- 1 -

TESTAMENT SACRAMENTAL DE RECOSIND

Sant Climent de Llobregat, 14 d’abril de l’any 1002

- 2 -

__________________________________________________________________________Índex

- 3 -

TESTAMENT SACRAMENTAL DE RECOSIND

Sant Climent de Llobregat, 14 d’abril de l’any 1002

INDEX PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 TEXT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 TRADUCCIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 TIPUS DE DOCUMENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 SITUACIÓ: Geogràfica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 INVENTARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 BENEFICIARIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 PROTAGONISTES Qui és Recosind . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Altres personatges . . . . . . . . . . . . . . . . 22 BENEFICIS cases. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 terres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 de conreu . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 horts i fruiters . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 vinyes i aparells relacionats . . . . . . . 27 animals de treball. . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 per aliment. . . . . . . . . . . . . . . . . 29 de classe. . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 CONCLUSIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

- 4 -

_____________________________________________________________Presentació

- 5 -

PRESENTACIÓ Aquest és el testament sagramental d‟un cavaller anomenat Recosind, testimoniat i jurat per els seus marmessors i hereus davant el bisbe Ot i un grup de sacerdots i de monjos del monestir de Sant Cugat, a l‟altar de l‟església de Sant Climent el dia 14 d‟abril de l‟any 1.002. La importància dels testaments utilitzats com a fonts per als estudis medievals és fonamental. Tot i que a l‟Alta Edat Mitjana el seu nombre és més reduït que en els segles posteriors, la seva utilització ens ajuda molt a acostar-nos a la vida quotidiana de l‟època en que van ser escrits. En general ens trobem amb documents avorrits, plens de formalismes, “monòtons i reiteratius”1 però plens de detalls que ens ajuden a identificar la forma de vida dels seus protagonistes: són pagesos amb terres pròpies o amb terres d‟un senyor, que hi planten i quin tipus de ramaderia tenen (cosa que ens permetrà acostar-nos molt a la seva alimentació), les seves relacions familiars i socials, els objectes que utilitzen i a que donen importància,... En el testament de Recosind podem identificar alguns dels indrets mencionats clarament. La seva proximitat (malgrat que es tracta d‟un document de fa mil anys) pot condicionar-me l‟objectivitat, amb que s‟ha de tractar una font documental. Però també m‟ajuda a conèixer de manera directe els llocs referenciats, les distàncies, la geografia, i a identificar clarament els paratges enumerats. L‟existència de documents tan locals, tan particulars, malgrat la seva insignificància per la història general d‟un país, ens permeten acostar-nos al món quotidià de la gent que sempre mal anomenem “normal”. Gràcies a ells, i als detalls que n‟obtenim, podem relacionar els fets dels llocs petits i corroborar, molt sovint, els fets capitals de la “gran” història de Catalunya.

1 BOLÒS, J. Aportació al coneixement de l’alimentació als segles X-XI, segons les deixes

testamentàries. Pàg. 457, vol. II I Col·loqui de l‟alimentació a la Corona d‟Aragó a l‟Edat Mitjana.

Institut d‟Estudis il.lerdencs. Diputació de Lleida. 1995.

Testament sacramental de Recosind _________________________________________

- 6 -

_______________________________________________________________Conclusió

- 7 -

TESTAMENT SAGRAMETAL DE RECOSIND2. Església de Sant Climent, 14 d‟abril de l‟any 1.002 Condiciones sacramentorum ad quarum exordinacione sacerdotes Ioanne er Guimarane et iudices Audesinto er Guimarane, et in presencia domno Odo, gratia Dei episcopo, Teudeberto, Leopardo, Ermeriro, Poncio, Truitario et aliorum bonorum hominum qui ibidem aderant. Testificant testes prolati, quas proferunt, id est: Aicio et Igliane et Vivas in faciem de supradictos sacerdotes vel iudices ad comprobandam causam elemosinariam de qd. Recosindi. Et hec sunt nomina testium qui hoc testium qui hoc testificant, sicuti et iurant: In primis, id est, Trasoario, sacerdote, et Ramio, sacerdote, et Teudericus, levita. Iurati autem dicimus in primis per Deum patrem omnipotentem et per Iesum Christum filium eius Sanctumque Spiritum, qui est in Trinitate unus et verus Deus per hune locum veneracionis s. Clementi martiris Domini nostri Iesuchristi, cuius baselica sita est in pago Barch,. In terminio de Erapruniano in locum que dicunt ad ipsas Valles, supra cuius sacro sancto altario has condiciones manibus nostris continemus vel iurando cantagimus, quia nos suprascripti testes scimus et bene nobis cognitum est, et de presente eramus, oculis nostris vidimus et aures nostras audivimus ad ea ora quando iacebat qd. Recosindi in ipsa egritudine unde obiit, adhuc loquela plena, et memoria integra. Et tunc nos videntes vel audientes sic commendavit vel iniuncxit omnem suam elemosinam ad istos suos elemosinarios prenominatos. Et precepit eis et dixit ut si de ipsa egriditune mosturs fuisset, sicut et fuit, plenam potestatem abuissent isti sui elemosinarii omnem suam elemosinam adprehendere et dare pro animam suam, ut ille eis iusserat. In primis iussit dare ad domum s. Maria et ad s. Michael et ad s. Pêtri, qui est in castro Felix, cartam fecissent de sus casa et terras et vineas, cultum vel eremum, cum illorum arboribus vel pomiferis que illi adqui de fratri suo Guadamiro, qui vocarent Iocelmo, sive per quancumque voce, qui est in Erapruniano, qui fuit hec omnia de Mocione et Daniel vel illorum heredes cum illorum afrrontaciones et cum exios vel regressios, earum, ab omnia integritate, cum eas voces quod ibi abent. Et suas casas et terras et vineas cum illorum arboribus vel pomifeos quod abebat in Almafar qui advenit de domum s. Cucufati per quamque voce cartam fecissent ad domum s. Cucufaphati cenobii, exeptus de modiata I de vinea, unde fecissent cartam ad Igliane et ille donare fecisset ipsa tascha ad predicto domo s. Cucufati per que ullumque annum in diebus suis et post obitum suum remeneat ab integrum ad prelibato domo s. Cucufatti.

2 RIUS, J . Cartulario de Sant Cugat del Vallès. Doc. n. 372. CSIC. Barcelona 1947

- 8 -

Et sicut ad Igliane concessit ut cartam ei fecissent de ipsas suas casa et curtes *et turre* et colombario, simul cum ipsa terra vel cum ipso orto vel ipsis pomiferis quod abebat in Almafar; que illi advenit de fratri suo suprnominato Iocelmo, sive per quamque voce, in tale capcione ut in diebus suis tenuisset et possesisset et per ullumque annum donare fecisset ipsa tascha ad prefato domo s. Cucufati, et post obitum suum remanisset ab integrum ad predicto domo s. Cucufati propter Deum et remedium de fratri suo Guadamiro qd. vocarent Iocelmo, vel de se Recosindo. Et concessit ad seniori suo Raimundo, comité, pareliada I de terra que est subtus ipsa strata prope ipso orto, et parilio I de bovos cum suo apero et parilio I de vacas. Et concessit ad Igliane fexa I de terra, que est iusta turre, et iussit ad Bonofilio ur ei cartam fecissent de ipsa terra quod dit Totuado, et concessit ipsa terra quod habebat iusta Salas, ut cartam fecissent ad s. Iusto, qui est infra muros Barchinona, et precepit ut cartam decissent ad domum s. Clementi de modiata I de vinea quod emit Amodi, et item concessit ad Bonefilio alias suas vineas, cultum vel eremum, quod emit de Amodi, et iussit cartam facere Longovardo, monacho , de pecia I de terra que est iusta casa de Calvello, et concessit ad s. Mari(a) de Calidas ipsas susa casa et terras et vineas, cultum vel eremum, cum illorum arboribus vel pomiferos, cum ipso molino ipsa medietate propter Deum et remedium anime sue de uxori nomine Egane; et alia medietate cartam fecissent ad prelibato domo s. Cucufati propter Deum et remedium anime sue, qui illi advenerat per cartam quad ei fecerat supradicta uxori sua nomine Egane. Et est hec omnia in Vallense in locum que dicunt Aqua Cenosa, et ad eremiro donare fecissent oves III et ad isto novo veniente eminas VII et media de ordeo pro anima sua, et concessit ad iam dicto domo s. Cucufati et ad Guadamiro et ad Ato monachos, ipso suo kavallo, cum freno et sella, et inter oves et capras redere fecissent ad Ramio, presbitero, mancuso I; et alias suas oves et capras , quod remanent donare fecissent inter Guimarane et Trasoario et Ramio per misas, et ad novo veniente de suum panem et vinum quod Deus dederit ipsa meditate ad sent Eldemar kaficio I inter panem et vinum, et ad Bonefilio kaficio I de annona et kaficios III de vino, et ad Guadamiro kaficios III de vino, et alium quod remanet donare faciatis ad sacerdotes per misas, et suos porcos donare fecissent ipsa tercia parte ad iam dicto domo s. Cucuphati, et alia tercia parte ad Guarsendis, femina, et de alia tercia parte donare fecissent ad Bonefilio porcho I et ad Morena, femina, truia I et vedella I, et alios qui remanent donare fecissent ad ipsos homines qui eum portassent ad ipso monumento et sextarios VIII de annona et sextarios VIII de vino, et ad Garsens, femina, parelio de lodos et parelio I de vaccas, et ad iam dicto domo s. Cucufati parelio I de bacinos, et ad filio suo Ioanne vaca I, et ad filio suo Rosso iunega I et alias suas vaccas qui remanent, ipsa meditate

_______________________________________________________________Conclusió

- 9 -

ad prefato cenobio s. Cucuphati, et alias qui remanent ad Bonefilio vacca I, et as Bernardo alia et ad s. Clementi vacca I. Et item ad Bernardo asino I et spada I et lancea I et targa I, et ad Bonefilio scuto, et supraxato cenobio s. Cucuphato asino I cum suo strado et cum suos saccos, et parilios III de bovos cum suos aperos et ad s. Petri cenobii de Barchinona parelio I de bovos. Et item ad iam dicto domo s. Cucufati cavagos III et suas tonnas et suos cubos et suas portadoras et alio cubo quod abebat in Aqua Cenosa. Et item ad Garsens, femina, coto I et guadengo I. Et item ad s. Cucufato tonna I de vino, et de suum panem et suum vinum de vetere et sua vascula quod remant ubicumque invinire potuerint pro anima sua per missa, et ad Igliane parelio I de paones quod remanent donare fecissent ad iam dicto domo s. Cucufati. Et item ad iam dicto domo auchas III, gallos II, gallinas II. Et cum hoc omnia ordinavit migravit de hoc seculo mense marcio II kalendas aprilis, et nos elemosinarii de hanc elemosina sic iuramus in omnia, et in omnibus, quia quantum isti teste testificaverunt verum est, et nulla fraus nec malo ingenio hic inpressa non est, sed secundum voluntatem istius conditoris est factus vel editus, et ea que scimus recte et veraciter testificamus atque iuramus super hancnixum iuramenrum in Domino. Late condiciones XVIII.º kal. mai,aº. Viº regnant Roberto, rege. S+m Aicio; S+m Igliane; S+m Vivas, nos elemosinarii de hoc sumus et hunc sacramentum fideliter iuramus nos testes qui hunc iusiurandum sinceriter iuramus; Ss. Trasovarius, presbiter; Ss. Ramius, presbiter; Ss.Tericus, levita; P Audesindus, ss.; P Senderedus, judex, ss.; S+m Vufredus, iudex, ss.; S+m Teudebertus; S+m Leopardo ; S+m Ermemiro;

S+m Poncio; S+m Trutario, isti auditores fuerunt. Ss. Guadamirus, presbiter et monachus, qui has condiciones scripsi cum litteras rasa in IIII or. locos cum literas superpositas in duos locos, ss. et die et anno quod supra.

- 10 -

_______________________________________________________________Conclusió

- 11 -

TRADUCCIÓ Per les condicions sacramentals que tenim Joan i Guimerà, sacerdots, i els jutges Audesind i Guimerà, i en presència del senyor Odó, bisbe per la gràcia de Déu, Teudobert, Lleopard, Ermemir, Ponç, Truitari i els altres bons homes que viuen en ell . Testifiquem els citats, com a testimonis, allò que es menciona a continuació: que Aici i Iglane i Vivas donen fe davant dels citats sacerdots i jutges, comprovant la causa dels almoiners de Recosind. I son aquí com a testimonis que testifiquen així i juren: en primer lloc, els que son, els sacerdots Trasoari i Rami, i Teoderic, levita. Juren el que diuen, en primer lloc per Déu pare omnipotent i per Jesucrist fill seu i l‟Esperit Sant, que són una única trinitat en un únic Deu, en el lloc de veneració de Sant Climent màrtir de Nostre senyor Jesucrist, en la basílica que hi ha en comtat de Barcelona en el terme d‟Eramprunyà en el lloc anomenat Aquestes Valls, i amb les mans en contacte sobre l‟altar sant, juren i declaren: que nosaltres, els testimonis dalt mencionats, sabem i ens és ben conegut, perquè hi érem presents, i amb els nostres ulls vam veure i escoltar amb les nostres oïdes, en l‟hora que Recosind jeia en el jaç de la malaltia que el dugué a la mort, i amb la parla clara i les facultats mentals íntegres. I ens va demanar que, si moria d‟aquella malaltia, tal com va succeir, tinguessin, com almoiners seus, plens poders de prendre l‟almoina i donar-la per a la seva ànima, com ell havia ordenat. En primer lloc deixà a la casa de Santa Maria i a Sant Miquel i Sant Pere, que és a Castelldefels, i que en fessin escriptura de les seves cases i terres i vinyes, cultivades i ermes, amb els seus arbres i pomeres, que li van venir del seu germà Guadamir, a qui deient Iocelm, que són a Eramprunyà, i que van ser de Moció i Daniel i dels seus hereus, amb els límits i totes les entrades i sortides, en la seva totalitat, i amb tot el que hi ha. I les seves cases i vinyes i arbres i pomeres que tenia a Almafar, que li van venir de la casa de Sant Cugat per una carta de donació, donà a l‟anomenat monestir, excepte una mojada de vinya de la que feu escriptura a Iglià, i per la que ha de continuar donant la tasca3 a la casa de Sant Cugat durant un any en el seu dia, i després de la seva mort que torni íntegre al monestir de Sant Cugat. I concedí escriptura a Iglià de les mateixes casa seves i les corts i la torre i el colomer, al mateix temps amb la mateixa terra i l‟hort i les pomeres ,

3 Tasca: onzena part de la collita

- 12 -

que tenia a Almafar; que li va venir del seu germà anomenat Iocelm, perquè en faci usdefruit i els posseeixi en vida i en faci donar algun any la mateixa tasca a l‟anomenada església de Sant Cugat, i després de la seva mort és retorni íntegrament a l‟anomenada casa de Sant Cugat prop de Déu per a la salvació del seu germà Guadamir que anomenaven Iocelm, i d‟ell mateix, Recosind. I concedí al seu senyor, el comte Ramon, una parellada de terra, que tenia sota el camí, prop del seu mateix hort, i un parell de bous amb el seus atuells i un parell de vaques. Donà a Iglià una feixa de terra, que es troba prop de la torre, i a Bofill li fa carta de donació de la mateixa terra que tenia de Totuat, i concedí la terra mateixa que tenia prop de Sales, a Sant Just, que hi ha sota de les muralles de Barcelona. I feu donació a l‟església de Sant Climent d‟una mojada de vinya que ell comprà a Amodi, i també concedí a Bofill, altra vegada, les seves vinyes cultivades i ermes, que ell tenia d‟Amodi. I va manar fer escriptura per a Longovard, monjo, d‟una peça de terra que tenia al costat de la casa de Calvelo, i a Santa Maria de Caldes concedí les mateixes cases seves i terres i vinyes, cultivades i ermes, amb els seus arbres i pomeres, amb la meitat del molí com a recurs perquè preguin prop de déu per l‟ànima de la seva esposa Egane; de l‟altra meitat del molí fa donació a la mencionada església de Sant Cugat perquè preguin prop de Déu per la seva ànima, propietat que tenia per l‟escriptura que havia fet a favor de la seva esposa Egane. I tot el que tenia al Vallès, en el lloc anomenat Aqua Cenosa. I a Eremir en feu donació de tres ovelles i, als que vinguin després en el seu lloc, set emines i mitja d‟ordi, per la seva ànima. I concedí a l‟església de Sant Cugat i a Guadamir i a Ató, monjos, el seu cavall, amb el seu fre i la sella, i entre ovelles i cabres, un mancús per tornar a Rami, prevere; i de les en quedin en feu donació a Guimerà i a Trasoari i a Rami, per a misses i, als que vinguin de nou en el seu lloc, del seu pa i vi, en feu donació d‟una meitat al monestir de Sant Cugat, i de l‟altra que en resti, a Eldemar, un cafís de pa i vi, i a Bofill, un cafís d‟anonna i tres caficis de vi, i d‟allò que quedi, donar-ho als sacerdots per a misses. I dels seus porcs, en feu donació: d‟una tercera part al monestir de Sant Cugat; una altra tercera part a Guarsendis, dona; i de la tercera part que en quedi, donà un porc a Bofill, i una truja i una vedella per a Morena, dona; i dels que en restessin, en feu donació als homes que el portaren al cadafal, amb vuit sextaris de la collita i vuit sextaris de vi.

_______________________________________________________________Conclusió

- 13 -

A Garsens, dona, donà un parell de “vànoves”4 i un parell de vaques, i a l‟anomenada església de Sant Cugat, un parell de bacins. Al seu fill Joan, una vaca, i al seu fill Rosso una euga. De les vaques que quedin: una meitat per al monestir de Sant Cugat, i de les que restin, una vaca per a Bofill, i una altra a Bernat i una altra per a Sant Climent. També per a Bernat un ase, una espasa i una llança i una targa. I a Bofill l‟escut. I a l‟anomenat monestir de Sant Cugat, un ase amb els guarniments (la seva sella) i els seus sacs (les sàrries), i tres parells de bous amb els seus forniments, i un parell de bous al monestir de Sant Pere5 de Barcelona. I també a la ja anomenada església de Sant Cugat, tres càvecs i les seves botes i els seus cups i les seves portadores, i també l‟altra galleda que tenia a Aqua Cenosa6. I també a Garsens, dona, un vestit i una manta. I també a Sant Cugat una bota de vi. I del pa i del vi vell i dels recipients que vinguessin, que quedessin per a misses per a la seva ànima. I a Iglià, un parell de paons, i dels que quedessin en feu donació al mencionat monestir de Sant Cugat, a on deixà, també tres oques, dos galls i dues gallines. I amb tot això ordenat, marxà d‟aquest segle ( món) en la segona kalenda d‟abril. I nosaltres marmessor d‟aquesta almoina, jurem, en la seva totalitat, què tot allò que els nostres caps testifiquen, és cert, i cap frau ni cap mala intenció hi ha escrita (impresa), sinó que sabem que la seva voluntat es feta i editada de manera recta i veritable, i així ho testifiquem i jurem en Deu. En les condicions més extenses, en les divuit calendes de maig, del sisé any de regnat de Robert, Rei.

4 en l‟original “lodo”: Podem traduir aquest mot com a semúncia, sexta decima pars marcae,

segons la interpretació que en fa D.Du Cange a Glossarium Mediae et infimae latinitatis (IV

Band).(Akademische Druck-uverlagsanslalt.Graz. 1954). En aquest cas estariem parlant de

monedes. Em sembla més lògica la interpretació que fa A. Blázquez en el Diccionario Latino-

español .Vol. II. (Ed. R.Sopena. Barcelona.1966), que tradueix lodix com a “ colcha, cobertor,

manta.” 5 Monestir de Sant Pere de les Puel.les, de Barcelona.

6 Aqua Cenosa: Indret situat al Vallès Occidental, segons Pere Roca Índex toponímic del

Cartulari de Sant Cugat del Vallès . Ajuntament de Sabadell

- 14 -

Signem: Aici; Iglià; Vivas, nosaltres som almoiners de tot això i jurem sobre els nostres caps ser fidels a tot això que jurem. Signen: Trasoari, prevere; Rami, prevere; Teric, levita; Audesind, Sender, jutge, Vudufred, jutge, Teodobert; Lleopard; Trutari, que en foren els oïdors. Signa: Guadamir, prevere i monjo, es qui ha escrit les condicions amb lletres netes en quatre llocs i amb lletres sobreposades en dos llocs en el dia i l‟any dalt indicats.

_______________________________________________________ Tipus de document

- 15 -

TIPUS DE DOCUMENT En el cas que ens ocupa, ens trobem davant un testament sagramental. És un testament personal i individual, dictat per Recosind abans de morir, però que no és escrit fins després de la seva mort. Els anomenats testaments sagramentals, responen sempre a un model uniforme, en el que es publica un testament oral. Per A.M. Udina7, que ha fet un estudi exhaustiu de testaments altomedievals (des de les vessants històriques i jurídiques), és possible que aquest tipus de testaments estiguessin precedits per algun altre d‟anterior, del que no en tenim constància. J. Rius8, els anomena, també, “colomellum”, com en el formulari de Ripoll. Desprès del “Condiciones sacramentorum...”, sempre s‟especifica la formació del tribunal que rep el jurament dels testimonis. És un acte solemne en el que es reconeix la validesa del testament. En aquest cas el tribunal el formarien: els sacerdots Joan i Guimerà, els jutges Audesind i Guimerà, i Teudobert, Lleopard, Ermemir, Ponç, Truitari (que també són religiosos), i alguns altres “bons homes”. El tribunal està presidit per el bisbe Ot. Els testimonis juren davant d‟aquest tribunal que eren presents i van escoltar la darrera voluntat del testamentari pel que fa als marmessors i a les disposicions testamentàries que va fer. Els testimonis del testament de Recosind són els sacerdots Trasoari, Rami i el levita Teuderic. Els almoïners, que prendran possessió de les deixes i en faran la seva distribució juren complir allò que han declarat els testimonis. Aici, Iglià i Vives, són els marmessors d‟aquest testament. Una vegada acomplerts aquest formalismes (amb molt de pes religiós), i després d‟indicar les circumstàncies de la mort del testador (la malaltia que el té en el jaç i de la que acabarà morint), s‟enumeren totes les deixes i qui en són els beneficiats, en el que és la part important i substanciosa del document. L‟estatocol dona per finalitzat el testament amb la signatura de marmessors, testimonis, altres presents i els membres del tribunal. L‟escrivà , Guadamir, signa al final i dona fe de l‟escriptura i en aquest cas indica, també, les correccions que s‟ha fet en la seva edició. 7 UDINA , A.M.. La successió testada a la Catalunya altomedieval. Fundació Noguera.Barcelona.

1984 8.RIUS, J. Cartulario de Sant Cugat del Vallés. Vol. II. CSIC. Barcelona. 1947.

- 16 -

________________________________________________________________ Situació

- 17 -

SITUACIÓ Geogràfica El context geogràfic que identifica aquest testament, està format pel triangle que limita pel Sud amb Eramprunyà ( a les primeres alçades dels massís de Garraf), al Nord amb Barcelona i per l‟est amb la plana del Vallès. Tots tres vèrtexs marquen les zones que protagonitzen el document: Eramprunyà, el Vallès i Barcelona Eramprunyà La que serà coneguda més tard com la Baronia d‟Eramprunyà, és la zona on en el document s‟esmenten la major part de les cases, torres, corts i colomers que Recosind deixa. Sembla que és l‟àmbit on Recosind viuria, i a on té la major part de les propietats. La baronia d‟Eramprunyà està presidida per el castell que li dona nom, enclavat en els contraforts orientals del massís de Garraf a més de 400 mts., per sobre el nivell del mar. La primera notícia que en tenim correspon a un document del Cartulari de Sant Cugat de l‟any 9579 D‟aquest castell depenen les esglésies del Baix Llobregat citades en el document: Sta. Maria, Sant Miquel, Sant Pere de Castelldefels i Sant Climent (on es jura el testament sagramental ). També podem identificar en aquesta demarcació el lloc anomenat Almafar que es trobaria en el lloc que actualment anomenem Sant Climent de Llobregat. Aquest nom i d‟altres d‟origen àrab que hi ha en aquesta zona (Alcalà, Almodèvar, Rafaguera, Almugara, Calamot,...10 ) ens permeten identificar un passat musulmà no gaire llunyà i amb presència evident d‟establiments de població . Un altre punt que identifiquem en aquesta comarca, és el de Sales, en el pla deltaic del Llobregat, a Viladecans. Trobem documentat l‟indret de Sales amb aquest nom a partir de l‟any 986, en que el Comte Borrell, permuta unes terres a favor del monestir de Sant Cugat, en el terme d‟Eramprunyà. En els documents del segle X i XI, generalment trobem 9. RIUS J. Cartulario de Sant Cugat del Vallés”. Vol. I. Doc. 44

10 PAGÈS, M. La marca Hispànica, frontera meridional de l’Imperi i les seves fortificacions fins

el temps de Carles el Calb. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa. N. XXIII. 1992

- 18 -

aquest lloc relacionat amb la possessió particular que té la casa comtal d‟una explotació agrícola des de mitjans del segle X11. El Vallès Si sembla evident que l‟àmbit territorial vital del testamentari és la que presideix el castell d‟Eramprunyà, sens dubte el monestir de Sant Cugat és el centre burocràtic que el domina. El cenobi del Vallès és el posseïdor anterior d‟algunes de les terres que, més tard, Recosind testamenta. I, també, en serà el gran beneficiat. No és casualitat que esglésies i monestirs “col·laborin” en la redacció i elaboració dels testaments sagramentals, i que siguin els més interessats en que ningú mori intest, perquè d‟aquesta manera en reben grans donacions12. Sense precisar més, sabem que Recosind té terres i vinyes al Vallès. També hi té un molí. En el Vallès trobem esmentades, també, l‟església de Santa Maria de Caldes i l‟indret anomenat Aquacenosa13. Barcelona Només trobem esments a la ciutat comtal , en dues deixes que Recosind fa per a les esglésies de Sant Pere de les Puel.les i la de Sant Just (que encara està fora del recinte emmurallat de Barcelona). Històrica L‟any mil en aquest context encara eren molt recents els primers moviments colonitzadors en el que fins feia poc més d‟un segle encara era una zona de marca. La presa de Barcelona l‟any 801, situa la frontera en la línia del Llobregat. Des del marge esquerre del riu fins als assentaments musulmans del Sud s‟obriria una àmplia franja de terra de ningú.

11

IZQUIERDO, P. i altres. Els antecedents ibèrics i romans. Història de Viladecans. Ajuntament

de Viladecans. 1998. 12

UDINA, A.M.. La successió testada a la Catalunya Altomedieval. Fundació Noguera.

Barcelona. 1984. 13

veure nota núm. 6

_______________________________________________________________Conclusió

- 19 -

L‟actuació del Comte Guifré fonamentant els poblaments colonitzadors i establint un sistema defensiu basat en una xarxa de castell, torres i guàrdies, fa córrer la frontera més enllà del Llobregat i estabilitzar-se en el Penedès, en el segle X. La repoblació d‟aquesta zona devia anar a càrrec de pagesos vinguts del nord i també de mossàrabs que hi restarien després de l‟ocupació cristiana. La col·laboració dels Comtes de Barcelona, del bisbat de la capital i del monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser fonamental per aconseguir establiments permanents.14 Es evident que els monestirs, com diu Jordi Bolòs15, juguen un paper important en la reorganització dels territoris ocupats, i en surten molt beneficiats a l‟hora d‟obtenir-ne propietats. Aquest seria al cas d‟algunes terres que deixa Recosind, que anteriorment li havien vingut del monestir de Sant Cugat, i d‟altres que acabaran en mans del cenobi, gràcies a la generositat que el testamentari els demostra. També la presència de la parròquia actua com a element organitzador de l‟espai. Alhora de ser el centre d‟atracció dels pobladors, esdevé nucli de reunió i ordenació de la vida quotidiana: els veïns s‟hi bategen, escolten missa i hi enterren els seus morts. En el document que ens ocupa la figura de l‟església de Sant Climent en representa el centre geogràfic i “burocràtic”: s‟hi redacta i s‟hi jura el testament (tot i la presència evident d‟un centre principal com el monestir de Sant Cugat), obté alguns beneficis testamentaris, i possiblement, és el lloc on es enterrat el testamentari. També podem observar que algunes terres de que parla el testament són prop de les terres del Comte, que també en surt beneficiat, demostrant-nos que tan la casa comtal com les institucions religioses van tenir un paper destacat en la colonització d‟aquests indrets. L‟establiment d‟una xarxa defensiva important i sòlida permet als pobladors tenir certa seguretat. El castell d‟Eramprunyà, centre de la baronia, seria el nucli del sistema defensiu (a la vegada que administratiu ) de tota la contrada. L‟existència d‟una malla de torres i guàrdies escampada per tot el Pla del Llobregat, asseguraria l‟establiment de petits poblaments al seu voltant. En aquest mateix testament observem la presència de dues torres, i del topònim àrab “Almafar”, que Joan Coromines16 relaciona amb la seva presència.

14

. SALRACH, J.M. La Catalunya del segle X. L‟Avenç. N. 84. Juliol - agost 1985. 15

BOLÒS, J.. Paisatge, poblament i societat a Catalunya entorn de l’any 1000. Actes del Congrès

Internacional Gerbert d‟Orlhac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del primer mil·lenni.

Coordinació de Imma Ollich. Eumo ed. Vic. 1999. 16

COROMINES, J.. Onomasticon Cataloniae. Curial edicions. Barcelona. 1994.

- 20 -

Tot i aquest sistema de defenses, les algarades musulmanes semblen tenir certa constància. I no impedeixen que ciutats com Barcelona caiguin sota els seus atacs. Podia haver passat l‟atac de Al-mansur de l‟any 985 per les terres de Recosind?. Si més no, no en tenim constància. No trobem cap relació en el document que ens ho indiqui: no deixa cap benefici per a possibles captius, ni per al seu alliberament com trobem en d‟altres testaments del mateix Cartulari. Les seves propietats semblen sòlides i no sembla que l‟atac, ni posteriors algarades afectessin el seu patrimoni. A més d‟aquesta organització de poblaments al voltant de guàrdies, M. Riu parla de la freqüència de veure viles repartides en mansos (quatre o cinc unitats familiars per vila)17, Jordi Bolòs18 en diu “emmasament” i també seria promogut pels senyors. Aquest sistema d‟establiment també es produiria en la zona que estem tractant, i la presència d‟habitat dispers sembla evident en aquest testament. Al voltant de l‟any mil, ens trobem amb una xarxa viària que permet la comunicació de Barcelona amb el Sud. Un camí des de la ciutat comtal correria per el Pla del Llobregat, travessaria el riu entre Sant Joan Despí i El Papiol pel gual de Bonamica, passaria per Sant Boi, Sant Climent, per l‟Eramprunyà, i des de Begues correria cap a Olèrdola. La presència d‟aquest camí hauria facilitat força l‟establiment de poblaments, i també la colonització i ocupació de terres del delta de l Llobregat19.

17

RIU M. Nuevas bases para el estudio de la reconquista, la repoblación y la reorganización del

territorio en Cataluña (s.IX-XIV). Pàg.49. Actas del coloquio de la V asamblea General de la

sociedad española de Estudios Medievales. Diputación General de Aragón . Zaragoza. 1994. 18

Veure nota núm. 15 19

PALET, J. M. Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori

entre l’època ibero-romana i l’altmedieval. Segles II aC –X-XI dC. Centre d‟Arqueologia de la

Ciutat. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 1997

_______________________________________________________________Conclusió

- 21 -

INVENTARI DEL TESTAMENT

DONACIÓ BENEFICIARI PROVINÈNCIA LLOC OBSERVACIONS

Cases, terres, vinyes i arbres i pomeres

Sta. Maria, St. Miquel, St. Pere

Guadamir. Anteriorment eren de Moció i Daniel

Eramprunyà

Anteriorment eren de Mocione i Daniel

Cases, vinyes, arbres i pomeres

Sant Cugat St. Cugat Almafar

Una mojada de vinya

Iglià St. Cugat Almafar N‟haurà de pagar la tasca i serà restituïda a Sant Cugat a la seva mort

Casa, corts, torre i colomer, horts i pomeres

Iglià Guadamir Almafar N‟haurà de pagar la tasca i serà restituïda a Sant Cugat a la seva mort per a la salvació de les ànimes de Guadamir i Recosind

Una parellada de terra, un parell de bous amb els seus atuells i un parell de vaques

Comte Ramon Prop del camí i de l‟hort del Comte

El seu senyor

Una peça de terra

Iglià Prop de la Torre

La mateixa terra

Bofill Totuat

Un tros de terra

Sant Just (fora muralles de Bcn)

Prop de Sales

Una mojada de vinya

Sant Climent Amodi

Vinyes cultivades i ermes

Bofill Amodi

Una peça de terra

Longovard Prop de Casa de Calvelo

- 22 -

DONACIÓ BENEFICIARI PROVINÈNCIA LLOC OBSERVACIONS

Terres i vinyes, arbres i pomeres, la meitat del molí

Santa Maria de Caldes

Perquè preguin per l‟ànima de la seva esposa

L‟altra meitat del molí

Sant Cugat Egane

Tot el que tenia al Vallès

Sant Cugat Aqua Cenosa

Tres ovelles Eremir Per a la salvació de la seva ànima

Set emines i mitja d‟ordi

Als que vinguin en lloc d‟Eremir

Per a la salvació de la seva ànima

El seu cavall, amb el fre i la sella

Guadamir, Ató i a Sant Cugat

Un mancús d‟ovelles i cabres

Rami

Les ovelles i cabres que quedin

Guimerà, Trasoari i Rami, i els que vinguin en el seu lloc

Per a misses

La meitat del seu pa i vi

Sant Cugat

De l‟altra meitat, un cafís

Eldemar

Un cafís de la collita d‟annona, i tres cafisis de vi

Bofill

Del pa i vi que en quedi

Als sacerdots Per a misses

Una tercera part dels porcs

Sant Cugat

Una tercera part del porcs

Guarsendis

Un porc de l‟última tercera part

Bofill

Una truja i una vedella

Morena

_______________________________________________________________Conclusió

- 23 -

DONACIÓ BENEFICIARI PROVINÈNCIA LLOC OBSERVACIONS

Els porcs que restin, i vuit sxtaris de la collita i vuit de vi

Als homes que el portaren al cadafal

Un parell de vànoves i un parell de vaques

Garsens

Un parell de bacins

Sant Cugat

Una vaca Joan

Una euga Rosso

La meitat de les vaques que quedin

Sant Cugat

Una vaca Sant Climent

Una vaca Bofill

Una vaca Bernard

Un ase, una espasa, una llança i una targa

Bernard

Un escut Bofill

Un parell de bous i un ase amb guarniments i els sacs

Sant Cugat

Una parell de bous

Monestir de Sant Pere de Barcelona

Tres càvecs, les botes, galledes i portadores i la galleda que hi havia a Aqua Cenosa

Sant Cugat

Un vestit i una manta

Garsens

Una bota de vi, el pa i el vi vell i els gots que quedin

Sant Cugat Per a misses per a la seva ànima

- 24 -

DONACIÓ BENEFICIARI PROVINÈNCIA LLOC OBSERVACIONS

Un parell de paons

Iglià

Els paons que quedin, tres oques, dos galls i dues gallines

Sant Cugat

_______________________________________________________________Conclusió

- 25 -

BENEFICIARIS

PERSONA QUI ÉS RELACIÓ AMB RECOSIND

BENEFICI OBSERVACIONS

Iglià Marmessor Una mojada de vinya. Casa, corts, torre, colomer i horts i pomeres a Almafar. Una peça de terra prop de la torre. Un parell de paons

Trasoari, Guimerà i Rami

Sacerdots Les ovelles i cabres que quedin després de pagar-ne un mancús a Rami

Rami Sacerdot Un mancús entre ovelles i cabres

Que Recosind li devia

Guadamir Sacerdot i monjo

Germà El seu cavall (amb sella i fre)

Anteriorment anomenat Iocelm

Moció, Daniel, Totuat, Amodi

Antics propietaris d‟algunes de les terres testamentades

Ramon Comte de Barcelona. Ramon Borrell.

El seu Senyor

Una parellada de terra, un parell de bous (amb forniments) i un parell de vaques

Bofill Una terra, vinyes, un cafís de collita d‟annona, tres caficis de vi, un porc, una vaca, un escut

Longovard Monjo Una peça de terra

Egane Dona Esposa Deixa la meitat d‟un molí per a misses per a la seva ànima

De la que n‟era vidu.

Eremir Sacerdot Tres ovelles. També deixa als que vinguin en el seu lloc, set èmines i mitja d‟ordi

Per a misses per a la seva ànima

Ató Monjo El seu cavall (amb sella i fre)

Eldemar Un cafís de pa i vi

- 26 -

PERSONA QUI ÉS RELACIÓ AMB RECOSIND

BENEFICI OBSERVACIONS

Guarsendis Dona Una tercera part dels porcs

Podrien ser la mateixa dona que :

Garsens Dona Un parell de vànoves i un parell de vaques. Un vestit i una manta

Morena Dona Una truja i una vedella

Homes Els que el portin a l cadafal

Els porcs que restin i vuit sextaris de la collita i vuit de vi

Joan Fill Una vaca

Rosso Fill Una euga

Bernard Una vaca. Un ase. Una espasa, una llança i una targa

_______________________________________________________________Conclusió

- 27 -

INSTITUCIÓ RELACIÓ AMB RECOSIND

BENEFICI OBSERVACIONS

Esglésies de Sta. Maria, St. Miquel i Sant Pere

Lloc de residència del cavaller ?

Cases, terres, vinyes i arbres

Eramprunyà

Monestir de Sant Cugat

El seu germà, Guadamir, n‟és monjo

Cases, vinyes i arbres. Una meitat del molí. Tot el que tenia al Vallès. El cavall. La meitat del seu pa i vi. Una tercera part dels porcs. Un parell de bacinos. La meitat de les vaques que quedin. Una parell de bous, un ase (amb guarniments i sacs). Tres càvecs, les botes, galledes, portadores i una galleda que tenia a Aquacenosa. Una bota de vi, el pa i el vi vell i els gots que quedin. Els paons que quedin, tres oques, dos galls i dues gallines.

Església de Sant Just (fora muralles)

Un tros de terra prop de Sales

Església de Sant Climent

S‟hi jura el testament. La seva parròquia ?

Una mojada de vinya. Una vaca

Església de Santa Maria de Caldes

Terres, vinyes, arbres i la meitat del molí

Per què preguin per l‟ànima de la seva esposa Egane

Monestir de Sant Pere de les Puel.les

Un parell de bous

- 28 -

____________________________________________________________Protagonistes

- 29 -

PROTAGONISTES:

Qui és Recosind En el document trobem un parell de detalls que ens indiquen que Recosind és un personatge important de les contrades on viu: ser vassall directe del Comte de Barcelona i la presència del Bisbe Ot en el jurament del testament, confirmen la significació del seu estatus. Ser cavaller i vassall del Comte en aquestes contrades confirma l‟assistència de Recosind en les seves cavalcades. La presència d‟armes i d‟un cavall per a muntar, així ens ho confirmen. No podem saber si Recosind també havia estat vassall directe del Comte Borrell, i per tant no podem afirmar la seva participació contra les algarades d‟Al-mansur. En una zona tan pròxima a la ciutat comtal, i pel que sembla rica en agricultura i ramaderia, i on el sistema de fortificacions s‟anava solidificant, els atacs musulmans tenien l‟objectiu d‟impedir un fàcil assentament cristià, que facilités a mitjà termini l‟atac a les terres del sud. Per aquest motiu la presència de cavallers, pròxims, esdevenia fonamental, en el sistema defensiu i d‟atac del Comte. Salrach parla de “pagesos-viticultors mitjans com aquells que tenen terres, arada i bous, que participen de la possessió de molins, posseeixen vinyes i trulls, i es permeten fer donacions pietoses a l’Església20”. Tot i que es fa molt difícil establir models socials concrets, Recosind respondria a aquest tipus ben situat, i a més caldria afegir-hi els nombrosos caps de bestiar que tenia, i la seva condició de cavaller vassall del Comte. G. Feliu21 afirma que la presència de molta ramaderia en els testaments només es produeix en el dels potentats, afiançant la teoria de la bona salut econòmica del protagonista d‟aquest testament. Trobem referència d‟un Recosind en el mateix Cartulari, en un document de l‟any 97022, en que Llobell deixa unes terres a l‟església de Santa Maria d‟Eramprunyà. Aquest Llobell està casat amb Juliana i té dos fills anomenats Recosind i Suniari. La referència dels llocs esmentats en

20

.SALRACH, J.M. La vinya i els viticultors a la Catalunya de l’Alta Edat Mitjana. Vinyes i vins:

mil anys d’història. Vol. I. Coord. E. Giralt. Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Barcelona. 1993 21

FELIU, G. Activitats econòmiques. Història de Barcelona.Vol. II. Formació de la Barcelona

medieval. Pàg. 213. Gran Enciclopedia Catalana. Barcelona. 1992 22

RIUS, J.. Cartulario de Sant Cugat del Vallés. Vol I.Doc. Núm. 92 . Del dia 1 de juny de l‟any

970.

- 30 -

aquest testament de l‟any 970 ens acosta directament a la comarca on Recosind té possessions. De fet ens trobem amb els mateixos indrets anomenats: Santa Maria d‟Eramprunyà, Castell de Rodanes (anomenat d‟Eramprunyà), Castelldefels, el Montbaig i Sant Climent. Cronològicament podem estar parlant de la persona que trenta-dos anys més tard, testamenta possessions en aquesta mateixa zona. Hi ha, però, un detall que ens impedeix assegurar-ho totalment: la presència d‟un germà anomenat Suniari, el document més antic i que no apareix en el testament de Recosind. Ben pel contrari, Recosind fa deixes a un germà seu a qui diuen Guadamir, monjo, i que anteriorment anomenaven Iocelm. Podríem explicar aquest fet si Suniari hagués mort abans de l‟any 1.002, i si el tal Guadamir hagués nascut més tard del 970. De fet, aquesta hipòtesi no és improbable. Trenta anys en aquesta època són molt llargs, i l‟esperança de vida no és massa optimista per tota la població. Ens trobem en un impàs de temps on són diverses les algarades musulmanes sobre aquestes terres (la del 985 sobre Barcelona la més greu) i on trobem referenciats diversos episodis de fams a Catalunya23 24. El naixement posterior a l‟any 970 d‟un altre fill de Llobell, és del tot possible. I la seva vocació religiosa, podria estar fonamentada en els inicis de la imposició de la figura d‟un hereu, tot i que estem parlant d‟una època on aquesta tradició no sembla encara assentada. Recosind, a la seva mort, era vidu d‟Egane, i tenia dos fills (com a mínim, dos són els que apareixen com a tals en el document25) anomenats Joan i Rosso, que no surten massa beneficiats en les deixes testamentàries: per a Joan deixa una vaca i una euga per a Rosso, només. El seu germà Guadamir, nom amb que se‟l coneix de monjo, anteriorment era anomenat Iocelm. Recosind deixa per a ell (i per altres monjos i per a Sant Cugat) el cavall, amb la sella i el fre. Anteriorment Guadamir havia donat a Recosind cases, amb terres i vinyes, potser en el moment de la seva incorporació al monestir vallessenc. Sense obtenir-ne gaire benefici,

23

BENITO, P.. Fams atroces a la Catlunya de l’any 1000. . Actes del Congrés Internacional

Gerbert d‟Orlhac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del primer mil·lenni. Coordinació de

Imma Ollich. Eumo ed. Vic. 1999.

.24

GUNZBERG, J. Crisis agrarias, mortalidad i alimentación en la ciudad i territorio de

Barclona durante la alta edad media. Anuario de estudios medievales. N. 30/2. CSIC. Barcelona.

2000. 25

A.:M.UDINA, analitza breument aquest document en el seu llibre i assevera que «hi ha una

enorme quantitat de petits beneficiaris, entre el quals no hi figura cap parent » (pàg. 210. “La

successió testada a la Catalunya Altomedieval”.). Em sembla evident la presència de dos fills als

quan anomena “ad filio sua Ioanne vaca I, et ad filio suo Rosso iunegua…”

_______________________________________________________________Conclusió

- 31 -

Guadamir és la figura que permet al seu cenobi ser el principal hereditari de Recosind. Les referències a Guadamir que podem trobar en d‟altres documents del Cartulari, no semblen parlar de la mateixa persona, cosa que no podem assegurar de l‟escrivà que edita el document, i que podria ser el germà de Recosind. Aquí sembla que acaben els lligams familiars de Recosind que podem observar en aquest testament. El parentiu d‟algun dels beneficiaris amb el testador podria no estar indicat (simplement). Altres personatges Es curiosa la presència d‟una dona anomenada Garsens (sembla que és la mateixa que també es diu Guarsendis) que en surt força beneficiada: hereta una tercera part dels porcs, un parell de vaques, un parell de vànoves, un parell de mantes i un vestit. Si més no, és estrany que una dona sense cap lligam aparent amb el testador n‟obtingui tants beneficis. Podria ser que estès unida a Recosind com dona il·legítima? És possible. No ho podem assegurar rotundament, però tampoc seria estrany, trobar una relació d‟aquesta mena en la societat alt-medieval, i aquesta hipòtesi ens explicaria la quantia i el valor de les deixes, que permetrien a la dona una bona subsistència a la seva mort. Si un altre personatge crida l‟atenció, especialment, en aquest document, sens dubte és el Bisbe Ot, que presideix l‟acte de jurament d‟aquest testament. El que ara anomenen com a “senyor Ot, Bisbe per la Gràcia de Déu”, correspon segurament a un Ot que apareix citat des de l‟any 970, en el Cartulari de Sant Cugat26. La primera menció que se‟n fa, en fa referència com a escrivà del monestir. En successius documents apareix el seu nom, i és a partir de l‟any 973 que tenim notícies d‟un levita anomenat Ot. Probablement es tracta de la mateixa persona de la que a partir del 983 en tenim notícia com a monjo.

Signatura de l'abat Ot

26

RIUS, J. Cartulario de Sant Cugat del Vallés. Vol. I. Doc núm 90.

- 32 -

És en un document de l‟any 986,en que el rei Lotari confirma els béns del monestir de Sant Cugat, en que apareix per primera vegada com a abat del cenobi. Amb la incursió d'Al-Mansur el 985, el monestir de Sant Cugat no escapà tampoc de les destrosses. Llavors fou elegit com abat el levita Ot, més tard bisbe de Girona. Ot va obtenir per a Sant Cugat un diploma de confirmació de béns del rei franc Lotari (986), i una butlla del papa Silvestre II l'any 1002, per la qual el monestir passa a dependre directament de Roma. Amb aquest abat s'inicià la reorganització i reconstrucció del cenobi. Ot representa un dels millors exponents de la tènue distància que separa els afers del món espiritual dels afers del món terrenal. De filiació desconeguda, encara que cal suposar-li una procedència d‟alt llinatge aristocràtic, el trobem com bisbe de Girona des del 995. Amb aquest càrrec, formà part de l‟host catalana que l‟any 1010 va organitzar el comte Ramon Borrell fins a Còrdova per ajudar el príncep Mohamed-ben-Hixem, anomenat el Madhí, contra el seu rival Suleiman-ben-Alhaquem i que suposarà un canvi en les relacions amb els musulmans de l‟Andalus. El bisbe Ot va resultar ferit en alguna de les accions bèl·liques i morí poc després. La gran quantitat de persones que es fan present en el document entre marmessors (que també en surten beneficiats, com afirma J. Rius en la presentació del II vol. del Cartulari de Sant Cugat), membres del tribunal, i testimonis, demostren la importància de l‟acte i del testamentari. Però no sabem gran cosa d‟ell: alguns són monjos com Ató, Eldemar, Bernard, Lleopard; d‟altres sabem que són sacerdots com Joan, Guimerà, Trasoari, Ramí i Rami ; i només queda esmentar els jutges Audesind i Guimerà, Sender i Vudufred. No coneixem la relació del mort amb els seus almoïners. Sabem que en surt molt beneficiat Iglià, i que pocs dies després de la publicació d‟aquest testament, Aici i Vives (els altres marmesors) li fan donació de terres, cases i una torre, en el mateix Almafar. El dia 27 d‟abril, del mateix any, Aici, Iglià i Vives atorguen a les esglésies de Sta. Maria, St. Miquel i St. Pere d‟Eramprunyà terres, vinyes i els seus edificis, que ells havien rebut de Recosind 27. Són les terres que anteriorment havien estat de Daniel i Moció.

27

RIUS, J. Cartulario de Sant Cugat del Vallés. Vol. I. Doc núm 373 i 374.

_______________________________________________________________Beneficis

- 33 -

BENEFICIS Cases L‟afany repoblador i de conquesta d‟aquesta zona sembla ser conseqüència de la iniciativa dels nobles i de l‟església. El ràpid establiment de la xarxa defensiva en front del Sud, dona com a resultat la proliferació d‟esglésies en àmplies zones despoblades i la construcció (més o menys ordenada) de torres o guàrdies . Aquestes esglésies i torres serien el centre d‟atracció que havia de facilitar l‟establiment dels nous poblaments. El fenomen de l‟emmassament28 , escamparia els masos en aquestes àmplies zones deshabitades. De fet l‟aparició dels habitatges dispersos, en les zones que eren marginals, i la construcció d‟esglésies i torres sembla que va ser coetània, i no en podem afirmar l‟anterioritat de la presència primera d‟uns o altres. És difícil parlar de com eren les cases en aquest temps. Més encara, quan la manca de fonts arqueològiques en aquesta zona és tant evident29. El document ens permet parlar de cases, amb torres, corts i horts i amb la presència evident d‟un colomer. En aquest zona on els fenòmens naturals no ajuden a la solidificació dels edificis (no hi ni balmes, ni esplugues) les cases havien de ser construïdes amb carreus de pedra en la zona inferior. Les parets de tàpia de fang o bé fetes amb estructures de fusta, devien aguantar sostres fets amb branques de bruc . Són cases d‟una sola estança fosca i fumada, cases pobres i petites fetes amb materials d‟escassa qualitat (els que es tenen a l‟abast) i amb una cort al costat, on es guarden els animals. Sembla difícil que un cavaller com Recosind visqués en un lloc així, per tant hem de suposar l‟existència d‟alguna edificació d‟un tipus més sòlid i consistent.

28

Veure nota n. 18. 29

L‟any 1982, Miquel Tarradell en una conferència de les “I jornades d„estudis sobre el Baix

Llobregat” ja parla del buit que hi ha en l‟estudi arqueològic en aquesta comarca. Actualment

sembla que des d‟alguns ajuntaments, la Diputació i la Generalitat s‟han començat alguns estudis

en aquesta direcció. De tota manera, en els municipis petits (Sant Climent, on estan construits

alguns d‟aquest masos i torres, n‟és un cas evident) la manca de troballes molt evidents i

“importants” l‟estudi arqueològic i documental està totalment oblidat i pot caure en la

permessivitat de destrucció d‟algunes estructures que haurien de ser estudiades.

- 34 -

La presència de torres (de fusta, segurament en aquesta època) ens permeten assegurar la coexistència de les edificacions defensives i els masos, molt sovint en el mateix lloc. Terres La conquesta de les zones de marca, degué produir un important procés de repoblació que va implicar una desforestació considerable sobre el territori. Ens trobem en un temps en que el conreu de les terres disponibles devia ser total. S‟aprofiten la major part de terrenys dels que se‟n pot obtenir producció. La destrucció de boscos30 i el conreu generalitzat resten pes a la ramaderia. Ens trobem davant petites parcel·les, que s‟adapten als condicionaments orogràfics del terreny. J.Bolòs31, esmenta ,la dificultat de l‟estudi de les terres i la seva parcel.lació, i la importància que devia tenir la xarxa viària alhora de marcar els límits de cada terreny. D‟una manera molt general (i superficial), podem parlar de terres de conreu de cereals, en les zones planes, de vinya en les vessants inclinades de les muntanyes (en feixes i amb marges per guanyar espai i consistència dels sòls) i horts al voltant dels masos i prop de fonts i rieres. Es fonamental l‟estudi de les terres i la seva organització, per saber els productes que si cultiven. D‟aquest coneixement en podrem deduir gran part del aliments que esdevenen bàsics per una societat que consumeix , només, allò que produeix . En els anys bons els pagesos consumien tot allò que produïen i una petita part molt migrada es portava al mercat. La venda produeix una renda (molt petita), amb la que satisfer els tributs en moneda i adquirir algun producte agrícola i artesanal que no produïen directament. Terres de conreu Les terres apareixen testamentades tant com a cultivades com a ermes. denotant la importància de la possessió d‟elles en aquests anys. Queda clar que les terres ermes també són deixades i, legalment, tenen el mateix valor que les cultes. Quan s‟esmenten les terres hem de pensar en terres on s‟hi cultiven cereals. Els horts i les vinyes acostumen a esmentar-se de manera diferenciada. 30

BOLÒS, J.. Paisatge, poblament i societat a Catalunya entorn de l’any 1000. 31

BOLÒS, J.. Paisatge, poblament i societat a Catalunya entorn de l’any 1000.

_______________________________________________________________Conclusió

- 35 -

Només trobem esmentats en aquest document dos tipus de cereals: l‟ordi i l’annonna . L‟ordi ( “set emines i mitja d’ordi” ) , que en l‟època romana s‟escampa per la Mediterrània i forma part de la parella “forment-ordi”, on el forment era per l‟alimentació dels homes i l‟ordi per als animals, sembla que en aquesta època ja estava inclòs en l‟alimentació de les persones. Segons Bolòs, l‟alimentació dels animals devia fer-se amb civada, i la seva presència d l‟ordi i l‟esment que se‟n fa davant d‟altres cereals en la documentació, corroboraria la seva transformació en aliment per als homes32. Pel que fa a l’annonna ( “un cafís de la collita d’annonna” ), no sabem exactament de quin tipus de cereal en concret parlem. En època romana es parla d‟annonna per referir-se als “queviures, la provisió de gra”33. En l‟any mil pot referir-se tant a algun cereal panificable com a farratge. En el seu treball sobre “l‟autoconsum alimentari pagès al delta del Llobregat als segles XIV i XV”34, J.Codina, ja no esmenta l‟annonna, i els cereals que anomena corrents en l‟alimentació pagesa, parla de forment, mestall i ordi. La presència de “pa” de forma genèrica en algunes deixes, ens fa pensar en la possibilitat de l‟existència d‟algun altre tipus de cereal. També podem suposar que les tasques que s‟han de pagar al monestir, devien efectuar-se en base a una part de la collita de cereals de les terres deixades que així ho imposen. Horts i fruiters Els horts es situen al costat dels masos, on es puguin treballar de manera acurada i on s‟utilitzaran directament les hortalisses que si cullin. Sembla que en els horts s‟utilitzen els fems que produeixen els animals. En el cas dels masos de Recosind, en que s‟esmenten les corts, els colomers, i que la presència de ramaderia es important, aquest abonament orgànic seria una important font per enriquir els sòls. Trobem esmentats un parell d‟horts, en aquest testament. Un d‟ells es deixat per Recosind a Iglià, juntament amb les cases, corts, la torre i el colomer d‟Almafar. El fet d‟incloure, i enumerar-ho, tot en un mateix “lot”,

3232

BOLÒS, J.. Paisatge, poblament i societat a Catalunya entorn de l’any 1000. 3333

BOLÒS, J.. Paisatge, poblament i societat a Catalunya entorn de l’any 1000. 34

CODINA, .J. L’autoconsum alimentari pagès al Delta del Llobregat als segles XIV i XV. I

Col.loqui d‟Història de l‟alimentació a la Corona d‟Aragó a l‟Edat Mitjana. Vol II. Institut

d‟Estudis il.lerdencs. Diputació de Lleida. 1995.

- 36 -

ens fa creure en la possibilitat de la seva proximitat, i que formés part de la mateixa hisenda. El segon hort que apareix, és el del Comte, prop del que Recosind deixa pel seu senyor una parellada de terra. Aquest hort està situat en les terres al·luvials del delta del Llobregat, on el sòl és ric i la terra bona de treballar. La producció d‟hortalisses i llegums havia de ser bona en aquesta zona, com ho prova l‟existència de molts camps de cultiu encara en l‟actualitat en mans de pagesos d‟aquesta zona, i que ha estat font de proveïment per a la ciutat comtal des de l‟edat mitjana, fins a l‟arribada massiva, en l‟actualitat, de productes agrícoles forans. El llegum més usual conreat és la fava, documentat en alguns documents35. Però es ben segur que d‟altres productes també eren plantats en els horts (J. Bolòs parla de guixes, veces, erbs; J.Codina esmenta alls, cebes, carbasses, llenties, pèsols, cigrons,...). En els documents 372 i 373 del “Cartulari de Sant Cugat”36 en que Iglià, Vives i Aici fan deixes per a les parròquies de Sta. Maria, St. Miquel i St. Pere, dels beneficis que han tingut de Recosind, s‟enumeren més horts i es parla en concret d‟hortalisses. El fruiter que apareix sempre en els documents és la pomera. Tot i tractar-se d‟un arbre de fàcil conreu i d‟una producció que és pot conservar per algun temps, sembla que la seva presència, també, pot ser deguda a rengles d‟arbres que actuen de partió de les parcel·les. No tenim constància de cap altre arbre fruiter, però ens podem suposar que altres fruiters eren (nogueres, figueres, ametllers, avellaners,...) presents en aquestes terres. També trobem a faltar la presència d‟arbres glandifers, (que acostumen a sortir en d‟altres testaments) que davant un conjunt ramader tan important, devia ser imprescindible. vinyes i aparells relacionats amb l‟elaboració del vi La vinya estava molt difosa en tot el país. . Era una herència del passat, més que no un conreu contemporani. En la difusió i explotació de la vinya hi participava tota la societat: Des dels senyors (amos, que no caven ni treballen, ni cullen) fins aloers, tinents i esclaus que les treballen.

35

BOLÒS, J. Aportació al coneixement de l’alimentació als segles X-XII, segons les deixes

testamentàries. I Col.loqui d‟Història de l‟alimentació a la Corona d‟Aragó a l‟Edat Mitjana. Vol

II. Institut d‟Estudis il.lerdencs. Diputació de Lleida. 1995 36

Veure nota n. 28

_______________________________________________________________Conclusió

- 37 -

Ens trobem davant vinyes que dissenyen “un hàbitat disseminat en el qual les vinyes deuen guanyar les vessants més assolellades dels turons”37. Nobles i homes d‟església no treballen directament les seves terres. Una part dels homes lliures treballava les vinyes d‟altres a canvi de retenir-ne la part majoritària de la producció, lliurant-ne una part proporcional o fixa. Les del monestir eren treballades per la pagesia sotmesa a un règim de prestacions rendals o serveis, sota condicions variables.. L‟activitat vitícola necessita certa professionalitat i tenir alguns mitjans tècnics que permetin i facilitin l‟elaboració del vi. La verema de setembre, necessita eines per tallar el raïm: ganivets, tisores, podadores,... A partir d‟ella, començarà el procés d‟elaboració del vi: s‟haurà collit el raïm, es transportarà en portadores, es trepitjarà o premsarà el raïm, i es deixa reposar en el cups. Després de la seva fermentació, el vi s‟emmagatzema en les botes o tones en les que envellirà, en els cellers. En el testament de Recosind es fa evident la presència del conreu vitícola i de tota la “indústria” que gira al seu voltant. Animals Sabem que la majoria de masos tenien un conjunt ramader variat en funció de les necessitats més primàries, que servien de complement alimentari a allò collit en els conreus. En el document que tractem la presència de bestiar és molt important i representa un “capital” molt elevat. Aquesta quantitat de ramaderia ens fa pensar, encara més, que ens trobem davant d‟un “potentat”. Entre els molts animals documentats en aquest testament podem establir una relació en funció de la seva utilització. Així podem diferenciar els animals per la tasca que realitzen dins el sistema social:

De treball: bous i ases

Per aliment vaques Ovelles, cabres Aviram: oques, paons, gallines i galls Porcs

De classe: cavall, euga

37

SALRACH, J.M.. La vinya i els viticultors a la Catalunya de l’Alta Edat Mitjana. Vinyes i vins:

mil anys d’història. Vol. I. Coord. E. Giralt. Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Barcelona. 1993.

- 38 -

Animals de treball Bous i ases, són els que trobem directament relacionats amb treballs concrets. Els bous sempre surten acompanyats dels seus atuells i forniments de treball. Són deixats sempre, també, per parelles, indicant-nos que les tasques a les que estaven dedicats, les realitzaves de dos en dos. Els bous estiraven les arades, que llauraven els camps i servien per arrossegar carros utilitzats per transportar les càrregues i les collites. El mal estat dels camins i la lentitud d‟aquests animals ens fan suposar que no es transportaven grans volums. Trobem deixats dos ases que es deuen dedicar a transport de persones o de pesos. Un d‟ells és testamentat juntament amb una mena de seient i amb les sàrries de transport. Animals per aliment És curiós l‟elevat número de vaques que trobem testamentades en aquest document. Si més no, no és gaire habitual la presència de tantes vaques en els documents d‟aquest temps. Les vaques, com també els bous, no eren utilitzades com a font alimentària directa. Només eren utilitzades com aliment a la seva mort38. Les vaques servien per tenir vedells i, segons el mateix J. Bolòs la llet no s‟utilitzava com a aliment directe, sinó per a l‟elaboració de formatges. Les vaques devien pasturar en els prats de les terres del delta i en les del Vallés on Recosind tenia propietats. No és probable que estiguessin en les terres de muntanya de Sant Climent o Eramprunyà, on els sòls són més pobres i la humitat no es prou alta per assegurar la presència constant d‟herbams. Sabem que en el Pla de Barcelona es produeix una augment de les pastures des del segle VII, en que el delta del Llobregat comença a ser ocupat i que àmplies zones, entre les maresmes, són destinades al bestiar39.´

38

BOLÒS, J. Aportació al coneixement de l’alimentació als segles X-XII, segons les deixes

testamentàries 39

BOLÒS, J.. Catalunya Medieval. Una aproximació al territori i a la societat a l’Edat Mitjana.

Ed.Pòrtic. Barcelona. 2000. ……´´´´

_______________________________________________________________Conclusió

- 39 -

Les ovelles i cabres també són presents en el testament de Recosind. Segurament, com les vaques i els bous, no s‟utilitzaven directament com a aliment, fins després d‟extingir la seva capacitat productiva. D‟elles se n‟obtenia llet (per fer formatges) i llana. La llana té un importància cabdal en una societat en que els teixits són escassos i molt cars. La seva existència possibilita l‟elaboració de prendes de vestir (que han de durar molt de temps), de mantes i d‟altres productes tèxtils. No sembla que el testamentari tingués un gran número d‟aquests animals. Però si que és possible que el monestir de Sant Cugat fos propietari d‟un ramat considerable de caps d‟aquest bestiar. Tot i la presència d‟aviram entre les deixes, és possible que un número de gallines, galls o oques, restin en cada casa, i no se n‟esmenti la seva existència. En general no s‟esmenta la seva deixa en els documents. Es tenia aviram per la seva producció d‟ous. No era comú utilitzar-lo com a aliment. Només en casos extrems per a malalts es destinaven gallines per a fer-ne brous. En general només eren utilitzats en l‟alimentació, com la resta d‟animals, quan ja no se‟n podia obtenir més rendiment. En el document que ens ocupa, ens trobem davant gallines, galls, paons i oques. Un número important de porcs apareixen en aquest testament. No podem consignar-ne la xifra concreta, perquè les deixes es fan percentualment (“una tercera part per a ...”). El porc és l‟animal més important per a l‟economia domèstica medieval. D‟ell se n‟aprofita tot. Absolutament tot. Sovint apareix en petites quantitats, en les explotacions pageses, conjuntament amb la resta de ramaderia que considerem petita. En el cas que ens ocupa, sembla que el nombre de porcs és prou important per considerar l‟existència d‟un ramat, que podia estar pasturat per un porquer. Si parlem de l‟escàs pes dels animals en l‟alimentació de la majoria d‟habitants d‟aquesta zona, hem d‟apuntar la seva major aparició en les dietes de nobles, religiosos i, segurament, cavallers benestants com Recosind.

- 40 -

Animals de classe La presència d‟un cavall i una egua, ens fa evident l‟existència d‟un cavaller. El cavall s‟utilitza exclusivament per a muntar i per a participar en les expedicions militars. Aquest fet ens demostra, encara més, el nivell social de Recosind. El seu estatus de cavaller, avalat amb l‟afirmació de que el Comte de Barcelona és el seu senyor, corrobora que ens trobem davant d‟un personatge d‟alt rang. El cavall es deixat amb la sella i el fre. El fet més estrany, és que els beneficiaris són dos monjos i el mateix monestir de Sant Cugat. L‟egua, de la que no coneixem ni sella, ni fre, es deixada per al seu fill Rosso. Tecnologia Parlar de l‟existència d‟un molí de l‟Alta Edat Mitjana, ens porta a pensar directament en un corrent important d‟aigua. El que trobem en el testament de Recosind, es troba al Vallès i el concedeix a l‟església de Santa Maria de Caldes i al monestir de Sant Cugat. Els molins d‟aquesta època es mouen a partir de l‟aigua que els arriba des d‟un canal i que propulsa un rodet horitzontal, que fa rodar les moles. Aquestes moles no deuen ser gaire grans, ni pesades, com el mateix molí, que suposem havien de ser de proporcions reduïdes, cosa que facilitaria la seva construcció i la seva reparació40. També podem observar la presència d‟un camí, que limita amb les possessions del Comte i prop del que hi ha una torre i les terres que Recosind deixa al seu senyor. És probable que aquest camí fos el que anava des de Barcelona cap al Sud per la vessant costanera. La línia marítima, al voltant de l‟any mil, es trobava, força més a l‟interior que en l‟actualitat i és possible que aquest camí fos la sortida natural des del Sud del delta del Llobregat. Podria ser que només fos un camí més de la xarxa que correria entre les parcel·les de terra cultivades, prats i maresmes, en el Pla de Barcelona.

40

BOLÒS, J. Paisatge, poblament i societat a Catalunya entorn de l‟any 1000

- 41 -

CONCLUSIÓ Estudiar un testament sagramental com el que ens ocupa ens planteja el problema de saber fins a quin punt estem davant d‟un document “normal”. No es probable que trobem gaires testaments com el de Recosind. Tantes terres, vinyes, cases, bestiar i béns, ens acosten a un personatge que està ben per sobre del que era la mitjana. A més hi hem d‟afegir el fet de que es tracta d‟un cavaller, vassall del Comte de Barcelona. Aquest document també ens parla del passat. Dels “modus vivendis” i les tradicions que s‟arrosseguen a començaments del segle XI Podem observar la supervivència de les tradicions romanes i germàniques. Si bé es evident que la successió testada en l‟Alta Edat Mitjana és un herència visigoda41, la presència dels elements lligats amb el passat clàssic també és fa palesa. La documentació de tanta ramaderia, el testimoni d‟homes lliures, la deixa a un número d‟hereus força gran, la manca de cap menció al món de l‟oli, ens relacionen el document amb el model germànic de testamentació. La publicació del document, el món de la vinya (amb les seves múltiples referències), l‟annonna, ens acosten a la tradició tardo-romana. És molt clara la pervivència d‟ambdós móns, en la vida de l‟any mil, i ni l‟alimentació, ni els costums, ni les relacions, ens permeten excloure‟n ni un ni l‟altre. Al voltant dels anys mil, alguns canvis s‟estan produint en la societat. Sembla que en el món rural les famílies giren a l‟entorn de la figura del pare42, ocupant un lloc que en els segles anteriors exercia, també, la dona. Sense excloure-la, la majoria de deixes acaben en mans masculines . Anirà a parar a mans de dones, vestits, mantes, vànoves. Només Garsens rep una deixa important d‟animals. Ben pel contrari, els homes esdevenen amos de les armes i de la major part de propietats que no van a parar al monestir de Sant Cugat Les donacions pietoses de moltes terres que passen de mans privades a a mans de l‟església, semblen respondre a “impulsos psico-religiosos i 41

UDINA, A.M.. La successió testada a la Catalunya altomedieval. Pàg. 31. Fundació Noguera.

Barcelona 1984 42

RUIZ DOMÉNECH, J.E.. La organización familiar en Cataluña en el siglo X.

- 42 -

polítics, en principi aliens a l‟organització social de la produccíó”43. Els monestirs, en aquest cas el de Sant Cugat , esdevenen beneficiaris de grans deixes. I no falten gaires anys perquè, conjuntament amb la noblesa feudal (el Comte de Barcelona en surt beneficiat), esdevinguin amos de la major part de terres i el seu control s‟escampi per tot el país. Ens trobem davant d‟una societat que autoconsumeix tot allò que produeix. No hi ha diner corrent. I les minses produccions sobreres es destinen a la venda en un mercat precari i escanyolit que proporcionarà entrada de moneda per a comprar productes artesanals i agrícoles o ramaders, que no és produeixen en el mateix mas. L‟ordenació de l‟espai, ens mostra clarament l‟ús diferenciat que es fa de cada parcel·la per aconseguir un millor aprofitament44de les terres. La presència de vinya ens demostra que ens trobem davant d‟una societat agrària organitzada i no precària. És planta mirant al futur. I, possiblement, les vinyes que tenim testamentades, ja eren plantades un parell de generacions anteriorment. La quantia i valor de les deixes no ens fan sospitar que Recosind, o la seva zona d‟influència patissin les fams periòdiques que alguns autors mencionen45. Tampoc trobem cap prova que ens mostri el pas d‟alguna de les algarades d‟Al-mansur sobre les seves terres. Ben pel contrari tenim la sensació de viure anys tranquils i de bonança. On els poblaments semblen ben assentats i assegurats davant d‟atacs enemics. Sense saber-ho, els habitants d‟aquesta zona estaven a punt de rebre el feudalisme des de primera fila. La lluita feudal dels senyors s‟estava gestant. I alguns dels seus protagonistes més rellevants, ja prenent nom en el testament de Recosind (el Comte Ramon Borrell, i el castell d‟Eramprunyà, sota castlania de Mir Geribert, trenta anys més tard, protagonista de la revolta contra la casa comtal barcelonina). De ben segur, Recosind hauria pres part en les primeres cavalcades feudals, engrandint les seves possessions i influència.

43

SALRACH, J.M.. La vinya i els viticultors a la Catalunya de l’Alta Edat Mitjana. Vinyes i

vins: mil anys d’història. Vol. I. Coord. E. Giralt. Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Barcelona. 1993 44

SANCHO, M. . Organització del territori i processos productius a l’edat mitjana: el lloc de

Fabregada, l’articulació d’un establiment siderúrgic en un territori de frontera 45

GUNZBERG, J.. Crisis agrarias, mortalidad i alimentación en la ciudad i territorio de

Barcelona durante la alta edad media. I P.Benito. Fams atroces a la Catalunya de l‟any 1000

_______________________________________________________________Conclusió

- 43 -

L‟aprofundiment en l‟estudi d‟aquest testament ens acostaria, encara més, a la figura del donant. Però també ens ajudaria a conèixer més la realitat social del Pla de Barcelona. És curiós trobar en documents insignificants, el reflex de la Història d‟un país. La presència del Comte, de les deixes a monestirs i religiosos, de les terres, dels cultius, del bestiar,... ens parlen de la vida real de la societat alt-medieval. Al seu costat el cavaller, les seves armes, els pagesos i les dones, són el contrapunt que ens falta per explicar la vida quotidiana al voltant de l‟any mil. La manca d‟estudis més concrets que parlin de l‟establiment dels primers poblaments i, sobretot, l‟oblit d‟actuacions arqueològiques en la zona de que parlem, és una carència evident, que esperem que se solucioni en el futur. I que ens ha de permetre conèixer més bé un passat que no ens es tant llunyà, malgrat els mil anys transcorreguts.

- 44 -

______________________________________________________________Bibliografia

- 45 -

BIBLIOGRAFIA ABADAL, R.. Els primers Comtes Catalans. Vol. I Ed. Vicens Vives. Barcelona. 1991. BLÁZQUEZ, A. . Diccionario Latino-español .Vol. II. Ed. R.Sopena. Barcelona.1966 BENITO, P.. Fams atroces a la Catalunya de l‟any 1000. . Actes del Congrès Internacional Gerbert d‟Orlhac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del primer mil·lenni. Coordinació de Imma Ollich. Eumo ed. Vic. 1999. BOLÒS, J.. Aportació al coneixement de l‟alimentació als segles X-XI, segons les deixes testamentàries. vol. II. I Col·loqui de l‟alimentació a la Corona d‟Aragó a l‟Edat Mitjana. Institut d‟Estudis il.lerdencs. Diputació de Lleida. 1995 BOLÒS, J.. Paisatge, poblament i societat a Catalunya entorn de l‟any 1000 BOLÒS, J.. Catalunya Medieval. Una aproximació al territori i a la societat a l‟Edat Mitjana. Ed. Pòrtic. Barcelona. 2000. CODINA, J.. L‟autoconsum alimentari pagès al Delta del Llobregat als segles XIV i XV. I Col·loqui d‟Història de l‟alimentació a la Corona d‟Aragó a l‟Edat Mitjana. Vol II. Institut d‟Estudis il.lerdencs. Diputació de Lleida. 1995 CODINA, J.. L‟autoconsum alimentari pagès al Delta del Llobregat als segles XIV i XV. I Col·loqui d‟Història de l‟alimentació a la Corona d‟Aragó a l‟Edat Mitjana. Vol II. Institut d‟Estudis il.lerdencs. Diputació de Lleida. 1995 COROMINES, J.. Onomasticon Cataloniae. Curial edicions. Barcelona. 1994. Du CANGE, D.. Glossarium Mediae et infimae latinitatis (IV Band). Akademische Druck-uverlagsanslalt.Graz. 1954 FELIU, G.. Activitats econòmiques. Història de Barcelona. Vol. II. Formació de la Barcelona medieval. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1992

- 46 -

GUNZBERG J.. Crisis agrarias, mortalidad i alimentación en la ciudad i territorio de Barcelona durante la alta edad media. Anuario de estudios medievales. N. 30/2. CSIC. Barcelona. 2000 IZQUIERDO, P. i altres. Els antecedents ibèrics i romans. Història de Viladecans. Ajuntament de Viladecans. 1998 PAGÈS, M.. La marca Hispànica, frontera meridional de l‟Imperi i les seves fortificacions fins el temps de Carles el Calb. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa. N. XXIII. 1992 PALET, J. M.. Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l‟època ibero-romana i l‟altmedieval. Segles II aC –X-XI dC. Centre d‟Arqueologia de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 1997 RIU, M.. Nuevas bases para el estudio de la reconquista, la repoblación y la reorganización del territorio en Cataluña (s.IX-XIV). Actas del coloquio de la V asamblea General de la sociedad española de Estudios Medievales. Diputación General de Aragón . Zaragoza. 1994 RIUS, J. . Cartulario de Sant Cugat del Vallès.. CSIC. Barcelona 1947 ROCA, P. Índex toponímic del Cartulari de Sant Cugat del Vallès . Ajuntament de Sabadell RUIZ DOMÉNECH, J.E.. La organización familiar en Cataluña en el siglo X. SALRACH, J. M.. La Catalunya del segle X. L‟Avenç. N. 84. Juliol - agost 1985 SALRACH, J.M.. El procés de Feudalització. Segles III-XII. Història de Catalunya. Dirigida per P. Vilar. Ed. 62. Barcelona. 1987. SANCHO, M.. Organització i processos productius a l‟edat mitjana: el lloc de Fabregada, en l‟articulació d‟un establiment siderúrgic en un territori de frontera. Territori i societat a l‟Edat Mitjana. vol I. A cura de J.Bolòs i JJ.Busqueta. 1997. UDINA.A.M. La successió testada a la Catalunya altomedieval. Fundació Noguera. Barcelona 1984 “I jornades d„estudis sobre el Baix Llobregat”. Centre d‟estudis comarcals del Baix Llobregat. Martorell. 1982.

- 47 -

- 48 -