política plató

10
Política Plató Isomorfisme antropològico-polític Racional Irascible Sensit iva Productors o artesans Guardians Governant(s) o filòsof(s)-rei(s) JUSTÍCIA 1.En sentit ontològic: idea de “justícia” 2.En sentit antropològic: domini de la part racional sobre les altres dues parts de l’ànima 3.En sentit polític: cada classe social ha de cumplir amb la seua funció CLASSES SOCIALS Productors o artesans: dedicats a proveir productes per a ells i les altres classes socials (comerciants, llauradors, pescadors, …). Tenen família i propietat privada Guardians: encarregats de defensar la polis. No tenen família ni propietat privada Governants o filòsofs-reis: establixen lleis, impartixen justícia i s’encarreguen de l’educació. No tenen família ni propietat privada

Upload: damian-ortega

Post on 30-Dec-2015

75 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Isomorfisme antropològico-polític. JUSTÍCIA En sentit ontològic : idea de “ justícia ” En sentit antropològic : domini de la part racional sobre les altres dues parts de l’ànima En sentit polític : cada classe social ha de cumplir amb la seua funció. Governant (s) - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Page 1: Política Plató

Política PlatóIsomorfisme antropològico-polític

Racional

Irascible

Sensitiva

Productors o artesans

Guardians

Governant(s) o filòsof(s)-rei(s)

JUSTÍCIA1.En sentit ontològic: idea de “justícia”2.En sentit antropològic: domini de la part racional sobre les altres dues parts de l’ànima3.En sentit polític: cada classe social ha de cumplir amb la seua funció

CLASSES SOCIALS•Productors o artesans: dedicats a proveir productes per a ells i les altres classes socials (comerciants, llauradors, pescadors, …). Tenen família i propietat privada•Guardians: encarregats de defensar la polis. No tenen família ni propietat privada

•Governants o filòsofs-reis: establixen lleis, impartixen justícia i s’encarreguen de l’educació. No tenen família ni propietat privada

Page 2: Política Plató

TIPUS DE GOVERN

1. MONARQUIA o ARISTOCRÀCIA: govern d’una o diverses persones que hagen recordat la Idea de Bé. Govern just presidit pel coneixement perfecte

2. TIMOCRÀCIA: govern dels guardians. Govern injust presidit per la força, no per la saviesa

3. OLIGARQUIA: govern d’una part dels productors: els comerciants. Govern injust, presidit per la riquesa

4. DEMOCRÀCIA: govern dels productors. Govern injust, presidit per la ignorància i les passions

5. TIRANIA: govern d’un dels productors. Govern injust, presidit per l’egoïsme i la manipulació

12

3

23

23 Comerciants

2

3

2

3Tirà

POLISOrganicisme

Estatalisme

Page 3: Política Plató

Llei natural en St. Tomàs

Influències

- Teòlegs cristians (Sant Pau, Sant Agustí, Sant Isidor, Gracià…): dret natural humà

- Juristes romans (Gaio i Ulpià): ius civile, ius naturalis, ius gentium

- Estoics llatins (Ciceró i Sèneca): dret natural universal

RAÓ- Aristòtil: llei particular/llei natural

- Sofistes: contraposició “physis”/”nómos”

LÓGOS

DÉU

La “Qüestió disputada”

4. Corpus (solució): resposta argumentada St. Tomàs exposant les seues raons definitives a l’article

3. Sed contra (en canvi): arguments a favor, del propi St. Tomàs o altres

2. Objeccions: arguments en contra, habitualment d’altres autors

1. Article: tema formulat a mode de pregunta

5. Respostes a les objeccions: de St. Tomàs als autors abans anomenats

Continguts

Preceptes primaris o principis universals: cal fer el bé i evitar el mal

- Conservació existència

Preceptes secundaris: es deduixen necessàriament dels anteriors (no furtar, respectar l’altre, honorar pares, no adulterar…)

Preceptes de tercer grau: conclussions llunyanes basades en els altres dos tipus, i necessitades de la raó, l’estudi, la pràctica i l’experiència. Han de tindre en compte les circumstàncies particulars situació (respectar autoritats, dir la veritat, etc.)

- Unió home-dona: matrimoni i educació fills

- Buscar veritat i viure en societat

Regulació jurídica

Page 4: Política Plató

Característiques Llei Natural

Unitat(recerca bé i

felicitat humanes) Universalitat(basada en autoritat

de Déu) Raó

Immutabilitat (pot canviar la comprensió humana de la llei, però mai els primers principis)

Indelebilitat (els primers principis són imborrables; no així

els de segon o tercer grau, degut a les passions o al pecat)

Video 1

Video 2

Page 5: Política Plató

Filosofia política Maquiavel

Context polític: Absolutisme

Mètode: realisme polític

Història

Experiència política

Pessimisme antropològicPoder polític absolut

Governant ideal

Ètica

Separació

• Virtut: qualitats que li permeten ser un líder (força, astúcia, habilitat militar, prudència, eficàcia, capacitat de decisió,…)

• Fortuna: situacions i esdeveniments canviants

• Raó d’estat: art de conquerir i conservar el poder

Política

Page 6: Política Plató

Contractualisme (I): HobbesContractualisme: teoria mitjançant la qual els éssers humans fan un “pacte” o “contracte” per establir el poder polític

MONARQUIA

ABSOLUTA

ESTAT DE NATURA: situació en què es trobaven els éssers humans abans de sorgir el poder polític“Bellum

omnium contra

omnes”

“Homo hominis

lupus est”

Anarquia Violència

Pessimisme antropològic

Pacte de salvació

Leviatan

Característiques i funcions de l’Estat

• Garantir pau i seguretat

• Permetre desenvolupament de les lleis naturals

• Posseïx tots els drets dels ciutadans i no ha de retre comptes davant la població

• Impartir justícia

Page 7: Política Plató

Contractualisme (II): LockeESTAT DE NATURA: éssers humans

caracteritzats per

Convivència pacífica Propietat privadaEgoïsme i violència d’una minoria

IGUALTATLLIBERTAT

Pacte civil (preservar Llei natural)

Treball

• Creació poder legislatiu i executiu

• Conservació propietat privada

• Establiment sistema judicial

Pacte polític (Estat) MONARQUIA

PARLAMENTÀRIA

• Govern triat pel consentiment i aprovació del poble

• Govern pot ser enderrocat si actua de manera il.legítima, sense cumplir les seues funcions ni respectar els drets de la població

• Separació de poders: legislatiu, executiu i federatiu (seguretat i relacions exteriors)

• Poble conserva tots els seus drets. Govern té funció de garantir-los

Page 8: Política Plató

Contractualisme (III): Rousseau

Optimisme antropològic “Le bon sauvage”

ESTAT DE NATURA

• Individualisme

• Bondat natural

• Satisfacció necessitats bàsiques

• Dos sentiments

Amor de si (instint d’autoconservació)

Pietat(instint de conservació

de l’espècie)

Aparició primeres tribus(naixen els primers sentiments

socials: amor, amistat, odi, enveja, …)

Atzar

Manca d’aliments

Origen desigualtat

PROPIETAT PRIVADA

2. Poderosos/Febles 3. Amos/Esclaus1. Rics/Pobres

Legitimació jurídica

Page 9: Política Plató

El Contracte Social

Segon estat de natura (estat presocial injust)

Pacte d’associacióVOLUNTAT GENERAL

Societat política (=ESTAT)

• Respecte sobirania popular

• Garantir llibertat i igualtat ciutadans

• Poder legislatiu radica en el poble

• Elecció representants per a governar durant un cert temps

• Obligació ciutadans sotmetre’s a les lleis (=voluntat general)

Poder executiu(administració llei)

• Votacions periòdiques mitjançant assemblees

Tipus de govern DEMOCRÀCIA

Page 10: Política Plató

Filosofia política Marx

Materialisme històric Ésser humà

Raó

TREBALL2. Senyors/Serfs

3. Capitalistes/Proletaris

1. Amos/Esclaus

LLUITA DE CLASSES

Relacions de produccióMitjans de producció

Crítica economia capitalistaProletaris: posseïxen força treball

Capitalistes: posseïxen capital i mitjans producció

CONTRACTE

EXPLOTACIÓ

“Treball” obrer (rendiment treballador)

“Força de treball” obrer (necessitats treballador)

PLUSVÀLUA

Conciència de classe

Revolució del proletariat

Societat Socialista

Societat Comunista

• Abolició propietat privada

• Centralització capital i mitjans producció en màns Estat

• Sistema granges estatals i empreses públiques

• Desaparició classes socials