El vallès, pionEr En mobilitat Elèctrica /// 30

b30Entrevista: Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa /// 6opinió: Juan parralejo, alcalde de Ripollet /// 35

n. 25 /// 9.04.2010 La revista econòmica del Vallès

inter-views, una mirada exterior a l’eix empresarial de la B-30

The best location for your company

Is there a better place?

Sant Cugat al CiTCATALONIA INNOVATION TRIANGLE

Oficina d’atenció a l’empresa: www.santcugat.cat / oae@santcugat.cat / +34 935 657 000

L’economia integrada basada en el coneixement al voltant de Barcelona+ de 200.000 habitants, + de 10.000 companyies i + de 60.000 estudiants universitaris i investigadors

Catalana OccidentBanc Sabadell

AdidasNespresso

Harley DavidsonAxa

ISSAccenture

Bureau VeritasRicoh

TNS Global

AccentureDelphy

Beckhoff AutomationGeneral Electric

Boehringer IngelheimGrífuls

Ferrer InternacionalTelstar - InstrumatRoche Diagnostics

IndoCapio

IntercomGFT IT Consulting

Electronic Data SystemsUbi Soft

Salomon AutomationRhode & Schwarz

Hewlett PackardFractus

JVCMitsubishi Electric

Sharp

FMC ForetCargill

Lubrizol

3b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 Km ZEro

9.04.2010un nou concEptE dE mobilitat

Els cotxes elèctrics truquen a la porta del mercat automobilístic, tot i que, ara com ara, aquesta nova solució és una forma d’exhibir capacitat d’innovació de les grans marques més que una alternativa de compra real per als consumidors. De tota manera, mentre dura l’espera, hi ha qui pren posicions. Sabadell, per exemple, ha estat la primera ciutat de l’Estat espanyol que ha instal·lat punts de càrrega a la via pública. En l’àmbit empresarial, el Vallès també acull experiències pioneres, com Circutor, firma de referència en solucions per a l’estalvi i l’eficiència energètica que actualment exporta pilons de recàrrega a més de cent països. El Vallès està situat a la línia de sortida per quan l’ús del vehicle elèctric arrenqui, i això serà quan hi hagi massa crítica suficient, marques competint per ampliar el mercat i potencialitat de creixement. L’avantatge del Vallès és, un cop més, la possibilitat de treballar aquesta nova realitat de forma híbrida, implicant-hi la iniciativa privada, els interessos de l’administració pública i el coneixement de l’àmbit universitari. Tot això pot fer deduir que el cotxe elèctric no representa només un nou tangible per a les famílies que compren el segon vehicle, sinó l’oportunitat de crear un nou concepte de mobilitat.

“La producció, sense innovació, té poc valor afegit en el mercat”

JosEp HuGuEt /// CONSELLER D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA

Juan parralEJo alcaldE dE ripollEt ///RIPOLLET, UNA APOSTA PER CONjUgAR LA TRADICIÓ I LA INNOVACIÓ

El vallès, pionEr En mobilitat Elèctrica

la upc escull Giró com a rector per majoria mínima

El punt d’escapada de l’oficina

radar

6rotonda

35

Gas a Fons

30 Gps

36

ÀrEa dE dEscans

38EstaciÓ dE sErvEi

42Es valorarà saber idiomes i la disponibilitat per viatjar

b30 Edita: Premsa local Grup de Comunicació /// prEsidEnt: Ramon Grau /// coordinador dE rEdacciÓ: Francesc Castanyer (PaUTa ME-

DIa) /// dirEctora Editorial: Carmen S. larraburu. /// sotsdirEctor: Josep M. Vallès /// rEdacciÓ: Xavier amat, Joan Ramon ar-

madàs, laia Corbella, Xavier Orri, Ivanna Vallespín /// proJEctE GrÀFic: eixida.cat il·lustraciÓ portada: Ivanòvitx /// FotoGraFia: Isabel Mar-

quès /// coordinaciÓ dE producciÓ: Maribel Pinillos /// maquEtaciÓ: Sergi Felip /// assEssoramEnt linGüístic: Susanna Turon /// admi-

nistraciÓ: anna Comella /// imprEssiÓ: Gráficas de Prensa diaria /// prEmsa local sant cuGat, c/ Sant antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590

86 00) b30@premsalocal.com /// rEdacciÓ: b30@pautamedia.com /// administraciÓ comErcial: Susanna Carmona /// dipòsit lEGal: b-9826-

2008 /// distribuciÓ EmprEsarial: FUNDaCIó CECOT FORMaCIó /// publicitat: 93 590 86 00, b30@premsalocal.com /// col·laboradors

dE la ‘b30’: aJUNTaMENT DE SaNT CUGaT DEl VallèS · aXa aSSEGURaNCES · CaMbRa DE COMERÇ DE TERRaSSa · CECOT · GRUP CaTalaNa-OCCIDENT · la CaIXa

30.000 ExEmplars mEnsuals

ENCaRTaT al ‘DIaRI DE SaNT CUGaT’

I a l’‘aVUI’

MéS DE 3.000 PUNTS DE DISTRIbUCIó a

EMPRESES I INSTITUCIONS DEl VallèS

SUbSCRIPCIONS:

b30@premsalocal.com

radar5b30

DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 radar

rÀnquinG d’ExportaciÓ

CADA MES LA REVISTA ‘b30’ PRESENTA UN RàNqUINg DE LES 10 EMPRESES DE LA DEMARCACIÓ DE LA CAMbRA DE COMERç I INDúSTRIA DE TERRASSA qUE hAN TRAMITAT MéS CERTIfICATS D’ExPORTACIÓ fORA DE LA UNIÓ EUROPEA A TRAVéS DE L’ENTITAT.

AbRIL1 EuroFraGancE RUbí

2 b. braun surgical RUbí

3 indcre TERRASSA

4 MOeHs caTalana RUbí

5 leng d’Or CASTELLbISbAL

6 elasTOgran RUbí

7 TelsTar prOjecTs SANT CUgAT

8 TOp cable RUbí

9 ipagsa indusTrial RUbí

10 cHeMpiOl TERRASSA

palau-solitài plegamans

castellar

bellaterra

sant Quirze

sant cugat

castellbisbal

parets

barberà

sabadell

cerdanyola

Terrassa

rubí

el papiol

1

3

2

radar b30

l’indicador

és la valoració que ha rebut el Vallès Occidental en com-petitivitat empresarial sobre una escala de cent punts, segons l’índex ADEg 2009 publicat al març. Aquesta xi-fra té una segona lectura, i és que la comarca ha baixat en el rànquing català fins a la segona posició per darre-

re del barcelonès i empatada amb el baix Llobregat. Des del 2007 el Vallès Occidental liderava la lliga de comar-ques més competitives. Els motius de la davallada, apun-ta ADEg, són la destrucció de teixit empresarial i l’aug-ment de l’atur. /// Foto: isabel Marquès

47,6 PUNTS

barberà impulsa un conveni per a la creació d’empreses d’economia social

l’ajuntament de barberà del Vallès ha signat un conveni de col·laboració amb la Federació de Societats laborals de Catalunya (FESalC) per a la promo-ció d’empreses d’economia social i, en concret, de societats laborals. aquestes empreses, que es constitueixen amb un mínim de tres socis i en què la majoria de capital social resta en mans dels treba-lladors, requereixen poca inversió. Per això és un model més factible en temps de crisi que s’ha expandit els darrers anys al Vallès Occidental. barberà vol afavorir aquesta tendència com a me-sura per crear noves empreses i gene-rar nous llocs de treball. El conveni té per objectiu facilitar l’accés a subvencions, definir bonificacions fiscals i capitalit-zar el 100% de l’atur. Mitjançant aquest acord de col·laboració, FESalC serà qui ofereixi assessorament i formació espe-cífica a l’emprenedoria, qui ajudi a millo-rar la gestió i qui premiarà les millors ini-ciatives d’empresa socialment responsa-bles del municipi.

Èxit de públic en el jEC POINT 2010 de joves empresaris del metall

El Club de Joves Empresaris (2010) va celebrar a Esade-Creàpolis una edició del JEC POINT, una trobada del sector del metall, a la qual van acudir més de 70 em-presaris associats al Centre Metal·lúrgic de Sabadell. l’acte, patrocinat per bank-pime i la Cambra de Comerç de Sabadell, el va inaugurar la presidenta del JEC, alí-cia bosch, que va presentar les activi-tats que realitza aquest club fundat l’any 2003 i nascut del Centre Metal·lúrgic de Sabadell. bosch va passar revista a les úl-times trobades i als esmorzars-tertúlia que han reunit els membres del JEC amb personalitats de l’àmbit econòmic, polí-tic i empresarial. així mateix, va fer ba-lanç de les accions formatives per a direc-tius que han emprès i va avançar els pro-jectes del JEC per al 2010. a l’acte també van parlar la presidenta del Centre Metal-lúrgic, Sofia Gabarró, i el professor de di-recció de màrqueting d’Esade Carles Tor-recilla, autor del llibre Crisi, mentides i grans oportunitats, que va oferir la seva recepta per sortir de la crisi.

Sabadell acull el primer Congrés Internacional de Disseny de Catalunya

El primer Congrés Internacional de Disseny de Catalunya, celebrat a Fira Sa-badell els dies 18 i 19 de març i impulsat per l’Escola Superior de Disseny (ESDi), ha tancat la primera edició amb més de mig miler de visitants. Nascut amb la pre-tensió “d’impulsar el disseny amb rigor ci-entífic i cercar la innovació empresarial”, el primer congrés de l’ESDi ha comptat amb la participació d’especialistes com Gui bonsiepe, prestigiós dissenyador in-dustrial alemany, o alastair Fuad-luke, una de les principals autoritats internaci-onals en disseny sostenible. Presidit per andré Ricard, l’importador del concep-te de disseny al país, la cita ha servit per identificar les bases que han de conver-tir el disseny en l’element clau de l’econo-mia del segle XXI. Com va expressar la di-rectora de comerç de la Generalitat, Gem-ma Puig, durant la inauguració, el punt fort del congrés és “aconseguir l’aliança entre el món empresarial i el món acadè-mic” en l’escenari actual de canvi de cicle econòmic.

21 3

6 EntrEvista b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

la universitat haurà de tenir un paper important en aquesta nova fase, però, ara com ara, se la veu massa allunyada del món empresarial.La relació s’ha de fer més intensa millo-rant el paper dels centres tecnològics que tenim, especialitzant-los encara més a treballar sobre el mercat. És a dir, el mer-cat els ha de manar quina recerca aplicada s’ha de dur a terme. Falta també una uni-tat de valoració que permeti que de la ci-ència que hi ha en aquests llocs en surtin patents. Òbviament, les universitats tam-bé s’han d’implicar, no només en la part de recerca que ja els toca, sinó també en els cursos nous que han sorgit gràcies a la implantació dels màsters i els graus del Pla de Bolonya, que cal que s’adeqüin a les necessitats econòmiques del país.

vostè és una persona formada al vallès. quin és el potencial d’aquesta comarca en el si de catalunya pel que fa a la universitat i l’empresa?Juntament amb el Baix Llobregat, el Va-llès sempre ha estat la segona concentra-ció territorial més gran després de Barce-lona. Això continua sent així amb alguns canvis, sobretot pel que fa als sectors pro-ductius. Històricament ha viscut diverses reconversions i ara mateix segueix sent (i serà) un dels pilars d’aquesta nova econo-mia de què parlàvem. Hi ha clústers pro-fessionals que encara perviuen, com el tèxtil, l’automoció o l’electrònica de con-sum. Ara, de totes maneres, tot això s’es-tà movent cap a noves direccions a partir de la concentració a la comarca de centres

El conseller josep huguet assenyala la sostenibilitat i la R+D+I com a prioritats de l’agenda econòmica. TExT: j.r. arMadàs /// fOTOS: isabel MarQuès

El pla 2010-2013 col·loca la r+d+i com un dels pilars de l’economia post-crisi. com s’assolirà aquest objectiu?L’economia, a Europa en general i a Cata-lunya en particular, necessitarà innovar en productes i en la forma de comercia-litzar-los. No hi ha una altra solució. La mera producció en si, sense innovació, té poc valor afegit en el mercat. Vendre és un acte mecànic si no li dónes un servei postvenda o logístic posterior. La tendèn-cia, sense això, és perdre posicions en el mercat. Així doncs, l’economia ha de ten-dir de forma general cap a aquest camí.

vem, però és especial perquè és posteri-or a la signatura del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Amb aquest text Catalunya es dota d’un pla estratègic en aquest àmbit signat per universitats, pa-tronals, sindicats i tots els partits polí-tics, cosa que li dóna una consistència i la tranquil·litat que les línies mestres no es canviaran fàcilment. El pla és el desple-gament d’aquest pacte durant els quatre primers anys. Bàsicament, propugna una millora del talent que captem i retenim i de la xarxa del sistema de recerca sobre-tot pel que fa a l’ordenació.

Amb el Pla de Recerca i Inno-vació de Catalunya 2010-2013 com a teló de fons, el conseller Josep Huguet desglossa les prioritats de la seva agenda política. Hu-

guet subratlla que els reptes de país que s’ha fixat el seu departament van en la di-recció de la sostenibilitat i l’augment del pes de la R+D+I en l’economia catalana.

què pretén la Generalitat amb el pla de recerca i innovació?És el segon pla d’aquest tipus que apro-

La producció, sense innovació, té poc valor afegit en el mercat

Josep Huguet /// Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

7b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 EntrEvista

d’excel·lència en els camps de l’òptica, la fotònica, els mitjans audiovisuals al vol-tant de la UPC o de les ciències socials al voltant de la UAB. La culminació de tot això és la instal·lació del sincrotró Alba, juntament amb els centres tecnològics de referència, com l’Ascamm.

com es pot beneficiar el vallès de barcelona i barcelona del vallès?Barcelona té esgotat el seu sòl i en això el Vallès hi pot ajudar sense perdre de vis-ta que la marca Barcelona és molt impor-tant, sobretot internacionalment. El Va-llès i tot Catalunya es poden aprofitar d’aquesta marca quan surt al món i poden sumar la seva força a la de la capital. Per altra banda, Barcelona ha de ser consci-ent que la capitalitat s’exerceix des d’un li-deratge que ha de ser compartit i consen-suat. En altres paraules, Barcelona no es pot aprofitar unilateralment de la potèn-cia d’altres comarques veïnes. És un joc d’equilibris complicat, però que espero que vagi avançant correctament.

comentava fa un moment la importància dels clústers. sant cugat i cerdanyola n’acaben d’impulsar un de farmacèutic. quins altres podem néixer o seria bo que nasquessin?Lligant-ho amb el Pla de Recerca i Innova-ció de què parlàvem al principi, aprovarem 17 eixos bàsics d’actuació en aspectes com el canvi climàtic, l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible, l’aigua, la gestió d’es-pais o la salut. Tot això, sense oblidar la for-mació ni la indústria cultural o del turis-

me i oci, que representen més o menys el 15% del PIB català i on encara hi ha molt de camp per córrer a l’hora d’innovar.

tot això, amb quin model productiu?Amb un de nou i transversal a tots els punts que comentava. La gestió de la pro-ducció ha de canviar i s’ha de tendir a la sostenibilitat. El mateix canvi s’ha de do-nar en l’organització de les empreses i el treball. I davant de tot, també hi ha d’ha-ver una nova mentalitat en l’administra-ció que s’ha de millorar fent de model en aquesta innovació.

com pretén fer arribar aquest missatge a l’empresariat?A Catalunya ja hi ha una pràctica de treball en clústers en diferents sectors que facili-ta la transmissió d’aquesta informació. La novetat és que ara algun d’aquests clús-ters els ajuntarem enfocats a una sèrie de reptes comuns. Farem trobades on es constituiran aquests pols d’actuació en-focats a determinats reptes i establirem una xarxa de relacions de les quals en sor-tiran negocis i projectes conjunts. Es trac-ta de crear un networking que s’alimen-tarà ell mateix al voltant dels programes que impulsarem i per als quals donarem subvencions lligades al requisit de la col-laboració. Així fomentarem aquesta rela-ció i implicació entre l’empresariat català.

què n’opina de la pujada de l’iva que començarà a aplicar-se aquest estiu?S’ha d’analitzar per sectors, malgrat que els experts no recomanen tirar-la enda-

vant ara mateix. Així doncs, potser seria més sensat establir una moratòria de la mesura tenint present, com a mínim, sec-tors que en poden sortir més tocats. Ara bé, la població ha de tenir en compte que si l’Estat vol seguir donant una sèrie de serveis, haurà de treure els diners d’al-gun lloc. Si no s’haurà de dir als ciutadans que alguns d’aquests serveis es deixaran de prestar.

però les finances de l’Estat no vénen pas totes de la recaptació de l’iva.L’IVA no ho és tot. Hi ha grans fortunes que s’escapen d’aquest tipus impositiu i per desgràcia encara hi ha massa diner negre que es pot evitar si se’n fa una bona perse-cució.

quins són els principals eixos de promoció econòmica que impulsaran fins a esgotar la legislatura?Tenim polítiques de suport a l’empresari-at dels sectors més tocats, com electròni-ca de consum, automoció o construcció. Però un que és comú a tots és el de la internacionalització. Massa empreses encara tenen pendent explorar mercats exteriors. A banda d’això, la sostenibilitat és un fet que s’anirà generalitzant. Per tant, els empresaris que sàpiguen fer productes o serveis usant menys energia tindran dos avantatges: gastar menys i tenir un producte amb més èxit en el mercat, perquè tant la gent com l’admi-nistració ho demandarà molt més. És una oportunitat tant d’innovació com de negoci que cal aprofitar.

Seria més sensat establir una moratòria en la pujada de l’IVA tenint present els sectors que en poden sortir més tocats Els empresaris que sàpiguen fer productes emprant menys energia tindran dos avantatges: gastar menys i tenir un producte amb més èxit al mercat

Josep Huguet (Manresa, 1951) va succeir el malaurat Pere Esteve en la conselleria d’empresa l’any 2004. El conseller és una perso-na coneixedora del teixit industrial del Vallès Occidental, ja que la seva formació professional i università-ria va tenir lloc en aquesta comarca. Huguet és enginyer industrial per l’Escola d’Enginyers Superiors de Terrassa i llicenciat en història con-temporània per la Universitat Au-tònoma de Barcelona. Els seus orí-gens com a polític es remunten al PSAN, partit del qual va ser membre des del 1973 fins al 1980. Més tard, l’any 1989, s’afilia a Esquerra Re-publicana de Catalunya, on ha ocu-pat des de llavors diversos càrrecs executius. Huguet és diputat al Par-lament de Catalunya des del 1995 i portaveu del grup d’ERC en aquesta cambra entre el 1999 i el 2004. Pel que fa a la seva trajectòria professi-onal, ha dirigit una empresa d’engi-nyeria, ha estat professor i director de l’Escola de Formació Professio-nal de Sallent. Josep Huguet també ha escrit diversos llibres de divulga-ció, l’últim dels quals és Catalunya: societat massa limitada, publicat per Angle Editorial.

El pErFil

l’EmprEsa dEs dE la política

8 radar b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

finalment, la majoria de membres del con-sell ha decidit el millor per a l’entitat”, va indicar Vilert després del no. Tanmateix, CCOO, el sindicat majoritari en el sector de les caixes i amb representació al consell de Caixa Girona, va expressar el seu males-tar pel fet que “decisions de caràcter polí-tic puguin posar en perill el paper de les cai-xes de contribuir al desenvolupament eco-nòmic territorial”. El sentiment territorial, va apuntar el sindicat, s’ha imposat a la raó econòmica. Jordi Mestre, director general de Caixa Sabadell, va fer referència a un al-tre vector, reconeixent l’absoluta legitimi-tat de la decisió de Girona: “El retard del FROB i de molts projectes de fusió que en-cara no han vist la llum han pogut ser cau-ses de pes”. També va dir que les declaraci-ons polítiques de les últimes setmanes des de Girona apuntaven en aquesta direcció: “S’havien alçat veus contràries en el camp polític i territorial, així com en el consell d’administració de Caixa Girona, que posa-ven en dubte alguns d’aquests valors amb què sempre hem cregut i que hem defen-sat. Per tant, la decisió no ens ha agafat a contrapeu”.

Una lectura semblant d’aquesta escissió la va defensar l’expert financer Enrique Vi-dal-Ribas: “De vegades els aspectes polítics i personals poden generar miopia des del punt de vista de gestió de situacions extre-mes com aquesta. Qualsevol economista do-naria el seu vistiplau a la fusió des d’una òp-tica racional”. Segons Vidal-Ribas, comptar amb un sector financer sòlid és fonamental per a la recuperació econòmica: “El que ne-cessitem és que el sector de caixes es capi-talitzi per poder generar flux creditici i pro-visionar empreses i famílies”.

La interpretació de Vidal-Ribas coincideix en bona mesura amb la posició del Banc d’Espanya i la Conselleria d’Economia de la Generalitat, que en les darreres setma-nes han qüestionat obertament la viabili-tat de Caixa Girona en solitari, i reclamat d’urgència un pla alternatiu en solitari. “Caixa Girona té per ara una qualificació correcta, però vist l’entorn macro i im-mobiliari, en què el crèdit és tan dèbil, és important formar part d’un balanç més gran. Per bé que estigui Girona, en aquest context la grandària és molt important”, explica Vidal-Ribas.

la nova caixa Fusionada. El cop de porta de Caixa Girona farà que Unnim i l’entitat gironina rebaixin la seva qualifi-cació. De fet, Unnim naixerà amb un ràting inferior que el que actualment presenten Caixa Terrassa i Caixa Sabadell per sepa-rat. D’acord amb l’agència Fitch Ratings, quan es formalitzi el procés de fusió, la nova entitat se situarà en la categoria BBB, malgrat que les dues entitats estaven va-lorades en el nivell superior. Respecte a Caixa Girona, la retirada del procés de fu-sió també la perjudicarà, sota l’argument de les pressions sobre marges i actius de-rivades de la concentració en el sector im-mobiliari. /// XaVIER ORRI

sió de caixes, no van voler posicionar-se i la confluència dels vots d’ERC i CiU va tan-car finalment les més de tres hores que va durar el consell.

dEcisiÓ política? Des de la presidèn-cia de la Diputació de Girona, Enric Vilert (ERC) ja havia anunciat les reticències d’al-guns sectors que s’havien mostrat en con-tra de l’operació i que demanaven una re-visió del pacte. Fins al 9 de març, l’acord preveia que Caixa Girona tingués un pes del 27% en el futur consell d’administra-ció d’Unnim. A mitjans de febrer, Vilert va expressar aquesta insatisfacció: “Jo seria partidari de renegociar el pacte, malgrat que sigui difícil. Canviar el protocol de fu-sió perquè tinguem des de Girona la sen-sació que aquesta és la millor operació que hem pogut fer”, va explicar.

Les cartes van quedar al descobert en un debat de marcat caràcter polític que Vilert i Caixa Girona no volen reconèixer. “Fa molts mesos que estem amb això, hi ha un debat i,

els consells d’administració de les cai-xes de Sabadell, Terrassa i Manlleu van

aprovar unànimement el pla de viabilitat adaptat a la nova situació: la fusió a tres, sense Caixa Girona. El renovat projecte pre-veu que la sol·licitud al Fons de Reestruc-turació Ordenada Bancària (FROB) passarà dels 500 milions d’euros inicials als 380, xi-fra inferior al 2% dels actius ponderats per risc. El pla financer d’Unnim preveu retor-nar aquests recursos en un termini de tres anys i mig en lloc dels cinc previstos. D’al-tra banda, pel que fa als coeficients de sol-vència, les caixes Manlleu, Sabadell i Ter-rassa presenten unes xifres entre l’11,2 i el 13%, molt per sobre del 8% mínim que es-tableix l’organisme supervisor.

El director general de Caixa Sabadell, Jor-di Mestre, es va mostrar convençut davant la nova realitat amb què s’enfronta la caixa tripartita: “Tenim les xifres ja definides i tot el suport de les institucions públiques, financeres i governamentals. Hem reprès el projecte de fusió inicial a tres que va po-sar com a exemple el Banc d’Espanya”. Un cop el Banc d’Espanya i Brussel·les donin el vistiplau, les caixes celebraran nous con-sells d’administració per convocar les as-semblees generals. “El procés”, tanca Mes-tre, “entrarà en la seva recta final abans de l’estiu i Unnim naixerà entre finals del mes de juny i principis de juliol”.

El no dE caixa Girona. El 9 de març, el consell d’administració de Caixa Girona, que havia d’aprovar les modificacions del pla d’integració i les modificacions intro-duïdes en els estatuts de la nova entitat, va votar no a la fusió amb Caixa Terras-sa, Caixa Sabadell i Caixa Manlleu. L’enti-tat gironina, l’única en el procés de fusió que està vinculada a una diputació pro-vincial, no formarà part d’Unnim, després que només tres consellers, els vinculats al PSC, donessin el sí a la unió de caixes. El paper determinant en la decisió de Caixa Girona va ser dels consellers convergents, que fins ara havien donat suport a la fusió, però que el 9 de març van canviar el vot. El director general Jordi Blanch i el repre-sentant sindical de CCOO al consell d’ad-ministració, públicament proclius a la fu-

El canvi de sentit del vot dels consellers convergents de l’entitat gironina va provocar que s’aturés el projecte d’integració. La nova entitat veurà la llum al juliol

Entitats d’Estalvi /// VALLÈS

la caixa que suma

unnim rebaixa a 380 m€ la petició al Frob després de l’abandó de caixa Girona

530baixes laborals Unnim tindrà una plantilla final de 2.900 treballadors, després de reduir la nòmina d’empleats en 530. El pro-cés de reducció de plantilla es durà a terme mitjançant prejubilacions i es podran acollir a aquest procés, amb una duració estimada de dos anys, aquells treballadors que enguany ha-gin superat els 55. Les condicions si-tuen la retribució per als prejubilats en un 80% del salari brut, tal com es va acordar al mes de desembre . Pel que fa al nombre d’oficines que tin-drà la nova entitat, es calcula que se-ran un total de 610 centres d’atenció directa, un 20% menys que les 760 que sumen actualment les tres cai-xes. El procés de reducció d’oficines també durarà fins al 2012.

Enric mata, Jordi mestre i dídac Herrero, directors generals de terrassa, sabadell i manlleu /// CEDIDES

900 89 80 89

Vingui a veure’l avui i comenci a treballar demà.

Superficíe en m², a la carta:m²

-

El Parc Empresarial ArrobaSant Cugat

-

Truqui’ns.

Viu aquí i muntaràla seva empresa

a l’altre costat de lamuntanya?

10 radar b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

referma el compromís del país amb grans apostes estratègiques de futur. José Monti-lla va destacar que el complex que inaugu-rava s’ha de convertir en un model en clau econòmica. “El sincrotró és una afirmació del model d’economia que ha de preten-dre aquest país”. Segons el president de la Generalitat, la recerca ha de ser el motor d’una economia que ha de canviar de men-talitat. Montilla va fer una crida general al teixit industrial de Catalunya a trobar en Alba un aliat per al seu futur i per millorar el seu rendiment.

El Final dEl camí. El responsable de la instal·lació, el doctor Ramon Pascual, va re-cordar, nostàlgic, el camí del sincrotró des de les primeres albors de la idea, fa vint anys, fins a l’inici de les obres, el juliol del 2006. Pasqual va reivindicar Alba com un exemple pel que fa a les polítiques de promoció en la recerca i la innovació.

Emocionat per veure que s’arribava al final d’una llarga travessia no va voler acabar el seu discurs sense recordar la figura de Joan Antoni Robles, la primera persona que va re-clamar la necessitat de dotar el territori d’una font de llum de sincrotró. Alba entra-rà plenament en funcionament a principis de l’any 2011, quan ha de començar a donar fruits un projecte que, en paraules de José Luis Rodríguez Zapaero, “està concebut per a l’excel·lència”. /// JOaN RaMON aRMaDàS

Zapatero i montilla subratllen el pes específic del sincrotró alba

la presència de José Luis Rodríguez Za-patero i José Montilla en la inaugura-

ció del sincrotró Alba, el dia 22 de març, va servir per posar de manifest la importància d’aquest equipament que situa definitiva-ment Espanya i Catalunya en el mapa cientí-fic europeu. El president del govern central va referir-se al pas endavant que l’accele-rador de partícules del Vallès Occidental su-posa per a un país faltat d’inversions cien-tífiques. “Amb Alba deixem enrere moltes pàgines de la història i demostrem que Es-panya no dóna l’esquena a la ciència”, va dir Zapatero, que va recordar que aquest nou laboratori científic que s’aixeca a Cerdanyo-la és el més gran del país i del sud d’Europa. “Està destinat a atraure recerca i empreses d’arreu del món”, va pronosticar.

Per la seva banda, el president de la Gene-ralitat va reafirmar les paraules del seu ho-mòleg espanyol afirmant que el sincrotró

La instal·lació no entrarà en ple funcionament fins al primer trimestre de l’any 2011

El president espanyol, José luis rodríguez Zapatero, va inaugurar el complex el 22 de març /// I. MaRQUèS

EquipamEnts /// CERDANYOLA

què aportarà el sincrotró Alba al teixit industrial i econòmic del Vallès?

jOrdi sancHOASSOCIACIÓ D’EMPRESA-RIS DE CERDANYOLA

El sincrotró suposarà un pol d’atracció per a l’establiment d’indústries d’alt valor afegit vinculades a la R+D per aprofitar els potencials que oferirà l’accelerador de partícules. Afegit a la gran extensió de sòl industrial de què disposa Cerdanyola, juntament amb la presència de la UAB, el PTV i el fet d’estar integrada al CIT, permetrà que Cerdanyola destaqui per si mateixa i no com a perifèria de Barcelona, sinó com a nucli empresarial i industrial encarat al futur, que és el que més necessitem ara, futur.

jOrdi parerafòRUM EMPRESARIAL CECOT-RUbí

El sincrotró ens posarà a l’avantguarda de la R+D en camps com la biologia molecular, la teràpia mèdica, la farmàcia, la nanotecnologia o la ciència dels materials. Avui, aquests termes sonen a ciència-ficció per a les empreses, però no hi ha dubte que les firmes d’aquest segle coneixeran una revolució a través de la tecnologia i la recerca. El sincrotró serà un focus de coneixement dins del CIT que, sumat al pes industrial de Rubí, polaritza un dels eixos de més futur econòmic i empresarial de Catalunya.

arTur pOrTa PRESIDENT CERDANYOLA EMPRESARIAL

El sincrotró serà important en la mesura que atregui empreses o institucions usuàries dels seus serveis, igual que la capacitat que tingui Cerdanyola per afrontar la demanda d’allotjament i serveis per als prop de 6.000 investigadors que s’esperen anualment. El Parc de l’Alba, amb la joia de l’anell de llum, ha de catalitzar aquest futur nucli científic amb el suport de la UAB, el PTV, l’Ascamm i el clúster de farmàcia. Cerdanyola es troba davant la nova economia del segle XXI.

Frederic bOixPRESIDENT SANT CUgAT EMPRESARIAL

Innovació, investigació i recerca, i permet que les empreses puguin aprofitar els mitjans d’investigació que ofereix: tractament de molècules, anàlisi de la matèria, eines per a farma-cèutiques o metal·lúrgiques. També aporta una capacitat d’atracció d’empreses. El sincrotró de Grenoble, des de la seva implantació, ha generat un gran nombre de start-ups i grans empreses que han germinat al voltant. Finalment, generarà sinergies entre les empreses i el coneixement.

sergi arTigasDESENVOLUPAMENT CORPORATIU DE LEITAT

Per nosaltres, que s’hagi posat en marxa un projecte com el sincrotró al Vallès suposa, per una banda, convertir aquesta àrea en un referent mundial per a la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica i, per l’altra, sobretot, el fet de convertir el territori en un motor en àmbits com les ciències ambientals, la teràpia mèdica, la ciència dels materials, etc., que permetrà crear i arrossegar altres nuclis, grups i empreses capdavanters en coneixement.

jOsep Maria giberTPRESIDENT DE kONIk gROUP

Ajudarà els projectes de R+D de la industria farmacèutica, la microelectrònica i la nanotecnologia. Es podrà millorar el coneixement de l’estructura dels materials, superfícies i interfícies. A la indústria farmacèutica li permetrà esbrinar estructu-res de proteïnes. Les empreses de ceràmica, plàstics o teixits podran estudiar recobriments i nous materials. Però la major projecció serà cap a la investigació bàsica, ja que atraurà un gran flux de científics i tecnòlegs.

12 radar b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

Si a aquestes xifres sumem els quatre anys d’obres que, segons Villante, acostumen a durar els projectes d’aquesta envergadura, les previsions més optimistes situen la in-auguració de les dues noves estacions cap a l’any 2016.

sis Estacions més a la línia. Durant el quart trimestre del 2011 està previst que acabin les obres de les estacions no-ves de Sabadell de la plaça Major, l’eix Ma-cià, la plaça Espanya i Ca n’Oriac. Quan els trens ja circulin per aquest ramal es co-mençaran possiblement les obres de les dues noves estacions situades al munici-pi de Castellar.

Les previsions amb què treballa el govern de la Generalitat indiquen que l’estació del Pla de la Bruguera donarà servei a unes 1.200 persones diàriament, mentre que la del cen-tre del municipi es calcula que podrà ser uti-litzada per uns 8.000 usuaris cada dia.

Gran part dels 4,5 quilòmetres de traçat se soterrarà i deixarà només uns 700 metres al descobert que serviran, a través de tres viaductes, per superar el riu Ripoll i el tor-rent de Can Bages. Segons la Direcció Ge-neral de Transport Terrestre, s’ha optat per aquest traçat principalment perquè no afecta cap habitatge i s’ha tingut en comp-te també l’impacte mediambiental, que en aquest cas és mínim tot i la construcció dels viaductes. /// J.R. aRMaDàS

dues estacions de FGc uniran sabadell i el centre de castellar

castellar serà el pròxim municipi de la comarca a incorporar-se al Metro del

Vallès. Segons l’estudi informatiu d’aquest traçat previst en el Pacte Nacional d’Infraes-tructures, la línia de S2 que uneix Barcelona i Sabadell es perllongarà 4,5 quilòmetres més dels que ja estan en tràmits d’execució ac-tualment. Així, a les quatre noves estacions de la cocapital del Vallès Occidental se n’hi sumaran dues més: una al Pla de la Brugue-ra i l’altra a la plaça de la Fàbrica Nova, a 500 metres del nucli antic de la ciutat.

El pressupost estimat de les obres és d’uns 320 milions d’euros i pel que fa a la data de la inauguració es podria allargar fins pas-sat el 2016 si tenim en compte les paraules del director general de Transport Terrestre de la Generalitat, Manel Villante: “L’apro-vació d’aquest estudi, si tot va bé, serà a fi-nals d’estiu o a la tardor, i les obres d’exe-cució i la redacció del projecte de construc-ció poden durar entre un any i un any i mig”.

La infraestructura no entrarà en funcionament fins passat l’any 2016

inFraEstructurEs /// VALLÈS NORD

inFraEstructurEs /// VALLÈS

les infraestructures viàries del vallès avancen a mig gas

També amb l’estudi aprovat però sense ha-ver-se redactat el projecte constructiu hi ha l’allargament de la Via Interpolar que ha d’unir Sant Cugat i Molins de Rei.

sEnsE Estudi inFormatiu. La situació més delicada és la dels projectes que en-cara no tenen redactat els estudis informa-tius pertinents. En aquest apartat desta-quen la connexió entre Terrassa i Grano-llers del Quart Cinturó. Aquesta autovia orbital que unirà les dues capitals del Va-llès Occidental i la del Vallès Oriental està pendent que el Ministeri de Foment anun-ciï la sortida de l’estudi, fet que no es pro-duirà fins al segon trimestre d’aquest any. Es preveu que el tram Terrassa-Sabadell sigui el primer a executar-se. Amb la re-dacció a mitges també trobem el desdobla-ment dels túnels de Vallvidrera i la conne-xió de l’autopista C-16 amb el carrer Nu-mància de Barcelona.

Menys sort tenen el túnel d’Horta o el des-doblament de la carretera de Matadepe-ra, que, de moment, es troben fora de pla-nificació. Tampoc no se li augura un futur clar a la connexió entre la C-16 i la B-40 entre Martorell i Vacarisses i la ronda Est de Terrassa.

La Cambra de Terrassa va assenyalar aquestes mancances en un estudi sobre les infraestructures que afecten la seva de-marcació. /// JOaN RaMON aRMaDàS

amb una marxa curta. D’aquesta ma-nera es desenvolupen els projectes de

les infraestructures viàries del Vallès Occi-dental. De les tretze actuacions previstes en aquest àmbit a l’àrea d’influència de la comarca només dos es troben actualment en fase d’execució i tenen previst acabar les obres en el decurs d’aquest any 2010. En altres paraules, només s’acabaran en-guany, tot i que amb un any de retard, l’en-llaç de l’AP-7 i la A-2 entre Castellbisbal i Pallejà i els trams que van de Viladecavalls a Terrassa i entre Olesa de Montserrat i Abrera del Quart Cinturó.

Aquest primer tram de la també anome-nada B-40, a més, acumula un increment pressupostari del 33%. Dels 227 milions que es van preveure l’any 2007 s’ha pas-sat a una despesa estimada de 301 milions. Per altra banda, el tram entre Viladecavalls i Olesa no estarà enllestit fins al 2012, tres anys més tard del que estava previst.

En l’apartat de les infraestructures viàri-es que disposen d’estudi informatiu apro-vat però que encara tenen les obres pen-dents destaca l’ampliació a tres carrils de la C-58 en el tram que va des de Sant Quir-ze fins a Terrassa. Les obres estan pen-dents de l’aprovació del projecte construc-tiu i de la licitació i adjudicació posteri-or dels treballs. Si tot va com ha d’anar, aquests dos fets es produiran durant el de-curs del 2010.

L’estudi informatiu de l’enllaç entre Terrassa i Sabadell a través de la b-40 sortirà el segon trimestre del 2010

El desdoblament de la c-16 a la zona dels túnels de vallvidrera no té encara l’estudi redactat /// llUÍS llEbOT

Noves estacions

Tram en obres

Traçat actualCastellar del Vallès

Pla de la Bruguera

Plaça d’Espanya

Plaça Major

Sabadell Estació

Sant Quirze

Eix Macià

Ca n’Oriac

proposta de perllongament del metro del vallès

13b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 radar

inFraEstructurEs /// SAbADELL

l’aeroport de sabadell aspira a fer vols transeuropeus

aviaciÓ corporativa. L’aeroport de Sa-badell aspira a fer un salt qualitatiu i quan-titatiu paral·lelament amb les modificaci-ons legals que s’han de produir enguany. L’objectiu de l’equipament és acollir un seg-ment important de l’aviació corporativa, especialment aquella dedicada a l’aerota-xi, al servei del teixit industrial present a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, i es-pecialment a Sabadell i el seu entorn. Un al-tre desenvolupament potencial gira a l’en-torn de l’ampliació de la base empresarial ubicada al costat de l’aeroport, dedicada a la indústria aeronàutica, a l’espai de Sant Pau de Riu-sec.

El conseller delegat d’Aeroports de Catalu-nya, Oriol Balaguer, il·lustra aquests pro-jectes en un estudi realitzat a l’entorn de l’aeroport de Sabadell, que el considera com una realitat en marxa, amb unes pers-pectives de futur optimistes, ja que actual-ment Sabadell és l’aeroport d’aviació gene-ral més important de tot l’Estat espanyol quant a operacions de vol.

El futur de l’aeronàutica tendeix a la millo-ra de la contaminació acústica, una major eficiència energètica i una major integra-ció amb l’entorn urbà. És per això que l’ae-roport de Sabadell té previst en els seus plans de desenvolupament créixer no en nombre d’operacions, sinó en el valor afe-git de les activitats desenvolupades al seu entorn. /// J.R. aRMaDàS

la Generalitat no concep el traspàs dels aeroports de Sabadell, Girona i Reus

si no es garanteix que podran operar més enllà de l’espai Schengen. Una vegada des-classificats com a interès general per part de l’administració espanyola, la intenció de la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat és que aquests aeroports tinguin l’empara legal necessà-ria per poder volar tant a països com An-glaterra o Irlanda com també a destinaci-ons del nord d’Àfrica.

La desclassificació va per bon camí, segons l’oferta del Ministeri de Foment, però ac-tualment, si no es produeix cap canvi le-gislatiu, cap aeroport català podria volar fora de l’espai Schengen. És per això que el secretari general per a la mobilitat, Ma-nel Nadal, pretén accelerar aquesta nove-tat normativa. “La desclassificació és pos-sible, però cal aconseguir que tant el tras-pàs com la llei vagin de bracet per donar llum verd als vols transeuropeus”. Nadal té l’esperança que no es desaprofitarà aques-ta oportunitat.

El ministre de Foment, José Blanco, va pro-metre que usant la via del reial decret per-metria a la Generalitat gestionar aquestes infraestructures. Blanco va anunciar que aquest fet es produiria durant el primer se-mestre del 2010. Malgrat això, Manel Nadal alerta que fins ara “no s’ha parlat del tras-pàs dels aeroports regionals”.

La generalitat reclama el traspàs dels aeroports regionals per programar vols fora de l’espai Schengen

l’aeroport de sabadell pretén activar l’aviació corporativa al servei de les empreses catalanes /// CEDIDa

més seguretat a les estacions de sabadell sud i cerdanyola

l es estacions de Rodalies de Cerdanyo-la i Sabadell Sud gaudiran d’una mi-

llora en seguretat gràcies a la instal·lació de nous enclavaments electrònics. Així ho va decidir el consell d’administració de l’ens públic depenent del Ministeri de Fo-ment Adif. Amb un pressupost d’adjudica-ció de 7,7 milions d’euros, està previst que aquests dispositius reforcin la seguretat de les instal·lacions, així com la fiabilitat i fun-cionalitat de la gestió del trànsit ferrovi-ari en aquestes estacions. Els treballs de construcció han estat adjudicats a l’empre-sa madrilenya Dimetronic.

Aquests enclavaments són els sistemes que gestionen els senyals, els canvis d’agulles i altres dispositius que ordenen els movi-ments dels trens a l’interior de les estaci-ons. Els equipaments estan coordinats amb els sistemes de control de trànsit extern per regular amb la màxima seguretat les entra-des i sortides dels trens.

tEcnoloGia puntEra. Els nous equips electrònics estan dotats de circuits de via d’audiofreqüència i d’un sistema de co-mandament videogràfic que en facilita el

control. La instal·lació dels enclavaments es completarà amb la col·locació de cable-jat de fibra òptica, que serà el canal de transmissió de les comunicacions i del subministrament d’energia per alimentar els nous dispositius de senyalització. Les obres aniran acompanyades de la cons-trucció d’edificis tècnics que allotjaran els nous enclavaments i obres menors auxili-ars, com rases, arquetes o canalitzacions. Aquesta actuació és part del pla global d’inversions que Adif porta a terme per millorar el servei de Rodalies a la demar-cació de Barcelona. /// REDaCCIó

adif xifra la inversió en 7,7 milions /// CEDIDa

inFraEstructurEs /// VALLÈS SUD

14 radar b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

SOM CIT

Getting contacts cita 200 empresaris a rubí perquè generin negoci

u nes 2.000 entrevistes realitzades en un matí entre uns dos-cents empre-

saris és el balanç en xifres de la jornada de networking empresarial que va promoure el Catalonia Innovation Triangle (CIT) a fi-nals del mes de març. Els Getting Contacts, que és el nom d’aquest format de reunió or-ganitzat per l’empresa Summa, consistei-xen a reunir executius de diferents sectors i disciplines i agrupar-los entre ells per afini-tats de negoci, de manera que s’interrelaci-onin i es donin a conèixer a possibles clients, partners o col·laboradors empresarials.

Segons el gerent de Summa, Juanjo Villalo-bos, Getting Contacts és un “dinamitzador econòmic que pretén arribar a les empre-ses amb l’objectiu de generar nous nego-cis”. Cada assistent té una agenda confec-cionada prèviament segons la qual l’empre-sari manté entre deu i dotze entrevistes de deu minuts de durada. Els contactes no es-tan triats a l’atzar. Summa crea grups d’in-terès comú de forma que cada entrevista suposi un possible client, contacte o pro-veïdor per a l’empresa. Al final de l’acte es recomana escriure o trucar a les empreses més afins per mantenir la relació amb els nous contactes generats. Summa assegu-ra que en una jornada cada empresa acon-segueix una mitjana de cinc reunions pos-teriors, tres enviaments de pressupostos i dos clients o col·laboradors nous.

EmprEsaris En movimEnt. L’alcaldessa de Rubí, Carme Garcia, va exercir d’amfi-triona de l’acte i va ressaltar la importàn-cia de crear llaços entre els empresaris de la comarca en moments en què molts no es poden permetre el luxe de fer contactes fora de les nostres fronteres. “Des del CIT hem de crear sinergies per ajudar a fer que les empreses es relacionin entre elles. La idea del CIT va més enllà de la suma d’esfor-ços dels ajuntaments; les empreses també s’han de sentir protagonistes”.

Els assistents van valorar molt positiva-ment la iniciativa. “He assistit a més Get-ting Contacts i sempre n’he extret contac-tes útils per a la meva empresa”, afirma Ramon Muntau, de l’empresa de Rubí Con-sultic. “En el meu cas he aconseguit pres-criptors que m’han aportat nous clients ar-reu de l’Estat espanyol”. Per a un dels socis de l’empresa santcugatenca Cor Solutions, Pascual Ruiz, era la primera vegada que assistia a un Getting Contacts i va quedar convençut de la seva eficàcia: “La veritat és que no esperava trobar empreses del nos-tre interès, però a la primera entrevista ja he aconseguit un client nou”.

Convençuts de la bona acollida, el CIT ha programat un nou Getting Contacts a Sant Cugat per al mes de juny i un altre a Cerda-nyola a la tardor. /// J.R. aRMaDàS

Les reunions organitzades pel Catalonia Innovation Triangle afavoreixen el ‘networking’ al territori

‘nEtWorKinG’ /// RUbí

l’alcaldessa de rubí, carme Garcia, va ser l’amfitriona d’aquesta reunió múltiple de negocis /// J.R. aRMaDàS

15b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 radar

L’hotel Don Cándido va ser el primer que va obrir a Terrassa l’any 1992 coincidint amb els jocs Olímpics de barcelona TExT: j.r. arMadàs/// fOTO: isabel MarQuès

david pardillo /// Director de l’hotel Don Cándido

bretot es deu a l’augment de la compe-tència. De totes maneres, tres dels qua-tre hotels de la ciutat són propietat del mateix grup al qual pertany el Don Cán-dido, així que el global no és negatiu. Tampoc no es pot obviar la crisi, però ens en sortim organitzant activitats al marge de la mera pernoctació, com l’or-ganització d’esdeveniments o congres-sos. Tenim una persona que s’encarrega de muntar-los i una directora comerci-al dedicada a la captació d’aquest tipus d’esdeveniments.

acuseu la competència hotelera d’altres ciutats veïnes de l’eix de la b-30?La competència sempre es nota sigui on sigui, però més que altres hotels notem les millors condicions que tenen altres ciutats del nostre voltant.

a què es refereix?Per exemple, al fet que Terrassa no té un espai polivalent amb capacitat per a més de 500 persones com sí que hi ha per exemple a Sabadell o a Sant Cu-gat. Aquesta manca d’equipaments més que fer-nos perdre clients ens fa per-dre oportunitats de negoci i el despla-çament de l’atenció en favor dels nos-tres veïns.

no ho compensa una bona relació amb empreses locals, patronals i l’ajuntament?Un dels avantatges de ser una ciutat mitjana és que tenim una relació més fluida i directa amb aquestes instituci-ons. Tant amb la Cambra de Comerç de Terrassa com amb la Cecot i l’Ajuntament ens reunim amb molta freqüència i la veritat és que es preocupen força de mantenir una activitat econòmica suficient que ens beneficiï a tots. Amb l’Ajuntament, per exemple, cada mes ens reunim en grups de treball i convidem un especialista que aporta idees sobre temes diversos. Són iniciatives que ajuden a generar iniciatives, és a dir, més vida i negoci a la ciutat.

manca potenciar més el turisme o barcelona té massa pes i fa ombra al vallès en aquest aspecte?Quan vam obrir teníem cada dia ple-nes les 110 habitacions de què disposem. Érem més barats que molts hotels de qua-tre estrelles de la capital i rebíem molts turistes per aquest motiu. Però a Barce-lona ha crescut molt l’oferta i ara hi ha tot tipus de qualitats, serveis i preus per es-collir, cosa que fa que la persona que es queda a dormir a Terrassa ho faci per co-moditat o proximitat. Pel que fa a la pro-moció, l’Ajuntament hi està treballant for-ça. Amb la remodelació de les esglésies romàniques de Sant Pere potser augmen-ten les visites. Terrassa també entrarà al Consorci de Turisme del Consell Comarcal. D’aquesta incorporació esperem un aug-ment de visitants, però sempre quedarà l’opció de fer nit a Barcelona i fer una ex-cursió d’un dia al Vallès.

pel que fa a congressos i esdeveniments, com pot augmentar el mercat?Amb una millor connexió amb l’aero-port de Barcelona, cosa que aportaria riquesa al sector hoteler i a la comarca en general. Ara mateix, si hi vols anar amb transport públic trigues una hora i mitja. No hi ha cap autobús o tren di-recte i agafar un taxi des de l’hotel val uns 60 euros. També caldria tenir una oferta nocturna més àmplia i variada, sobretot entre setmana. Pel que fa a la restauració, Terrassa té molts restau-rants i molt bons, però no hi ha gaires llocs on anar a fer una copa després de sopar i molts clients se’n lamenten.

malgrat tot això, el negoci hoteler al vallès occidental funciona?No és un dels millors moments, però so-

com de fires o congressos que se celebren a la ciutat de Terrassa. També acollim bodes, convencions o gent que hi pernocta cridada per algun esdeveniment esportiu sovint relacionat amb l’hoquei. quines són les peticions més fre-qüents dels empresaris?Un bon servei i oferta de restauració, Wi-Fi per a l’ordinador portàtil, aparcament i bones connexions amb l’autopista. No vol gaires coses més. Bàsicament busquen comoditat i facilitats per fer la seva feina. També tenim altres serveis, com el de llo-guer de cotxes, l’spa o el business center. De totes maneres, molts empresaris ar-riben a l’hotel tard, havent sopat i van a dormir. L’endemà marxen a primera hora.

El negoci hoteler ha viscut un boom durant la primera dèca-da del segle XXI al Vallès Occi-dental. L’hotel Don Cándido, situat a l’entrada sud de Ter-rassa, va avançar-se a aques-

ta tendència. Quasi vint anys després de la seva obertura l’oferta d’habitacions a la ciutat s’ha multiplicat per quatre. David Pardillo, que curiosament és de Sabadell, dirigeix l’hotel propietat del Grup Cirsa des del 2008. Va començar a treballar-hi fa deu anys. Era recepcionista del torn de nit.

El vallès no és una comarca receptora de turisme, tot i que cada cop hi ha més hotels. Els nostres clients provenen principalment del món de l’empresa, així

Els empresaris demanen una àmplia oferta de restauració i més oci nocturn a les ciutats on pernoctenL’oferta d’habitacions a Terrassa s’ha multiplicat per quatre des que vam obrir el nostre hotel

Disposar de transport públic directe fins a l’aeroport aportaria riquesa a la comarca

16 radar b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

Emprenedors /// Akewuele

Akewuele crea perfums a mida per a grans marques i també identificadors de ciutats i indrets, per donar resposta a les noves necessitats del màrqueting olfactiu PER: xaVier aMaT

L’olor com a tret diferencial i valor afegit de l’empresa

és difícil d’oblidar una olor. Només de sentir-la ens pot transportar mentalment a un lloc o a una situació vis-cuda. De fet, qualsevol per-sona pot recordar el 35%

d’allò que olora. El potencial del sentit de l’olfacte no ha passat desapercebut al món del màrqueting, i cada cop són més les empreses que exploren les possibili-tats d’aquest sentit directament lligat a la memòria i als sentiments.

Aquest és el mercat objectiu al qual apun-ta l’empresa Akewuele, ubicada a Cerda-nyola. Aquesta firma estava especialitza-da en arts gràfiques, però va decidir can-viar de sector aprofitant el seu know how en identitat corporativa. “El mercat de la indústria gràfica estava molt saturat i vam decidir crear nous serveis relacio-nats amb la imatge que ens permetessin arribar a nous clients”, explica Albert Ma-jós, fundador d’Akewuele. La seva prime-ra experiència en màrqueting olfactiu els va arribar quan van rebre l’encàrrec de crear el perfum d’un important partit po-lític: “Se’n va parlar moltíssim, en molts casos va suscitar crítiques, però a nosal-tres ja ens va anar bé”, recorda Majós. A partir de la creació d’aquella aroma, fa un parell d’anys, a l’empresa li han plogut els encàrrecs. La firma va iniciar la crea-ció d’aromes corporatives a partir d’unes capsetes amb una presentació excel·lent. Dins es podia descobrir l’olor de les Ram-bles de Barcelona, de la Sagrada Famí-lia o de la ciutat de Lleida, entre d’altres... “La idea era que aquestes capses es ven-guessin a les botigues de records, però al cap de pocs mesos ja vam veure que ha-víem fracassat: deixar aquestes capses a les botigues, sense que ningú n’expliqués el significat o el funcionament, no s’ente-nia”, reconeix Majós.

aMbienTar espais

Akewuele no ha renunciat del tot a aques-ta via. De fet, ara mateix té en marxa una enquesta a internet per crear el perfum de Barcelona. Però les seves energies s’han concentrat en el màrqueting olfactiu am-bientant espais i creant olors corporati-ves, amb l’objectiu que un perfum con-

1 ///

1 /// alberT MajÓs éS El FUNDaDOR D’aKEWUElE, MaRCa ESPECIalITZaDa EN aROMES I OlORS/// I. MaRQUèS

cret acabi sent un element identificador tan poderós o més que el logotip o la imat-ge. L’any 2010 ha començat amb nous pro-jectes: grans marques del món del tèx-til i de la telefonia s’han posat en contacte amb l’empresa de Cerdanyola per ambi-entar totes les seves botigues. “Dispo-sem d’un equip de tres perfumistes que han creat un portafoli de perfums i que

també poden dissenyar aromes a la car-ta, a partir dels requisits i de les necessi-tats de l’empresa que sol·licita els nostres serveis”. De nou, el record tan personal de les olors pot dificultar el procés: “L’olor de terra mullada, per exemple, a una perso-na li pot encantar, perquè li recorda mo-ments de diversió, però a una altra pot recordar-li la feina i no agradar-li gens”, posa com a mostra Albert Majós. “Però si volen comptar amb el tret distintiu d’una aroma pròpia, les empreses han d’apos-tar-hi, igual que moltes botigues estan de-corades d’una manera que a algunes per-sones els sedueix però d’altres no hi entra-rien per res del món. Això és posicionar-se i cercar els teus clients”, diu.

Des d’Akewuele es mostren convençuts del gran potencial que té l’aroma. “És un gran element de comunicació”, considera Majós, mentre afirma que el que estan proposant és “una cosa molt nova”. El 2009 Akewuele va facturar 400.000 euros, una xifra que esperen superar aquest 2010 amb l’arribada de nous projectes.

ALbERT MAjÓS CREU qUE L’AROMA POT ACAbAR SENT UN ELEMENT IDENTIfICADOR TAN IMPORTANT O MéS qUE EL LOgOTIP

aKeWuele

Carrer de l’Or, 22, 08290 Cerdanyola

Tel.: 93 381 10 12

www.akewuele.com

més inFo

17b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 radar

la cecot se suma a les queixes sobre l’increment de l’iva

les pimes seran les principals perjudi-cades de l’augment de l’IVA, segons la

Cecot. Per la patronal catalana, aquesta és una mesura impositiva que sens dubte su-posa un increment de la fiscalitat encober-ta a càrrec de les pimes, que hauran d’assu-mir una nova mesura recaptadora.

El president de la Cecot, Antoni Abad, és del parer que la mesura impulsada pel go-vern de José Luis Rodríguez Zapatero aca-barà tenint efectes perversos en l’econo-mia espanyola. “Apujar l’IVA en una econo-mia malmesa com l’espanyola significarà inevitablement un increment de l’econo-mia submergida”.

Segons Abad, calen ajustos estructurals i no mesures que generin al govern més ingres-sos en forma d’increments en la recaptació. “La gestió eficient dels serveis públics en-cara té molt de recorregut i existeixen mol-tes bosses d’estalvi que podrien generar una disminució de la despesa de l’Estat en lloc de donar més pes als ingressos”. El president de la Cecot pensa que l’increment de l’IVA és una “barbaritat macroeconòmica” que no té en compte cap criteri d’eficiència.

lluita contra El Frau Fiscal. D’altra banda, la Cecot ha denunciat algunes me-sures incloses en el Pla de Prevenció i Cor-recció del Frau Fiscal per considerar-les ex-cessives per a les pimes. En aquest sentit, la patronal considera que les empreses ja tenen prou problemes per generar-los més tràmits que provoquin una despesa extra de temps i diners. Antoni Abad opina que no és la millor manera d’atacar l’economia submergida. “S’ha de lluitar contra el frau fiscal, però sense carregar les pimes amb actuacions redundants que en dificulten el dia a dia”. /// J.R. aRMaDàS

antoni abad és el president de la cecot /// aRXIU

patronals /// VALLÈS

pimesegura aprofundeix en la protecció informàtica

el secretari de Telecomunicacions i So-cietat de la Informació, Jordi Bosch, i

el president de la Cambra de Comerç de Sa-badell, Lluís Matas, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada Pimesegura. La jor-nada s’emmarca dins la campanya amb el mateix nom que ha dissenyat el Centre de Seguretat Informàtica de Catalunya (Ce-sicat) amb el suport del Consell de Cam-bres de Comerç de Catalunya i del projec-te Pimestic de la Secretaria de Telecomu-nicacions i Societat de la Informació de la Generalitat.

El pla Pimesegura pretén sensibilitzar i in-formar les pimes catalanes sobre els ris-cos de seguretat i vulnerabilitat que po-den patir els seus sistemes d’informació i la manera com poden controlar-los mit-jançant una anàlisi de les característiques del negoci.

Durant la jornada es van exposar diversos exemples reals d’èxit i hi va haver torns oberts de preguntes i respostes condu-ïts per ponents experts en noves tecnolo-gies. L’acte va comptar amb l’assistència d’una nodrida representació de gerents i

directius d’informàtica de petites i mitja-nes empreses de la comarca que van vo-ler assessorar-se sobre la seguretat en els seus equips informàtics.

Jordi Bosch va assegurar que les empreses del Vallès Occidental “estan adoptant amb eficiència les noves tecnologies i les me-sures de seguretat informàtica necessàri-es per convertir els seus sistemes d’infor-mació en eines segures”. També es va pre-sentar a les pimes de la demarcació el servei d’orientació en seguretat informà-tica que ofereix el Cesicat. /// REDaCCIó

la seguretat informàtica preocupa la pime /// CEDIDa

pimEs /// SAbADELL

pimec reclama reformes per millorar el mercat de treball

l a patronal catalana Pimec s’ha quei-xat una vegada més sobre la inexis-

tència d’una reforma del mercat de treball. Després d’un any de la concentració que van impulsar les patronals davant el Con-grés de Diputats a Madrid i el lliurament de 44 propostes als representants dels par-tits polítics, Pimec valora de forma negati-va que no s’hagi iniciat cap actuació enca-minada a tirar endavant aquesta reforma. En aquest aspecte la patronal destaca que la taxa d’atur a l’Estat espanyol ha passat de ser un 8% a mitjans del 2007 a un 19% ac-tualment i, malgrat això, no s’ha iniciat cap

actuació encaminada a la reforma. Per Pi-mec, el clam unànime del sector empresa-rial fa inevitable una modificació legislati-va en aquest sentit. Segons descriu un co-municat de la institució, la gravetat de la situació i la ineficàcia de les mesures que s’han portat a terme es mereixen un “sus-pens clamorós”.

En matèria de finançament han destacat, en positiu, les millores en el sistema de pagament per part de l’administració ca-talana, en particular l’adopció del confir-ming. /// REDaCCIó

la taxa d’atur a l’Estat espanyol ha pujat més d’un 10% des del 2007 /// JOaN RaMON aRMaDàS

patronals /// VALLÈS

18 radar b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

pime /// Cirprotec

L’empresa de Terrassa és un referent a Europa en la creació de proteccions contra sobretensions elèctriques PER: iVanna VallespÍn

Les sobretensions, solucionades per Cirprotec

L’electrònica cada cop és més sensible i menys duradora. “Comencem a tenir interi-oritzada la idea que hem de canviar el mòdem o qual-sevol altre aparell en un

temps molt curt a causa de les sobretensi-ons, però el que no sap la gent és que això es pot protegir”, explica Carles Pons, di-rector general de Cirprotec, una empresa de Terrassa que ofereix solucions a aques-ta problemàtica.

Cirprotec es va crear l’any 1993 i centrava la seva activitat exclusivament a generar so-lucions de protecció contra sobretensions de la xarxa elèctrica. En aquell moment, no-més treballaven per a les entitats finance-res, “un sector especialment sensible, ja que si hi ha una tempesta les comunicacions o els caixers automàtics poden patir defectes de funcionament. “Si passa un cap de set-mana, aquestes incidències poden ser molt perjudicials per a l’entitat, ja que a més de deixar de cobrar unes comissions, hi ha un servei que no s’està donant”, apunta Carles Pons. Per solucionar aquest problema, l’em-presa va dissenyar un aparell “que és com un fusible que col·loques a la connexió de servei, de manera que si hi ha una tempesta i es produeix una sobretensió, aquest filtre para el cop”, diu Pons.

Però aquest sistema és aplicable a un gran nombre de sectors que presten un servei públic, com ara la xarxa de la televisió digi-tal, les centrals elèctriques o els repetidors de mòbil, aquests últims normalment col-locats a grans altures i exposats a llamps. “Un repetidor d’aquests pot costar gaire-bé un milió d’euros, així que amb una mí-nima inversió es pot protegir tota la instal-lació i mantenir un servei de qualitat”, diu l’empresari.

Amb el pas dels anys, Cirprotec s’ha con-vertit en una empresa especialitzada en el disseny, la fabricació i la comercialització de productes destinats a la protecció con-tra els llamps i les sobretensions. Es trac-ta de l’única empresa a l’Estat que fabrica aquest tipus de solucions i ha esdevingut un referent internacional quant a innova-ció i creació de noves solucions.

1 ///

2 /// 3 ///

I és que el secret de l’èxit de l’empresa cal buscar-lo en el departament de R+D+I. En aquest àmbit, l’empresa va construir l’any 2007 un laboratori pioner per estu-diar les sobretensions. Ubicades a Terras-sa, al costat de la seu de l’empresa, i amb una superfície de 1.000 metres quadrats, aquestes instal·lacions permeten repro-duir la caiguda d’un llamp i així investigar

i testar els protectors contra sobretensi-ons, per aconseguir facilitar el disseny de nous productes més eficaços.

prOducTes a 45 païsOs

Les solucions de Cirprotect es divideixen en dues famílies: la protecció interna (sis-temes per amortir les sobretensions elèc-triques) i l’externa (per evitar els danys provocats per la caiguda d’un llamp).

L’empresa egarenca exporta els seus productes a més de 45 països arreu del món, bàsicament a indrets on es registra més concentració de caiguda de llamps, Iran, Angola, Vietnam, Cuba, Indonèsia o Xina, entre d’altres. “Per nosaltres el més interessant són el centre i el sud d’Amèri-ca, el Magrib i el Pròxim Orient i sud-est

asiàtic”. Cirprotec ha estat guardonada amb diferents distincions, com ara el premi a la internacionalització, concedit l’any 2004 per la Cambra de Terrassa; el premi a l’empresa més competitiva de Catalunya, atorgat per Pimec el 2007, i el premi a l’impuls de la innovació, investi-gació i desenvolupament de la Cambra de Terrassa el 2008.

1 /// SEU DE l’EMPRESa a TERRaSSa

/// ISabEl MaRQUèS

2 /// IMaTGE DEl labORa-TORI ON ES REPRODU-EIX la CaIGUDa D’UN llaMP

/// CEDIDa

3 /// D’ESQUERRa a DRETa, JOSé aNTONIO MaR-TÍN, GERENT, I CaRlES PONS, DIRECTOR GENE-Ral DE CIRPROTEC

///CEDIDa

CIRPROTEC éS L’úNICA EMPRESA A L’ESTAT qUE fAbRICA AqUEST TIPUS DE PROTECCIONS CONTRA SObRETENSIONS

ubicaciÓ: Terrassa

anY de FundaciÓ: 1993

53 treballadors

FacTuraciÓ: 15 M€ (2009)

cirprotEc

19b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 radar

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,

líder en gestió i assistència sanitària

Té acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediatriques 24 hores 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

cambractiva recomana sacrifici als directius per superar la crisi

s ense un capità serè el vaixell trontolla. Aquesta va ser la metàfora que va do-

nar el tret de sortida a una nova edició de Cambractiva, centrada en l’equilibri emoci-onal dels empresaris en un moment en què no és fàcil mantenir-lo. La xerrada-col·-loqui, organitzada per la Cambra de Terras-sa, tenia com a objectiu proporcionar idees i eines als directius d’empresa per afrontar les dificultats del moment.

El president de la consultoria Otto Walter, Paco Muro, va ser el primer ponent i ja va avançar que l’ambient d’estrès en què viu la societat és una malaltia fàcil d’encoma-nar. “Els empresaris tenen hipersensibi-litat emocional, perquè veuen la preocu-pació a l’exterior i la individualitzen”. Se-gons Muro, no és gens recomanable sumar una crisi interior (a l’empresa) a l’exteri-or (econòmica).

El dirigent d’Otto Walter va recordar que el fet que abans fent-ho malament les coses anessin bé i ara fent-ho bé les coses vagin malament ha de provocar un canvi d’acti-tud en l’empresariat que esborri la medi-ocritat i entroni l’esforç com a motor em-presarial. “És el moment del sacrifici. Els empresaris s’han d’arremangar i posar-se amb tenacitat al capdavant dels proble-mes per donar exemple i energia a clients i a treballadors.

optimismE i convicciÓ. Les receptes per superar la crisi no són úniques. Malgrat això, el segon ponent, el gestor empresa-rial Ramon Talamàs, extreballador de Banc Sabadell, Cirsa i La Sirena, entre d’altres, va promocionar dos ingredients clau per asso-lir la fita de sortir airós de la situació actual. “L’empresari ha de tenir convicció que se’n sortirà i no capficar-se en els aspectes que han anat malament”. El secret, per Talamàs, és concentrar-se en el que ha anat bé i po-tenciar-ho, deixant-se ajudar i assessorar per tercers si cal, per mantenir una actitud positiva davant l’adversitat.

L’entrenadora de l’equip espanyol de nata-ció sincronitzada, Anna Tarrés, va cloure les ponències explicant les claus de l’èxit de l’equip que dirigeix: “Voluntat i esforç. Has de saber on vas, què tens i com tre-balles per treure el màxim rendiment del teu equip”. Per Tarrés, és essencial tenir un grup humà que té ganes de fer feina i va recomanar ensenyar els resultats acon-seguits com a principal factor motivador tant per a un equip esportiu com per al personal d’una empresa.

Aquesta darrera edició de Cambractiva es va celebrar a la seu de la Cambra de Terras-sa el 18 de març i va estar moderada per la directora editorial de la revista B30, Carmen Larraburu. /// JOaN RaMON aRMaDàS

Tres ponents van receptar esforç i serenor per encomanar l’optimisme a la plantilla i als clients

associacions /// TERRASSA

Els ponents van exposar el seu punt de vista davant de prop de 150 assistents /// ISabEl MaRQUèS

20 radar b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

“Success is a journey, not a destination”. This comment is a useful motivator but for those busi-ness people who

experience regular transfers from one country to another, it has a much more literal meaning. As regular readers of this page will know, the challenges faced by people operating in different cultures are significant. Interestingly, though, there is also a pattern in the way these challenges are resolved.

Schubert Consulting is a company whose raison d’être is to understand cultural dif-ferences and how to manage them. Oper-ating from discrete offices in Sant Cugat’s principal Trade Center complex, the firm advises both employers and employees on how to integrate different nationalities more smoothly and effectively. According to its founders, the husband and wife team Louise and Werner Schubert, when they started trading ten years ago the concept of change management hardly existed in Spain. Today, it is gaining acceptance.

Between them, the couple have worked in over half a dozen countries; Louise was previously the HR Manager for the inter-national hotel chain Novotel in her native UK and was transferred to Spain. Wern-er is Austrian and spent several years as a banker in Vienna before spells in the US, Germany, UK, Spain and Greece, each time undertaking roles with a greater

HR component. Both felt that cross-cul-tural transition was an aspect of manage-ment that was under-developed. As is of-ten the case however, turning their inter-est into a business proved to have many challenges; the couple had to invest signif-icant effort in upgrading their own profes-sional qualifications and affiliating with specialist international networks before gaining momentum.

Today, they have a wide-ranging port-folio of clients, from Alcoa, to Cargill to Miguel Torres. They have recruited addi-tional staff and have a large network of as-sociates to fall back on. They are also ac-tive members of Sant Cugat’s own in-ternational business club (www.scibc.net). One recent project involved a Ger-man multinational keen to increase the number of foreign employees making it up to director level. It knew the issue was largely cultural and engaged Schubert Consulting to assist in the re-design of its approach to staff assessment with this factor in mind.

cOMMunicaTing THe diFFerences

After a 20 year relationship with Spain, the Schuberts have had time to identi-fy those aspects of working culture that can differ from elsewhere. These start at the top where they have sometimes seen a complete abdication of responsibility by companies to integrate foreign staff – as if it were part of the State’s role! At a sec-tor level, they see trades unions and asso-ciations playing a much larger role in em-

ployee relations than in the US or UK for example. Inside companies, they find it is still common to see a ‘command and con-trol’ approach, with management as a dis-cipline based more on technical as op-posed to people-related competences.

With regard to employees, the Schu-berts have noticed that individuals tend to prize job security and practical con-venience over variety, to a greater degree than their foreign counterparts. They also note a stronger reluctance to collaborate on projects with their peers in other com-panies – for fear of their intellectual prop-erty being mistreated.

THe regiOnal diVide

Focusing specifically on Catalan compa-nies in an international context, the Schu-berts are more positive, describing them as nimble, clever and pioneering. They point to a tradition of ‘going outside’ to ob-tain skills and resources that dates back many centuries. They balance this with the observation that at an individual level, many Catalans still feel defensive about a lack of international exposure and a weak spot with languages. As others have done, the Schuberts point to the hard-working and dedicated approach of Catalan work-ers but also highlight their dry sense of hu-mour, more aligned with the British than American view of the world.

When asked to give just one tip for any international manager preparing to transfer to Spain, they say “Be prepared to learn. Spain has layers of culture and is more complex than it appears to foreigners. It is important not to push an outsider’s view of the world down people’s throats.” When quizzed about what they would miss most if they had to leave, they struggle to narrow it down to less than three C’s; climate, culture and children. Both come from cultures where historically children ‘were seen but not heard’. Here, in comparison, they are treated like kings! They take absolute delight in the inclusiveness of family life here.

1 mEaninG:SIgNIfICAT2 pattErn:

PATRÓ3 smootHly:

SENSE PRObLEMES4 Hardly:

A PENES5 GaininG accEptancE:

gUANYANT ACCEPTACIÓ6 spElls:

ENCANTERIS7 undErtaKinG:

EMPRESA8 undEr-dEvElopEd:

SUbDESENVOLUPATS9 WidE-ranGinG:

AMPLI10 KEEn:AgUT11 as opposEd to:EN CONTRAPOSICIÓ A12 priZE:PREMI13 nimblE:àgIL14 WEaK spot:PUNT fEbLE15 dry:SEC16 tip:PUNTA

Glossary

EDIfICI TRADE CENTER Av. Corts Catalanes, 7 · 08173 · Sant Cugat 93 552 85 28 sprintidiomes@sctradecenter.es

louise and Werner schubert /// bEN NEalE

Shubert Consulting is a company whose ‘raison d’être’ is to understand cultural differences and how to manage them. They assist foreign workers on how to integrate in new countries PER: ben neale

pioneers of change

intEr-viEWs /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès · Secció patrocinada per sprint idiomEs

com es diu polítiques d’empresa en anglès?Company policies

com es diu burlar la crisi en anglès?To get through the crisis

com es diu autònom en anglès?freelance/self-employed

Envieu els vostres dubtes a: B30@pautamedia.com

El consultori

secTOr: consultoriaanY de FundaciÓ: 2000TreballadOrs: 4

scHubErt consultinG

EL CONSULTORI VA ADREçAT A TOTS AqUELLS EMPRESARIS qUE NECESSITEN RESOLDRE DUbTES PUNTUALS EN ANgLÈS DE NEgOCIS.

21b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 radar

the Fantastic three – unnim!

a fter several long drawn-out months of speculation and expectation, the

merger of the three savings banks Caixa Sabadell, Caixa Terrassa and Caixa Manlleu has been given a name: Unnim. The name itself sums up the idea behind the opera-tion – becoming one and joining forces, uniting. It’s a name that distils strength, op-timism, drive and attitude. Nevertheless, the merger process has only obeyed the logic of the marketplace. In the final analy-sis, it was a question of sink or swim. What remains to be seen is how this merger will affect the banks’ employees and structures. And how it could affect the business and economic landscape in the Valley. Right now there are more questions than an-swers. Are customers going to receive the same level of service as before? Enjoy the same conditions? Is the new organisation going to be more than just a sum of its parts? Hopefully, Unnim’s new board will soon have the opportunity to dispel all these doubts and give us a sense of what the savings bank map is going to look like in the near future.

tHE articlE///Peter lindsey

projecte de cooperació per a la cecot a Guinea Equatorial

la Comissió Europea, a través de l’agèn-cia EuropeAid, ha adjudicat a la Cecot

un paquet de fons europeus per dur a ter-me el projecte Foment i suport a emprene-dors a Guinea Equatorial. La Cecot compta per a aquesta iniciativa amb la cooperació de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria Hispano-equatoguineana.

Els destinataris d’aquesta acció són els emprenedors i tècnics equatoguineans i el partner de la Cecot en aquest país, la Universitat Nacional de Guinea Equatorial. L’objectiu del projecte és el foment de l’em-prenedoria en els estudis mitjans i supe-riors de la Universitat Nacional de Guinea Equatorial i s’ha de dur a terme a través d’una acció formativa per a tots aquells estudiants interessats en la concreció dels seus estudis en una iniciativa empresari-al i, al seu torn, la formació d’altres em-prenedors.

Una primera fase aportarà eines formati-ves en la creació empresarial i instruments per poder portar a terme una iniciativa de negoci realista i consistent. En una segona fase s’assessorarà tots els estudiants que

presentin un projecte amb un seguit de tu-tories, perquè millorin les seves propostes i en revisin els plantejaments inicials. L’úl-tima consistirà en la mediació de la Cam-bra de Comerç i Indústria de Bata entre els emprenedors i les principals entitats fi-nanceres del país. L’objectiu d’aquesta úl-tima fase és ajudar a preparar la presenta-ció dels projectes de forma professional i convincent, i alhora conèixer amb antela-ció les preguntes i la documentació que les institucions financeres els requeriran per sol·licitar els crèdits que els finançaran les iniciatives. /// REDaCCIó

la cecot forma futurs empresaris /// CEDIDa

intErnacionalitZaciÓ /// SANT CUgAT

acc1Ó ha impulsat més de 500 projectes de promoció exterior

l’ agència de suport a l’empresa cata-lana, ACC1Ó, va tancar el 2009 amb

un total de 525 actuacions de promoció in-ternacional a empreses del Vallès Occiden-tal. Aquestes accions estaven destinades a facilitar a les empreses la realització de prospeccions i augmentar el nivell de co-neixement de nous mercats estrangers mitjançant l’organització de missions em-presarials, visites a fires i diferents formats de certàmens internacionals.

També es van impulsar 139 actuacions de consolidació, en què les empreses van po-der obtenir assessorament especialitzat per cobrir necessitats específiques en el seu procés d’internacionalització, així com accedir a finançament per desenvolu-par els seus plans de promoció internaci-onal. Pel que fa als processos d’iniciació a l’exportació, un total de 43 pimes de la co-

marca van comptar amb serveis d’asses-sorament encaminats a impulsar la pro-moció de productes en les primeres etapes de penetració en mercats internacionals. Així mateix, mitjançant la Xarxa de Cen-tres de Promoció de Negocis d’ACC1Ó ar-reu del món, es van desenvolupar 117 pro-jectes d’expansió internacional.

ACC1Ó ha posat en marxa un servei d’aten-ció personalitzada per respondre les qües-tions plantejades per empreses de mane-ra individualitzada. També ha endegat un espai de networking en forma de speed meeting, que permet als empresaris am-pliar la seva xarxa de contactes i oportuni-tats de negoci. /// REDaCCIó

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la generalitat ha dut a terme diferents actuacions destinades a la internacionalització d’empreses vallesanes

intErnacionalitZaciÓ /// VALLÈS OCCIDENTAL

les empreses van rebre l’assessorament personalitzat dels consultors d’acc1Ó /// CEDIDa

22 radar b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

Gran empresa /// Egarsat

Dues petites mútues centenàries van ser l’origen d’aquesta asseguradora que ha aconseguit esdevenir una empresa de referència en el sector de la salut i la prevenció de riscos laborals PER: iVanna VallespÍn

Egarsat, un segell de protecció laboral i empresarial

Egarsat és una de les principals mútues catalanes, com ho de-mostren les seves xifres glo-bals. Registra una facturació anual de 205 milions d’euros i té 33.000 empreses associa-

des, que asseguren 256.000 treballadors i 50.000 autònoms. La trajectòria d’Egarsat és relativament curta. L’empresa va néi-xer l’1 de gener del 2007, fruit de la fusió de dues mútues vallesanes amb una expe-riència centenària: Mútua Egara (creada a Terrassa l’any 1900) i SAT Mútua (funda-da a Sabadell l’any 1917).

L’entitat té la seu a Sant Cugat del Vallès, on treballen 250 persones. Però Egarsat

1 ///

1 /// seu cenTral d’egarsaT. l’EMPRESa ESTà INSTal·laDa a SaNT CUGaT DEl VallèS/// I. MaRQUèS

mutualistes, tant assalariats com treba-lladors autònoms, en la cobertura de les contingències derivades d’accidents i ma-lalties professionals, la de la prestació econòmica per incapacitat derivada de contingències comunes i activitats pre-ventives. Però l’element diferenciador d’Egarsat és, segons el seu director gene-ral, la capacitat d’ajustar els seus serveis al context empresarial. En aquest sen-tit, una de les màximes preocupacions ac-tualment és l’absentisme laboral. “Ofe-rim un servei innovador en aquest àmbit. El fet d’estar permanentment en contacte amb les empreses ens fa ser molt consci-ents de la preocupació i del problema que suposa l’absentisme laboral; en un 30%

dóna cobertura a tot l’Estat espanyol, a través de les 37 delegacions que la mútua té repartides per tot el territori. Al Vallès, la companyia té oficines a Castellar, Gra-nollers, Mollet, Rubí, Sabadell, Sant Cu-gat, Sant Quirze i Terrassa. El director ge-neral d’Egarsat, Albert Duaigues, destaca l’arrel vallesana de la mútua: “Li aporta un bon coneixement del territori i de les seves peculiaritats, factor decisiu a l’ho-ra d’oferir el que els nostres mutualistes reclamen”.

l’absenTisMe Marca la diFerència

Egarsat és una entitat que col·labora amb la Seguretat Social, que ofereix als seus

UN DELS àMbITS EN qUÈ EgARSAT hA INVERTIT MéS ESfORçOS éS A ESTUDIAR L’AbSENTISME LAbORAL, UNA PREOCUPACIÓ PER A MOLTES EMPRESES, jA qUE POT ARRIbAR AL 30% EN ALgUNS CASOS

23b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 radar

2 /// un dels àMbiTs en Què desTaca egarsaT éS EN l’ESTUDI DE l’ab-SENTISME labORal

3 /// alberT duaigues, DIRECTOR GENERal D’EGaRSaT

4 /// la carTera de clienTs de l’eMpresa és de 33.000 EMPRESES, 256.000 TREballa-DORS I 50.000 aUTò-NOMS/// I. MaRQUèS

dels casos afirmen no dur a terme cap ti-pus d’actuació en aquest sentit”. Per com-batre’l, la mútua ha elaborat una Guia pràctica per a la gestió de l’absentisme, així com l’eina Absent-pro, amb la qual es poden calcular els costos directes i indi-rectes derivats de l’absentisme.

innOVaciÓ al serVei de la saluTL’aposta per la innovació d’Egarsat es demostra amb iniciatives com el labo-ratori de biomecànica. En aquest equi-pament s’investiga sobre prevenció, reinserció i rehabilitació dels pacients accidentats. Concretament, permet va-lorar com està mèdicament el pacient i si té algun grau d’incapacitat. Igual-ment, es fa un seguiment de l’evolució del pacient que és sotmès a un tracta-ment específic. Per altra banda, quan el pacient necessita una pròtesi s’estudia quina és la millor i com s’adapta al seu cos. A més d’aquest laboratori, Egarsat disposa de la unitat de regeneració tissular, on es realitzen teràpies de regeneració amb cèl·lules mare adultes conreades en determinades lesions de l’aparell locomotor derivades d’acci-dents laborals.

Egarsat també ha creat 13 unitats clíni-ques especialitzades, com ara la unitat d’anàlisi del moviment i de la marxa, uni-tat de trastorn de l’equilibri i del vertigen, unitat de la mà i extremitat superior, uni-tat de tractament i avaluació de la força muscular amb dinamometria isotèrmica, unitat de dolor lumbar o unitat de patolo-gia de parts toves, entre d’altres.

els eFecTes de la crisiLa crisi ha afectat moltes empreses, i de retruc les companyies que donen servei a les empreses. Així ho reflecteixen els números d’Egarsat, que el 2008 tenia 35.000 empreses associades, 271.000 treballadors protegits i 51.000 autònoms adherits i el 2009 s’ha passat a 33.000 empreses associades, 256.000 treballa-dors i 50.000 autònoms. Per compensar aquesta situació, l’empresa ha reaccio-nat: “Hem optat per dur a terme una reducció significativa de totes aquelles despeses que podien ajustar-se sense perjudicar el resultat de la nostra activitat”, afirma Duaigues.

2 ///

4 ///

3 ///

secTOr: mútua

ubicaciÓ: Sant Cugat

anY de FundaciÓ: 2007

TreballadOrs: 430

eMpreses assOciades: 33.000

FacTuraciÓ: 205 M€(2009)

EGarsat

EgARSAT hA POSAT EN MARxA INICIATIVES COM EL LAbORATORI DE bIOMECàNICA, ON S’INVESTIgA SObRE LA REhAbILITACIÓ DELS PACIENTS ACCIDENTATS, AIxí COM UNA UNITAT DE REgENERACIÓ TISSULAR, ON ES REALITzEN TERàPIES DE REgENERACIÓ AMb CÈL·LULES MARE ADULTES CONREADES

24 radar b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

com HE dE JustiFicar una opEraciÓ vinculada con-sistEnt En la compra d’un local a un soci dE l’Enti-tat i quE utilitZa la pròpia EmprEsa? és un local quE Es va comprar i Es va con-dicionar pEr a lEs oFicinEs actuals, pErò no sé què HE d’aportar pEr a la sEva JustiFicaciÓ.

S’haurà de confeccionar l’expedient de docu-mentació d’acord amb l’art. 20 RIS, que hau-rà de recollir, almenys per al cas d’un lloguer, la següent informació: Nom i cognoms o raó social o denominació completa, domicili fiscal i número d’identifi-cació fiscal de l’obligat tributari i de les perso-nes o entitats amb les quals es realitzi l’ope-ració, així com descripció detallada de la seva naturalesa, característiques i import. Anàlisi de comparabilitat, on es justifiqui que el preu del lloguer és de mercat. Una explicació relativa a la selecció del mè-tode de valoració triat, incloent-hi una des-cripció de les raons que van justificar-ne l’elecció, així com la seva forma d’aplicació, i l’especificació del valor o interval de va-lors derivats del mateix. Qualsevol altra in-formació rellevant de la qual hagi dispo-sat l’empresa per determinar la valoració d’aquest lloguer.

s’Han d’inFormar totEs lEs opEracions vincula-dEs En la dEclaraciÓ dE l’impost sobrE sociEtats?

La resposta a aquesta qüestió ens ve dona-da per l’ordre EHA/1375/2009, que aprova el model de l’IS, on s’indica, a la pàgina 19, a l’apartat destinat a recollir aquestes opera-cions, que només han de declarar-se aque-lles en què existeixi obligació de documen-tació i que es realitzin a partir del 19/2/2009, excloses les operacions el límit conjunt de les quals no superi els 100.000 euros (valor de mercat).

El nou pGc, En la sEva tEr-cEra part dEstinada a lEs normEs d’ElaboraciÓ dEls comptEs anuals, Ja inclou un apartat dEstinat a lEs opEracions vinculadEs. podEm EntEndrE satisFE-tEs lEs obliGacions docu-mEntals En una opEraciÓ vinculada, a l’EFEctE d’is, complint lEs ExiGènciEs prEvistEs En aquEsta nor-ma comptablE?

Encara que en bona part pugui coincidir la informació relativa a una operació vincu-lada que ha de recollir la memòria en els

comptes anuals amb les exigències previs-tes en el RIS, es requereix satisfer de for-ma específica allò previst en els arts. 18 a 20 d’aquest reglament, segons procedeixi, respecte a les obligacions documentals re-latives al propi obligat tributari i, si escau, les relatives al grup. S’ha de tenir present que les normes pre-vistes en el PGC, tant pel que fa a la qualifi-cació de les operacions considerades vincu-lades, com a les tècniques que cal seguir en la seva valoració, poden diferir de les pre-vistes en la normativa de l’IS.

quan Ha d’Estar la docu-mEntaciÓ dE lEs opEraci-ons vinculadEs a disposi-ciÓ dE l’administraciÓ tri-butÀria?

La documentació haurà d’estar a dispo-sició de l’administració tributària a par-tir de la finalització del termini volunta-ri de declaració o liquidació. Per als exer-cicis la durada dels quals coincideixi amb l’any natural, i tenint en compte l’entra-da en vigor del reglament que desenvo-lupa l’obligació de documentar les ope-racions vinculades, serà exigible a partir de 25 de juliol del 2010. A més, s’ha de te-nir en compte que aquesta documentació només es pot sol·licitar en procediments d’inspecció.

patronal cEcot /// lEGISlaCIó

la necessitat de modificar la normativa sobre operacions vinculadesSegons el criteri de la patronal Cecot, el govern ha d’evitar que pimes i microempreses es vegin greument perjudicades per l’obligatorietat de documentar les operacions vinculades

facilitar, sens dubte, una línia de negociació de possibles reformes.

Per altra banda, el Grup Parlamentari Cata-là va recollir la nostra proposta i va presen-tar una proposició de llei per esmenar el con-tingut de l’article 16 del vigent impost sobre societats, així com les seves disposicions re-glamentàries, en la línia del nostre informe, sol·licitant dues reformes: que es limités l’obligació de documentar només per a les operacions superiors als 100.000 euros i que s’establissin uns criteris de valors de mercat per a operacions comunes (retribucions, llo-guers, interessos) que donessin seguretat ju-rídica a les empreses. Tenim constància que en el marc de les negociacions de les mesures anticrisi que s’estan portant a terme aquesta proposta forma part del paquet negociador dins de l’àmbit de la simplificació administra-tiva. Donem suport a aquesta negociació amb el convenciment que pot ser un marc idoni per accelerar una possible reforma. També el

propi Grup Parlamentari, seguint la mateixa argumentació i arran d’una sentència del Tri-bunal de Justícia Europeu, ha plantejat en el Parlament Europeu una pregunta a la Comis-sió en el sentit de si des d’Europa es podria li-mitar l’aplicació d’una norma tan perjudicial per a les pimes i les microempreses quan, en contra del que defensava el govern espanyol, l’Estat pot discriminar l’aplicació d’una nor-ma entre empreses d’àmbit nacional i multi-nacionals amb un àmbit internacional.

Aquest conjunt d’iniciatives, juntament amb el suport d’altres organitzacions que s’hi han adherit, està creant un moviment de pressió que ens fa ser optimistes. El primer objectiu, que era el d’aconseguir fer palesa la “magni-tud de la tragèdia”, s’ha aconseguit i el mis-satge ha arribat. Ara cal seguir treballant per-què la necessària reforma arribi, i arribi a temps. /// ENRIC RIUS MaCIaS, aSSESSOR FI-

NaNCER I FISCal DE la PaTRONal CECOT, DE l’àREa

D’aSSESSORaMENT FINaNCER I FISCal

de forma exagerada per un simple incompli-ment formal, encara que no hi hagi cap per-judici econòmic per a l’Administració en la valoració de les operacions. Aquest informe va estar distribuït a més de 500 institucions entre organitzacions empresarials, col·legis professionals, entitats públiques, etc., cosa que ens va permetre generar un munt d’ad-hesions i, el que és més important, un estat d’opinió que s’ha anat generalitzant a mesu-ra que empreses i institucions han rebut les informacions i els inputs del que aquesta nor-ma implica.

Tota aquesta informació va ser traslladada al Ministeri d’Economia i Hisenda. En la corres-pondència que hem mantingut amb ells, s’ha posat en evidència la distància que en ocasi-ons es produeix entre els objectius i la seva materialització, entre la realitat i la visió que d’aquesta realitat hi ha en les cúpules minis-terials. Crec que hem estat capaços de fer ar-ribar aquesta realitat al Ministeri, que ha de

des de la Cecot fa mesos que hem estat li-derant una iniciativa per esmenar la nor-

mativa vigent en matèria d’operacions vincu-lades o preus de transferència, segons el nom que li vulguem donar. Les nostres actuacions han estat adreçades en diferents direccions. En primer lloc, vam emetre un informe on es posava en evidència el greu perjudici que per a les pimes i les microempreses suposava el desenvolupament d’una norma que ni ha es-tat pensada per a elles, ni té sentit que els afecti, ja que no són ni els destinataris ni els generadors del possible frau. No oblidem que l’origen de la norma és controlar la transfe-rència de beneficis entre empreses del grup de diferents països via aplicació de preus. A més, tota norma ha de tenir un sentit de pro-porcionalitat entre l’exigència del seu compli-ment i la sanció per no fer-ho correctament, i en aquest cas, la raonabilitat no existeix, ans al contrari, es produeix una greu despropor-ció entre el risc de l’Administració i l’import de la sanció quan fins i tot es pot sancionar

assEssoramEnt EmprEsarialàrea d’assessorament financer i fiscal. Enric Rius i Macias, assessor financer i fiscal de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:b30@pautamedia.com

www.laCaixa.es

“Jo ja tinc avantatges pel fet de ser autònom”

Professional multiEstrella

Professional

Pack multiAssegurancesFins a 400 € de regal1

Rènting de vehicles2

Vehicle de substitució

Hipoteca bonificadaCompra d’habitatge

Punts EstrellaMultiplica x2, x3 o x4

1 Promoció vàlida per a noves contractacions dels productes inclosos en aquesta promoció realitzades entre el 4 de gener i el 31 de maig de 2010. Consulta’n la resta de condicions a la teva oficina de ”la Caixa” o a www.lacaixa.es. SegurCaixa, SA, d’Assegurances i Reassegurances. VidaCaixa, SA, d’Assegurances i Reassegurances. Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SA, i autoritzat de SegurCaixa, SA, inscrit en el registre administratiu de mediadors de la DGAFP amb el codi C0611G58899998.2 Rènting de vehicles de CaixaRenting, SA. Gran Via de les Corts Catalanes, 130-136. 08038 Barcelona. NIF: A58662081.

Perquè entenem el dia a dia de l’autònom, a ”la Caixa” hem creat un programa que premia la teva confiança i dóna resposta a les teves necessitats: Professional multiEstrella. Un programa que et permet beneficiar-te de condicions exclusives en

productes financers i avantatges per al temps lliure i, a més, aconseguir Punts Estrella i multiplicar-los.Vine a la teva oficina de ”la Caixa” i descobreix Professional multiEstrella.

Parlem?

26 radar b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

EmprEsa /// LEgISLACIÓ

l’aprovació de la llei de la morositat satisfà l’empresariat

l a reducció de terminis per pagar les factures és el principal motiu de satis-

facció dels empresaris pel que fa a l’apro-vació de la llei de la morositat. La norma es-tipula que les administracions hauran de pagar els seus proveïdors a 30 dies mentre que el marge temporal previst per a les em-preses serà de 60 dies.

Martí Puig, president de Pimec Vallès Occi-dental, va felicitar-se per l’assoliment de la mesura. “És una reivindicació de Pimec des del 2007, i durant tot aquest temps la patro-nal no ha deixat de lluitar i insistir en aquest tema, perquè és fonamental per aconseguir més liquiditat per a les pimes. Puig va inci-dir en el fet que “un any després de la con-centració de pimes i autònoms davant del

Congrés s’ha aconseguit una de les princi-pals mesures que vam demanar”.

El president de la Cecot, Antoni Abad, tam-bé va congratular-se per l’aprovació de la norma. “És una fita memorable que per-metrà injectar en el teixit de les pimes uns 6.400 milions d’euros, segons dades de la Plataforma de la Morositat”.

L’aplicació de la llei serà gradual. En concret, les administracions que actualment paguen al cap de 154 dies, ho hauran de fer al cap de 55 enguany, 50 l’any vinent, 40 el 2012 i 30 el 2013. Per a les empreses privades, el perío-de transitori arrencarà amb 85 dies aquest any, 75 el 2012 i 60 el 2013. Les alimentàries, en canvi, pagaran a 30 dies. /// REDaCCIó

Les administracions hauran de pagar a 30 dies i les empreses tindran un termini màxim de 60

El president de pimec vallès, martí puig, va ser al congrés el dia de l’aprovació de la llei /// CEDIDa

disminueix el nombre de dones directives d’empreses

T retze de cada cent persones que ocu-pen càrrecs de direcció en empreses

espanyoles són dones. Aquesta és la dada més destacada de l’informe Mujer y crisis que han presentat conjuntament l’escola de negocis Esade, la consultoria de recur-sos humans Icsa i el portal de cerca de fei-na laboris.net.

Segons aquest estudi, la tendència a l’al-ça que s’havia registrat pel que fa a les pla-ces que ocupen les dones en llocs de direc-ció empresarial s’ha frenat, i ha passat del 19% de l’any 2007 al 13% del 2009. La prin-cipal conclusió que extreuen de l’estudi els seus responsables és que l’actual conjuntu-ra de crisi econòmica ha tingut una influ-ència directa en aquest retrocés pel que fa a la igualtat laboral.

mEnys dinErs, més Estudis. La publica-ció de l’informe, que es va presentar poc abans del Dia Internacional de la Dona Tre-balladora, ha revelat altres dades que po-sen sobre la taula la desigualtat entre ho-mes i dones. La més alarmant és la del sa-lari, que certifica que les dones directives cobren un 17% menys que els seus homò-

legs masculins. En països del nostre entorn, com França, aquest percentatge és del 9%, mentre que a Itàlia baixa fins al 6%.

L’estudi també analitza la diferència entre el nivell d’estudis dels càrrecs directius, i en aquest terreny es posa de manifest que les dones estan més ben formades que els ho-mes. Concretament, hi ha un 5% més de do-nes que tenen una carrera universitària i un 2% més que han cursat un màster o un postgrau respecte als homes. Per elaborar aquest estudi s’han analitzat dades d’unes 800.000 persones. /// REDaCCIó

c. Ferrussola, fundadora Joguines barruguet /// CEDIDa

EmprEsa /// IgUALTATHp compleix 25 anys al vallès occidental

El centre que la multinacional nord-americana hewlett-Packard té a Sant Cugat celebra aniversari. La planta, que es va inaugurar com un centre de fabricació l’any 1985, és actualment un centre de recerca en què treballen un total de 2.000

persones de 20 països diferents. Per celebrar el quart de segle d’existència, hP ha organitzat una sèrie d’activitats enfocades als clients i als treballadors, que durant aquests anys han fet créixer la companyia. // CEDIDa

la r+d+i de la multinacional, a sant cugat

27b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 radar

El grup AxA és el segon grup assegurador de No Vida a Espanya. Amb un volum de negoci total de 3.249 milions d’euros el 2009, AxA té prop de 4 milions de clients i més de 6,5 milions de pòlisses. La companyia disposa de més de 10.000 punts d’assessorament i venda a través dels quals transmet la seva visió de la protecció financera.

Tel.: 902 40 40 84www.axa.es

axa

publirEportatGE /// AxA ASSEgURANCES

Grup AXA,garantia de solvènciaL’asseguradora francesa va guanyar 172 milions d’euros el 2009, un 2,4% més del resultat obtingut l’any anterior

ens situa en millor posició per afron-tar amb garanties els reptes del 2010, un any que tornarà a ser difícil per la situa-ció de l’economia espanyola’’.

AXA té avui 3,9 milions de clients, un 56% més que abans de la fusió, men-tre que el nombre de pòlisses ha cres-cut més del 71%, fins als 6,5 milions de contractes. La companyia gestiona anu-alment 2,6 milions de sinistres, més del doble que el 2006, i atén més de 7 mi-lions de trucades, un 88% més que lla-vors. No obstant això, Javier de Agustín no treu pit i reconeix que “l’èxit de la fusió s’ha basat a haver sabut mantenir la confiança dels nostres clients, em-pleats i distribuïdors”.

l’eVOluciÓ del negOci

Malgrat els bons resultats obtinguts, el màxim mandatari d’AXA a Espanya es manté realista davant l’evolució del ne-goci assegurador, ja que reflecteix, si bé menys que altres sectors, la difícil situ-ació econòmica que amenaça particu-lars i empreses. El 2009, l’assegurado-ra gal·la va reduir un 9,7% el seu volum de primes gestionades, i es va situar en els 3.249 milions d’euros; la tendèn-cia del mercat a rebaixar la prima mit-jana –sobretot en Auto, escenari d’una aferrissada guerra de preus per cap-tar clients– i el fort impacte de la crisi en el segment d’Empreses, amb especi-al accent en la construcció, han marcat aquest descens.

Per negocis, No Vida, on AXA és la se-gona asseguradora més important del mercat, va registrar una caiguda del 6,6%, i es va situar en 2.503 milions d’euros. Només Salut, on AXA té una

oferta a l’avantguarda quant a serveis i tècniques diagnòstiques, va tenir un comportament positiu, va registrar un increment del 9% i va superar un any més el creixement mitjà del mercat. Per la seva banda, el volum del negoci de Vida es va situar en 746 milions d’eu-ros, un 18,5% menys que el 2008, per la sortida de la guerra del dipòsit i el focus en productes de Vida Risc i garantits (Variable Annuities). Malgrat no ser ali-ena a la crisi i haver-hi estat exposa-da tant en Vida com en No Vida, AXA va

llançar al mercat dos productes revolu-cionaris en ambdós segments, com van ser el Pensions Privilege i el Servei In-tegral per a accidentats corporals d’Au-to, que han tingut una excel·lent aco-llida per part dels clients i els distribuï-dors d’assegurances.

priOriTaTs 2010

Respecte al 2010, AXA aposta per tres eixos d’actuació: - Creixement rendible com a garantia de la solvència de la companyia a mit-jà i llarg termini. - Potenciació de l’estratègia multica-nal i l’efectivitat de la xarxa comer-cial. - Més activitat en productes de valor, com Vida Risc, o innovadors, com els ‘Variable Annuities’.

A més, dins del seu programa de “reclutament”, l’asseguradora preveu la creació de 400 nous llocs de treball per a la seva força de vendes durant aquest exercici, i l’obertura de 30 noves oficines pròpies, que se sumen a les més de 1.000 actuals.

a mitjans del 2006 l’asseguradora francesa AXA anunciava l’adquisi-

ció de la suïssa Winterthur, l’operació més gran de compra en la història de l’assegurança a Espanya. A principis del 2007, AXA i Winterthur van emprendre, juntes, un viatge a la recerca de nous horitzons, amb el repte que la unió d’ambdues entitats obtingués un resul-tat més enllà de la simple suma aritmè-tica. Eren temps de bonança, temps en què les tertúlies del sector assegurador es preguntaven sobre el grau de com-patibilitat d’ambdós models de negoci, dels obstacles i les possibles sinergies que la companyia resultant de la fusió trobaria en el procés, i que no permeti-en presagiar el paroxisme que l’econo-mia mundial i, per extensió, l’espanyo-la, estava a punt de patir.

Henri de Castries, president mundi-al del Grup AXA, visitava a principis del 2010 la seu d’AXA Espanya a Madrid per agrair personalment als seus empleats al nostre país l’esforç realitzat durant

els tres últims anys per culminar, de manera efectiva, una integració que no va trobar precisament el vent a favor en aquest període. Avui els dubtes han de-saparegut. La nova AXA, nascuda amb les campanades del 2008, va presentar recentment 172 milions de benefici net en l’últim exercici, un 2,4% més del re-sultat obtingut l’any anterior, amb una millora notable del seu marge de sol-vència, situat en un 172% pel 130% del 2008, en una conjuntura econòmica gens favorable.

Javier de Agustín, conseller delegat d’AXA a Espanya, va qualificar els resul-tats del 2009 de “positius, ja que hem aconseguit mantenir el nostre benefi-ci i millorar la nostra fortalesa financera a pesar de l’entorn de forta crisi econò-mica i d’haver d’afrontar la finalització del procés d’integració de Winterthur”. En aquest sentit, De Agustín va ressal-tar que “després de la integració de Win-terthur, AXA és avui més forta i té una major dimensió que el 2006, cosa que

AXA tanca la fusió amb Winterthur, l’operació més gran en la història del sector

El 2010 apostarà per productes rendibles i crearà 400 llocs de treball

MagniTuds principals

Total primes

No vida

Vida

provisions tec. vida

ràtio combinada

Marge de solvència

actius gestionats

benefici brut

benefici net

2008

3.597

2.683

914

6.434

90,4%

129,8%

10.502

217,1

168

2009

3.249

2.503

746

6.499

94,5%

171,7%

10.322

240,4

172

Var.

–9,7%

–6,6%

–18,5%

+1,0%

+4,1% pp

+41,9 pp

-2,2%

+10,7%

+2,4%

28 radar b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

la seu del Grup cassa és a sabadell /// CEDIDa

cassa aconsegueix una xifra de negoci de 39,3 milions el 2009

e l grup gestor de subministrament d’ai-gua Cassa ha obtingut una xifra de ne-

gocis consolidada de 39,3 milions d’euros, només dos punts per sota dels 41,8 mili-ons assolits en l’exercici anterior. La vari-ació ha estat motivada pel context econò-mic de contracció de la demanda de l’acti-vitat econòmica en general i del sector de la construcció en particular. La xifra de ne-goci inclou la venda d’aigua, amb 22,5 mi-lions, obres i serveis, 9,8 milions, i depura-ció i serveis, 7 milions.

L’Ebitda consolidat se situa en 7,04 milions, enfront als 5,92 milions de l’exercici ante-rior, i el resultat d’explotació és de 3,89 mi-lions, que contrasten amb els 2,89 milions registrats l’any 2008. Aquest increment ha estat motivat per l’optimització dels costos operatius i per la desinversió de línies de negoci no estratègiques.

El nEGoci dE l’aiGua. El volum total d’ai-gua facturada pel grup durant el 2009 ha estat de 24,91 hm3, enfront dels 25,02 en-registrats el 2008. En aigua potable, du-rant el 2009 el Grup Cassa ha assolit nous contractes de concessió, amb la gestió en el moment de tancar l’exercici d’un total de 83 concessions a Catalunya, Aragó, Ca-nàries i Cap Verd.

Pel que fa a la depuració i al sanejament, ac-tualment gestiona un total de 27 estacions depuradores d’aigües residuals, dues de les quals es troben entre les 10 més grans de Catalunya.

En obres hidràuliques i enginyeria, en l’exercici 2009 el Grup Cassa ha desenvolu-pat diversos projectes d’obres hidràuliques a Espanya i Cap Verd a través de les seves catorze filials. /// REDaCCIó

El grup que subministra aigua a diversos municipis del Vallès Occidental i del Vallès Oriental pràcticament iguala els resultats registrats el 2008

EmprEsa /// SAbADELL

la Finestra sul cielo augmenta un 88% les vendes al brasil

l’empresa de producció i distribució d’alimentació ecològica La Fines-

tra sul Cielo ha estat present a Alimenta-ria 2010, dins l’estand de Qbio, segell que identifica les millors marques del sector. Amb l’objectiu de seguir ampliant la seva vocació exportadora, l’empresa amb seu a Polinyà ha mantingut nombroses troba-des amb distribuïdors en el marc de la fira amb l’objectiu d’introduir la seva marca Qbio en nous mercats com Perú o Mèxic i reforçar la seva presència al Brasil, on durant el 2009 el volum de facturació va créixer un 88%.

L’estratègia seguida per l’empresa vallesa-na passa per aliar-se amb els grans distri-buïdors internacionals. De fet, durant la fira, el gerent de la companyia, Miguel Án-gel Montesinos, es va reunir amb repre-sentants de diferents països per ampliar els exitosos acords que ja va aconseguir al Brasil, on La Finestra sul Cielo és l’única empresa espanyola d’alimentació ecolò-gica que ha estat acceptada per la cadena Pão de Açúcar, la distribuïdora d’alimen-tació més important del país, que disposa de més de 1.200 establiments. A Colòm-bia també s’ha aliat amb l’empresa líder en distribució, la cadena Éxito, i confia re-petir-ho a Mèxic.

Montesinos defensava durant la fira la “necessitat d’aliar-se amb els principals grups de distribució” per poder penetrar en un mercat “en creixement”, en què en-guany l’empresa vallesana va camí de su-perar el milió d’euros en facturació. “En els business meetings d’Alimentaria es constata l’interès a l’Amèrica Llatina pels productes ecològics”, va explicar Monte-sinos. De fet, les grans cadenes invertei-xen en productes ecològics perquè els seus clients A ho exigeixen. Per Sandra Caires, gerent de compres d’orgànic de Pão de Açúcar, “quan es parla de produc-tes ecològics, el primer que busca el con-sumidor és seguretat, i en aquest sentit La Finestra és una marca tradicional i això dóna garanties de qualitat”. /// X. ORRI

EmprEsa /// POLINYà

El conseller Huguet visita l’estand de qbio /// F. baRJUaN

sony desinverteix al vallès venent el magatzem de castellar

la multinacional japonesa Sony fa un pas enrere en la seva vinculació amb

l’eix de la B-30. Així ho indica el fet que ha venut el seu magatzem de Castellar, la maquinària que hi tenia dins i el terreny que ocupa la instal·lació al fons Praedi-um, especialitzat en la recuperació de patrimoni. El centre, inaugurat l’any 1993, va suposar una inversió de 27 mili-ons d’euros per a Sony. L’empresa logís-tica francesa CEPL, que serà l’operador logístic de Sony a Espanya i Portugal, s’ha compromès a no acomiadar cap dels 96 treballadors del magatzem i a mante-nir les condicions salarials de tots els empleats. Malgrat això, únicament se-guiran en la plantilla de Sony nou perso-nes dels departaments de duanes i de Sony Air Services, que a partir d’ara tre-ballaran a la planta que la multinacional té a Viladecavalls, i sis empleats més que actuaran com a interlocutors amb CEPL i s’encarregaran de la gestió del trans-port de Sony Iberia i de les actuals funci-ons del departament local de customer care. /// REDaCCIó

EmprEsa /// CASTELLAR

29b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 radar

L’empresa sabadellenca Gimage, de-dicada al desenvolupament de solu-

cions de comunicació digital, ha inaugu-rat una nova seu a Madrid. Amb aquest nou complex la companyia ja té tres dele-gacions: la seu central a l’edifici Llac Cen-ter de Sabadell, un centre al Parc Tecno-lògic de Las Palmas i les noves oficines al centre de Madrid.Gimage té actualment 40 treballadors, en-tre enginyers en informàtica de telecomu-nicacions, especialistes en comunicació audiovisual i gestors de publicitat i con-tinguts. L’empresa de Sabadell presta un servei integral de comunicació digital que es responsabilitza de la concepció del mit-jà comunicatiu i del desenvolupament dels continguts digitals. Durant aquest exerci-ci preveuen assolir un nivell de facturació de 4 milions d’euros.

L’empresa de serveis i tecnologies de la informació Teamlog, situada

a Sant Cugat, preveu acomiadar unes 170 persones per la pèrdua d’un contracte amb la multinacional americana Hewlett-Packard (HP), que també té un centre a Sant Cugat. El motiu de fons és la desloca-lització de projectes per part de HP a Eu-ropa de l’Est. Teamlog, filial del grup francès Open, ha perdut el seu principal client amb l’ex-piració del contracte que el vinculava a HP des de l’any 2002. L’empresa està in-tentant renegociar un contracte amb HP, però els representants sindicals dubten que tingui èxit. La divisió Teamlog Ibèrica és present a Barcelona i Madrid. Mentre la seu madrilenya disposa de més clients, la delegació barcelonina es nodria bàsica-ment de les relacions amb HP.

EmprEsa /// SANT CUgAT

Teamlog podria acomiadar 170 treballadors

EmprEsa /// SAbADELL

gimage inaugura noves oficines a Madrid

EuGEnia rEy, cap dE tradE marKEtinG dE cHEcKpoint a la pEnínsula

L’empresària nas-cuda a l’Argentina Eugenia Rey és des de principis de març la directora de l’àrea de Trade Marketing a Espanya i Portugal de la multinacional de segu-retat Checkpoint Systems. La compa-nyia nord-americana té una de les se-ves tres delegacions de l’Estat espa-nyola a Terrassa. Rey havia ocupat abans el mateix càrrec a l’empresa ali-mentària Biocentury.

antoni GirÓ, rEElEGit rEctor dE la upc amb El 51% dEls vots

El catedràtic An-toni Giró ha estat re-

elegit rector de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC) en les elecci-ons que van tenir lloc el 10 de març. Giró va obtenir un percentatge del 51,597% de vots davant del 48,403% que va aconseguir el candidat Juan Jesús Pérez. En aquestes eleccions, un total de 33.339 persones tenien dret a vot.

lEs carEs dE la ‘b30’

JosEp maria piquEras, nou dirEctor GEnEral dE KErn pHarma

Els laboratoris de-dicats a la comercialització, fabrica-ció i desenvolupament de medica-ments Kern Pharma han nomenat Josep Maria Piqueras nou director general. Piqueras és llicenciat en far-màcia i havia treballat a Roche i Bo-ehringer abans d’incorporar-se a Kern l’any 1999, on va ser director de producció, director tècnic i subdirec-tor general.

Jordi Font EsdEvé mEmbrE dEl consEll dE política industrial

El secretari gene-ral del Gremi de Fabricants de Sabadell, Jordi Font, ha estat escollit un dels membres del Consell de la Política In-dustrial de Catalunya. Aquest òrgan de nova creació neix amb la voluntat de ser un punt de diàleg entre les organit-zacions empresarials i sindicals més significatives de Catalunya i el govern català.

22 D’AbRILcOM aprOFiTar el ValOr aFegiT de les xarxes sOcials? De les 10 del matí a la una del migdia, els assistents podran conèixer les xarxes socials claus per a l’empresa 2.0. Des de les xarxes de caràcter professional, com xing, fins a les xarxes socials tancades, com Ticalia, o aquelles més aplicades en l’àmbit intern de l’empresa. LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tec-nologies. Parc Tecnològic del Vallès Avinguda Parc Tecnològic, 4, Cerdanyo-la del VallèsMéS INfO: http://www.ptv.es/

panEll inFo

12 D’AbRIL eurOpainnOVa166, una eina per gesTiOnar la innOVaciÓEuropainnova166 és una aplicació web que facilita la implantació i el manteniment del procés de gestió de la innovació. L’objectiu principal de la jornada és mostrar als assistents els beneficis d’Europainnova166, que consisteixen a tenir en un únic repo-sitori la documentació relacionada amb el procés d’innovació de l’empre-sa. També serveix per generar, con-sultar i utilitzar els registres relacio-nats amb el sistema: totes les idees, projectes, fonts d’informació, i ajudar a planificar i controlar les àrees d’in-novació, incorporant-hi indicadors per optimitzar i avaluar la gestió.

ORgANITzA: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès LLOC I hORA: avinguda Parc Tecno-lògic, 4, Cerdanyola del Vallès, de 10 a 12 hMéS INfO: info@europainnova.com

14 D’AbRIL OperaciOnsVinculades per a les piMesConèixer i analitzar els principals as-pectes de les operacions vinculades, posant especial èmfasi en el seu règim sancionador i en les diferents obligaci-ons de documentació és l’objectiu prin-cipal de la conferència organitzada per la Cecot. Altres objectius són adqui-rir les pautes per confeccionar la docu-mentació específica dels grups empre-sarials i la documentació específica de l’obligat tributari, a més d’analitzar les operacions vinculades des de la pers-pectiva jurídica, tributària i comptable.

ORgANITzA: CecotLLOC: Sant Pau, 6, Terrassa hORA: de 9 a 13 hMéS INfO: www.cecot.org

15 D’AbRILcOM pOdeM Treure prOFiT de gOOgle a la nOsTra eMpresa?google AdWords, google Analytics, google Alerts, google Maps i mol-tes més eines que el motor de re-cerca més utilitzat del món ofereix són ben conegudes, però, com puc realment treure’n el màxim profit per a la meva empresa? L’objectiu d’aquesta jornada dirigida per Víc-tor de francisco és mostrar el poten-cial de totes aquestes eines, per co-nèixer i veure si poden ser útils per a l’empresa, així com exemples d’apli-cació d’aquests instruments en la pime.

ORgANITzA: Cambra de Comerç de Sabadell. LLOC: av. de francesc Macià, 35MéS INfO: www.cambrasabadell.org

26 D’AbRIL VisualMercHandising eMOciOnal L’Escola Superior de Comerç i Distri-bució acull el curs-conferència sobre com una marca ha d’exposar el seu producte dins els punts de venda, te-nint en compte les seves propietats i ambicions comercials. La conferèn-cia serà el 26 d’abril al matí, de 10 a 14 h. La inscripció té un cost de 68 euros, per a tots els públics. ORgANITzA: ESCODI LLOC: Vapor Universitari, c/ Colom, 114, Terrassa MéS INfO: www.escodi.com

30 Gas a Fons b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

mobilitat elèctrica

1 ///

SAbADELL ES PREPARA PER A L’ARRIbADA DELS VEhICLES ELÈCTRICS INSTAL·LANT PUNTS DE RECàRREgA DINS EL NUCLI URbà. AL MATEIx TEMPS, ALgUNES EMPRESES DE LA COMARCA PRENEN POSICIONS PER fER-SE UN LLOC EN UN MERCAT DE fUTUR, SOSTENIbLE I AMb UNA PROjECCIÓ DE CREIxEMENT ExPONENCIAL

El vallès, pionEr En mobilitat Elèctrica

TEXT I FOTOGRaFIa: jOan raMOn arMadàs

31Gas a Fonsb30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

que la mobilitat del futur passarà per l’ús del vehi-cle elèctric és una predic-ció que cada cop sembla més real. Les administra-cions, els particulars i so-

bretot les empreses comencen a veure els cotxes i les motos elèctrics no només com una alternativa sostenible al carburant, sinó com una opció eficient i una oportu-nitat de negoci. Malgrat això, la implanta-ció d’aquesta alternativa és encara testi-monial i, de moment, només es comencen a veure els primers símptomes del canvi de sistema en algunes ciutats.

l’experiència de sabadell

El primer punt de càrrega a la via públi-ca per a vehicles elèctrics de l’Estat espa-nyol es va instal·lar a Sabadell, el maig del 2009. El regidor de Medi Ambient d’aquest municipi, Ricard Estrada, vincula la fita amb el canvi de mentalitat que l’ad-ministració pública està tenint vers la sos-tenibilitat. “De les iniciatives que Sabadell està impulsant per lluitar contra el can-vi climàtic, la meitat van adreçades a as-pectes relacionats amb la mobilitat”. I és que, malgrat que la mentalitat verda ha estat un dels motors de la tímida penetra-

1 /// sOsTenibiliTaT

El punt de recàrrega situat a l’Eix Macià de Sabadell va ser el primer de l’Estat espanyol

2 /// TargeTes per a la recàrregaactualment els pocs vehicles elèctrics que circulen poden recarregar les bateries fent ús d’una targeta de prepagament

3 /// inFraesTrucTuraEls punts instal·lats en llocs concrets de la via pública són el sistema més usat en aquesta primera fase d’implantació.

4 /// dispOnibiliTaT i segureTaTEls punts de recàrrega ofereixen 3,6 kW de potència i estan pensats per fer una càrrega lenta en hores vall/// J.R. aRMaDàS

SABADELL HA ESTAT EL PRIMER MUNICIPI DE L’ESTAT ESPANYOL A UBICAR UN PUNT DE RECÀRREGA DE VEHICLES ELÈCTRICS ALS CARRERS DE LA CIUTAT LES PRINCIPALS MARQUES D’AUTOMÒBILS TRAURAN AL MERCAT UNA VERSIÓ DE COTXE ELÈCTRIC DURANT AQUEST ANY EL PUNT DE RECÀRREGA QUE TABASA VA INSTAL·LAR ALS TÚNELS DE VALLVIDRERA NO L’HA UTILITZAT NINGÚ DES QUE ES VA COL·LOCAR AL MES DE NOVEMBRE

ció dels automòbils elèctrics, també ha motivat canvis en la manera de desplaçar-se dels ciutadans. Per a les administraci-ons, la mobilitat elèctrica és un punt més en l’agenda que comparteix protagonis-me amb l’ús de la bicicleta o el foment del transport públic. De moment, tot fent pe-dagogia, Sabadell regala a tothom qui ho demani una targeta amb 25 euros de crè-dit per recarregar vehicles elèctrics en qualsevol dels punts de què disposa actu-alment la ciutat.

A part de Sabadell, altres ciutats de la co-marca han provat l’experiència elèctri-ca. L’Ajuntament de Sant Cugat ha adquirit dos vehicles de la marca Mega per a tas-ques de manteniment de la ciutat i la po-licia de Rubí vigila la ciutat amb cinc mo-tos Vertix que ja circulen barrejades amb la resta de la flota automobilística. També dins el terme municipal de Sant Cugat, Ta-basa va instal·lar als túnels de Vallvidre-ra un punt de càrrega a l’estació de servei de l’autopista C-16 el novembre del 2009, tot i que actualment encara no està funci-onant. Terrassa també fa obres per instal-lar els primers punts de càrrega per a mo-tos i Barberà ha comprat una unitat del cotxe elèctric Reva.

3 /// 4 ///

2 ///

més inFo

El sEctor automobilístic FEstEJa amb l’ElEctricitat

El 2010 serà l’any que, per fi, els grans fabricants de cotxes trauran al

mercat la seva primera gamma elèctrica. Després de molts anys de presentació de prototips en fires automobilístiques i d’advertències de sectors vinculats al món del petroli de la inexistència d’un mercat real, les principals marques han decidit no fer cas de les amenaces i comercialitzar cotxes elèctrics.

Sabadell va poder veure pels seus car-rers el Nissan LEAf, que va aprofitar els punts de recàrrega del municipi per fer unes proves amb un prototip com el que sortirà al mercat enguany. Mit-subishi ja fa temps que ven el seu mo-del Imev en diversos països d’Europa i també s’estrenarà al mercat ibèric du-rant el 2010. Mercedes benz i Renault apostaran també per un model elèctric en els pròxims mesos i fins i tot l’espa-nyola Seat té previst vendre el model IbE, tot i que no ho farà fins d’aquí qua-tre anys.

Una altra opció que segurament veu-rà la llum passat l’estiu serà la dels cotxes híbrids, que podran funcionar amb benzina o amb electricitat. En aquest apartat, l’Opel Ampera i el nou Toyota Prius seran els dos models que en breu trencaran el gel. Malgrat tot, la principal reticència amb què topen els fabricants és l’autonomia i la po-tència dels vehicles.

El 80% dels desplaçaments que es fan en vehicle privat no acostumen a supe-rar els 80 quilòmetres. Aquesta distàn-cia és justament l’autonomia que te-nen la majoria dels vehicles elèctrics actuals, però la por a “quedar-se atu-rat” a la carretera amb el cotxe elèc-tric és difícil de vèncer. En aquest as-pecte, una de les novetats més sorpre-nents que oferirà aviat el mercat és la de la marca xinesa bYD. Aquest fabri-cant, amb àmplia experiència a àsia, promet que el seu model E6 circularà a 140 quilòmetres per hora, amb una au-tonomia de 270 quilòmetres.

32 Gas a Fons b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

mobilitat elèctrica

eMpreses cOMprOMeses

El Vallès Occidental també ha estat pio-ner pel que fa a empreses que inverteixen en la mobilitat elèctrica. L’empresa Circu-tor és un dels noms de referència del sec-tor. La companyia, amb seu a Terrassa, es dedica intensament a l’estalvi i l’eficièn-cia energètica des del 1973 (any en què va esclatar la crisi del petroli). Amb un total de 950 treballadors i amb el centre d’ope-racions actualment situat a Viladecavalls, Circutor fabrica i exporta punts de recàr-rega a més de cent països. Les unitats que Sabadell i Terrassa han adquirit han es-tat comprades a aquesta empresa per un preu base de 3.000 euros.

El director de Circutor, Joan Pallisé, expli-ca que els productes que comercialitza van més enllà de la instal·lació d’un en-doll urbà. “Cada punt de càrrega ha de te-nir mecanismes de seguretat, de con-trol energètic per no sobrecarregar la xarxa i comptadors per supervisar el ni-vell de consum”. Pallisé alerta que, tot i que l’energia elèctrica sembla neta i sen-se riscos, la càrrega de vehicles pot pro-vocar puntes de consum gens recomana-bles des del punt de vista del subministra-ment. “Les càrregues han de ser en hores vall i de llarga durada. D’aquesta mane-ra s’anivella el consum al llarg del dia i es crea una corba de consum energètic sen-se alts i baixos excessius”. A més, durant la nit és quan les energies renovables pre-nen el protagonisme en el subministra-ment elèctric.

Circutor també comercialitza punts de re-càrrega ràpida que poden omplir la bate-ria d’un cotxe elèctric en menys de mitja hora. De totes maneres, els problemes de sobrecàrrega citats per Pallisé fan preveu-re que aquesta serà una opció cara i per tant residual. Tanmateix, per comoditat, sembla que pugui ser una alternativa tri-ada per molts usuaris i les àrees de servei ja s’han començat a interessar en la crea-ció d’electrolineres. Poder deixar la bateria plena en el temps de prendre un cafè és un avantatge molt temptador.

Una altra línia de negoci d’aquesta em-presa és la domèstica. En un futur, quan aparquem els nostres vehicles elèctrics als garatges privats o públics, caldrà tam-bé habilitar punts de càrrega, que Circu-tor també ven per uns 300 euros, sense comptar la instal·lació. Segons les anàli-sis d’aquesta companyia, no n’hi ha prou amb un endoll i cal instal·lar un comp-tador que controli el consum i els meca-

nismes de seguretat i estalvi energètic. D’aquesta manera es tanca el cicle en el punt més recomanable i sostenible: el de la recàrrega domèstica.

cOsTOs i subVenciOns

La marca Reva és una de les poques que ven cotxes elèctrics en el mercat ibèric. També a Sabadell hi ha l’únic concessionari de l’Estat espanyol que distribueix aquests cotxes i la marca Vertix de motos. L’empre-sa E-Movement, filial del grup sabadellenc Moventia, gestiona aquest concessionari, que ha venut a la majoria dels ajuntaments i a algunes flotes d’empreses els primers cotxes i furgonetes elèctrics. El mercat dels particulars suposa només un 5%.

Perquè els carrers s’omplin d’automòbils que funcionen sense benzina caldrà que aquests siguin econòmicament atractius i suposin un estalvi important respecte als de motor de combustió. Avui en dia el cost dels pocs quadricicles a la venda ronda els 10.000 euros, mentre que les motos tenen un cost que oscil·la entre els 6.000 i els 10.000 euros. Per incentivar la compra d’aquests vehicles, l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia, que depèn del Ministeri de Foment, va llançar per al 2009 i el 2010 el Pla Movele. L’estímul suposa finançar fins a un 20% del preu d’un vehicle elèctric. Així, els ajuts van des dels 1.200 euros per a les motos fins als 7.000 per als turismes, ja siguin totalment elèctrics o híbrids endollables. El pla també preveu subven-cions de fins a 20.000 euros per a furgonetes i microbusos. Sens dubte és una dada que cal que les empreses tinguin en compte.

EL PLA MOVELE fINANçARÀ UN 20% DEL COST DELS VEHICLES ELÈCTRICS AMB QUANTITATS QUE VAN DELS 1.200 EUROS PER A MOTOS ALS 7.000 PER A TURISMES

LA RECOMANACIÓ QUE fAN L’ADMINISTRACIÓ I ELS fABRICANTS éS LA DE fER LES RECÀRREGUES DURANT LA NIT I A CASA

5 /// l’eMpresa de reFerènciaJoan Pallisé dirigeix l’empresa terrassenca Circutor, que fabrica i distribueix punts de recàrrega per a vehicles elèctrics des del Vallès a 104 països arreu del món/// J.R. aRMaDàS

6 /// apOsTa per l’energia elècTricala Policia Municipal de Rubí és la primera de la comarca a usar motos elèctriques. la seva flota s’ha ampliat recentment amb 5 motos de la marca Vertix /// CEDIDa

7 /// ajunTaMenTs sOsTeniblesl’ajuntament de Sant Cugat fa servir des del mes de febrer dos vehicles elèctrics per a tasques de manteniment de la ciutat/// CEDIDa

8 /// a la Via públicaEl pla d’implantació del vehicle elèctric a Catalunya preveu que el territori tingui punts de recàrrega abans que es generalitzi l’ús d’aquest tipus de vehicles/// J.R. aRMaDàS

5 ///

6 ///

8 ///

2%dEls vEHiclEs dE catalunyaseran elèctrics l’any 2015 segons les prediccions de la Generalitat. En cas de confirmar-se el pronòstic, entre 80.000 i 100.000 vehicles funcionarien sense carburant en menys de cinc anys

7 ///

33Gas a Fonsb30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

L’Institut Català d’Energia estudia diferents maneres d’impulsar una mobilitat sostenible al territori català TExT: jOan raMOn arMadàs /// fOTO: cedida

Encarna baras /// Directora de l’Institut Català d’Energia

tric serà millor que els combustibles fòssils en molts casos.

surt a compte empresarialment apostar per aquesta tecnologia? És un mercat emergent i, a llarg termini, no tenim cap dubte que serà rendible. No invo-lucra un únic sector, afecta des de les com-panyies elèctriques fins als fabricants de vehicles, passant per les empreses de ma-terial elèctric, les de mobiliari urbà, les de mobilitat i les de components d’automoció.

ara com ara, l’ús de l’electricitat és una alternativa real al consum de benzina? El vehicle elèctric és, en aquests moments, una alternativa vàlida només en condicions molt concretes: mobilitat en entorns urbans i trajectes limitats a l’autonomia de les bateries. S’han de millorar les prestacions de les bateries i s’han de condicionar les ciutats perquè els vehicles elèctrics s’hi puguin moure i es puguin recarregar en qualsevol lloc.

països més avançats en aquest aspecte, com la xina, el Japó o el regne unit, els tenen en compte l’empresariat i l’administració?Estem seguint atentament el desenvolu-pament del vehicle elèctric arreu del món, però hi ha molts interrogants oberts. Tam-bé som conscients que Catalunya té unes característiques pròpies i que no podem li-mitar-nos a copiar. Tenim un sector de l’au-tomoció que volem que sigui molt actiu en aquest mercat, comptem amb empreses de primera fila en R+D del sector elèctric que hi tenen molt a dir.

s’atreveix a dibuixar el futur de la mobilitat catalana l’any 2020?Sens dubte avança cap a una major electrificació. Això vol dir una aposta pel transport públic i més pes del tren, tant per a les persones com per a les mercaderies. També hi haurà una progressiva implanta-ció del vehicle elèctric, que dependrà principalment de l’evolució tecnològica i dels preus del petroli. A mitjà termini, podríem parlar d’una flota relativament extensa de vehicles elèctrics, però encara minoritària. A llarg termini no es pot fer cap previsió sense saber què passarà amb el petroli: un escenari de creixement de l’oferta i una contenció en els preus allargaria el procés de transició.

da d’electricitat, com en els aspectes d’ofer-ta i demanda necessaris per construir un sector sòlid.

El vallès és una regió pionera en aquest aspecte. s’hi emmirallen al-tres punts del territori?El Vallès disposa d’alguns actius industri-als i comercials que fan que aquesta comar-ca estigui molt avançada en aquest aspec-te. El desenvolupament del vehicle elèctric, però, s’ha de fer d’una manera global i har-monitzada, aprofitant el potencial de cada zona i aplicant en cada cas les mesures ne-cessàries. Les zones urbanes, per exemple, han de ser prioritàries per a aquest tipus de vehicle. En zones amb una menor densitat, en canvi, caldrà prioritzar els punts de re-càrrega a casa.

catalunya necessita estendre l’ús d’aquests vehicles des del punt de vista ecològic i energètic?L’energia és un bé escàs i car. Se n’ha d’op-timitzar l’ús. Cal aplicar criteris d’estalvi i eficiència energètica a tots els àmbits de la vida. A més, la dependència que té la mo-bilitat dels combustibles fòssils la fa res-ponsable de bona part de l’emissió dels ga-sos d’efecte hivernacle. A Catalunya ho és en un 30%. Això no vol dir que deixem de desplaçar-nos per estalviar, sinó que hem d’aprendre a fer-ho de la millor manera possible. Això inclou el transport públic o la bicicleta. Si s’arriba a la conclusió que el transport privat és la millor solució, alesho-res cal avaluar quina propulsió és l’adequa-da. I en el futur veurem que el vehicle elèc-

vessant industrial i derivar cap a l’adaptació d’entorns urbans i domèstics a les necessitats de recàrrega de les bateries.

quines mesures impulsa l’icaen per potenciar la mobilitat elèctrica?Hem posat en marxa subvencions tant per a la compra de vehicles elèctrics com per a l’habilitació de punts de recàrrega. També hem impulsat que les diferents empreses relacionades amb el sector energètic co-mencin a treballar en solucions vinculades al vehicle elèctric, com ara la confecció d’un punt de recàrrega habilitat per posar al car-rer. A més, amb la revisió del Pla de l’Ener-gia, el vehicle elèctric ha adquirit més re-llevància i ja estem treballant tant en l’anà-lisi de les necessitats de la xarxa elèctrica per poder gestionar aquesta nova deman-

Des de l’Institut Català d’Ener-gia (Icaen) conceben la mo-bilitat elèctrica com una de les prioritats de la seva agenda política. Malgrat que sembla una cosa del futur, és

una realitat amb la qual ja es treballa.

En quina fase es troba la implantació del vehicle elèctric a catalunya?Es troba, arreu del món, en un estadi inicial. Si bé ja s’ha iniciat la transició cap a un parc automobilístic elèctric, de moment estem en la fase de comercialització i generalització de la propulsió híbrida combustible-elèctrica. És una cadena que ha de començar amb la millora de les prestacions tecnològiques –autonomia i prestacions de les bateries, entre d’altres–, que ha de continuar amb el

La mobilitat elèctrica és un mercat emergent que involucra molts sectors i, a llarg termini, no tenim cap dubte que serà rendible

“La implantació del vehicle elèctric depèn principalment de l’evolució tecnològica”

34 rotonda b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

per als ciutadans que volen tenir una infor-mació clara, rigorosa i detallada de la vida econòmica del país, les coses s’han posat molt difícils. No és tan sols per les turbu-lències polítiques que desfiguren la reali-tat, sinó pels interessos d’uns i altres agents econòmics implicats, preocupats per oferir una visió de l’estat de l’economia i del seu

futur d’acord amb els interessos propis o de sector. També col-labora en aquesta cerimònia de la confusió la manca de dades més actualitzades; les estadístiques són un camp amb una gran necessitat de revisió; també compta l’absència d’estudis aprofun-dits que facilitin la creació de criteris exempts de simpaties o an-tipaties polítiques, o d’interessos d’una altra naturalesa.

És per aquesta raó que les recents declaracions de Jeffrey Sachs, catedràtic de la Universitat de Columbia i –entre molts altres tí-tols– director del Projecte del Mil·lenni de les Nacions Unides i assessor especial de Ban Ki-moon, sobre els objectius de desen-volupament respecte a l’economia espanyola són un document de lectura i comentari obligat. Sachs considera que la crisi que patim és estructural i no tan sols la part baixa del cicle i que són imprescindibles canvis totals: un nou sector energètic, noves tecnologies del transport, més innovació, més sostenibilitat. Es tracta d’un projecte de futur que no s’ha posat en marxa perquè encara es creu en la possibilitat de fer servir la política monetà-ria. I això ja no funciona. Apujar i abaixar els tipus d’interès úni-cament no resol la situació que travessem.

Mentre la premsa conservadora estrangera opina sobre l’econo-mia espanyola amb una parcialitat força sospitosa, Sachs afirma que els atacs sobre Espanya, Portugal o Grècia són exagerats. Es-panya ha viscut un boom de la construcció que no tornarà a co-nèixer i que l’obligarà a crear ocupació en altres sectors. Conside-ra, a més, que és possible una recuperació liderada per les expor-tacions. Això també es reflecteix en els informes empresarials de dins i de fora de Catalunya, quan asseguren que les empreses exportadores seran les que animaran l’economia.

També convé destacar en l’àmbit territorial en què ens trobem el darrer informe sobre conjuntura fet públic per la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Per primera vegada en els estu-dis de conjuntura econòmica que elabora s’ha incorporat un in-dicador de confiança empresarial, i aquí brilla una tímida, però esperançadora, llum en relació amb el segon semestre de l’any 2009, que destaca la millora sensible de la confiança empresa-rial. Es tracta d’un increment petit, però increment, especial-ment en els sectors del comerç, els serveis i la indústria. Resu-mint, s’ha d’anar amb compte amb el que es llegeix i amb el que s’escolta, perquè no tot està perdut.

Cal establir les condicions perquè l’eco-nomia conti-nuï creixent i el nostre territo-ri se situï entre les zones cap-davanteres

ara fa dos anys, els ajuntaments de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat van po-sar en marxa una iniciativa de pro-moció conjunta del territori al voltant

de l’eix de la B-30, el Catalonia Innovati-on Triangle (CIT). En un entorn cada cop més globalitzat i on els territoris compe-teixen entre si per generar riquesa, quali-tat de vida i per atreure inversions, la suma de les fortaleses de cada un dels municipis dóna com a resultat una àrea de desenvo-lupament econòmic de les més potents que es poden trobar a Catalunya.

En el cas del CIT, s’identifiquen els tres ei-xos necessaris per a la innovació i l’activi-tat econòmica de qualitat: centres de co-neixement, activitat empresarial i adminis-tració amb vocació de servei. Les sinergies resultants del treball conjunt són una eina de millora de la competitivitat del territori. Amb aquesta intenció, el CIT centra la seva activitat en sis programes: infraestructures i serveis per a la mobilitat, gestió de parcs empresarials, infraestructures de teleco-municacions, desenvolupament de serveis avançats, foment de l’activitat econòmica i promoció del territori a l’exterior. Aquests programes ja s’han començat a traduir en accions concretes que han de permetre in-crementar la competitivitat de les empre-ses situades als tres municipis. S’han posat en marxa projectes encaminats a la millo-ra de la mobilitat (primera acció, al polí-gon de Can Sant Joan), a la gestió del man-teniment dels parcs d’activitat econòmica (com la posada en marxa d’una prova pi-lot de noves formes de gestió al polígon del Molí de la Bastida) i a la definició de con-tinguts d’una plataforma digital adreçada al teixit industrial.

Però potser un dels avenços més significa-tius durant aquest últim any ha estat l’ob-tenció de fons europeus (Feder) per al pro-jecte Millora dels serveis per a la compe-

tivitat empresarial als polígons d’activitat econòmica a la zona CIT. Els objectius del CIT coincideixen plenament amb l’estratè-gia que l’Ajuntament de Rubí està duent a terme en els darrers anys. Hem iniciat po-lítiques adreçades a la millora de les condi-cions dels parcs d’activitat econòmica de la nostra ciutat, estem apostant per generar les condicions òptimes que facilitin la in-novació i volem facilitar el creixement eco-nòmic que es produeix fomentant l’econo-mia del coneixement (economia del conei-xement = l’ús de les TIC, la R+D i alts nivells de formació).

Rubí ha estat sempre una ciutat que ha des-tacat per la seva potent activitat industri-al i aquesta ha estat sempre una de les se-ves fortaleses. Ara, les polítiques de desen-volupament de l’activitat econòmica s’han convertit en una prioritat perquè la nos-tra ciutat continuï al capdavant de les ciu-tats més industrialitzades, però adaptades a les noves empreses de futur. Hem comen-çat aquest camí establint polítiques que mi-llorin la competitivitat de les nostres em-preses, polítiques que resolguin els dèficits actuals. I ho hem fet amb visió estratègi-ca, plenament conscients que cal establir les condicions òptimes perquè l’economia continuï creixent i el nostre territori se si-tuï entre les zones capdavanteres.

En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Rubí s’està propiciant la suma d’esforços de tots els agents que poden incidir en aquest desenvolupament econòmic, treballant ple-gats amb les entitats empresarials de la ciu-tat. Actualment s’està desenvolupant l’Acord per al Desenvolupament Econòmic i Social de la Ciutat, que ha de marcar les ac-cions estratègiques per al nostre futur. Les administracions ja hi hem apostat, ja estem sumant. Però no volem, ni podem, deixar de sumar. Per aconseguir els nostres objec-tius cal continuar treballant conjuntament amb les empreses i les universitats. Aques-ta suma suposarà l’èxit del projecte del CIT: l’èxit en el desenvolupament d’un territori altament competitiu.

carmEn s. larraburu DIRECTORA EDITORIAL DE LA ‘b30’

maria masTINENTA D’ALCALDE I REgIDORA DE PROMOCIÓ ECONòMICA I OCUPACIÓ DE L’AjUNTAMENT DE RUbí

catalonia innovation trianGlE, la promociÓ dE l’Eix dE la b-30

cal anar amb comptE amb El quE Es llEGEix iamb El quE s’Escolta

35rotondab30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

ripollEt, una aposta pEr conJuGar la tradiciÓ i la innovaciÓEl Vallès Occidental ha de liderar la recuperació econòmica de Catalunya, i està en disposició de fer-ho si tots els actors implicats treballen en la mateixa direcció i amb els mateixos objectius

rEcomanatsripollet és un munici-pi d’uns 37.500 habi-tants, en una super-fície de terme mu-nicipal de 4,39 km2. Ripollet té una gran tradició industrial, primer amb els mo-

lins fariners de finals del segle X, transfor-mats posteriorment en molins paperers du-rant el segle XVII. Al llarg del segle XIX, l’esta-bliment de la indústria al municipi va ajudar a eradicar els mals endèmics d’una agricul-tura pròpia de l’Antic Règim, però Ripollet no va tenir una arrencada industrial impulsiva. Al marge dels molins i de l’entrada en funci-onament el 1785 de la farga el Martinet, em-plaçada en un vell molí fariner i coneguda pri-mer com a productora de ferro i variants i després de teixits, les primeres manifesta-cions que podríem dir fabrils foren les bòbi-les; les qualitats argiloses del seu sòl n’afavo-riren la instal·lació.

Per altra banda, els molins paperers van subs-tituir la seva vella maquinària pel nou siste-ma de fabricació contínua, i es van especialit-zar en l’elaboració de cartró. Per un altre cos-tat, la indústria tèxtil va adquirir gran força com a centre dependent de Sabadell. La seva importància ve ja des d’antic; sabem del cert que algunes cases del poble tenien telers de mà per ajudar l’economia familiar quan fa-llava el treball de la terra. En concret, l’any 1846 es va crear la primera fàbrica tèxtil: La Llana. Actualment, el nostre teixit industrial està molt condicionat per la fesomia de Ripo-llet, que compta amb tres zones industrials basades essencialment en petites i mitjanes empreses, que estan sent capaces de supor-tar els efectes de la crisi millor que les grans indústries. A Ripollet, la principal força eco-nòmica és el comerç local i de proximitat. Així doncs, el comerç es converteix en la prime-ra empresa de Ripollet, tant en activació eco-nòmica com en generació d’ocupació. Ripo-llet se situa a la comarca del Vallès Occiden-tal, una de les comarques catalanes amb més potencial econòmic i nombrosos polígons in-dustrials i parcs tecnològics. El fet que la nos-

tra comarca sigui eminentment industrial po-dria fer pensar que és una de les més castiga-des per la crisi, però els fonaments sòlids del nostre teixit industrial ens fan ser optimistes amb vista al futur. Precisament per encarar el futur amb garanties és indispensable po-sar imaginació i ser agosarats. En aquest sen-tit, només cal recordar la gran crisi patida als anys setanta, que va permetre una transfor-mació total a través de la reconversió del tèx-til. Així, d’aquella crisi, que va ser més pro-funda que l’actual, van sorgir nous projectes i noves il·lusions que van permetre un ma-jor desenvolupament comarcal.

Per tot això, el Vallès Occidental ha de liderar la recuperació econòmica de Catalunya i està en condicions de fer-ho si tots els actors treba-llem en la mateixa direcció i amb els mateixos objectius, com la formació i la creació de noves ocupacions. Projectes importants que afecten tant Ripollet com un àmbit important de la co-marca, com el futur hospital Ernest Lluch o el TramVallès, són imprescindibles per millorar les nostres comunicacions i, per tant, afavorir la instal·lació de noves empreses.

Des de Ripollet, tenint en compte les limita-cions que tenim a les administracions locals i

Juan parralEJoAlcalde de Ripollet

economia catalana: reptes del futurDepartament d’Economia i finances de la generalitat de Catalunya

los tres grandes retos del estado del bienestargOSTA ESPINg-ANDERSEN I bRUNO PALIERAriel Editorial

la manca de recursos, hem apostat per incre-mentar les partides que destinem a formació ocupacional, a través del nostre Patronat Mu-nicipal d’Ocupació. Es va crear el 30 de gener del 1990 per donar resposta a la problemàti-ca laboral amb què el municipi s’enfrontava. Aquest ens és l’encarregat de desenvolupar les polítiques d’ocupació de l’Ajuntament. La seva tasca va més enllà de fer d’escoles-ta-ller o plans d’ocupació per a població especí-fica: també s’ocupa de la reorientació laboral, a través de cursos de formació per a treballa-dors que han de canviar o millorar el seu cur-rículum, així com de la inserció laboral a tra-vés del Club de la Feina. D’altra banda, la cre-ació de sòl industrial al nostre municipi, com el recent polígon industrial del Martinet, és una bona forma d’atraure noves empreses que generin activació econòmica i ocupació.

Per últim, la posada en marxa dels Fons Es-tatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, tant de l’exercici 2009 com del 2010, han es-tat de gran ajuda per a la revitalització de l’ocupació al nostre municipi. Enguany, l’Ajuntament de Ripollet hi ha presentat 17 projectes, que representaran una inversió gairebé de 4 milions d’euros, dels quals el 20 per cent es destinarà a pressupost ordinari per a serveis de neteja, millores escolars i per a les llars d’infants municipals. La resta s’invertirà en projectes d’estalvi energètic, millores d’edificis escolars i municipals i no-ves tecnologies, entre d’altres. En total es generaran uns 135 llocs de treball. Entre els projectes presentats destaca la creació del carril bici, la col·locació d’escocells drenants en diferents carrers de la vila i la instal·lació de Wi-Fi als edificis municipals. També es volen instal·lar càmeres de vigilància en de-terminades zones del municipi i diferents actuacions per a l’estalvi d’aigua, de llum i d’energia. A aquesta injecció econòmica de l’administració de l’Estat cal sumar-hi l’es-forç de l’Ajuntament de Ripollet, sobretot aquest 2010, amb un elevat increment de la inversió municipal per a la realització d’obres. Aquesta inversió, juntament amb els fons estatals, ens ajuda a rebaixar els ín-dexs d’atur local.

DES DE RIPOLLET S’hA APOSTAT PER INCREMENTAR LES PARTIDES EN fORMACIÓ OCUPACIONAL

36 Gps /// UNIVERSITATS b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

lEGislatura dE consEns. Antoni Giró ha plantejat durant la campanya electoral gai-rebé 300 actuacions concretes de millora de la universitat per a la propera legislatu-ra. D’altra banda, durant el mandat es plan-teja també un canvi dels estatuts de la UPC des del consens amb el corrent opositor de la universitat. Altres iniciatives que ha plan-tejat el rector passen per aprofundir en el procés de Bolonya. En aquest sentit, la pro-mesa és millorar les capacitats i els recur-sos per a investigació i acostar-la a l’empre-sa privada des del Centre d’Innovació Tec-nològica de la UPC. Giró ha promès posar aquesta instal·lació a disposició de les em-preses. Un altre dels temes és el Campus del Besòs, un dels projectes més ambicio-sos de la UPC, que suposa una inversió de 195 milions d’euros, dels quals la universi-tat només disposa actualment de 106. Res-pecte a les relacions amb l’empresa privada, Giró insisteix a fer valer el que anomena la “valoració del coneixement”. En altres pa-raules, impulsar l’emprenedoria i les relaci-ons amb les empreses des de la universitat. Aquest objectiu s’ha traçat gràcies al llança-ment del programa Innova d’ajut a la crea-ció d’empreses. El resultat és que només el 2008 van néixer 25 empreses arran de l’im-puls del programa. En aquesta línia, l’equip de govern de Giró també ha posat en marxa una oficina de patents que n’ha multiplicat per quatre el nombre des del 2006, amb un increment especial de les patents internaci-onals. /// XaVIER ORRI

la upc torna a escollir Giró com a rector, amb majoria mínima

el candidat i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 2006

ha revalidat victòria electoral i seguirà quatre anys més al capdavant del centre universitari. Les eleccions, celebrades el 10 de març, han deixat uns resultats molt ajustats entre el guanyador Antoni Giró i el candidat opositor Juan Jesús Pérez. Giró ha recollit el 51,5% dels vots ponde-rats. Estaven cridats a les urnes 33.329 membres de la comunitat UPC. La par-ticipació, com ja és habitual en les elec-cions universitàries, ha estat molt bai-xa entre els estudiants i elevada entre el professorat i el personal d’administració i serveis. En concret, només un 10% dels estudiants, amb diferència la comunitat més àmplia amb més de 27.000 mem-bres, s’ha acostat a les urnes. En canvi, entre el col·lectiu de professorat doctor amb vinculació permanent, la participa-ció ha assolit el 74,7%, per un 64,2% del personal administratiu.

S’enfrontava amb el catedràtic juan jesús Pérez i ha guanyat amb un 51,5% dels vots

El rector de la upc, antoni Giró, en el moment de votar /// CEDIDa

upc /// TERRASSA

la uab aposta per la ciència per adaptar-se a bolonya

la Universitat Autònoma inclourà el curs vinent cinc graus dedicats a ciència i em-

presa per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior. A més d’adaptar les llicenci-atures i diplomatures, s’hi incorporen cinc graus dedicats a l’economia. En concret, comptabilitat i finances; gestió d’empreses, i empresa i tecnologia. Aquest últim està des-tinat a completar la formació estrictament empresarial amb coneixements dels proces-sos tecnològics relacionats amb la gestió de la informació a les organitzacions. Planteja tres itineraris específics, diversificats en sis-temes d’informació per la direcció empre-sarial, sistemes d’informació financera i, en tercer lloc, gestió de la infraestructura infor-màtica. Fins ara, no existia cap proposta edu-cativa similar a Catalunya.

En l’àmbit docent estrictament científic, la UAB incorpora dos graus innovadors. D’una banda, un grau de nanociències i nanotecno-logies, un sector d’important creixement en la perifèria vallesana universitària. En con-cret, el grau està centrat en l’estudi dels fe-nòmens i la manipulació dels materials a es-cala atòmica i molecular. En altres paraules, un dels motors de la nova indústria econò-

mica i científica del Vallès. De fet, el grau ofe-rirà una formació centrada en les potencia-litats de la regió apostant per coneixements interdisciplinaris en física, química, biologia i matemàtiques, amb camps d’aplicació com la medicina o la biotecnologia. L’altre grau ci-entífic que començarà al setembre porta per nom ciència i tecnologia dels aliments, i ofe-rirà una formació molt centrada en l’empre-sa agroalimentària, sector en què la UAB compta amb un marc ideal per a la docència i la recerca gràcies al centre de recerca de tecnologia dels aliments o el centre de recer-ca en sanitat animal. /// XaVIER ORRI

campus de bellaterra de la uab /// CEDIDa

uab /// bELLATERRA

Josep maria martí serà el nou degà del col·legi de periodistes

amb el lema Un col·legi útil per a tot-hom, Josep Maria Martí ha estat es-

collit nou degà del Col·legi de Periodistes amb un 63% dels vots. De fet, la candida-tura s’ha imposat en totes les demarcaci-ons. Martí és professor del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publici-tat de la Universitat Autònoma de Barce-lona. A les eleccions celebrades el 12 de març es va imposar a la candidatura en-capçalada per Salvador Cot, sotsdirector del diari Avui, que es va endur el 36% dels vots. Martí succeirà l’actual degà del Col-legi, Josep Carles Rius, que no optava a la reelecció. Martí formarà govern amb onze dels periodistes escollits que formaven part de la seva llista, en la qual destaquen noms com Francesc Escribano, exdirec-tor de TV3, el cap d’esports d’El País, Ra-mon Besa, o el director d’El món a RAC1, Jordi Basté. En el currículum del nou degà hi destaca la direcció de Ràdio Barcelona entre 1989 i 2001. Actualment compagi-na les classes a la universitat amb el càr-rec de director de l’Observatori de la Rà-dio de Catalunya. /// REDaCCIó

uab /// bELLATERRA

l’aqu analitza la inserció laboral dels estudiants universitaris

l’ Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va

celebrar una jornada a la UAB el 23 de març sobre formació universitària i treball per analitzar la inserció laboral dels estudiants universitaris. Durant la jornada es van plan-tejar debats recurrents sobre com accedei-xen al mercat de treball, així com el seu grau de satisfacció respecte de la formació rebuda. La feina de l’AQU, basada en una enquesta trimestral als estudiants catalans, permet veure l’evolució de la inserció labo-ral dels titulats i analitzar les tendències que es van configurant al llarg del temps. Constitueix un projecte pioner que ha im-plicat l’harmonització dels estudis d’inser-ció laboral que les universitats catalanes duien a terme de forma separada. També van entrar a debat temes com l’adequació de la formació universitària al mercat de treball o les relacions entre l’estatus fami-liar, el bagatge acadèmic i la inserció pro-fessional. Alicia Granados, presidenta del Consell Social de la UAB, i Joaquim Prats, president d’AQU Catalunya, van fer-ne la presentació. /// REDaCCIó

uab /// bELLATERRA

37b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 Gps /// UNIVERSITATS

com decréixer per fer un món sostenible

la Universitat Autònoma de Barcelo-na va ser una de les coorganitzadores

de la segona Conferència Internacional so-bre Decreixement Econòmic per a la Sos-tenibilitat Ecològica i l’Equitat Social, que es va celebrar del 26 al 29 de març a la ca-pital catalana. Les entitats organitzadores, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambien-tals de la UAB i l’organització Research & Degrowth, van reunir més de 300 partici-pants del món acadèmic i la societat civil d’arreu del món.

Durant el simposi es van apuntar algunes idees per superar la crisi econòmica. “Cre-iem que el creixement econòmic és l’ori-gen del problema, més que la solució. La degradació ambiental, les problemàtiques socials i la desigualtat tampoc no ajudaran a sortir del pou”, va argumentar François Schneider, investigador de l’ICTA. “El de-creixement implica la prevenció de les cri-sis econòmiques, socials i mediambientals. Això no es pot aconseguir a través del deno-minat creixement verd, ni a través de green new deals”, va afegir Schneider.

sEnsE por a dEcréixEr. Exemples de de-creixement són la reducció de la jornada la-boral o la disminució de l’extracció de recur-sos i de l’ús privat del vehicle. També són in-dicadors d’aquest fenomen la definició d’un sostre per als ingressos, la reorganització general dels espais urbans i la producció i comercialització local d’aliments.

Marta Conde, integrant del grup organit-zador de la conferència, va explicar alguns dels avantatges d’aquest decreixement: “Implica redistribució i repartiment tant al nord com al sud. Des que va començar la crisi econòmica, hem estat decreixent, però aquest és un decreixement que se’ns ha imposat. El que proposem és decreixe-ment voluntari i equitatiu, un procés demo-cràtic que implica accions individuals, col-lectives i també estatals”. En aquest context aposten per la investigació i la recerca com a motors per a un canvi de mentalitat en el camp econòmic.

motius dE dEbat. Un dels punts forts de la conferència és que va reunir represen-tants del món acadèmic i de la societat ci-vil, que van treballar de manera conjunta en la construcció de propostes polítiques con-cretes. Alguns dels temes que van centrar els treballs, més enllà de les teories ma-croeconòmiques, van ser les institucions monetàries i financeres, els drets de pro-pietat i les noves tecnologies. Altres aspec-tes, com la seguretat social, l’energia, el co-merç i l’agricultura, van ser també objecte de debat col·lectiu per part dels assistents a la conferència.

El congrés va constatar que durant els últims nou anys els moviments que propugnen el decreixement s’han estès per diferents punt del planeta, cosa que ha motivat múltiples conferències, marxes, debats polítics, llibres i fins i tot el naixement de grups i xarxes locals a França, Espanya, Suïssa, Bèlgica, Dinamar-ca i Itàlia. A Catalunya existeix una d’aques-

La UAb organitza un congrés sobre el Decreixement Econòmic per a la Sostenibilitat Ecològica i l’Equitat Social

tes associacions des de l’any 2006 anomena-da Xarxa Catalana pel Decreixement.

La segona Conferència Internacional sobre Decreixement Econòmic dóna continuïtat a la conferència anterior, celebrada a París el 2008 en què van assistir més de 120 ci-entífics. /// J.R. aRMaDàSla uab, coorganitzadora del congrés /// aRXIU

uab /// bELLATERRA

38 ÀrEa dE dEscans b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

ÀrEa dE dEscans

oci /// Can juliana

40 hectàrees per a la pràctica del ‘paintball’, el tir amb arc, les tirolines o proves d’orientació. Can juliana és un oasi per als més intrèpids

El punt d’escapada de l’oficina

ara fa just tres anys que Puri Belmonte i Germán Ligero obrien les portes de la ma-sia de Can Juliana, una casa del segle XVIII que, des-prés de reformar-la a fons,

s’ha convertit en un espai on fer-hi tot d’ac-tivitats en contacte directe amb la natura. “Era una idea que ja portàvem al cap, i vam veure que aquest era el marc ideal. Tot i que en som els llogaters, el propietari ens va dei-xar refer la masia i tot el que l’envolta per adaptar-la als esports que hi oferim”, expli-ca Puri Belmonte.

Can Juliana, que també ha passat a ser el nom de l’empresa, es troba al costat de Cas-tellar del Vallès, a la carretera de Sant Fe-liu del Racó, i va ser la residència del poe-ta i assagista Joan Arús i Colomer. Conserva tot l’encant original de la masia, i s’hi ha ha-bilitat un espai de bar i braseria, i una sala, al paller, per a festes privades. A la part de

dalt, Puri i Germán s’estan plantejant de fer-hi habitacions per poder-hi fer estades: “Sa-bem que hi ha demanda i en canvi molt poca oferta a la comarca d’establiments de tu-risme rural, i ens ho estem plantejant”, in-forma Belmonte. A l’exterior hi destaca un petit tancat amb bestiar de granja, que és l’atracció dels més petits, i de seguida s’en-treveuen alguns arbres units per cordes i ponts: és la zona de les tirolines. També hi ha un camp de futbol i, sobretot, l’ampli es-pai boscós per a les activitats de paintball, tir amb arc, gimcanes i proves d’orientació. En total, 40 hectàrees entre la natura, ideals per a activitats de grup. De moment hi estan acudint més famílies i grups d’amics que no pas empreses, tot i que aquestes ja hi han començat a arribar: “Tenim de tot, caixes d’estalvi, constructores, farmacèutiques..., la majoria del Vallès Occidental. Els va molt bé desconnectar i fer activitats d’equip, re-força l’entesa entre els companys, i sem-pre poden dinar, a l’hora que vulguin i sen-

se la formalitat que suposa un restaurant”, diu Belmonte.

Oci MOTiVaciOnal i ‘TeaM building’

A Can Juliana, i amb el seu equip de dina-mitzadors, treballen diferents aspectes per a les empreses, com ara l’anomenat oci motivacional antiestrès: “Quan l’equip de treball que forma l’empresa es tro-ba saturat per la pressió diària o per l’ex-cés de feina, esdevé imprescindible po-der tenir una jornada en què tothom se senti important i cremi adrenalina per poder afrontar amb garantia d’èxit el tre-ball diari”, diuen. També hi ha activitats de team building o construcció d’equip, aquells exercicis que permeten als mem-bres d’un grup sentir-se part d’aquest grup. El coaching corporatiu o personal també s’inclou en l’oferta de Can Juliana, així com altres iniciatives ben diferents, com serien les festes de comiats a com-panys o dinars de Nadal o d’estiu.

quan l’equip de treball que forma l’empresa es troba saturat per la pressió diària o per l’excés de feina, esdevé imprescindible poder tenir una jornada en què tothom se senti important

39ÀrEa dE dEscansb30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

el ‘painTball’, de MOda

Tot i que encara és desconegut per a molta gent, Germán Ligero explica que el paintball és ja avui l’activitat que més els demanen, tant les empreses com els grups d’adults. La defineixen com a activitat “divertida, que va molt bé per treure l’adrenalina, tota una aventura i sense cap mena de perill”. Cal tenir en compte algunes coses: en primer lloc, l’empresa té establert que no hi poden prendre part els menors de 15 anys, i mentre se sigui menor cal autorització paterna, i en segon lloc, les inscripcions han de ser a partir de sis persones, ja que cal fer dos equips i per tant es necessita un mínim de gent. “Cal seguir unes normes i les instruccions dels monitors, i de cap manera considerem que sigui un joc bèl·lic”, afirma Ligero. Les gimcanes fetes a mida també estan tenint molt bona sortida. Segons expliquen, “volem crear un clima de col·laboració i convivència que afavo-reixi el creixement i la valoració; això es-devé un punt molt important en el nostre ideari d’empresa, ja que prete-nem fer de Can Juliana un lloc important per a les persones que ja ho són o que se

n’han de fer”. Per als promotors de Can Juliana, “es tracta d’una sortida que pot complementar a la perfecció la progra-mació de les activitats setmanals de l’empresa, alhora que promociona el seu ideari i una trobada amb la natura que envolta la masia”. /// TEXT: XaVIER aMaT

/// FOTOS: ISabEl MaRQUèS

A la masia disposen de bar-braseria i de sala de festes, i ara estan pensant a fer-hi habitacions per a estades

1 i 2/// painTball. aQUESTa aCTIVITaT S’ESTà POPUlaRIT-ZaNT MOlT ElS DaR-RERS aNYS, PERò a CaSTEllaR DEl Va-llèS éS UN DElS POCS llOCS DE la COMaRCa ON ES POT PRaCTICaR

3/// Tir aMb arc. la XaRXa DE TURIS-ME INDUSTRIal ESTà INSTal·laDa a la MaSIa FREIXa DE TERRaSSa

4 /// una Masia del segle xViii. ElS llOGaTERS DE CaN JUlIaNa HaN aDaPTaT la CaSa I l’ENTORN, PERò N’HaN CONSER-VaT l’ESSèNCIa/// ISabEl MaRQUèS

3///

2///

1 ///

4///

can Juliana

Paintball, orientació, tir amb arc, tiro-lines, festes infantils, excursions esco-lars i activitats per a empreses.Ctra. de Sant feliu del Racó (bV-1249), km 2, Castellar del VallèsTel. 93 743 52 671www.canjuliana.com

Fitxa

40 ÀrEa dE dEscans b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

Reposar a la cinglera tot observant Montserrat

Vacarisses té força elements que el fan singular: la torrota de guaita, el castell reconvertit en biblioteca o el cingle gros presidint el poble TExT: xaVier aMaT fOTOS: isabel MarQuès

com molts municipis del seu entorn, Vacarisses ha cres-cut més en les darreres dè-cades que no ho havia fet en tota la seva història. Actual-ment té uns 6.000 habitants,

però el seu relleu irregular fa que la pobla-ció s’hagi d’anar ubicant en els molts nu-clis que formen part del terme municipal, com el Ventaiol, el Palà, Ca l’Oliva, Bonavis-ta o la Farinera, i que en els carrers hi sobre-visqui l’esperit de poble, amb cases baixes i que, geloses del seu passat, llueixen ben cla-rament el mot distintiu: cal Vidrier, cal Mus, cal Carner, cal Boter... Al carrer Major, una de les artèries del municipi, algunes cases fins i tot hi indiquen l’any de construcció, de mitjans del segle XVIII, si bé es tracta d’edifi-cacions que, almenys a la part exterior, ben poc o res conserven d’aquells temps.

El centre del poble viu a recer d’una cin-glera de color terrós, en què literalment s’hi recolza, i als mateixos carrers s’obser-ven les pedres vermelloses com treuen el nas. Descaradament Vacarisses mira cap a Montserrat, la serralada hi és a tocar i se l’observa completa. Només per això ja val la pena acostar-se a Vacarisses, des de molts indrets tindrem unes magnífiques vistes i l’originalitat sobretot de l’anome-nat cingle Gros dota d’un perfil molt singu-lar el poble. A més, compta amb algun res-taurant de gran reconeixement.

sOrTida de caMinades

Però ens ofereix molt més. Vacarisses és acollidor pel seu verd, per estar envoltat de boscos i més boscos que conviden el vi-sitant a endinsar-s’hi i iniciar excursions pels entorns. N’hi ha força de senyalitza-

des. No en va, és una de les portes d’entra-da al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Algunes de les indica-cions que trobarem fan referència a fonts: se’n comptabilitzen una seixantena, que veiem dibuixades en un plànol a les rajoles del Pou, un dels elements emblemàtics per als vacarissencs, al carrer d’Alfons Sala. Just al davant s’hi troba la porta d’un indret bucòlic, el pati del Lladern.

cap a la TOrrOTa

No és estrany que, per la seva situació i les panoràmiques privilegiades, al segle XI es construís una torre de vigilància ben a prop del nucli, l’anomenada Torrota de Va-carisses. La passejada per arribar-hi és del tot recomanable, sense cap dificultat, i ens permetrà en ben poca estona trepitjar la terra vermellosa pròpia de l’indret, ama-

ciutats /// Una ruta per Vacarisses

Per la situació i les panoràmiques privilegiades, al segle xI es construí una torre de vigilància ben a prop del nucli, l’anomenada Torrota de Vacarisses

2///

1 ///

3 ///

41ÀrEa dE dEscansb30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

1 ///l’ESGléSIa DE SaNT PERE, aMb El SEU CaM-PaNaR SObRESORTINT2 ///

VISTa GENERal DEl CENTRE DE VaCaRISSES3 ///

El CaSTEll, UN DElS SÍMbOlS DEl MUNICIPI, aVUI CONVERTIT EN bI-blIOTECa4 ///

la TORROTa, a la QUal ES POT aCCEDIR aMb UNa PaSSEJaDa QUE PERMET bONES VISTES SObRE El TERRITORI

gar-nos entre els pins dels boscos, i aparèi-xer quasi sense adonar-nos-en damunt de fantàstics miradors. Una vegada arribats a la Torrota veurem que la seva estructura circular és força simple, de 12 metres d’al-tura i un diàmetre exterior de poc més de cinc metres, però ben robusta. Des d’aquí, a través de senyals òptics, s’avisava la po-blació dels perills que s’albiraven, i els vigi-lants de torn s’interrelacionaven amb dues altres torres properes, la de Monistrol i la de l’Obac. Tornant al poble, podem passar a visitar la rectoria vella, i també l’església de Sant Pere, de color blanquinós i amb un campanar força estilitzat.

Virrei del perúNo és només la Torrota la que data d’aquella època. Vacarisses, a l’edat mitjana, tenia un pes específic destacat. I, si no, què hi fa un gran castell enmig del poble? Sobresurt tant com el campanar de l’església. Se’n tenen dades des del segle XI, i en segles posteriors hi van mantenir un o altre contacte alguns noms transcendentals per a la història del nostre país, des de Pere el Cerimoni-ós fins a Felip V. Va ser també a les seves estances on va néixer un dels fills il·lustres i més universals de Vacarisses, Manuel d’Amat i de Junyent, tinent general de l’exèrcit, governador de Xile i virrei del Perú. Tocant al carrer Major hi ha una plaça que porta el seu nom, plena de jocs infantils, i no gaire més enllà, una altra plaça quasi germana per les seves característiques, la d’en Joan Bayà, alcalde de Vacarisses durant divuit anys, des de les darreries del franquisme fins entrats els vuitanta. Pel que fa al castell, avui, molt canviat de com el devien conèixer tots els personatges esmentats, acull la biblioteca municipal, inaugurada encara no fa dos anys.

Des de Pere el Cerimoniós fins a felip V i el virrei del Perú, Manuel d’Amat, van tenir algun contacte amb el castell del centre del poble, avui convertit en biblioteca

ajuntament de Vacarisses

Pau Casals, 17 08233 Vacarisses Tel.: 93 835 90 02 www.vacarisses.cat

Fitxa

4 ///

42 EstaciÓ dE sErvEi b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

EstaciÓ dE sErvEi

innovar o morir? La dita s’ha ampli-at. Exportar o morir és la nova con-signa. En temps de crisi, els empre-nedors més valents potencien els mercats exteriors, menys saturats, amb l’objectiu de créixer i diversifi-

car riscos empresarials. Però, com es con-figuren els departaments d’exportació dins les empreses? Per norma general, cada casa és un món, tot i que el tret comú és la inter-dependència respecte als altres eixos de l’empresa. A la pràctica, les diferències no són gaires amb un departament comercial. El que canvia és el destí, Singapur en lloc de Terrassa, amb tot el que això suposa.

Les rutines, sense anar més lluny, sem-blen força diferents. Horaris intempestius,

un abús indiscriminat de la tarifa interna-cional de telèfon, mitja vida als aeroports i àpats per a tots els gustos. “Quan ets amb un client, no pots fer el lleig de rebutjar-li el menjar. Has de superar tabús i no ser gai-re aprensiu quan no saps ben bé què tens al plat”, explica com a introducció de la seva feina Jordi Ducamp, director de la divisió d’aromes de l’empresa rubinenca Eurofra-gance i pic de la piràmide d’exportació.

El seu cas és particularment curiós per en-tendre la dimensió i complexitat del pro-cés d’exportació: ven olors. Adaptar-se a l’entorn és clau en el seu sector. La recepta per sortir a l’exterior, en canvi, pel que defi-neix Ducamp, exigeix un tret elemental que identificaria qualsevol botiguer de barri:

“Cal una combinació de preu, producte i dis-tribució per generar vendes, però és el ser-vei, sovint personalitzat, el que et distingeix de la competència i fidelitza els clients”.

adapTar el prOducTe

Adaptar el producte no és condició sine qua non, explica el professor d’economia d’em-presa d’Esade Ignacio Mur. “Anirà en fun-ció del producte amb què treballis. El que ho determinarà serà si depèn del gust local o el marc legal”. Per a l’empresa que dirigeix Francisco Parro a Sant Quirze del Vallès, STC, dedicada a la venda de recanvis d’au-tomòbil, adaptar productes no és necessa-ri per sortir a l’exterior. Si de cas, els requi-sits legals de cada país poden generar certes modificacions, però res de destacable.

Eurofragance és l’extrem oposat en aquest sentit. Es venen olors, quelcom gens ex-portable. “En temes d’alimentació o per-fum sovint no pots adaptar-te. Has de co-mençar de nou”, apunta el professor Mur. El consell l’han seguit a Eurofragance. “No adaptem els productes a les diferents cul-tures, senzillament els creem en funció de cada cultura”, explica Ducamp. La pers-pectiva és clara: “Ja no és important el país d’origen, sinó a quin país va destinat el producte. El nostre escenari és global”, diu el responsable que Eurofragance dedi-qui el 70% de les seves atencions i vendes als països fora de la Unió Europea. Hi coin-cideix plenament Elisabeth Paloma, Inter-national Division Manager d’Europastry, dedicada a l’alimentació: “En el nostre cas acostuma a ser directament el client el que ens demana unes adaptacions en concret”. Producte a la carta per a paladars particu-lars i usos culturals. Com assenyala Mur, “si ja és difícil vendre salsitxes d’Aragó a Catalunya perquè aquí mengem botifarra, imagina’t canviar de continent”.

Moltes empreses veuen en els mercats exteriors la possibilitat d’augmentar les vendes i diversificar riscos. Els responsables de dur a terme aquesta tasca s’enfronten amb una infinitat d’incògnites quotidianes

Es valorarà saber idiomes i la disponibilitat per viatjar

Adaptar-se és clau en funció del producte: qui ven olors s’ha d’emmotllar. Per a qui ven recanvis de cotxe no serà necessari

Gestió empresarial /// Departament d’exportació

1 ///

43b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 EstaciÓ dE sErvEi

Aprendre a menjar cuina exòtica és condició necessària per a un director d’exportació

que puguin ser a milers de quilòmetres de distància, però sabent que el seu pro-veïdor és algú proper”. Pel professor Mur, aquest valor, a més de car, és impagable. “Per aconseguir això és clau un perfil di-rectiu empàtic i sí, amb bon nivell d’idio-mes. Sense un bon nivell de comunicació no ens entendrem”.

endinsar-se en nOus MercaTs

Mur defineix una sèrie d’estratègies que han de seguir els càrrecs directius que vo-len fer fortuna en l’exportació. “No és cap recepta màgica, però sí que és el ventall de possibilitats que tenim per sortir a fora”. Les opcions, de menys a més ambicioses, i de més a menys riscoses, arranquen amb una entrada en el mercat mitjançant un distribuïdor nacional al país de destí. “De-signar una empresa que em compri i distri-bueixi”, resumeix Mur. Els avantatges? Re-quereix poca inversió, però a canvi perds control. “És una loteria, depèn amb qui et trobis pot sortir molt bé o molt malament”, assenyala Mur.

La segona via és la implantació. Depen-drà del potencial comercial del país de destí. Mur suggereix una primera fórmu-la: una joint venture amb una empresa lo-cal. “Té el valor de la complementarie-tat, però també l’inconvenient de treba-llar d’igual a igual amb una cultura laboral diferent”, explica Mur. Menys riscos, més problemes. L’alternativa és llançar-se al buit: una filial pròpia. Molta inversió i més risc. A canvi, control total. “El problema”, puntualitza Mur, “és que necessito tro-bar gent capaç, amb afinitat empresarial i cultural, i sempre hi ha el dubte d’apostar per gent del país o expatriar treballadors de la seu central”. Si cap de les opcions és convincent, una solució cara però efectiva serà comprar una empresa local i conver-tir-la en una filial pròpia.

perFil bàsic

Segons assenyalen els responsables de vendre els seus productes més enllà de les nostres fronteres, el perfil per escometre aquesta tasca exigeix tres virtuts. La primera, apunta Paloma, és “saber detectar les necessitats i oportunitats dels diferents mercats”. En definitiva, capacitat d’anàlisi. La segona l’aporta Parro, que demana “idiomes” i “capacitat de negocia-ció” com a requisits per sortir del niu. I la tercera arriba des d’Eurofragance, i es basa en la capacitat de comunicació. En paraules de Ducamp: “Saber potenciar al màxim la comunicació i informació per als clients”. Requisits mínims per vendre sorra al desert. /// XaVIER ORRI

sObre el TerrenY

Els responsables d’exportació coincidei-xen en una condició: cal moviment. Com a mínim fires i congressos. “La plataforma d’una fira sempre és interessant”, reco-neix Mur. Per Parro, de STC, hi ha un nom-bre de cites obligades en què es concentra bona part de la feina d’exportació de l’em-presa. “El punt fort és el cos a cos comer-cial, en el qual cal convèncer de les virtuts dels teus productes”, apunta Parro. Els bu-siness meetings i les taules rodones aju-den a identificar nínxols de mercat en al-tres països i consegüents oportunitats de negoci. Sembla, en qualsevol cas, requisit mínim en grans indústries en què l’oferta és molt variada.

Per Eurofragance, per dimensió, ambició i capacitat, el contacte directe amb l’ex-terior no es pot reduir només als esdeve-niments puntuals. Exigeix una estructura local. “Apostem per una extensa xarxa de filials, agents i distribuïdors que ens per-meten ser més a prop dels clients, i en la seva llengua, un factor molt important”, explica Ducamp. L’idioma, coincideixen els responsables d’exportació, és un agent comercial de primer ordre. Genera confi-ança i proximitat. “Els agents locals”, afe-geix Ducamp, “coneixen les característi-ques dels productes de cada país i poden visitar sovint els clients”. La proximitat com a valor afegit en la distància. Com in-sisteix Paloma, d’Europastry, és impor-tant “crear llaços d’unió amb els clients,

1/// de rubÍ al MÓn.IMaTGE aèRIa DE lES INSTal·laCIONS D’EU-ROFRaGaNCE a RUbÍ. l’EMPRESa VallESaNa VEN El 70% DE la SEVa PRODUCCIó FORa DE la UNIó EUROPEa

2-3-4 /// expOrTanT des del Vallès.FRaNCISCO PaRRO, DI-RECTOR I CaP D’EXPOR-TaCIó DE STC; ElISa-bETH PalOMa, INTER-NaTIONal DIVISION MaNaGER D’EURO-PaSTRY, I JORDI DU-CaMP, RESPONSablE D’aROMES D’EUROFRa-GaNCE

5 /// expOrTar en TeOria.El PROFESSOR D’ECO-NOMIa D’EMPRESa D’ESaDE IGNaCIO MUR ES DECaNTa PER CRéI-XER CaP a FORa PaS a PaS/// CEDIDES

3 ///2 ///

5///4 ///

44 EstaciÓ dE sErvEi b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

rubí impulsa dotze sessions formatives per cobrir les demandes dels empresaris

coneixements a la carta. Això és el que ofereix l’Oficina de Serveis a l’Empresa

(OSE) de l’Ajuntament de Rubí en el marc de les mesures anticrisi i l’impuls de l’activitat empresarial i sota l’eslògan Reactiv@ la teva empresa. Patrocinats en col·laboració amb el Catalonia Innovation Triangle, els cursos han sorgit de les peticions fetes per les em-preses participants a través del blog Xarxa-rubiempresa, que han pogut valorar entre les 21 accions de formació específica i els tres tallers proposats. La selecció final, que cons-ta de dotze sessions formatives, ha partit de les impressions i necessitats reclamades pels empresaris i emprenedors participants en relació amb les mancances internes que han identificat a les seves empreses.

La majoria de peticions han apuntat a co-neixements de comptabilitat com a eina de planificació financera, criteris per millorar la gestió comptable i financera, eines per millorar el potencial comercial de l’empre-sa o instruments per aconseguir ajuts per a la innovació i la internacionalització de les empreses. Així mateix, destaquen les peticions per potenciar l’estalvi i l’eficièn-cia energètica, la prevenció de riscos labo-rals i l’aplicació de la Llei de protecció de dades. Finalment, l’àmbit web també ha estat un dels més demanats pels partici-pants. En concret, s’han definit propostes al voltant de la planificació efectiva d’un lloc web, d’estratègies de posicionament a la xarxa i de cerca de recursos per vendre a través d’internet.

Les sessions formatives nascudes d’aques-ta iniciativa se celebraran un o dos dijous al mes, l’última serà el 18 de novembre i tindran lloc al matí, de 9.30 a 13.30 h com a màxim. L’assistència és completament gratuïta. Se celebraran a l’auditori de l’edi-fici Rubí + D i les impartiran professionals de cada àmbit temàtic. Per a més infor-mació, els interessats poden adreçar-se a l’Oficina de Serveis a l’Empresa, al telè-fon 93 581 39 00 o a l’adreça electrònica rubiempresa@rubiempresa.net.

tEmari

A l’abril se celebraran dues sessions els di-jous 15 i 29, obrint amb la xerrada Finances express. Com hem d’actuar l’any 2010?, a càrrec de Josep Palmés, assessor financer i econòmic. En aquesta sessió, es presenta-ran eines fonamentals financeres per afrontar el futur immediat, a més de crite-ris per millorar la gestió comptable i la ne-gociació amb els bancs en temps de debili-tat creditícia. La segona sessió d’abril ver-sarà sobre la capacitat comercial de les empreses, amb el títol Vols vendre més? Ei-nes per augmentar el potencial comercial. L’objectiu de la jornada és oferir coneixe-ments i habilitats que permetin aportar un valor afegit a les visites comercials mitjan-çant les claus psicològiques que intervenen en les relacions comercials. Les dues sessi-ons següents, al mes de maig, tindran com a protagonistes la internacionalització de l’empresa, el dia 13, i el consum energètic a les empreses, el dijous 27. /// REDaCCIó

Comptabilitat, planificació financera o la millora comercial són algunes de les necessitats identificades

FormaciÓ /// EINES PER A L’EMPRENEDORIA

assistents a la primera ponència, celebrada al mes de març // CEDIDa

6 I 13 D’AbRILgesTiÓ de cOMpres inTernaciOnalsObjectius: conèixer les claus per assolir l’èxit en les compres internacionals tenint com a eixos vertebradors una estratègia de negociació adequada i una anàlisi exhaustiva del procés de compra, sense oblidar en cap moment un coneixement actualitzat de les normes i els riscos propis del mercat internacional. La inscripció al curs té un cost de 90 euros per a empresaris del Vallès i el bages i de 150 euros per a empreses de la resta del país. El curs està dirigit pel professor Albert garcía, expert en compres internacionals i consultor de grup Integral.

LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de francesc Macià, 35MéS INfO: www.cambrasabadell.org

13 I 16 D’AbRILcOM Vendre gel als esQuiMals: TècniQues de Venda i publiciTaT

La Cecot organitza aquest curs destinat a adquirir els coneixements, les habilitats i les actituds necessàries per dur a terme una gestió eficaç d’un punt de venda per incrementar els clients i aconseguir la rotació d’existències. El curs focalitza en el canvi de concepte: despatxar per vendre productes, el venedor com a assessor, les tipologies de compradors, arguments per millorar la persuasió i conceptes generals de psicologia del comprador. La inscripció al curs té un cost de 200 euros per als socis de Cecot i l’horari és de 16 a 20 h.

LLOC: Sant Pau, 6, Terrassa Data: 14.04.2010, de 9 a 13 h MéS INfO: www.cecot.org

27 D’AbRIL A 1 DE jUNY perFecciOnaMenT de caps de prOduc-ciÓ i respOnsables de FabricaciÓLa reducció de costos, els objectius de qualitat, el termini i la integració de la seguretat en el treball requereix per part dels responsables d’un domini dels aspectes tècnics i organitzatius, així com de la manera de relacionar–se amb el seu equip humà per afavorir-ne el desenvolupament i la motivació. Amb aquestes eines, el curs té com a finali-tat desenvolupar el rol del responsable de producció en l’actualitat, proporcio-nar instruments de gestió per a l’opti-mització de la funció de producció i po-tenciar el desenvolupament de l’equip humà com a part de l’èxit dels objectius de producció.

LLOC: Cambra de Terrassa. blasco de garay, 29-49 MéS INfO: www.cambraterrassa.com

13 A 22 D’AbRILcOM dirigir i MOTiVar el nOsTre eQuip cOMercial?Cambra de Terrassa organitza aquest curs, fragmentat en quatre sessions (13, 15, 20 i 22 d’abril, de 16 a 20 h) per ensenyar a transmetre i practicar habilitats directives, a fi d’aconseguir una millor comunicació amb els equips i entre ells, així com aconseguir la motivació idònia per generar actituds proactives. També pretén definir estils de lideratge i establir sistemes de delegació i seguiment del compliment dels objectius, a partir de les tasques pròpies de cadascun dels components de l’equip.

LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.blasco de garay, 29-49MéS INfO: www.cambraterrassa.com

21 I 22 D’AbRILinTel·ligència cOMpeTiTiVa i creaciÓ de ValOr a l’eMpresaEn el marc del programa de formació Intel·ligència Competitiva i Vigilància organitzat per Miniera, el seminari va adreçat a directius involucrats en la planificació estratègica de l’empresa i professionals que estan desenvolupant funcions d’intel·ligència competitiva en qualsevol tipus d’organització. Per participar-hi el preu oscil·la entre els 300 euros per un curs i els 900 euros per a tots els cursos.

LLOC: Parc Tecnològic del Vallès - Centre d’Empreses, CerdanyolaMéS INfO: event@miniera.es

14 D’AbRIL OperaciOns Vinculades a les eMpreses piMe Els objectius del curs passen per adquirir coneixements i capacitat d’anàlisi dels principals aspectes de les operacions vinculades, posant un èmfasi especial en el seu règim sancionador i en les diferents obligacions de documentació. El seminari, que tindrà lloc el 14 d’abril de 9 a 13 h, busca adquirir les pautes per confeccionar la documentació específica dels grups empresarials i la documentació específica de l’obligat tributari, així com analitzar les operacions vinculades des de la perspectiva jurídica i comptable. LLOC: Cambra de Terrassa.blasco de garay, 29-49MéS INfO: www.cambraterrassa.com

cursos i sEminaris

45b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010 EstaciÓ dE sErvEi

www.confecom.orgcOnFederaciÓ de cOMerÇ de caTalunYa Els comerciants de Catalunya tenen en la Confederació de Comerç un es-pai i una eina més per fer-se valer i treballar en equip en el mercat cata-là. Els objectius que proclama la insti-tució passen per apropar-se al client i millorar la comunicació del comerç nacional amb vista al mercat i a les institucions. La Confederació de Co-merç de Catalunya (CCC), com a enti-tat que representa el comerç català, vol aprofitar les possibilitats que ofe-reix l’actual xarxa de telecomunicaci-ons per facilitar el contacte a través d’internet. La web té per vocació con-vertir-se en un bon vehicle de comu-nicació per als associats per donar a conèixer les activitats, ajuts i accions que es porten a terme des de la ins-titució.

www.aracoop.coopcOM Fundar una cOOperaTiVaAracoop treballa per estimular la creació d’empreses cooperatives de tot tipus, des de treball associat, serveis o ensenyament, i ajudar-les durant el procés de constitució.

www.cresc.orgcenTre de recerca ecOnòMica i sOcial de caTalunYaEl CRESC és un centre de recerca social, laboral i econòmica en què es poden trobar eines de coneixement per a l’empresa i recursos de formació.

WEbs

ben MezrichMULTIMILLONARIOS POR ACCIDENTE: EL NACIMIENTO DE FACEBOOKEl llibre signat per ben Mezrich explica amb pèls i senyals el naixement i creixe-ment de la xarxa social més popular del món, barrejant detalls biogràfics dels seus creadors, Mark zuckerberg i Edu-ardo Saverin, amb l’estratègia empresa-rial (i accidental) seguida pels joves em-prenedors. Segons explica Mezrich, fa-cebook és el resultat d’una malifeta del propi zuckerberg contra els seus com-panys de facultat i la defineix com una història de sexe, diners, talent i traïció. /// ALIENTA NOVELA

xavier roigLA DICTADURA DE LA INCOMPETèNCIARoig fa amb aquest lli-bre una denúncia en tota regla de les relaci-ons promíscues entre cert poder econòmic, un progressisme mal entès i el poder polític./// gESTIÓN 2000

lorenzo bernaldo de Quirós i jordi sevilla¿MERCADO O ESTADO?

Dos autors, un de liberal que creu en el mercat i un altre de socialdemò-crata fervorós de l’es-tat, contraposen les se-ves idees sobre les cau-ses de la crisi i la recepta per sortir-ne./// DEUSTO

llibrEs lEonorGarcía montoliu aSSESSORa COMERCIal

cada quEixa és un rEGal

En aquests temps no podem permetre’ns el luxe de no es-coltar les reclamacions dels nostres clients, ja que, a través

d’elles, sabem en quins aspectes estem fent les coses bé i en quin necessitem millorar. Explica la història que una de les companyies automobilístiques més grans dels EUA gastava grans quantitats a adquirir bases de dades per aconseguir nous clients i en canvi no recopilava in-formació rebuda al seu servei d’atenció al client i, per acabar-ho d’adobar, tenia en sacs les garanties dels cotxes que ve-nia. Resulta molt difícil d’acceptar pel client que, davant la crisi, moltes empre-ses ofereixin grans facilitats a nous cli-ents i, tanmateix, segueixin sense aten-dre com es mereixen els que fa molt de temps que són amb ells i que és per ells que avui segueixen “vives”. Doncs sí, re-peteixo, “cada reclamació és un gran regal” que li està fent el seu client ac-tual, del qual viu, i si realment accepta aquest regal li aniran molt millor les co-ses. Tampoc no vull dir que ara vostè si-gui esclau de les queixes que rep, però sí que cal que estigui molt segur que la persona que les atén sigui la millor per a aquesta important funció i no col·loqui algú que ofereixi un menor cost, perquè amb la crisi s’ha d’estalviar. També és important disposar d’un sis-tema eficient que recopili les reclamaci-ons i les faci arribar amb celeritat a tots els responsables de les diferents àre-es de l’empresa. Però compte, no vull dir que s’enviïn a cada responsable les queixes que li afectin directament. En aquest tema cal fomentar el treball en equip i l’equip humà de col·laboradors per aquella cosa que quatre ulls hi veuen més que dos i perquè convé estar units a les verdes i a les madures per crear un ambient que fomenti la coresponsabili-tat de tots en un tema crític, ja que a la llarga es complirà la dita d’avui per tu, demà per mi. A més, recomanaria un seguiment continu de les reclamacions, tant en l’àmbit intern, per comprovar si s’avança en la resolució o cal dedicar més temps i recursos per solucionar els motius de la queixa reiteratius, com en l’extern, ja que no es pot oblidar que un client insatisfet ho comentarà a un altre del seu entorn. Així doncs, atengui bé les queixes i comprovi com milloren la seva imatge i les seves vendes.

leonor_garcia@garciamontoliu.com

estratègia empresarial i presa de decisions

inTel·ligència cOMpeTiTiVa i creaciÓ de ValOr a l’eMpresaLa consultora Miniera ofereix un programa de formació directiva centrat en la intel·ligència compe-titiva i la vigilància tecnològica. Se celebra al Parc Tecnològic del Va-llès. Els seminaris i cursos cobrei-xen tots els aspectes de forma-ció i entrenament en intel·ligència competitiva amb la finalitat que el participant pugui assolir un conei-xement bàsic per desenvolupar un procés de seguiment continuat de l’entorn de l’organització. Els cur-sos treballen de manera molt inte-ractiva amb els participants mit-jançant exercicis aplicats. Pel que fa a l’estructura del curs, es divideix en quatre mòduls, que permeten aprofundir en aspec-tes concrets de la connexió entre la funció de la intel·ligència, l’es-tratègia empresarial i la creació de valor. Les sessions seran el 21 i 22 d’abril i se centraran en innovació i models de negoci, desenvolupa-ment d’unitat d’intel·ligència com-petitiva i sistema d’alerta. La metodologia dels cursos i ta-llers es basa principalment en clas-ses magistrals, treballs en grup i presentacions interactives. Tot i que el curs està obert a tothom, els destinataris més adients són direc-tius implicats en el suport de la pla-nificació estratègica de l’empresa. Tot amb l’objectiu final d’aprendre a anticipar, respondre i reduir els riscos en la presa de decisions. Els professors del curs seran joa-quín Tena Millán, professor titular de la UPf, i Alessandro Comai, DEA d’Esade. La durada del curs és d’un total de 16 hores, repartides entre les 9.30 i les 13.30 h al matí i les 15 i les 19 h a la tarda. El preu per una de les quatre sessions és de 300 euros. Si es vol assistir a les quatre, el preu final és de 900 euros, amb dinar inclòs. Per a la inscripció o demanar informació addicional cal adreçar-se a event@miniera.es.

d’intErès

46 EstaciÓ dE sErvEi b30 DIVENDRES, 9 D’abRIl DEl 2010

1. Ulls de mirada serena Entre els nous productes de la línia Terracota de la firma guerlain, es tro-ben aquestes ombres d’ulls, de colors procedents de la natura, presenta-des en un envàs original amb aplica-dor. Tres noves tonalitats per embellir i potenciar, encara més, la mirada d’una dona serena i femenina.

2. Natura brillant Per als amants de l’alta joieria, Rabat presen-ta aquesta proposta d’agulla deco-rativa amb forma d’aranya, feta amb or blanc i amb incrustacions de bri-llants negres i robins. Un disseny atre-vit, d’inspiració natural, capaç d’atreu-re totes les mirades.

3. bosses de surf reciclades La marca Oxbow presenta la nova línia de bosses de surf 100% reciclades, fabricades a partir de veles usades de kite surf i windsurf. A més, per redu-ir l’impacte mediambiental i les despe-ses derivades del transport, les bosses estan fabricades localment.

4. En forma amb els nadons A partir d’ara, pares i mares podran sortir a passejar amb els seus nadons mentre fan esport. barruguet presenta l’única cadireta de passeig del mercat que es conver-teix en una bicicleta fantàstica. El cot-xet Taga és un vehicle multifuncional, segur i divertit que ja es pot adquirir, en diversos colors, per 1.880 euros.

5. fragàncies estiuenques get Together és la nova fragància d’edició limitada que presenta Empo-rio Armani per a aquest estiu. Dos per-fums, per a home i dona, amb essèn-cies urbanes, tocs frescos i aromàtics, que es presenten en flascons atractius d’acabat metal·litzat. El vaporitzador de 50 ml està disponible per 56 euros (versió masculina) i 61,50 euros (ver-sió femenina).

6. Disseny solidari Converse i el seu projecte 1hUN(RED) combina la moda i la creativitat artística amb una iniciativa solidària. Artistes i dis-senyadors de tot el món han unit for-ces per crear uns dissenys originals i actuals, com el d’aquestes saba-tilles, obra dels britànics basso & brooke, en què domina una àmplia gamma de colors i formes dife-rents. El 10% del preu net de la col-lecció es destinarà al fons Mundial de la Lluita contra la Sida, la Tuber-culosi i la Malària.

6

1

3

5

2

4

SabadellAtlánticoEl valor de la confiança

Sab

adel

lAtlán

tico

és

una

mar

ca r

egis

trad

a de

Ban

co d

e S

abad

ell,

S.A

.

RB

E n

úm.:

59

5/1

0

Autònoms, comerços i empreses, benvinguts!

Aquí, treballem pel seu compte. I ho fem pensant en el seu benefici. Perquè gràcies a BS Negocis, li oferim el més complet paquet de productes i serveis financers especial per a qualsevol tipus de treballador autònom, comerç o empresa. Tot en un.

• Compte remunerat sense cap comissió d’administració i manteniment

• Transferències nacionals (en euros) via BS Online i ingrés de xecs gratuïts(1)

• Oferta de TPV en condicions preferents

• Fins a un 30% de descompte en assegurances de negoci

• Pòlissa de crèdit en unes condicions preferents

• Rènting, lísing i préstecs en unes condicions preferents

• Servei d’assistència jurídica telefònica(2)

• Portal web exclusiu amb ofertes per al seu negoci o d’ús personal amb accés des de BS Online(2)

BS Negocis

Informi-se’n a qualsevol de les nostres oficines,trucant al 902 323 222 o a sabadellatlantico.com

(1)Domiciliats en entitats de crèdit espanyoles.(2)Una quota anual gratuïta el primer any. Cost anual a partir del segon any de 30 euros.ARAG LEGAL SERVICES, S.L. és l’entitat encarregada del servei d’orientació jurídica telefònica i PEOPLE VALUE, S.L. és l’entitat encarregada del servei de descomptes i beneficis. Aquests serveis seran prestats d’acord amb les condicions que aquestes entitats tinguin establertes en cada moment, sense intervenció ni cap responsabilitat de Banco de Sabadell, S.A. El banc és aliè a qualsevol incidència i/o circumstància derivada o relacionada amb la prestació dels serveis, els quals, en tot cas, estan subjectes al fet que es mantinguin vigents els acords subscrits entre el banc i les entitats indicades. El servei d’orientació jurídica telefònica no abastarà les qüestions o possibles incidències de l’activitat del client que puguin afectar les seves relacions amb empreses del grup Banc Sabadell, filials o participades.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

B-30_sincrotó.ai 1 22/03/10 14:07