4t bloc de

traduccióBruna Portet Humà

Llatí - 8 d’abril del 2013

Pàgines 178 i 179

A) La sisena legió de Cèsar és sorpresa durant el setge al campament pompeià, però el valor

d’aquesta fa que l’enemic es replegui, malgrat la seva posició avantatjosa.

Praeterito noctis tempore eruptionem ad legionem VI fecerunt, cum in opere nostri

distenti essent, acriterque pugnare coeperunt; quorum vis repressa a nostris, etsi

oppidani superiore loco defendebantur. Hi cum eruptionem facere coepissent, tamen

virtute militum nostrorum qui etsi inferiore loco premebantur, tamen repulsi

adversarii bene multis vulneribus adfecti in oppidum se contulerunt.

Un cop transcorregut un temps de la nit, van realitzar una sortida cap a la 6ª legió, estant els

nostres dividits en treballs de fortificació, i van començar a lluitar enèrgicament; aturat el seu

atac pels nostres, tot i que es defensaven per la seva posició superior de la vila. Aquests,

encara que haguessin començat a realitzar la sortida, tanmateix eren superats per la força dels

nostres soldats, que estaven en un lloc més baix, tanmateix allunyats de l’enemic es van dirigir

a la ciutat ben afeblits per moltes ferides.

-Explica el valor sintàctic de les dues proposicions que contenen la conjunció cum:

o cum in opere nostri distenti essent

Es tracta d’una proposició subordinada adverbial amb l’estructura de cum històric amb

valor temporal que fa la funció de CCT dins la frase principal. En aquesta proposició

subordinada apareix un subjecte plural (nostri), el verb del qual és un participi

concertat present (distenti) seguit del verb sum conjugat en pretèrit imperfet de

subjuntiu (essent). Finalment, hi ha també un CCLL (in opere).

o hi cum eruptionem facere coepissent

Ens trobem davant una proposició subordinada adverbial amb valor concessiu que fa

la funció de CC dins la frase principal. El subjecte d’aquesta proposició és plural (Hi) i hi

trobem un verb en plural conjugat en pretèrit plusquamperfet de subjuntiu

(coepissent) seguit d’un infinitiu present (facere). Per últim trobem un CD en singular

(eruptionem).

-Analitza i digues quin tipus de participis són les formes repulsi i adfecti.

Repulsi: és un participi concertat passat del verb repello (3ª conjugació). L’antecedent és hi ;

per tant el gènere del participi i de l’antecedent és masculí, i el nombre plural.

Adfecti: es tracta d’un participi concertat passat del verb afficio (3ª conjugació). El seu

antecedent també és hi; així doncs és també masculí plural.

B) Després de fundar Roma i organitzar el govern de la ciutat, Ròmul, davant la manca de

dones, decideix de raptar-les dels pobles veïns, als quals ha convidat a uns jocs.

Romulus, condita civitate, quam ex nomine suo Romam vocavit, multitudinem finitimorum in

civitatem recepit; centum ex senioribus elegit, quos senatores nominavit propter senectutem.

Tunc, cum uxores ipse et populus non haberent, invitavit ad spectaculum Iudorum vicinas

urbis Romae nationes, atque earum virgines rapuit.

Ròmul, un cop fundada la ciutat, va anomenar-la Roma segons el seu nom, va acollir la gent

dels pobles veïns a la ciutat; va escollir-ne cent d’entre els més ancians als quals va anomenar

“senadors” per la seva vellesa. Aleshores, com que ell i el poble no tenien dones, (Cèsar) va

convidar els pobles veïns de la ciutat de Roma a l’espectacle dels jocs i a més va raptar les

noies d’aquests (dels pobles veïns).

-Analitza sintàcticament aquesta oració composta i comenta quin tipus de construcció forma

la conjunció cum amb el verb haberent.

Cum uxores ipse et populus non haberent, (Romulus) invitavit ad spectaculum Iudorum

vicinas urbis Romae nationes.

Es tracta d’una oració composta per subordinació. La proposició principal és “(Romulus)

invitavit ad spectaculum Iodorum vicinas urbis Romae nationes”, i la proposició subordinada és

“Cum uxores ipse et populus non haberent”.

El verb de la proposició principal està en pretèrit perfet d’indicatiu (invitavit) i Romulus és el

subjecte el·líptic d’aquest. El CD d’aquesta proposició principal, vicinas urbis Romae nationes,

està format per un nom en acusatiu plural (nationes), un adjectiu que concorda amb aquest

nom (vicinas) i un doble complement del nom en genitiu singular (urbis Romae). També hi

trobem un complement circumstancial de lloc (ad spectaculum ludorum).

El verb de la proposició subordinada està en pretèrit imperfet de subjuntiu (haberent) i porta

la negació non al davant. El subjecte està format per dos noms en nominatiu singular units per

la conjunció et (ipse et populus). El CD està declinat en acusatiu plural (uxores). Aquesta

proposició està introduïda per la conjunció cum, i juntament amb el verb haberent forma la

construcció de cum històric. El valor d’aquesta construcció és causal.

C) Ciceró repassa com durant el seu consolat va defensar la República de la conjuració de

Catilina, a la qual és acusat de pertànyer el seu defensat, Sul·la. L’orador assegura que sap de

primera mà que el seu client no figurava entre els conjurats.

Multa cum essem consul de summis rei publicae periculis audivi, multa quaesivi, multa

cognovi; nullus umquam de Sulla nuntius ad me, nullum indicium, nullae litterae

pervenerunt, nulla suspicio. Multum haec vox fortasse valere deberet eius hominis qui consul

insidias rei publicae consilio investigasset, veritate aperuisset, magnitudine animi

vindicasset, cum is se nihil audisse de P. Sulla, nihil suspicatum esse diceret.

Essent cònsol, vaig sentir dir moltes coses dels riscos de la repuública, vaig aconseguir moltes

coses, vaig descobrir moltes coses; mai van arribar cap missatger de Sul·la a casa meva, cap

notícia, caps textos, ni cap sospita. Potser havia de tenir molt pes aquesta paraula d’aquest

home, el qual essent cònsol havia mirat de descobrir els paranys de la república amb sagacitat,

els va descobrir amb precisió,els havia castigat amb magnanimitat, aquest en no haver tingut

notícies sobre P.Sul·la, res conjecturat es va dir.

-Fes el comentari sintàctic de l’oració composta amb la qual s’inicia el text anterior.

Assenyala-hi les oracions principals i la subordinada, i indica el valor de la conjunció cum.

1 [Multa [cum essem consul] de summis rei publicae periculis audivi, 2 [multa quaesivi],

3 [multa cognovi]].

Es tracta d’una oració composta per subordinació. La proposició principal està formada per

una enumeració ”Multa de summis rei publicae periculis audivi, multa quaesivi, multa

cognovi”, i la proposició subordinada és “cum essem consul”. Dins la proposició subordinada

trobem la construcció de cum històric ja que el verb de la proposició està en 1ª persona

singular del pretèrit imperfet de subjuntiu (essem). El valor de la conjunció cum és temporal-

causal. En aquesta mateixa proposició hi trobem l’atribut consul.

Pel que fa a l’oració principal, aquesta està formada per 3 proposicions. En la primera, el verb

està en 1ª persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu (audivi), hi trobem un CD de

gènere neutre en plural (multa), el qual es repeteix en les 2 altres proposicions següents. A

més, seguint encara en la primera proposició, hi trobem un CC en ablatiu plural (periculis) i un

CN d’aquest nom (de summis rei publicae).

Pel que fa a la proposició 2, hi trobem un verb també en 1ª persona del singular del pretèrit

perfet d’indicatiu (quaesivi) i com ja hem dit el CD (multa).

A la proposició 3 es manté la mateixa estructura: el verb en 1ª persona del singular del pretèrit

perfet d’indicatiu (cognovi) i el CD (multa).

D) Durant la seva estada a Àsia, Cèsar s’assabenta que Pompeu ha estat vist a Xipre, motiu

pel qual conjectura que es deu trobar a Egipte, on té amistat amb la dinastia egípcia. Cèsar

no ho dubta i es dirigeix a Alexandria amb dues legions i diversos efectius militars.

Caesar paucos dies in Asia moratus, cum audisset Pompeium Cypri visum, coniectans eum

Aegyptum iter habere propter necessitudines regni reliquasque eius loci opportunitates cum

legione una quam se ex Thessalia sequi iusserat, et altera quam ex Achaia a Q. Fufio legato

evocaverat, equitibusque DCCC et navibus longis Rhodiis X et Asiaticis paucis Alexandriam

pervenit.

Cèsar, aturat uns quants dies a Àsia, en haver sentit que Pompeu ha estat vist a Xipre,

suposant que aquest feia cap a Egipte per la resta de necessitats del regne i les oportunitats

del seu país, havia ordenat seguir-lo amb una legió des de Tessàlia, i n’havia cridat una altra

des d’Acaia pel legat Q. Fufio, i va anar cap a Alexandria amb 800 ordres eqüestres i amb 10

vaixells de línia rodis i uns quants d’Àsia.

-Analitza i comenta el valor de la construcció de cum d’aquesta oració composta.

Caesar, cum audisset Pompeium Xypri visum, Alexandriam pervenit.

Es tracta d’una oració composta formada per una proposició subordinada adverbial amb

l’estructura de com històric amb valor temporal-causal que fa la funció de CCT dins la frase

principal.

-Analitza i comenta la següent oració d’infinitiu.

(Caesar) coniectans [eum (Pompeium) Aegyptum iter habere]

Ens trobem davant d’una oració composta per subordinació amb la construcció d’infinitiu no

concertat. L’oració principal és (Caesar) coniectants; i la subordinada eum (Pompeium)

Aegyptum iter habere. El subjecte de la proposició principal és el·líptic (Caesar) ja que es dóna

per entès. Aquesta proposició està introduïda per un participi present (coniectans) - del verb

coniecto – que concorda amb el subjecte. Pel que fa a la proposició subordinada, en aquesta hi

trobem el subjecte en acusatiu singular (eum), el qual fa referència al nom elidit Pompeium. Hi

ha també una perífrasi verbal (iter habere); i finalment apareix un complement circumstancial

de direcció (Aegyptum). La funció de la proposició subordinada d’infinitiu no concertat dins

l’oració principal és de CD.

F) Justifica si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

Cèsar va escriure obres historiogràfiques sobre els orígens de Roma.

Fals – Cèsar va escriure obres historiogràfiques sobre fets històrics de Roma (Guerra

de les Gàl·lies i Guerra civil).

Ciceró és l’orador més important de la literatura romana.

Vertader. És l’únic dels oradors del que es conserven algunes obres i es va convertir

en el model clàssic d’eloqüència durant el període de l’oratòria tardorepublicana.

L’època clàssica de la literatura llatina comprèn el segle I a.C.

Vertader. L’època clàssica de la literatura llatina comença el s. I aC i acaba el s. I dC

amb la mort d’August (14dC).

Apuleu és l’autor de la novel·la romana Satiricó.

Fals. Apuleu és l’autor de L’Ase daurat. La novel·la romana Satiricó és de l’autor

Petroni.

La conjuració de Catilina i Jugurta són obres de l’historiador romà Sal·lusti.

Vertader. A més d’aquestes dues, l’historiador romà va escriure

L’obra de l’historiador Tit Livi s’inicia amb la fundació de Roma.

Vertader. La traducció literal del títol de l’obra és “Des de la fundació de la ciutat”.

Pàgines 196 i 197

A) Horaci s’adreça a la seva amiga Leucònoe perquè no consulti mitjançant arts

endevinatòries el futur de tots dos; li aconsella que el millor és acceptar el que vingui, sigui

el que sigui.

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi finem di dederint, Leuconoe, nec

Babylonios temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati.

Tu no preguntis, saber és un crim, què a mi què a tu, els déus ens hauran decebut, no consultis

les babilòniques càbales. Molt millor, sigui el que sigui, acceptar-ho.

-Analitza morfològicament les formes verbals quaesieris i temptaris.

Els dos verbs estan conjugats en 2ª persona del singular del pretèrit perfet de subjuntiu en veu

activa. L’infinitiu present del verb quaesieris és quaero; i el de temptaris és tempto. El significat

és imperatiu ja que dóna ordres.

B) La deessa Juno, transformada en anciana, va posar a prova la voluntat dels homes

demanant que algú la passés a l’altra banda del riu Anauros. Només Jàson, fill d’Èson i nebot

de Pèlies, la va transportar, però Juno, enfadada amb el seu oncle, li va fer perdre una

sandàlia.

Iuno cum ad flumen Euhenum in anum se convertisset et staret ad hominum mentes

tentandas, ut se flumen Euhenum transferrent, et id nemo vellet, lason Aesonis et Alcimides

filius eam transtulit: ea autem irata Peliae quod sibi sacrum intermiserat facere, effecit ut

lason crepidam in limo relinqueret.

Juno, en haver-se convertit en anciana al costat del riu Anauros i adreçant-se cap els esperits

dels homes, quan la van traslladar al riu Anauros, ningú volia fer això; Jasó, fill d’Èson i

Alcímede la va transportar: però aquesta, enfadada amb Pèlies, perquè segons diuen havia

deixat de sacrificar-li l’objecte sagrat, va causar que Jàson deixés perdre una sandàlia al fang.

-Analitza sintàcticament aquesta oració composta.

Ea (Iuno) effecit ut lason crepidam in limo relinqueret.

Oració subordinada adverbial amb la conjunció ut, la qual té valor completiu. La proposició

principal (Ea (Iuno) effecit) té com a subjecte ea (Iuno) i effecit com a verb principal, el qual es

troba en pretèrit perfet d’indicatiu. La proposició subordinada adverbial (ut Iason crepidam in

limo relinqueret) fa la funció de CD dins la proposició principal. Dins la proposició subordinada,

Iason és el subjecte en nominatiu singular; crepidam és el CD del verb relinqueret, el qual està

conjugat en 3ª persona del singular en pretèrit imperfet del subjuntiu i en veu activa. Per tant

l’ut actua com una conjunció de subjuntiu i el seu valor és completiu com ja hem comentat.

Finalment, trobem el CClloc in limo.

-Indica quin valor sintàctic té la següent proposició subordinada.

Ut se flumen Euhenum transferrent.

Es tracta d’una frase subordinada adverbial amb valor temporal. Apareix la conjunció cum que

juntament amb el verb principal transferrent, actua com a conjunció d’indicatiu. El pronom se

fa referència a Iuno. Per acabar, apareix també un CClloc flumen Euhenum.

C) El déu Vulcà prepara una trampa per sorprendre la seva esposa Venus amb el déu Mart.

Per fer-ho, Vulcà fabrica una xarxa invisible amb la qual vol atrapar els amants.

Vulcanus cum resciit Venerem cum Marte clam concumbere et se virtuti eius obsistere non

posse, catenam ex adamante fecit et circum lectum posuit, ut Martem astutia deciperet. Ille

cum ad constitutum venisset, concidit cum Venere in plagas adeo ut se exsolvere non posset.

Id Sol cum Vulcano nuntiasset, ille eos nudos cubantes vidit.

Vulcà, quan es va adonar que Venus jeia amb Mart d’amagat i no es podia resistir a la força

d’aquest, va fabricar una cadena d’acer i la va posar al voltant del llit, per tal d’enganyar Mart

amb astúcia. Aquest, en haver arribat a la cita, va caure a les xarxes amb Venus i com a

conseqüència no es podia deslligar. Sol, havent estat informat d’això per Vulcà, aquest els va

veure jaient despullats.

-Fes l’anàlisi sintàctica d’aquestes oracions compostes i digues quin és el valor de la

conjunció ut en cada cas.

a) Vulcanus catenam ex adamante fecit et circum lectum posuit, ut Martem astutia

deciperet.

Oració subordinada substantiva. La proposició principal és Vulcanus catenam ex

adamante fecit et circum lectum posuit; i la subordinada és ut Martem astutia

deciperet. Si analitzem primer la proposició principal, veiem que està formada per una

coordinació copulativa, i la conjunció et uneix les dues parts de la proposició. En la

primera, Vulcanus és el subjecte en nominatiu singular, catenam és el CD en acusatiu

singular del verb fecit, el qual està en 3ª persona singular del pretèrit perfet d’indicatiu

en veu activa. Per últim, en aquesta proposició hi trobem un CN de catenam – ex

adamante-. En la segona part de la coordinació, hi trobem el verb posuit també en 3ª

persona singular del pretèrit perfet d’indicatiu actiu i el CCM en ablatiu circum lectum.

Si passem a analitzar la proposició subordinada, observem que el verb és deciperet i es

troba conjugat en 3ª persona del pretèrit imperfet de subjuntiu actiu. Martem és el CD

d’aquest verb i per acabar astutia és un CCM. La conjunció ut té un valor final.

b) (Martem) concidit cum Venere in plagas adeo ut exsolvere non posset.

És una altra subordinada adverbial. El verb principal és concidit, conjugat en 3ª persona

singular del pretèrit perfet d’indicatiu en veu activa. A continuació hi ha 2 CC: el primer

de companyia (cum Venere) i el segon de lloc (in plagas). Seguidament, apareix

l’adverbi adeo precedit de la conjunció ut la qual en aquest cas té un valor final, i és

una conjunció de subjuntiu tal i com veiem en el verb non posset,que es troba en 3ª

persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu en veu activa. Per acabar,

trobem un infinitiu present exsolvere.

-Elegeix la construcció sinònima de la següent frase del text anterior i justifica la teva tria.

Ille eos nudos cubantes vidit.

Resposta correcte: a) Ille eos nudos cubare vidit.

b) Ille ii nudi cubare vidit. No és correcte perquè ii nudi està en

nominatiu plural com si fos el subjecte, però en aquesta frase fa de CD i ha

d’estar en acusatiu com en el cas de la frase a) eos nudos.

D) El lusità Viriat, d’origen humil, va incitar molts pobles hispans a rebel·lar-se contra la

presència romana. Més tard va ser assassinat pels seus mateixos partidaris.

Viriathus, qui contra Romanos in Lusitania gerebat, pastor primo fuit, mox latronum dux;

postremo tantos ad bellum populos concitavit, ut adsertor contra Romanos Hispaniae

putaretur. A suis interfectus est, cum quattuordecim annis Hispanias adversus Romanos

movisset.

Viriat, el qual lluitava contra els romans a Lucitània, va ser primer pastor, i després general

dels bandolers; després de tot va incitar tants pobles cap a la guerra, que va ser considerat

defensor d’Hispània contra els romans. Va ser assassinat pels seus, havent agitat les Hispànies

14 anys contra els romans.

-Analitza sintàcticament aquesta oració composta i digues quin valor hi té la conjunció ut.

(Viriathus) postremo tantos ad bellum populos concitavit, ut adsertor contra Romanos

Hispaniae putaretur.

Ens trobem davant d’una frase composta per subordinació. La proposició principal ((Viriathus)

postremo tantos ad bellum populos concitavit) conté el subjecte el·líptic en nominatiu singular

Viriathus; l’adverbi temporal postremo; el CD en acusatiu plural tantos populos, el qual és CD

del verb concitavit que es troba en 3ª persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu actiu; i

per últim el CC de direcció ad bellum.

En referència a la proposició subordinada, aquesta és introduïda per la conjunció ut la qual té

un valor completiu. El verb d’aquesta proposició es troba en 3ª persona singular del pretèrit

imperfet de subjuntiu de la veu passiva (putaretur). Aquest verb porta un complement

predicatiu adsertor que concorda amb el subjecte en gènere i nombre. A més, el predicatiu té

un CN Hispaniae. En últim lloc, trobem un altre complement contra Romanos.

-Indica quina funció acompleix la conjunció cum en la següent proposició subordinada.

Cum quattuordecim annis Hispanias contra Romanos movisset.

Oració subordinada adverbial amb la conjunció cum, la qual acompleix la funció de CCT ja que

es tracta d’un cum històric.

-Redacta un resum sobre l’Eneida, destacant-ne els personatges i els episodis més

importants.

L’Eneida és una obra de gènere èpic escrita per Virgili, el qual va rebre un encàrrec de

l’emperador August ja que aquest volia un poema patriòtic que elevés la seva figura com a

emperador i la seva política.

Es divideix en 12 llibres:

- Els 6 primers estan inspirats en l’Odissea d’Homer i narren els 7 anys de viatge que va

protagonitzar Eneas des de Troia fins al Laci.

- Els 6 últims estan inspirats en la Ilíada d’Homer i expliquen la guerra de Troia.

Si en fem una divisió més concreta, podem separar aquest 12 llibres en 3 parts:

- Llibres I-IV : Després de la guerra de Troia, Eneas i un grup de supervivents es

dirigeixen a Itàlia amb la missió de fundar-hi una nova pàtria. Embarquen i quan

passen per Sicília es desvien cap a les costes d’Àfrica degut a una tempesta que ha

provocat Juno. Un cop allà, la reina de Cartago, Dido, els acull i Eneas li reconta la

caiguda de Troia i el seu viatge fins a Cartago on ara es troba. Aleshores, Dido

s’enamora d’Eneas i fa els possible perquè es quedi al seu costat, però finalment

ella es suïcida ja que Eneas ha de complir la seva missió.

- Llibres V-VIII : Eneas continua el seu viatge cap a Itàlia i quan arriba a Cumes,

Sibil·la el porta al món dels morts per tal que Anquises, el pare d’Eneas, li narri el

futur de la ciutat que ell ha de fundar. Un cop allà, li explica que serà el fundador

de la ciutat anomenada Alba Longa i que començarà l’estirp dels reis que la

governaran. D’aquesta dinastia en naixeran anys després els bessons Ròmul i Rem,

els quals fundaran Roma: una ciutat destinada a dominar el món. Per acabar, parla

d’August, un descendent d’Eneas per pertànyer a la gens Júlia, que es remuntaria a

Julus o Ascani (=el fill d’Eneas). Per últim, Eneas i els seus acompanyants arriben al

Laci on Llatí, el rei, ofereix a Eneas la seva filla Lavínia en matrimoni. Juno, però, fa

que els altres pobles del Laci encapçalats per Turn iniciïn una guerra contra ells.

- Llibres VIII-XII : tenen lloc les lluites entre troians i aliats contra els llatins. Juno

ajuda a Turn (llatí) però Júpiter l’informa que el destí dels troians és instal·lar-se al

Laci i convertir-se en llatins. Finalment, Eneas mata Turn, es proclama com a

vencedor de la guerra i s’acaba l’Eneida.

Pàgines 212 i 213

A) Definició del vent, el qual es caracteritza perquè sempre està en moviment, fet que es

compara amb l’estat del mar.

Ventus est fluens aer. Quidam ita definierunt: ventus est aer fluens in unam partem. Haec

definitio videtur diligentior, quia numquam aer tam immobilis est ut non in aliqua sit

agitatione. Sic tranquillum mare dicitur, cum leviter commovetur nec in unam partem

inclinatur.

El vent és aire fluent. Uns quants el van definir així: el vent és aire fluent en una sola direcció.

Aquesta definició sembla ser més apreciada, perquè l’aire mai és tan immòbil que no

experimenti una certa agitació. Així tranquil es diu que és el mar, el qual tampoc és sacsejat

lleugerament ni desviat en una sola direcció.

-Analitza sintàcticament les següents proposicions subordinades.

Haec definitio videtur diligentior, quia numquam aer tam immobilis est.

Proposició subordinada adverbial amb valor causal. A la proposició principal Haec definitio

videtur diligentior hi trobem un subjecte en nominatiu singular haec definitio; un verb en

veu passiva i de temps present videtur; i un adjectiu en grau comparatiu diligentior.

Si ens fixem amb la proposició subordinada quia nuumquam aer tam immobilis est, veiem

que la conjunció quia té un valor causal. El numquam és un adverbi que es tradueix per

“mai”. El verb és el sum, el qual forma part d’una estructura comparativa aer tam

immobilis est. El subjecte d’aquesta comparació és aer el qual està en nominatiu singular;

hi ha també la partícula comparativa tam i l’adjectiu comparatiu immobilis.

Sic tranquillum mare dicitur, cum leviter commovetur nec in unam partem inclinatur.

Proposició subordinada de relatiu. En la proposició principal Sic tranquillum mare

dicitur hi trobem l’adverbi sic precedit de l’adjectiu tranquillum, el qual esta en

nominatiu singular del gènere neutre perquè acompanya al nom mare i concorda amb

ell en gènere, nombre i cas. El verb d’aquesta proposició principal està en passiva

dicitur i es pot traduir mitjançant la passiva reflexa “es diu”. Pel que fa a la

subordinada (cum leviter commovetur nec in unam partem inclinatur), podem veure

que en aquest cas la conjunció cum té el valor de pronom relatiu i el seu antecedent és

mare. Els dos verbs que apareixen també estan en passiva commovetur i inclinatur.

Apareix l’adverbi leviter, la negació dels verbs amb la partícula nec i un CCM in unam

partem. Tota aquesta proposició subordinada fa de CN de la proposició principal. LA

funció del cum dins la proposició subordinada és de subjecte.

B) Fabi, el lloctinent de Cèsar, intenta atraure’s a les ciutats veïnes i construeix dos ponts

sobre el riu Segre per assegurar-se la provisió de farratge, després d’haver esgotat el d’una

zona pròxima en dies anteriors.

Fabius finitimarum civitatum animos litteris nuntiisque temptabat. In Sicori flumine pontes

effecerat duos distantes inter se milia passuum III. His pontibus pabulatum mittebat, quod

ea, quae citra flumen fuerant, superioribus diebus consumpserat.

Fabi intentava guanyar-se les atencions de les ciutats veïnes amb cartes i missatgers. En el riu

Segre havia construït dos ponts que havien estat separats entre ells per 3 milles. Enviava (la

cavalleria) en aquests ponts per a collir farratge, perquè les provisions de farratge, les quals

havien estat en aquesta part del riu, havien estat consumides en dies anteriors.

-Analitza la següent oració composta i digues quin valor hi té en la proposició subordinada.

His pontibus pabulatum mittebat, quod ea superioribus diebus consumpserat.

Oració composta per subordinació. La proposició principal His pontibus pabulatum mittebat té

com a verb principal mittebat, conjugat en 3ª persona del singular del pretèrit imperfet simple

d’indicatiu. Apareix també un supí, pabulatum. His pontibus és un CClloc.

Quant a la propisició subordinada, quo dea superioribus diebus consumpserat, aquesta té com

a verb principal consumpserat el qual està en pretèrit plusquamperfet d’indicatiu. Quod és una

conjunció causal; ea un pronom que fa referència a cavalleria; i per acabar superioribus diebus

és un CCtemps.

-Analitza la forma verbal pabulatum i justifica’n la traducció.

És la forma del supí del verb deponent pabulor, -atus de la 1ª conjugació. El supí amb la

desinència –um sempre expressa idea de finalitat i sol traduir-se per una preposició seguida

d’infinitiu, com en aquest cas (per a collir farratge).

C) Sal·lusti descriu les dues raons que el van moure a escriure la guerra contra Jugurta,

davant la magnitud de l’enfrontament entre el poble romà i els númides.

Bellum scripturus sum, quod populus Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit,

primum quia magnum et atrox variaque victoria fuit, dehinc quia tunc primum superbiae

nobilitatis obviam itum est.

Escriuré sobre la guerra, en la qual el poble romà es va revelar contra Jugurta rei dels númides,

sobretot perquè va ser la primera gran i horrible victòria d’èxits alternatius, i perquè llavors

per primera vegada es va fer front a la prepotència dels nobles.

-Analitza aquesta oració de relatiu del fragment anterior.

Bellum scripturus sum, quod populus Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit.

Oració subordinada de relatiu. La proposició principal és Bellum scripturus sum i hi trobem el

verb compost scripturus sum en primera persona del singular del futur compost d’indicatiu

actiu; i el CD en acusatiu singular bellum. La proposició subordinada de relatiu és quod populus

Romanus cum Iugurtha rege Numidarum gessit; i conté el pronom relatiu quod que fa

referència al seu antecedent bellum, el subjecte en nominatiu singular populus Romanus, el

verb principal gessit en pretèrit perfet d’indicatiu i un CC. Cum Iugurtha rege Numidarum és el

CRV del verb gessit.

-Analitza morfològicament la forma verbal gessit: temps, mode, persona, nombre i enunciat

verbal.

3ª persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu. L’enunciat verbal és: gero, gessi, gestum

(3ª conjugació).

D) Catul fa constar que ningú no ha estat tan estimada com Lèsbia ho ha estat per ell, i que

sempre s’ha mantingut fidel.

Nulla potest mulier tantum se dicere amatam vere, quantum a me Lesbia amata mea est.

Nulla fides ullo fuit umquam foedere tanta quanta in amore tuo ex parte reperta mea est.

Cap dona pot dir sincerament que ella va ser tant estimada, com la meva Lèsbia era estimada

per mi. Mai hi va haver una fidelitat tan gran amb un pacte com s’ha mantingut en el teu amor

per la meva part.

-Analitza sintàcticament aquesta oració composta amb valor de comparatiu.

Nulla mulier potest se dicere vere tantum amatam (esse), quantum mea Lesbia a me amata

est.

La primera part de la comparació està formada pel subjecte nulla mulier; el verb principal

potest conjugat en 3ª persona del singular del present d’indicatiu en veu activa; l’infinitiu

present dicere al que l’acompanya l’adverbi vere. Al final trobem l’estructura comparativa

tantum amatam (esse). Pel que fa a la segona part de la comparació, hi veiem la continuació

de l’estructura comparativa: mea Lesbia fa de subjecte, amata est el verb en passiva i a me el

complement agent.

-Escriu la forma de plural de la forma verbal reperta est.

Repertae sunt.

F) Escriu un mínim de 15 línies sobre el tema següent: vida i obra d’Ovidi (dades

biogràfiques, època, gènere literari, obres, etc.)

Publi Ovidi Nasó Publius Ovidius Nasó) va néixer a Sulmona el 43 aC. i va morir a Tomis el 17

dC. Va estudiar retòrica a Roma i va viatjar pel món hel·lènic amb el seu germà mentre duien a

terme la vida política. Quan el seu germà va morir, Ovidi va retornar a Roma i es va dedicar

plenament a la poesia. Va formar part del cercle Messala Corví ja que tenia recursos econòmics

propis i això li va aportar més independència d’idees que altres poetes contemporanis a ell

com Virgili, Horaci i Tit Livi, els quals també van viure durat l’època d’August. En morir el seu

pare, Ovidi va ser l’hereu i gràcies a això va poder viatjar a Atenes, a l’Àsia Menor i a Sicília.

Finalment, l’any 8 aC. es va enfrontar amb Cèsar August i aquest el va exiliar a Tomis per

motius foscos. Alguns creuen que va ser degut al poema Art amatòria (Ars Amandi) el qual

anava en contra dels valors de l’emperador; i altres pensen que el poeta podria haver estat

còmplice d’un adulteri de Júlia (néta d’August).

Ovidi va conrear el gènere literari de l’elegia i en va ser l’últim gran representant, i va aportar-

hi l’elegia dolorosa fruit del seu exili a Tomis.

A nivell de la seva obra, aquesta es classifica en 5 grans grups:

1) Poesia elegíaca d’amor

o Amors (Amores): influenciat per Catul, Tibul i Properci va dedicar quasi 51 elegies de

tema amorós a Corina, la qual probablement no va existir.

o Heroides (Heroides): es divideix en 2 sèries: la 1ª consta de 15 poemes en forma de

cartes escrites per heroïnes de la mitologia grega als seus amants absents (ex:

Penèlope a Ulisses); i la 2ª consta de 2 parells de cartes mitològiques - cada parell és la

carta d’un home i la resposta d’una dona - (ex: Paris i Helena).

2) Poesia didàctica d’amor

o Art amatòria (Ars amatoria): té 3 llibres (els 2 primers dirigits als homes i l’últim a les

dones) en els quals Ovidi vol explicar la pràctica de la seducció amb l’objectiu de la

unió carnal.

o Remeis d’amor (Remedia amoris): el va escriure per eliminar la mala impressió de

l’obra anterior, i hi narra com no deixar-se seduir i com alliberar-se de l’amor.

o Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae): manual de cosmètics.

3) Poesia epicodidàctica

o Metamorfosis (Metamorphosis): mites i llegendes de la creació de l’univers fins a la

divinització de Juli Cèsar.

4) Poesia didàctica patriòtica

o Fastos (Fasti): descriu les festivitats diàries i els ritus del calendari romà i n’explica els

seus orígens. És l’únic poema de l’autor que pretén celebrar la Roma d’August i alabar-

lo a ell i a la seva família. No el va acabar.

Altres poemes didàctics:

o Halieutica: parla de la pesca. No se sap certament si l’autor és Ovidi.

o Fenòmens (Phenomena)

o Ibis: maleeix un enemic que havia estat amic seu.

5) Poesia elegíaca d’exili

o Tristes

o Pòntiques (Epistulae ex Ponto)

Les va escriure a l’exili, a Tomis, amb l’objectiu de ser oblidat a Roma i per canviar la opinió

dels romans de tal manera que August li retirés el càstig de ser exiliat.

Pàgines 228 i 229

C) L’emperador August va cursar estudis d’oratòria, entre altres matèries, i sempre

preparava meticulosament els seus discursos, a pesar de tenir dots suficients per a la

improvisació.

Eloquentiam studiaque liberalia ab aetate prima et cupide et laboriosissime exercuit.

Mutinensi bello in tanta mole rerum et legisse et scripcisse et declamasse cotidie traditur.

Neque in senatu neque apud populum neque apud milites locutus est et umquam nisi

meditata et composita oratione, quamvis non deficeretur ad subita extemporali facultate.

L’eloqüència i els estudis liberals, August els va cultivar des de petit amb un gran treball i amb

passió. Durant la guerra de Mòdena, entre el nombre aclaparador d’assumptes va lliurar-se a

llegir, escriure i a fer declamació cada dia. No va prendre paraula ni al senat, ni davant del

poble ni davant els soldats, sense haver meditat i preparat el seu discurs, tot i que no era pas

mancat de dots d’improvisació davant circumstàncies inesperades.

-Analitza sintàcticament aquesta oració composta:

(Augustus) neque in senatu neque apud populum neque apud milites locutus est, quamvis

non deficeretur ad subita extemporali facultate.

Es tracta d’una oració composta per subordinació de tipus adverbial condicional. El subjecte de

la proposició principal és elidit ja que es sobreentén que es refereix a Augustus. El verb

d’aquesta es troba en 3ª persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu locutus est. Apareix

també una negació mitjançant la partícula neque que apareix dos cops, i en conjunt tota

l’estructura és un CClloc neque in senatu neque apud populum neque apud milites. Si passem a

analitzar la proposició subordinada, aquesta està introduïda per l’adverbi quamvis. Hi trobem

un verb en passiva conjugat en 3ª persona del singular deficeretur, el significat del qual és

negatiu pel non que hi ha al seu davant. Extemporali facultate és un CRV del verb deficeretur.

Ad subita és un CClloc.

-Analitza les formes verbals legisse, scripisse i declamasse i explica quina relació mantenen

amb el verb traditur.

Els tres verbs són infinitius passats en veu activa que complementen al verb traditur, és a dir,

tota la proposició on apareixen aquests verbs fa de CRV del verb traditur.

F) Redacta un text (mínim 150 paraules) sobre la vida i l’obra d’Horaci (Quintus Horatius

Flaccus): biografia, gènere literari, obres, tòpics literaris, etc.

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia el 65 aC i va morir el 8 aC a Roma. A nivell d’estudis, va

ser educat a Roma i després a Atenes; i pel que fa a la vida política va defensar la República

amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August. Després de la victòria d’August va

retornar a Roma i va ser amnistiat, tot i que va perdre totes les seves terres.

Més endavant, Virgili li va presentar Mecenas, un home molt ric que li va donar suport

econòmic perquè pogués viure de la poesia, i va formar part de l’anomenat cercle de Mecenas

juntament amb altres poetes contemporanis seus com Virgili i Properci.

Horaci va conrear el gènere literari anomenat poesia lírica, un tipus de poesia personal i

subjectiva d’origen culte que emet un jo a un tu, amb l’objectiu d’influir sobre aquest tu. Com

la gran majoria de gèneres literaris, la lírica es va iniciar a Grècia i posteriorment va arribar a

Roma amb Catul (I aC.).

En referència a l’obra, aquesta és autobiogràfica, subjectiva i est+a narrada en 1ª persona. No

és narrativa, sinó que el lector l’ha d’interpretar. Es caracteritza per la perfecció formal i per la

manca de passió: Horaci és anomenat el “poeta tranquil”, ja que, a diferència de Catul, és fred.

Es divideix en 4 gèneres:

1) Sàtires (Sermones): 18 poemes repartits en 2 llibres i escrits en hexàmetres. Contenen

retrats irònics.

2) Epodes (Epodes): 17 poemes d’influència hel·lenística. Aquest gènere representa la transició

de les sàtires a la lírica posterior, és a dir, a les Odes.

3) Odes (Carmina): 103 poemes repartits en 4 llibres. La temàtica d’aquests procedeix de la

lírica grega ja que hi ha odes d’amor, odes de filosofia (influència d’Epicur) i odes romanes (de

tema patriòtic – exalten Roma i l’emperador August d’acord amb els valors de la seva política).

4) Epístoles: (Epistulae): 23 poemes en forma de carta distribuïts en 2 llibres: el primer és de

tema filosòfic i el segon conté teories literàries. Un exemple és l’ Art poètica o altrament

anomenada Epístola als Pisons.

Una obra molt representativa d’Horaci és el Cant Secular, un himne encarregat per August amb

l’objectiu de ser cantat en públic.

Pel que fa als tòpics literaris que apareixen a les seves obres, n’explicarem 4 que són els més

representatius:

1- Beatus ille: Feliç aquell que viu al camp.

2- Non omnis moriar: reflecteix les ànsies d’immortalitat del poeta

3- Aurea mediocritas: elogi a la vida senzilla.

4- Carpe diem: viu el moment.