20

13

//

OC

TU

BR

E -

NO

VE

MB

RE

“STRATEGY WITHOUT TACTICS IS THE SLOWEST ROUTE TO VICTORY. TACTICS WITHOUT STRATEGY IS THE NOISE BEFORE DEFEAT.”

SUN TZU, THE ART OF WAR, 500 BC.

NEWSENGINYERSXINA

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Equip de redacció:

Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona,

Martha Hobart d’AiB Traductors i Intèrprets.

Equip de corresponsals:

Eduard Carreira – Shanghai, Cristina Castillo – Shanghai, Sergi Escorihuela – Shanghai, Irene Fiol – Shanghai, Guillem Pagès – Shanghai, Gil Serra – Shanghai, Alexis Roig – Shanghai, Àlex Quintieri – Hong Kong, Marc Boix – Kai-

ping, Albert Ferrari – Kaiping, Raül Guerra – Hong Kong, Sara Fusté – Guangzhou, Roger Sallent – Guangzhou, John Waller – Beijing, Javier Ycobalzeta – Beijing, Xavier de Vicente – Shenzhen, Girbal Balart – Jiangmen,

Pablo Trujillo – Hong Kong, Santi Codina – Suzhou i Leire Mancisidor – Kunshan (Shanghai).

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 BarcelonaTel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu elec-trònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han orga-nitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de la UPC a través d’UPC-ALUMNI. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desem-bre, de Protecció de Dades de Caràcter Perso-nal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis,

celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades.

Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel-lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans se-güents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per es-crit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona.El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials

de Catalunya tenen interès que aquest NEWS funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa respon-sable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions in-closos en els articles d’opinió.

Pots enviar comentaris, suggeriments, subs-cripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

xina@mail.eic.cat

Difusió del NEWS:

Maquetació i Disseny Gràfic:

CORRESPONSALS 4

EDITORIAL 6

ACTIVITATS 2013 10

CALENDARI 2013 12

NOTÍCIES 13

INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ 16

VIURE I TREBALLAR A LA XINA 39

THIS IS XINA 43

BORSA DE TREBALL 45

LINKS D’INTERÈS 47

SUMARI NEWSENGINYERSXINA

4

CORRESPONSALS ENGINYERS A LA XINA

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

5

Marc BoixKAIPING

Albert FerrariKAIPING

Xavier de VicenteSHENZHEN

Santi CodinaSUZHOU

Girbal Balart JIANGMEN

Raül GuerraHONG KONG

Roger SallentGUANGZHOU

Sara FustéGUANGZHOU

Cristina CastilloSHANGHAI

Irene Fiol SHANGHAI

Gil Serra SHANGHAI

Eduard Carreira SHANGHAI

Guillem Pagès SHANGHAI

Sergi Escorihuela SHANGHAI

Alexis Roig SHANGHAI

Leire MancisidorKUNSHAN (SHANGHAI)

Àlex Quinteri HONG KONG

Pablo Trujillo HONG KONG

John WallerBEIJING

Javier YcobalzetaBEIJING

6

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Jaume Ribera Doctor Enginyer Industrial

Professor, IESE Business School

Càtedra Port de Barcelona de Logística, CEIBS, Shanghai

Agraeixo l’oportunitat que em donen els companys enginyers de la Comissió de

Política Industrial i Innovació Tecnològica d’adreçar-me al col·lectiu d’enginyers amb in-terès en els desenvolupaments de la Xina. La meva activitat en aquest país es va iniciar l’any 1987 quan vaig anar durant uns tres mesos a impartir un curs al programa màster que les comu-nitats europees havien negociat oferir a Beijing durant un perío-de limitat d’anys. Des d’alesho-res, hi he estat anant amb molta freqüència, vàries vegades per any per col·laborar amb em-preses i fonamentalment per fer cursos de gestió operativa al CEIBS, el que m’ha posat en contacte amb milers de direc-tius xinesos dels qui he pogut aprendre molt d’aquest gran país. En qualsevol altre lloc, a hores d’ara ja hauria de ser-ne un expert, però com que el país ha canviat i continua canviant tant de pressa, es impossible as-solir aquest nivell.

La Xina és un país de contra-diccions, on pots trobar en la

mateixa fàbrica la línia d’assem-blatge automàtic de telèfons mòbils més avançada del món al costat d’una línia manual amb centenars de joves, asseguts un al costat de l’altre, que es passen la llarga jornada laboral inserint manualment un component cadascú per muntar un altre aparell electrònic. També, en un espai de pocs kilòmetres (o tan sols un centenar de metres en una gran ciutat) pots passar de la zona més luxosa als habitat-ges més humils. La Xina dels 80 era molt més homogènia, però el creixement d’aquest 30 anys ha aconseguit que tot i que la si-tuació dels humils hagi millorat molt, no ho hagi fet tant com la dels més afavorits.

La Xina ha aprofitat aquest fort desenvolupament per ser tam-bé el banc del món, deixant di-ners a altres països per tal que comprin els seus productes, el que ha portat a un gran dese-quilibri de la seva balança co-mercial amb quasi bé tothom. Ha aprofitat també el desenvo-lupament econòmic per crear una infraestructura envejable, on han dedicat més del 8% del

PIB durant molts anys. Disposa d’una xarxa de ports ben con-nectats (algun com el de Yangs-han a Shanghai, a uns 30 km de la costa, en aigües profundes), trens d’alta velocitat que con-necten les ciutats més impor-tants, aeroports (uns 70 de nous en els darrers 20 anys), auto-pistes i autovies (més de 40.000 nous km), etc.

Paral·lelament, el consum tam-bé ha crescut, tot i que no s’as-sembla encara al que hi ha a casa nostra. La nova classe mitjana va creixent i vol poder gaudir d’allò que nosaltres ja fa anys que te-nim (una seguretat social, una bona xarxa d’hospitals, vacan-ces, un cotxe, ...).

Tot i que el nombre de cotxes per habitant ha crescut, segueix essent baix comparativament al nostre, però en algunes ciutats ja no pot créixer més i fa anys que hi ha limitacions a la com-pra, matriculació o circulació de vehicles. Com que el nom-bre de fabricants de cotxes (i de molts altres productes) encara ha crescut més, només podran sobreviure exportant, i per això

EDITORIAL

7

anirem veient encara més i més productes xinesos intentat en-trar en els nostres mercats.

Lògicament, aquest creixement no ha sigut sense costos, ja que la contaminació és mot alta en totes les seves possibles formes, de l’aire, dels rius i llacs, dels terrenys agrícoles, d’aliments,... i això fa que els xinesos que po-den, es plantegin enviar la fa-mília fora, i em pregunten, per permisos de residència a Espa-nya. Ja es veu que les notícies volen.

De ser la fàbrica del món, la Xina ha passat a ser també un mercat important del món, i la majoria d’empreses que te-nen èxit a la Xina ja no són les que fabriquen allà per tornar a vendre als països occiden-tals, doncs els costos laborals i de transport han anat pujant i s’han sumat a la variació en tipus de canvi, sinó els que es-tant fabricant allà per satisfer el mercat xinès, un mercat que vol comprar productes de mi-llor qualitat i que creu (jo crec que amb raó) que els productes dissenyats i fabricats per mol-

tes empreses estrangeres enca-ra són millors que els xinesos.

La Xina segueix essent un país de possibilitats, però diferents de les que hi havia fa unes dècades, doncs hi ha interès per part del govern en fabri-car productes amb més valor afegit i en fer créixer el seus mercats. I això ho faran en col·laboració amb empreses estrangeres o sols. Per exem-ple, aquests dies, s’ha signat un acord entre Haier i Fagor per fabricar en una nova plan-ta conjunta a Polònia, neveres per vendre a Europa.

També hi haurà oportunitats en el món dels serveis, i en el de la gestió mediambiental, on la Xina va molt endarrerida. En tots aquest àmbits, la Xina ha d’anar trobant l’equilibri, i en aquest camí encara pot oferir moltes oportunitats als nostres empresaris, encara que potser enlloc de portar la fàbrica cata-lana a la Xina, com es feia fa uns anys, ara calgui analitzar com es pot treballar amb les empre-ses xineses que venen a Europa, Àfrica o Amèrica Llatina.

M’agradaria acabar aquest article felicitant la iniciativa de la publicació del News En-ginyers Xina que pot acostar aquest fascinant món xines als companys enginyers catalans i els pot despertar l’interès per aquest país, encara bastant desconegut, que representa tot sol una cinquena part de la po-blació d’aquest món (que per ara és l’únic que tenim).

Moltes gràcies, companys!

Versió en Català

8

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

I am grateful for the op-portunity given me by my fellow engineers from the Industrial Policy and

Technological Innovation Committee to address engi-neers interested in develop-ments in China. My activity in this country began in 1987 when I spent three months teaching a course in the Mas-ter’s program negotiated by the European Communi-ties for a limited number of years in Beijing. Since then I have gone there often, sev-eral times a year to work with companies and especially to teach courses in opera-tional management at CEIBS, which has put me in contact with thousands of Chinese managers from whom I have learned much about this great country. Anywhere else, by now I would be an expert, but the country has changed and continues changing so fast that it is impossible to achieve that level.

China is a land of contradic-tions. In a single factory you can find one of the most ad-

vanced automated assembly lines for mobile phones in the world alongside a manual line with hundreds of young peo-ple seated in a row throughout the long working day, each one manually inserting a com-ponent to assemble another electronic device. Likewise, in a space of a few kilometers (or even a hundred meters in a large city), you can go from a luxury neighborhood to the humblest of dwellings. The China of the 80s was much more uniform, while the growth of the past 30 years has resulted in great improve-ments for the most humble, but much less than for the more favored.

China has exploited this strong development to become the world’s bank, lending money to other countries to purchase its products, which has greatly upset the equilibrium in its trade balance with nearly eve-ryone. The country has also leveraged economic develop-ment to create an enviable infrastructure, to which it has targeted more than 8% of its

GDP for many years. It has a network of well-connected ports (such as from Yangshan to Shanghai, some 30 km from the coast in deep water), high-speed trains linking major cit-ies, airports (some 70 new ones in the past 20 years), express-ways and motorways (over 40,000 new km), etc.

Along with this, consumption has also grown, although it is not yet like ours. The new middle class is growing and wants to enjoy what we have had for years (social security, a good network of hospitals, vacations, cars and more). The number of cars per person has grown, although it is still low compared to ours. But in some cities it can no longer grow and limitations have been placed on the purchase, reg-istration and use of vehicles. Since the number of automo-bile manufacturers (and many other products) has grown even more, they can survive only by exporting, and we will be seeing more and more Chi-nese products coming into our markets.

EDITORIAL

Jaume Ribera Doctor in Industrial Engineering

Professor, IESE Business School

Port of Barcelona Chair of Logistics, CEIBS, Shanghai

9

English Version

Of course, this growth has not been without costs. Pollution is very bad in all its forms: air, rivers and lakes, farmland, food, etc. As a result, Chinese people who have the means want to send their families abroad and ask me about resi-dence permits in Spain. Obvi-ously, news travels fast.

From being the factory of the world, China has also become an important world market. The most successful compa-nies in China are no longer the ones that manufacture there to sell to Western countries, be-cause labor and transport costs have risen and are a factor in addition to exchange rate vari-ations. The balance has now tipped in favor of companies that manufacture locally for the Chinese market — a market that wants higher-quality prod-ucts and believes (rightly so in my opinion) that products de-signed and made by many for-eign companies are still better than Chinese products.

China is still a country of pos-sibilities, but of different kinds

than in past decades. The gov-ernment is interested in mak-ing goods with more added value and in seeing local mar-kets grow, which they will ac-complish in collaboration with foreign companies or on their own. For example, an agree-ment was signed recently be-tween Haier and Fagor to build a new plant jointly with Poland for making refrigerators to sell in Europe.

There will also be opportuni-ties in the world of services and environmental manage-ment, where China is far be-hind. China must find a bal-ance in all these areas and it is along these lines where it can offer many opportunities for our businesses, although it may not be by moving the fac-tory from Catalonia to China as in past years. Now it is a matter of determining how to work with Chinese companies that sell to Europe, Africa and Latin America.

I would like to end by applaud-ing the initiative taken by Chi-na Engineering News, which

can bring this fascinating Chi-nese world to fellow Catalan engineers and arouse interest in this still little-known coun-try, which alone is home to a fifth of the world’s population (the only world we have for now).

Thank you, colleagues!

10

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Resum Jornada Marketing a la UPC. Joaquim Calsina

ACTIVITATS2013

RESUM JORNADA 6 JUNY 2013-09-12“VENDRE A LA XINA : XARXES SOCIALS VERSUS

CANALS TRADICIONALS ”

El passat Dijous, 6 de juny va tenir lloc a l’Aula Master del Cam-pus nord UPC una nova sessió de la Comissió Política industrial

i Innovació Tecnològica promoguda per el Grup Xina. El mo-derador de la Jornada va ser en Joaquin Calsina Sales Manager

Espacio Solar i membre del GT Xina.

11

De la mà de Manu Sánchez Monasterio, presidente del “China Marketing Cen-ter” del Club Marketing Barcelona, la jornada va començar donant una visió

de les claus de la direcció de màrqueting a la Xina: com posicionar el nostre producte, canals de ven-da, fixació de preus… Resumint, com “AXINAR “els nostres productes. En Manu ens va explicar molts casos pràctics de marques espanyoles a la Xina (Barça, Andrés Iniesta, Roca, Desigual…) que van fer molt didàctica i pràctica la sessió.

Algunes dades importants:

1. Al 2013 la Xina té 718 millons d’usuaris d’in-ternet.

2. Si la marca occidental no està a les xarxes so-cials xineses, “NO EXISTEIX”

3. A la Xina no hi ha Twitter, és Weibo. No tenim Facebook, és REN REN. No tenim Youtube, es YOUKU…

4. Un 23 % dels internautes del món son xinesos5. Els internautes ja es passen més hores nave-

gant pel mòbil que per l’ordinador!!6. En e-comerce, el grup Alibaba ven més que

Amazon i E-bay junts!!! Un mercat de 200 mi-lions d’usuaris.

De la mà d’en Roger Nierga, fundador & CEO en Fengling i consultor especialitzat en estratègies de social media per al mercat xinès, es va entrar

en detall al màrqueting digital i a les xarxes so-cials a la Xina, ,mitjançant un repàs de les eines més importants existents i de les principals dife-rències amb les que utilitzem nosaltres a occident (Sina-weibo, RenRen). En Roger va explicar el llançament d’un mòbil-càmera de fotos orientat a les dones joves que es fan autofotos contínua-ment per penjar a les xarxes socials. Tot pensat de color rosa, decoració amb flors i vídeo promocio-nal de llançament absolutament femení... i xinés. Un producte pensat només per al mercat xinés. El nom del producte, Meitu (美图).

Per últim, vam veure com començar a treballar, de forma pràctica, el tema digital a la Xina, vist des de l’òptica del Xina Manager Freixenet, en Gil Serra.

Gil ens va explicar el posicionament de Freixenet dintre de la gent jove que vol alguna cosa diferent al vi. Es va dissenyar una campanya a Sina-weibo (el Facebook xinés): “searching Freixenet girl” amb l’objectiu de trobar ambaixadors de Freixenet a la Xina. La campanya ha sigut un èxit, però la clau ha sigut un posicionament molt concret i un “axina-ment” del producte sense precedents a la marca.

La jornada va finalitzar amb torn de preguntes dels assistents, que ens va animar a organitzar un altra jornada sobre màrqueting a la Xina, doncs es un tema que, en general, als enginyers ens costa molt d’entrar i el mantenim en un segon terme.

12

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 1 2

6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 913 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 1620 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 2327 28 29 30 31 24 25 26 27 28

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 1 2 3 4 5 6

3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 1310 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 2017 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 2724 25 26 27 28 29 30 28 29 3031

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 1

5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 812 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 1519 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 2226 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29

30

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 6 1 2 3

7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 1014 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 1721 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 2428 29 30 31 25 26 27 28 29 30 31

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 58 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 1215 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 1922 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 2629 30 27 28 29 30 31

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 1 2 3 4 5 6 7

3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 1410 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 2117 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 2824 25 26 27 28 29 30 29 30 31

Chinese public holidays Working weekend Weekend Women's Day (normally it's half-working day holiday for women, but it is not a compulsory holiday)

Yearly Calendar 2013

February

AprilMarch

January

November

September

December

October

August

May

July

June

13

El banc Santander compra el 20% d’una empresa xinesa de crèdits al consum

El banc Santander ha anunciat ha-ver obtingut l’acord de les autoritats bancàries xineses per adquirir una participació del 20% en l’empre-sa de crèdits al consum BOBCFC (Bank of Beijing Consumer Finan-ce), convertint-se així en el seu se-gon accionista, amb una inversió de 306 milions de iuans (uns 38 mili-ons d’euros).

Informació europapress.es

La Xina i l’Índia seran els princi-pals inversors en 2030 amb un 38% de la inversió bruta mundial

La quota d’inversió mundial en els països en desenvolupament es tri-plicarà el 2030 fins un 60% (ara és de menys d’un terç del global), a cau-sa del creixement d’Àsia Oriental i Amèrica Llatina, segons l’informe “Horitzons de Desenvolupament Global” de l’Banc Mundial. Al cap-davant dels inversors mundials es-taran la Xina i l’Índia, que el 2030 poden representar conjuntament prop del 38% de la inversió global.

Informació bancomundial.org

Informació abc.es

Invertir a la Xina, cas d’èxit: el Grup Celo

Cas d’èxit analitzat per ACC1Ó, del Grup Celo, dedicat a la producció de cargols i altres elements de fixació, que ha apostat per implantar-se a la Xina. Ramon Ceravalls, director ge-neral del grup, explica com des de la planta de Suzhou han pogut revita-litzar una empresa que ja factura un 70% a l’exterior.

Informació anella.cat

Espanya i la Xina signen un conve-ni de col laboració en R+D+I

Espanya i la Xina han signat un acord per cooperar estretament en matèria de ciència, tecnologia i innovació, mitjançant el qual fa-cilitaran l’ús conjunt de les seves infraestructures científiques, in-tercanviaran personal investiga-dor, organitzaran fòrums i reuni-ons bilaterals i buscaran àrees per a la col·laboració en tecnologia i innovació.

Informació idi.mineco.gob.es

La Xina i la UE negocien per llimar les seves disputes comercials

El viceministre xinès de Comerç, Zhong Shan, i el director general de la Comissió Europea per al comerç, Jean-Luc Demarty, s’han reunit de nou per resoldre les diferències entre la Xina i la UE en polítiques d’inversió i restriccions comercials, sobretot pel que fa als panells solars i equips de telecomunicacions sen-se fils.

Informació english.cntv.cn

Informació abc.es

El clima per a la inversió a la Xina vist per les multinacionals

L’estudi “Choosing Xina: Insights from Multinationals on the invest-ment environment” de PriceWater-houseCoopers presenta la visió de les multinacionals del clima per a la inversió a la Xina i examina les principals dificultats i reptes per a la inversió estrangera al país.

Informació pwc.com.au

L’activitat industrial xinesa creix a major ritme de l’esperat

L’índex oficial de gerents de com-

pra (PMI) es va situar al maig en els 50,8 punts, mostrant una lleu-gera pujada respecte als 50,6 punts registrats a l’abril. L’activitat ma-nufacturera a la Xina, segona eco-nomia mundial, va seguir la seva expansió al maig i per vuitè mes consecutiu, dades que contradiuen l’indicador publicat anteriorment per HSBC.

Informació cnnexpansion.com

Faro Barcelona porta el seu negoci d’il·luminació a la Xina

L’empresa catalana Faro Barcelo-na, especialitzada en disseny i fa-bricació d’aparells d’il·luminació i ventilació, ha formalitzat un acord de distribució amb un soci xinès al costat del qual inaugura la seva pri-mera botiga a la Xina, un pas decisiu per introduir-se en un dels mercats més grans del món.

Informació lavanguardia.com

L’economia xinesa comença a pre-sentar clars símptomes de debilitat

El creixement de la Xina podria de-saccelerar encara més després de les últimes dades del govern xinès, entre ells la pujada d’un 2,1% de l’Índex de Preus de Consum (IPC), que mostren una moderada activi-tat en tota l’economia al maig, aug-mentant la possibilitat de retallades de taxes d’interès. L’economia del país va créixer el 2012 al seu ritme més lent des de fa 13 anys.

Informació cnnexpansion.com

Full de ruta per a la inversió entre la Xina i Espanya

L’estudi “Roadmap for Investment between Xina-Spain” de l’escola de negocis IESE destaca el potencial

NOTÍCIESSELECCIÓ DEL BUTLLETÍ D’ECONOMIA

DE CASA ÀSIA

14

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

d’inversió de la Xina a Espanya i les oportunitats que al seu torn ofereix el gegant asiàtic a les empreses es-panyoles.

Informació abc.es

La inversió estrangera directa a la Xina puja un 0,29% al maig

La inversió estrangera directa (IED) a la Xina durant el mes de maig es va situar en els 6.934.000 d’euros, un 0,29 per cent més que el mateix mes de l’any anterior. Aquest és el quart mes consecutiu que el gegant asiàtic experimenta un creixement interanual de la inversió estrangera, després que aquesta va caure signi-ficativament durant vuit mesos des de juny de 2012.

Informació economia.elpais.com

Com donar-se a conèixer a la Xina a través del comerç electrònic i màrqueting en línia

Resum del més destacat en la ses-sió organitzada per Casa Àsia sobre “Comerç electrònic i màrqueting en línia a la Xina”, que va analitzar les característiques diferencials de l’ecosistema que conforma el mer-cat electrònic xinès i com identificar els principals obstacles amb què es troben les empreses espanyoles que volen vendre a la Xina a través de la xarxa.

Informació casaasia.es

El ministre García-Margallo visita la Xina per impulsar els llaços co-mercials

El ministre espanyol d’Afers Es-trangers, José Manuel García-Mar-gallo, va arribar ahir a Pequín en un viatge oficial amb què busca donar suport i impulsar les relaci-ons comercials de les més de 800 empreses espanyoles a la Xina. García-Margallo busca millorar el marc jurídic de les empreses espa-nyoles a la Xina, aconseguir suport a productes específics d’inversió i millorar la cooperació en el sector agroalimentari.

Informació abc.es

Informació casaasia.es

Xina calma als mercats davant el risc d’una crisi creditícia

El Banc Popular de la Xina va anun-ciar ahir que havia proveït liquiditat

a algunes institucions que afronten problemes temporals d’escassetat d’efectiu per calmar els mercats fi-nancers. El banc central pretén res-tringir els fons del mercat de crèdit informal xinès, però, en permetre que les condicions de préstec s’en-dureixin, les taxes d’interès de curt termini van pujar a nivells extraor-dinaris en algunes transaccions, el que ha generat temors que produ-eixi una crisi creditícia perdurable.

Informació economia.elpais.com

Consells pràctics per registrar una marca a la Xina

La Xina és la segona economia i po-tència comercial més gran del món, pel que és evident l’interès comer-cial d’aquest país. Tenint en compte aquesta circumstància, aquest ar-ticle ofereix als emprenedors i em-preses que vulguin desenvolupar projectes d’exportació o importació consells útils per registrar la seva marca.

Informació empresaexterior.com

Barcelona acollirà el laboratori eu-ropeu de certificacions i inspecci-ons de l’empresa xinesa CCIC

La companyia xinesa Xina Certifica-tion & Inspection Group (CCIC) ha escollit Barcelona com a seu del La-boratori Europeu de certificacions i inspeccions. CCIC és l’empresa es-tatal xinesa que s’encarrega de fer la inspecció, verificació i certificació dels productes estrangers que volen entrar al mercat xinès.

Informació lavanguardia.com

La Xina registra una forta caiguda del comerç

Les exportacions de la Xina van caure un 3,1% al juny respecte l’any anterior, fet que suposa el seu pri-mer descens des de gener de 2012, mentre que les importacions van baixar un 0,7%, incomplint les ex-pectatives del mercat i reforçant els últims indicis del debilitament de la segona major economia del món.

Informació bbc.co.uk

Informació es.reuters.com

La Xina aprova dotar Xangai de la seva primera zona de lliure comerç

El Consell d’Estat ha donat final-

ment la seva aprovació perquè Xan-gai, la capital econòmica i financera de la Xina, es consolidi com el prin-cipal motor de l’economia del país, amb la construcció de la seva pri-mera zona de lliure comerç, a part de Hong Kong.

Informació chinadaily.com

L’economia xinesa creix un 7,5% i pateix un segon trimestre consecu-tiu de desacceleració

L’economia xinesa va seguir desac-celerant en el segon trimestre de l’any, en créixer a una taxa del 7,5 per cent, dues dècimes menys que l’anterior, el que mostra la fragilitat de la segona economia mundial i posa en risc el compliment de la meta de creixement marcada per Pequín per a 2013. El 2012 la segona economia mundial va augmentar un 7,8 per cent, la taxa més baixa en tretze anys.

Informació economia.elpais.com

Informació abc.es

La Xina passa de tenir 79 a 95 de les majors empreses del món

D’acord amb la llista anual de 2013 “Fortune Global 500”, que enumera les majors companyies del món pels seus ingressos bruts, Xina suma 95 empreses (incloent Hong Kong i Taiwan), enfront de les 79 de 2012 (any en què la Xina arrabassar a Japó el segon lloc per països).

Informació iberoasia.com

La Xina elimina els límits mínims als tipus d’interès dels préstecs

El nou govern de la Xina liderat pel president, Xi Jinping, ha pres la seva primera decisió de pes destinada a reformar l’economia per garantir el creixement futur i ha posat fi al control estatal sobre els tipus d’in-terès dels crèdits i els ha liberalitzat amb fi que siguin fixats pel mercat. Els bancs poden decidir ja quin in-terès carreguen als seus clients pels préstecs.

Informació economia.elpais.com

Informació eleconomista.es

Noves regles d’entrada i sortida per als estrangers a la Xina

A partir de setembre entrarà en vi-gor un nou reglament de visats. Ara

China - IPR SME Helpdesk

Portal de la Unió Europea sobre la protecció dels drets de propietat intel·lectual a la Xina. Adreçat a petites i mitja-nes empreses.

Informació china-iprhelpdesk.eu

ASEAN - IPR SME Helpdesk

Portal de la Unió Europea sobre la protecció dels drets de propietat intel·lectual en els països del sud-est asiàtic. Adreçat a petites i mitjanes empreses.

Informació asean-iprhelpdesk.eu

SELECCIÓ D’INFOCENTRE

Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085,per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça:

xina@mutua-enginyers.com

Cobertura integral del 100% dels riscos

existiran 12 visats, incloses un per a professionals d’alt nivell i persones que visitin els seus familiars al país. El reglament de 39 articles entrarà en vigor l’1 de setembre, reempla-çant la legislació prèvia de desem-bre de 1986.

Informació spanish.china.org

Perspectives del consum a la Xina

Nota del Boston Consulting Group sobre el sentiment dels consumidors xinesos el 2013. Encara que les seves intencions de despesa són molt su-periors a les d’altres zones del món, la moderació del creixement econò-mic ha provocat una major precau-ció. A llarg termini, les expectatives del consum a la Xina segueixen sent molt optimistes.

Informació iberchina.org

INFORMACIÓN

EW

S E

NG

IN

YE

RS

XI

NA

20

13

//

OC

TU

BR

E -

NO

VE

MB

RE

16

I ARTICLES D’OPINIÓ

17

18

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Si, apreciados lectores de “News Engin-yers China” lo han leído bien: Redes so-ciales “chinas”, es decir, RenRen & Kaixin (el Facebook chino), Weibo (el Twitter chi-

no), Weixin ( “el Watsapp chino) Youku (el Youtu-be chino), WeaLink (el Linkedin chino).... Donde, para la clase media–alta china, si su marca no está … “no existe”.

Estar hoy a la última en Dirección de Marketing para China pasa sí o sí por también dominar el mundo de las redes sociales chinas y, en este con-texto, optimizar el posicionamiento de su empre-sa en los players que más convenga de entre los comentados antes o en TaoBao (el EBay chino) o Baidu (el Google chino). Sobre ellos, y sobre cómo diferenciarse de su competencia en este tema tan puntero, vamos a hablar en este y en los próximos artículos “Achinar” en “News Enginyers China”. Empecemos respondiendo a la pregunta: ¿Qué relación hay entre el Marketing y las Re-

des Sociales Chinas? Muy clara: En primer lugar, conseguir que el cliente chino se convierta en un excelente embajador de la marca occidental y, a través de los diferentes players en las redes so-ciales mencionados antes (RenRen, Kaixin, Wei-bo, Weixin ...), que recomiende su empresa y sus productos a sus amigos, familiares, compañeros de universidad y del trabajo..., todo ello, partien-do de la base de que aquí, en China, tiene mucho más valor por razones culturales la recomenda-ción de un amigo (con su evidente transfer de confianza) que el mejor de los anuncios en el que la empresa occidental dice de forma subjetiva que “es la mejor”.

En segundo lugar, el flujo de información que hay en las redes sociales chinas aporta un excelente valor en análisis de tendencias, focus groups, en investigación de mercados... Las Redes Sociales Chinas son un nuevo método ganador en marke-ting para conseguir información de primer nivel sobre el consumidor chino y para recibir “One to One” sugerencias e ideas por parte del mismo con las que “Achinar” de forma ganadora su ofer-ta. Imagínese cómo que puede ser para usted, Di-rector de Marketing, crear un microblog en Weibo sobre el nuevo producto que quiere lanzar en el mercado chino, en el que invite a su cliente ob-jetivo a dar su opinión sobre el mismo e incluso a sugerir nuevos sabores que estaría deseando llegar a comprar.

Las redes sociales chinas son, por ello, una joya en investigación de mercados que permitirá a su empresa “Achinar” con excelencia al hacer pro-puestas personalizadas para necesidades con-cretas de clientes amigos chinos. Sigamos viendo los siguientes datos sobre el día a día de las redes sociales en China:

REDES SOCIALES CHINAS

Manu Sánchez Monasterio. Presidente del “China Marketing Center” del Club de Marke-ting de Barcelona. ESADE China Europe Club Executive Commitee Member & Marketing profesor at ESADE, Universidad Autónoma de Barcelona y Universidad de Pekín.

19

“El 95% de los ciudadanos chinos de clase media alta, residentes en las grandes ciudades, Beijing, Shanghai, Guangzhou, Chongqing, Chengdu,... están registrados en Social Media Sites”. China es, efectivamente, el mayor mercado en Redes Socia-les del mundo.

Con, yendo a la base, 718 millones de usuarios de Internet (respecto a los 245 millones de usuarios de Internet en USA, los 101 millones de Japón o los 60 millones de Francia); y, de entre estos 718 millones de usuarios de Internet en China, 300 millones de amigos chinos que usan las redes sociales, básicamente en Microblogs y Social Ne-tworking sites como RenRen & Kaixin, Weibo...

“La clase media–alta china dedica una media de 3,1 horas diarias a navegar por Internet, y un 40% de este tiempo al uso de redes sociales.” Hecho que refuerza el poderío de Internet como medio de comunicación y canal de ventas en los Planes de Marketing para el mercado de China respecto a, por ejemplo, el medio históricamente estrella, la Televisión. De estas 3,1 horas diarias de navegación por Internet, el “40%” lo dedican al uso de las redes sociales chinas. Por tanto, los consumidores chinos son muy dinámicos y activos en las Redes Sociales (mucho más que en otros países del mundo).

Por ejemplo, en USA, los americanos dedican 37 minutos al día al uso de redes sociales (¡Aproxi-madamente la mitad de tiempo que en China!), el 40% de los usuarios de Internet chinos han pu-

blicado blogs, páginas web, artículos, videos..., frente al 21% en USA. Habría que indicar, como complemento, que el 80% de los 300 millones de usuarios de redes sociales en China tienen varias cuentas (respecto a, por ejemplo, un 39% en Ja-pón); un 58% de los usuarios chinos de redes so-ciales publican y comparten mensajes sobre sus marcas favoritas... Su empresa no puede no estar en las redes sociales Chinas.

“Las redes sociales chinas tienen una tremenda influencia en el proceso de compra del consu-midor chino”. Por eso ningún brillante estrate-ga, Director de Marketing o Director General de empresa, puede no conocer: 1. Qué son y cómo funcionan las Redes Sociales (en esta serie de ar-tículos sobre el arte de “Achinarse” en las Redes Sociales vamos a trabajarlo con detalle partiendo desde la base para aquellos que se inician ahora en este apasionante tema, y analizando al mismo tiempo ejemplos punteros en Marketing & Redes Sociales para aquellos que ya están trabajando en ello); y 2. Cómo hacer de las redes sociales chinas un recurso ganador para sus Planes de Marketing aquí en China. Sea cual sea su punto de partida, vamos a aportarle valor.

Sigamos y veamos ahora la razón cultural por la que las redes sociales tienen una tremenda in-fluencia en la toma de decisiones del consumi-dor chino, dentro de esta fantástica y milenaria sociedad china. La esencia la encontramos en la importancia y credibilidad que tiene para los chi-nos la recomendación de un amigo, un familiar o un líder de opinión sobre, por ejemplo, una mar-ca o producto en concreto. Este es precisamente el flujo de información que encuentran en Weibo (player nº 1 en microblogs en China) o en RenRen & Kaixin (player nº1 en Networking Social en Chi-na), siendo el emisor una persona de confianza que ellos han autorizado para estar entre su red de amigos en la red social china.

Desde el punto de vista del marketing no tie-ne precio en este contexto que, por ejemplo, un amigo chino recomiende a otro una marca y un producto en concreto, ya que esa recomendación tiene mucha más credibilidad, y por cierto mu-cho menos coste para su empresa, que cualquier mensaje subjetivo en marketing diciéndole a tra-

20

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

vés de otros medios (como estamos viendo en el artículo) que su empresa es “la mejor”, “la solu-ción para sus necesidades”...

Diferenciarse hoy de su competencia en China pasa “Sí o Sí” por dominar también el mundo de las redes sociales chinas, ya que conseguimos con ello que el cliente chino se convierta en un exce-lente embajador de su marca, recomendando su empresa y sus productos a sus amigos, familiares, compañeros de universidad y del trabajo... con el correspondiente transfer de confianza ya que aquí en China tiene mucho más valor la recomen-dación de un amigo que el mejor de los anuncios en el que la empresa occidental afirma, de forma subjetiva, que es la mejor. Es enorme también su aportación de valor en Market Research, análisis de tendencias, focus groups...

Pues bien, a partir de esta base, lo que vamos a ha-cer en este segundo artículo es trabajar sobre la red social más popular entre los directivos chinos -tar-get prioritario para muchas marcas occidentales-, Sina Weibo, el Twitter chino, y sobre el perfil del community manager, clave para que su empresa pueda gestionar con éxito su estrategia en Social Media Marketing para China. Empecemos.

1.Sina Weibo, “el Twitter chino”, es un microblo-gging -es decir, envío y publicación de mensajes breves de 140 hanzi o pictogramas chinos- el nú-mero uno en China con, nada más y nada menos, que el 90% de la cuota en servicios de microblog-ging en China. Para que se hagan una idea del po-derío de Sina Weibo, comparado con Twitter, decir que Sina Weibo consiguió 210 millones de usua-rios en China en tan solo dos años. Mientras que Twitter tuvo que invertir cinco años para conseguir 200 millones de usuarios en todo el mundo.

La prioridad en servicio de Sina Weibo es el feed-back de sus usuarios -tienen en la actualidad 358 millones- con las marcas chinas u occidentales. Siendo por ello una fantástica herramienta de marketing para conseguir un excelente nivel de notoriedad e imagen de marca en China. Todo esto, con una inversión simbólica respecto a otros medios ya que el montante base por año destina-do a Sina Weibo es de 80.000 RMB o de aproxima-damente 9.800 euros.

Los seguidores en Sina Weibo se caracterizan por un estilo muy constructivo respecto a la actitud, con frecuencia demasiado directa y no siempre amigable hacia las marcas, que caracterizan los comentarios de muchos usuarios de Twitter, que indican que no es lo más cool enviar amables mensajes a través de los Tweets.

Las marcas occidentales se van a encontrar por ello un per- fil de comentarios y respuestas mu-cho más constructivos en Sina Weibo que en Twi-tter, hecho fundamental si tenemos en cuenta que el objetivo principal del marketing que hay detrás es construir una exitosa imagen de mar-ca en China con un óptimo nivel de notoriedad complementario.

Por tanto, Sina Weibo es un recurso inmenso para dialogar a diario con los fans chinos conocien-do de primera mano su opinión sobre el mix de oferta actual y las sugerencias para la creación de nuevos productos. Para que se conozca más Sina Weibo, nos gustaría indicar que los directivos chinos utilizan Sina Weibo para conocer minuto a minuto las últimas novedades sobre sus mar-cas favoritas -enfoque propio de Twitter-, hablar con sus amigos -enfoque, como también estamos viendo, 100% Facebook-, seguir a sus estrellas de cine o, por poner otro ejemplo, compartir fotos.

Sina Weibo es, por tanto, el producto estrella en microblogging de una de las empresas chinas más veteranas y potentes; Sina, que ofrece multitud de servicios y es líder en muchos de ellos: Blogs, de-portes, SMS, juegos, noticias -su sitio de noticias es la tercera página web más visitada de China.

Veamos ahora la gran herramienta de marketing Sina Weibo en branding y notoriedad “红o blog-gers”. Desde un inicio, Sina Weibo ha apostado por captar a las mayores estrellas chinas del mo-mento: actores, cantantes, famosos, deportis-tas de élite, presentadores de televisión... y a los bloggers de referencia en cada industria, desde la moda a la alimentación, atrayendo así a un gran número de usuarios chinos deseosos de seguir y saber más sobre sus ídolos o referentes. Esto, des-de el punto de vista del marketing, significa con-tar con una opinión positiva del blogger o líder de opinión en cuestión hacia la marca occidental

21

y sus productos, lo que significa que, al día si-guiente, millones y millones de micro- bloggeros chinos harán llegar la misma opinión positiva a todas las personas de su entorno.

2. Community manager. Llegados a este pun-to, muchos de ustedes se estarán preguntando, ¿Cómo gestiono yo la presencia de mi empresa y mi marca en las redes sociales chinas?

La clave está en contar, dentro de su equipo en dirección de marketing para China, con la figu-ra del community manager, que presentamos a continuación y que, en esencia, construye día a día tanto la identidad de su marca en el “Internet con características chinas” como su comunidad de fans de entre los 690 millones de usuarios de Internet chinos, muy activos en las redes sociales, ¡con 3.1 horas de navegación diarias!

El community manager es, efectivamente, el res-ponsable de la comunicación directa de la marca occidental con los usuarios en China. Bien sea en Sina Weibo, en RenRen, en YouKu... gestionando el día a día de la convivencia entre la marca y su comunidad de fans chinos. Incluyendo el segui-miento y gestión de las crisis que puedan surgir.

Gestión de la personalidad de la marca en ChinaCuando los fans de Mini en Sina Weibo interac-

túan con la marca a través de este fantástico canal social lo hacen a través del community manager de Mini que es quien responde a cada una de las preguntas que plantean a la marca. Todo ello, ob-viamente, después de alinear el mensaje de sus respuestas con el social media manager y director de marketing de la empresa.

Al ser toda la comunicación entre la marca y los fans en China obviamente en idioma chino, es fundamental que el community manager conoz-ca de maravilla no solo el chino sino también el sector de la empresa en cuestión y que, por tener un excelente dominio de la cultura china, respon-da con ganadora empatía cultural a cada uno de los directivos y estudiantes universitarios o de máster que también forman parte de la comuni-dad de fans de la marca.

En el próximo número en“ News Enginyers Chi-na” seguiremos analizando el perfil clave del community manager y su gestión de la relación con el cliente chino, socializador y generador de contenido a diario en la Comunidad. Seguiremos aportando más datos sobre la inversión econó-mica necesaria para posicionarse con éxito en las redes sociales chinas; y, en este contexto, presen-taremos el valor que la plataforma en videos onli-ne Youku aporta en geomarketing a las empresas occidentales a través del recurso Rollover.

22

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Gràcies a la seva privilegiada situació a la costa del nord-est de la Xina, amb frontera terrestre amb la península de Corea, sortida al mar Groc i fàcil accés

a Rússia a través de Mongòlia Interior, Liaoling és i ha estat un dels punts estratègics més impor-tants en la geopolítica del gegant asiàtic al llarg de la seva història.

L’última dinastia xinesa, la Qing -al poder des de principis del segle XVII fins a 1912-, era ori-ginària de la regió. Les tres primeres genera-cions dels seus emperadors van situar la capi-tal de l’imperi a la ciutat de Shenyang, actual capital de Liaoning, on encara a dia d’avui es pot visitar la segona ciutat prohibida del país, i molts altres llocs patrimoni de la humanitat. Shenyang va retenir la seva posició preeminent fins al final de les lluites intestines amb la deca-dent dinastia Ming, i la ulterior reubicació de la capital a Beijing en 1644.

Molt més important per entendre l’actual con-juntura socioeconòmica de la província és, però, saber que va ser al nord-est de la Xina, i en espe-cial en Liaoning, on es van centrar els primers esforços d’industrialització de la República Popu-lar Xinesa, des de la seva fundació i el gran salt endavant fins a l’obertura econòmica dels anys vuitanta. L’herència d’aquest període és múlti-ple: una excel·lent xarxa de transports -la xarxa ferroviària més densa del país-, alguns dels ports comercials més importants -entre els quals desta-quen Dalian i Dandong- i, sobretot, la presència de grans leviatanes empresarials propietat l’estat, en el seu moment autèntics motors industrials del país, però avui sovint poc competitius, anti-quats i anquilosats, que han de ser ara reformats amb urgència per revitalitzar l’economia.

Liaoning està immersa, per tant, en processos si-milars als travessats per altres regions en dècades anteriors: obertura a l’exterior, atracció de talent i capitals estrangers mitjançant taxes impositives

baixes, exempcions i tractes preferents, desman-tellament o actualització de l’entramat empresa-rial estatal, i altres mesures tradicionals de libera-lització i increment de la productivitat. Ara bé, la Xina d’avui no és la mateixa que la de fa vint anys, i l’objectiu d’aquest procés és ara crear un model econòmic diferent que detallaré més endavant fent ús de les opinions publicades pel Comitè Central de l’Estat.

En aquest punt, cal fer un incís per comentar dos grans projectes d’integració amb els diferents pa-ïsos de la regió i que, de tenir èxit, donaran en-cara més protagonisme i importància a Liaoning en un futur. El primer és la nova línia ferroviària transasiàtica promoguda per les Nacions Unides i recolzada per disset països asiàtics, destinada a unir Japó amb Corea i la Xina -amb diversos dels seus trams estesos sota el mar, entrant per Dan-dong-, i arribant fins a Moscou, abandonant des-prés Euràsia per acabar al Regne Unit utilitzant l’antiga línia del tren transsiberià. Tal xarxa, els preparatius de la qual es van iniciar fa cinquanta anys enrere, pot encara trigar un altre mig segle o més en acabar-se. Però el seu tram del nord-est asiàtic, d’execució similar al túnel del canal franc-britànic, en preparatius des de 1917 i considerat per consens una de les infraestructures de comu-nicacions regionals més importants encara no construïdes al món, podria ser una realitat en un període molt més curt de temps.

El segon projecte, en construcció des de l’any passat i relativament simple en termes d’engi-nyeria i capitals mobilitzats s’enfronta, però, a dificultats polítiques de primer ordre. Es tracta de l’última zona econòmica especial establerta en territori xinès l’objectiu de la qual, a diferèn-cia de totes les altres, no és ja obrir el país a eco-nomies més avançades, sinó obrir l’economia d’un altre règim comunista, Corea del Nord, a les forces de mercat i les reformes polítiques que van possibilitar l’obertura i l’inici del creixement econòmic a la Xina.

XINA PROVÍNCIA A PROVÍNCIALIAONING

Enric G. Torrents. Escriptor i empresari, FOC Group

23

Desafortunadament el govern nord-coreà està lluny de relaxar significativament del seu ferri control, com va passar en el seu dia a Shenzhen i les altres zones econòmiques especials. Per aquest motiu, tot i els incentius fiscals, les no-ves infraestructures de comunicació i transport ja creades, l’accés sense necessitat de visats i altres mesures posades en pràctica en la zona de lliure mercat -ubicada a les illes de Wihwa i Hwanggumphyong-, el personalisme i totalita-risme polític del règim de Pionyang, amb ten-dència a incomplir contractes unilateralment, estan convertint l’aventura en una font constant de problemes per als inversors i les empreses xi-neses implicades.

“més de 180.000 voluntaris xinesos van perdre la vida a la Guerra de Corea, d’un total de gaire-bé un milió que van creuar la frontera de Liao-ning cap a la península”

Aquest és, en qualsevol cas, un projecte neces-sari, probablement l’única esperança per a més de setze milions de nord-coreans -un 66% de la població- que viuen en un estat de malnutrició crònica i pateixen un creixent aïllament del món exterior, amb les sancions d’Estats Units i de les Nacions Unides incrementant-se en represàlia pels coets llançats aquest mateix any -interpre-tats com assajos militars contra Corea del Sud-, materialitzades en la cancel·lació de 240.000 to-nes d’ajudes en aliments.

És també la basa més important per minimit-zar el risc d’escalada bèl·lica a la regió, sent la Xina un dels pocs països en posició d’intervenir efectivament en la resolució de l’actual situació. Al cap i a la fi, el règim nord-coreà li deu la seva mateixa existència; no en va més de 180.000 vo-luntaris xinesos van perdre la vida a la Guerra de Corea, d’un total de gairebé un milió que van creuar la frontera de Liaoning cap a la penínsu-la, jugant un rol absolutament fonamental en la resolució de la contesa. El desenvolupament

econòmic, l’estabilització política i la gradual normalització de relacions són l’única via segu-ra per garantir una pau duradora, acabant amb l’amenaça d’una la guerra i el patiment de tot un poble atrapat en la mateixa d’una vegada per totes.

“moltes de les mines que en segle XX van ser productives en Liaoning estan ara exhaustes, i requereixen una transformació completa per poder mantenir i crear tant ocupació com ri-quesa”

Centrant novament l’atenció en el desenvolu-pament econòmic de Liaoning, i abans de pas-sar a desglossar els plans posats en pràctica pel govern en aquest efecte, cal esmentar una sèrie de dades estadístiques per conèixer en més pro-funditat la realitat de la zona: aquesta té un 15% de les reserves de petroli de la Xina, i és la terce-ra província en termes d’extracció i producció; posseeix tanmateix el 10% de les reserves de gas, i més de 115 diferents tipus de minerals, amb les majors concentracions d’acer, magnetita, dia-mants i talc del país; la regió és també un dels majors productors de sal i paper, i posseeix una de les majors agrupacions d’indústria automo-bilística de la Xina. Una de cada deu empreses industrials nacionals està ubicada a Liaoning. Ara bé, en dates tan recents com 2010 tan sols residien a la província 14.000 expatriats. I tot i ser una província amb una bona xarxa d’insti-tucions acadèmiques -amb el voltant de setanta universitats-, i estar experimentant un creixe-ment del sector de les altes tecnologies del vol-tant d’un 20% interanual, en 2010 encara menys del 30% de la població tenia accés a Internet.

Actualment el govern central xinès està promo-vent intensament la regeneració de l’antiga base industrial del país -Liaoning i altres tres provínci-es menors de nord-est-, en una campanya que so-vint es compara amb la de regeneració de l’antiga base industrial del Ruhr alemany.

24

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Tal com va passar en aquesta regió en els anys se-tanta, moltes de les mines que en el segle XX van ser productives a Liaoning estan ara exhaustes, i requereixen una transformació completa per po-der mantenir i crear tant ocupació com riquesa. Aquelles que encara gaudeixen d’abundant accés a recursos, requereixen igualment una renovació dràstica de la seva maquinària i gestió per millo-rar la competitivitat. La regió en el seu conjunt està embarcada en la creació d’un model soste-nible de creixement a mitjà i llarg termini, basat en l’alta tecnologia, la conservació del medi am-bient, el comerç internacional i les tècniques més avançades de producció.

El cinturó de costa, on resideixen divuit dels quaranta milions d’habitants de Liaoning, ori-gen del 45% del producte interior brut de la re-gió, està sent reconvertit en el centre portuari de referència del nord-est asiàtic, amb especial èmfasi en el desenvolupament de la indústria de drassanes, la indústria biofarmacèutica, nous materials i noves energies. Paral·lelament, l’àrea metropolitana de la capital anomenada, el 2010, vuitena regió de reforma experimental pel con-sell d’estat, està seguint un pla de creixement centrat en posicionar-la com a centre financer, tecnològic i de serveis.

Les forces que permeten la correcta execució d’aquests plans són dos: el mercat com a factor dominant, i el govern com a guia per fixar objec-tius, facilitar la implantació d’empreses, l’atracció de capitals i assegurar l’estabilitat de l’economia en el seu conjunt. Com en moltes altres regions, els fulls de ruta del govern es troben disponibles al públic per al seu estudi.

El procés actual de reformes accentua encara més la importància que les petites i mitjanes empreses han de tenir en el sa teixit econòmic d’una regió, i promou tant la seva creació com la integració en les cadenes comercials de les grans corporacions. En cap cas s’insisteix ja en la mà d’obra no qualificada disponible a baix cost com a incentiu per a la intervenció estrangera, tot i que el salari mitjà d’un treballador industrial a Liaoning està per sota de la mitjana nacional. En canvi, s’insisteix en l’educació, els beneficis fiscals per a les indústries estratègiques i soste-nibles, la qualitat de les infraestructures i la seva millora -cinc grans ports, sis aeroports, a qua-tre hores en tren de Beijing i una hora i mitja en avió, i amb diverses línies de tren d’alta velocitat finalitzant-se-, així com els esforços per connec-

tar l’acadèmia amb la indústria, enfortir els cen-tres de recerca i apostar pel progrés científic com a base per a l’economia.

Liaoning és un exemple paradigmàtic de regió privilegiada per les seves circumstàncies geo-polítiques i recursos naturals, però en un nivell subòptim de desenvolupament. En aquest cas es tracta d’una província que va gaudir ja de relativa bonança en l’època maoista, i justament per això no va ser posada en el primera línia de prioritats en la primera fase de modernització de l’econo-mia xinesa. Ara, amb el gegant asiàtic necessitat d’activar tots els seus motors econòmics per em-prendre definitivament el vol a la seva posició de primera potència econòmica mundial, Liaoning -juntament amb altres províncies que estan ara prenent el relleu a les ja desenvolupades, inca-paces de mantenir els nivells de creixement d’en-guany- tornarà a ser, sense cap mena de dubte, d’importància cabdal per a la Xina.

Aquest article correspon a la sèrie Xina, província a província, de la qual és el quart lliurament. Per a qualsevol comentari si us plau no dubteu en es-criure a: enric@hola-china.net o torrents.enric@focgroup.asia.

25

DADES SOBRE LA PROVÍNCIA:

Població: 44.000.000 Territori: 145.600 km2 Densitat de problació: 289 / km2 Capital: Shenyang

Principals sectors econòmics: terciari (39%) secundari (54%), primari (9%), dades del 2009.

Salaris: Salari mínim d’un treballador a temps complet: 2.500 RMB / mes (2011) Salari mitjà a She-nyang: 33.000 RMB / mes (2011).

Renda per càpita: 50.000 RMB el 2011 Producte interior brut: PIB 2011: 2’2 trilliones de RMB Creixe-ment actual (PIB 2011-12): 11%.

Balança comercial: Total: 73.100 milions de dòlars el 2009.

Exportacions: 35.000 milions de dòlars el 2009 Importacions: 38.000 milions de dòlars el 2009.

Inversió directa estrangera: 1.200 milions de RMB el 2011, amb 15’4 bilions de dòlars utilitzats.

Majors companyies: Angang Steel Co, GD Power Development Co, Liaoning Cheng Da Co, Neusoft Corp y Bengang Steel Plates Co.

26

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

China has become the world’s largest ex-porter and second largest importer, and has the world’s largest manufacturing industry. In 2012, China’s GDP in PPP

terms has already overtaken the whole Eurozone, only behind the United States. In recent years, along with the transition to advanced manufac-turing industries and the rise of labor costs, more and more China’s manufacturing enterprises turn to robots. In 2011, Foxconn announced that 3 years later its production line robot number will increase to 1 million units. In 2012, Zoomlion opened its mixing tube welding robot production systems in Yuanjiang Industrial Park. Other Chi-nese companies such as Lenovo, Haier, Huawei, ZTE are also extensively using robots. According to the International Federation of Robotics (IFR), in 2011 China’s industrial robot sales increased by 51 percent, which is the fastest growing market and is expected to become the world’s largest ro-bot market in 2014.

China’s robot research began in the 1970s. In 1983, the China Mechanical Engineering Soci-ety Professional Committee of industrial robots was set up in Guangzhou. In 1985, the Institute of Automation Robotics Professional Committee was established in Shenyang. These two commit-tees assisted national authorities to develop the national robot’s R&D plan during the seventh and eighth Five-Year Plans. In 1986, “High-tech Re-search and Development Program” established an expert committee in the field of automation including two theme groups “integrated manu-facturing systems” and “intelligent robots”. Af-ter those plans, China’s robot industry has had a rapid development for nearly 20 years and has made a lot of research results. During the twelfth Five-Year Plan, the R & D proportion of industrial

robots even accounted for 27.59% of the whole “863 Program”.

In China, the majority of robot R & D projects are carried out by the “Project 985” or “Project 211” key universities and research institutes. At present, China’s leading robotics research insti-tutions are Shenyang Institute of Automation of Chinese Academy of Sciences, Robotics and System State Key Laboratory of Harbin Institute of Technology, Institute of Robotics of Shanghai Jiaotong University, Institute of Manufacturing Engineering of Tsinghua University, National University of Defense Technology, Institute of Intelligent Robotics of Beijing Institute of Tech-nology, etc. Here, only several of them are briefly introduced.

1. Shenyang Institute of Automation of Chinese Academy of SciencesThe Shenyang Institute of Automation was founded in November 1958. Its research direction is robotics, industrial automation and optical information processing technology. As the cra-dle of China Robot career, it created over twenty No.1 in the history of China Robot career, lead-ing the Chinese research and development of robot technology. It has formed the leading-edge technology in advanced manufacturing and in-telligent machines, industrial robotics industry, underwater intelligent equipment and systems, special robots, new photovoltaic systems, large digital equipment and control systems, etc. The Shenyang Institute initiated the establishment of four branches and more than ten high-tech companies, and has made important contribu-tions for the enterprise technological progress and economic development. It has “Robot Tech-nology National Engineering Research Center”,

INTRODUCTION OF CHINA’S ROBOT INSTITUTES AND MANUFACTURERS

Feng Xu. Master in Control Theory & Control Engineering in NWPU, Northwestern Polytechnical University

English Version

27

“State Key Laboratory of Robotics” and other nine national and provincial key laboratories and en-gineering centers.

2. Robotics and System State Key Lab of Harbin Institute of TechnologyThe Robotics and System State Key Laboratory was formally established in 2007. It is one of the earliest units to carry out robotics research in China. In the 1980s, it developed the first arc welding and spot welding robots in China. It cur-rently has a national “863 Program” intelligent ro-bot laboratory, Heilongjiang Province Key Labo-ratory of Robotics, Robotics Engineering Center of Heilongjiang Province, China - Germany joint space robotics laboratory, etc. The laboratory built a number of stable and unique technologies in the field of robotics and that brought them into a leading position. In recent years, it has taken more than two hundred national projects in-volved in manned spaceflight and China’s Moon probe program, etc.

3. Robotics Institute of Shanghai Jiao tong University The Robotics Institute is one of China’s first or-ganizations in robotics research and develop-ment. It owns significant advantages in industrial robots, special robots, mechanical and electrical equipment and automated production lines. It has successfully presided the project “the impor-tance of advanced electronics manufacturing sci-ence and technology research”, one of the major projects of National Natural Science Foundation of China, during the tenth Five-Year Plan. It cur-rently takes three “973 Program” projects, seven “863 Program” projects and fourteen National Natural Science Foundation projects. It built Yaskawa Robotics Service Center, National Preci-sion Micro Motor Engineering Research Center, and Shanghai Jiaotong University - ABB Robotics Joint Laboratory.

China has more than 100 large and small robot manufacturers. In the national “863 Program” high-tech projects, the Shenyang SIASUN Robot & Automation Co., Ltd., Harbin Boshi Automation Equipment Co., Ltd., FAW Group Coating Tech-nology Development Center, Beijing Research Institute of Automation for Machinery Industry,

Dalian Xianke Robotics company, Tianjin Nankai Sun high-tech Co., Ltd. Shanghai Mechatronics Engineering Co., Ltd. Shanghai Jiaotong Univer-sity Hi-Tech Development Co., Ltd., Mianyang Siwei welding Automation equipment Co., Ltd. were established as nine national robotics in-dustrial bases with the theme of intelligent ro-bots. Besides, the Beijing Institute of Electrical Machinery, Dongfeng Motor Corporation, Jinan Forging Institute, Kunming Shipbuilding Cor-poration, Harbin Welding Institute, Aerospace Control Company, Yaskawa Shougang Robot Co., Ltd., Shanghai xPartner Robot Co., Ltd., Huaheng Welding Co., Ltd., Haier - HIT Robot Technology Co., Ltd., etc, with their specialty robots or ap-plication projects, are also active in China’s robot market. Table 1 briefly introduces major domestic robot manufacturers.

28

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Since the later start after the United States, Japan, Sweden, Germany in the field, the foreign robot-ics companies accounted for the major share of China’s current robot market. However, in recent years, with the tremendous support from the cen-tral government as well as the continuous R & D investment, there have been some advanced ro-botics enterprises in China, which in some techni-cal areas are even ahead of its world counterparts. One of the most important representatives is the SIASUN Robot & Automation Co., Ltd., which has

the unique technology and core components, industry-leading products and complete system solutions for the integration of complete industrial chains. The products of SIASUN have been export-ed to many countries and have begun direct com-petition with the world’s leading manufacturers. With China’s economic development, the world’s robot manufacturers will face more opportunities in China’s market. With no doubt, they will have to face fiercer competition including that from Chi-na’s first-class robot enterprises.

Name Introduction Major productsR&D and

manufacturing

SIASUN Robot & Automation Co.,

Ltd.

Joint-stock enterprise held by the Shenyang Institute of Automation; purchased the

German C-CON Holdings in 2009; the leading robot

manufacturer in China.

Articulated robot, Cartesian robots, AGV automated

guided vehicles, automated logistics equipment , intel-ligent service robots, etc.

World-leading intelligent mobile robot core com-

petitiveness, more than 95% independent research; over 30 kinds of industrial robot

products;

Harbin Boshi Auto-mation Equipment

Co., Ltd.

Joint-stock enterprise held by Harbin Institute of Tech-nology (HIT); Specializing in industrial automation equipment research and

development.

Welding robots, automatic weighing, packaging, pal-letizing robot production

line, high-speed heavy pal-letizing robots, high-speed

precision packaging and palletizing equipment, etc.

One of the few enterprises able to complete “synthetic rubber reprocessing equip-

ment” and “FFS auto-matic packaging palletizing equipment” R & D, produc-

tion and support services around the world.

Shanghai xPartner Robot Co., Ltd.

The world’s first partner robot business company

specializing in cutting-edge technology; has become a

global educational robotics industry pioneer and leader.

Educational robots, military robots, portable EOD ro-

bots, scientific exploration robots, household robots,

medical robots, smart toys, etc.

Released the world’s first educational robot prod-ucts in 1998; developed

China’s first tactical mobile robots in 2005; the pioneer

of China’s portable EOD robots.

Huaheng Welding Co., Ltd.

Specializing in welding automation equipment

research and development, production and sales; ia a total solution provider of

welding automation.

Welding robot equipment, welding automation equip-

ment, full range of pipe welding systems and weld-

ing power supply, etc.

National Torch Plan Key High-tech enterprises,

Jiangsu Province Welding automation Engineering

Research Center, etc.

Haier - HIT Robot Technology Co.,

Ltd.

Founded by Haier and Har-bin Institute of Technology

(HIT); one of the core back-bone companies in national

robotics and automation technology applications.

Appliance assembly robots, intelligent robots, welding

robots, handling robots, Cartesian robots and intel-

ligent service robots, etc.

“863 Program” robot indus-try base; the core robotics

technology of HIT has reached the world advanced

level.

Table 1. Major robot manufacturers in China

29

Note:

• The 863 program is a program funded and administered by the government of the People’s Re-public of China intended to stimulate the development of advanced technologies in a wide range of fields for the purpose of rendering China independent of financial obligations for foreign technologies.

• The 973 Program is a basic research program initiated by the People’s Republic of China to achieve technology and strategic edge in various scientific fields.

• The Project 211 is a project of National Key Universities and colleges initiated in 1995 by the Ministry of Education of the People’s Republic of China, with the intent of raising the research standards of high-level universities and cultivating strategies for socio-economic development., currently including 116 key universities in China.

• The project 985 is a project that was first announced by CPC General secretary and Chinese President Jiang Zemin at the 100th anniversary of Peking University on May 4, 1998 to promote the development and reputation of the Chinese higher education system, currently including 39 most prestigious universities in China.

References:

1. Huaheng Welding Co., Ltd. http://en.huahengweld.com/index.php

2. Shanghai xPartner Robot Co., Ltd. http://xpartner.cn/index.php

3. Harbin Haier - HIT Robot Technology Co., Ltd. http://www.hhrobot.com/

4. Harbin Boshi Automation Equipment Co., Ltd. http://www.hitboshi.com/english/default.aspx

5. SIASUN Robot & Automation Co., Ltd. http://www.siasun.com/english/default.aspx

6. Shenyang Institute of Automation, Chinese Academy of Sciences. http://english.sia.cas.cn/

7. Harbin Institute of Technology Robotics and System State Key Lab. http://robot.hit.edu.cn/

8. Shanghai Jiaotong University Robotics Institute. http://www.robot.sjtu.edu.cn/English/Default.aspx

9. 2009-2011 Development Trend of China’s industrial robots and Prospect Analysis Report. http://wenku.baidu.com/view/378906086c85ec3a87c2c5bb.html

10. 2012-2013 China Industrial Robots Industry Development Annual Report. http://wenku.baidu.com/view/3603218eb9d528ea81c77956.html

11. 2012-2013 China Intelligent Manufacturing Equipment Industry Development Annual Report. http://wenku.baidu.com/view/65f2901d5f0e7cd1842536eb.html

12. The rapid rise of China domestic robotics industry. http://www.chinairn.com/news/20130718/145924676.html

30

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

30

El passat mes de maig es va organitzar a Foshan (Guangdong) un taller conjunt entre la Xina i la Unió Europea sobre ur-banisme sostenible “EU-China Joint

Workshop in Urban Innovation”. Hi van assistir unes 200 persones provinents de la Xina i Europa, entre elles autoritats públiques, acadèmiques i del món de la indústria. La iniciativa va anar a càrrec de la Comissió Europea i el Chinese Centre for Ur-ban Development (CCUD, que depèn de la Natio-nal Development and Reform Commission).

Aquest marc de col·laboració es va iniciar al maig de 2012, quan l’aleshores vice-primer ministre xinès Li Keqiang i el president de la Unió Europa José Manuel Barroso, van signar una declaració conjunta de col·laboració en urbanisme sostenible (EU-China Partnership on Sustainable Urbanisa-tion). El setembre del mateix any, es va constituir una plataforma oficial per tal de propiciar la co-operació en innovació dins el mateix àmbit (EU-China Innovation Cooperation Dialogue).

L’objectiu del taller era establir línies de col-laboració a mig termini, identificant estratègies i prioritats comunes que condueixin a accions es-pecífiques conjuntes mobilitzant ambdues parts. L’estratègia era la següent:

• Intercanviar informació i bones pràctiques sobre projectes en curs entre la UE i la Xina en l’àmbit de la recerca i innovació en urba-nisme;

• Identificar temes potencials de recerca i in-novació per futurs projectes de cooperació;

• Identificar els obstacles en relació amb les condicions marc de la recerca i la innovació i discutir la manera de superar-los.

De les conclusions de les jornades, es farà una declaració conjunta que tan la part xinesa com la europea presentaran als corresponents líders polítics. La propera trobada programada es farà a Beijing el novembre d’aquest any, en el marc del EU-China Innovation Cooperation Dialogue per tal concretar els projectes de cooperació.

EL TALLER

En els discursos d’obertura i sessió plenària del primer dia de jornada, experts xinesos i europeus van fer un esbòs dels reptes de l’urbanisme a la Xina, i de com Europa els pot servir d’exemple per trobar solucions. Markus Ederer, ambaixador de la Delegació de la UE a la Xina i Mongòlia va puntualitzar que perquè les empreses europees s’animin a participar en projectes de transferèn-cia tecnològica amb la Xina, cal respectar la pro-pietat intel·lectual i cal obrir el mercat dels serveis a empreses estrangeres.

Yang Weimin, viceministre de l’Oficina de Finan-ces i Afers Econòmics, va manifestar que per ga-rantir una urbanització i creixement econòmic sostenibles, cal una transformació basada en tres pilars:

• Ciutadans: cal que els ciutadans rurals que no tenen hukou urbà puguin gaudir dels mateixos beneficis que els residents urbans (educació pública, sanitat, etc.)., cal, per tant, reformar el sistema de hukou.

• Inversió: les ciutats no disposen de capacitat per sufragar les reformes i els projectes ne-cessaris per fer les ciutats més sostenibles, i és per tant necessari adaptar els sistemes de recaptació d’impostos.

SOS TENIBILITAT A LA XINA EU-CHINA PARTNERSHIP

ON SUSTAINABLE URBANISATION

Roger Sallent i Sara Fuste. Consultors en sostenibilitat a SD Projects Roger Sallent i Sara Fuste. Consultors en sostenibilitat a SD Projects

31

• Urbanisme: la necessitat d’expansió de les megaciutats requereix un major control ex-haustiu en la requalificació d’usos de la terra i en la disminució de la pressió sobre els re-cursos hídrics.

L’alcalde de Foshan, Liu Yuelun, va exposar el cas de la seva ciutat. Amb un rati d’urbanitza-ció del 90% i un creixement de la població ex-ponencial en els últims anys, la ciutat es troba amb un repte important: la situació bipolar entre els ciutadans emigrants rurals que no te-nen el hukou i els residents urbans que sí que el tenen (dels 7,2 milions d’habitants de Foshan, la meitat són emigrants, i 1,3 milions procedei-xen de zones rurals). Així doncs, els emigrants rurals han contribuït enormement al procés d’urbanització i creixement econòmic, però pa-teixen una manca de prestacions per part dels serveis públics. Per altra banda, la ràpida ur-banització ha representat un gran impacte pel medi ambient.

Per resoldre totes aquestes qüestions, Foshan, com moltes altres ciutats xineses, ha d’adoptar un nou model d’urbanisme sostenible, on tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats, on no es malbaratin recursos, on s’ofereixin serveis públics de qualitat, i on la modernitat preservi les tradicions.

Després, de la primera jornada, el taller es va di-vidir en tres grups de treball: Planificació Urba-nística, Mobilitat Urbana Sostenible i Solucions d’Energia Sostenible per a les ciutats.

El contingut de les presentacions per a cada ses-sió el podeu trobar al link següent , on també es penjarà, quan estigui enllestit, un informe amb les conclusions:

http://eeas.europa.eu/delegations/china/press_corner/all_news/news/2013/20130708_en.htm

Més informació:

http://eeas.europa.eu/delegations/china/eu_china/sustainable_urbanisation/sustainable_ur-banisation.htm

www.sino-german.net

www.fsnewcity.gov.cn/

www.foshan.gov.cn

32

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Con fecha uno de julio de 2013 entraba en vigor en China la nueva normativa que regula la emisión de visados de tra-bajo y de estancia en el país. Más allá de

los principales aspectos que pueden afectar a los trabajadores extranjeros en su proceso de obten-ción de visados, esta normativa refleja el proceso de transición hacia un nuevo status que quiere elevar China a una potencia económica tecnoló-gicamente avanzada y superar la definición limi-tada de “fábrica del mundo”.

El desarrollo del Pais del Centro (definición que China se da a sí misma; en mandarín 中国- Zhongguo) y sus objetivos económicos han cambiado significativamente desde el proceso de reforma y abertura lanzado por Deng Xiao Ping en los años 80. China ahora debe aspirar principalmente a una reforma estructural y a un salto tecnológico, orientándose a la inno-vación y a la mejora de las condiciones de vida en todo el territorio para lograr un desarrollo sostenible en el tiempo. La nueva normativa que regula la obtención de visados (Entry-Exit Law) parece un paso más hacia este sendero. En esta visión de largo plazo, parece coherente que China quiera elegir el perfil de los profesionales extranjeros que desea contribuyan a delinear la nueva imagen de China.

Desde 2009 el gobierno ha intentado atraer ta-lento extranjero con Ferias del trabajo por toda China, planes de incentivo y programas de re-clutamiento masivo (ej.: Thousand Foreign Ex-perts Intiatives; Recruitment Program of Foreign Expert 2012). El profesional extranjero tiene que venir calificado como “talento de alto nivel” y “talento escaso”, parámetros que vendrán defi-nidos por las autoridades. Para entender quien

puede acudir a esta definición y aspirar a un trabajo de experto en China, la normativa habla de un listado definido por el Departamento del Trabajo donde se explicitarían estos talentos. Sin embargo, a fecha de hoy tampoco las autorida-des tienen conocimiento del mismo.

Como indicio, podemos mirar a las industrias definidas como prioritarias en el 12º Plan quin-quenal: Tecnología (Información, electrónica, biología, agricultura, ingeniería, ahorro energé-tico, agua, automoción, etc.), Salud (hospitales, industria farmacéutica, maquinaria médica), protección del medio ambiente y control de la polución, nuevos materiales, manufactura avanzada, educación, productos y servicios al consumidor (comida, vivienda, ocio, deporte). Los expertos extranjeros son bienvenidos en el país para facilitar la introducción de ciencias y tecnologías punteras.

A partir de 2012 y por un periodo de 5 años, el gobierno central ha lanzado una campaña para atraer 2.000 expertos extranjeros altamente cualificados en las industrias prioritarias. Adi-cionalmente, prevé contratar a 1.000 directivos expertos para formar los trabajadores chinos en finanzas, seguros, valores y logística. A finales del año pasado han sido contratados a nivel central cerca de un centenar de expertos, sin contar los expertos que han sido contratados a nivel local, atraídos por programas como los lanzados por las autoridades de Shenzhen o Qinghai que prevén tratos preferenciales en el pago de los impuestos sobre la renta para los expertos extranjeros.

Se espera que la nueva normativa Entry-Exit Law contribuya a atraer el talento extranjero y a

LA NUEVA CHINA A LA CAZA DE TALENTOS EXTRANJEROS

Rosanna Terminio. Managing Partner d’Asecorp China

33

reducir las entradas de profesionales extranje-ros con perfiles no necesitados, permitiendo a los profesionales extranjeros altamente cualifi-cados de trabajar en China y abriendo el merca-do laboral para posiciones menos especializa-das a profesionales chinos y recién graduados. Bajo el nuevo régimen de visado, se ha creado el visado R que se divide en R1, para estancias hasta 5 años, y R2 para profesionales altamente cualificados que residan en el país por menos de 180 días.

En la misma línea de restructuración econó-mica y de crecimiento estable basado sobre el consumo domestico, China está llevando a cabo grandes inversiones en parques científi-

cos y tecnológicos para atraer corporaciones extranjeras con fuerte vocación en investiga-ción y desarrollo.

34

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

CONFLICTES COMERCIALSA LA XINA

Alex Garmón de Celis. Advocat i soci director de Net Craman a la Xina

Les relacions comercials internacionals per la seva pròpia naturalesa estan ex-posades a l’existència de conflictes entre les parts. L’existència d’un element es-

tranger per si mateix dificulta la solució d’aquests conflictes ja que generalment exigeix a la part afectada reclamar en un país diferent, amb la in-certesa que això implica.

En aquests temes, l’arbitratge internacional s’eri-geix com el mecanisme més idoni per a la solu-ció de conflictes comercials ja que proporciona majors avantatges que els tribunals ordinaris. Els principals avantatges de l’arbitratge internacio-nal són la rapidesa en la resolució de la disputa, la possibilitat d’escollir un o més àrbitres de di-verses nacionalitats atès que la seva qualificació pot ser més apropiada que la d’un jutge ordinari per resoldre un conflicte sobre una matèria espe-cífica, així com la possibilitat d’executar el laude arbitral davant la jurisdicció ordinària.

Per poder sotmetre una disputa a arbitratge, és necessari l’acord exprés de les parts. És habitual i altament recomanable incloure l’anomenada

clàusula arbitral dins dels contractes comercials formalitzats per les empreses, sotmetent a arbi-tratge qualsevol disputa en relació amb aquest contracte. D’altra banda, encara que no s’hagi in-clòs la clàusula arbitral en el contracte, les parts poden formalitzar un acord arbitral en qualsevol moment. Encara que en la pràctica pot ser difí-cil concretar aquest acord una vegada que hagi sorgit la disputa, principalment quan acudir a la jurisdicció ordinària pot ser beneficiós per una de les parts. Per exemple, en casos en els quals els Tribunals puguin tenir cert favoritisme cap a les empreses locals.

Les empreses estrangeres que tinguin relacions comercials amb la Xina també poden fer ús de l’arbitratge a fi de protegir encara més els seus in-teressos comercials.

Un dels òrgans que recomanem sotmetre l’arbi-tratge és la CIETAC o Comissió d’Arbitratge Co-mercial i Econòmic Internacional de la Xina. És l’òrgan d’arbitratge més influent a la República Popular de la Xina. Actualment gaudeix d’una gran reputació internacional, així com d’una alta

35

acceptació tant per les empreses estrangeres com per les xineses. Un dels trets mes importants del procediment previst davant la CIETAC és la possi-bilitat de nomenar àrbitres estrangers inclosos en el seu panell d’àrbitres. El procediment arbitral té una durada de 6 mesos, un termini molt reduït si ho comparem a un procediment judicial davant els tribunals ordinaris, que es poden allargar d’un a dos anys depenent de si es presenta apel·lació a la sentència de primera instància. D’altra banda, la decisió continguda en el laude arbitral emès per la CIETAC no podrà ser objecte de recurs per la qual cosa el seu contingut és definitiu i d’obli-gat compliment per a les parts.

El laude arbitral pot ser executat davant la juris-dicció ordinària. La Xina es va adherir el 1987 a la Convenció de Nova York sobre Reconeixement i l’Execució de Laudes Arbitrals, en virtut de la qual els laudes arbitrals de corts arbitrals a l’estranger són executables a la Xina. No obstant això, l’exe-cució de laudes arbitrals a la Xina emesos per al-tres països pot presentar més complexitat, sent més senzilla i viable l’execució a la Xina d’un lau-de emès per la CIETAC.

La CIETAC té la seva seu a Beijing i compta, a més, amb seus a Shanghai (subcomissió de Shanghai) i a Shenzhen (subcomissió en el Sud de la Xina). A l’abril del 2012 CIETAC Beijing va anunciar un nou reglament que reduïa les facultats de les subcomissions de Shanghai i Shenzhen. El resultat va ser una caiguda en el nombre de casos presentats a les subcomis-sions en comparació de Beijing. En resposta a aquesta situació, les divisions de la CIETAC Shanghai i la CIETAC sud de la Xina han iniciat reformes, aprovant les seves pròpies normes de procediment i declarant la seva independèn-cia respecte a la CIETAC Beijing. A l’octubre de 2012, la CIETAC Sud de la Xina va canviar el seu nom per South Xina International Economic and Trade Arbitration Commission (SCIETAC) i a l’abril de 2013, la CIETAC Shanghai va canviar el seu nom per Shanghai International Arbitra-tion Centri (SHIAC).

Recentment, el Suzhou Intermediate People’s Court de la província de Jiangsu ha rebutjat l’execució d’un laude arbitral emès per la CIE-TAC Shanghai. A causa de la complexitat de la relació entre les comissions independitzades i la CIETAC Beijing així com a l’ambigüitat, poca acceptació i concreció del seu estatus davant els tribunals de la Xina, actualment aconsellem a les parts interessades sotmetre l’arbitratge a la Xina únicament a la CIETAC a Beijing.

D’altra banda, de forma alternativa també és reco-manable realitzar l’arbitratge a Hong Kong, davant Hong Kong International Arbitration Centri (HKI-AC). Es tracta d’un centre de gran prestigi interna-cional amb bona acceptació per les empreses es-trangeres i xineses donada la seva proximitat amb la Xina continental. D’altra banda, un dels avantatges que aporta realitzar un arbitratge a Hong Kong és que els laudes arbitrals emesos per aquest organis-me seran executats a la Xina amb major facilitat que els laudes emesos en altres països estrangers.

En definitiva, actualment aquelles empreses que desitgin protegir els seus interessos comercials a la Xina tenen a la seva mà fer ús de l’arbitratge internacional, tant davant la CIETAC Beijing com davant HKIAC amb plenes garanties.

36

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

La capital catalana disposa d’un alt grau d’obertura de la seva economia i, en els darrers anys, ha anat eixamplant el seu àmbit d’actuació. La marca Barcelona és

reconeguda arreu i la fortalesa de la nostra activi-tat comercial a nivell internacional ens porta, per exemple que les exportacions procedents de Cata-lunya siguin una quarta part del total de l’estat es-panyol. D’altra banda, aquest segle XXI planteja la geografia mundial a partir d’un desplaçament del centre de referència del planeta que ha passat a ubi-car-se al Pacífic i, ràpidament, tendeix a centrar-se en l’àrea asiàtica.

La nostra capital està obligada a tenir present el procés que segueix la Xina, que és ja la segona eco-nomia mundial, després dels Estats Units, tot acos-tant-s’hi ràpidament. De fet, a partir de l’any 2010, ha passat a ser la major potència exportadora mun-dial. Això no és altra cosa que la conseqüència de comptar amb una indústria competitiva i diversifi-cada i haver orientat la seva economia cap un major grau d’obertura, com es va comprovar l’any 2001 amb la seva incorporació a l’organització Mundial de Comerç.

La Xina ha merescut, una visió especial per part del nostre Ajuntament, degut a la seva consolidació, no sols a nivell mundial, sinó pel que fa a la nostra re-lació amb aquest país. Una conseqüència d’aquesta orientació són els acords signats amb diverses ciu-tats: Ningbo (l’any 1995), Xangai (des de l’any 2006), Guangzhou (2003), Hong Kong (2005), Xi’an (2009), Yiwu (2010), Rizhao (2010) i Wenzhou (2011), per a consolidar les nostres relacions i, alhora, per iniciar la col·laboració en àmbits estratègics com són el tu-risme, la logística, el disseny i el comerç, entre d’al-tres, ja apuntant la voluntat de Barcelona de reivin-dicar-se com la porta del sud d’Europa pel comerç asiàtic i, perquè no, en el futur, el principal accés al

mercat europeu gràcies a les futures infraestructu-res logístiques projectades i iniciades.

En el cas del turisme cal dir que la societat xinesa ja representa un emissor turístic important i tant l’oferta cultural i de lleure, com, en particular, la nostra posició en el mercat dels creuers són atrac-tius importants per aquest turisme incipient. En la reunió que van mantenir l’alcalde de Barcelona, Xa-vier Trias, i l’alcalde de Beijing, Guo Jinglong, s’acor-dà que Barcelona formés part del nucli impulsor de la World Tourist Cities Federation, una iniciativa que vol impulsar el turisme sostenible a nivell mundial.

Aquests acords permeten un millor coneixement d’aquesta zona, d’una banda i, de l’altre, reforçar la presència de la nostra ciutat. El nostre Ajuntament ha consolidat les relacions amb les principals ciu-tats de la zona i hi ha organitzat missions, sempre amb un alt contingut empresarial i econòmic i po-sant l’accent en una economia, la nostra, basada en la recerca, la innovació, les noves tecnologies i la creativitat. Un perfil que ens ha permès conver-tir-nos en referent mundial en camps com ara la mobilitat, en esdevenir la Capital Mundial del Mòbil i fins l’any 2018 la seu del Mobile World Congress, o les smart cities, amb la celebració del Smart Cities Expo World Congress. Un esdeveniment que aquest any 2013, assoleix la seva tercera edició i compta-rà amb representants de 82 països dels cinc conti-nents i amb més de 7.000 visitants.

Les comarques de Barcelona són una part impor-tant de la relació comercial de l’estat espanyol amb el gegant asiàtic ja que absorbim el 30% de les im-portacions i originem el 19,6% de les exportacions. Cal subratllar que les nostres exportacions a la Xina s’han vist incrementades en un 31% l’any 2012 res-pecte el 2011. La presència a l’àrea de Barcelona de persones procedents de la Xina s’ha consolidat amb

LA XINA,LA SEGONA ECONOMIA MUNDIAL

Miquel Mateu. Direcció de Relacions Internacionals i CooperacióDepartment of International Relations and Cooperation. Ajuntament de Barcelona

37

Dins de la immensitat del territori xinès, una de les missions de les tres oficines d’ACCIÓ (Beijing, Shanghai i Hong Kong – Sud de la Xina) és la

de fer d’observatori d’oportunitats i a través d’aquesta tasca ajudar l’empresa catalana en la seva internacionalització. Aquest país/conti-nent presenta grans oportunitats en múltiples sectors; oportunitats que en el nostre cas arriben principalment de l’estudi en dues direccions: 1. L’estudi de les prioritats establertes per el govern de la República Popular de la Xina en el seu Pla Quinquennal; 2. L’estudi de les tendències de la societat, els seus somnis, aspiracions, mancan-ces i desitjos.

El sistema de plans quinquennals té la missió de delinear estratègies per al desenvolupament econòmic del país, establir fites de creixement, i in-troduir les reformes que es consideren necessàries per l’assoliment d’aquests objectius. Conté, doncs, instruccions detallades per al desenvolupament econòmic de cadascuna de les seves regions. Es-tudiant-ne les fites i les mesures que es prenguin per al seu acompliment als diferents nivells gover-natius, reconeixerem diverses oportunitats en in-fraestructures, construcció, medi ambient, R&D i alta tecnologia, que en molts casos es corresponen a sectors forts de la indústria catalana. La nostra missió és, mitjançant la interpretació de la execu-ció d’aquestes directrius, fer de facilitador de ne-

A LA RECERCA D’OPORTUNITATS:LA CHINA HIGH-TECH FAIR

Madrona Marcet. Directora ACCIÓ Hong Kong

petits empresaris que dirigeixen negocis majoritàri-ament en els sectors de distribució comercial, res-tauració i altres serveis, si bé, es compta també amb sis grans empreses estatals: les industrials Baosteel i Minmetals, del sector logístic China Shipping i COSCO i recentment s’hi ha instal·lat el banc ICBC. També cal mencionar la gran inversió realitzada per l’empresa Hutchinson en la nova terminal de con-tenidors del port de la capital catalana.

Cal dir que, en justa reciprocitat, la Xina és ara el principal client asiàtic de Barcelona. Pel que fa a les nostres inversions, actualment es troben a la Xina al voltant de 300 empreses, la majoria de les quals centrades en l’automoció, el tèxtil, l’advocacia i l’assessorament. En el període 2005 a 2010 Catalu-nya ha representat més del 37% de la inversió rea-litzada per l’estat espanyol a la Xina. Però, ja hem arribat a una etapa en la que cal revisar els contin-

guts d’aquests acords i establir les noves prioritats i aquelles iniciatives específiques a desenvolupar. Aquest va ser l’eix principal del viatge que l’alcalde Xavier Trias va realitzar a mitjans del 2012 a la Xina i que el va permetre visitar Xangai, Beijing, Hong Kong i Shenzhen. L’alcalde Trias es va poder reu-nir amb representants de l’administració i del món empresarial en aquestes ciutats i engegar un seguit de projectes de col·laboració en diversos àmbits, al-guns dels quals ja han donat els seus fruits, com ara la mencionada instal·lació del banc ICBC a la capi-tal catalana o de la propera instal·lació del laborato-ri industrial a Europa del CCIC (China Certification Inspection Company).

De cara al futur, l’Ajuntament de Barcelona es plan-teja seguir treballant en aquest sentit per a crear les condicions necessàries per millorar les relacions econòmiques i comercials amb la Xina.

38

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

goci de manera que les oportunitats es materialit-zin en forma de projectes concrets per posar-los a l’abast de les empreses.

En els últims anys hem vist un canvi de tendència en el tipus de projectes que portem des de les nos-tres oficines; tenim un ventall de projectes molt més ampli, que augmenta a mesura que adaptem la nostra metodologia a les noves empreses, ser-veis i necessitats del mercat. La cerca de socis tec-nològics i la transferència tecnològica entre em-preses i regions ha apropat els avenços de la nostra indústria a l’inversor xinès. En aquest sentit, per exemple, és part també de la nostra feina l’establi-ment d’acords de cooperació amb entitats locals que serveixin per iniciar aquest diàleg i fomentar la col·laboració entre empreses.

Les missions empresarials i la participació en fi-res han estat i són més que mai eines fantàstiques per fer un primer apropament al territori, una presa de contacte amb els interlocutors locals per tornar a casa amb una idea de quines són les possibilitats que ofereix el mercat, les primeres impressions d’aquest nou territori, i les barreres i reptes que suposa.

En aquesta ocasió, ACC1Ó i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació ofe-reixen a empreses del sector de la Innovació Tec-nològica que ho trobin interessant la possibilitat de participar a la fira China Hi-Tech Fair ( Shenzhen, 16 - 21 Novembre, 2013). Es tracta d’un estand agru-pat, participat conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Mobile World Capital.

L’Objectiu és el de participar en la que és la fira més important del sector Hi-Tech a la Xina dins el marc d’un estand català i donar a conèixer el know-how i els productes de les empreses catalanes que hi participin al món i a la Xina; establir relacions em-presarials i fer una primera prospecció a les possi-bles relacions comercials amb empreses del país i inversors que es puguin identificar.

Aquesta oportunitat, dins el marc dels sectors prio-ritaris del Pla Quinquennal actual, s’ha presentat a empreses TIC i d’innovació de processos; em-preses d’innovació en telecomunicacions; tecno-logies verdes, energies renovables; tecnologies de

millora de la qualitat de l’aigua; vehicles elèctrics; tecnologies i processos més nets per als projectes d’infraestructura i auditories de carboni; empreses del sector del desenvolupament d’Smart Cities i la gestió urbana eficient; tots ells sectors forts dins el teixit empresarial i acadèmic català.

La China Hi-Tech Fair té lloc de manera anual a la ciutat de Shenzhen, un dels centres més impor-tants de R&D i producció d’alta tecnologia del país. Shenzhen s’ha convertit en els darrers anys en un referent nacional pel que fa a comerç internacio-nal, la transferència tecnològica, i la formació de talent local especialitzat, tot mantenint durant 19 anys consecutius el rànquing número u de la Xina en valor d’exportacions a l’estranger.

Ubicada doncs en aquesta plataforma immillora-ble, la fira fa possibles la comercialització d’èxits d’alta tecnologia, l’exposició de productes, fòrums d’innovació i tecnologia d’alt nivell, la invitació a la inversió i l’intercanvi d’informació; tots en un sol espai amb la presència i participació dels més grans referents xinesos del sector, els seus homòlegs i competidors d’arreu del món. Amb instal·lacions de més de 105.000m2, es calcula que hi hagi al voltant dels 3.000 expositors de 50 països i un nombre de visitants que s’apropa als 500.000. Es tracta de la fira amb més influència a nivell científic i tecnològic a la Xina.

Les nostres empreses tindran la oportunitat única de participar d’aquesta fira amb visibilitat al més alt nivell. Tindran també accés a les oportunitats que sorgeixin del Business Matching programat durant la setmana de la fira en col·laboració amb el Department of Foreign Trade and Economic Coo-peration del Govern de la Província de Canton. Per aquest business matching es farà, de manera con-junta, una crida a empreses del sector que s’hagin identificat com a possibles clients/partners per tal de facilitar una primera presentació dels projectes individuals i la posada en comú dels objectius que es busquen al territori, sempre dins aquesta plata-forma de negocis excepcional.

La nostra propera parada: l’Asian Financial Forum (Hong Kong, 13-14 de Gener de 2014) i la recerca d’inversors locals per a projectes catalans de tots els sectors.

39

VIURE I TREBALLAR A LA XINA

40

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Déu vos guard! Sóc el Javier Ycobalzeta, enginyer industrial. Visc i treballo a la Xina, a Pe-quín. En total porto un any en aquest país. La veritat és que és una experiència molt excitant. Viure a la Xina d’avui en dia (sobretot a les grans ciutats) és viure a un país amb una cultura mil·lenària diferent, però també dins d’un ambient molt inter-nacional. Una barreja de l’ara i de l’abans. Però probablement, sobretot, del després. Un canvi constant.

COM VAIG ARRIBAR-HI?

Vaig viure un any a l’Argenti-na, a Buenos Aires. Tot i que hi estava molt bé i va ser una des les millors vivències de la meva vida, arrel què un parell de bons

amics van marxar a viure a la Xina, a Hangzhou, vaig comen-çar a pensar en la possibilitat de tenir una experiència vital i pro-fessional en aquest país asiàtic. Això m’hauria d’ajudar a enten-dre una mica millor el món ac-tual i les passes següents que se seguiran a nivell global.

La Xina... El país que tothom deia que és el futur, una cultura mil·lenària, la segona potència econòmica mundial –que prò-ximament esdevindrà la prime-ra–, l’estat amb més habitants del món, la fàbrica global i el país que més turisme rebrà i emetrà cap al 2020.

Així que vaig començar a buscar opcions i em va sorgir una opor-tunitat professional per treba-

llar a la Xina, dins del sector de la consultoria estratègica.

AIXÍ QUE EM VAIG TRASLLA-DAR A XANGAI (SHANGHAI)

Normalment, els inicis a la Xina no són especialment fàcils, tot i que se suposa que Xangai és la ciutat més amiga per començar. Hom s’ha d’obrir el cap, apren-dre, i ser flexible. Fer-se un lloc i tenir paciència. Al principi la comunicació és molt com-plicada i les coses més fàcils i quotidianes es converteixen en impossibles. Per exemple, jo vaig assumir que, al principi, la comunicació verbal no calia ni intentar-la. Però vaig donar per descomptant que comuni-cant-nos amb signes, utilitzant les mans, no hi hauria proble-

JAVIER YCOBALZETA. Enginyer Industrial. Col·legiat número 17531

41

ma. Almenys per fer els nú-meros... Malgrat això, veia que quan jo feia números amb les mans, no m’entenien, i ells em feien signes totalment desco-neguts per a mi, que no sabia a què venien. Per tant, no només l’idioma era diferent. Més en-davant em van explicar que els xinesos compten fins a deu amb una mà, i bàsicament, el 6, el 7, el 8, el 9 i el 10 els fan de forma diferent a la nostra.

Tan aviat vaig començar a aprendre un xinès bàsic, que m’ajudava en el dia a dia, les coses van millorar. Xangai és una ciutat molt dinàmica, molt moderna, amb barris d’estil eu-ropeu –que ajuden a sentir-se “com a casa”– i amb un ambient molt internacional.

SEGONA ETAPA A LA XINA, PEQUÍN (BEIJING)

Sembla que ha estat un procés progressiu d’adaptació a la Xina. Ara porto uns mesos a Pequín, com molta gent diu, una ciutat molt més xinesa. Treballo en co-ordinació/gestió de projectes.

Tothom que conec en aquesta ciutat i que sap que prèviament vaig viure a Xangai, em pregun-ta: “Millor Xangai o Pequín?” Crec que per a un occidental és més interessant Pequín per en-dinsar-se en la història xinesa a través dels grans monuments (la Gran Muralla, la Ciutat Pro-hibida, el Temple del Cel, el Pa-lau d’Estiu, etc.) i potser Xangai és més còmode per viure.

Pequín és especial pels ele-ments històrics i pels famosos hutongs (barris tradicionals xi-nesos). Són dues ciutats molt diferents. Així que... em quedo amb les dues!

La Xina canvia a gran velocitat. La societat xinesa s’ha saltat

algunes de les etapes que hem viscut nosaltres a les societats occidentals. Una de les coses que més valoro és conèixer els xinesos i veure com viuen ells tots aquests canvis i com veuen el món i la vida en general.

La vida a la Xina està plena de sorpreses, curiositats i coses per aprendre, però també és un rep-te diari per les dificultats que su-posen la comunicació, el saber com funcionen els tràmits aquí, i el trobar determinats productes o serveis. Malgrat que els estran-gers ens adaptem, em sembla molt difícil que ens integrem.

La Xina és un país que segueix oferint moltes oportunitats, però alhora comença a afrontar algu-nes incerteses sobre el futur del seu creixement, del seu model, les diferències socials que s’es-tan generant, la contaminació, etc. Així que es generen algunes qüestions interessants: Com se-guirà evolucionant? Com serà internament i com serà la seva relació amb la resta del món?

Recomano descobrir aquest país amb i en tots els sentits: algunes coses us agradaran molt i altres menys, però de ben segur que no us deixarà indiferents.

42

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

SOPAR A GUANGZHOU

Els meus primers viatges a la Xina foren durant l’any 2006. El primer fou durant el mes de març per feina i a l’agost hi tornava de vacances. Abans d’aquests viatges ja em fasci-

nava la cultura asiàtica, havia estat de viatge a d’altres paï-sos d’aquell continent i havia començat a llegir sobre la seva cultura, però foren aquells dos viatges de l’any 2006 els que em feren decidir a aprendre més sobre aquesta cultura i a inscriure’m a la Llicenciatura d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC, la qual vaig finalitzar ja fa un parell d’anys.

Al desembre de 2010, pocs me-sos abans d’acabar la llicenci-atura, fundava juntament amb tres companys més del Col·legi

d’Enginyers Industrials, el Grup Xina, depenent de la Comissió de Política Industrial i Innova-ció Tecnològica, impulsat per iniciativa de l’Albert Ferrari, un enginyer industrial que fa anys que viu entre la Xina i Catalunya i de Jordi Guix, president de la comissió i directiu del Col·legi. Des de llavors, hem anat reclu-tant el que hem anomenat cor-responsals del Col·legi a la Xina (enginyers catalans expatriats en aquest país que col·laboren amb el nostre grup de treball) i paral·lelament jo he seguit vi-atjant a aquest país, quedant

CARLES PALOMO. Enginyer industrial, MBA i llicenciat en Estudis de l’Àsia Oriental. ROBERLO S.A.

quan he pogut amb ells per compartir experiències.

L’últim viatge va ser el passat mes de juliol a Guangzhou, on vaig tenir el plaer de poder so-par amb Roger Sallent i Sara Fusté, dos enginyers catalans que hi viuen des de fa un pa-rell d’anys. Varem quedar en un restaurant de cuina del Yunnan, on varem poder degustar plats com la carn de Yak, entre d’al-tres especialitats.

La conversa fou molt inte-ressant, varem comentar les oportunitats que oferia aquest país a nivell professional , es-pecialment per a persones amb un perfil tècnic i la importàn-cia d’establir una bona xarxa de contactes, el que el xinesos anomenen guān xi (关系), no tant sols amb persones locals sinó també amb persones es-trangeres, els lǎo wài (老外), entre els quals la complicitat és molt gran al viure en una cul-tura i entorns tant diferents, el que fa que siguin una de les fonts principals de trobar bo-nes oportunitats laborals a la Xina.

Un altre tema de conversa fou la llengua. Els xinesos valoren molt l’esforç de la gent estran-gera per parlar la seva llengua, per la qual cosa tenir un nivell mínim pot ajudar molt a tren-car el gel en el primer contacte i facilitar la relació personal amb ells. Això és molt important ja que en la seva cultura cal dedi-car un temps important a co-nèixer la persona abans de co-mençar a fer-hi negocis. Assolir un nivell fluid de xinès, però, no és fàcil i tot i que molts ex-

patriats a la Xina comencen a aprendre xinès, molts d’ells no arriben a assolir un nivell elevat, degut en part a la facilitat de parlar anglès amb altres perso-nes estrangeres tant a nivell de relacions laborals com perso-nals (moltes de les quals seran entre lǎo wài s).

A nivell col·lectiu, els xinesos tenen moltes formes de fer que no sempre agraden als nouvin-guts d’occident. Tot i així, ana-litzades amb una perspectiva històrica, un s’adona que moltes de les coses que irriten a alguns estrangers són fruit d’un gran desenvolupament, a vegades descontrolat, que la societat xi-nesa encara no ha tingut temps d’assimilar.

En l’àmbit personal, la majoria d’estrangers que viuen al país valoren l’experiència com a molt positiva. Aquest és el cas també d’en Roger i la Sara, que tot i les dificultats inicials, amb el temps s’han anat adaptant a les seves costums i que veuen encara oportunitats per anar creixent tant a nivell personal com pro-fessional en aquest país.

Felicitar des d’aquí a tots els corresponsals pel suport que ens han donat durant aquests gairebé tres anys, des de la cre-ació del grup Xina, sense ells no tindríem la visió real i actualit-zada del que representa viure i treballar en aquest país.

43

WORKING WITH HIGH TEMPERATURES

In China we have a regulation for working in high temperatures which took effect on 2012 and the main issues are as follows: • During June to October, employer should pay high temperature allowance to employees if the employer can’t

take effective measures to put temperatures drop to below 33红 in the workplaces (excluding 33红). Guangdong allowance standard is 150 RMB/person/month. If it is needed a discount according to the number of days/hours in the workplace, the standard is 6.9 RMB/person/hour.

• Employer should offer Herbal Tea which compliance with food safety standards to employees.• Employer shall not assign pregnant women workers at a temperature above 33红 operating workplace.• Employees should go to Labour Department to complain that if employer doesn’t pay high temperature allow-

ance, then Labour Department will order the employer to make corrections within a time limit. If employer fails to do so, will be fined not less than 2,000 RMB but not more than 10,000 RMB.

Note: 8,2 RMB = 1 euro.

CAR ACCIDENT WHEN PARKING IT

Sometimes it is difficult to understand how is it possible to have a so stupid accident when you were trying to park the car and going back (black car). The white car driver is still think-ing that he has enough space to pass (!!??).Of course the damages were almost nothing but we spent al-most 2 hours to solve the situation as we had to wait for the policemen.So, one more of the big list of incidents you should experience driving car in China.

FATHER’S DAY IN CHINA

The third Sunday in June in China we have the Father’s day at the same time as other 55 countries in the world.

It is a very popular festivity where children demonstrate to their parents the love and affection that they have. Chi-nese children follow these steps when celebrates Father’s Day:

• To greet his father just wake up in the morning.• To offer a bouquet of fresh flowers• To deliver a gift with a card written by them. The gift is something that the father always has wanted or needed.• To prepare the breakfast and serve it hot. It can be included tang (soup) or mian (noodles). And share with him.• To plan a special outing. They can get to visit special places like Guilin and Huangshan if you are nearby.• To cook lunch outdoors, remember that some time in China in these dates the weather is fine. Maybe a grilled

pork, or steamed fish. Lunch together and spend a good time.• To take many photos that day with family, share some games all together.• To have special dinner in a restaurant and the father decides the menu.

Also, children tend to do a handcraft, drawing or paper cutouts in their schools to give as a gift.

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

44

Albert Ferrari . Enginyer industrial, Industrial Manager de SEDAL Group

THIS IS XINA

45

BORSA DE TREBALLBUSINESS DEVELOPMENT DIRECTOR – CHINA. SHANGHAI*

Reporting hierarchically to the CEO of the Group, you will operate in the following fields:

Main purpose

To develop sales for the Group in China and to manage key customers according to corporate objectives.

Responsibilities

• To implement the creation of a local team: sales and technical (laboratory test) : re-cruitment and training of the team.

• To analyze the market trends and the Group’s position in this market.

• To enhance the Group’s business in China, prospect and develop new markets

• To visit customers, prospects, and to de-velop the corporate image

• To conduct the negotiations specially with key customers.

• To ensure the reporting to the CEO for both sales : sales results and monitoring objec-tives with proper analysis and information gathered

• With a strong driving force, to participate in the definition of the development strategy for the Group in this area and implement it with the support of Europe HD and re-gional expertise base

Profile required:

• University degree or equivalent, Sales / Marketing ; MBA is a plus

• You have relevant sales or management ex-perience, ideally gained in an international Group with proven success stories

• EXPERIENCE IN OR GOOD KNOWLEDGE OF OUR FIELD: AROMATIC , FUNCTIONAL AND NUTRITIONAL INGREDIENTS WILL CERTAINLY HELP TO TAKE OVER THE JOB AND BE SUCCESSFUL QUITE RAPIDLY

• Passionate, pioneer, you are able to manage and motivate teams while being autono-mous in your development area.

• Pro active , creative and innovative in strat-egy and implementation

• Strong selling skills• Positive you do initiate and develop con-

tacts as well as business opportunities• Very good in negotiating deals and partner-

ships• This position offers growth opportunities

for a person with a true entrepreneurial spirit.

• Fluency in English is essential.• Practice of mandarin a strong plus• You’ll be trained to our world and culture

in Europe

* Shanghai is preferred , but location can be open if making sense and large city in China

Please send your resume in English and word or pdf format under reference BDCN/0813 toxmontero@theexecutiveway.com

Full confidentiality guaranteed

46

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

DIRECTOR DE PRODUCCION EN DONGGUAN, GUANGDONG (CHINA)

Perfil: Ingeniero

Personal a cargo: 70

Descripción de la oferta: Empresa textil Española con filial en Dongguan requiere incorporar a un director de producción de nacionalidad Española.

Esta persona reportara entre otros a la empresa Española y será responsable de la producción, calidad.

Tendrá a cargo un equipo de 70 personas, por lo que deberá tener grandes dotes para gestionar personas.

• Control de materias primas• Distribuir al personal para cumplir los objetivos de la sección• Realizar el seguimiento para cumplir plazos de entrega

• Capacidad de liderazgo• Capaz de cuestionar y evaluar la información.• Exigente• Organizado • Capacidad de comunicación

Indispensable experiencia de mas de 5 años dirigiendo equipos de personas.

Idiomas: Chino – Ingles - Español

REQUISITOS

Estudios mínimos: Licenciado

Experiencia mínima: De 3 a 5 años

Requisitos mínimos: Se valorara positivamente que sea ingeniero, pero no se descartan otras licencia-turas siempre que tenga elevada experiencia en dirigir personas y en empresas industriales.

CONTRATO

Tipo de contrato: Indefinido

Jornada laboral: Completa

Sueldo: 30.000红 brutos/año + bonus y vivienda en el recinto empresarial (opcional)

Interesados enviar su Curriculum a lauraponsa@ponsa.com y a info@camarahispanochina.org

47

LINKS D’INTERÈSCentre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat

Casa Àsiawww.casaasia.es

China International Machine Toolwww.cimtshow.com

ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior)www.icex.es

China Dailywww.chinadaily.com.cn

Casa de España . Shanghaicasaespanashanghai.com

Sinalunyawww.sinalunya.com

Casal Català de Shanghaiwww.wix.com/casalshanghai/ccshanghai#

Institut Confuci (Barcelona)www.confuciobarcelona.es

China Yiwu International Machinery Industry Fairwww.jixie-expo.com

CHINE PLUS. La revue de pressewww.chine-plus.com

Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xinahttp://jjw.mei.gov.cn/english/index.htmlhttp://cmif.mei.gov.cn

CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Servicewww.china-briefing.com

BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGEwww.bswomenb.com

CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Onlinehttp://www.cantonfair.org.cn/en/

ACC10 Invest in Cataloniawww.investincatalonia.com

China Association for Science and Technologywww.cast.org.cn

ROCA JUNYENT Departament Asian Deskwww.rocajunyent.com

Portal del Centre de Certificació de la Xina - CQC: China Quality Certification Centrehttp://www.cqc.com.cn/english/index.htm

48

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

ANY XINA ANY EUROPA I CATALUNYA

221-210 a.C. Qin Shi Huang unifica

Xina218-202 a.C.

2ª Guerra Púnica. Els cart-aginesos perden

la Península Ibèrica

105 d.C. Cai Lun inventa el

paper105 d.C.

Finalitza la construcció de l’aqüeducte de Segòvia.

618 d.C.Inici de la Dinastia

Tang622 d.C.

L’hègira de Mahoma, comença l’era musulmana

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES

AMB LA COL·LABORACIÓ I EL SUPORT DE:

AMB EL PATROCINI DE:

50

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

3 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E