Any III PRIMER CENTENARI

pElJIlMf!!tNf!!t~I lIïU,SJIl~f!!tJIl DEl IiIJIlm~AJIlU~f!!t UOVA,S Y fINUNGrI,S

Dedicat ab preferencia al desarrollo de la vid.a teatr al , de Catalunya ~1 .j;'¡¡::~,r:;;~o.:.,,~ t~.V'-~ ... \.:-¿j?~ ~"~J.~./(:),(" \..7} .

úmero Extraordinari ,--. D:::DICAT

00 R LA DONA &A~ALANA

~ \

I: Jas donas cie la nostra lerra dedÏ· I ,; 'quém lo número d' avuy ab que co: ¡ i IDensa l' any III de nostra publicaciò. ) Gracias 111j1 a tots los .: . . : qU8 'ns han s8cundat 8n ~ ~a.qU8sta empresa. ~ ~ . [¡h ~.mDA@'~IÓ \ o -- - - - ----- -----'-II\.{')).(G)).

-----""-"-, ---...........,... ....

Lo TKA'l'HO HIWIUNAL

Jfaria Josepha Massau{\s

vl'Y (IUO In. dona catalana honra aquestas plana~, nn podia faltar lo llom do tant illlstl'e e~cr,ptora, una ue las glopia. mé!:! lIegltima~ de Ca­talunva, 4 In. vegada qu' esplendent estrella de la litel'atura ca~tcllana dOlluda III. I>po('a Oil quo va ~omen­

sar A rellplumlil' son po(leró:,¡ e!'tl'e poétich, Va nalxer 1I0~m'a e-crlptol'a lo dia t 9 (lo Ma!'!:! de 18ll,

filla tle O Joseph Ma!:!!:!anós, cOl'ollcl de onginY('l's y personI! melt cOllcgu(la y apl'ociada en sa ppoca

La lufancia y joventut de Mas::!¡¡né~, tl'ansco!'roguda en dl8dMde peril : ~ c,)ntinuos per la~ turl ulentas situa­cions que atraves::>a Espanya fins fi IR lO, !!e pre~cnta plena de vicls~ituts y de dolors,

Quedà de molt nena sellso marc y cuyclar1a pel' sos amorosos a\'i~ materns, tinguó (1..: lIuyLOr (Iescle molt jove ab la~ pr'eocupacions de l'època que vedavan a !lll! nOjas deJlcurse {L las lIotras pera ('ual ('onreu sen­tia predisposIció.

La decidida voluntat del seu parc vencé los escrúpols lleis avi,s;} 's don{L li la Loya una i ,strurció tant{¡mplia tlom p"ll'metlan ula!:!lloras lo.; esca~~Oi:¡ element.s de que en no~tra Uarcelona 's disposava

Y molt feu en aq"e:st serJtlt, puig possehia'l coneixe­tJ\~Il' dd~ allticlrs cla,¡,¡ichs quo consultava directament p~rque coneixia bé l' ¡,i ioma lIat! y 'a~ lIen~uas fran­e.eaa é italiana, lo eual era r'arl:1Slm el tl'e las sonyoras de IIOn temps,

"os primers fruits de son preclal' ingeni Vl1ren apa­rltxer l' arly 183:> en qlle publica rliferelltns ¡¡oesins en 1(111 peri6diehs El Vapor, El Guat'di(~ NI/cional .y La re­llgión y la seva sur'tida, mereixeren bl mateix temps que general aplauso no menos genp.ral arlrniracló,

rero la l'orpresa aumenla al p'.Iblica:-- l'any 18 j 1, lo primer volúm de sas pOl3sias,

Y no es pas estran.) que causés sorpresfl, puig qu' era la primf'ra don.l quo à E>lpanya y on nostr'o siglo s' ntre,'la a presentart>o alr'o:!a demanant iloch de honor en lo \ornolg ete la!! moderna>! 11 u.Ytl:l~ \¡ terar\:u,

Una do las oomposiclons del mentat v('t1t1m, la no menadcl Et belO maternal, va e:<~er reproduhlda en moll~ perl6dlchs espan3'ols Y extrangers, essent tl'aduhlda al ¡n,lés y prot\t!>ament reproduhlda pGr los diarIs dels ~tat.i'I Unlt~ americans, Y lE:r.omanarl& pera la. lAetura

p"r orde del gobern nort-amerlclÍ, a totas las escolas de pr'lmera ell!iellyant>a de la ConJ'edernciÓ.

Desdo alastrora!:! lo nom de Jo:sepl1a Massanés fou co­nogut en lo mun de las Iletra~ y la seva I.'olllbol'ació buscada ab illtel'és per diaris y )'evislas, Aixis veyém que cn 1837 va ser lIomt>r"dp socia (lo númlll'o de la :,¡ocietat filo dramàtica y en 1838 l'e bó lo tItol do aca­aómica honoraria cie la Real AC!Jdemia Jo BOllas Lle­tras Ademés t'ou en 1842 d¡~tlO¡dda ab 10 unmbra­menI de socin facultativa de «La fllomatica», estatllor­ta i~ualmcnt en no~tra ciutat.

L' a&ly 18 '10, va contl'nurer' nostra poctil'a matrimo­ni ah D . Fel'r/.LII Gonzall)7, de Ortega, cnpita d'infante­rin, prr cual motiu tillguó do traslaclar~e à viurer (t

Mau dd dm¡de ahollt ~e Ileuica. ah igual ardol' al estudi y ~ultiu de la poc",ia

Una vegada al1f fou nombrada socia facultativa elel «Liceo al'ti~tl:O liter'ariO l) y traM, ¡'claciol1R nb los prj­mcr'R escI'iptors clcl regne,

L' ar,y 18!iO, ~orU lo .3egon voli'rm do sas poesías qlle titula Flore! mar chitas, entre las que sobressul'ten IOR car.t., blblichs y la poc::.ia ¡Oh lladre miol en la cual se manifesta .,,Jn viu (]r,sitj dc retorn(t tÍ sa pall'ia Cala­lunya,

Empl'engu6 lueQ'o un ,'iatjo per Espanya y en ell de­mostr{t son nmor a lo tipich Ó l'egional de las encontra­das recorregudas, publicant un cuadt,o de costum., ara­gOllesas, plé de culor y vida, al xl com al trei:! de tradi­cIons l'opulars andalusas,

Dc aquestll época datan sas l'atrlóticns composicions La glorias mu.ritima:i calal:mas y Tarra(!onrt, Aixis arr'ibà I any 1850, Aquc~ta fetxa mel'eix serne escrita ao lIetra~ d'oI' cn los anal~ de la historia contempora­nea de Catalunva

Las guspiras del sagrat foch del amor patri brotadas lIns cuants anys enrera, "an pendrer alta volada, yab la re:stauració de la ln~titul)ió del .rochs Florals, co­mensa 4 revil1ler litCl'ariament l' idioma cat~llt, e~sent aixó mO:stl'a y hrc~~ol del renaixement pol\tich vingut mb tart ab lo nom do catalanisme

La Sl'a, Massanós, aymadora com la que mó'l del es­plendol' do nO:stI'a terra, aculli ah entussiasme la evo­lució que s'operava y de:sc1o alfJshoras la veyém os­criul cr y publicar en catal4 ab més vlllentia y senti­ment de lo quo havia ret fins avant:s <le I,t transforma­ció, Y ai xi!' havia do ser, tota vegada que la llengua J.lropia es ::.elnpre la millor pera oxplaya¡'se la potent Imaginació del poeta,

En l10stru parla, donchs, pulsa tolas las cordas (le la lira po(>t/ca, dC8de la épica fin" a la humoris.ica sentnc d08 valentas demostraciol1s La roja barretina .Y Lo viu­do atribulat; de la nota intima dels afectes eloi ('or, n' es pl'oloa la t¡ue copióm iL continuació,

Lo nom do Jo¡,epha Massanés mereix per ell'ot propi ilgurnr' elltrc la plóynde dels millors autol't/ de) l'crtnixa­ment, Y Dosaltr 'es à permetreu la Indole d'aquest tra­VII 11 'Iue no e~ més ~¡ue c.uatre mal gir'badas notas, hau­l'iam volgut (ledicarli un estudi compler't, puig s' hi fa aCl'eedora de modo in(li!<cutible_

Mori aquesta llustre rlama lo dia I de Juliol de 1887 Ò ~Ia à 76 any~ d'edat.

Rendim humil tr'ibut à la seva mern.ol'ja al, lo quc du­yém escl'it y publicant 10 ~eu ro:rato al comeni:lar l' ar­ticlc,

_.- .~

ALLI DALT

Per esta vall fun(\~j(l De plorI! y dol, Camino dosvalgu(ln Y Rens consol.

.la ah ql')!; 1MI'Anta 110 lIuyl.o.

Lu Tl!ATI-W H,glHUNAL :~

\1' hi deixo anal "e c¡ue t'I gOl'ch allon t ml empC'nyen \1' ha de dragar.

De Iluytar ¿qué en trellrir,1' ;,Qui tinch~ qui vol Que jo An lo mon ne reste ~i un rlia ~ol~

Com la vel\a pfllmf',r~ D' hel'm !l ff'Íe¡\',

Cremarla'Y comhat.urla P('r l' hUI'IH':í.,

QUt ~cl1ipl'e ha donat .~om'lI'n Als peregrins, Sen.,; ,'ebrrr mn.y de pluja n.aig cri~lallil1s,

\ ixis f.l11 de ma v iria La avara SOl't., Molts rn mi han trohat <;omhm,

.To ma,y conhvrt. ,To rnalC'rllnl r.arin.vo

1'och so reout. Lo fl'at.ernal ufecte No 110 conegu ;

Lo autor cie ma exist.rnci ,t, M0n Pare amat, Deu ell ~u eterna glorIa .T' }¡r,. coron!lt

Tllmbé al sol de ma vida. L'lum rlcl cor ro"I', \1on E~p6:.;, m' alegl'ia, • Lo volgué Oru,

.Ta may en mas entranyas Sér s' ha alber'gat, Ni 11 b la sR.ng de mas venas S' ha al-limelltat.

Quina aflonia 'm faI ta .la quo sufrir1 ¡!Qclant tanl~ y tans mn\'tÍl·j " Veur(' nnir~

~i h'as fpl'a borl'n,.;ra Ve calma al mar, Si lo esplet tras la sega TOl'na ú bl'otar,

Si despl'p~ rle nit fo><c!l.

CO\lE:\S DE SlCLh

DUAS

, (> u n jorn srl'P, Pcr qué 'T'a,)' trlls ma'> pena" ('on'lol no 'm v(o~

Si per tota de .~ditxn. Te '1 I('mps cC'll,;ols, . Per' "UP, Senyor, lurturn.s , :¡,(> p('r ml "ol~?

Mireu que la rl('sdit.xft ,,'a pOl' al rnon, \flrrl\ qu(' ell va aplu't.anl.se n f' 1 m('1\ elltorn ,

,n 1)(,\lj""t! !'('II que nI mflnro ,\1 m('\1 ('ost ,t \lgl'ln efluvi r¡uNle. nI' la nmi~tnt!

ÉPOCAS

COMPARANSA

Aixls com la viola b()scn­na, amaga sa r1clicHda fOl'ma y her'mó:; color, 611tre la her· lla abOlit creix, per'o, .sOS per'fums suavls:.ims, la des· cubl'eix 'h a la vista del que afally6s la bU:lca, del mateix modo, la dona, deu escudar so::! dots, ab que 1 haja afa­vorida la Providencia, ab Jo pudo l'ÓS vel de In modestia; y sas virtuts, 111 rlescubriran a la vista de aquoll, que 'I cel li destilii per son protec • tor y company en sa peregl i­nació sobr'e la terra, 6 en altre cas li !>cnyalarè. '1 cn· ml, que condull'la puga ab cumplim~nt del~ !lngrnt!\ de· brrf\,

E~Il\,lA FORTUNY,

Fi DE SIGLE

4 Lo TEA'1'lW HEOIONAL

A UN POBLET

~arrera lo que comensà sols com a di­ver"ió,

So.icitada iflmediatament per impor­tants compan,\ia~, pa:.sl1 à fOl'mar part de una de cllas, actuant à mé~ dels re­fe, it::. tcatl'OS, en lo de Santa Cr'eu. avuy Pl'incipal. obtenint un t¡'iomf en la 'nter­lll'etació clel~ importants personatges que sc li conllava.I, dels dramas que privavan en aquella època, com el 'an:

¡Ah! p.<¡ut podl'a oblidar ton cel de festa tos nú vols emporprats, tos horizont,¡; lOS l'omeral¡ en fior, ta vall feresta l'oLie I dels meus amors y mas can~ons?

Adríana, La nlCndiga, Catalina llou'ard, Lorufa de anlOr, etc., e'c en que la intuJció artisIJca y fOJ'sa dramatica de qu' e::.lava dotad .. ('oloca aviat son nom ben alt.

EI'I!. particulal' lo que passava aL la genial al'ti"ta, Agravada' ~a dicció peT' certa imperfeeció vocal. ~~mblava desa pareixcr aquo"'t defecte a la ~egonll ve­gada de ::.( Ilti!'1a, Jo que s' esplica e>!~er sol:; degut a que J' e:spectador ne pres­cindia, all'et per lo taleut y forma nu­tUl'al yencantador'a ab que la extr'aor, dillaria al'ti::.tu illterpretava ~on pllpar'.

¡Ab! ¿qui podl'a oblidar tas salzel'edaR,

a:- Cl'CjU i 'IS dc ('rf'~tall, Hq ui ts remor-; lo teu sol e~plel1delH y las louredal:!, l,olJlet de mil ilU:S1Ó y del::! meus re()OI'J~

¡A li' ~(lul poür'a oblid lr' las alenndas Ih qut.: 'I teu ayre be:sa al tl'i"t romeu~ Oul ta' gr Icia,,; podrà deixI¡,' ol,lidlldas

:I~all tOIUl:! ella.s :son lllla .. de néu~ AGNÉS AR~18NGOL nE UADI"

Ell tant contilJua\'a lel,reserJll1rltaque­JlRS o':>r'as viugué lo COlI"enSUIIII'IIt ~I()­l'ió:; de lo 'J'CULI'O Calala, Dt3sde aquell dia se ]10.0. li son coStat la primer'a ac­tr'iu, COlllen~allt ab ell, nOlJant vida li. las populars gatadas, Sigué la pr\IT'el'a La cl6quella de la tol'1.atxa e:stronadn la nit del 27 de Ft.:brer de 18G4 ell lo Tea-

Francisca Soler de Ros

¡;:gnR 10 moment que pCIl~arem (10-

,1ir.!ur lo I.úmel'o de no~tre Cell­T,~W'J~. ten,,"i ú la dc.na catnlarYcl, cl'l'lIuer'cm

inellldible tleher !tonr'ar' aque>'tas pla­n; s tlcdicalll un rerOl't à la illolvidable llctl iu qlle tallts tlias dor,l¡, de gloria ~. lIustr(~ rlflixellt teatro de la terra,

La Paca Soler, que aixl" se l' ano­mella H ml rp, ompli ab so~ triullfos du­rant divuit :,n,"" los unals hi::.tól'ich:s de lo TC;ltl'O Cat.ala,

~a rar'r'cl'a ar t"'!ira fou tant brillant. qlJe una re;;enya detallada oC:llplu'la un ('spay en a'lues tas plall:l~, quo [)(11 ilO dis ,osa,.(o nos obiigu n bo~que­.lar sols una r'hpi la biC)~l'afia,

Tots cuants la vcjercn ., ~egL:írcll son Ihrch y conti­nuat ;r\~vall 110 ol\illarún mal més ni ulla t!fl ~',s flume­ros 's genial~ creacions,

aix'¡ué la nlltahle artista a. Barrr.lona lo dia :{ ne Deserubre de 1833,

Filla de familia acomorlada, ja que 'I ;eu pnr'r. era co­mandallt d' rX{>I'cit, ('vmem·fi à ia edat de 17 an,lS à trevallnr IIb una cllmpanyia fiC aficionats quo actuava en lo Tl'utr'o Olin.po,

No C"rtlelf"It, cOln es costum. rept'es"ntanl papers de <llima .1ovú ¡;j 110 al,¡ I()~ de pl'imern dama, pa:;mant A tothom ah sa extr'uord,nal'ia dbpo.ici6 al'ti~th:a,

Artua de~l ... éti ,v lambó com afldOllada. all la Soci/:'­tat El FI'nix. InstulHda en lo Teatr'o Odeol< Tl:ln fOll lo que " aplHutll .y al1mÏl'! lSon talent dramatlch y bellas fM'ultatl! qlle l' AII.)rmn'R.n, r¡u~ determinà penclrer pt>r

t. o OJeon, ahont estava rnslalada la S(lcieta I La Ga ta, de la cual prCl,gurren lo llom las clher'tidas produc,'ions del allavol's ,love rellot.1el' y ja popular poe-

ta D, Fred ... rich Soler. N0 d!'lIampal'A mO ... lo Teatl'o de sa terra, passant <lol

de Odeon al de Romea, Continuar s" histol'ia durant los divuit anys s('gllents

!ier!a fer à la vep-ada la dei tentl'o de que Paca Soler va eHel' potent crlumna,

[a Dida, Lo !e,,'er dI' tall, J)onas, c'as!rancesillas, Las jO!la8 de la noser, Las pubillas y 'ls ltl'reu5S, SenlJora l/ Majora ,v cent al tr'as pr'oducci. .. m recol'dalan s!lmpre al f¡'U1ció (¡ la creadora de altres tar.ts personatges,

Cal no més n,j¡'al' los l'ep'lrtiments oe totas lai; obras e~tren/ldas dura .. t tan llarga temporada y SOll nom se trobarA al Clip d' rllas,

Tr'eval,1Í sempre de COl' y ab gran amor pera la c~-cena pa ttia, '

¡V .. i l'estimava ella al 'l'ealr'o Català! ~ no 'n fos bona prova l' havelli consagl'at sa. vida

tota com lt marc carillyosa, ho .. er!a lo molt que pati en lo. dos últims allys de sa ,ida al no po~uel' compar­tir IIb f'1I ~as ~Ior'ia~, 1.0 veya. ja e::plendellt, ufh y po­del'ó" y una malaltia la retel,la privautl! pelldr('hJ part.. No podia l'e~isllt'lto, Tot ho l'rO\a, més la vululltat l' engan,\ava Anà val'ia,; v(\gadsll'l al escellal'i, ple son cor de de!iciosas esperunsas, cOllftant desemp"'nyar SOli pa­per en l' obra qUt;) de bla r('presentarse; havia a"rivat li posarse lo corresponent ,"estit y al aprnximarse l' ins tant per tothom tant dpsitjat, no p(,dla, la veu se li nuava li la gola, la llenga no oh9hia y 's quedava sens pop:uer articular paraula, ¡Terrible \IuJ·ta!

¡La trap-edia humana no feu t:~perar lo trist de~en\lAs de ta n preeinsn vIdal Dona l' úl tim suspir lo 31 de Ja­l,er dp 1884 Po la edat de Sl any~, cuan encara la 801'1

hauria degut roservarli lI/lrchs dia" cle gloria, A('atéll, tIOls de~ignis prestant un tribut de admlracl6

à la prerlara IIr.it4ta. ¡Glor'la a. Francls'!1I. Soler de Rosi

Lo 'rEATRO REGIONAL 5

Las actril.ls catalanas

I es Ull mérit qu .. una dona al'rivi a distingir;,e en lo testt'o, ho es 1I101t m<,s l'l'I' la nal:· cuda en ur a rració Ilue no comI ta per millOn..; los habitants, 8hon!. la mateixa ex!rullerall­cia de pobl8Ciñ apor'ta major núrner'o d' arti..;tas

Tenillt, donc1''', cn cornpte a,} tal diferuuc1a, be podém enorg\Jllirnos los catalans de haver' corrselluit aquesta viclorla.

l,o verdader Ilaix<,rnent de nostr'e tell tl'O rl'gionfll, d' ta de ben pochs any", no més de una t, ~ntena, v, no obstant, es notal,la lo conlin¡.rerrt d'actrius llu tallt l'er l,~ lIúillerQ com per la vulua. han cOl1t1'ib.hit a que la escel,a catalana ocupés avuy un 1I0cb premi·

nent entI'e las ¡¡tel'a turas dI a maticus, La cal'r'era del te8tl'0, tcpl'esenta plwa qui la lòe¡;rueix un talent y una Instru cci6 gens vulgar», aixis es quc,

com més bOlls artistas produbelx un pohle més afició al estudi y a la¡; arl!' denotll, per s6 avuv, quo la sOl)ietat més ~'I'IlUS de ch'ilisació alransa qlle cent anys enrel'a, ja no son los comediAnts con~i,lerats com a pent, ilcgl'ue­l'ada y uespr( 'ciablo, pagada de malH mal1"ra pera fer riul'e sl!,titulrlnt al l> anticbs bufon~, i:iino 3I'ti"tas, que una!> voltas alegran ridirul!s811t las exa¡¡el'acions socials, altras conmouhen representant las Ilu ,\'tas humanas y altl'as l'ege-neran é iu,..truheixen ab pl'edic~ions f1lo,..óflcas.

Lo dir, lo repr'esent .. t', lo caracteris'\r cuant los autol',,; conceheixell y escriulrell ~ols ho conse¡rueix un talent t'xt'a ben conreuhat per l'estudi cie las pas>-iolls, pe!' la obse1'vació dels t,ipos y per lo coneixement de las dellcias,

Aix6 que en un home, l3emhla d' obligacl6, en una dalla I

numil'a cuan reuneix tals cualitats y en la terra ahotll ai. ' h passa, no hi ha uiJpte que III pobla una socif'tat aranyos~ de anar al de\'ant del progrés y la perfeCCiÓ, conclosos en lo de itj de :sauel',

Las actrius que han honl'at a Catalunya, pel'que es una , honra per una nalJ.6 comptar gran númet'o C;' art.istas, hau sigut numerosas y nJolt nos plaul'a constgnlll' ar¡ul encal'e sols sia son nom, a la!:! mortas pera contribulri!' a perpetuar l3a bona memorla, a las retiradas do la escena pel'a condoldr'em, de sa ausellcia y a las actuals pera expres"al'lashi ulla vegada més nostra admil'aci6, y animaria s ab nostre aplauso, si al- I

gUlla cosa val. En lo desapal'escut popular tea tro del Odeon feu sa formal

pI'esentaci6 la uramntica catalana ah las funcions en elllllicia­das per la «Societat de la Gata» per alia 'I~ all ,vs 1858. De la I

companyia que hi Ilf'tuava, y que ah ditll:; funciolls comensa fi cridal' la atel.ci6 del !'úlllieh, lIe formavan pal·t la Soler v la Vi1ches, Ilue estrenal'en La E8q/lella de la torratxa, y las se~üent~ gatadas e,:;critas per lo lestiu Serafi Pital'ra, ah filie amagava son nom Ell Frcderich Soler, avuy lo verdader poeta d .. 1 poble,

El'a Paca Solel', com aixls se la ;¡nomenava, la tlg-ura que més sobreslSol-t1 en 10 Toatt'o Catala pel' quin motiu sa resse· nya li ha corre~post espay més detingut en altre 110ch Llu ¡¡quest numel'O.

Fermina Vilches, interpreta en no molt llarga época en dit teatro las damas joves, junt ab la avuy celebrada primel'a actriu D.a Carlota de Mena, que passa més tart a trava!lar ell la companyia del Sr, T'tau ('n la que encara hi continua, e!'sent despré¡; de la Paca Soler, la mtllor dama de no."tl'e teatro catallÍ., debéntse1i aixl~ mateix gran nú ner'o de crea · cions en difel'ellt~ tipos concebuts per nostres prim .. rs autol's dramatichs,

En lo mon tat teatl'o del Ode6n, compartl )0 tl'avall artls­llch ab la Paca Soler, la Sr'a, !':iola do Puig a qui la mOl't sorpr\jngué quan anava cubrintse de l'orer's sa carrel'¡l c6mica

Rosall;¡ Sale\', dc>'ompenya en dit tea tro yon lo de Romea, las óan as joves de inflnrtat de comedias; el'a actl'Ïu 11 ol t dis, cl'eta é inteligont, quo so serul'a dl) la e8cena, ueixanthi un bon r .. cort, '

13nlbinn PI, fou per a1gún temps la dama jove lll'odilecta dl;ll públkh del 1eatro Catala, la cual junt Ilh la Paca ::;011'1',

estrella Las Francesillas, pa,,;sallt despl'és li f"I'IPar l'art de la co" panyla del Sr, Roca, que estl'ena tamué algunas obl'as catAlanas, especialment la,,; dol aplaudit poeta vilafranquí, D, Fl'ancisco de Sales Vidal.

lllstalat ja on lo Romea )0 teatlo Català, a.judul'ell~:{¡, l'OI"

mul' sa bona. època, al ('o:,tat do IllgUlta'" ;de Ius meutadas

LA ELECTRICITA1

.HEGORfA D~ JOR"'O:-í

6 Lo TEA TRO REGIONAL sm ...

actriu:>, la incomparable Caüu'ina !vlil'l'unbell, que ':> feu popular en la cl'eació du cal'actel'isticas, l'ecordaut1i encara avuy ab fruició la de la comedia Dona~, la ,,:::;orda» de Sora terra y la lle Lo Pubill, Mori voltada de ~Iol"ia, deixant son nom illmortal en las brillHIlts plalll s de la esce¡;a c"talana,

Efimera pera l,en aprofitada fo", la carl'erlL a/,tfstica de la dama jove Ro~eLa Ca~ul'I'O, Dotada de cua1itats é inteIJ¡.teocia esccpcionals, :;e t'eu l'opul::.r inlcr'pl'ctallt lo «Manxait'elJ de Lo JCI'I'er de tall, la i!"génua noya de La Dida y la Ileu¡lf>ra senyol'eta de Dona¡;, Las bell rUlldadas espel'an~a~ ol' esser llna pl'Ïmera actriu superior, !:.c mAlogral'en deixant. la carreca que ab tan èxit comelJsava, T'e!' pelldre e.stal, apartant"e de la eiScena ab greu dolor de !'os ent,us~ia:;tas admit'ad!"!'s que el'a tot lo públich en general.

Vinçué a substiluhil'la la Catal'J1 :eta Fontova, filla del malog-l'at pl'imel' actor del mateIx llom, que logra ell algunas o"ras, el'pedalment e.l l' eSI1'(,IlO de Lo prlmer amor, posarse al nIvell de la Cazu/'ro, '\vuy actún en lo tea tro d€ Novetlts, de»prés de l>na curta I:lusencia, passada en l'extrange/',

Substitul'¡"t li las mortas y a las letir'adas de la escel'a, passal'en per' las tautas drl teatro Catala, Merce Areaa, 'Iue e~treo8 er.tre molt¡¡!; obras Batalla de rel/nas, La ma freda, Joch d' encenaUs, distingint~hi notabl&)­ment y Conxa f'allardó, que Cl'ea las pl'otagonistas de Oljer, Lo dir de la fiant y Lo Pubill, essent també molt aplaudida en la "Sorda. de Sota terra,

L' Agna Munner', Carme Parrenyo, Pilar y Adela Clemente, bnrlqueta Guerra son las ~amas que actualment nos renovan las bonas memorlas de las actl'ius mé,¡ ap1audidas, mortas, y à fe que nu p00as vrgadas nos cre~ém transportats en lo que l1em convingut ell dlrne los bons temps del teatt'o Catabi, sens duoto pel' alIó de que fent-nos ja vells, nos stlmhlan millor las 1 ecol'dansaH do la joventut, .

Han deixat també bona recordansa dc ~a cal'l'era artística en lo teatl'o Catala, la Mal)¡, la Cuello, la Pala, Iu Ferrer y la Adelina Sala, pal'ticularment las tres ültimas que avuy encara s' hi dedican au las representacioni> rtue lS dOl"lan en lo ttlatro Novetats.

En lo desaparegut teatro del Bon Retir'o, hi bl'lllà, en no molt Ilarch veriodo, Enl'iqueta Echelllque, gental artista, que la mort nos al'rebatà en lo millor de sa vida y en la plenitut de sas bellas cualitat~,

Los autors catalans que probal'en d' imphntf11' la sal'>uela en nostre teatro, trobaren bOtlas intérpl'etes de sas concepcions en la Mateu, la Curriols, la Alemany y la Quintana, que fel'eo célebl'es Robif/son Petit, Las cent r1on~ella3) La festa del barri.) Log estudiants de Geroera, La /Ira de Sant Geni¡;, Los pesccLClors de Sont Pol, y mol tas altras obra,. d'aquest g-éntll'o, que ha,1 anat decayent a m(da que aquella!:! artistas han de:5apal'tg'lt,

Aquí dec\¡ terminar las bl'eui:! n(,tlCias que do las actrius catalaoas llOS ha !:!ig'Jt pos!';ible condensar en tan CUl't travall, mu~tra sullcient de las mol tas que hali contribllhit a gloritlcal' las pl'ol1uccion dl'amaticas del renaixement literari catalll.,

l,Iuall\UI"l"l Ileilil'O l'lIsado III" lI¡pjOI '

:l prubable quu avuy !iO liti dJl'ia de la m'lleixa manel'a l'inspirat JOlje .Ma/,rique; pel'que aixi~ avall­sallt, a'ansant, se veullell l'llaS cosa s que si un s' entr'ctenla en medital'las, en trulIl'ia uC1uccior.s quo fal'ian pal'lal' a las pedres .. Pero, vaja: ¿quí s' hi !ledica {¡ me­ditat' ni ú fer IIlo>ol1as on lo sigle del vap01', rIc la clcrtl'Ïeilnt, de la

dinamita, elc, etc, t Això de pcn;;a¡' el1l.:lI l'a rl'n y 0asi ::le.npre dona mnls ratos La grnt ò' avuy no vol fonda­rias. Es ja pl'OU ¡;{¡bia; prou arti~t'l. y so{¡rc tot prou adelal'tada y 110 nece!>sÏla n és que e~b~ I jo, di~tracció, a,vÍ\'ar los sentits .. , (pera no 'ls del cor, so enten) que aquest com més quid mellor •

Veg-i" 'li no la:; peni:ls 'lue pa¡)~an los pohre., "mrl'e~H '

SIMON \LSJNA y GI.,js,

ris de teatl'os, pera ferhi anal' a la gent; pel'que lo 'IU' ell!:! diuhen: «Ab obl'as !:!erias, 110 hi ha cap empresa

, que s' tri fussa rica. » Y ab aquestas t, orIns, qUI: la l'ea l litat sanciona, los escenaris vall assemblantse una t'o­

to¡:rralïa treta del \lal'ols de Mahoma, I-u poch temps, Ilegit'em IJUC ell Ull dels toall'o:;, ell

quo s' hi donau l'epre:¡entadons del ~éner'o llllugel', l:I'

hi havia estl'euat unD 01)1'0 do InH me1)ors, ll' arluesta. meTIa de rOpt l'tori. ab lo quo com es tic ~lIpOSal' nos fI:!

• l'('n vellll' desitjos du \'éurela, Comprarem donchs la" butllcas all> l'c\'enadol'!l, cus­

tum impre;;cin¡Jihl(' en los dias l'estius, si es qu(' a m0s de \'Pure la obra, ¡:e de~i'ja fenlil' la!:! pal'aulas quall declaman; y entl'urem uI teat,lo, que ah poca gent cn la pl'imcl'a pessa, ::l'ompli de gom à gom, al comeusarse la cacurejada prorlucciò,

EmpunyacJfI pel mestr'e la batuta y aixecat lo teló de boca, con ' on~{t " acto al) un CO('O r10 senyoras. Las veus anémicas; l'afinació deixant bastant qua desitjar, la Ilotl'a no s' entet:ia; pCl'O los trajos cran lr('ugers, "ole-

, yadors, plel's t/' llntiqiiela" y sal'l'ells (1' O)', Y 'I pú bllcb aplaudí ab totas ;:n8 1'ol',;as, , Acabat aquest, Iu baix, \le,.tit de moro, dona. una); fn'ans camada::; per' la escena, en la que su('co;;sivament hi ap treg'uereo lo te­nor, ab trajo de torero, la tiple, ba~taT)t desarrollada dc formilS, adornacla a la faysó do Jas poteutadas de la 1'M,1'.r1 1'I/jn y la f:nntl'l1lt. ah 1111 v(,RtH ¡\ In UHI\1Hir1 rlo Ir1'';

Lo TEATRO REGIONAL 7

damas de la cort de Carlos IV, comem;¡¡nl:se entl'o aque':!tos dlv()l'sOS I.H?I'Sonatje-", un dialech en llenguatje do casa cic occindad de Madl'úl, pel que 's vingué eu co­noixement, quo 'I tenor festeja.a a la dona del mOI'o; q 10 la [,rll l'oja, so deixava oh:seqlliar; que la contralt, (¡ue a pesar del ll'ajo d' eUI'opea, li el'a fllla, estava unamol'ada dd obselJuiadol' de la,seva mama pel' 10 ql1t3 itnpub;ar\a l'els ge'o;;, espiava ;,1 sou pal'e cadH volta 'lue la pal'el1a pal lava dels seu~ amor:-; ; .Y ab tot aix6, la tiple soml'eya, la noya s' ontl'istia,'l mOlo s' enfu­rismava y 'I públlCh r('ya, reya yaplaudia estl'epitoba­ment fins a fer alsar cinch y sis vegadfls lo tol6 de bo­ca en 10 que s hi veyan pintats los retrato;; de Lope y de Moratin, que ~ortoS'llDellt pet' olIs, enclosos dins dels }Jleclls de 18 cor'tina, llI) padlan presirlir l' entu:s:siasme del" inteligents e!'pect.adot's del f1 de sigle,

1'01 rep~tlntnos que la o1.>l'a que acabavulIl de veu l'e l'upl'esentR!'. ol'a (segons autrll'isats nlll'ers, de la prem "a) de las mello!'s d' aquesLa mona de rel1l'l'tori, gil'll­l'úm la vista en l'era y en la nOstra aturdida imaginació, sc 'liS apal'egué lo teatPo que tant y taut nos havia de­leyta t ou la pl'imel'enca aubada de la nostl'e joventut.

Situat en un ostl'etisslm cal'rel' de la ciutat vella, pe­lit ~om una escloful\etd. de nou, tenia també pintat en lo Ilintell del es ,enari 103 l'ctratos dels clas ... ichs autors del teatl'o autich, quals obras intercalada::; ab las dels inspirats poeta,.; dl'amàtichs del any xf'xantl1, l'opresen­tavan la inolvidable Paca Soler, ell Villahcl'mosa yon Garcia,

Alli també '1 públic\¡ aplaudia fréneticamont: paro 'ls seus picaments de mans, no cran pel' la exilJieló de t'ol'mas mili cubel'tas, pels ve'StuR l'is de gl ,. SSft, pel' la::! paraulas de doble sentit, per lI/ala¡¡ul'i[as y Pctenera8, !jue en aquell temps, ho haul'jan eregut l'epertol'i de ca­t'etl; aquell públich, menos adl"'\antat 'Iue '1 d' avuy, tenia la Ignocellta debi:itat de entu .. ~iasmarse ab lo l'eali~me de bOIl~ lle,y <lel Tanta [Jor (tieltto; ab la virlut de la htlrolnade la Cruz det rnall'irnonio; ab III ;,ubli.

mHflt de fenUmelltf:! do por DCI'echo ela oonquisl,a y de tantes y tan las obl'as, ropl'escntadas ab exe ll1plar maes­tria per aquell aplecl! d' artista~. tan vallQsos com mo­de¡,tos, a.b los que 'Is e~pectadol't; (satisfots,'de que 'ls hi hagues~in fet enlajrar l' esperlt ,a Illes elevadas regions) se ideutificavan, barrejant mp.s de dUfls vl)ltlls qual(tuc Jlàgl ima ordre SOl> entu!>::.iastas ph!amenfs de mans.

Lo I)I'OATés no podia haver ra~sllt 011 va, ya la socie­tat del fi dt: si¡rle, pera ferla amil' al teatl'0, li es preci~ veuro a las cari~taf:: trani:'for'madas 011 corneta s, y als actm's en ulla mena lla clou'ns que declRmsl1, cantan y 1.>allan .. Pel'O tot té lliS S!'UIiS compen·acion-; avuy 10&

&.utors d'aquest productiu género, tampocr. tenen per­que amohinal';,e en compondre la fau'll; ab tellÍr prou e ::giny para combinar g-Ias~as . ball .v llums de bengala, f::C (Is hi fa franeh l'argument, ¡¡Y lo qu' hem adelan lat ah treota anys!!

DOLORS MONCI!:RDA DE ~lAclA.

Qtn un .albltnt

~n lab nili> clara;, d' ebtlU contemplo 'Is etltels com 1.>lillan y llE'geb..o en ~oo teixit lo nom de qui 'Is dona vida, nom elel'o que sempre 'I d;u l' aucell fi b sas meloJÏ'ls; la mal' ab son rOlJch pantelg; lo vent ab sa veu aspl'iua y 'I COI' ereyent, quan ab.Ce sa pregaria al cel envia

\GN .\ "~LLl>AURA

LA BELLBSA VOMINAKT L .\ FORS .

1·: io.COI.'1 llitA ng " \LLM1TJANA

Lo TEA TRO REGIONAL

I\"OTA ARTÍSTIC\

, UN VETERANO DE L ANY VUIT

Assegut en lo Ilindal' 11' una. bh;sanUna pOl'la, l:lJ avi do vu,\ tanla anys fllJra 'ls tl'btos desll!Jgauys Je la vida: 's deseonorta tot e!<guarJallt Ull fossar,

No ploréu, l' humanitat. veu ell vos gl':>l'iosa hü,:toria¡ :;i ad mir'a 'I pOl'tal per l'art, en vos Ile pot con templar, veterallo, un llor Je ¡¡-l"ria '¡UC ab \'ostra sang rou regaL

:\-1." ()Or.OHS FITER Po 1l'\(,Ll~¡';,

'" >'Il--

A UN AUCELLt:T

l 'anta, ale~,n'e caderuCl'Il, enfila tendl'a carsó, tu que pohre prm;rnol'a n' ~IlCol'atjas lo meu COI',

Y es ben ccl't, aucolla mia, (¡ue disu'aus tu mOll dolor, y es bell cert flue com follia n'escolto ton cantar dols,

Jo que vbch y 'm desconol'to, jo que ploro pellas greus, m' acol1s010, Cadel'llera, omt los rcf!lets, leus,

Jo te tinch empre~onada. lo mon m' emp¡'csona ai. mi; tu ab ma' fcstas t aconsola>., per ml\ eSJleran ~a ' I cor viu ,

I 1, ItNA ND,\ S ORR!BA" ,

A LA VERGE DE MONTSERRAT

Es['osa dels cautars, bella mOl'eua, a la flui, contemplant de gracia plena, Jo Salomó din d' entl'e les filles de SlOn hel'moses CO'1, ro¡;;a entro Jes fio!'s més olol'oses un dia n'esculli.

Tu per ser' de IDa PatrJfl Ja Regina d('ixal'es lo bell ~ol do Pa¡esti.Ja ull felisf'[ssim jOl'n, Pe" SE'tl !lO pl'clIg'uOl'eS B:1.I'('ololla, y 'ls COt'S de tols sos fitis pro~ t pel' C01'Olla tjnguOl'o~ al entOl'n,

Tant l' aymal'es la tOI'I'a catalana l(lle no uvj¡'ar, tIa be dllsde la plana pujat'es al serl'at. Ara te n' has tornada r::!ontarye!:'a, més no per s6 has p ;rduda ta bullesa I~ejna de MOntserrat.

Desde 'I ll'ono gentil que la natul'a ab ~os gótichs pen,\ als en..eixlI. altura fi xeca en honor teu, ara veus vl'rdejal' les ellCOllL!'adebl veus les viles y pobles a ['ornades ,¡UC 't regala 'I bon Deu,

lJe tos llurs habitRuts ets adol'ada; tots cadll JOI'n al clarojat' l' aubada. aqui giran sos ulls: pCrl¡Ue tl cts de ses anime" l' aUl'ora y eLs, Mal'ia l' ostrl lla pl'oteetul'l\ quo 1.:1 salva dels escull.

Tot 1 ¡ any ab lo delit de l' alJ,YOI'all<iu, tu 'Is veus tl'escal', lo COI' plo do gauball :-. ;t I~am[ do ton P lluu: 110 'Is ::Iol (leixar los pobles y masies podcnt tastal' dcl Cel les alegries <Jubai\ tOll manll'lI Iclau,

La llulll de golul'ia uvil'u,u eu ta CUt'u, do tou !s,lml'iuro clII'jnyós de marr. Jol¡,ol's ilO van xuclant,

o digues Íl eixa ,'assa fet'vot'OSu ,¡uo, cneal'a quo mOl'ena n( els llu'molSa, he prou te ho va cantant.

\-lcntl'e:> l:rosa ta dol~a compauyhl himnes d'amor rossonall nit y dia en ten jardi f10rit, y al empunvUl' lo bacul del rOllliatjl; tot catal¡\, se 'n dú ta santa imatjf' gl'abaua r1in:-; son pit.

.\. l'evenl'p, es lo CI it Jo de'lpedida ah que deixa ta casa benettida; y be (¡U' '1 pot Ilensal'! com ta.nhú clel Emplr li' ets Sobll'una si 110 t veu en la tCl'l'.l catalana al Col t' ha de trobal'

\NTONl.\ UlL! y Gü¡,;I.,

Lo TEATRO R EG IONAL 9

L'iOT I Alnl~'J'lC ,I) ~

WRhNENT ,\ll.NYO?\ l\

....

-----------------------------------------------------

LAS OOS GERMANAS

UI'faIlS, jo las eonegul, u'Iea!' oran moll pctita~ la una so dOJa Dolol'::; y l' aHr'e 's deya CaiOilL1a. A certa eda t, la j.>I'imel'¡j, de l' aILrc, ja s distingiu en qu' el'a més virtuosa, més bona y carita' i va, l i agradava '1 trevallar, aixi eOlll vestir sClJiOilla; en cambi Casi Ida 11 UI';! ulla no.\ 11 pI'l8umida rlUO suguintllc tol;; los balls, las modas y las amiga8, sC gasla tots los seus bum; troball lso alla vora~ rblJdida, Compadescuua Dl)lol'S, do sa gel'ma.lla Casildu. li elltrl'¡!a 'ot lo se J dot pel'quo C<!s can bi de vida, y ell a 's talll:ú' en un convent du gm'mallas C¡u'mo1itas, DUI'ant Ull any no IOC sab qui na costum pOI'ta escI Ha, lo cel't es quo al hospital po eh deFprés fou l'ecu Ililla agollitzan t al moment ·n l; l'as:sos d'una hCf'ntanita.

AU MOTIU DEL !'HI~I~:1t TRRN Ql fi: ARitIV ,\. :. 1'1~;RA , iii':

I.A NOI ,\ lINJ::I I)g ;',)ARl'Olunr. \. I OUALAIIA

(; Veyéuf l'CI' alli Íl. 110\lw[ ja 's vuu l'umU1'<I , ¡::lm'a que ;a vd ::;i; aix! ho demostl'u lo seu brun<lent xiu lul', Ja 's veu SOll ¡'OSll'e que avansa majeduós UI ot ú Piera,

¿Vr'Hat quo (!uan os lluny sembla ulla l'UI'a

'lue eOl'l'a pel' tj¡'J.l'S\.l ó. sobro \'05tl'a') Donchs no 's rera, 110, 110: cs una n'ostl'a del progrés que liS alanta on gl'all manCl'a,

,Ja os aqui. jAluluya! L' alegl'ia (;onlúmpleu de la gent com puja y raixa ,v l' amich. lo par'cnl, tothom eneeixa. mal'Xèl ¿·entiuf uell1 .. na IliuI'evia .. ,

Feuli pas, picl'cnclt~; Yila l'rcuaua. j ¡Ja \:l. do Mnr(ol'c [I , fln::; a Igunladu. l !

',\' .

i'·.·~~~} .. '1 /.:\' , I ,

~~- -~

Q~ "-..• .: ,

¡\l'OI.ON1'\'OS'I'1 Ilt>: LI ..

T RES PENSAMENTS

Mentl'e::; un pensament teya

un ne bl'ouava al reals y en U.l test, propet ahont ¡;eya, Iln altre 'n vf'gi esclata!'.

nl..' .. 1:"'( \,

- ";.!

10 Lo TEA.TRO REGIONAL

L¡\¡'; I ¡':YNg« IS

La dona en lo teatro catala

H opiUJÓ equivucada l:.uposan al­guns ¡>1'ecopListas, que 'I tealro l.a d'esser l' esçola de las co~tums, en lo sentit de que ab las produc­cions escénkas las costílms ~e mi

Iloran Ó 's pervel'teixen, Lo teatl'o cs Ulla diver;,;ió, que per molt que impl'csiolli al espectador', aquest nc SUl't y als poclls momcnts d' Ila\'cl' caigut lo teló veu que lo !Jue ha ¡>l'esenciat no es mes quc una faula; y l' a\31'0 segueix ~clltllo à pesal' de que en lo rirama li IlaHen fet

veUl'e las perniciosas CON¡ccucr.eiHs de l' aval'icia y 'I gelüs no deixa de serho per mult que en la ü'agedia li hagin fet nota 'I!! fune~to,' resultats de la ¡:wlo~¡n, ü cn la comedia hagin escïtat l' 1111aritat del públich las ridi cule~as de la ma teixa passió, L 1Ioll1e que 's c,mverteÏ;\ ab Ull exemple fingit, es ral'a aois en lo mon,

Peró si 'I ü"!atro no es (11 aque~t concepte I escola ¡Je las costums, es y deu CS¡;el' lo reflcxso dc las cus­tums, es dir, [' escola histÓl'ica d'el las,

Pel' tal motiu es q"c l' escl'Íptol' busca l' exaetesl> d' úpoca y lloch en l' indumcnlaria, ell los l'ets y fius en los sentiments dels pcr:ion[ltjes; no en los scntiments Intims, que pquestos lI.ellel'allTlent no presentan dif('ren cias reOlarcablt:ls, sino en los gcnerall< <le l' época y poble en que l acció 's desenrotlla, L' amúl' de pare, las afeccions d'amistat, per l'xeml'le, del mateix modo se 'ns r('velan en l'antiguitat que en nOstres dias, Lo cas de la mare grcga que dona le arma al ~eu fill dientli que vagi {t la guerra y que si 110 'n tOl'na victol'Íós lo l'etorniu mOl't, los fets de '11 JOlln Blancn.s y de (;uzmàn saC'riflcant los seus filis ell ants de la patl'ia, eLt tan t 110

'ns demostran que l' amOl' patcl'llal en aquells tcmps se sentia difet'entment d' avuy, en quant llOS lo!:! relata l' historia. com heroismes, cs dil', com csccpcions, En cambi, 1\'ll1ells sentimellti:i que tenen gcnel'al esteriot'itat, com lo ~entiment guel'I'l'!', lo l'eligió>l, etc, presentan notabilissimas diferencias en l' histol'ia antiga, en l' Edat mitjana, ('n l'actualitat y en los divel'sos poules,

També l'escriptor e cénieh no~ presenta 'I Cal'aCIOr e1i;:¡tint de cada classe sOl'ial ell Ull mateix poble, y ri' ;~'llIc"t.:1 r'liyet'sitnl ,Ir ('~I';',,'II'I', IliS rl":1I11{L1il'lIS lli'

tl'euhell los efr.ctes més illlel'essants y més natm'als posant los en contacte en los seus at'guments,

A!(ue~tas son S'cuel'alita ts de que nillgú que escrigui pel' l'escena se 'n pot sustl'aure, l,crque en lo teatl'o, dona lla una I cció, s' hi ha de veure lo qne passa natu, l'alment, y r.o atenent a las anteriors indicacions, la natu l'a lilat dl'I;¡lPUI'cix,

A I dj¡' aixó. Ci> cia qU:J ueix{>m a¡a1'l aquells especta, eles que l'recbal lent ~e bHsan en lo ~obrenrttul'al, ju suposan t l' aeció en reg'ions ideals, ja valt:ntse de rro­ceòimenb. fr agichs ó de maquinaria escér.ica.

Los autol's catalans dcl l'enalxement del 1I0:stJ'e tea lI'u, no podian pre,cilldir d' aquestos e:,;tudis d' obser, var,ió y dOllaren oUl'as en las que se hi retlatava pel'fec­L ment lo caríwtet' (1eh filIs rie Cataluuya y entec ell!'. del de la duna catalalla,

Cumensa la l'enaixcllsa Ull lJO:;tl'll teatl'u l'egional, al ITJf,teix temps (¡U e eu lo f"ancós se pos81'en en voga 'liS ar¡.!unlellts fonamentats en donas COl'tesanas ó que mall­cavan à la fé cOll,rugal y ac¡uP,~tos al'g'umellt~ oran tra­duhitiS Ó bé imitat,; en I ) teatl'o lJaste la.

Apesal' dels éxits extl'aol'dillal'is I¡ue obteniall ell Fl'ansa :semblants Ilra.mas :r do le aceptació que 'ls hi t!f)\,an en castella, ')5 autol's catalans, que coneix!an ubduas literlltUl''l~ fOt'astul'a'l y I[UC en elias e~tudlavalJ los ]ll'ocediments pscúlJicl!s, ilO }Jl'eseutaren a las taulas cap Dama de la camelia/> ni cap Suplici el' !tna dona, (.Per' qu¡l~ Perque en nostras con.f\J'cas no lli ü'obavan lo tipo pel' a<luesta mena d' al'~uments Casos aislats podell ~erhi, pero afol'tu!i[ldament tan eseepcionals en nostre:; pol,let!! de montanya y de la costa y en las page~fas, allont allavors se lorali!!avan lo;: argumónts dr'amaticlls, que hauria semblat y sigut lxótich lo que fi' hagués exhHJit d' a,¡uella mena en l'escenari.

Aquesta circunstancia es molt laudable per' la dOlla catalana, y la fa objecte <le gl'an consideració,

Hepassinse aquellas I)l'ime~as produccions del nostt'e l'ellaixellt tea tro y obsel'vis ell elias los caracters de las donus; lI? senzilh'sa, l' amOl' a la familia y l' amOt' al lI'avall las distingeix.

Mes endllvant los auto!'s buscal'en nous !Juriwllts, volf!"ueren pl'psentar' tipos do donas ab tendencias als que 'ns exhiblan los e~criptorM forasters .Y tiugueren de rpr, en Ilòch dcl drama catala. 'I dramf1. en catalú, Tingueren de l'or'tar l' llCC Ó escénica a Uarcelona, a una populosa cIUtat ahont hi l'e~!l1a 'I cosmopolitisme de costums, ahont hi habitun lIUmel'Osas co'onias d' es­tr[lrlgers, que si certamen!. han donat importancia a la capital de CatalunYfl, no cs menos cert que han contl'i­bullit a que de la ciutat de!:laparrixessen en bona part las genuilJas costums catalallas, Aquí, en aquesta ba rl'eja d'usos, ahont se celebran soir¡}os y 's donau lun!,;s, y las spnyoras vesteixen a la (/('rniéro, y abunLlau los reljta!t1'ants, y 's pronuncian {oasts, y ,~ parl9 del ~pr)J't, y 's can tan l/odor, y es va al::! club:; y als meo. lin{/s, y 's l'an lrermese y túmbolas y 's uonllll cOl'l'idai> de tOl'OS, aqul vin¡,weren a bu:<carbi tipog de Jonas que pr g'uc~¡;en proporcional' cfccLeb escénichs Lle gust arran­ce~at,

Aixl;; y tot, las donas del modernlssim tf'alt'o catalí!. no Ul'rlban ¡¡Is extl'éms de la Gautier y la Nana, pel'lluc 'Is escriptOl's, ab molt bon c!'itel'i, han pensat que no Ol'an vel'o:<slmils enLt'e nosaltres 9quells tipos que do la vida de Paris han tret en Dumas .v 'n Zola.

No: la d,'na tlpica de no~tre pais, pot pre~ent{tl'sela on las tnulus desgl'aciada v¡clima si 's vol, }Jero may dcscaradament perduda, do sentiments pOI'versos, Si una que altl'a sc 'n troha y un dl'amatlch vol portarIa a las taulas com a fet hi:<lúricll, no sera aquesta la dona catalana, sino que 'era una dona catalana, t:lsCerCiollal, 'lI'e per lo mateix no pot constituir tipo de 1l0stl'aS clas­ses socials, com ho constitueix .,n altres paisos,

Algunas protagonistas dels drama" catalans, tenen lo l'ar'!Í.ctel' enérgich, d' eneq;ia val'onil, y aquestas efeeU vamont son tJgul'as pl'opins rlr la lepra, No l'a 11 a qlli v{'I1

L-________________ • ________________________________________________________________________________________ ---------

Lo TEATR0 REGIONAL 11

esp1icQl' lo fOllamellt d'aquest car3clel' rle la dona I~ala­lana, (lient que prové de la situaciú en f¡Ue fa l'ny::; y fins sigles s' han trouat nostl'as call areas dural.t las guerras de successió, de l' independencia .Y fllJl; elu las intestinas que de"gl"H.:iudalllen1, s ll3n anat suc('ehinl ell Catalunya, supo~a(Jt, que uixls s' ha encal'nat en las II1las d' aque~ta regió l' elJergia que 'Is homes han llegut nemosll'ul' lleJ'ent;anl lo:! ~eus drets ~' las ~e"a s hisenda~,

Tal vegarJa ,;¡ sera aquest lo motiu de l'esmentada particularitat, pel'ó debérn fer una observació que parla també molL en fa\'ol' de las donas de la nostra terra Generalmf'nt cn tots temps y en tot~ los punt~, las óuerras conlílJ uas han pOl'tat la desmora Jj:;ació, y si en las catalana" l!ls calamitats de las guerras ell 1I0ch de desmoralis91'Jas Jas hi han donat energia, proba aixó la natural bona indolo de las fl\las ele nostra tel'la, per més quo jUlltontse aquesta qu:.l.litat ab lo earacter del nosh'e lIef'guatje, a ne 'ls rOl'asters elIas so 'ls hi l'e­pl'e<;ontin adustas, Y JlnK lo pareixe!' adustas no se 'I s hi té de pendl'e a mal, si 's !'epdra. que ho tenen com ci. arma defensiva y no com ofensiva; que si fossE'n adus tas en absolut, no seria com (:;s on pila!:' un distintiu l' hospitalitat.

Tn!>eguint donchs aqulllls naturals pl'eceptes, aquel1af> l'eglas que s' acudeixfln a tots los que 's cledican al ..:ultiu de la litet'atul'a dramatica, 'ls autors clltalans del nOlStre modern teatro han degut pinlal' a la clona cRta­lana, ~Ctl/'llla, tl'avallad0ra, aymant de la seva famíliA, compassiva, e 11 (lI'g-i ca , perque aquestas son las quulitats '111e las adoman y que en cO!ljunt la,,; prC'sentan com ¡\,

lipo distint de la clona elel~ dumes païssos y de las altr'es l'omarcas,

CONRAT ROURl>,

Fo'! LO TE Lr'èFONO

L' ARREPENTIMENT

\VI.\ ul'l'ibat lo <10CtOI', pns;.¡avn, corn (le cus lum la Yisita pel' la ~ala de "Jesus)), pel'u al al'rivar al llit númCl'o 13, son l'ostl'u carn bià el' a~pcclC' d'un:> manera notable, Et'a '¡lle veya li la mort corn li "l'l'eb'1!uY:l un~ víctima me~.

S' acosta al llit, pulsa a la rnalRlla, y deslll'cS de llen Sat'l1l1 ""~pll' ,'n, illll'0I'I','!'lih\¡" Ilir1¡\. la 'l'c('plf~ al 1'1'(("-

Ucant, va fel' posal' Jas tablilla do Vi-HJ' (Vüitich Ex­trcmunci(¡), Y SUI'U apl'es~ul'adament. de 1/:1 sala, com ¡;i temé,,; que' I .. pf'activants s' ar!oneslSin de sa turuaeió.

Y en ver'Hat q'le SI logrú oeultarho als practicant:;, 110 ho conO:l'guí pO<' la publ'e Hoseta, la ma;alta del uú­mero 15 que comprelJent la ~ignjj1cacló d'aquell i:ospit' va tOl'II31'se encara rres palida que lo que d' ordíllal'ia­ment ho estava,

La pobl'e Roseta acubava de dllspel'tal' do SUll llal'ch .·omni y flns allavol's no s' havia fet cal'recli de la !t'is­ta realitnt ell qu' es trobava,

Mil pensalnents a cual mes crudcl li yingueren à Iu memori 'I, AIIUYOI'S Vl'gt'l eo sa imaginació a las innume· rabie;; yictim;¡s l¡Ue bavia al'l astrat al abim del vici al­santse amena!:;~adol'as contra ella y s~JlJalantla com l' autora de sa perdició,

vep:é a son JlOl l'fi aymant, bOJg~de dolol', des.espeNt, al'ral:ltrarse ab la cadena del pl'l'siri y acusantla com lostigado!'U ,'hol l'rim quo hlwía comés ...

V,.lpuó plol'f\l' y no Jlogué puig que JlIIS per xó I.i faI tavan for"as Anà pel' invocar lo sant nom ,le la ~e"n mare, y la "eu se li nua a la gola.

-¡Oli dolcissim Jesús, lIjudau.l,e!-¡Verge 8antissJlna, intercediu pel' mi!-y caygué en son llit abatuda y do manant forsas ú neu pel'quo la tl'agués d'aquell tl'all llit ta n horrorós .

Enc,\]' no havia acaba' d'invocar aquets dolsos llom , cuant acompanyat d' uua hCfmana enlra ell la sala Ull

sacel'dol d'aspecte venel'ablll, que au pas grave y ma­gestuó;; se dirig'[ çn vers al llit (lU' ocup;,va la malalta,

-1tosela, Roseta, l'xclama la dolça veu (le la ¡¡erma­na A(jui lli ha un sllcertlot que ve a visitada. CI'eguim; si ' " reconcilia al¡ Deu, li tOl'nara la salut de.l' anima y tal vegada la del cos, al mateix temps que :sa conciell­cia se tornara a tranquilisal'.

- ¡Ay, herlllana, que desgl"leiada soch!- eselama la Roseta. Jo he sigut una mala filla, Ul,a (lona malvada; tan, que dupto que hi hagi perCló pera mi;

-¡ Deu es gl'all y miser'icordiós, objectit '1 sace1'dot. L' hel'lnan(~ deixa quo la Roseta OIJl'is son cor al re­

pl'esen~ant de Deu y se 'n ana a pregnr a l'altar que hi havia al cap de la sala.

Pocll despl'és de mitjA. hora 10 ¡¡acCI'dot so retirava cap baix y pensatiu, sens duple per las hal'I ipi1ants con­fessions cl' al1uella desgl'acia(la

, Al el1l1ema cuant la eampana del 1I0spital donava l'

l'lllima ba tallada de \' Angellls, la Itúseta cntl'ego "a son anima al Criador. La mort la sorpl'cngul' en 1.1 poética salulal'Íü ¡\, Mal'ia,

Ta 1 s miracles fa li bl'a\' l' urre}1C1/ tillwní.

FRANCISC \ A RQUI:; e LA ph'.

10 ',11' JI,I.I.\S :-n: IH111EN LT:\'i\ 1\IOi\,\n,\

12 Lo TEATRO REGIONAL

PENSA~ENTS

La 1.10110. e~ com l' ayp:ua: pl'~n lo color' de Iu que te al '~o ~ tat.

J. VEROL ,

-(,;.-

::;i la dona 's COI­l'etji,, dels u6l'ecte,; que l' homp, li atri-12 lleix , perueri 'l ab ell:; tots son encants,

FRl':I 'IlHrr:H So : EIi

-"'" La uona semp¡'c,'

,"upcrio[' al home; tallt eu lo ue com ell lo mal. Ella a!'riba {¡ ser, segons lo cu mi qu' empren, augel ó dimoni.

F. MATHl!;l,

Jesús al fel'oie home VP l'enullci:J!' el amor de la doulI ; sí l' hagués sentit potser hauria deixat ue ser Deu,

.\ "UEL GUIMF.R,í,

CI f.!eh 4ue, en geuel'al. 10:; llomes, y, ~Oul'() tot 1:1 ~ uona~, quedàn u;és ngrait:; als l'avors que fan quo al~ l'avol's quo l'eben.

Ser objecto (l'ull ft. \'01' ublil}u li la gratitut,

JOAqt:!M MARIA BARTRll'i .\,

La dona es l' únich idol I¡ue poòém adorar seu:;e COli' [¡'ariar la Iley lIatura!.

/\ rEL¡';S MESTR¡¡S.

Mal'e, tllla. eSjJot>a, germaua 6 l'asta arr>iga, la dUlia es qui sembl a de flors l' a¡¡prós el m èe l' cxistencia hu mana.

ANTONI CARETA 'l' \,11),\1.,

"...

.\ 1Il0l' Y cel SOli ::inónim8: {lJ)gel y òOlla talIlbé.

MAIWI\L H. :UO'l' Y SERRA.

Fm" la òvua més outu::,siasta per la Iliucetat::>e deÍ\ .t e::>oJIavisal' pel' la moda.

La òopa ueul'w. :'Cl' uc::>tl'a preucupació cOlli:>tanf, jlCI"

'{Uel ell sa VIrtut, ell sa pure~a, en sa educació estriua la felicitat dels [lohle~,

\'\"10;\ FELlI \ CUI'IN .\,

Los que volen igualar\'o~ al home son los vost. es més mOI'tal::> enemichs. Lli. vos­tra missió no es dominar lo mon sillo inlluir en l' home.

V. ALMIRALL.

Una d(}fJa tona eS Ull

trc::>ol' ¡nal reciaule.

JI.oEUS Pt:JOL.

La dOlia com fi. mal'c e" la fidel ~uardado\'a .v fel m s lstén del honol' de la f'all,illU.

PILAR PAH¡';R,\,

L \Ja ¡juna «de moda " li> uua dona e¡;clam lJor ~a plopia yoluntlJ.t.

DOLORS , \ MA'I .

::;e fa J{.é~ digna de 111 cOlona de glú­I ili la dona mare que la dora l'eligiosa,

1.0 J.liljul' eú,ticl! pCI' Ull murit lIltJuel J

es lo e:>t3l' UOlt au uno. e~po~a a la que re!> li pugui til 'ar en cara y (jue ~igui tall prudenta com vi¡'tuosa,

Lu :;01 uoua viòa a las plantas. Ioo.s :í.lIimas ~cn:>c l' amol' no viultell,

-v

Lo vel'dadcl' amOl' sols exi:>tcix CIl la J'amili<1.

Lo demés es una malaltia ucls llei ' vi::>,

( O¡';CEI', · \,j PARPII,

La dorlU I.lX()I'c.Jix gl'all illt\Utlllcia tUl

la sodetaf; ('uant mé~ ilustl'ou a la do­na, mc~ instJ'uhil sera l' 1I0me.

La doua .~::> lo ;e\' meu)'::> fet !JOl' la lIuyta y 'I 'IUC ha tle lLuyta¡' n.és ,'li la v,ua.

Lo. dOlia os ab 'l'ecuel'lcia joguina del l!Oll C'; mes jay del home que arriba a SOl'

joguinn d' IIna donn! E\IILI \ 111': .\ PLi . .

La òona sol!> yiu cuall t :.ufl'oix; per aque~tl\ l'ahó totas deuriau comem,;I!' a contar sa cxistencia nesde '1 dia que comensan a es­timar,

Dt:LFl;\.\ AURls:LIA,

10 TRA TRO HEOlONA1 13

LA DONA CATALANA

N aquest impollant assumpto ningú menos apte que jo po­dria en~aITegal'~eli fel' lo re­tI'ato de la dona catalana.

Criat fora del pfli.~.y casaL ab u na maclr'denya ~cóm volen que jo tracti de la dona catalana, que pel a mf es il1tractable1

l no Pl'enguin pas aque:;ta pal'aula en mal f<e!1tit, puig la uso sols com sinònima de inabordable, que no sé pas si es prou ea,.;ti:;sl\,

La primera vegada que vaig tornar A C'italunya de hont faltava feya molt temps, era jo un jovenet de vinliun allys y pOl'tava ulla pila de visitas do mas ger­manas pera llurs amig-a':l.

Estl'l\n'yat do que en Iloch m'oferissin la casa, 00

\'aig poguer 'meno:; de ferho present, al¡ tota la fran­q'J' sa ci' un castella-quina llengua el'a Ilavoras la meva-a la:; duas jO\'è::; de la casa en que '''''' trubdva ,Ie vbita. y una d'elias, 1>1. més gran me respongué:

-No so 'n estranyi: ¡¡qui no e:; costt'1m orèrir la casa {l un jovo quan hi ha noyas en ella.

Mós tart he anat tenint amicl.s y 'n conto mé~ de una dotzena de molt futims que son <!a~wts. A cap li conoell la dona. Y os 'Iue aqllf a Catalunya se neces:!i­tan totas las herbetas de la nit de San Joan pera entrar l'li lo interior do una familia.

l''ins dificultats ho trobat pern. tractal ah alguna inti­mitat li. las meva s propi as pareu ta:;, per'lue tenon por ,lel dir de la g .. nt Y aixó quo soch lIetj, petit y vell ~ menos que no vulguin rel1l'em precisament perque tlneh totas y cada una ut\ a'luestas tres qualitats

Clare" que al parlar aixis no 'm l'efel'eixo a la dona aristocrbtica, quins costums son los mateixos per tot nrreu, sino a ia Je la claRse mitja, tan t"actablo a Ma drid, per exemple, y tan inaccessible aqui.

De aquesta denera 110 couech sols l'HI qU'Jlitats fi si­('as; las morals las hi sabrà 'I marit ... si es que ur; marit pugui may arribar a cutlefxe las qualitats de la "'eva dona.

Més aviat alta que baix'l, de fOI'mas desarl'olladas color sa, 'Iuan no se '1lIensa fi. pel'ure li. fvrsa de eufa: \'Inarsel, vistosa y agradable, la dona de la nostra e:as¡'o m;tjtt on gellel'al vesteix ao ~cl1zillés y elegancia ,v la roba fi escau bé,

Diuhen que es cflsolana y feyuora; pel'ó los passetjs. los teatros y las ig:esias son sell' pre plens de gom ft ¡.tom, y no son pas las douas las que s'Iii troban en minoria.

La dona catalana es molt esquol'pa. Que no li vagin pas ab c:lmandul!i', per(l"e rO::lpondf'1l ab un rebuf.

No sé pas hOllt he llegit (tue la dona no oblida may los fJtr'eviments que un hom ~c pren ab ella, peró que 'Is perdona sempre.

Això no s'es pas oscrit pera la dona ca talana. Aques­ta ni ohlida ni perdona may lo!! a.treviment'! (le Ilerta, mena

Que' a. Catalunya no 's \'euhen pn'! tants matrimonis desunits com en altras provincias de E"lpanya, es una veritat. Ara sl aixó depèn dd la virtut df\ la dona ó df\ la paciencia del home, (, vice versa, no seré pas jo qui ho digui

Molt pot contrib'Jirhi l' aislament en que la aona catalHna. viu de tnt tracte que no IIfa 10 del seu marit, per alió que diuhl:ll1: qui eVita la ocuió, evita 'I perill.

Que te fama de ser de cOl!tuml! severs, poch I\ll1lga de dopar escandol, molt recatada y t onetlta, es cosa que no 's pot pas Ilbgar¡ mes jo que no l' he tractada gaire, un pueh pM assegurar "I Ilque~ta fama el'l ben meres-

cuda. Lo mé"l (Iue podró fet', en obsequi de ella, es pen­~ar' quo realment es tal com diuhen.

No 's pot dir que Ull Ilauall el:! bO fins que se 'I posa a. proba y no hi ha ningú que vulgui fe,· aque~ta proba af, la sem dona .

De la dl'na del 0amp ja fn puch uir alguna cosa més, pel'que la tinch més tractada. F~ynera com ella s lla, s' alsa abans del auba y no

l'eposa un mo:nent fins que :;e n' ontorna al llit, no g'aire ta, t. Estalviadora fi,IS li. la avarícia, abans no g-asta un quart') se 'l mira y l'emira VIOt vegadlfs, y ,ooltas vol tas ... ~e '1 torna li. ficar A la butxaca Pèrque es lo que ella diu: I hom" ha de gu;,nyar lo!; diners y lo oIona 'Is ha rI' estalviar. perque no es cosa de treure al sol més d" lo que hi ha a l'ombra, ni de estirar lo bros més de lo qUA permet la maniga, 6 de allargar la cama més ric lo que dona de si 'I Ilensol; que ningú sab lo (1'13 pot suc~ehir y que sempre es bo tenir un reconet pera la vellesa , Sab set' mestres!\a cie casa seva y ge­ntralmente es ella 1'\ que'l1 porta l' goIJern i.lterior. i,'a anar molt dretas a las f1Ilas y, si alguna flaca IÓ, es pera los filis, sobre tot pera 'I gran, que es lo qui ha fie perpetuar la ca"a. A a(!uest li té casi be tan do res­pecte com al ~eu marit.

Devola sellse hipocresia, li agl'ada anar A missa cada LliR, si pot, y a rosari lo ... dlils de f,'sta a la tarde, pero no es gayre am¡~a de obl'lr la bossa als capellans. Sé­l'ia ab tots los hornens que no sian lo seu mari~, té mofta sem'ola'lsa ab lo tipo cfà~sich de la matrona ro­mana. Ni de Cadrin;l ni de casada esta may pera can­SOllS ni romaflSOS. La seva a'presa ab 10'S home, s esta tfpic ,.ment express .. da en aque:lta cOl'ranur.. de la no~tra terra:

La, vaill' veul e a la finestra 'lue estava rontant los plat!); li vaig dir cara Je rosa, .,. el la a fi ,i, morros (lo gat.

Aquets son los ,"'nichs datoi'\ fJue puch don'lI' de III. dona cntalana.

CELS Go~t1s.

TIPO CATALA

Una pubitla.

l t Lu 'l'EA'1'HU H.ElllUNAL

A LA VERGE

,Jo cel'co la bonansa (1intl'e vostl'e el'mitn.lgo, ¡Oh re,vna de mos somnis gentils y falaguer's, qu' es lt'ist elel mon sentirne lus tl'ampols ¡jo [ ' ol'atgf'! fugint de ~a tempesta contemplo vost.l'e Imatg(' ¡([nan ondol~in ma ren~a, trcsfH' de vida .v pl('I',:!

A vostra bella sombra jo hi tl'obo la ventul(I que en va lo mortal cepea dintl'e la Ilumanilnl; Vos allunyau mas penal:! y ab ella.., l' nmar,l\uI'tl, puig sou la pau iomensa, la font d"o ia c\ohul'a r.nsemps ~ont,o en .1101\ anima lo Vf)~tl'e amor sagral .

.To vincli a visitnrvos ft (lalt el' ci.a ('lllglel'a 'IU' en lo rnscr (Iel tomple batcg-a lo meu pit: ('tel'na, engelosida s' hi vell In. primavpra elel pensament qu 'es dilxa ¡:[ue bella.v cncisf'l'a! .y haix dosser (le gloria reposa mon esprit ..

Que 'n sel'van de bellesas; aqui tot e11amol'a, pel' xó en vo:;tra capella jo husco lo oonhol t ab l' ansia que desitja lo pit l'infant que plol'a, ab lo desitj ([UO 's cel'~a minvar' 1'1s mals IÍ l' hora y ab l' ansia ab que apetona la mare 'Is fills del COI',

Voldria. ma cnseta al cim d'eixa ser'I'lIda rugint dels egoi:smes do Iluvtes y ambiciold;, vol tada de flOI'8 bella>; per feusp.1I lI':ly ramada, quals flors ostentant pel'la::; del plor de la rosada, hrillejan com las alas dels joves papellons.

¡Cantau! Cantau poetas lo dols ¡¡om de Mal ia, pulsau divina" arpas, hermosos angelets, I[Ue 'Is COI'S ¡j' amol' s'encenen al nom òo VOI'p;e Pia .y al temple ja s' enlayra celbtica al'monia llU' os 001'0 (1f' Iloansa:; (Iels lon(II'CS flucellel.s.

fOlLI

-Pastol'C'ta: de qui :;011

aqu():st.,s blancas ovello.s~ -Mevas "on, lo Ilonyatel', mevas son las ovelletas. -Por fel'me passar 111. 6('1.

sah l'i au \lna fOl1tf't.a? -Agafóu a(IUeix tonent quo '1 teniu a la ma e:;querra, lIna font hi tlobaréu hont se hi abeuran las Plerlas, -No se si cl'eul'ehos Ò no que pots6 'm burléu, donzella, -Jo de vos no 'm budo pas que ni 'n sé ni tn vi IIch de menn, -Si me la ensenyesseu vos no m' expo~al ia a p6rdrem, -Los ho lles per fer carni no nece::.sithn don7.ellas, -Mes la'\ necesiSita 'I COI' que d'amor condx las penas, Si las mevas \'ols guarit' me feras content de vel'o.s. -Po.sséu per casa dema, 111 veuré u la mare meva, si la meva nlare ho vol lo que es jo no hi pose treva!; que lli tu m'estima!! tant, ,lo mes y de mcs enreral

MARIA DE HÉLL-l.LOCII.

Fa,\NClSCA H. I>E AYNI~:.

Lo que 111 >~ llOS es '!avisa,

•

..

Breus observacions dirig:idas a las noyas ~olteras

ARISSIM .\S, hermosas, discrelas y, so­br'etot, benóvolas oyents, r¡uo 110 he..: tl'a-passat encara lo rlilltell del edi­fici, do CHutivadol' aspecte, anomo­nat: IIIntrimoni Pel-donoumo, ten ell'es cúlometas, l' atrevimont de r¡uo 110no mustra al ompenrlf'o la ta"crL r¡uc m' ho imposat; perdoneume si, deixantme pOl'lar' rlcl amor y at1mi -1'3ció que lotus ,'osaltre!<l m' inspi­!'I;U, apareixo li. vostl'es ulls indi:icret

Ò impl'udent., tal volta; o:; la pl'imer" vegada r¡ue 'm dirigeixo direet.ament lt. vo:saltrl)s y aixó fal'à r¡uo, poch destl'e, potser, en parlal' devant d'un públic\) (1 a rlues-ta naturalesa, 'm ruhorits. y corneli alguna inconve­niencia que no dUf!to ¡oh, amables nonas! me dispen­saréu, atesa la meVf .. inexperiencia en cuestions com la Ilue va a mole<otfll' la vo:;tl'a ,,-tenció ..

Oh, no tinguéu por, fl'escas ponccllas, no arruguéu lo vostl'e front puríssim: seró bl'flu: sé molt bé que vo­!'altre~ no veOlU obligadas a escJlLarme y Jo 'm guar­t1al'ú prull de abusar de vostra paeiencia_ ¡Soli> 'us demano ab tota humiltat cineh minuts d'atenció, a(lo­rable8 cl'iaturai'!!

\ entro reso!tament en mate!'ia, L'objecte Tlrimordial d'aquesta pel' ornció, no es al­

tre que '1 de fer'hos, (repeteixo que 'm pert10néu l' atre­Viment), alguna::; pelÏt'!s ob~ervucio118 !'rspecte de la l1nea de conducta ¡¡UO veniu obscpvant cle::;c1e '1 puut en r¡ue 'us vesteixen de llal'ch, filiS al moment!¡ue Jogreu pescar un marit, ::.i es que enCara queda algun aS]Jil'ant a aquesta pla~sa Amn,bil¡"::;ima~ oyents: Segóns Ja osta­(H~t.ica publicada no fa gayre, 's contan actualment ú Espanya ,t07 777 soltel'n.:;, 08 IÍ. dir: cuatre centas ml! y pico d' individuas del ~exo clébíl du las r¡ue no han po­gut ó no han volgut, ó no 'ls Iran deixat entrar en lo gremi matrimonial.

Aquesta xlfm segurament que a vosaltl'ds 'us semhla­rú per demés excessiva; al ~ as que IÍ. mi y a la m ljor\a dels r¡ue formóm en las fllas del "exo lleig (lo qual no es vel'itat pl:'rque entre '1>1 hOIIlOS, moclestia apart, tam­bé n' hi ha algun de guapet, y això de cap manera. ho (Beh per mi) de segur que 'ns semblal-a molt l'edulli<la la tal eSl!ldislica: per la meva part cOlJfes::;o que estava en la ll'eencia de que à Espanya era major lo número (le las iiolteras, ab perdó de las que m' e::;ooltn,n_ Apa bé f,sabéu r¡ui 'n tó la culpa de que no hi hagi més afiCIÓ IÍ. fer viat jets ¡\ la cÚl'ÍaL. Vo¡,m!tres y ningú més que vosaltres, poncelletas de quinzc anys ell amunt, jt dis­penseu la mnnera de senyalar, Poseu vos la rua a: pit, y fredament examinóu un per un los vostres actes du­¡'ant lo festeig, y lo~ paper::, que ouliguéu lt. repl'oscntar al r.andldat 'lue ::;' ha,empenyat (si 's vol pot subratllal'­se aquesta paraula, donanlli '1 siguiflcat que 's vulga) que s' ha eml'enyat en ~uan) al' las eleccion::; del vostre cor, ¡Si fa e::;garrifal' lo que feu patir al pobl'e xicot! Are angunias, are dupte:;, are celo:;, després reu} s. més tart plor:;, al cap de un rMo, :;i tant convé, algun qu" altre dtlsmay y aixls succe::;sivament aneu agotant tots lo!! recurlJOS dE' que dlllposeu, dtlt!de las caricias més empalap:osal!, fins a la \llé~ abrumadora basca, que n' hi ha per atontir al home més despatxat. Tot aixó deixant apart lo rengló de las sogras, que no vull tocar (al rengló, no 6. lai sogras) per falta de temps, ¡Si avuy

dia lo qui te la suficient abnegació per tleeil1irse li pen­dre mulle!', "egons s'acostuma li clil' , mereixeria un monument, _ ó c10~ !

Convensuts com estóm tots del malestar r¡'le regna entl'e 'osaltres, las solteras, perque 'us costa. molt pes­eal' un marit" pel' roode~t que sigui, y donada, pp.r altre part l' egC rWla r¡ue s' obscl'va ellt.re 'I género masculí, jo, encara que ni modestament, m' atl'avelXO fi cridal' la vo~tl'e atenció, oh, tendres donzellas, sobre las se­güpnts observaf'ions (IU.), srns ànim de ferir lo vostre amor pl'opi, t.incll l' honor de prosentarvos:-Tota noya ' Iue 's decirleixi a agafar promós, ho fa!'a ab bon n, es à (lir, aL lo ferm pl'opósit cic casars; si va no mós que per passar temps, coquetejant ab un y au l' altl'e, a més de que li pot ras~ar alguna desgracia, segurament que 's r¡uedar:\ prr vlJstil' sant.s Pl'ocureu ser sobretot formals, sen~e ser ri¡jiculas .y morlestas sense ser hip(¡critaf:: mireu sempl'e 'I matrimoni (!om un co~a molt seria y li aque:>t n, estudieu molt lo ¡.reni ó inclinacions del r¡uc ha <1e ser lo vostre marit: si no congenteu no 'us hi uniu de cap manera, pensou qu' es una trista gracia que pel' tenil' un dia Ja satisfacció de dir «ja soch casa­ca» s' hagi de passIu' lota una vida rlo pelJas y sufri­ments .. , êCollt.inuhf)L. No; veig que 'ls méu:; pohres concells no ::-:e 'u .. assentfln gayl'e bó y no voldria inr1isposarme ab <?ap de vo­saltees; ¡Déu me'n guart! Ab aixó no can,o més Prou heu fet supol'tantrne fins ar¡ui. Polsel' un altre dia, ab més calma torl'nar(\m a tocar ar¡ut::sla tecia -Ilo rlit,

.rw:rr A I.1WC

\TOVETAT ECllr~STRE

Clowns fnmellas,

16 Lo 'l'E\'I'HO REGIONAL

lT~ .\ BELLES \

T ' HO PREGO

Cuan vf'jis Ja lluna que ab son raij de plata fa llum a la serra al10nt tens ta moraòo, mirala; l' ho prf'go, mon cor l' ho demana quo 'n ella se tl'obln III~ noHr(>s mirarIa;.,

nUI'J:'IA J)EI.G\J)O,

GUSPIRAS

Las Ilngrimas dels quinzf' ;lII,Y~

Son gota'" Ò' n'ygua florida,

Com me~ sovintet se banya li

Mpc; ~r mps los ulls np trillen

Espinas son las del trenta

..dtl{f.:;j'fb.ef Qu' en(lolen las pobl'ps lIina~

Ab un dol qUf' ma)' se trabuf>TI

Per mes que 'is duri la VirlA,

Mes ¡ay Deu! las dels quaranta

Creman lo cor, Ilon matzinu .. , Ulls cansats mh'ém Al cel,

Qlle lA tel'rl\. (1\ massa trista.

\leToRIA PENYA OF: AMER,

¿PER QUÉ ESCRICH EN CATALA1

":; ,)ti E~cl'ich en catalú per vari,¡ motius, , tot:s ell;; pr'ou poder'osos

ï Pr'imer: rerque e:s ma llengua y aixís donchs l'el' dlgllitat dech u,ar'I~, Segoll: pel' convellielJCÏa, ja que :sols en la llen­gua malel'l,a ~e pot expressa'r ab silJce­

~"/~~\H.;í_ l'ital .y nlltul'alitat lo que 'i COI' ~ent y la im3g'lnac,{¡ cr'ca

Pel' més r¡ ue a nosal tres no I ns Lo serlibli, tot pr'odllcl,e verament personnl ó propi, ;;e l'e::-entíl'a ,le falta de natura­

Ii""~~"-·í •• lital, ,'i ho eXPI'e:sém en difer'ellta llengua I dp la que ho hem conrflhut, sel'a com

Ul19 traducd6 y las traduccion~ per hen felas que sian may arri ban al ori¡{j· nal Rr.cordo que CUIlIl allav:. al colegi, nos c~rril.tll\m val'ias l'migas en llellgLl!l c3stell!llll\; don :ns conlos:;o l:ue 10H tOl'·

'mes y conslr'ucdons vcrament caste·

~l.].I .. m.L."

llans me ,cmblav.Jn, (y mas arroigl1s me cOlIl'es'¡,j('cn 10 propi), mot~ d'artifici. cJue l'e;; 1I0~ dl'yall al cor, en rami i al· guna, alalana¡la que cic tant en tant, nos escapava el'l1 en lo r¡ue trobavam me~ sabor. y era pel'que ali [ !'l'Iii ve,ya t,.a~puar I allÏllIa ,.etr·ulnr.t la naturl1-lesa IlItima do la qu' es('rilJ[ll.

Tel'cel': escr'ich taml.té en catala com a )ll'otesta de las iml'0~ici6lls que ~u· fl'elx ma patr'ia C~talunya de part de la que cJlurla. f'S::;Cl' ~a goerlll. na, no "a madrastrA,

\ NTONI A ESCL¡\SSAr\f"

TARGETA

A]). NAHCTf.i M()LLEHA FH B1A'\!I.;GTA

"'i\rmnl' Ah a'lHf' ~IA' IlplI'A- lo l,om rll' '" ('n,'ref. li" B¡,rcC¡',\l11

MONTRF.RR¡\'J' (:RA! I

UEHonLTFlCI f

LO 25

OR DDI al

KATAI,f \1l1.ria, Teresa, Rosa,

VICTORINA GIR\!'I '

~--------------------------------~ Bnr~plo\lP-ID'\P, AI~lnll y Olt~~1 Ml1nt~Ml', lO,