tomate cantando una canción contigo y dándote un abrazo al acabar después de beberse una botella entera de cerveza de un solo trago y forzándote a ti a hacer lo mismo. Eso sí al día sigu-

iente todo el mundo de pie a las 7am a continuar trabajando.

Ahora mismo trabajo para una start-up suiza que invierte en plan-tas de tratamiento de agua en China utilizando tecnología propia, y ya no estoy basado en China sino en Hong Kong pero viajando mucho para supervisar las plantas, hacer estudios de viabilidad, reunirme con el equipo chino, etc.

Aún sigo estudiando Chino más de siete años después de haber empezado y me considero “nivel intermedio”, esto va para esos de vosotros que queréis venir a China y aprender el idioma en un año, yo creo que esto es una maratón no los 100 metros lisos. Eso sí, estudiar mandarín re-spondió mi pregunta inicial, y es que ahora creo que solo se puede comprender correctamente a la gente de aquí si hablas el idi-oma, aunque solo sea un poco, y puedes entender las sutilezas de las interacciones sociales, mucho más complejas que en Europa. Esto es aplicable a nivel social pero incluso más a la hora de hac-er negocios.

Page 24: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

Em fascina l’esperit emprenedor de la cultura xinesa. Són una cultura on, si veuen passar una oportunitat pel davant, la persegueixen i treballen dur per apro-fitar-la.

La bugaderia del costat de casa està regentada per una parella de joves locals. Van obrir la botiga fa un parell d’anys i durant el primer any van treballar els 365 dies, de 8 del matí a vuit del vespre. El seu objec-tiu era captar clientela, oferint un bon servei i dispo-nibilitat. Un any després, les coses anaven bé i van decidir prendre’s la seva primera setmana de vacan-ces. Poc després, amb una clientela estable, van in-formar que en endavant els dimecres farien descans.

Encara no fa dos anys que van obrir la botiga, i fa uns dies l’home em va explicar que la seva dona ja no treballa a la bugaderia. Han decidit obrir un restau-rant i ara ella treballa allà. Ell ja té força controlada la càrrega de treball de la bugaderia, i ella s’ocupa del restaurant i les 6 persones que han contractat.

Un altre exemple d’emprenedoria encara més inte-ressant és el de l’empresa Coils Lam. El Sr. Lam, presi-

dent i fundador d’aquesta empresa fabricant de bobi-nes, va emprendre el seu projecte fa 30 anys. Va obrir un petit taller de 10m2 (sí, 10m2, això és Hong Kong!) per fabricar bobines. Avui dia, compta amb milers de treballadors i cotitza a la borsa de Hong Kong (codi: 0759). Però això no és tot. A finals de 2009, veient que el negoci patia les conseqüències de la crisi finan-cera, va decidir crear un negoci complementari a la fabricació de bobines elèctriques. Es va decantar per obrir una botiga d’Snacks japonesos. La clau de volta d’aquest nou negoci era que compartia recursos amb l’empresa de bobines. El mateixos departaments de l’empresa de bobines (comercial, compres, logística, etc), que tenien molta relació amb el Japó, també s’havien d’ocupar del negoci d’snacks japonesos. En tres anys ha obert 150 botigues i la facturació de l’em-presa cotitzada amb el codi: 0759 està dividida en 70% snacks i 30% bobines.

És clar que una empresa de bobines i una cade-na de botigues d’Snacks japonesos no tenen res en comú, però el Sr. Lam va decidir anomenar la botiga d’snacks amb el codi de Coils Lam a la borsa de Hong Kong: 759 Store.

THIS IS CHINA

Raül Guerra General Manager, Invest in Catalonia

EMPRENEDORS A HONG KONG

24 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

Page 25: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

I admire Hong Kong’s spirit for doing business. Wherever there is an opportunity, there is somebody ready to take it, work hard and make it successful.

Nearby my place there is a laundry shop managed by a local couple. They did open the shop two years ago, and during the first year they did work 365 days, from 8:00 am to 8:00 pm. Their main objective was to attract new customers by offering a good quality of service and full availability. During the second year, the business was already running quite well, for first time in one year they took a week of holidays. After that, with a good base of loyal customers, they estab-lished a day off, Wednesday.

Now it is just 2 years since they opened and only the husband is at the shop. When I asked him for his wife, I was surprised to know that she had started a new business. She just opened a restaurant and al-ready employs 6 people!

Another example of entrepreneur’s spirit in Hong Kong is Mr. Lam. He is the founder of a manufactory of coils - Coils Electronic Co. The project started 35 years

ago in a tiny workshop of 10 sq. meters (yes only 10. This is Hong Kong!). Nowadays, employs thousands of people and it is a listed company on the Hong Kong Stock Exchange (HK-0759). But that is not all, by 2009 when Coils Electronic was suffering the effects of the financial crisis, Mr. Lam decided to create a side busi-ness, a kind of business that would have synergies with the coils business. He set up a Japanese Snack shop! The key of setting up such a business, was to share the resources of the coil’s business. He had an extensive sales and after-sales network in Japan (main market for his coils), but due to the crisis had to restructure the company. One solution was to transform part of the sales department into a purchase department for snacks (mainly sourced in Japan).

Three years later, Mr. Lam had open 150 shops, and the turnover of business was mostly based on the snacks division (70%) and the rest based on the coils. At first sight there is no connection between coils and Japanese snacks, but Mr. Lam was able to connect them. Not only by transforming internal departments, also by giving the Stock Exchange code from the coil company to the snack chain: Store 759.

ENTREPRENEURS IN HONG KONG

English Version

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 25

Page 26: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

26 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

HISTÒRIAChinese inventions: porcelain

PPorcelain was invented in China. Although the exact date of the invention is still un-known, it seems that the earliest porcelain was created during the Han dynasty, in the

Later Han period (25-220 AD). However, as many studies1 have demonstrated, it is possible to talk about ‘proto-porcelain’ or ‘primitive porcelain’ dur-ing the Shang Dynasty (1200 BC), which was made with special porcelain clay containing less than the normal amount of iron, then with a vitrified pottery material, and finally high-fired. As Fang Lili points out, there were three basic requisites to produce primitive porcelain: firstly, the selection of raw mate-rial and treatment; secondly, the use of high temper-atures, at least 1200ºC, and thirdly, the liquid glaze which was applied to the piece and also fired at high temperatures2.

Although the same Chinese character (ci瓷) is used to refer to both porcelain and stoneware, the two are different. Stoneware is opaque and rough, and is fired at a lower temperature (between 500 and 1200ºC). Porcelain, on the other hand, is vit-rified pottery with a translucent body and is fired at a high temperature. It is easy to identify by the ringing sound and resonance it has when struck. In fact, the most striking feature of porcelain is that it is translucent; i.e. light can pass through it. This is because when the opaque Chinese clay (ka-olin) is mixed with transparent glass, the material obtained is translucent. This characteristic was included in many of the Western chronicles. In

851, in the first Western reference to Chinese por-celain, the Arab merchant Suleiman who had seen its production in Guangzhou wrote: “The Chinese have a fine clay of which they make drinking ves-sels as fine as glass; one can see the liquid con-tained in them”3. Some centuries later, González de Mendoza described it in similar terms in ‘His-tory of the most notable things, rites and customs of the great Kingdom of China’ (Historia de las co-sas más notables, ritos y costumbres del gran reino de la China) (1585): “It is so beautiful that it looks like fine glass”.

The Chinese porcelain technique was fully devel-oped during the Song (960-1279) dynasty, with new methods used in the process of modelling materials. At that time, Song porcelain was famous worldwide and “the so-called Five Great Kilns were the cream of the crop”4. In the following dynas-ties, Yuan (1279-1369), Ming (1368-1644) and Qing (1644-1911), techniques continued to improve until the porcelain obtained was of a truly high quality. During the Ming dynasty the blue and white por-celain of Jingdezhen, in the northeast of Jiangxi province, was very famous. Jingdezhen had been selected as one of the imperial production centres in the 11th century during the Song dynasty, be-cause of its ideal location near to natural resources such as many kaolin deposits and its transportation facilities. During the Ming dynasty this centre be-came important for its blue porcelain, which was obtained by adding cobalt.

Anna BusquetsPrograma d’Àsia oriental. Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats. Universitat Oberta de Catalunya.

References and further reading:FANG, L. (2005) Chinese Ceramics. Beijing: China Intercontinental Press. TEMPLE, R. (1987) El genio de China. Cuna de las grandes civilizaciones de la humanidad. Madrid: Debate.

English Version

Page 27: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 27

There are numerous historical records describing the porcelain manufac-turing process and kilns, some of which were under imperial control. As with other aspects of Chinese civilization, porcelain production was very well organized and kiln workers were split into specialized groups for each step of the process to ensure the utmost quality of the final product. In fact, for many centuries the production process was kept top secret from the eyes of foreigners.

In the 9th century, Chinese porcelain ar-rived in Central Asia through the Silk Road and foreign countries immediately sought the formula to obtain such a high quality material as porcelain. Chinese porcelain has been shipped abroad since as early as the Tang dynasty, and by the Song dynasty there was a well established shipbuild-ing industry, producing ships with ten masts and ten sails to accommodate 400-500 people and up to 150,000 kg of cargo, as Fang Lili describes5.

Porcelain exports continued during the Yuan, Ming and Qing dynasties, and Jingdezhen porcelain mo-nopolized overseas markets such as Japan, many Southeast Asian countries and Europe. In the 17th century, porcelain became a sought-after product among upper-class Europeans and large quantities of pieces arrived in many countries.

1 For example, Fang Lili and Yin, M; Rehren, T; Zheng, JM; (2011) “The earliest high-fired glazed ceramics in China: the composition of the proto-porcelain from Zhejiang during the Shang and Zhou periods (c. 1700-221 BC)”. In Journal of Archaeologi-cal Science , 38 (9) p.2352-2365. 10.1016/j.jas.2011.04.014.2 Fang, p. 23. 3 http://www.silk-road.com/artl/porcelain.shtml.old (last seen 2015.01.09)4 Fang, p. 58. 5 Fang, p.114.

Page 28: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

28 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

Page 29: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 29

La inversión extranjera directa en China aumenta un 1,3 por ciento en octubreLa inversión extranjera directa en China ha aumentado un 1,3% en oc-tubre respecto al mismo mes de 2013 hasta los 6.830 millones de euros. Este incremento supone una desacelera-ción de seis décimas en relación con septiembre, aunque en agosto experi-mentó un fuerte descenso interanual del 14%. En el acumulado del año, la inversión extranjera entre enero y oc-tubre, en la que las cifras ministeriales no incluyen el sector financiero, sumó 76.800 millones de euros, un 1,2% menos con respecto a los 10 primeros meses de 2013.Informació: ft.comstraitstimes.com

Un dragón entre iguanas: La relación económica y financiera de China con América LatinaInforme del Fondo Monetario In-ternacional (FMI) sobre la crecien-te expansión global en el comercio mundial de China, que ha aumentado significativamente sus lazos económi-cos y financieros con América Latina en los últimos años. De hecho, ell co-mercio bilateral entre China y Améri-ca Latina ha crecido exponencialmen-te desde la década de 2000, a partir de 12.000 millones de dólares en el año 2000 de 289.000 millones de dólares en 2013.Informació: imf.org

Los servicios compartidos en ChinaLa consultora KPMG examina las con-sideraciones prácticas a tener en cuenta para valorar el establecimiento de un centro de servicios compartidos (CSS) en China. En un primer momento pue-de suponer una mayor inversión, sin embargo KPMG valora que los servicios compartidos pueden proporcionar una multitud de beneficios estratégicos a largo plazo, que pueden compensar los costes a corto plazo, y aporta datos de su propia experiencia.Informació: kpmg.com

Bionatur logra un contrato para des-contaminar el cielo de ChinaLa empresa Bionatur Biotechnologies de tratamiento de gases contaminan-tes, con sede en Barcelona y fábrica central en Huesca, ha firmado un con-venio con una empresa china por el cual descontaminará el cielo de China a través de un sistema de filtros pro-pio, con el que han demostrado elimi-nar completamente las emisiones de dióxido de azufre. Para ello, cuentan con unos cincuenta trabajadores en su planta oscense y otros tantos en los centros de investigación en Barcelona. Informació: heraldo.es

China recorta las tasas de interés para combatir la ralentización Tras meses de tímidas medidas, China ha anunciado que recortará los tipos de interés, la primera de una serie de acciones para flexibilizar su política

monetaria y poner fin a la ralentiza-ción de la segunda economía mun-dial. El viernes, por primera vez desde 2012, el banco central chino (PBOC) anunció una bajada de los tipos en los depósitos (en 0,25 puntos porcentua-les, hasta 2,75%) y en los préstamos a un año (en 0,40 puntos porcentuales, hasta 5,6%). Sin embargo, esta inespe-rada decisión, celebrada por los mer-cados, podría ser insuficiente para atajar la ralentización de la economía china, según los expertos.Informació: expansion.comnytimes.com

El mercado de componentes para automoción en China 2014Estudio del mercado de componentes para automoción en China. Tras pre-sentar la definición y características del sector, analiza la oferta y la de-manda, así como los precios y la per-cepción del producto español. Infor-ma sobre los canales de distribución, el acceso al mercado, las perspectivas y oportunidades del sector, e infor-mación práctica de interés. En otros epígrafes incluye aranceles, datos de producción del sector y principales puertos de China.Informació: icex.es

El Banco de China pronostica un crecimiento del PIB en 7,2% para 2015El Banco de China (BCh) ha pronos-ticado que el producto interior bruto

NOTÍCIES

Selecció del butlletí d’economia de Casa Àsia

Page 30: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

30 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

(PIB) de China aumentará alrededor del 7,2% en 2015, una cifra menor al objetivo establecido para este año. El dato indica que la economía china podría continuar desacelerándose, ya que China buscaba que su PIB crecie-ra un 7,5% en 2014. Informació: news.xinhuanet.comglobaltimes.cn

La actividad manufacturera de China cae a mínimos de seis meses en no-viembreEl indicador del sector manufacturero de China se ha situado en noviembre en 50 puntos, lo que representa su peor lectura en seis meses y sugiere que la segunda economía más grande del mundo sigue perdiendo impulso y agrega presión sobre las autoridades para que incrementen las medidas de estímulo después de recortar los tipos de interés el mes pasado. Los analistas esperan más medidas en los próximos meses, además de la bajada de tipos de finales de noviembre.Informació: bbc.comeuropapress.es

China, el G20 y la gobernanza eco-nómica globalAnálisis sobre el acercamiento de China a la gobernanza económica global, en la que buscará papeles más relevantes en las instituciones internacionales aun-que preservando lo que le ha permitido crecer hasta ahora.Informació: lowyinstitute.org

El mercado farmacéutico chino y los socios de ventasLa consultora InterChina explora la remodelación de la industria farma-céutica de China, identificando las di-ferentes organizaciones de contratos de vendas y futuros partners.Informació: interchinaconsulting.com

El mercado de componentes para automoción en China 2014Tras presentar la definición y carac-terísticas del sector, analiza la oferta y la demanda, así como los precios y la percepción del producto español.Informació: icex.es

Llega a España el primer tren co-mercial directo desde ChinaTras tres semanas y 13.000 kilómetros de viaje, el primer tren de mercancías

de la línea ferroviaria directa entre China y España, la más larga del mun-do y bautizada como “la nueva ruta de la seda”, ha llegado a Madrid, donde lo ha recibido la ministra de Fomen-to, Ana Pastor. Este tren se ha conce-bido como una prueba para analizar la posible implantación de una ruta regular, es operado por las empresas alemanas IRS y DB Schenker Rail, a través de su filial Transfesa, participa-da por Renfe.Informació: lavanguardia.com

La inflación en China cae a un míni-mo de cinco añosLa inflación de China cayó en no-viembre a su nivel más bajo en cin-co años al aumentar el índice de precios al consumo (IPC) un 1,4% interanual, el menor registro desde noviembre de 2009. El IPC chino creció dos décimas menos que en octubre, cuando se mantuvo en el incremento interanual del 1,6% que ya experimentó en septiembre, tras una subida del 2% en agosto. En el acumulado de los once primeros meses del año, los precios subieron un 2% en China, cifra por debajo del objetivo anual del 3,5% fijado por el gobierno chino.Informació: cnnexpansion.comstraitstimes.com

China desbancará a Estados Unidos como líder de la economía mundial a final de añoChina ya es la primera economía del mundo según Market Watch, que recoge que el Fondo Monetario In-ternacional ha señalado que China registrará una producción de bienes y servicios en términos reales por valor de 17.600 billones de dólares, mien-tras que la producción estadouniden-se alcanzará los 17.400 millones de dólares. De hecho, China contribuye ahora con un 16,5% de la producción total del planeta, frente al 16,3% co-rrespondiente a Estados Unidos.Informació: es.euronews.com

Pronóstico económico: China 2015Pronóstico anual de Interchina Con-sulting, basado en entrevistas con más de 50 CEO de en China y la informa-ción de más de 200 ejecutivos de alto nivel de China. 2015 estará marcado por el ritmo acelerado de reformas, con turbulencias económicas y un

crecimiento heterogéneo. Las empre-sas deben evitar distraerse por la vo-latilidad económica y focalizarse en la búsqueda de oportunidades.Informació: interchinaconsulting.com

Estudio del mercado de la confec-ción textil en ChinaTras presentar la definición y carac-terísticas del sector, analiza la oferta y la demanda, así como los precios y la percepción del producto español (datos 2010 - 2013). Informa sobre los canales de distribución, el acceso al mercado, las perspectivas y opor-tunidades del sector, e información práctica de interés. En otros epígra-fes incluye cuotas de mercado de los principales competidores en moda masculina, partidas arancelarias que requieren el certificado CIC, etc.Informació: icex.es

Net Craman se convierte en el pri-mer bufete español con licencia para ejercer en Hong KongEl despacho Net Craman Abogados se ha convertido en el primer y único des-pacho de abogados y asesores tributa-rios español, con licencia para ejercer como Firma Extranjera (“Foreign Law Firm”) en Hong Kong, después de ha-ber sido aceptado como miembro por el Colegio de Abogados de Hong Kong. Hasta la fecha ya era el único bufete español con oficinas propias y licencia para operar en el sur de China, Guan-gzhou (Cantón) desde 2007.Informació: net-craman.com

El PIB de China se ralentizará al 7,4% en 2014 y al 7,1% en 2015 según el Banco Central El Banco Central de China ha indica-do en un informe que el crecimiento económico del gigante asiático podría sufrir una desaceleración en 2015 has-ta el 7,1% desde el 7,4% del presente año, ante la debilidad del sector in-mobiliario. El análisis señala que la creciente demanda mundial de pro-ductos podría dar un fuerte estímulo a las exportaciones pero sin la fuerza necesaria para contrarrestar el impac-to de la débil inversión inmobiliaria. Se prevé que las exportaciones chi-nas crezcan un 6,9% en 2015, desde el 6,1% alcanzado este año. Informació: expansion.comstraitstimes.com

Page 31: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

El sector de la arquitectura en China 2014Estudio de mercado sobre el sector de la arquitectura en China (datos 2008–2012). Tras presentar la defini-ción y características del sector, ana-liza la oferta y la demanda, así como la percepción del producto español. Informa sobre el acceso al mercado, las oportunidades del sector, e inclu-ye información práctica de interés. En otros epígrafes incluye datos de inte-rés para el sector.Informació: icex.es

El ascenso de un nuevo gigante chi-no de smartphones: XiaomiEl fabricante de teléfonos inteligen-tes número 1 en China es ya Xiaomi, superando la eterna rivalidad entre Samsung y Apple. Xiaomi en tan solo tres años se ha convertido en el tercer fabricante de teléfonos más grande del mundo, nació en 2010 con la mo-desta voluntad de ofrecer teléfonos elegantes a precios competitivos.Informació: nytimes.com

Actualización del Asian Develop-ment Outlook 2014Esta actualización del ADO 2014 rea-lizada por el Banco Asiático para el Desarrollo revisa las perspectivas de crecimiento para los países asiáticos en desarrollo, que se mantienen esta-ble. El producto interior bruto total se espera que crezca un 6,1% en 2014, el mismo que en el año anterior, con una

ligera revisión a la baja de la previsión del 6,2% respecto al ADO 2014 inicial. Las proyecciones de crecimiento se revisaron a la baja para el Asia Central, Asia Oriental y el Sudeste Asiático.Informació: adb.org

La digitalización de las empresas chinasHasta hace poco, la economía de In-ternet en China fue impulsada por el consumidor y no por el tejido em-presarial. De hecho, el país es líder mundial en número de usuarios de Internet. Sin embargo, las empresas chinas se han quedado hasta ahora por detrás de Estados Unidos y otros países desarrollados en el uso de In-ternet para ejecutar estrategias en sus negocios.Informació: mckinsey.com

La economía China crece a su me-nor ritmo en los últimos 24 añosLa economía de China creció un 7,4 % en 2014, el incremento más bajo desde 1990, al generar un producto interior bruto (PIB) de 63,64 billones de yuanes (10,4 billones de dólares). Los datos oficiales de crecimiento se quedan una décima por debajo de lo que se había fijado como meta Pekín (7,5%) y confirma la tendencia a la ra-lentización de los últimos ejercicios, tras incrementos del 7,7% en 2013 y 2012, y del 9,3% en 2011.Informació: wsj.comelpais.com

Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085,per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça:

[email protected]

Cobertura integral del 100% dels riscos

Selecció

China Trade Laws & Regulationslaw.e-to-china.comPàgina web que facilita l’accés a legis-lació mercantil de la Xina.

China International Electronic Commerce Networken.ec.com.cnPortal sobre el comerç exterior xinès, així com les principals àrees d’inver-sió exterior. Inclou estadístiques de comerç exterior, inversions, produc-ció, entre d’altres i noticies.

Page 32: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

32 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

BORSA DE TREBALL

EL CANDIDATO REPORTANDO EL DIRECTOR GENERAL SE ENCARGARÁ DE:

• Gestión de los departamentos de Producción, Logística y Almacenes.

• Gestión de las fábricas externas ubicadas en China. • Búsqueda de nuevas oportunidades en China (nuevas fábricas,

productos, operaciones logísticas entre otros). • Gestión del budget del departamento y máximo responsable

con Dirección de nuevas inversiones. • Control de costes e inversiones del departamento. • Visión estratégica del departamento. • Gestión de un equipo de 5-6 personas.

REQUISITOS DEL PUESTO:

• Candidato con estudios superiores. Muy valorable Ingeniería. • Imprescindible inglés negociación. • Imprescindible experiencia trabajando con mercado Asiático. • 4-5 viajes anuales a China. • Candidato con visión de negocio, estratégico con altas dotes

de negociación. • Orientación a resultados. • Autónomo.

Contactar Michael Page

Director de operaciones con inglés.Empresa sector Juguetería.

Page 33: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 33

Inspector industrial.Empresa de servicios

• Shanghai, China (China) • Publicada el 05 de enero • Salario no disponible • Experiencia mínima: al menos 2 años • Tipo de oferta: jornada completa

DESCRIPCIÓN

Empresa de inspección de ámbito nacional e internacional, necesita incorporar para trabajos en China, un ingeniero para el Departamento de Inspección Industrial para realizar tareas de inspección.

Trabajo principalmente en China, con viajes puntuales a otros lugares.

• Tipo de industria de la oferta: otras actividades• Categoría: Ingenieros y técnicos - Industrial • Departamento: Inspeccion industrial• Nivel: Empleado• Personal a cargo: 0• Número de vacantes: 1

REQUISITOS

• Estudios mínimos• Ingeniero Técnico - Industrial• Experiencia mínima: al menos 2 años• Requisitos mínimos: - Experiencia de al menos 2 años. - Experiencia anterior en el campo de inspección. - Disponibilidad para estancias largas en extranjero.. - Alto nivel de Ingles.

Contactar InfoJobs

Page 34: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

34 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

LINKSD’INTERÈSCentre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat

Casa Àsiawww.casaasia.es

China International Machine Toolwww.cimtshow.com

ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior)www.icex.es

China Dailywww.chinadaily.com.cn

Casa de España . Shanghaicasaespanashanghai.com

Sinalunyawww.sinalunya.com

Casal Català de Shanghaiwww.wix.com/casalshanghai/ccshanghai#

Institut Confuci (Barcelona)www.confuciobarcelona.es

China Yiwu International Machinery Industry Fairwww.jixie-expo.com

CHINE PLUS. La revue de pressewww.chine-plus.com

Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xinajjw.mei.gov.cn/english/index.htmlcmif.mei.gov.cn

CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Servicewww.china-briefing.com

BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGEwww.bswomenb.com

CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Onlinehttp://www.cantonfair.org.cn/en/

ACC10 Invest in Cataloniawww.investincatalonia.com

China Association for Science and Technologywww.cast.org.cn

ROCA JUNYENT Departament Asian Deskwww.rocajunyent.com

Portal del Centre de Certificació de la Xina - CQC: China Quality Certification Centrewww.cqc.com.cn/english/index.htm

Net-Cramanhttp://www.en.net-craman.com/internacio-nal_eng.html

China – CSR MAP (Responsabilitat social corporativa)www.chinacsrmap.org/index_EN.asp

Observatorio de la Política Chinawww.politica-china.org

Export to Chinawww.e-to-china.com/

Centre europeu per a PIME’swww.eusmecentre.org.cn/

Page 35: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 35

Amb la col·laboració i el suport de:

Amb el patrocini de:

Page 36: News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

36 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

NEWSENGINYERSXINA2015 // FEBRER - MARÇ

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona

Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat