Balanç dels desastres naturals

del 2009 i 2010

Timur Izmàilov Rashídovich

Definicions • EM-DAT: des del 1988, amb l’ajuda de la United States Agency for International

Development’s Office of Foreign Disaster Assistance (USAID/OFDA), la CRED (Centre for Research on the Epidemiology of Disaster) ha creat l’EM-DAT, una base de dades mundial de tots els desastres naturals. Es base en l’informació que li proporcionen les agències de l’UN, diferents ONGés, companyies asseguradores, recerques d’instituts i agències de premsa.

• DISNO: número únic de vuit dígits, cuatre per l’any i cuatre pel número del desastres, que defineix cada desastres.

• Grups i subgrups de desastres naturals: Els grups genèrics dels desastres naturals són dos: naturals i tecnlògics. Els subgrups de desastres naturals són cinc: geofísics, meteorològics, hidrològics, climatològics i biològics.

• Morts: número de persones declarades mortes i número de persones declarades desapareguts o donats per morts.

• Ferits: número de persones amb ferides físiques, traumes o malalties que necessiten atenció mèdica urgent com a resultat directe del desastres.

• Persones sense llar: número de persones que necessiten refugi immediat.

• Afectats: número de persones que necessiten ajuda immediata durant el període d’emergència (persones discapacitades o evacuades)

• Total dels afectats: suma dels ferits, persones sense llar i afectats.

• Victimes: suma dels morts i del total dels afectats.

• Danys estimats: número global que representa els danys causats pel desastres. Es dona en dòl·lars americans.

Classificació dels desastres naturals

Resum 2009• En l’any 2009:

– Han sigut declarats 335 desastres naturals per tot el món;

– Aquests han produit 10.665 morts;

– I més de 119 milions d’afectats;

– Han causat danys pel valor de 41.3 bilions de dòl·lars.

• L’absència dels anomenats mega-desastres, desastres naturals molt destructius, s’ha reflectit en un menor impacte dels desastres naturals en l’any 2009 comparat amb els anys 2000-2008.

• Asia ha sigut, un cop més, el continent més afectat pels desastres (n’ha declarat el 40.3%). Ha declarat el 89.1% del total mundial de víctimes i el 38.5% dels danys económics.

• En canvi Amèrica ha declarat el 21.8% de desastres naturals, el 32.1% de danys econòmics i només el 4.8% de les víctimes.

• Els desastre natural que va provocar més morts va ser el terratrèmol de Sumatra (30 de setembre) amb 1117 morts i 2.5 milions d’afectats.

• El desastre natural amb més víctimes van ser les inundacions de centre i sud de China al juliol amb 39.4%.

• La ventisca Klaus va ser la que més despes econòmiques va provocar amb 5.1 bilions de dòl·lares. Aquesta ventisca va afectar França, Espanya i Itàlia al gener.

• El total dels desastres naturals ha baixat comparat amb el 2008: de 350 a 335.I també s’ha mantingut per sota de la mitjana dels anys 2000-2008: 392.

• Aixó és degut ha la baixada de desastres meteorològics (85 comparat amb la mitjana 2000-2008: 108). També ha baixat el número de desastres climatològics, geofísics i climatològics.

• Tots els continents, excepte Àfrica han baixat el número de desastres registrats.

• Els desastres naturals hidrològics segueixen sent els més freqüents amb un 53.7% seguits dels desastres meteorològics amb un 25.7%.

• El nombre de víctimes degut als desastres meteorològics han superat molt la mitjana de 2000-2008 (50.8 milions comparat amb 38.8 milions). Això és degut als tifons Kiko (Taiwan Filipines i Xina), Parma i Ketsana (Vietnam i Filipines), el ciclò Ayla (Bangladesh i Índia) i una tempesta de neu a Xina.

• L’impacte dels desastres geofísics ha sigut més petita que la mitjana 2000-2008 (2.8% comparat amb el 3.9% de mitjana) i molt més petit comparat amb les víctimes del 2008 (21.7%).

• Les despeses econòmiques han baixat molt comparant tant amb la mitjana dels anys 2000-2008 (102.6 bilions de dòl·lars) com amb l’any 2008(189.2 bilions de dòl·lars).

Els països han d’estar més preparats per l’impacte destructiu dels desastres naturals. Encara que en el 2009 l’impacte dels desastres va ser relativament petit les conseqüències per a les famílies que van perdre familiars i gent estimada van ser molt crítiques.

Resum 2010• Comparat amb el 2009, durant el 2010 l’impacte dels desastres naturals ha empitjorat molt:

– S’han declarat 385 desastres naturals.

– Han mort més de 297000 persones.

– Han afectat a 217 milions de persones.

– I han causat 123.9 bilions de dòl·lars en despeses.

• Sens dubte el desastre natural més destacat va ser el del 12 de gener a Haití, amb 222570 morts. Més del 39.1% de la seva població o 3.9 milions han sigut afectats.

• Un altre desastre natural molt destacat va ser l’ona de calor a Rússia amb 55800 morts a causa de les temperatures extremes, inundacions i incendis forestals.

• El nombre de desastres naturals declarats s’ha apropat molt a la mitjana (382 a 387).

• El nombre de víctimes ha augmentat de 198 milions a 217 milions.

• Les despeses econòmiques han augmentat 2.5 vegades comparat amb el 2009 (només superades per l’any 2004 –majoritàriament pel terratrèmol Niigata-ken- , 2005 –pels huracans Katrina Wilma i Rita- i 2008 –pel terratrèmol de Sichuan-)

• El terratrèmol de Xile del 30 de berer va ser el que més despeses econòmiques va causar (30 bilions de dòl·lars, 24.2% del total). El segon desastre natural amb més despeses van ser les inundacions a Xina amb 18 bilions. El terratrèmol d’Haití va provocar una despesa de 8 bilions i va superar el seu PIB.

• En general, els desastres hidrològics segueixen sent els més freqüents, seguits pels meteorològics.

• La distribució continental dels desastres naturals és semblant a la del 2009. Asia s’ha emportat un terç del nombre de desastres (34.8%), seguida per Amèrica amb un 25.2%. Europa i Àfrica han declarat una cinquena part dels desastres naturals (18.2% i 17.9% respectivament). Oceania només ha declarat el 3.9% dels desastres.

• Europa ha experimentat el creixement més gran pel que fa referència al nombre de desastres mentre Asia ha baixat molt. Encara que el nombre de desastres a Asia hagi baixat, el nombre de víctimes i despeses econòmiques segueix sent el més gran.

• Aquest any el continent amb més despeses econòmiques per desastres naturals és Amèrica amb el 45.9%. El nombre de desastres geofísics no va ser tan gran a Amèrica des del 1994, terratrèmol de Northridge.

Les enormes fluctuacions entre els impactes de desastres durant diferents anys es deuen als denominats mega-desastres, uns desastres naturals sobtats i amb un impacte impresionant sobre la humanitat. Aquests mega desastres no permeten fer previsions pel que fa als anys següents per poder millorar la resistència a les catàstrofes.

Bibliografia“Vos F, Rodriguez J, Below R,

Guha-Sapir D. Annual Disaster Statistical Review 2009: The

Numbers and Trends. Brussels: CRED; 2010.

“Guha-Sapir D, Vos F, Below R, with Ponserre S. Annual Disaster

Statistical Review 2010: The

Numbers and Trends. Brussels: CRED; 2011.”