qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

INTRODUCCIÓ A LES AGÈNCIES INFORMATIVES

Especial esment a Agència EFE

[Seleccionar fecha]

Albert Pérez Novell

2

Índex:

Concepte i tipologia de les agències

— Situació d’EFE dins d’aquest concepte

— Introducció històrica (evolució)

Breu introducció a l’historia de l’Agència Efe

— Entorn competitiu

— Les Noves Tecnologies: possibilitats i reptes

— Aspectes d’especial interès per als agents i gabinets de

Relacions Públiques.

— Bibliografia.

3

DEFINICIÓ D’AGÈNCIA INFORMATIVA: Les agències informatives són organitzacions que tenen com a objectiu fonamental capturar i difondre (vendre) informació al seu territori d’influència (que pot ser local o mundial). La seva clientela natural són els mitjans de comunicació. La diversitat mediàtica actual ha fet que les agències de premsa, en molts casos, hagin diversificat els seus productes i hagin esdevingut agències multimèdia, com és el cas d’EFE, que ara ens ocupa. Les agències son els agents ocults, actuen com a majoristes d’informació: - Aporten el 60% de la informació publicada.

- Generen un flux d’ informació 10 cops superior a la publicada.

- Domini de la informació electrònica contínua. En el cas de l’Agència Efe situada entre les cinc primeres del mon, amb més de 1000 mitjans d'informació connectats a tot el món. Es la quarta Agència Mundial. La primera a Amèrica Llatina. - EFE subministra el 40% de la informació publicada a Espanya. Fent un símil, és com un diari de : 1,6 milions d’exemplars de difusió - EFE subministra el 30% de la informació publicada a Amèrica Llatina. Fent un símil, és com un diari : 9 milions d’exemplars de difusió Presencia del català a la premsa i participació d’EFE: A Catalunya Efe ofereix des l’any 89 noticies en català, fent un símil, l’efecte multiplicador de la presencia del servei en català de l’Agència Efe a la premsa en català seria com el d’un diari en català amb aproximadament

180.000 exemplars de difusió.

4

TIPOLOGIA

A) Agències d’informació en general

Classificació:

Segons l‘àmbit geogràfic on operin

— Agències locals o regionals: Vasco Press (País Basc), Ical (Castella-Lleó), Agència Gallega de noticias, etc.

— Agències nacionals: Europa Press, Fax Press, Colpisa, OTR, Servimedia, etc.

— Agències internacionals: capturen informació a tot el món o a una part, però només la venen a determinats països.

— Agències mundials: capturen i venen informació a tot el món.

Segons els continguts que vehiculin

B) Agències d’informació específica: — econòmica — col·laboracions, tipus reportatges

C) Agències gràfiques: — de fotografies — de TV — d’infografia o gràfics per ordinador

D) Agències de documentació: històrica o en temps real de dades i serveis telemàtics.

SITUACIÓ D’EFE DINS D’AQUEST CONTEXT: De tota manera, aquesta classificació només és teòrica, ja que, de fet, hi ha agències que són difícils de classificar en les categories esmentades i, fins i tot, n’hi ha que són presents a diversos àmbits d’activitat, com és el cas d’EFE i d’Europa Press. Sobretot ha estat EFE qui ha diversificat més la seva oferta de serveis, anant més enllà dels estrictament clàssics, els quals es defineixen per l’abast de la cobertura informativa, com és el cas de: — EFE-Espanya — Serveis Autonòmics — EFE-Esports creant serveis especialitzats, com: — EFECOM

5

— EFEAGRO — EUROEFE i incorporant diversos suports mediàtics: — EFE-TV — EFE-Ràdio — EFE-Reportatges a més de documentació: — EFEDATA L'eclosió d'Internet: Actualment les Agències també es poden classificar en las aporten informació a

Internet i las que no l'aporten. (veure: l'aparta les noves tecnologies

possibilitats i reptes).

BREU INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

El naixement de les agències de premsa, a mitjans del segle XIX, i el seu desenvolupament fins a la Segona Guerra Mundial, va estar estretament lligat a la construcció de les grans potències colonials i a la seva lluita per conquerir espais d’influència amb el que avui anomenem Tercer Món. Durant quasi un segle, la història de les agències va ser una còpia de les vicissituds que va experimentar l’aventura colonial de la potències imperials. El desplegament inicial de REUTER i HAVAS (antecessora de l’AFP) es va produir a cavall de les expansions britànica i francesa a Europa, l’Àsia i l’Àfrica. Les agències AP i UP van néixer al caliu de la colonització interior nord-americana i van implantar-se amb força, a nivell internacional, després de la Segona Guerra Mundial, d’acord amb el paper de gran potència que aleshores van començar a jugar els EUA.

L’expansió de les primeres agències —HAVAS (1835) (1), REUTER (1851) (2), WOLFF (1849) i ASSOCIATET PRESS (1849) (3) — es va dur a terme seguint la del telègraf i, de vegades, la del tren, és a dir, seguint el desenvolupament de les comunicacions elèctriques i físiques impulsades per la colonització (interna en el cas del EUA i externa pel que fa a França, Anglaterra i Alemanya). Per poder impulsar una gran agència calia ser una potència colonial, però també tecnològica (Portugal i Espanya, malgrat mantenir una presència colonial destacada a mitjans del segle XIX, van dependre de França i Gran Bretanya en matèria de comunicacions). Les línies telegràfiques i els periodistes de les agències es van dispersar pel Tercer Món amb l’objectiu de connectar les colònies amb la metròpoli. Inicialment, no és tractava de comunicar cada país amb la resta del món, ni de posar en contacte entre ells els països de l’Àfrica, l’Àsia o Amèrica Llatina, sinó de crear una

6

xarxa d’informació radial, paral·lela als fluxos econòmics creixents que teixien París, Londres i Berlín, amb les seves respectives possessions i zones d’influència. Aquesta disposició en forma d’estrella va determinar una estructura informativa que és la que, a grans trets, continua vigent avui dia a moltes agències. Així, es tracta d’una estructura que relaciona cada delegació i cada corresponsal o col·laborador (striger) amb el control central (desc), on s’elaboren les operacions informatives decisives: selecció, jerarquització, distribució, determinació de les prioritats i de la importància, seguiment o no d’una informació, decisió de fer-ne cobertura fotogràfica o televisiva, etc. L’aplicació d’aquesta lògica colonial va produir la signatura del primer cartel entre AFP, REUTER i WOLF (1870), la qual cosa va suposar el repartiment del mercat europeu i del mercat del Tercer Món, del qual n’estaven exclosos els EUA, ja que aquests eren monopoli d’AP i d’UPA (anomenada així al 1907; desprès UP i finalment, a partir de 1957, UPI). La firma del cartel va actuar com un exponent més del repartiment colonial, seguint la pauta d’acords comercials i politicodiplomàtics. En aquest cartel també es va decidir que REUTER tingués l’exclusiva a l’Orient, a l’Àsia, a l’Àfrica anglòfona i al Carib. Així, a la fi del segle XIX els serveis de REUTER abastaven, pràcticament en exclusiva, la cinquena part del món i la quarta part de la població mundial. HAVAS va obtenir l’exclusiva de les colònies franceses (l’Àfrica francòfona, el Magrib, el Sud-oest asiàtic i Amèrica Llatina.)

Pel que fa a Europa, l’hegemonia de les tres grans agències es va establir a partir d’acords amb agències nacionals. Aquests acords incloïen des de la mútua cooperació fins a la compra o obertura d’oficines pròpies. HAVAS es va establir quasi com a monopoli a Itàlia, Espanya i Portugal; REUTER va arribar a ser hegemònica a Holanda, i la WOLFF es va establir a tota la zona d’influència germànica (Europa central, països escandinaus i Rússia). La Primera Guerra Mundial va provocar la desaparició de la WOLFF (actual DPA) com a agència que pretenia ser d’àmbit internacional. La Segona Guerra Mundial va fer desaparèixer l’hegemonia d’Europa en molts àmbits, un dels quals va ser el de les comunicacions i les agències de premsa. AP va trencar el cartel de les agències europees a Amèrica Llatina, on va obrir-se ràpidament camí després d’haver-hi iniciat una certa penetració entre els anys 20 i 30. Les agències americanes van irrompre a tot el món, fins i tot a Europa, on van arribar a competir seriosament amb les autòctones.

L’ofensiva americana, emparada amb l’eslògan del «Free Folw» (llibertat contra el cartel i el monopoli estatal de les agències) juntament amb la nova realitat econòmica i tecnològica que es va configurar a partir de la Segona Guerra Mundial,

7

va servir per combatre el monopoli europeu i per oposar-se als plantejament del Tercer Món i de la UNESCO a partir de 1975. Cal subratllar que la defensa del «Free Flow» no era només una qüestió simplement corporativa, sinó que afectava els interessos estratègics dels EUA en una època en què s’iniciava la Guerra Freda. La teoria del «Free Flow» es va concretar, en primer lloc, a l’Amèrica Llatina. La captació de clients llatinoamericans es va fer a partir de la creixent influència política dels EUA; l’abaratiment de les tarifes telegràfiques continentals (que al 1936 costaven la meitat que les europees) va permetre la gran penetració d’AP i d’UPI.

El Tercer Món va prendre consciència relativament tard de la seva dependència informativa. Quan la va prendre, la va transformar en un element capital de la seva lluita contra el neocolonialisme. Durant una dècada, la de 1975 a 1985, aquesta dependència va ser denunciada de manera constant, amb una unanimitat i radicalisme que, disset anys després, sorprenen quan es revisen els nombrosos documents que han quedat d’aquell llarg i tens debat sobre la emancipació informativa dels països subdesenvolupats.

El paradigmàtic informe Mc Bride (4) va denunciar un corrent desigual de notícies entre Nord i Sud, i va reconèixer la importància cabdal que tenien en això les agències internacionals de notícies. Vist avui, aquest informe, que preconitzava l’emancipació informativa dels països del Sud, especialment dels no-alineats, ens sembla farcit del voluntarisme típic dels anys 70 (com que el Nord te la seves agències, nosaltres crearem les nostres i aconseguirem donar una imatge del Tercer Món que no estarà condicionada pels prejudicis del moment). Però les coses no eren tan senzilles. Els països implicats en l’elaboració d’una alternativa a l’ordre informatiu existent no van tenir prou en compte que, per impulsar una iniciativa d’aquella envergadura, s’hauria d’haver aconseguit un bon nivell de desenvolupament, de poder polític i d’alliberació econòmica. D’altra banda, l’informe Mc Bride va confondre la independència informativa amb el foment de polítiques de comunicació estatals de caràcter nacional. Partint d’una visió roussoniana del Tercer Món, no va tenir en compte la debilitat de la societat civil i de l’economia d’aquests països, que van deixar tota la iniciativa informativa en mans d’uns governs que, en la seva majoria, no eren democràtics. Malgrat aquesta falta d’oportunitat històrica, cal remarcar que l’informe Mc Bride té tota la raó quan diu que és necessari integrar informació i desenvolupament, i encerta, també, quan defineix la comunicació com un element d’integració i cooperació.

8

El que ha succeït és que la realitat s’ha modificat més de pressa que els pressupòsits teòrics, i, a més, en una direcció política que ningú no havia previst. Vint i dos anys desprès de l’informe Mc Bride, el concepte d’agència de premsa no és el mateix, ni el Tercer Món no és el que era.

La transformació de les grans agències en les dues darreres dècades s’ha fet a cavall dels canvis polítics i econòmics que ha experimentat el món. D’una banda, l’hegemonia de les grans agències s’ha enfortit. Les principals agències internacionals només són tres: AP, REUTER i AFP (un cop desaparegudes l’UPI i la TASS). Aquestes tres agències han aconseguit una dimensió, tant multimèdia com mundial, que es correspon amb la mundialització de l’economia i la universalització dels mercats. Aquest enfortiment hegemònic no ha impedit pas la consolidació d’agències de caràcter internacional, tals com EFE, a Espanya, que ocupa una posició dominant a Amèrica Llatina, i KIODO, al Japó, que té un fort arrelament a l’Àsia. Podria ser que la DPA recuperés l’antiga glòria de la WOLFF a l’Europa central, en el cas que ocupés el territori deixat per la TASS. La iniciativa local portada a terme per EFE a l’Amèrica Central, on ha creat l’agència regional ACAN-EFE, conjuntament amb altres mitjans de l’àrea, és, en aquest sentit, una de les més importants. ACAN-EFE no trenca cap monopoli del Nord i es basa, de fet, en l’hegemonia d’EFE en els recursos i xarxes d’ACAN; malgrat això, però, contribueix a la circulació regional d’informació entre els països de l’àrea, que és un dels objectius fixats per l’informe Mc Bride. L’existencia d’un desc internacional a Panamà posa fi a la vella concepció radial que suposa traslladar a la metròpoli les decisions fonamentals sobre què s’ha de difondre i com s’ha de difondre.

L’escenari mediàtic s’ha fet més complex, darrerament. Avui dia, les agències no són l’única font d’informació, en «temps real», d’allò que succeeix al món. La ràdio i, sobretot, la televisió, juguen un paper cada cop més important, però també diferent, que el de les agències, com a fonts primàries d’informació. Fenòmens de gran transcendència, com el de la CNN, no solament han restat importància a l’activitat tradicional de les agències, sinó que han afectat la seva activitat, condicionant-la des de la lògica de la informació-espectacle, que és pròpia de la televisió. Com bé ha dit Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique, «a l’encapçalar la jerarquia del mitjans de comunicació, la televisió imposa als altres —també a les agències— les seves pròpies perversions». Existeix, certament, un perill de vampirització de tot el periodisme per part de la televisió i el seu llenguatge. En la mesura que la televisió necessita imatges colpidores i simplificades, contribueix a esquematitzar la informació que difon, i situa els altres mitjans a remolc del que es veu a les pantalles. La globalització de la informació, la capacitat

9

de la televisió d’oferir en directe allò que passa a qualsevol indret, facilita i estimula l’ús de prejudicis, tòpics i estereotips, dóna importància als desastres naturals i esporàdics, mentre que en treu als socials i quotidians. La televisió tendeix a escapçar el seguiment i la continuïtat informativa, i privilegia la concentració de l’interès del moment; així, un conflicte esdevé, per uns dies, el centre de l’univers, fins que és engolit per l’oblit. Sota una aparença més informativa i d’una visió més global d’allò que passa al món, la televisió per satèl·lit opera com aquells «cavallets» (tiovivos) que agraden tant als nens perquè giren molt de pressa i fan molt de soroll, però dels quals ningú no en recorda la forma ni el color, de tan ràpid com giren i tant soroll que fan. Si bé les agències s’escapen més que altres mitjans d’aquesta dinàmica, també en pateixen les conseqüències; durant la Guerra del Golf es va comprovar com alguns corresponsals d’agències havien de sotmetre’s al ritme, la lògica i la selecció de la informació de les grans cadenes nord-americanes de televisió. No obstant aquesta polarització les agencies, en aquell moment continuaven parlant de les 100 guerres que, simultàniament, i per desgràcia, tenien lloc al món. Les agències no estan tan sotmeses a la tirania de l’espectacle, ni tampoc dels formats, ni de l’espai físic del suport (fulls, minuts, etc.). Només el temps és la variable fonamental, i cada cop rendeix més perquè la velocitat de transmissió de la informació augmenta cada dia més. En menys de cinc anys, EFE va passar a transmetre de 75 a 69.000 Baudis. Les agències mantenen una gran credibilitat, superior a la de qualsevol altre mitjà. La neutralitat informativa de les grans agències és relativa. Ja hem vist que aquesta neutralitat està condicionada per motius propis i aliens, per les característiques de les pròpies agències i la lògica mercantil que impera al camp del mitjans de comunicació. Malgrat això, les agències són el mitjà que ha estat menys afectat per les transformacions derivades d’aquesta lògica. Ja hem insistit en el fet que això ha estat així menys per virtut que per necessitat, però el cas és que els mecanismes de distorsió que operen en altres àmbits no són presents a les agències internacionals.

BREU HISTORIA DE L’AGÈNCIA EFE: - 1939/ Fundació a Burgos de l’Agència EFE. El primer director gerent fou el periodista Vicente Gállego. - 1940/ Trasllada la seva seu a Madrid, carrer de Ayala, i passa a ser presidida per Celedonio de Noriega Ruíz. - 1944/ Es director- gerent Pedro Gómez Aparicio. - 1958/ Es director- general de la Agència EFE Manuel Aznar. - 1976/ Luis María Ansón, es nomenat president i director- general. - 1983/ La presideix Ricardo Utrilla. - 24.10.1986/Nomenat president Alfonso S. Palomares - 1995/Es guardonada amb el “Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y

Humanidades” 1995, compartit amb el filòsof José Luís López Aranguren.

10

- 21.05.1996/ Miguel Angel Gozalo es nomenat president. EFE és la primera agència de notícies a Amèrica Llatina i una de les cinc grans agències internacionals, gràcies al seu volum informatiu, fiabilitat de la informació transmesa, alt nombre d'abonats, i gran nivell tecnològic del que disposa.

Una organització mundial al servei de la informació:

Des de 140 ciutats En més de 100 països 1.000 periodistes propis 2.000 corresponsals 100.000 fotografies d’actualitat 3.000 reportatges 1.000.000 de notícies a l’any 4.000 notícies en vídeo 7.000 cròniques de ràdio 3.000.000 de documents al Banc de Dades 13.000.000 de negatius a l’arxiu gràfic És l'única agència capaç d'elaborar, transportar i difondre la informació a tot el món, des de l'àrea hispana i iberoamericana, convertint-se en un element unificador i vertebrador de l’espai comunicacional Hispano parlant. Amb la llegua, la tecnologia i el factor humà, l'Agència EFE ha estat capaç de diversificar el seu camp d'acció i enviar informació als punts més llunyans del planeta. EFE trenca la lògica nord-sud en els fluxos informatius de les agències internacionals, entrant de forma transversal i creant una xarxa local d’intercanvi informatiu entre mitjans i institucions.

ANÀLISI DE L‘ENTORN COMPETITIU:

Atenent la classificació per àrees geogràfiques:

— Internacional: les agències esmentades — Nacional: EUROPA PRESS, COLPISA, FAX PRESS, etc. — Local: EUROPA PRESS

— Petites agències: AGÈNCIA GALLEGA DE NOTICIAS, VASCO PRESS, ACN, ACL. A Catalunya a la dècada del 90 van sorgir minúscules agències comarcals. A causa de la crisi i de la dificultat de trobar lloc de treball, alguns periodistes s’organitzaren com a Agència, però, pràcticament, només actuaven com a corresponsals de determinada premsa comarcal a Barcelona. (amb seu al CIPB) A l’entorn d’aquestes iniciatives, recentment s’ha articulat projectes d’Agència més

11

complexos con ACN (Agència Catalana de Notícies) . Dessota l’aixopluc financer de les Diputacions de Girona (la que va endegar el projecte) la de Tarragona i Lleida. Aquesta Agència va copiar en part el model del servei Efe-.Comarques (nascut l’any 1989), ampliant els aspectes gràfics i àudio visuals. A més ACN es constituïa com a plataforma de difusió dels comunicats de premsa dels Ajuntaments. Sense un model de negoci clar, sense una cartera de clients (tant sols els institucionals) ACN va ésser venuda al Grup Planeta l’any 2000. En aquest moments Planeta Ha venut la seva part a la Corporació Catalana de Radio Televisió, aquest ens ha acceptat, tot reduint en més d'un 40% la plantilla heretada. Un altre projecte més acurat el representa ACL 1994 (Agència de comunicació local) L'origen d'ACL el trobem en la desapareguda EMUC (Associació d'Emissores Municipals de Catalunya) que amb el recolzament de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona, varen fundar el Consorci de Comunicació Local al que també s'adhereix l'Ajuntament de Barcelona. ACL va començar proporcionant via satèl·lit als Ajuntaments titulars d'una emissora de Ràdio Municipal espais informatius i programes ja elaborats. Aquesta programació radiofònica s'articula a l'entorn de ComRàdio, que neix com a productora radiofònica. Des de 1997 els Ajuntaments que tenien conveni amb ACL, passen a formar part del Consorci de Comunicació Local. Des de febrer de 1999 El CCL i la Coordinadora de Tvs locals van impulsar el circuit de Tv locals (CTVL) com a eina de coordinació entre les diverses Tvs locals, actualment aglutina mes d'una cinquantena i s'aplica el mateix model que a les ràdios, distribuint noticiés en vídeo via satèl·lit per que cada emissora pugi construir el seu informatiu propi (les imatges de cobertura espanyola i catalana les proporcionen en bona part EFE i Atlas). El model d'ACL a diferencia d'ACN, ha estat més obert a establir aliances amb altres agencies a fi de no duplicar costos innecessàriament.

Atenent la classificació temàtica: —En televisió: EUROPA PRESS, ATLAS —En reportatges: EUROPA PRESS i moltes altres, com SIPA- PRESS, SIGMA, MAGNUM, etc.

— Informació econòmica: REUTERS (a anys llum de les altres), I moltes agències internacionals especialitzades en dades en «temps real».

Dins l’àmbit nacional, inexistents.

12

LES NOVES TECNOLOGIES Les noves tecnologies (especialment Internet) possibiliten el disseny de nous productes i, simultàniament, creen nous entorns competitius.

Aspectes a destacar:

Amenaça de nous entrants: — Augmenten la capacitat d’integració, aigües amunt, dels mitjans. — Augmenten la incorporació de nous proveïdors d’informació.

— Ampliació de l’espectre d’oportunitat

Centrant-nos en el producte i mercat: —També augmenten la nostra capacitat d‘arribar aigües avall amb la creació de productes ad hoc per a l’usuari final. — Tant a nivell de mitjà — Productes acabats (EFE-Ràdio, EFE-TV) — Com per a l’usuari final (empreses, institucions)

— Productes especialitzats.

Internet ha suposat una revolució interna a les agències que han tingut que adequar la seva producció a una demanda creixen i en constant evolució. Primer: Han tingut que fer convergir el que fins ara anava per diferents canals en un de sol: convergència de text, foto, àudio i vídeo. Segon : Segmentar la seva producció en una multiplicitat de canals temàtics en text principalment, però també en áudio i vídeo. Tercer: Apostar per sistemes automàtics de conversió de llengua (català - castellà, espanyol- portuguès o inglés, etc) i format de text a àudio. En paral·lel a totes aquestes fases, han tingut que obrir una fase d'aliances amb altres proveïdors de continguts especialitzats.

Aquesta revolució en el cas d'Efe queda recollida en el GPSinfo, (generador de productes i serveis informatius).

El GPS Info és una plataforma interna que permet navegar i mostrar el conjunt de les notícies generades per EFE en temps real, integrades en un «tot» classificat en quatre nivells:

1. CLIENTS 2. PRODUCTES 3. CARPETES 4. BÚSTIES

13

El GPS Info és un instrument essencial per al posicionament d’EFE al mercat. La sigla que el defineix, GPS, que concretament significa Geo Positional System, ens permet jugar-hi i transformar-la, en el nostre cas, en les inicials de «Generador de Productes i Serveis informatius».

El propòsit d’aquest instrument és el d’organitzar eficaçment i aprofitar al màxim la informació que EFE genera per poder, així, atendre millor la demanda del mercat.

Aquesta demanda es caracteritza perquè és multisegmentada, és a dir, segmentada simultàniament des de múltiples perspectives: criteri d’importància, àmbit temàtic, àmbit territorial, format, etc.

D'aquesta manera EFE ofereix, com a proveïdor, a més dels seus serveis bàsics (Catalunya, Espanya, Internacional, Esports, Economia, etc.), un ventall molt ampli de continguts, que arriba fins a 650 productes de text, amb la qual cosa multiplica l’oferta informativa que, progressivament, anirà integrant nous serveis, tant gràfics com d'àudio i de vídeo.

Amb el GPS Info podem oferir, per exemple, les notícies d'esports de l’Argentina, les d'economia de Mèxic o les de sanitat que tenen interès des d'un àmbit espanyol o americà. En aquest sentit, és una plataforma que normalitza i fa evolucionar de forma sistemàtica l'oferta de continguts informatius; es troba a disposició de totes les delegacions i àrees comercials.

L’evolució que permet el GPS Info avança en una triple direcció:

1. Visibilitat a la xarxa: actualment visible només des de la intranet per a delegats i comercials; pròximament serà un lloc obert on es concentrarà la venda de continguts: www.efeservicios.com (en desenvolupament).

2. Multimèdia: si bé avui dia només tenim en explotació comercial la versió text, ja hi ha una nova versió, la 2.0, que integra fotos i reportatges amb els mateixos criteris organitzatius.

3. Integradora de continguts de tercers: dissenyada per poder incorporar no només continguts d’EFE, sinó també per permetre la integració d'altres fonts encara que es basin en una organització informativa distinta (en proves a la versió 2.0.2

ASPECTES A DESTACAR PER GABINETS DE RR.PP: Dins de la integració aigües amunt, cal destacar un tipus de servei d’especial interès pels agents o gabinets de Relacions Públiques, com és el videocomunicat, el vídeo institucional, etc.

14

Els gabinets de Relacions Públiques han de tenir en compte tots els aspectes esmentats:

A) Diversificació multimèdia de l’espectre dels mass- mèdia tradicionals. B) Eclosió de les noves tecnologies de la comunicació en format multimèdia. L’estratègia de comunicació amb els diferents mitjans ha de ser l’adequada: Això afectarà: — Al suport — Al llenguatge La utilització de les noves tecnologies permet, a diferència de la comunicació mass-mediàtica tradicional: — Precisar molt a qui adrecem els missatges. — Com els adrecem. — Obtenir-ne el feed-back de manera immediata. Aquestes tecnologies s’adeqüen molt més al concepte de comunicació que defineix la tasca dels agents i gabinets de Relacions Públiques.

Internet com a mitjà de comunicació es especialment adequat per establir canals

de comunicació amb els públics interns (Intra-nets), amb públics externes molt

localitzats (Extra-nets) . Esta demostrat que unes de les qualitats comunicacionals d’Internet es la creació de Comunitats

Notes: (1) La primera agencia del mon fou creada per un francès Charles Louis Havas, banquer de professió,

arruïnat per les guerres napoleòniques. Als 32 anys va decidir partir de zero i tot aprofitant els seus

contactes amb banquers de països veïns va muntar al voltant de la borsa de Paris i de Correus una oficina

que li permetia rebre ràpidament el diaris estrangers que arribaven per diligència. Els llegia i seleccionava

els articles que considerava eren d'interès pels seus amics clients. El seu invent va ésser aplicar la màxima

de totes les agencies: vendre cada noticia al major nombre de clients possible.

Cap el 1835 ja denomina al seu negoci Agencia Havas i comença a treballar pels primer diaris (LA Press i

Le Siecle) amb un servei anomenat (Journal par le Jounarls)que consistia en una fulls enviats a les redacción

diversos cops al dia fins un hora limit.

A partir de les hores el Sr. Havas emprà totes les tècniques disponibles per transmetre la informació el mes

ràpid possible. Utilitza el telèfon òptic de Chappey i al 1840 se li acudeix utilitzar coloms missatgers per

rebre noticies de Londres i Brussel·les surten a les 8 del mati i arriben a Paris a les 2 1/2 de la tarda molt

avans que el servei de correus.

Al 1848 entren a treballar a Havas dos joves alemanys Julius Reuters (d' origen jueu) i Bernhard Wolff que

foren els fundadors de la agencia Reuters i Wolff (actual DPA) respectivament.

15

Al dia següent de la firma del armistici 1940 Havas es replega a Clermont Ferran i Vichy i alguns

periodistes de l'agencia emigren a Londres on funden l'AFI (Agència Francesa Independent)

Desp`res de la Guerra al 1944 es crea AFP a partir de la AFI

(2)L'agència Reuters es l'Agencia Britànica fundada al 1851 pel baró Julius Reuter i va neixer pel contacte

que baró va mantenir amb l'Agencia Havas.

L'experiència de Julius a Havas on va actuar com a traductor de noticies comercials i econòmiques

aparegudes als diaris francesos que enviava als diaris Alemanys no va tenir èxit.

Al 1849 s'instal·là a Aix le Chapelle on es dedica a la informació financera destinada als agents de canvi i

borsa de Berlín. Les cotitzacions es transmeten per telegrafia de París a Brussel·les i per tren des de

Brussel·les a Aix le Chapelle, des d'on es telegrafien als agents de Berlín. El trajecte es fa en 9 hores.

Reuters amb l'experiència d'Havas crea una empresa de coloms missatgers que fan el trajecte en dues hores .

Els primers vols s'inicien el 1850. Cada missatge s'envia per triplicat i es un rotund èxit.

Per aquells temps Reuters coneix a Werner von Siemens, el fundador de la gegantesca empresa de

Telecomunicacions. En Siemens li recomanà que marxes de le Chapelle i crees a Londres una empresa de

cables .

Reuters li va fer cas i al 1851 s'instal·la a Londres des d'on continuar transmeten informa financers. Li va

costar 7 anys convèncer als periodistes de que també es podien transmetre noticies. Com agència de

noticies es va consolidar quan va retransmetre el discurs de NAPOLEO III a paris que pronosticava la

guerra de franca contra Àustria i es va avançar en dos dies a totes les altres agencies europees en donar la

noticia del atemptat de Lincoln.

Associated Press:

(3) A finals de la dècada de 1820 el diaris nord-americans rivalitzaven en ésser el primers en acudir al

vaixells que arribaven d'Europa per aconseguir noticies. La competència era dura i no sempre profitosa.

Per això al 1848

Als locals de The Sun (pioner de la Penny press) deu homes representants dels 6 diaris de NY es varen

associar per a dividir el preu que costava obtenir la informació. Així va néixer la "New York Associatet

Press" (NYAP), com a primera cooperativa de noticies del mon, al 1849 la NYAP va establir la primera

oficina fora de NY a Halifax (Nova Escocia) el primer port nord-americà on arribaven el vaixells (Clipers)

de la Cunard.

La aliança de la NYAP amb la Western Union companyia telegràfica amb la que va negociar unes tarifes

especials i a partir de 1870 reservà cables particulars. I establir acords amb la Reuters i la Havas que tenien

el mon repartit per a ésser el seu distribuïdor exclusiu al territori nord-americà.

AP va respectar el "cartel" de les agencies europees durant 40 anys.

De fet la Ap que actualment coneixem es funda al 1892 a NY a partir del descrèdit de la NYAP fruit

d'acords secrets amb UPI que varen saltar a la llum. La Associatet Pes de Illlinois un Agencia local decideix

establir-se a NY com a cooperativa com la seva predecessora i així la coneixem actualment . La NYAP es

fusionà amb la UPI i desapareguer com a empresa.

(4) A pesar del profund desacord entre el mon occidental i les polítiques de comunicació defensades pels països

no alineats reflectides a li informe Mac Bride, al 1979 a instàncies dels EE.UU es crea el PIDC (Programa

Internacional pel Desenvolupament de la Comunicació) .

Amb aquesta iniciativa s'intentava frenar i controlar políticament les iniciatives del paisos no alineats en matèria

de comunicació.

Amb aquesta iniciativa el EE.UU. mitigaven les critiques a les empreses multinacionals de la informació .

16

El PIDC fou aprovat per consens a la Conferencia de la UNESCO de Belgrad.

Entre el projecte endegats cal destacar L'agencia de Noticies Panafricana. La xarxa de noticies Àsia Pacífic

(ANN) etc..

(1)

BIBLIOGRAFIA:

- La comunicación Internacional, 1985 colección Enciclopedia de Periodismo

Editorial Mitre, Autors Pilar Escriche, Mar Fontcuberta, Cesar Molinero, Marcial Murciano.

- Paises y medios de comunicación, 1986 colección Enciclopedia de Periodismo, Edit Mitre, Autors Ana Carrascal, Dolores Montero, Jesus Peña, Jose Luis Terron, Marcial Murciano.

- El periodismo escrito, 1986 Enciclopedia del Periodismo Edit. Mitre, Autors: Mar Foncuberta Amparo Moreno Amparo Tuñon, Jacinto Peérez, Manuel Gil.

- Fabricar noticias 1987 Edit. Mitre, Autors: J.Villafañe, E. Bustamante, E. Prado. - El Medio Media 1987 Edit. Mitre, Autor: Lorezo Gomis. - Empresa informativa 1993 Edit. Ariel, Autors:Alfonso Nieto, Francisco Iglesias. - Sobre la Comunicación, 1999 Edit. Acento. Autor: Dominique Wolton. - Construir l'Espai Català de Comunicació 1991 Edit. Centre d'Investigació de la

Comunicació Autor:Josep Gifreu . - Le Monde Diplomatique Ignacio Ramonet. - UNESCO informe MacBride 1980. - Assignatura Noves tecnologies de la Comunicació i RR.PP: cursos 1999-00 y

00-01, professors Carolina López Nicolau i Albert P. Novell. ESRP.

Albert Pérez Novell © (2000)