unitat 9 els moviments totalitaris- 2014-15
TRANSCRIPT
UNITAT 9: ELS MOVIMENTS TOTALITARIS.
IPM / HMC BatxilleratJordi Manero
Antecedents: L’aparició dels moviments totalitaris.
El període d’entreguerres comportà una forta crisi del sistema democràtic.
Èxit comunisme a Rússia.
Gran influència en el moviment obrer europeu.
Dificultats econòmiques de postguerra i depressió dels anys 30.
Amb el suport de les classes dominants, per por al comunisme i als partits de masses
Base de l’arribada al poder dels moviments totalitaris.
Mussolini, 1922.
Hitler, 1933.
Gran inestabilitat social.
Por a la revolució.
“Règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques”.
Les doctrines totalitàries comparteixen una sèrie d’elements:
Totalitarisme:
Subordinació dels individus a l’Estat.
Estat totalitari: Unitari i centralista.Sense democràcia.L’Estat controla la societat (Institucions de masses).
Stalinisme.
Feixisme.
Nazisme.
La desigualtat dels individus.
Els homes no són iguals: Masclisme.Racisme.Anti-demòcrates.Darwinisme social.
Per exemple, poc abans de la invasió de Polònia, s’inicià el programa T4, per
tal de liquidar malalts mentals i incurables a Alemanya.
Classe d’higiene racial a Alemanya.
Existència i exaltació d’una elit i un líder carismàtic.
Culte a la personalitat.
Mussolini: “Duce” ./ Hitler: “Führer”
Exaltació nacionalista.
Consciència de nació superior:
Bel·licisme.Imperialisme.
Teoria de “l’Espai Vital”.
Règims de partit únic.
Irracionalisme i exaltació dels sentiments.
Confiança absoluta en el líder.
Intolerància i fanatisme.
Exaltació de la violència.
Creació de forces paramilitars.
Antiparlamentarisme, antimarxisme i anticapitalisme (en els seus orígens)
Econòmicament: Estat corporatiu.
Model intermig entre capitalisme i comunisme.
Propietat privada, control estatal
Autarquia: Nacionalisme econòmic.
El feixisme italià.
Itàlia després de la Gran Guerra vivia una situació complicada:
Insatisfacció pels acords de pau:
“Victòria mutilada”
Irredemptisme. Manca d’Imperi.
Inestabilitat política:
Governs liberals de coalició.
No solucionen els problemes.
Multitud d’eleccions i successió de governs.
Crisi econòmica i social:
Atur, inflació, baixada poder
adquisitiu...
Conflictivitatsocial.
1919-1920:
“Marea Roja” Burgesia té por a la Revolució.
Cada cop hi ha més italians que desitgen un “govern fort”.
Situació aprofitada per Benito Mussolini.
Cal aturar a socialistes i comunistes.
1919. Crea els fasci di combattimento.
Violència contra partits i organitzacions d’esquerra.
Reben recolzament dels
patrons
1921. Crea el Partit Nacional Feixista.
Com a grup paramilitar té les Esquadres d’Acció: Camises Negres.
Feixistes debiliten els obrers:
Sectors molt poderosos passen a ser pro-feixistes.
Eleccions 1921, PNF 35 diputats.
El programa del Partit Nacional Feixista és senzill i demagògic:
Té alguns elements “revolucionaris”:
Repartiment de terres.Acabar amb la lluita de classes.Crear impostos sobre el capital.S. Universal també per les dones.Republicanisme.
Després “descartats”.
El 1922 els feixistes arriben al poder:
Agost: Els obrers convoquen una vaga general.
L’actuació dels feixistes la fa fracassar.
Octubre: Mussolini anuncia una demostració de força.
“Marxa sobre Roma”.
Adopta símbols de la Roma Imperial.
“Marxa sobre Roma”28 d’octubre.
Si el govern no restableix l’ordre, els feixistes ocuparan el poder.
La marxa és un èxit relatiu, però:
El govern vol declarar l’estat d’excepció.
El rei es nega a signar.
30 d’octubre nomena Mussolini cap de govern.
En l’arribada al poder de Mussolini tindrà molt a veure:
La monarquia de Víctor Manuel III.
L’exèrcit.
30 d’octubre. Mussolini cap de govern, però continua la legalitat liberal.
Govern de coalició amb 4 ministres del PNF.
Rep del Parlament poders extraordinaris per un any.
Fasci passen a ser una milícia voluntària de l’Estat.
1922-1923
Manteniment de la vida parlamentària.
Pluralisme polític i sindical.
Mussolini espera el moment oportú per aconseguir tot el poder.
Juny 1924: Assassinat de Matteotti (opositor socialista).
Final ficció liberal. Comença el règim totalitari feixista.
Convocatòria d’eleccions amb una nova llei electoral:
El guanyador obtindrà la majoria absoluta (2/3 escons).
Les eleccions es celebren amb múltiples coaccions feixistes.
Victòria del PNF.
Es pot crear, des del poder, el règim totalitari.
Mussolini assumeix plens poders el 1925. Duce.
El Duce i el partit són identificats amb l’Estat.
Càrrecs polítics són membres del PNF.
Prohibició dels partits i sindicats (1926).
Sense llibertats individuals.
Policia política perseguia els opositors.
Administració depurada.
Comença el règim totalitari feixista:
Per aconseguir més recolzament:
Manté la monarquia.
Concordat amb l’Església.
Premsa controlada.
Mussolini: “Tot a l’Estat,
res fora de l’Estat”.
A nivell polític:
Es crearen noves institucions:
Gran Consell Feixista.
Proposa candidats a diputats i càrrecs importants.
Cambra dels Fasci i les Corporacions.
És una mena de parlament controlat pel PNF.
S’inica l’expansionisme i l’ocupació de territoris.
Bel·licisme, relacionat amb un fort sentiment nacionalista i imperialista.
Política exterior:
Illes del Dodecanès, Abissínia, Albània....
Reclama terres irredemptes i territoris colonials.
A nivell econòmic:
L’Estat és àrbitre, controla, mana, intervé... tot i acceptar la propietat privada.
Capitalisme d’Estat.
Es vol l’autosuficiència econòmica, el control del comerç exterior i protecció a la indústria pròpia.
Autarquia.
Proteccionisme.
“Batalla de la lira”, per aconseguir una moneda forta.
No es fa la reforma agrària.
Agricultura.
Es vol augmentar la producció: “Batalla del gra”.
Es vol impulsar el desenvolupament industrial.Indústria.
Es crea l’Institut per a la Reconstrucció Industrial: l’Estat controla sectors com elèctric, siderúrgic, naval...
Grans obres públiques (autopistes, urbanisme, dessecació aiguamolls...) per frenar l’atur.
Orientació militarista de la indústria, estancament indústria lleugera i de béns de consum.
Es vol impulsar el Corporativisme:
L’economia es dividia en 22 corporacions (sectors econòmics).
Cada corporació dirigida per un organisme amb presència de patrons, obrers i representants de l’Estat.
Aquest organisme planifica.
Unir a obrers i patrons per superar la lluita de classes.
El 1927 es promulgà la Carta del Lavoro.
Regula les relacions laborals.Prohibeix vagues i sindicats.Només és legal el sindicalisme feixista.
A la llarga, el nivell de vida dels italians baixarà
A nivell social: Volia controlar i dirigir tota la societat (afiliació al partit o sindicat).
Opera Nazionale Balilla (nens entre 4 i 14 anys), Joventuts Feixistes, Opera Nazionale Dopolavoro (organitzava adults fora del treball)...
Control de l’Educació, des de Primària fins la Universitat.
Catolicisme religió oficial, divorci prohibit, ensenyament religiós.
Forta censura en: llibres, ràdio, publicitat, cinema... Impregnats dels “valors feixistes”
El nazisme alemany.
Alemanya després de la Gran Guerra vivia una situació complicada:
S’instaura la República de Weimar.
Crisi econòmica i social.
Abdicació del Kàiser Guillem II.
Democràtica i Liberal.
Presidida pel socialista Ebert.
Marcada inestabilitat (crisi permanent).
Crisi política.
Fracàs absolut.
A l’endeutament de la Gran Guerra cal afegir les posteriors Reparacions de Guerra.
Econòmicament.
Crisi econòmica:Hiperinflació / Atur.
Certa millora: 1924-1929.
Crac del 29:
Crisi econòmica:Hiperinflació.
Atur.
1914 1 $ USA 4,21 Marcs alemanys.1919 1 $ USA 8,20 Marcs alemanys.1923 1 $ USA 4,200,000,000,000 Marcs alemanys.
El Crac del 29, acaba amb els crèdits USA, la qual cosa provoca una caiguda de la producció industrial alemanya: 1929, 100%; 1932, 61%.
La República de Weimar va ser molt inestable.
Políticament. Manca de tradició liberal.
Règim imposat.
Governs dèbils.
Problemes econòmics.
Atacada des de la dreta i l’esquerra.
- Intents revolucionaris extrema esquerra.
- Terrorisme extrema dreta
- Intents de cop de força dretes (Kapp, Hitler).
Esquerres:
1918. Intent de Revolució (Munic).
1919. Aixecament espartaquista.
Exemple revolucionari rus.
Gener 1918, 1M de vaguistes a Alemanya.
Repressió.
Comunistes contra Weimar
Dretes:
Por a la Revolució.
Desig de revenja.
Tradició conservadora.
Després gran guerra: Fréikorps (Alemanya), grups paramilitars, dirigits per antics oficials, actuen amb impunitat.
Revenja contra els “culpables de la derrota” (jueus i comunistes).
1920, cop de força de Kapp.
1923, Putsch de Munic (Hitler)
Políticament la situació és molt tensa.
Por a la Revolució.
Por a la guerra civil.
La solució per a molts:
Govern fort.
En aquest situació de postguerra, molt dura a Alemanya:
Sorgiren tota una sèrie de partits d’extrema dreta.
1919, Munic,A. Drexler:
Partit dels Obrers Alemanys
1920, Partit Nacional Socialista dels
Treballadors Alemanys, NSDAP.
1921, NSDAP dirigit per Hitler.
Hitler:
Austríac.
Sense formació.
Veterà de la Gran Guerra.
Gran orador.
Reorganitza NSDAP i crea les SA.
Grup paramilitar.
Salutació romana.
Creu gammada.
Amb Hitler: NSDAP lent creixement.
1923, Primer Congrés, Munic.
1923, Jornada Nacional, Nuremberg.
Secció d’Assalt,Camises Brunes.
Programa polític del NSDAP:
Antisemita.Antimarxista.Denuncia Versalles.Nacionalisme expansiu.Abolició beneficis grans empreses.
Inconcret.Molt radical.
Mobilitzar les masses.
1923.Alemanya no pot pagar les reparacions de guerra i França ocupa el Rhur.
Hitler creu que és el moment d’arribar al poder:
Putsch de Munic:
Fracassa i Hitler és empresonat.
A la presó escriu el
“Mein Kampf”
Hitler és l’heroi de l’extrema dreta.
1925, Creació de les SS.
Guàrdia personal del Führer.
1924-1929 Millora la situació
econòmica.
Anys daurats de la República de Weimar.
NSDAP creixement lentíssim.
1930, 107 diputats Nazis sobre 491.
1932, 230 diputats Nazis sobre 491.
1932, 196 diputats Nazis sobre 491.
1928, 12 diputats Nazis sobre 491.
La brutal recessió disparà
els resultats electorals.
El 1929 comportà un nou desastre econòmic:
Descontentament social.
Radicalització política.
Violència al carrer.
NSDAP: Brutal augment d’afiliats i de vots.
Hitler aprofita la situació:
Propaganda (ràdio).Violència SS, SA (control carrer).
Més recolzament (a tots els nivells).
Gran inestabilitat política, succeint-se governs i eleccions.
Cal govern
fort.
Molts creuen
que:
13579
11131517
1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933
Milions de vots del NSDAP
Nombre d’aturats
14-9-193014-9-1930
31-7-193231-7-1932
6-11-19326-11-1932
5-3-19335-3-1933Milions.
Data eleccions
Eleccions de 1932, NSDAP obté 230 escons (primer partit).
30 de gener de 1933, Hindemburg nomena Hitler
canceller.
Hitler arriba al poder legalment.
Hilter presideix un govern de coalició únicament amb 3 ministres nazis
Són convocades noves eleccions pel març del 33.
28 Febrer 1933Decret de Protecció de la Nació i l’Estat
Augment propaganda.Més violència SS, SA. Més pressió a l’oposició.
23 Febrer 1933.Incendi del Reichtag
Excusa per augmentar la
repressió:
28 Febrer 1933Decret de Protecció de la Nació i l’Estat
Inici del camí vers l’Estat totalitari.
Suspensió llibertats.Augment penes de mort.Suspensió control judicial detencions.
Eleccions març del 33. Nazis, 43% vots.Esquerres, 30% vots.
Les SA pressionen al mateix Parlament.
23 març 1933: Vota llei de plens poders per a Hitler durant 4 anys
Agost del 1934 morirà
Hindemburg
Hitler serà canceller i president
Reichführer.
Purga política contra part de les SA liderades per Röhm.
Röhm liderava les SA.
Hitler creu que Röhm conspira.
L’exèrcit i els empresaris demanen “estat d’excepció”, que atorga més poder a l’exèrcit.
Mantenen violència al carrer.
Elaboren certa crítica vers Hitler.
Hitler té por de perdre el poder.
SA:
Hitler no vol dissidència:
“Nit dels ganivets llargs” (30 juny-2 juliol, 1934)
Hitler aspira al control total: L’Estat nazi no tolerarà ni l’oposició ni la dissidència.
Hitler és el Reichführer (Líder del III Reich).
Comença el règim totalitari nazi:
A nivell polític:
Prohibició de partits i sindicats.
Només legals partit i sindicat nazi.
Culte a la personalitat.
Estat policial (SS, Gestapo –Himmler-).
Alemanya passa a ser un estat unitari.
Política exterior expansionista (Irredemptisme i “Teoria de l’espai vital”).
1933, Camps de concentració.
Eliminació de les llibertats individuals.
Intervencionisme i autarquia.
A nivell econòmic:Cal fer d’Alemanya una potència.
Pla quadriennal.
Dirigisme econòmic.
Grans obres públiques.
1939, Alemanya segona potència industrial del món.
Göring.
Grans industrials molt beneficiats.
Krupp, Porsche,Thyssen, Hugo Boss...
Baixa l’atur, empitjoren però les condicions laborals.
Indústria pesant i química.
Indústria armamentística.
A nivell social: Volia controlar i dirigir tota la societat (afiliació al partit o sindicat).
Control dels mitjans de comunicació, cultura i educació
Intensíssima propaganda (Goebbels).
Cal “preservar” la raça ària.
Antisemitisme visceral.
Racisme.
1938, Lleis de Nuremberg.
1938, Nit dels vidres trencats.
Persecució sistemàtica dels jueus.
“Solució final” amb el decret “Nit i boira” (7 desembre 1941).
Holocaust. Camps d’extermini.
Contra jueus, homosexuals, ètnies minoritàries (gitanos).