sistema nervioso

SISTEMA NERVIS

X. Belda. 2006 Fisiologia animal. Biotecnologia 2005 06.

1

A) ESTRUCTURES DE PROTECCI DEL SISTEMA NERVIS:

I. Estructures ssies. Ossos cranials i vrtebres.

II. Meninges. Envolten el cervell (meninges cranials) i continuen a la medulla (meninges espinals). Estructura bsica:

A) Dura mater (duramadre). Capa ms externa. En realitat est formada per dues membranes que es separen a nivell del cervell donant lloc al sinus sagital superior.

B) Aracnoides. Capa mitjana.

C) Pia mater (piamadre). Capa ms interna. Lespai situat entre laracnoides i la piamater sanomena espai subaracnoideu.

III. Lquid cefaloraquidi o fluid cerebroespinal (LCR o CSF). El LCR es produeix contnuament pels

plexos coroideus (xarxes sinuoses de capillars) en els ventricles laterals del cervell. El LCR flueix des dels ventricles laterals cap al tercer ventricle, quart ventricle i, a continuaci, cap a lespai subaracnoideu. A linterior de lespai subaracnoideu, el LCR descendeix pel conducte raquidi i tamb ascendeix cap a la convexitat de lencfal. Finalment, la majoria del LCR es recollectat des de lespai subaracnoideu fins a la sang venosa al sinus sagital superior. Labsorci es realitza a travs de les granulacions aracnoidees (projeccions digitals de laracnoides dins del sinus sagital superior).


2

Funcions del LCR:

1. Medi dabsorci de cops. Proporciona un amortiment mecnic que protegeix lencfal de limpacte i el

fregament amb les estructures ssies com el causat pel moviment del cap. 2. Permet el manteniment dun medi extern constant per a les neurones i la glia mitjanant la seva

comunicaci amb el lquid intersticial cerebral. 3. Actua com a sistema limftic de lencfal mitjanant leliminaci de productes del metabolisme

(protenes, cid lctic, toxines i compostos delevat pes molecular). 4. Actua com a medi de transport dhormones secretades per les neurones hipotalmiques que actuen en

llocs remots de lencfal.

IV. Barrera hematoenceflica. La microcirculaci sangunia cerebral est constituda per cllules

endotelials, pericits i processos astroglials, a diferncia de la microcirculaci general on trobem noms endoteli. Lestructura anatmica principal de la barrera hematoenceflica s, per, les cllules endotelials mitjanant les seves unions intercellulars estretes (tight junctions), les seves propietats especialitzades i una falta relativa de transport vesicular. Aquesta caracterstica de la microcirculaci cerebral permet un alt grau de regulaci de les substncies que assoleixen el sistema nervis central.

Brain Capillary General Capillary

No tots els vasos sanguinis cerebrals sn completament impermeables. Hi ha rees permeables a la hipfisi posterior i als rgans cicunventriculars. Labsncia duna barrera hematoenceflica en aquestes estructures s compatible amb la funci que desenvolupen (neurosecreci a la circulaci, control de la concentraci de determinades molcules en sang, etc.).

C) DIVISI DEL SISTEMA NERVIS:

Des de el punt de vista anatmic, el sistema nervis es divideix en sistema nervis central (SNC; encfal i medulla espinal; taula 1) i sistema nervis perifric (SNP; nervis cranials i espinals).


3

Lencfal es pot dividir en quatre rees

interconnectades: tronc enceflic (brainstem), diencfal, sistema lmbic i neocrtex. La complexitat en lestructura, lorganitzaci cellular i la funci es va incrementant conforme avancem des de lrea ms senzilla, el tronc enceflic, fins a lrea ms evolucionada, el neocrtex. A ms daquesta subdivisi funcional de lencfal, el SNC tamb es pot dividir segons les parts que el constitueixen, el seu desenvolupament embrionari, etc.

Taula 1. Divisi del sistema nervis central.

DIVISI FUNCIONAL

PARTS CONSTITUENTS DESENVOLUPAMENT

DIVISI PRIMRIA

DIVISIONS EXTENSES

Crtex cerebral

Neocrtex Lbuls frontals

Lbuls temporals Lbuls parietals Lbuls occipitals

Cos calls Amgdala

Hipocamp

Ganglis bassals

Caudat

Putamen

Sistema Lmbic Crtex Cingulat

Amgdala Hipocamp

Septum

Globus Pallidus

Telencfal Hemisferis cerebrals

Tlem Diencfal

Hipotlem Diencfal Diencfal

PROSENCFAL(Forebrain)

Mesencfal (Midbrain) Mesencfal

MESENCFAL (Midbrain)

Cerebel Pont o

Protuberncia Metencfal Tronc enceflic (Brainstem)

Medulla oblongata o Bulb raquidi Mielencfal

Tronc enceflic (Brainstem)

Medulla Espinal Medulla Espinal Medulla Espinal

ROMBENCFAL(Hindbrain)

ESTRUCTURES DEL SISTEMA NERVIS CENTRAL I FUNCI: Eixos de referncia. Lorientaci dels components del sistema nervis central respecte de la resta del cos

es descriu en referncia a tres eixos:

Rostro Caudal. Rostral significa cap al nas i caudal cap a la cua. En humans i altres primats superiors sha de tenir en compte la flexi (duns 110) que es produeix del cap pel fet de ser bpedes.

Dorso Ventral. Dorsal (posterior) significa cap a lesquena i ventral (anterior) significa cap al

ventre.

Latero Medial. Lateral significa cap al costat i medial significa cap al centre de lencfal.


4

I. Medulla espinal.

La medulla espinal s la part ms inferior del sistema nervis central i, en molts aspectes, la ms simple. Sestn des de la base del crani fins a la primera vrtebra lumbar. La medulla espinal rep informaci sensitiva de la pell, les articulacions i els msculs del tronc i les extremitats, i cont les neurones motores responsables tant dels moviments voluntaris com dels reflexes.

La medulla es divideix en substncia blanca i substncia gris. La substncia gris, qu cont els cossos neuronals, es divideix en astes anteriors (anterior horn) i posteriors (posterior horn). Lasta posterior cont una disposici ordenada de neurones sensitives que reben informaci de la perifria, mentre lasta anterior cont els nuclis motors que inerven els msculs especfics.

Tractes ascendents.

Gaireb tota la informaci sensorial somtica del cos entra en la medulla espinal per les astes anteriors

dels nervis espinals. A pertir daquest moment, els impulsos sensorials discorren a travs duna daquestes tres vies fins a lencfal: feixos de les columnes dorsals-leminiscal medial (informaci especfica), feixos espinotalmics anterolaterals (informaci inespecfica) i feixos espinocerebelosos (porten la informaci al cerebel).


5


6

Feix de les columnes dorsals-leminiscal medial.

El sistema de les columnes dorsals, com el seu nom indica, transporta els impulsos principalment per les columnes dorsals de la medulla espinal. Desprs destablir sinapsis i de creuar al costat oposat a nivell del bulb raquidi (medulla oblongata), les senyals ascendeixen pel tronc enceflic fins al tlem a travs del leminisc medial. Aix, la informaci sensorial que ascendeix per aquest sistema viatja a travs de tres neurones:

Neurona de primer ordre

(sensorial). Rep informaci dels mecanoreceptors perifrics i entra a la medulla espinal per lasta posterior. Aqu es divideix en dues branques. Una branca finalitza en la mateixa medulla i donar lloc als reflexes medullars locals. Laltre viatjar sense interrupci fins al bulb raquidi.

rell

Neurona de segon ordre (de

eu). Decusen al lloc oposat del tronc enceflic i continuen fins al tlem.

Neurona de tercer ordre (de relleu

cerebral). Surten des del tlem fins a lescora cerebral somatosensitiva.

Aquest sistema est implicat en la detecci d

vibraci i propiocepci conscient en el cortex cerebral.

Neurona 3er ordre

Neurona 2on ordre

N1

eurona er ordre

e la localitzaci fina de les sensacions de tacte, pressi,

Feix espinotalmic (o via anterolateral).

postemeducolumtrobem

En aquest sistema, un cop entra la informaci per lasta

rior, ja es produeix la decusaci al costat oposat de la lla. Un cop produit el canvi, limpuls viatjar per les nes anteriors i laterals de la medulla fins al tlem. Tamb tres neurones implicades en la conducci de limpuls:

Neurona de primer ordre (sensorial). Rep

formaci dels receptors perifrics i entra a la medulla sis amb

interneurones (segon ordre).

Neurona de segon ordre. Decusen cap al lloc medulla a la substncia blanca lateral i anterior

i continuen fins al tlem.

fins a lrea primaria somatosensitiva de lescora cerebral.

ma est implicat en la transmissi de senyals que no requereixen una localitzaci precisa de la font ni una discriminaci subtil de la intensitat. Les classes de senyals que transmeten comprenen les de tacte groller, dolor, temperatura, picor, pesigolles i sensacions sexuals.

Neurona 3er ordre

inespinal per lasta posterior on fan sinap

oposat de la Neurona2on or

Neurona de tercer ordre. Porten els impulsos des del tlem

dre

Aquest sisteNeurona

1er ordre

Feix espinocerebells.

El cerebel tamb rep importants senyel cos a trav

sitat de que

als sdirectament des de la periferia d s despinocerebellosos sense nece es decusaci. En aquest sistema, per, nom estan involucrades dues neurones.

Neurona de primer ordre (sensoRep informaci dels receptors perifrics i entramedulla espinal per lasta posterior on fan sinapsis amb interneurones (segon ordre).

Neurona de segon ordre. Entreia peduncles cerebelososi fan sinapsis en

ebellar, en la mateixa banda (ipsilateral).

Els feixos espinocerebellosos porten informsobre tot, dels feixos musculars i, en menor grau, de receptors somtics del cos. To sinformen al cerebel de lestat en ca :

9 La contracci mus9 El grau de tensi dels tendons mu9 La posici i velocitat de les difer

9 Les forces que incideixen sobre el cos.

ensorials els feixos produeixi


7

s

rial). a la

cerebel vlescora cer

n al

aci,

tes aquesteda moment decular.

senyals

sculars. ents parts

Neurona 2on ordre

Neurona 1e

del cos.

Tractes descendents (motors).

Els tractes descendents estan format per dos grups de

e lescora fins a la medulla espinal a travs de la via piramidal o corticoespinal i uns altres que porten limpuls ind rvenen els ganglis bassals, el cerebel i diversos nuclis del os trobem dos tipus de neurones implictran

Soriginen a la matria gris del snivell del nervi espinal amb el qual connecten fent sinapsis amb les neurones inferiors.

a gris de les astes anteriors de la medulla espinal i uctures efectores.

feixos, uns que porten la informaci directament des d

irectament per mltiples vies accessories on intetronc enceflic (via extrapiramidal). En els dos feixsmissi de limpuls:

Neurones superiors. ades en la

i van fins al crtex o estructures subcortical

r ordre

Neurones superiors. Surten de la substnci

condueixen les ordres fins als rgans o estr

Feix piramidal o corticoespinal.

Les neurones de la via corticoespinal porta els immoviment voluntari promovent lactivaci del

pulsos del mscul esqueltic

contralatera a b raquidi i des e la medulla fins a la su e fibres no creua al costat oposat ipsilateralm algrat aix,

oltes daquestes fibres acabaran creuant-se al costat oposat de la edulla espin

En aquest sistema, la neurona motora superior surt de les

cllule

l. L major part de les fibres piramidals decusen en el bulcendeixen pels feixos corticoespinals laterals dbstncia gris de la medulla espinal. La resta d

del bulb raquidi, sin que descendeixen ent pels feixos corticoespinals anteriors; m

mm al.

s piramidals de lescora motora i descendeix fins fer sinapsis amb la neurona motora inferior en la zona anterior de la medulla espinal. La neurona motora inferior sextn des de la zona espinal fins a lrgan efector.


8

Feixos extrapiramidals.

Aquests feixos inclouen totesles vies motores no piramidals, amb el que comprn els feixos rubroespinal, vestibuloesp aque en conjunt r

stura.

Msculs relacionats amb el control fi de les extremitats.

ls. Com a exemple, tenim

e lode i del cerebel.

II.

in l, reticuloespinal i tectoespinal. Aquestes vies sn complexes, amb mltiples sinpsis implicades i egulen diferents msculs, com:

Msculs de lequilibri i de la po Msculs implicats en el moviment del cap, el coll i els ulls

Sn molts els nuclis enceflics implicats en les vies extrapiramida

Nucli reticular. Participa en el control de lequilibri. Nucli vestibular. Rep inputs dels receptors de lequilibri, d Nucli roig. Controla els msculs flexors.

.

Tronc enceflic.

Es continua amb la medulla espinal i cont grups diferenciats dediferents sistemes sensitius i motors. Laferncia sensitiva i leferncia mper 12 parel s de

cllules nervioses que contribueixen a otora del tronc enceflic sn transmeses

nervis cranials que funcionalment sn anlegs als 31 nervis raquidis. La medulla espinal s la mediado d motor del tronc i les extremitats, mentre que el tronc enceflic ls del cap, oll i ca P

aci. El bulb cont tamb grups neuronals que formen part dels p me r i el manteniment de lequilibri, aix com el control dels msc d

B) P trostralpenceflic. La porci ventnomb dla inftransm saLa porci dorsal cont estructures que participen en la respiraci, el gust i la son.

C) Mesencfal. Les neurones del mesencfal estableixen vincles importants entre elsc

regula els moviments voluntaris (les seves neurones

auditius i visuals. Aquesta estructura s la via principal del control dels moviments oculars.

lra e la sensibilitat i el control

ra. arts constituents: c

A) Bulb raquidi (medulla oblongata). s lextensi rostral directa de la medulla espinal i sassembla a aquesta tant en funci com en organitzaci. En el bulb raquidi hi ha grups neuronals que participen en la regulaci de la pressi arterial i la respirri rs elleus que participen en el gust, l'oda

uls el coll i la cara.

on (protuberncia). Es troba ment al bulb raquidi i forma una

rominncia a la superfcie ventral del tronc ral cont un gran

re e grups neuronals en els que fa relleu ormaci sobre el moviment i sensibilitat

e des de lescora cerebral al cerebel.

omponents dels sistemes motors, en especial

el cerebel, els ganglis bassals i els hemisferis cerebrals. Per exemple, la substncia nigra, proporciona aferncies importants a una part dels ganglis bassals que

dopaminrgiques es troben danyades a la malaltia de Parkinson, el que t com a conseqncia les profundes alteracions motores associades). El mesencfal cont components dels sistemes


9

nsorials de la medulla espinal, informaci motora de dels rgans vestibulars de loda interna. s important per

nts del cap i els ulls, i participa en lajustament fi dels bilitats motores. Tamb participa en el llenguatge i altres

relativament difusa de cllules distribudes a travs de la sum de gran part de la informaci sensitiva que entra a la

ncia al influir en el grau dalerta de lorganisme. En aquesta dna el control dels estats de viglia/son, regulaci del batec (centre cardac), ajustament del

ritme bsic respiratori (rea de ritmicitat medullar), regulaci del dimetre dels vasos sanguinis (centre

III.

D) Cerebel. El cerebel rep aferncies somatoselescora i aferncies sobre lequilibri procedentsa mantenir la postura i coordinar els movimemoviments musculars i laprenentatge de les hafuncions cognitives.

E) Formaci reticular. Consisteix en una xarxapart central dorsal del tronc enceflic. Rep un remedulla espinal i el tronc enceflic i t importestructura es

vasoconstrictor), etc.

Diencfal.

En general regula funcions vegetatives, aspectes del co que alliberen missatgers qumics o hormones). Parts c

mportament i sistema endocr (conjunt drgans i teixits onstituents:

A) Tlem. Estaci de relleu, control i modulaci de tots els impulsos sensorials (excepte lolor) cap a lescora; determina si la informaci sensitiva assoleix la conscincia en lescora. El tlem participa en la integraci de la informaci motora del cerebel i els ganglis bassals i transmet aquesta

B) Hipotlem. Regula el sistema nervis autnom

de motivaci del cervell, iniciant i mantenint conductes que lorganisme troba gratificadores. Una

e l quiasmtic, regula els ritmes circadians (conductes ccliques esdevingudes pel lu

IV. Hemisferis cerebrals.

informaci a les regions dels hemisferis cerebrals que socupen del moviment. En aquesta estructura es dna un reconeixement conscient del dolor i temperatura (centre interpretatiu).

o vegetatiu a nivell endocr (hipfisi) i visceral. Daquesta manera regula diferents conductes essencials per a lhomestasi i la reproducci, com el creixement, el menjar, el beure i la conducta maternal, regulant les secrecions de la hipfisi. Lhipotlem s un component essencial del sistema

part d hipotlem, el nucli supracicle l m-foscor diaris).

Els hemisferis cerebrals socupen de funcions perclemoci. Els dos hemisferis estan connectats entre s pel c en regions simtriques en ambds hemisferis). Parts constituents:

A) Ganglis bassals.

eptives, motores i cognitives, incloses la memria i os calls (conjunt de fibres qu connect

Relacionats amb el control dels moviments fins ilaprenentatge dhabilitats. Els ganglis bassals constenimportants prolongacions a lescora, el tlem i alprincipals dels ganglis bassals sn:

contribueixen a certes formes de cognici com de diferents nuclis subcorticals interconnectats i amb guns nuclis del tronc enceflic. Els quatre nuclis


10

dels braos al parlar.)

amb la regulaci del to

Substncia negra.

Nucli subtalmic.

Cos estriat (caudat-putamen). Relacionat amb el control dels moviments subconscients del mscul esqueltic. (exemple: moviment

Globus pallidus. Relacionat

muscular per moviments especfics del cos.

B) Sistema lmbic. Controla processos relacionats am

impor ts m les respostes viscerals a aquestes emocions. Components:

s associades (escora lmbica). En conjunt aquestes estructures sn cords a llarg termini. Malgrat aix, lhipocamp no s el magatzem

ipocamp les persones no poden formar nous records per no ics.

Nucli amigdal. Participa en lanlisi del significat emocional o de motivaci dels estmuls les accions de diversos sistemes cerebrals per a qu el subjecte pugui respostes al perill (sentiment de por i la variaci de la freqncia

nseqncia de veure una serp, per exemple) estan regulades pel nucli connexions.

b laprenentatge i la memria. Est relacionat amb les emocions tan per a la supervivncia de lanimal, aix co

Hipocamp i regions corticalresponsables de la formaci de repermanent dels records. Al danyar-se lhsalteren significativament els ant

sensitius, i en la coordinaci de donar la resposta apropiada. Lescardaca i de la respiraci com a coamigdal i les seves

C) Escora.

nsable de la planificaci i execuci de les accions en la vida diria. En ella s on es onen les nostres capacitats cognitives. Lescora cerebral humana t una forma molt plegada (caracterstica volutiva), constituda per solcs separats per regions elevades (circumvolucions). Depenent del punt de vista estudi podem establir diferents classificacions de lescora.

1. Tissular. Els somes neuronals de lescora sorganitzen

des de la ms externa (en contacte amb la piamater) fins a la ms tprded Brodmann va definir els its entre 47 rees citoestructuralment diferents.

En gran part, s la respoded

en capes. El nmero de capes i la seva organitzaci varia en tota lescora. La forma ms tpica cont 6 capes, numerades

in erna (en contacte amb la substncia blanca). Segons la ominncia relativa de les capes situades per sobre i per sota la capa IV, la grandria cellular i/o les caracterstiques agrupaci de les cllules, Korbinian

lm


11

mica. Des de aquest punt de vista podem diferenciar:

Frontal. Planificaci de lacci motora. i del moviment dels membres i del cos).

es atenent a altres divisions anatmiques,

en les funcions cognitives del llenguatge

dret es troben les funcions afectives o emocionals (zona no lingstica o emocional). Segons la Cissura central o de Roland. La cissura central o de Roland separa el lbul frontal de la resta donant lloc a una divisi de lencfal anterior (rostral a la cissura de Roland; zona motora) i una divisi posterior (caudal a la cissura de Roland; zona sensitiva).

es de lescora socupen fonamentalment del proc

de lemissi dordres motores. Aix, tota la su disposici ordenada, duna banda daferncies somatosensitives i de laltra

seudet ul de Pendfield (sensitiu o motor).

omprn diverses

rees especialitzades amb diferents funcions en el processament de la informaci. Aquestes rees es coneixen com rees sensitives o motores primries, secundries (unimodals) o terciries (multimodals) depenent de la seva proximitat a les vies sensitives o motores perifriques.

Escora motora primria. Rostral a la Cissura de Roland en el lbul frontal. s la mediadora dels moviments voluntaris del tronc i les extremitats. Cont les neurones que projectaran directament cap a la medulla espinal per a activar les neurones motores somtiques.

2. Anat

2.1 Lbuls. Es divideix en quatre lbuls principals denominats pels ossos que els cobreixen: frontal, parietal, temporal i occipital, separats per solcs. Cada lbul sencarrega de realitzar funcions diferenciades. Com a exemple,

Parietal. Propicepci (sentit de la posici esttica Temporal. Funcions auditives i de memria. Occipital. Funcions visuals.

2.2 Diferncies zonals. Tamb podem establir diferncicom per exemple:

Hemisferis. A lhemisferi esquerre s on es trob(zona lingstica) mentre que a lhemisferi

3. Funcional. Moltes re essament de la informaci sensitiva o perfcie corporal est representada en unadeferncies motores. De tota manera, la zona descora dedicada a processar la informaci duna determinada part del cos no s proporcional a la massa daquesta part sin que reflexa el

grau dinervaci. A la forma dillustrar la localitzaci i la quantitat descora destinada a una erminada funci se la coneix com homnc

Una rea dedicada a una modalitat sensitiva concreta o a la funci motora c


12

Escorces sensitives primries. Reben gran part de la seva informaci directament del tlem. s on es localitza la conscincia sensitiva. Somatosensitiva. Localitzaci caudal a la Cissura de Roland en el lbul parietal. isual. Localitzaci caudal en el lbul occipital. uditiva. Localitzaci al lbul temporal.

ada rea sensitiva primria transmet informaci a una rea vena dordre superior (unimodal o secundria) que depura la informaci duna sola modalitat sensitiva. De la mateixa manera, les rees dassociaci

nimodals es projecten a les rees dassociaci sensorial multimodals o terciries que integren la informaci de ms duna moddassociaci mo

r incula inform modalitats sensitives per a la percepci i el llenguatge (comprn localitzaci

lhemisferi cerebral, socupa de les

la producci del

l g

Les rees m tiva en moviments planificats computen els programes per a aquests moviments, que desprs sn transmesos a lescora remotora i lescora motora primria per a la seva posta en prctica.

bservant el pas de la informaci a travs de lescora podem deduir que les rees sensitives rimries sn llocs dinici del processament de la informaci sensitiva, mentre que lescora otora primria s el lloc final delaboraci de les ordres motores.

VA

C

ualitat sensitiva. Finalment, les rees dassociaci sensorial multimodals es projecten a rees tores multimodals. Les rees dassociaci multimodal sn: ea dassociaci posterior. Situada al lmit dels lbuls parietal, temporal i occipital, vaci de diverses

visuoespacial, llenguatge i atenci).

rea dassociaci lmbica. Ubicada al llarg de la part interna deemocions i de lemmagatzematge de la memria.

rea dassociaci anterior (escora prefrontal). Comprn la planificaci motora,len uatge i la capacitat de judici.

otores dordre superior transformen la informaci sensii p Opm


13

SISTEMA NERVIS PERIFRIC (SNP):

El SNP est enen nervis els feixos de fibres nervioseslarg del re rels.

Nervis.

Anatmica

Els nervis cranialsdells svisceralsensitiva epci de la pelvis. Els nervis cranials poden tenir una funci sensitiva (I, olfacte; II, visi i VIII, auditiu), motora (III, IV, VI, XI i XII) o mixta (V, VII, IX i X).

Els nervis espinals estan agrupats en

31 parells, cadascun dels quals posseeix una divisi sensitiva que sorgeix de la part dorsal de la medulla (arrel dorsal) i una divisi motora que surt de la part ventral (arrel ventral). Les arrels dorsals porten la informaci sensitiva de la pell i els msculs cap a la medulla espinal. La sensibilitat dolorosa, tcnica i tctil sn trameses per diferents axons que discorren per les arrels dorsals. La medulla rep tamb informaci sensitiva dels rgans interns. Les arrels ventrals sn feixos daxons de les neurones

de certs nivells de la medulla espinal

in prolongacions de determinades cllules nervioses (neurones pseudounipolars), agrupades en petits cmuls situats fora del

aum(n

Classificaci funcional del SNP.

constitut pel conjunt de nervis i ganglis nerviosos. Sanom que es troben fora del SNC. Sanomenen ganglis les agrupacions de cllules nervioses intercalades al

corregut dels nervis o a les seves arl

Formats pel conjunt de moltes fibres nervioses, gaireb totes revestides de beina mielnica. ment podem diferenciar entre nervis cranials i nervis espinals o raquidis.

es numeren tradicionalment en una seqncia rostro-caudal de I a XII. La majoria urten en ordre numric per la cara anterior del tronc enceflic. Proporcionen la informaci , sensitiva i motora del cap. Els nervis IX i X (nervi vagus) tamb aporten inervaci visceral, i motora al coll, trax i major part dels rgans abdominals, amb exc

motores que surten de la medulla i inerven els msculs. Les arrels ventrals

comprenen tamb axons del sistema autnom o vegetatiu (nervis simptics i parasimptics).

Ganglis. Les fibres sensitives contingudes en els nervis cranials i espinals no son s

SNC: els ganglis cerebroespinals. En quant a les fibres motores, hem de diferenciar entre vies somtiques i tnomes: mentre les neurones motores efectores somtiques es projecten directament del SNC als sculs esqueltics, les neurones motores efectores autnomes es troben localitzades en els ganglis eurones post-ganglionars) i sn controlades per neurones centrals pre-ganglionars.

informaci va dels receptors al SNC. Podem

di

impulsos sensitius relatius a lanomenada vida de relaci, s res.

l la sensibilitat de les vsceres.

Sistema nervis sensorial (aferent, ascendent). Laferenciar:

Nervi sensitiu somtic: nervi que reculla dir, no referents a lactivitat de les vsce

Nervi sensitiu visceral: nervi que recul


14

di

Nervi motor somtic: nervi que transporta impulsos motors als msculs voluntaris (musculatura

esqueltica).

Sistema nervis efector (eferent, descendent). La informaci va del SNC a msculs i glndules. Podem ferenciar:

Nervi efector del sistema nervis autnom o vegetatiu: nervi que transporta a les vsceres impulsos motors, secretors, etc. El sistema nervis autnom t tres divisions importants: simptic, parasimptic i entric. Les divisions simptica i parasimptica inerven el mscul cardac, el mscul llis i les glndules, i sn mediadores de diversos reflexos viscerals. La divisi entrica consta de les neurones motores i sensitives del tub digestiu que modulen els reflexos digestius.

sistema nervioso

Documents

c pia mater piamadre

sistema nervis central

realitat est formada

sistema nervis x

dura mater duramadre

c divisi

lquid intersticial cerebral

sinus sagital superior