d’informació preventivaportal.prbb.org/uploads/pages/mip-cat.pdf · d’acord amb el que preveu...

Manual

d’informació preventiva en recerca biomèdica

Manual

de información preventiva en investigación biomédica

Biomedical research

preventive information manual

Grup Prevencionista Intercentres per a la Coordinació de l’Activitat Preventiva al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Document realitzat per: Documento realizado por: Document realized by:

Grupo Prevencionista Intercentros para la Coordinación de la Actividad Preventiva en el Parque de Investigación Biomédica de Barcelona

Intercenters Prevencionist Group for the Preventive Activity Coordination at Barcelona Biomedical Research Park

Manual of

preventive informationin biomedical research

engl

ish

155

Manual

d’informació preventivaen recerca biomèdica

cata

là

5

Manual de

información preventivaen investigación biomédica

cast

ella

no

81

Manual

d’informació preventivaen recerca biomèdica

cata

là

5

cata

là

Manual d’informació preventiva en recerca biomèdica

6

Presentació

CAPÍTOL 1Senyalització de seguretat i salut en el treball 1.1 Legislació vigent específica. 1.2 Senyalització de les vies d’evacuació dels elements d’actuació en cas d’emergència i dels equips de socors i de detecció i protecció contra incendis. 1.3 Senyalització de prohibicions, advertències o obligacions.

CAPÍTOL 2Protecció col·lectiva i individual 2.1 Legislació vigent específica. 2.2 Protecció col·lectiva. 2.2.1 Ús de campanes o vitrines de gasos. 2.2.2 Ús de cabines de seguretat biològica. 2.3 Protecció individual. 2.3.1 Ús d’equips de protecció del cos. 2.3.2 Ús i selecció d’equips de protecció ocular i facial. 2.3.3 Ús i selecció d’equips de protecció de les mans. 2.3.4 Ús i selecció d’equips de protecció respiratòria. 2.3.5 Ús d’equips de protecció dels peus.

CAPÍTOL 3Pautes d’actuació 3.1 Legislació vigent específica. 3.2 Normes bàsiques de seguretat al laboratori. 3.2.1 Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació d’agents químics. 3.2.2 Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació d’agents biològics. 3.2.3 Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació d’isòtops radioactius. 3.2.4 Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació de residus. 3.3 Actuació en cas de vessament accidental. 3.4 Actuació en cas de contacte accidental. 3.5 Actuació en cas d’emergència i d’evacuació. 3.6 Actuació en cas d’emergència per foc.

CAPÍTOL 4Circuits d’informació 4.1 Legislació vigent específica. 4.2 Notificació d’accidents de treball i incidents. 4.3 Notificació de condicions de treball percebudes com a inadequades de risc greu imminent. 4.4 Notificació de situació d’embaràs. 4.5 Notificació de situacions d’especial sensibilitat.

9

111212

13

1516171719212323242525

27282829

32

32

33 33343437

39404041

4243

Índex

7Ín

dex

CAPÍTOL 5Seguretat radiològica 5.1 Introducció. 5.2 Legislació vigent específica. 5.3 Classificació de les instal·lacions radioactives. 5.4 Classificació i senyalització de les zones radioactives. 5.5 Classificació del personal exposat i llicències de treball. 5.6 Perill radioactiu. 5.7 Efectes sobre la salut. 5.8 Actuació en cas d’accident radioactiu. 5.9 Activitats específiques de vigilància de la salut. 5.10 Gestió de residus.

CAPÍTOL 6Seguretat química 6.1 Legislació vigent específica. 6.2 Pictogrames de seguretat dels productes químics perillosos. 6.3 Llistat de perills específics derivats de la utilització de substàncies i preparats perillosos (frases R). 6.4 Llistat de precaucions a adoptar amb les substàncies i preparats perillosos (frases S). 6.5 Emmagatzematge de productes químics. 6.6 Etiquetes i fitxes de dades de seguretat dels productes químics. 6.7 Efectes sobre la salut. 6.8 Actuació en cas d’accident químic. 6.9 Activitats específiques de vigilància de la salut.

CAPÍTOL 7Seguretat biològica 7.1 Legislació vigent específica. 7.2 Classificació dels agents biològics o col·lectiu de risc. 7.3 Els agents biològics emprats als centres de recerca del PRBB. 7.4 Manipulació dels agents biològics. 7.5 Vies d’entrada a l’organisme. 7.6 Acció d’un agent biològics a l’organisme humà. 7.7 Efectes sobre la salut. 7.8 Actuació en cas d’accident biològic. 7.9 Activitats específiques de vigilància de la salut.

CAPÍTOL 8Gestió de residus 8.1 Legislació vigent específica. 8.2 Residus sanitaris.

ANNEX I

4546464647494950505151

53545456

58 5961626364

65666667676868696970

717273

74


8

9P

rese

ntac

ió

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de preven-ció de riscos laborals determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precís per establir un nivell adequat de protecció de la salut del perso-nal davant els riscos derivats de les condicions de treball, en el marc d’una política coherent, co-ordinada i eficaç.

D’acord amb el que preveu l’article 18.1 d’aques-ta llei, d’informació, consulta i participació dels treballadors, i a fi de complir el deure de protec-ció, el personal ha de rebre totes les informaci-ons necessàries pel que fa:

Als riscos per a la seva seguretat i la seva salut en el treball, tant els que afecten la institu-ció en el seu conjunt com els que afecten cada tipus de lloc de treball o funció.

A les mesures i les activitats de protecció i prevenció que es poden aplicar als riscos indi-cats en l’apartat anterior.

A les mesures d’emergència adoptades.

A més, les normes reglamentàries indicades en cadascun dels apartats d’aquest document con-tenen, també, obligacions específiques en matè-ria d’informació al personal.

La compilació que teniu a les mans ha estat ela-borada per prevencionistes tenint en compte tots aquests referents legals i els referents tèc-nics i científics d’entitats nacionals de reconegut prestigi en l’àmbit de la seguretat i la salut en el treball, així com els resultats de la identificació de perills i l’avaluació inicial de riscos laborals re-alitzades als laboratoris situats al Parc de Recer-ca Biomèdica de Barcelona.

Així doncs, aquest dossier anomenat “Manual d’Informació Preventiva en Recerca Biomèdica” és un document que recull la normativa vigent i que recopila normes, criteris, instruccions i re-comanacions preventives amb les finalitats de millorar els hàbits de treball, de complir l’obliga-ció d’informar el personal i d’esdevenir una eina integradora de l’activitat preventiva en l’activitat laboral diària.

Sonia Alcázar García Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica.

Sergi Jarque Salas Universitat Pompeu Fabra.

Rosabel Marrugat Lacosta Fundació Privada Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.

Jordi Ruiz Rull Fundació Privada Institut d’Alta Tecnologia.

Sandra Vial Mora IMIM-Hospital del Mar, Fundació Privada IMIM i Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental.

(per ordre alfabètic)

1.1 Legislació vigent específica.

1.2 Senyalització de les vies d’evacuació dels elements d’actuació en cas d’emergència, dels equips de socors i de detecció i protecció contra incendis.

1.3 Senyalització de prohibicions, advertències o obligacions.

Senyalització de seguretat i salut en el treball 1CAPÍTO

L


12

1.1 Legislació vigent específicaLa Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals determina el cos bàsic de garan-ties i responsabilitats precís per establir un nivell adequat de protecció de la salut del personal davant els riscos derivats de les condicions de treball, en el marc d’una política coherent, coordinada i eficaç. D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, la norma reglamentària que fixa i concreta els aspectes tècnics en l’àmbit concret de la senyalització de seguretat i salut en el treball és:

Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball (BOE núm. 97, de 23 d’abril).

1.2 Senyalització de les vies d’evacuació dels elements d’actuació en cas d’emergència i dels equips de socors i de detecció i protecció contra incendisLa senyalització dels espais de treball, igual que la utilització d’equips de protecció individual, són mesures preventives complementàries i mai substitutòries de les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva imperativament preceptives amb caràcter previ, i s’utilitzen quan mitjançant la protecció col·lectiva no ha estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment.

Tots els mitjans de detecció i protecció contra incendis, així com les sortides d’emergència i els recorreguts d’evacuació, estan indicats amb els senyals següents:

POLSADOR D’ALARMA

BOCA D’INCENDIEQUIPADA (BIE)

MANTA IGNÍFUGA

SORTIDAD’EMERGÈNCIA

EXTINTORD’INCENDIS

DIRECCIÓ CAP A LA SORTIDA D’EMERGÈNCIA

13S

enya

litza

ció

de s

egur

etat

i sa

lut

en e

l tre

ball

Els elements d’actuació disponibles en cas d’emergència (dutxes de seguretat i fonts rentaülls) i les far-macioles fixes de primers auxilis, es senyalitzen amb els senyals següents:

1.3 Senyalització de prohibicions, advertències o obligacionsEls resultats de les avaluacions de riscos, inicials i periòdiques, o dels controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat de treball poden posar de manifest la necessitat de prohibir una activitat concreta, d’advertir sobre algun perill o d’indicar l’obligació d’emprar una protecció individual determinada. En aquests casos s’utilitzen els senyals i textos indicatius següents:

DUTXA DESEGURETAT

ENTRADA PROHIBIDAA PERSONES

NO AUTORITZADES

PERILL:RADIACIÓ LÀSER

PERILL:MATÈRIES NOCIVES

O IRRITANTS

PROTECCIÓOBLIGATÒRIA DE LES MANS

PROTECCIÓOBLIGATÒRIA

DELS ULLS

PROTECCIÓOBLIGATÒRIA DE LA CARA

PROTECCIÓOBLIGATÒRIA DE LES VIES RESPIRATÒRIES


DELS PEUS


DEL COS

PERILL:MATÈRIES TÒXIQUES

PERILL:MATERIALS

INFLAMABLES

PERILL:RISC ELÈCTRIC

PERILL:RISC BIOLÒGIC

PERILL:MATERIALS EXPLOSIUS

PERILL:CAIGUDA A

DIFERENT NIVELL

PERILL:MATÈRIES

RADIOACTIVES

PERILL:MATÈRIES

COMBURENTS

PERILL:BAIXA

TEMPERATURA

PERILL:RADIACIONS

NO IONITZANTS

PERILL:MATERIES

CORROSIVES

PERILL:EN GENERAL

FONT RENTAÜLLS

PRIMERS AUXILIS


2.2 Protecció col·lectiva.

2.2.1 Ús de campanes o vitrines de gasos.

2.2.2 Ús de cabines de seguretat biològica.

2.3 Protecció individual.

2.3.1 Ús d’equips de protecció del cos.

2.3.2 Ús i selecció d’equips de protecció ocular i facial.

2.3.3 Ús i selecció d’equips de protecció de les mans.

2.3.4 Ús i selecció d’equips de protecció respiratòria.

2.3.5 Ús d’equips de protecció dels peus.

Protecció col·lectiva i individual 2CAPÍTO

L


16

2.1 Legislació vigent específica La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals determina el cos bàsic de garan-ties i responsabilitats precís per establir un nivell adequat de protecció de la salut del personal davant els riscos derivats de les condicions de treball, en el marc d’una política coherent, coordinada i eficaç. D’acord amb el que preveu l’article 15.1.h) d’aquesta llei, la protecció del personal davant els riscos laborals ha d’anteposar la protecció col·lectiva a la individual; aquest és un dels principis generals de l’acció preventiva.

D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, les normes reglamentàries que fixen i concreten els aspectes tècnics en l’àmbit concret de la protecció personal són les següents:

.Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual (BOE núm. 140, de 12 de juny).

.Reial Decret 1407/1992, de 20 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a la comer-cialització i la lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual (BOE núm. 311, de 28 de desembre).

I les seves modificacions:

.Reial Decret 1407/1992, de 20 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a la comer-cialització i la lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual.

.Ordre de 16 de maig de 1994, per la qual es modifica el període transitori establert en el Reial Decret 1407/1992, de 20 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a la comercialitza-ció i la lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual.

.Reial Decret 159/1995, de 3 de febrer, pel qual es modifica el Reial Decret 1407/1992, de 20 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a la comercialització i la lliure circulació intraco-munitària dels equips de protecció individual.

.Ordre de 20 de febrer de 1997, per la qual es modifica l’annex del Reial Decret 159/1995, de 3 de febrer, que modifica, alhora, el Reial Decret 1407/1992, de 20 de novembre, relatiu a les condicions per a la comercialització i la lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual.

.Resolució de 25 d’abril de 1996 de la Direcció General de Qualitat i Seguretat Industrial, per la qual es publica, a títol informatiu, informació complementària establerta pel Reial Decret 1407/1992, de 20 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a la comercialització i la lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual.

17P

rote

cció

col

·lect

iva

i ind

ivid

ual

2.2 Protecció col·lectiva Al laboratori, qualsevol procés o tasca susceptible d’alliberar contaminants ha de ser tractat conveni-entment i particularitzadament a fi que aquests contaminants no afectin l’atmosfera de treball, o ho facin en el mínim grau possible. El recurs més eficaç per a eliminar la contaminació química o biològi-ca generada per l’activitat del laboratori és l’extracció localitzada, principalment mitjançant campanes o vitrines de gasos o cabines de seguretat biològica, respectivament.

2.2.1 Ús de campanes o vitrines de gasos

Les campanes o vitrines de laboratori són equips de protecció col·lectiva molt útils per al control de l’exposició ambiental a contaminants químics.

En funció dels riscos que calgui controlar, del nivell de protecció necessari i de les característiques estructurals del laboratori (espai disponible, adequació del lloc on s’ha d’instal·lar i característiques de ventilació i climatització del laboratori), les campanes de laboratori d’ús més corrent són les següents:

Flux turbulent

Flux laminar

Flux laminar/ turbulent

Flux laminar/ turbulent

Circulació de l’aire

Nivell de protecció

Tipus de vitrina o campana

Sistemade treball

Treballador

Treballador/ medi ambient



ProducteFlux laminar horitzontal

Flux laminar vertical

En sobrepressió

En sobrepressió

En depressió

En depressió

En depressió

En depressió

Convencional

Convencional amb extracció d’aire prèviament filtrat

Sobretaula amb filtre per a aerosols

Sobretaula amb filtre per a gasos/ vapors


18

En tots els casos les normes bàsiques que cal seguir en el treball amb campanes d’extracció de gasos són:

1. No utilitzar la vitrina de gasos com a unitat d’emmagatzematge.

2. Disposar a l’interior de la vitrina el material indispensable per dur a terme el treball que s’hagi de realitzar i evitar material innecessari que dificulti el bon funcionament de la vitrina, així com moviments de braços innecessaris.

3. Situar les operacions que generen la contaminació a una distància no inferior a 15 o 20 cm del pla d’obertura de la vitrina.

4. Evitar la generació de contaminants a velocitats altes.

5. Situar la zona de generació de contaminants com més avall millor per afavorir la sortida de contaminants per la ranura inferior del plènum d’extracció (deflector darrer) a fi d’evitar la seva disseminació en la part superior de la vitrina, on se solen formar turbulències que poden provocar que el temps de residència del contaminant a la vitrina sigui més gran.

6. Evitar l’obstrucció del pas d’aire al deflector darrer.

7. Manipular les quantitats mínimes necessàries de producte.

8. Limitar les fonts de calor a les mínimes necessàries, ja que pertorben l’aspiració de l’aire de la vitrina.

9. Reduir l’obertura de la vitrina al mínim espai compatible amb el treball que s’hagi de realit-zar i estar sempre per sota de l’altura operacional màxima. No introduir el cap en la cambra interior de la vitrina.

10. No operar en la vitrina amb les finestres vertical i horitzontal obertes alhora.

11. Fer moviments lents amb la finalitat d’evitar turbulències.

12. Mantenir els criteris d’ús de roba i equips de protecció individual adequats (bata, ulleres i guants).

13. En cas que es detecti una anomalia en l’aspiració, tancar la guillotina i donar a conèixer la situació a l’investigador principal i al responsable de manteniment. No utilitzar la vitrina i senyalitzar-la convenientment com a vitrina fora d’ús avariada.

14. Deixar la vitrina neta i endreçada després de la seva utilització.

15. Tancar la guillotina i deixar la vitrina funcionant fins que s’hagi eliminat la contaminació generada, després de la seva utilització.

19P

rote

cció

col

·lect

iva

i ind

ivid

ual

2.2.2 Ús de cabines de seguretat biológica

Les cabines de seguretat biològica són equips de protecció col·lectiva projectats per oferir protecció a l’usuari i a l’ambient davant els riscos associats a l’ús de material infecciós i d’altres materials bio-lògics perillosos, excloent-ne els materials radioactius, tòxics i corrosius.

Les cabines de seguretat biològica són el principal element de l’equip de contenció física, i actuen com barreres que eviten el pas dels aerosols generats en el seu interior a l’ambient del local de treball.

És habitual que aquestes cabines siguin denominades “cabines de flux laminar”. Tanmateix, si bé és cert que algun tipus d’aquestes cabines està dotat d’aquesta mena de flux, no s’ha d’associar el terme flux laminar al de seguretat biològica, ja que hi ha altres tipus de cabines dotades d’aquest (cabines de flux laminar horitzontal, cabines de flux laminar vertical), que únicament asseguren un flux d’aire net i sense turbulències sobre el treball que es realitzi, però que en cap cas proporcionen protecció al treballador. Les cabines de seguretat biològica poden ser:

Classe I. El seu funcionament és similar al d’una campana de fums. És una cabina que treballa a pressió negativa i que està oberta frontalment. L’aire procedent del local s’introdueix per l’obertura frontal i és extret totalment d’aquesta. L’aire extret de la cabina és descontaminat abans de procedir a abocar-lo a l’atmosfera a través de filtres HEPA (High Efficiency Particulate Air). L’ús d’aquestes cabines no preveu l’exposició per contacte a materials perillosos, ni tampoc garanteixen la protecció, en cas que es requereixi, del producte manipulat.

Classe II. Aquest tipus de cabines estan dissenyades per protegir els treballadors dels materials ma-nipulats i per protegir al mateix temps els esmentats materials de la contaminació externa. L’àrea de treball és recorreguda per un flux descendent d’aire filtrat estèril (Flux Laminar Vertical). La protecció del treballador ve donada per la creació d’una barrera d’aire formada per l’entrada d’aire des del local, a través de l’obertura frontal, i per l’esmentat flux descendent d’aire filtrat estèril. Hi ha, bàsicament, dos tipus de cabines de classe II:

Cabines de seguretat biològica, classe II, tipus A –aproximadament un 70% del volum total d’aire és recirculat sobre l’àrea de treball, mentre que el 30% restant és extret.

Cabines de seguretat biològica, classe II, tipus B –aproximadament un 30% del volum total de l’aire és circulat sobre l’àrea de treball, mentre que en aquest cas, el 70% restant és extret.

Cap dels dos tipus descrits (l’A i el B) protegeix de les exposicions per contacte a materials perillosos. L’aire és pres del local o de l’exterior i filtrat (filtre HEPA). En la seva extracció (100%) sol haver-hi dos filtres HEPA muntats en sèrie per a la completa purificació de l’aire extret.


20

Classe III. Aquestes cabines són diferents de les cabines de classe I i II. En aquest cas, la cabina està hermèticament segellada, i separa completament el treballador del treball que estigui realitzant mitjançant barreres físiques (panell frontal completament tancat, manipulació a través de guants de goma). Aquest tipus de cabines ofereix el grau màxim de protecció al treballador, i evita, fins i tot, l’exposició per contacte.

En funció del risc d’infecció dels agents biològics emprats al laboratori caldrà emprar una cabina o una altra, d’acord amb la taula següent:

Cabina de classe IFlux laminar amb entrada d’aire no filtrat i extracció d’aire prèviament filtrat.

Nivell de protecció: treballador / medi ambient.

Cabina de classe IIFlux laminar vertical amb entrada i extracció d’aire prèviament filtrat.

Nivell de protecció: treballador / producte / medi ambient.

Cabina de classe IIFlux laminar vertical amb entrada i extracció d’aire prèviament filtrat i separació física del producte (guants).

Nivell de protecció: treballador / producte / medi ambient.

Al ventilador extractor


Indicador defluxe d’aire

Indicador defluxe d’aire

Filtre primari Filtre primari

Filtre HEPAIndicador de pressió

Filtre HEPA

Filtre HEPA

Filtre HEPA d’entrada


Agents biològics

Productes d’alta toxicitat(cancerígens, sensibilitzants, d’altres)

Classe I Classe II-A

Cabina de seguretat biològica

Classe II-B Classe III

Totalment indicadaGrup 1

Totalment indicadaGrup 2

Ús NO recomanatGrup 3

Ús NO recomanatGrup 4

Pot utilitzar-se

Totalment indicada

Totalment indicada

Pot utilitzar-se

Ús NO recomanat

Totalment indicada

Totalment indicada

Totalment indicada

Pot utilitzar-se

Ús NO recomanat

Totalment indicada

Totalment indicada

Totalment indicada

Totalment indicada

Totalment indicada

Totalment indicada

21P

rote

cció

col

·lect

iva

i ind

ivid

ual

En tots els casos les normes bàsiques que cal seguir en el treball amb cabines de seguretat biològica són les següents:

1. Seguir les mateixes normes que en el cas de les vitrines o campanes d’extracció de gasos.

2. Netejar la superfície de treball i la resta de l’interior de la cabina setmanalment.

3. Comprovar amb freqüència setmanal la lectura del manòmetre.

4. Netejar mensualment totes les superfícies exteriors amb un drap humit, a fi i efecte d’eliminar la pols acumulada.

5. Revisar amb periodicitat mensual l’estat de les vàlvules interiors amb què vagi equipada.

6. Procedir a la seva certificació per una entitat qualificada, un cop a l’any.

7. En qualsevol cas, seguir les instruccions del fabricant que han de figurar en el manual corresponent.

2.3 Protecció individual Les proteccions personals són aquells elements especialment projectats i fabricats per preservar específicament el cos humà, ja sigui en el seu conjunt o en alguna de les seves parts, contra riscos específics del treball. Les proteccions personals no eliminen els riscos, i per tant no eviten mai l’ac-cident. No obstant això, sí que són vàlides per eliminar o disminuir la gravetat de la lesió.

La utilització d’equips de protecció individual (EPI) és una mesura preventiva complementària, mai substitutòria, de les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva imperativament pre-ceptives amb caràcter previ (article 15.1.h de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals). Els EPI s’han d’utilitzar quan mitjançant la protecció col·lectiva no hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment.

Els EPI són d’ús personal i intransferible. Cada usuari és responsable del seu manteniment i con-servació i d’utilitzar-los correctament, seguint les instruccions del fabricant. L’usuari ha d’informar immediatament sobre qualsevol defecte o anomalia de l’equip que pugui afectar la seva eficàcia protectora.

No s’ha de confondre la protecció individual amb la roba de treball. El tret diferenciador és que la segona no protegeix la salut o la integritat física de qui la utilitza, sinó que protegeix la roba de carrer de la brutícia o dels agents externs.

Els EPI han d’estar homologats amb el certificat CE i han de complir les normes UNE corresponents, i han d’anar sempre acompanyats del full d’instruccions corresponent.

Les avaluacions de riscos realitzades als laboratoris de recerca biomèdica han permès identificar la necessitat d’emprar els EPI.


22

Laboratori

Sala de cultius(nivell II de contenció)

Hot Lab i poiata de treball amb radioisòtops

Sala de neteja de material de laboratori

Sala criogènia

Sala blanca

Cambra 4 °C

Cambra –20 °C

Assaigs clínics

Congeladors –80 °C

Espai de risc especial

Protecció del cos

Protecció facial

Protecció ocular

Protecció respiratòria

Protecció auditiva

Protecció d’extremitats

superiors

Protecció d’extremitats

inferiors

Recomanable (sonicadors)(ultraviolada)

(anorac només treballs continuats)

Recomanable

Recomanable

Recomanable

(opcional)(opcional)

Recomanable

Recomanable

Recomanable

Recomanable

Recomanable

Equip de Protecció Individual (EPI)

23P

rote

cció

col

·lect

iva

i ind

ivid

ual

2.3.1 Ús d’equips de protecció del cos

D’acord amb els articles 4 del Reial Decret 374/2001, de 6 d’abril, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball, i 12 del Reial Decret 664/1997, de 12 de maig, sobre protecció dels treballadors que per la seva feina estan o puguin estar exposats a agents biològics, el manteniment dels mínims de neteja de la roba de treball i l’ús habitual d’aquesta en lloc de la roba de carrer en el laboratori és un requisit elemental que pot contribuir en gran mesura a reduir els riscos deguts a l’exposició a agents biològics i químics perillosos.

2.3.2 Ús i selecció d’equips de protecció ocular i facial

Al lloc de treball, els ulls i la cara del personal poden trobar-se exposats a riscos de naturalesa diversa segons la seva forma d’actuació. Al laboratori un dels riscos més importants és el de lesions als ulls i a la cara per accions externes derivades de la manipulació d’agents químics.

A l’hora de considerar la protecció ocular i facial, se solen subdividir els protectors existents en dos grans grups en funció de la zona protegida, a saber:

A. Si el protector només protegeix els ulls, estem parlant d’ulleres de protecció de muntura universal -protectors oculars acoblats a una muntura amb patilles (amb protectors laterals o sense) o bé d’ulleres de muntura integral -protectors d’ulls que envolten de forma hermètica la regió orbital i en contacte amb la cara. Els protectors oculars han de complir els requisits establerts per la norma UNE-EN 166 en allò relatiu a la construcció general, els materials i els requisits bàsics.

Als laboratoris de recerca biomèdica es recomana l’ús d’ulleres de protecció de mun-tura universal, amb antientelament superior, ajustables en angle i patilles i sense protectors laterals. La muntura estarà marcada amb el número de la norma UNE aplicable (EN-166).

Per aquest motiu, l’ús de bata és obligatori als laboratoris i a la resta d’espais d’experimentació.

A la sala de criogènia és obligatori emprar també davantal contra la projecció de líquid a baixes temperatures.

B. Si, a més dels ulls, el protector protegeix part o la totalitat de la cara o d’altres zones del cap, estem parlant de pantalles de protecció del tipus pantalla facial. Les pantalles facials han de complir els requisits establerts per la norma UNE-EN 165 en allò relatiu a la construcció general, els materials i els requisits bàsics.

2.3.3 Ús i selecció d’equips de protecció de les mans

Segons la norma UNE-EN 420 (de requisits generals per als guants), un guant és un equip de protecció individual que protegeix la mà o una part de la mà contra perills, en aquest cas perills químics i biològics.

No tots els guants són resistents i impermeables a qualsevol producte químic. L’elecció de guants com a equip de protecció ha de ser correctament supervisada. A continuació es defineix el tipus de guant més apropiat per a diferents tipus de compostos:

Per a més informació podeu consultar l’Annex I al final d’aquest document.

Pel que fa a la protecció de mans i braços de les accions tèrmiques, es recomana la utilització de:

24


Als laboratoris de recerca biomèdica es recomana, quan sigui necessari, l’ús de pan-talles facials muntades sobre un arnès de cap. La muntura estarà marcada amb el número de la norma UNE aplicable (EN-165).

Guants contra les baixes temperatures (criogènia) de 40 cm de longitud (fins al colze), que protegeixen de l’exposició a temperatures compreses entre –160 °C i +148 °C. Han de dur el pictograma de normalització i els nivells d’eficiència mínima.

Els guants de goma de làtex són excel·lents resistents als àcids inorgànics, als alcohols, a les substàncies càustiques, l’aldehid i les acetones. No són resistents als àcids orgànics, a excepció de l’àcid sulfúric al 95%. Són atacats pels dissolvents aromàtics i els clorats. Als laboratoris es recomana fer-los servir, per exemple, amb: dimetilformamida, formamida, etanol, metanol, àcid acètic diluït i fenol.

Els guants de nitril són resistents als àcids orgànics, als dissolvents aromàtics i als clorats. Atesa la seva formulació química, ofereixen major resistència química i me-cànica que els de làtex i vinil. Als laboratoris es recomana fer-los servir, per exem-ple, amb: formaldehid, acrilamida, diclormetà, bromur d’etidi, cloroform i àcid acètic glacial.

Els guants de vinil són atacats pels dissolvents clorats i les cetones. Tenen resis-tència regular als àcids orgànics, als alcohols i a les substàncies càustiques. Són resistents a algun dissolvent aromàtic, però en menor grau de resistència que els guants de nitril.

25P

rote

cció

col

·lect

iva

i ind

ivid

ual

2.3.4 Ús i selecció d’equips de protecció respiratòria

Els equips de protecció respiratòria són equips de protecció individual de les vies respiratòries en els quals la protecció contra els contaminants aerotransportats s’obté reduint la concentració d’aquests contaminants en la zona d’inhalació per sota dels nivells d’exposició recomanats.

El paràmetre definitori de l’eficiència de l’equip és el denominat “factor de protecció”.

El factor de protecció descriu la relació entre la concentració d’un agent nociu en l’aire ambiental i la concentració en l’aire respirat per l’usuari d’un equip de protecció respiratòria. La concentració de l’agent nociu en l’aire respirat és deguda a: la penetració d’aire ambiental a través del filtre, la manca d’estanquitat de la vàlvula d’exhalació, la connexió entre filtre i portafiltres i tota la resta d’elements d’unió entre les diferents peces de l’equip, així com, en particular, a un ajust deficient de l’adaptador facial a la cara de l’usuari.

Com més gran sigui el factor de protecció més gran serà la protecció respiratòria aconseguida. En el fullet informatiu del fabricant figura informació sobre el grau de protecció de l’equip.

Les proteccions respiratòries que es troben als laboratoris són equips filtrants contra partícules i equips filtrants contra gasos i vapors del tipus filtre per a gasos més adaptador facial:

Aquestes mascaretes i adaptadors facials s’han d’ajustar bé a la cara mitjançant les tires elàstiques i la vareta flexible.

2.3.5 Ús d’equips de protecció dels peus

Als laboratoris de recerca biomèdica es recomana l’ús de sabates de seguretat tancada i amb sola antilliscant.

Mascaretes contra partícules (FFP1) Filtre universal A1B1E1K1P3 i adaptador facial

Guants contra les altes temperatures (autoclau) amb revestiment de neoprè i longitud de 46 cm (per sobre del colze), que protegeixen de l’exposició a tempe-ratures de fins a +180 °C. Han de dur el pictograma de normalització i els nivells d’eficiència mínima.


3.2 Normes bàsiques de seguretat al laboratori.

3.2.1 Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació d’agents químics.

3.2.2 Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació d’agents biològics.

3.2.3 Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació d’isòtops radioactius.

3.2.4 Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació de residus.

3.3 Actuació en cas de vessament accidental.

3.4 Actuació en cas de contacte accidental.

3.5 Actuació en cas d’emergència i d’evacuació.

3.6 Actuació en cas d’emergència per foc.

Pautes d’actuació 3CAPÍTO

L


28

3.1 Legislació vigent específica Tenint en compte que sempre que hi hagi presència d’un agent químic o d’un agent biològic hi haurà un perill, l’acció preventiva prioritària ha de ser l’eliminació de l’agent mitjançant la seva substitució per un altre agent menys nociu o mitjançant la modificació del procés que el genera.

No obstant això, segons l’article 4, sobre principis generals per a la prevenció dels riscos per agents químics, del Reial Decret 374/2001, de 6 d’abril, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball, quan la substitució no sigui possible, l’acció preventiva s’adreçarà cap a la reducció dels riscos deguts a la presència, en aquest cas, de l’agent químic. Entre les mesures tècniques establertes legalment en l’article esmen-tat s’han d’adoptar mesures higièniques adequades, tant personals com d’ordre i neteja.

D’altra banda, segons l’article 12 del Reial Decret 664/1997, de 12 de maig, sobre protecció dels treballadors que per la seva feina estan o puguin estar exposats a agents biològics, el personal ha de rebre instruccions en relació amb les precaucions que cal adoptar per prevenir l’exposició i pel que fa a la utilització de roba i d’equips de protecció individual.

Així, la implantació d’unes bones pràctiques de treball és un requisit elemental que pot contribuir en gran mesura a reduir els riscos deguts a l’exposició a agents biològics i químics perillosos, pel fet que és una mesura preventiva que es justifica per si mateixa, sense necessitat que hi hagi un risc evident de contaminació.

3.2 Normes bàsiques de seguretat al laboratori 1. L’ús de bata és obligatori. Cal dur el cabell recollit i evitar penjolls o mànigues amples que puguin enganxar-se.

2. Cal treure’s la bata en sortir del laboratori per anar a altres llocs de l’edifici (cafeteria, despatxos, lavabo, etc.).

3. Cal portar sabata tancada.

4. L’ús d’ulleres de seguretat és obligatori per manipular productes químics perillosos (per a més informació vegeu l’apartat 6.2), i no es poden utilitzar lents de contacte.

5. Cal cobrir-se les ferides amb apòsits impermeables a l’inici de l’activitat i utilitzar guants d’un sol ús per manipular productes químics perillosos (per a més informació vegeu els apartats 2.3.3 i 6.2).

6. Amb els guants posats NO s’ha de tocar la cara ni altres parts del cos, ni s’ha d’agafar el telèfon ni tocar material o equips ni superfícies d’ús comú.

29P

aute

s d’

actu

ació

7. Els guants s’han de treure en sortir del laboratori i, en general, sempre que s’hagin de tocar superfícies comunes, seguint els passos següents:

Per tal de no contaminar i de no contaminar-nos podem fer servir la tècnica del doble guant, és a dir, utilitzar doble guant per manipular una substància i retirar un dels guants en acabar la manipulació.

8. Cal rentar-se les mans amb solucions sabonoses antisèptiques en entrar al laboratori, després de cada manipulació de productes químics, després de treure’s els guants i abans de sortir del laboratori.

9. No s’han de deixar objectes personals a les superfícies de treball.

10. No s’han de guardar aliments ni begudes a les neveres del laboratori. Els aliments s’han d’emmagatzemar als armaris o neveres destinats a aquesta finalitat.

11. No s’ha de menjar ni beure al laboratori.

12.No s’han d’aplicar productes cosmètics (crema de mans, protecció labial, etc).

3.2.1 Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació d’agents químics

Identificació i etiquetatge

1. Tots els productes químics han d’estar correctament etiquetats amb el nom del producte, les principals frases R i S i els pictogrames de perill.

2. Abans d’utilitzar per primera vegada un producte, cal llegir-ne l’etiqueta i/o la fitxa de dades de seguretat per obtenir-ne prou informació: principals riscos, incompatibilitats, actuació en cas de vessament i/o esquitxades, etc.

3. Etiquetar adequadament els flascons i recipients als quals s’hagi transvasat algun producte o on s’hagin preparat barreges, identificant-ne la data de preparació, el contingut, la concentració de la substància i la informació sobre la seva perillositat (si és possible, reproduir l’etiquetatge original). No s’han de sobreposar etiquetes ni retolar o escriure sobre l’etiqueta original.


30

Hàbits de treball

1. Sempre que sigui possible, cal substituir els productes químics perillosos en format pols per líquids o bé per sòlids en format encapsulat, que mai no s’han de manipular (fragmentar).

2. No emmagatzemar els productes químics dins les campanes extractores de gasos.

3. Reduir al mínim la quantitat de productes químics sobre les zones de treball.

4. Utilitzar les campanes extractores de gasos durant la utilització de productes químics volàtils i perillosos per inhalació dels seus gasos i/o vapors (tòxics, cancerígens, etc.).

5. No utilitzar lents de contacte, ja que en cas d’accident els productes químics o els seus vapors poden provocar lesions als ulls i impedir de retirar les lents.

6. No omplir els tubs d’assaig més de dos o tres centímetres.

7. Escalfar els tubs d’assaig de costat i utilitzant pinces.

8. Utilitzar sempre suports per als tubs d’assaig.

9. No guardar els tubs d’assaig ni altres productes a les butxaques.

10. No tocar amb les mans nues, olorar ni tastar els productes químics.

11. No pipetejar amb la boca.

12. No utilitzar mai equips o aparells sense conèixer-ne el funcionament.

13. Comprovar la temperatura dels materials abans d’agafar-los directament amb les mans.

14. No treballar mai sol quan es dugin a terme operacions perilloses.

15. Llegir atentament les etiquetes i identificacions de risc dels envasos.

16. Encendre els Bunsen amb encenedors pizoelèctrics llargs: no emprar llumins o encenedors de flama.

17. Desconnectar els equips, l’aigua i el gas en acabar el treball.

18. Prendre totes les precaucions per reduir punxades i talls durant la manipulació, la neteja i l’eliminació.

19. No reencapsular mai objectes tallants i punxants.

20. Emprar agulles hipodèrmiques i xeringues amb diafragma per a la inoculació parenteral o l’extracció de fluids.

21. Dipositar els objectes punxants i tallants en contenidors apropiats (residus sanitaris especí-fics, grup III), col·locats a prop de la zona de treball.

22. No empènyer el contingut d’aquests contenidors per tal de fer espai, ni omplir-los per sobre del 75% de la seva capacitat.

31P

aute

s d’

actu

ació

Ordre i neteja

1. Descontaminar la superfície de treball almenys un cop al dia i sempre que es produeixi un vessament.

2. Descontaminar els residus abans de la seva eliminació.

3. Minimitzar la generació d’aerosols.

4. Notificar vessaments, accidents o incidents al responsable de laboratori i al personal tècnic en prevenció de riscos laborals.

5. Evitar l’ús de Bunsen i potenciar els microincineradors.

6. Mantenir a les taules de treball les quantitats mínimes de producte per fer l’operació.

7. En finalitzar una operació, assegurar-se que s’han desconnectat els aparells i recollir els mate-rials, els reactius, etc., tot evitant acumulacions innecessàries.

Transvasament de producte

1. Transvasar, sempre que sigui possible, quantitats petites de líquids. En cas contrari, fer-ho en zones específiques.

2. Fer el transvasament de substàncies inflamables lluny de focus de calor i d’espurnes elèctriques.

3. Fer el transvasament de substàncies tòxiques, irritants o corrosives amb la roba i els equips de protecció individual més adequats per al tipus de risc.

4. Utilitzar utensilis adequats a l’hora de fer transvasaments: embuts, dosificadors, provetes, etc.

5. No pipetejar mai amb la boca.

6. Utilitzar sempre guants i ulleres en realitzar transvasaments.

Manipulació

1. Tancar els flascons i les ampolles immediatament després de la seva utilització i transportar-los en un cistell de protecció.

2. Evitar el contacte de productes químics amb la pell, especialment si són tòxics o corrosius. En aquests casos cal utilitzar guants d’un sol ús compatibles amb el producte.

3. Utilitzar ulleres o pantalles de protecció en operacions on hi hagi risc de projeccions i esquit-xades.

4. Netejar immediatament els vessaments, encara que siguin petits. Consultar la fitxa de dades de seguretat del producte i utilitzar el material absorbent adequat al producte.


32

Eliminació de residus

1.Dipositar en contenidors específics i degudament etiquetats el vidre trencat, els reactius tòxics nocius per al medi ambient, els residus biològics i el material tallant i/o punxant (bisturís, xerin-gues...).

Per a més informació consulteu el capítol 8.

3.2.2 Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació d’agents biològics

1. És obligatori portar guants quan es manipuli material infecciós.

2. Treballar en cabines de seguretat biològica de classe I o II en aplicar tècniques que comportin risc de formació d’aerosols o durant el treball amb concentracions elevades d’agents infecciosos.

3. Utilitzar protecció personal adequada al tipus d’agent que s’hagi de manipular.

4. Desar els equips de protecció en un lloc adequat per evitar-ne la contaminació i netejar-los periòdicament, així com comprovar-ne el bon funcionament abans de cada ús.

5. No desacoblar les agulles de la xeringa, ni encapsular agulles ni objectes tallants ni punxants ni sotmetre’ls a cap mena de manipulació.

6. Dipositar els objectes punxants i tallants (agulles, xeringues i altres instruments esmolats) en contenidors apropiats (residus sanitaris específics, grup III) amb tapa de seguretat, per impedir que es perdin durant el transport. Aquests contenidors han d’estar a prop del lloc de treball i s’ha d’evitar que quedin excessivament plens.

7. Comunicar tota punxada, tall o contaminació de qualsevol part del cos amb un agent biològic al responsable del laboratori i al responsable de prevenció de riscos laborals.

8. Aplicar totes les tècniques o fer totes les manipulacions de manera que es minimitzi la creació d’aerosols.

9. Rentar-se les mans amb aigua i sabó en finalitzar el treball amb agents biològics i abans de deixar el laboratori, fins i tot si s’han utilitzat guants, i immediatament després de qualsevol acci-dent de contaminació amb sang o cultiu cel·lular.

10. Treure’s, en sortir de la zona de treball, la roba de treball i els equips de protecció personal que puguin estar contaminats per agents biològics i desar-los en llocs que no continguin altres peces de roba.

3.2.3. Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació d’isòtops radioactius

Les normes específiques de manipulació de material radioactiu es poden consultar al reglament de funcionament de cada instal·lació radioactiva.

33P

aute

s d’

actu

ació

3.2.4 Normes bàsiques de comportament en cas de manipulació de residus

1. Evitar el contacte directe amb els residus.

2. No manipular residus en solitari.

3. Utilitzar els equips de protecció individual.

4. Utilitzar els materials que puguin ser descontaminats amb facilitat. En cas contrari, utilitzar material d’un sol ús i que es pugui eliminar mitjançant un procediment estàndard.

5. Per a residus líquids, utilitzar envasos de menys de 30 litres per facilitar-ne la manipulació i evitar riscos.

6. Escollir un tipus d’envàs d’acord amb les característiques del projecte.

7. No manipular mai un residu en el laboratori si no està etiquetat correctament.

8. Fer de manera lenta i controlada el vessament dels residus en els seus envasos corresponents.

9. No omplir els envasos per sobre del 90% de la seva capacitat per evitar esquitxades, vessa-ments en obrir-los o sobrepressions per evaporació.

10. Sempre que sigui possible, dipositar els envasos a terra per tal de prevenir possibles caigudes a diferent nivell.

11. Mai no s’han de deixar els envasos en una zona de pas.

3.3 Actuació en cas de vessament accidental 1. Allunyar-se del vessament.

2. Identificar el més aviat possible el líquid vessat a partir de les etiquetes d’altres envasos idèn-tics o de la informació continguda en la fitxa de dades de seguretat del producte.

3. Demanar ajuda, alertar els altres treballadors del perill i ventilar o confinar, depenent del producte.

4. Impedir el pas a la zona contaminada senyalitzant la zona per mitjà d’una cinta.

5. Comprovar si hi ha algú accidentat. Si és així, activar el pla d’emergència intern.

6. Comprovar que els equips de protecció personal són els adequats per fer front al líquid vessat.

7. Seguir les instruccions que facilita la fitxa de dades de seguretat del producte en cas de ves-sament i el procediment operatiu específic per a la seva recollida.

En cas que es necessiti més informació, es pot contactar amb el departament de productes per a la protecció del medi ambient (91 321 62 02 - 91 321 65 51).


34

3.4 Actuació en cas de contacte accidental amb un producte químic

1. Seguir les instruccions de la fitxa de dades de seguretat del producte.

2. En cas d’inhalació, respirar ràpidament aire fresc.

3. En cas de contacte amb la pell, rentar amb aigua abundant durant 10 minuts com a mínim, sense refregar i emprant sabó neutre.

4. En cas de contacte amb els ulls, rentar-los amb aigua amb les parpelles obertes durant 10 minuts com a mínim, amb la font rentaülls.

5. En cas d’ingestió, beure força aigua.

6. En tots els casos, després de la primera actuació caldrà alertar el responsable de prevenció de riscos laborals.

En cas que es necessiti més informació, es pot contactar amb el servei d’informació toxicològica (91 562 04 20).

3.5 Actuació en cas d´evacuació per emergència En aquest tipus de sinistre, les mesures que cal adoptar van dirigides a extingir d’immediat el focus, i si no és possible fer-ho d’immediat, a evacuar els ocupants d’una manera ràpida, ordenada i segura, intentant controlar el foc, sense assumir riscos, fins a l’arribada dels serveis externs.

1. Quan un ocupant del laboratori detecti una situació d’emergència, ha d’alertar el responsable present en aquell moment.

En qualsevol cas, cal esperar fins que arribi el responsable per explicar-li la situació.

2. En rebre l’avís d’emergència, el responsable valorarà la situació i donarà instruccions als ocu-pants del laboratori, en decretarà si cal l’evacuació i informarà d’aquesta circumstància els seus ocupants i al personal de seguretat del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (637 84 71 27 /Extensió 1020).

3. Quan es consideri que cal evacuar el sector de l’edifici on està situat el laboratori o la totalitat de l’edifici, el cap d’emergència del Parc decretarà l’evacuació parcial o total, respectivament. Els ocupants del sector o de l’edifici seran informats d’aquesta circumstància mitjançant una sirena i el sistema de megafonia de l’edifici.

35P

aute

s d’

actu

ació

4. Un cop decretada l’evacuació, caldrà adreçar-se a l’exterior procurant d’incorporar-se al més aviat possible a un grup de persones que es trobi en moviment de sortida. Les sortides d’emer-gència estan indicades, igual que el recorregut que cal seguir per arribar-hi, mitjançant aquests senyals:

5. Per tal que l’evacuació sigui fluida i garanteixi la seguretat de les persones, és molt important tenir en compte les recomanacions següents de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil:

.No entretenir-se a recollir els objectes personals per tal d’evitar obstacles i demores.

.Moure’s de pressa però sense córrer, sense atropellar ni empènyer els altres.

.Un cop iniciada l’evacuació, en cap cas tornar enrere per buscar companys o per recollir objec-tes personals.

.Llevat dels casos en què sigui impossible sortir de l’edifici, l’evacuació s’ha de fer sempre cap avall, no cap amunt.

.No fer servir mai els ascensors. Són un parany en què, si es produeix un tall de corrent, podem quedar atrapats, i a més, fan de xemeneia dels fums.

.Tampoc no s’ha de baixar per l’escala si veiem que hi ha fum. En aquest cas el més recomana-ble és quedar-se en algun espai amb finestres a l’exterior per tal de fer-se veure. Mentrestant, cal tancar la porta i, si es pot, tapar l’escletxa de sota la porta amb roba o draps mullats.

.No obrir cap porta si es creu que hi ha foc al darrere. Abans d’obrir una porta cal comprovar que no estigui calenta i que no surti fum per sota.

.Si malgrat tot ens veiem obligats a travessar un espai ple de fum, cal respirar a través d’un mocador mullat i avançar acotats o gatejant.

.Si se’ns ha encès la roba, no s’ha de córrer; cal demanar ajuda, tirar-se a terra i rodolar per extin-gir les flames. Quan sigui factible, les persones que socorrin una persona amb foc a la roba han de cobrir l’afectat amb una manta ignífuga i conduir-lo fins a la dutxa de seguretat més propera. Mai no s’ha d’emprar un extintor sobre una persona.

.No aturar-se a prop de les portes de sortida.

S’ha de col·laborar sempre en l’evacuació per tal d’ajudar a sortir-nos-en de la millor manera possible.

DIRECCIÓ CAPA LA SORTIDA D’EMERGÈNCIA

SORTIDAD’EMERGÈNCIA


36

6. Un cop fora, caldrà adreçar-se al punt de reunió que cada centre té assignat.

7. Un cop controlada la situació i garantida la seguretat de les persones, el responsable o el cap d’emergència de l’edifici, segons sigui el cas, decretarà la finalització de l’emergència.

En aquest moment es comunicarà als ocupants la normalització de la situació.

Punt de reunió segons centres;

Carrer de Trelawny

Carrer d

el Docto

r Aiguad

er

Pass

eig

Mar

ítim

de

la B

arce

lone

ta

PLA

TJA

DE

LA

BA

RC

ELO

NE

TACarrer de Ram

on Trias Fargas

PRBB

UPF

CRC

CRG

CREAL

IMIM - Hospital del Mar

Fundació IMIM

Fundació Alzheimer internacional

CMR[B]PLAÇA

DARWIN

37P

aute

s d’

actu

ació

3.6 Actuació en cas d’emergència per foc i d’evacuació per foc.En cas de foc, abans d’evacuar i sempre que sigui possible, s’ha de mirar de tallar els subministra-ments (electricitat, gasos, aire condicionat, etc.), tancar altres elements que poden contribuir a la propagació del foc (Bunsen, etc.) i tancar les portes per retardar la propagació de les flames.

1. Si es tracta d’un incendi, i se’ns ha encès la roba, no s’ha de córrer; cal demanar ajuda, tirar-se a terra i rodolar per extingir les flames. Les persones que socorrin una persona amb foc a la roba han de cobrir l’afectat amb una manta ignífuga i conduir-lo fins a la dutxa de seguretat més pro-pera. Mai no s’ha d’emprar un extintor sobre una persona.

2. Sempre que el foc sigui petit i localitzat i no es posi en perill la nostra integritat, ens taparem la boca i nas amb una peça de roba o mocador, si és possible humida, i intentarem sufocar el foc recobrint la base de les flames amb una manta ignífuga i retirar els productes i el material infla-mable que hi hagi al voltant del foc.

En cas que sigui necessari, i sempre que ens considerem capaços de fer-ho, cal utilitzar l’extintor seguint les instruccions i precaucions que s’especifiquen a l’etiqueta. En qualsevol cas, s’han de seguir els passos següents:

Despenjar l’extintor agafant-lo per la maneta o nansa fixa i deixar-lo sobre el terra en posició vertical.

1. Sense accionar-lo, dirigir-se a la proximitat del foc.

2. Preparar l’extintor seguint les instruccions de l’etiqueta. Generalment, el que cal fer és el següent:

Deixar l’extintor a terra en posició vertical, agafar l’embocadura i la nansa de transport, incli- nant-lo una mica cap endavant.

Amb l’altra mà, treure el precinte, estirant el passador de seguretat cap enfora. Si l’extintor és de CO2, s’ha d’agafar l’embocadura per la part aïllada destinada a l’efecte i no dirigir-la cap a les persones. Si l’extintor té mànega (és de pols equivalent ABC), cal agafar-la per l’embocadura per evitar la sortida incontrolada de l’agent extintor.

3. Prémer la maneta realitzant una petita descàrrega de comprovació de sortida de l’agent extintor.

4. Dirigir l’agent extintor a les flames amb moviments d’escombratge i mantenint un mínim d’un metre de distància, fins a la total extinció o fins que s’esgoti el contingut de l’extintor.

VENT


38

O bé, la boca d’incendi equipada (BIE) més propera, seguint els passos següents:

1. Obrir la tapa de l’armari o trencar-ne el vidre.

2. Girar la debanadora cap enfora.

3. Obrir la vàlvula de pas de l’aigua.

4. Desenrotllar la mànega.

5. Obrir l’embocadura, girant en el sentit apropiat.

6. Llançar aigua en forma polvoritzada sempre que sigui possible sobre els objectes que cremin, excepte que s’hagi d’atacar el foc des de lluny, cas en què el doll d’aigua ple té més abast.

Cal recordar que tot incendi s’apaga bàsicament per refredament. Així doncs, l’aigua en forma polvoritzada fa de ventall i protegeix la persona.


4.2 Notificació d’accidents de treball i d’incidents.

4.3 Notificació de condicions de treball percebudes com a inadequades de risc greu i imminent.

4.4 Notificació de situació d’embaràs.

4.5 Notificació de situacions d’especial sensibilitat.

Circuits d’informació 4CAPÍTO

L


40

4.1 Legislació vigent específicaLa Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, que determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats en matèria de la seguretat i la salut en el treball, estableix en els articles 16.3, 25, 26 i 29.2.4 les obligacions empresarials en aquest àmbit.

El Rd 39/1997, de 17 de gener, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, a l’article 4.1.b) i als annexos VII i VIII estableix, també, mesures per a promoure la millora de la seguretat i de la salut en el treball de la treballadora embarassada, que hagi donat a llum o en període de lactància.

4.2 Notificació d’accidents de treball i d’incidentsD’acord amb l’article 16.3 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, quan s’hagi produït un dany per a la salut dels treballadors l’empresari durà a terme una investigació pel que fa al cas, a fi de detectar les causes d’aquests fets.

Tot el personal ha de notificar directament a Prevenció de Riscos Laborals els accidents de treball que pateixi o de què sigui testimoni. La investigació dels accidents de treball (materialització d’un risc laboral que comporta lesions per a les persones), així com dels incidents (fets anormals i no desitjats que no produeixen lesions però que sota determinades circumstàncies poden produir-ne), té com a objectiu identificar les causes i l’adopció de les mesures preventives corresponents.

Per dur a terme aquesta investigació cal informar dels fets a Prevenció de Riscos Laborals.

Quan Prevenció de Riscos Laborals rebi la notificació haurà de:

1. Investigar les causes i valorar els riscos i les possibles accions correctores, conjuntament amb les diferents persones implicades.

2. Proposar les mesures de prevenció més adients que cal adoptar per tal que l’accident o l’incident no es torni a repetir.

3. Informar de les solucions proposades al notificador i als responsables de la implantació de les accions correctores.

Comunicació a Prevenció de Riscos Laborals.

Investigació de l’accident.

Proposició de les mesures de prevenció més adients.

Informació de les solucions proposades al notificador, i al servei responsable de la implantació de les accions correctores.

Accidents de treball i incidents

41C

ircui

ts d

’info

rmac

ió

4.3 Condicions de treball percebudes com inadequades o de situacions de risc greu i imminentD’acord amb l’article 29.2.4 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals el personal ha d’informar immediatament el seu superior jeràrquic directe, o si escau, Prevenció de Riscos Laborals, sobre qualsevol situació que, al seu criteri, comporti, per motius raonables, un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.

Tota persona que percebi alguna circumstància anòmala o relacionada amb el lloc de treball ha de comunicar-ho al responsable de prevenció.

Quan Prevenció de Riscos Laborals rebi la notificació, haurà de:

1. Valorar el contingut de la sol·licitud.

2. Ampliar la informació facilitada sol·licitant les dades necessàries a la unitat corresponent i/o mitjançant una visita a la zona o lloc de treball.

3. Valorar els riscos.

4. Proposar les possibles accions correctores.

5. Informar de les solucions proposades al notificador i al responsable de la implantació de les accions correctores.

Per poder donar resposta a les notificacions de condicions de treball inadequades, Prevenció de Riscos Laborals necessita de vegades dades que ha de sol·licitar generalment a altres serveis. En ocasions també pot resultar necessari demanar-les externament o obtenir-les directament a partir de la visita al lloc de treball.

Comunicació de la situació anòmala al responsable immediat i a Prevenció de Riscos Laborals

Valoració i recollida d’informació de la sol·licitud en la zona de treball.

Valoració dels riscos i proposta de possibles accions correctores.

Informació de les solucions proposades al notificador, i al servei responsable de la implantació de les accions correctores.

Condicions de treball inadequades o situacions de risc greu imminent


42

4.4 Notificació de situacions d’embaràs D’acord amb l’article 26 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, quan es posi de manifest l’exposició a unes condicions de treball perilloses s’ha de protegir la salut del fetus, de la dona gestant o en període de lactància i la del lactant. Per gaudir d’aquest dret, cal que les treba-lladores que estiguin embarassades ho notifiquin a Prevenció de Riscos Laborals, en especial quan la treballadora faci alguna de les activitats que comporten l’exposició als agents físics, químics o biològics de la relació següent:

Relació d’agents contaminants l’exposició als quals pot afectar la salut de la dona gestant, la del fetus i la del lactant.

Agents físics que puguin implicar lesions fetals i/o provocar un despreniment de la placenta, com les radiacions ionitzants i no ionitzants.

Agents biològics dels grups 2, 3 i 4, quan se sàpiga que aquests agents o les mesures terapèuti-ques vinculades posen en perill la salut de la dona gestant i la del fetus.

Agents químics que se sap que poden afectar la salut de la dona gestant, la del fetus i la del lactant o afectar la reproducció masculina i femenina pel fet que poden resultar cancerígens, mutàgens i/o teratògens (identificats amb les frases R40: possibilitat de produir efectes irreversi-bles, R45: causar càncer, R46: poden causar alteracions genètiques hereditàries, R49: pot causar càncer per inhalació, R60: pot perjudicar la fertilitat, R61: risc durant l’embaràs d’efectes adver-sos per al fetus, R62: possible risc de perjudicar la fertilitat, R63: possible risc durant l’embaràs d’efectes adversos per al fetus, R64: pot perjudicar els infants alimentats amb llet materna i R68: possibilitat d’efectes irreversibles).

Una vegada notificada la situació al personal sanitari acreditat per a la vigilància de la salut, s’enregis-trarà la informació aportada en la història clínico-laboral de la treballadora.

Amb aquesta informació, Vigilància de la salut valorarà la possible exposició a riscos potencialment significatius per a la reproducció i podrà concloure que:

.Les activitats assignades a la treballadora gestant no comporten risc. En aquest cas, Vigilància de la salut notificarà a Prevenció de Riscos Laborals els resultats de la valoració. Després es remetrà un original de la valoració a la interessada i una còpia per al seu metge de família i es finalitzarà l’actuació.

.Les activitats assignades poden ser susceptibles de generar un risc per a la salut de la dona gestant, del fetus o del lactant. En aquest cas, es verificaran les condicions en què es duen a ter-me els procediments de treball i s’establiran els ajustaments necessaris per evitar exposicions, mitjançant l’adaptació de les condicions de treball o del temps de treball de la interessada. Si no és possible aplicar aquestes mesures correctores, o bé quan tot i l’aplicació persisteixi l’exposi-ció, es recomanarà:

La limitació de les funcions que generin risc o un canvi temporal de funcions, i/o un canvi tempo-ral del lloc de treball, seguint el procediment descrit en l’article 26 de la Llei de prevenció de riscos laborals.

43C

ircui

ts d

’info

rmac

ió

Vigilància de la salut notificarà els resultats de la valoració i les recomanacions proposades a Prevenció de Riscos Laborals. Després es remetrà còpia de la valoració a la interessada, al seu metge de família, al servei de recursos humans i al seu responsable.

En cas que no fos possible aplicar cap de les recomanacions anteriors, es declararà la situació de pro-tecció especial, prevista en l’article 45.1.d de l’Estatut dels Treballadors, de suspensió del contracte per risc durant l’embaràs mentre persisteixi la impossibilitat de reincorporar-se al lloc de treball o un altre lloc compatible amb l’estat de la treballadora.

4.5 Notificació de situacions d’especial sensibilitatLa resta de situacions personals d’especial sensibilitat (estat biològic conegut, discapacitat física o psíquica sensorial reconeguda, al·lèrgies, etc.) es poden manifestar a partir de la comunicació de la persona afectada o del seu metge de família al personal de Vigilància de la salut, que enregistrarà la informació aportada en la història clínico-laboral del treballador i valorarà el problema de salut; si cal, podrà sol·licitar proves i informes mèdics a l’afectat. Així mateix, la persona interessada podrà aportar aquells informes o certificats que consideri oportuns.

L’informe de valoració podrà concloure que:

.No hi ha evidències de sensibilitat especial. En aquest cas, Vigilància de la salut notificarà a la persona que va comunicar la possible sensibilitat i a Prevenció de Riscos Laborals els resultats de la valoració, i es finalitzarà l’actuació.

.Hi ha evidències de sensibilitat especial. En aquest cas, Vigilància de la salut notificarà a Preven-ció de Riscos Laborals els resultats de la valoració.

El personal tècnic de Prevenció de Riscos Laborals verificarà les condicions de treball i establirà els ajustaments necessaris per evitar exposicions, mitjançant l’adaptació física o funcional del lloc de treball. Si no és possible fer aquesta adaptació, es recomanarà un canvi de lloc de treball.

També es notificaran les recomanacions proposades al servei mèdic concertat, a la persona inte-ressada i al servei de recursos humans.

En totes les actuacions anteriors, la informació i les dades sobre l’estat de salut de la persona afec-tada es tractaran confidencialment i respectant el seu dret a la intimitat i dignitat, i només es podran utilitzar a efectes de l’objecte del procediment, sense que es puguin utilitzar en cap cas amb finalitats discriminatòries ni en perjudici de la persona afectada.

Comunicació de la situació d’especial sensibiltat a Vigilància de la Salut.

Valoració dels riscos i proposta de possibles ajustaments necessaris per evitar exposicions.

Informació de les solucions proposades a la persona interessada, a Recursos Humans i al seu responsable immediat.

Situacions d’especial sensibiltat

Índe

x

5.1 Introducció.


5.3 Classificació de les instal·lacions radioactives.

5.4 Classificació i senyalització de les zones radioactives.

5.5 Classificació del personal exposat i llicències de treball.

5.6 Perill radioactiu.

5.7 Efectes sobre la salut.

5.8 Actuació en cas d’accident radioactiu.

5.9 Activitats específiques de vigilància de la salut.

5.10 Gestió de residus.

Seguretat radiològica 5CAPÍTO

L


46

5.1 Introducció

Tot laboratori o dependència on es manipulin o emmagatzemin radioisòtops es considera una instal·lació radioactiva i, en conseqüència, ha de disposar de la corresponent autorització de funcionament. A Espanya, aquesta autorització és emesa pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El material radioactiu està constituït per nuclis inestables que es transformen alhora que emeten radiació ionitzant.

Només pot treballar amb material radioactiu el personal que hagi rebut una formació prèvia a càrrec del Servei de Radioprotecció.

Tot el personal que treballa en aquests laboratoris ha de disposar d’una informació completa sobre el Reglament de funcionament i el pla d’emergències (riscos, manipulació i sistemes d’eliminació de radioisòtops).

5.2 Legislació vigent específica La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals determina el cos bàsic de ga-ranties i responsabilitats precís per establir un nivell adequat de protecció de la salut del personal davant els riscos derivats de les condicions de treball, en el marc d’una política coherent, coordinada i eficaç.

D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, les normes reglamentàries que fixen i concreten els aspectes tècnics en l’àmbit de la protecció radiològica són les següents:

.Reial Decret 783/2001, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de protecció sanitària con-tra les radiacions ionitzants (BOE. núm. 178, de 26 de juliol).

.Reial Decret 1836/1999, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives (BOE núm. 313, de 31 de desembre).

.Llei 15/1980, de creació del Consell de Seguretat Nuclear (BOE núm. 100, de 25 d’abril).

5.3 Classificació de les instal·lacions radioactives Segons el Reial Decret 1836/1999, es consideren instal·lacions radioactives:

.Les instal·lacions de qualsevol classe que continguin una font de radiació ionitzant.

47S

egur

etat

rad

iolò

gica

.Els aparells productors de radiacions ionitzants que funcionin a una diferència de potencial superior a 4kv.

.Els locals, laboratoris, fàbriques i instal·lacions on es produeixin, utilitzin, tinguin, tractin, ma-nipulin o emmagatzemin materials radioactius, excepte l’emmagatzematge incidental durant el seu transport.

La definició d’instal·lació radioactiva és molt àmplia, i com a idea general és vàlid enunciar que qual-sevol instal·lació, màquina o local on hi hagi una font radioactiva o un generador de radiació ionitzant té la consideració reglamentària d’instal·lació radioactiva.

Les instal·lacions radioactives es divideixen en tres categories, segons allò previst en la Llei 15/1980:

.Instal·lacions de primera categoria. Són les instal·lacions denominades del cicle del combustible nuclear -fàbriques de producció d’urani, tori i els seus compostos i fàbriques de producció d’ele-ments combustibles d’urani natural- i les instal·lacions industrials d’irradiació.

.Instal·lacions de segona categoria. Són instal·lacions en què l’activitat radioactiva és superior a mil vegades la d’exempció o, en cas de barreja d’isòtops, la suma dels quocients entre l’activitat present de cada isòtop i la d’exempció és igual o superior a mil.

.Instal·lacions de tercera categoria. Són instal·lacions en què l’activitat radioactiva és superior a la d’exempció i inferior a mil vegades aquesta o, en cas de barreja d’isòtops, si la suma dels quocients entre l’activitat present de cada isòtop i la d’exempció se situa entre un i mil. Els acceleradors de partícules i les instal·lacions on s’utilitzin fonts de neutrons es consideren instal-lacions de segona categoria.

En l’actualitat les instal·lacions de totes les institucions del PRBB son de segona categoria.

5.4 Classificació i senyalització de les zones radioactives D’acord amb el Reglament de protecció sanitària contra les radiacions ionitzants, les zones on es manipulin o emmagatzemin radinúclids o es disposi de generadors de radiacions ionitzants s’han de delimitar i senyalitzar, en funció del nivell d’exposició. La norma estableix les zones següents:

Zona controlada: zona en la qual hi ha la possibilitat de rebre una dosi efectiva superior a 6mSv/any oficial o una dosi equivalent superior a tres desenes parts dels límits de dosi equivalent per a cristal·lí, pell i extremitats. La zona controlada es senyalitza amb un trèvol de color verd sobre fons blanc. Les zones controlades es poden subdividir en:


48

.Zona de permanència limitada: zona en la qual hi ha el risc de rebre una dosi superior als límits anuals de dosis. Se senyalitza amb un trèvol de color groc sobre fons blanc.

.Zona de permanència reglamentada: zona en la qual hi ha el risc de rebre en curts períodes de temps una dosi superior als límits de dosis. Se senyalitza amb un trèvol de color taronja sobre fons blanc.

.Zona d’accés prohibit: zona en la qual hi ha risc de rebre, en una exposició única, dosis superiors als límits anuals de dosis. Se senyalitza amb un trèvol de color vermell sobre fons blanc.

Zona vigilada: zona en la qual, no sent zona controlada, hi hagi la possibilitat de rebre una dosi efectiva superior a 1mSv/any oficial o una dosi equivalent superior a una desena part dels límits de dosi equivalent per a cristal·lí, pell i extremitats. La zona vigilada se senyalitza amb un trèvol de color gris – blavós sobre fons blanc.

Si en qualsevol de les zones citades hi hagués únicament risc d’irradiació externa, el trèvol del senyal anirà envoltat de puntes radials, i si el risc fos només de contaminació, el trèvol estarà sobre un camp puntejat. Si es presentessin conjuntament els dos tipus de risc el trèvol anirà envoltat de puntes radials sobre un camp puntejat, d’acord amb la figura següent:

Risc d’irradiació externa

Risc de contaminació

Risc d’irradiació externa i de contaminació

Zonavigilada

Zona controlada

Zona de permanència

Limitada Reglamentària

Zona prohibida

49S

egur

etat

rad

iolò

gica

5.5 Classificació del personal exposat i llicències de treball Segons el Reial Decret 783/2001, el personal exposat a radiacions ionitzants s’ha de classificar en una de les dues categories següents en funció de la dosi de radiació absorbida:

.Treballadors de categoria A: és probable que rebin una dosi efectiva -dosi absorbida considerant el dany o efecte biològic produït en funció de cada òrgan o teixit- superior a 6 mSv/any o una dosi equivalent -dosi absorbida considerant el dany o efecte biològic produït en funció de la perillositat de la radiació- superior a tres desenes parts dels límits anuals.

.Treballadors de categoria B: és molt improbable que rebin una dosi efectiva superior a 6 mSv/any o una dosi equivalent superior a tres desenes parts dels límits anuals.

S’ha de procurar que el personal que treballa en una instal·lació tingui una informació i formació ade-quades, per la qual cosa s’aconsella que faci el curs corresponent.

La persona que dirigeixi les activitats esmentades haurà d’estar proveït d’una llicència específica concedida pel Consell de Seguretat Nuclear. Hi ha dos tipus de llicències:

.La llicència de supervisor, que capacita per dirigir i planificar el funcionament d’una instal·lació radioactiva i les activitats dels operadors.

.La llicència d’operador, que capacita per a la manipulació de materials o equips productors de radiacions ionitzants, d’acord amb els procediments i les instruccions preestablerts.

Les llicències d’operador i supervisor tenen un termini mínim de validesa de cinc anys, són personals i intransferibles i específiques per camp d’aplicació.

5.6 Risc radioactiu El material radioactiu presenta bàsicament dos tipus de risc:

De contaminació: quan es té accés directe al material radioactiu. La contaminació pot ser externa (cutània) o interna (amb la incorporació de material radioactiu per ingesta, inhalació o ferides).

D’irradiació: quan sense estar en contacte directe amb el material radioactiu es rep la part de la radia-ció ionitzant que emet. Per evitar la irradiació, només el personal qualificat pot retirar les fonts del seu contenidor o blindatge. Davant el risc d’irradiació, cal tenir-ne presents les tres variables bàsiques:

.Temps d’exposició.

.Distància respecte a la font.

.Blindatge interposat.


50

5.7 Efectes sobre la salut Les radiacions ionitzants, en interaccionar amb l’organisme, hi provoquen diferents alteracions a causa de la ionització provocada en els elements constitutius de les cèl·lules i dels teixits.

Els danys biològics més importants produïts en la cèl·lula es deuen a l’acció sobre les molècules d’ADN que tenen un rol destacat en la vida cel·lular. La radiació pot produir fragmentacions en les molècules d’ADN, donant origen a aberracions cromosòmiques i fins i tot a la mort cel·lular, o bé pot ocasionar transformacions en l’estructura química de la molècula ocasionant mutacions que afectin el missatge genètic.

És important tenir en compte que la interacció de la radiació amb les cèl·lules és una funció de proba-bilitat; és a dir, la radiació pot interaccionar o no amb la molècula i, en cas d’interaccionar, pot produir o no danys en la cèl·lula. Així mateix, l’acció sobre la cèl·lula no és selectiva, de manera que l’energia de la radiació es diposita aleatòriament en qualsevol molècula, sense cap mena de preferència. Com a conseqüència d’això els efectes en l’individu poden aparèixer immediatament després de l’expo-sició i alhora manifestar-se després d’un període de temps, ja que són inespecífics i apareixen en generacions posteriors.

5.8 Actuació en cas d’accident radioactiu En el cas de contaminació personal cal procedir de la manera següent:

Pell, mans i cabell

Rentar amb aigua tèbia i sabó la superfície afectada durant tres minuts i comprovar els resultats mitjançant lectures amb el monitor de contaminació. El rentat es farà amb precaució per no estendre la contaminació a altres zones del cos. S’utilitzarà un sabó líquid amb pH neutre. En cas necessari es pot utilitzar un raspall suau per intensificar el fregament, tenint cura de no erosionar la pell. En cas que hi hagi risc de contaminació del cabell, es recomana l’ús durant el treball d’un capell que preservi el cabell del contacte amb substàncies radioactives.

Ulls, orelles, nas i boca

Rentar amb aigua corrent tèbia, obrint bé les parpelles i tractant de reduir els plecs, amb doll d’aigua a pressió moderada, evitant l’entrada d’aquesta aigua pel tub digestiu, el conducte auditiu o les còrni-es. En cas que no s’aconsegueixi reduir-ne la contaminació, s’haurà de fer sota supervisió mèdica.

51S

egur

etat

rad

iolò

gica

5.9 Activitats específiques de vigilància de la salut Al personal de nova incorporació a una instal·lació radioactiva se l’ha de sotmetre a un examen de salut previ a l’inici de l’activitat, d’acord amb les especificacions indicades pel Consell de Seguretat Nuclear, que ha de permetre de conèixer l’estat de salut de l’individu, la seva història laboral i, en definitiva, la seva aptitud per al lloc de treball.

Alhora, el personal que ja treballi en una instal·lació radioactiva i sigui considerat un professional exposat està obligat a sotmetre’s a un examen de salut amb una periodicitat anual i a disposar del corresponent protocol mèdic individualitzat, que s’haurà de tenir arxivat almenys durant trenta anys des del cessament de l’activitat en la instal·lació. Aquest protocol ha de contenir l’historial dosimètric complet de tota la vida professional, les exposicions excepcionals, en cas que se n’haguessin produït i, en cas que se n’hagin produït, un historial dosimètric addicional en el qual es registrin les estimaci-ons de les dosis que es rebin com a conseqüència de diagnòstic i/o tractament mèdic.

La vigilància de la salut del personal professionalment exposat l’efectua un servei mèdic especialitzat contractat i degudament autoritzat pels òrgans competents de la Generalitat, amb l’informe previ del Consell de Seguretat Nuclear.

5.10 Gestió de residus El tractament de residus radioactius exigeix unes precaucions especials i, en conseqüència, una gestió diferenciada de la resta de residus generats en el laboratori, i han d’estar perfectament senya-litzats. La gestió de residus s’ha de portar de manera procedimentada i degudament autoritzada.


6.2 Pictogrames de seguretat dels productes químics perillosos.

6.3 Llista de perills específics derivats de la utilització de substàncies i preparats perillosos (frases R).

6.4 Llista de precaucions que cal adoptar amb les substàncies i preparats perillosos (frases S).

6.5 Emmagatzematge de productes químics.

6.6 Etiquetes i fitxes de dades de seguretat dels productes químics.


6.8 Actuació en cas d’accident químic.


Seguretat química 6CAPÍTO

L


54

6.1 Legislació vigent específica La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals determina el cos bàsic de ga-ranties i responsabilitats precís per establir un nivell adequat de protecció de la salut del personal davant els riscos derivats de les condicions de treball, en el marc d’una política coherent, coordinada i eficaç.

D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, les normes reglamentàries que fixen i concreten els aspectes tècnics en l’àmbit concret de la seguretat química són les següents:

.Reial Decret 255/2003, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre classificació, en-vasat i etiquetatge de preparats perillosos (BOE núm. 54, de 4 de març).

.Reial Decret 374/2001, de 6 d’abril, sobre protecció dels treballadors contra els riscos relacio-nats amb l’exposició a agents químics durant el treball (BOE núm. 104, d’1 de maig).

.Reial Decret 665/1997, de 12 de maig, sobre protecció dels treballadors contra els riscos rela-cionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball (BOE núm. 124, de 24 de maig). I les seves modificacions: dos reials decrets entre 1997 i 2003.

.Reial Decret 363/1995, de 10 de març, de notificació de substàncies noves i classi-ficació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses (BOE núm. 133, de 5 de juny). I les seves modificacions: nou ordres i tres reials decrets entre 1995 i 2003.

6.2 Pictogrames de seguretat dels productes químics perillosos Per minimitzar els riscos que comporta la manipulació i l’emmagatzematge de productes químics cal identificar-los adequadament, tenint en compte la senyalització que estableix el Reial Decret 363/1995 (annex II). El Reial Decret 255/2003 distingeix quinze categories diferents de substàncies perilloses, a les quals corresponen els pictogrames següents:

Explosiu E

O

F+

Comburent

Extremadament inflamable

Categoria de substància /Significat del pictograma Pictograma Definició

Substàncies i preparats que, fins i tot en absència de l’oxigen de l’ai-re, poden reaccionar de manera exotèrmica i ràpida i poden explotar.

Substàncies i preparats que, en contacte amb altres substàncies, especialment amb inflamables, produeixen una reacció fortament exotèrmica.

Substàncies que s’inflamen molt fàcilment per l’acció d’una font d’energia, fins i tot per sota de 0º C.

55S

egur

etat

quí

mic

a

Fàcilment inflamable

F

F

T

C

N

Xn

T+

Xn

Xi

T

R45R49

R40

R46

T

Inflamable

Tòxic

Corrosiu

Perillós per al medi ambient

Carcinogen (3a. categoria)

Molt tòxic

Nociu

Irritant

Carcinogen (1a. i 2a. categoria)

Mutagen (1a. i 2a. categoria)


Substàncies que s’encenen en presència d’una flama, d’una font de calor o una guspira.

Substàncies i preparats líquids el punt d’ignició dels quals sigui baix.

Substàncies i preparats que per inhalació, ingestió o penetració cutània en petites quantitats poden provocar perjudicis aguts o crònics o fins i tot la mort.

Substàncies i preparats que en contacte amb teixits vius poden exercir una acció destructiva sobre aquests.

Substàncies i preparats que puguin presentar un perill immediat o futur per al medi ambient.

No disposa de pictograma específic. Les substàncies i preparats classificats com a cancerígens de tercera categoria tenen assignats el pictograma “Nociu” amb la frase R40.

R40 Possibilitat d’efectes irreversibles

Substàncies i preparats que per inhalació, ingestió o penetració cutània en petites quantitats poden provocar perjudicis aguts o crònics o fins i tot la mort.

Substàncies i preparats que per inhalació, ingestió o penetració cutània poden provocar perjudicis aguts o crònics o fins i tot la mort.

Substàncies i preparats no corrosius que per contacte amb la pell o les mucoses poden provocar una reacció inflamatòria.

Substàncies i preparats que per inhalació, ingestió o penetració cutània poden produir càncer o augment de la seva freqüència.No disposa de pictograma específic. Les substàncies i preparats classificats com a cancerígens de primera i segona categoria tenen assignats el pictograma “Tòxic” amb la frase R45 o R49, en funció de la via de penetració. R45 Pot causar càncer R49 Pot causar càncer per inhalació

Substàncies i preparats que per inhalació, ingestió o penetració cutània poden produir alteracions en el material genètic de les cèl·lules.

No disposa de pictograma específic. Les substàncies i preparats clas-sificats com a mutàgens de primera i segona categoria tenen assig-nats el pictograma “Tòxic” amb la frase R46.

R46 Pot causar alteracions genètiques hereditàries


56

6.3 Llista de perills específics derivats de la utilització de substàncies i preparats perillosos (Frases R)

Les frases R són uns codis establerts legalment (Reial Decret 99/2003) per informar de la naturalesa dels perills específics atribuïts a les substàncies i preparats perillosos. A continuació s’indiquen totes les frases R, amb la seva definició:

R1 Explosiu en estat sec.R2 Risc d’explosió per xoc, fricció, foc o altres fonts d’ignició.R3 Risc alt d’explosió per xoc, fricció, foc o altres fonts d’ignició.R4 Forma compostos metàl·lics explosius molt sensibles.R5 Perill d’explosió en cas d’escalfament.R6 Perill d’explosió en contacte o sense contacte amb l’aire. R7 Pot provocar incendis.

Substàncies o preparats que per inhalació o penetració cutània poden produir sensibilitzacions.

No disposa de pictograma específic. Les substàncies i preparats clas-sificats com a sensibilitzants per inhalació tenen assignats el pictogra-ma “Nociu” amb la frase R42.

R42 Possibilitat de sensibilització per inhalació

Xn

Xn

R62R63

R42

R43

Xi

Sensibilitzant per inhalació

Teratogen (3a. categoria)

Sensibilitzant per contacte amb la pell

No disposa de pictograma específic. Les substàncies i preparats clas-sificats com a teratògens de tercera categoria tenen assignats el pic-tograma “Nociu” amb les frases R62 o R63.

R62 Possible risc de perjudicar la fertilitat

R63 Possible risc durant l’embaràs d’efectes adversos per al fetus

No disposa de pictograma específic. Les substàncies i preparats clas-sificats com a sensibilitzants per contacte amb la pell tenen assignats el pictograma “Irritant” amb la frase R43.

R43 Possibilitat de sensibilització en contacte amb la pell

Xn

R40

R60R61

T

Mutagen (3a. categoria)

Teratogen (1a. i 2a. categoria)

No disposa de pictograma específic. Les substàncies i preparats classificats com a mutàgens de tercera categoria tenen assignats el pictograma “Nociu” amb la frase R40.

R40 Possibilitat d’efectes irreversibles

Substàncies i preparats que per inhalació, ingestió o penetració cutània poden produir alteracions en el fetus durant el seu desenvo-lupament intrauterí.

No disposa de pictograma específic. Les substàncies i preparats clas-sificats com a teratògens de primera i segona categoria tenen assig-nats el pictograma “Tòxic” amb les frases R60 o R61.

R60 Pot perjudicar la fertilitat

R61 Risc durant l’embaràs d’efectes adversos per al fetus


57S

egur

etat

quí

mic

a

R8 Perill de foc en contacte amb matèries combustibles.R9 Perill d’explosió en mescla amb matèries combustibles.R10 Inflamable.R11 Fàcilment inflamable.R12 Extremament inflamable.R14 Reacciona violentament amb l’aigua.R15 Reacciona amb l’aigua alliberant gasos extremament inflamables.R16 Pot explotar en mescla amb substàncies comburents.R17 S’inflama espontàniament en contacte amb l’aire.R18 En utilitzar-lo es poden formar mescles aire-vapor explosives/inflamables.R19 Pot formar peròxids explosius.R20 Nociu per inhalació.R21 Nociu en contacte amb la pell.R22 Nociu per ingestió.R23 Tòxic per inhalació.R24 Tòxic en contacte amb la pell.R25 Tòxic per ingestió.R26 Molt tòxic per inhalació.R27 Molt tòxic en contacte amb la pell.R28 Molt tòxic per ingestió.R29 En contacte amb aigua allibera gasos tòxics.R30 Es pot inflamar fàcilment en ser utilitzat.R31 En contacte amb àcids allibera gasos tòxics.R32 En contacte amb àcids allibera gasos molt tòxics.R33 Perill d’efectes acumulatius.R34 Provoca cremades.R35 Provoca cremades greus.R36 Irrita els ulls.R37 Irrita les vies respiratòries.R38 Irrita la pell.R39 Perill d’efectes irreversibles molt greus.R40 Possibles efectes cancerígens.R41 Risc de lesions oculars greus.R42 Possibilitat de sensibilització per inhalació.R43 Possibilitat de sensibilització en contacte amb la pell.R44 Risc d’explosió en escalfar-lo en ambient confinat.R45 Pot causar càncer.R46 Pot causar alteracions genètiques hereditàries.R48 Risc d’efectes greus per a la salut en cas d’exposició prolongada.R49 Pot causar càncer per inhalació.R50 Molt tòxic per als organismes aquàtics.R51 Tòxic per als organismes aquàtics.R52 Nociu per als organismes aquàtics.R53 Pot produir a llarg termini efectes negatius en el medi aquàtic.R54 Tòxic per a la flora.R55 Tòxic per a la fauna.R56 Tòxic per als organismes del sòl.R57 Tòxic per a les abelles.R58 Pot provocar a llarg termini efectes perjudicials en el medi ambient.R59 Perillós per a la capa d’ozó.R60 Pot perjudicar la fertilitat.R61 Risc durant l’embaràs d’efectes adversos per al fetus.R62 Possible risc de perjudicar la fertilitat.R63 Possible risc durant l’embaràs d’efectes adversos per al fetus.R64 Pot perjudicar els infants alimentats amb llet materna.R65 Nociu: si s’ingereix pot causar dany pulmonar.R66 L’exposició repetida pot provocar sequedat o formació de clivelles a la pell.R67 La inhalació de vapors pot provocar somnolència i vertigen.R68 Possibilitat d’efectes irreversibles.


58

Poden combinar-se les frases següents:

6.4 Llista de precaucions que cal adoptar amb les substàncies i preparats perillosos (Frases S)

Les frases S són uns codis establerts legalment (Reial Decret 99/2003) per informar dels consells de prudència relatius a les substàncies i preparats perillosos. A continuació s’indiquen totes les frases S, amb la seva definició:

S1 Conserveu-lo sota clau.S2 Manteniu-lo fora de 1’abast dels infants.S3 Conserveu-lo en lloc fresc.S4 Manteniu-lo allunyat de locals habitats.S5 Conserveu-lo en... (líquid apropiat que el fabricant ha d’especificar).S6 Conserveu-lo en... (gas inert que el fabricant ha d’especificar).S7 Manteniu el recipient ben tancat.S8 Manteniu el recipient en lloc sec.S9 Conserveu el recipient en lloc ben ventilat.S12 No tanqueu el recipient hermèticament.S13 Manteniu-lo allunyat d’aliments, begudes i pinsos.S14 Conserveu-lo allunyat de... (materials incompatibles que el fabricant ha d’especificar).S15 Conserveu-lo allunyat de la calor.S16 Conserveu-lo allunyat de qualsevol flama o font d’espurnes. No fumeu.S17 Manteniu-lo allunyat de materials combustibles.S18 Manipuleu i obriu el recipient amb prudència.S20 No mengeu ni begueu durant la seva utilització.S21 No fumeu durant la seva utilització.S22 No en respireu la pols.S23 No en respireu els gasos/fums/vapors/aerosols (denominació o denominacions adequades que el fabricant ha d’especificar).S24 Eviteu-ne el contacte amb la pell.S25 Eviteu-ne el contacte amb els ulls.S26 En cas de contacte amb els ulls, renteu-vos-els immediatament i abundantment amb aigua i aneu al metge.S27 Traieu-vos immediatament la roba tacada o esquitxada.S28 En cas de contacte amb la pell, renteu-vos immediatament i abundantment amb... (productes que el fabricant ha d’especificar).S29 No en llenceu els residus pel desguàs.S30 No tireu mai aigua a aquest producte.S33 Eviteu l’acumulació de càrregues electrostàtiques.S35 Elimineu els residus del producte i els seus recipients amb totes les precaucions possibles.S36 Utilitzeu indumentària de protecció adequada.S37 Utilitzeu guants adequats.

R14/15R15/29R20/21R20/22R20/21/22R21/22 R23/24R23/25 R23/24/25 R24/25 R26/27 R26/28

R26/27/28 R27/28 R36/37 R36/38 R36/37/38 R37/38 R39/23R39/24 R39/25 R39/23/24R39/23/25 R39/24/25

R39/23/24/25 R39/26 R39/27 R39/28 R39/26/27 R39/26/28 R39/27/28 R39/26/27/28 R40/20 R40/21 R40/22 R40/20/21

R40/20/22 R40/21/22 R40/20/21/22 R42/43 R48/20 R48/21 R48/22 R48/20/21 R48/20/22 R48/21/22 R48/20/21/22 R48/23

R48/24 R48/25 R48/23/24 R48/23/25 R48/24/25 R48/23/24/25 R50/53 R51/53 R52/53

59S

egur

etat

quí

mic

a

S38 En cas de ventilació insuficient, feu servir un equip respiratori adequat.S39 Utilitzeu protecció per als ulls/la cara.S40 Per netejar el terra i els objectes contaminats per aquest producte, utilitzeu... (el fabricant ho ha d’especificar).S41 En cas d’incendi i/o explosió, no en respireu els fums.S42 Durant les fumigacions/polvoritzacions, utilitzeu un equip respiratori adequat (denominació o denominacions adequades que el fabricant ha d’especificar).S43 En cas d’incendi, utilitzeu... (mitjans d’extinció que el fabricant ha d’especificar). (Si l’aigua augmenta el risc, cal afegir-hi “No utilitzeu mai aigua”).S45 En cas d’accident o malestar, aneu immediatament al metge (si és possible mostreu-li l’etiqueta).S46 En cas d’ingestió, aneu immediatament al metge i mostreu-li l’etiqueta o l’envàs.S47 Conserveu-lo a una temperatura no superior a... °C (el fabricant ho ha d’especificar).S48 Conserveu-lo humit amb... (medi apropiat que el fabricant ha d’especificar).S49 Conserveu-lo únicament en el recipient d’origen.S50 No el mescleu amb... (el fabricant ho d’especificar).S51 Utilitzeu-lo únicament en llocs ben ventilats.S52 No l’utilitzeu sobre grans superfícies en locals habitats.S53 Eviteu exposar-vos-hi. Obteniu les instruccions especials abans d’utilitzar-lo.S56 Elimineu aquesta substància i el recipient en un punt de recollida pública de residus especials o perillosos.S57 Utilitzeu un envàs de seguretat adequat per evitar la contaminació del medi ambient.S59 Adreceu-vos al fabricant o al proveïdor per obtenir informació sobre la seva recuperació/reciclatge.S60 Elimineu el producte i el recipient com a residus perillosos.S61 Eviteu alliberar-ne al medi ambient. Obteniu-ne instruccions específiques de la fitxa de dades de seguretat.S62 En cas d’ingestió no provoqueu el vòmit: aneu immediatament al metge i mostreu-li l’etiqueta o l’envàs.S63 En cas d’accident per inhalació, allunyeu la víctima de la zona contaminada i manteniu-la en repòs.S64 En cas d’ingestió cal rentar-se la boca amb aigua (només si la persona està conscient).

Poden combinar-se les frases següents:

6.5 Emmagatzematge de productes químicsLa legislació específica existent sobre emmagatzematge de productes químics continguda a les ITC-MIE-APQ-001/006 no és aplicable a les condicions habituals dels laboratoris, on generalment s’emmagatzemen quantitats petites d’una gran varietat de productes químics.

En aquest sentit, les normes generals per a la reducció del risc en l’emmagatzematge dels productes químics son les següents:

1. Mantenir l’estoc al mínim operatiu, la qual cosa contribueix a augmentar la seguretat, reduir els costos i disposar d’un lloc específic (magatzem, preferiblement extern al laboratori) convenient-ment senyalitzat, de manera que al laboratori només s’hi guardin els productes imprescindibles d’ús diari.

2. Considerar les característiques de perillositat dels productes i les seves incompatibilitats. Te-nint en compte la informació que proporcionen l’etiquetatge i les fitxes de dades de seguretat, així com les incompatibilitats d’emmagatzematge de substàncies i productes perillosos, aquests s’han d’emmagatzemar per classes i en prestatges diferents, evitant quantitats màximes. Si hi ha manca d’espai, cal intercalar productes inerts entre productes incompatibles.

S1/2S3/7S3/9/14S3/9/14/49

S3/14S7/8S7/9S7/47

S20/21S24/25S29/35S29/56

S36/37S36/37/39S36/39S37/39

S47/49


60

A tall d’exemple, no s’han d’emmagatzemar junts productes combustibles i oxidants, perquè el seu contacte provoca reaccions exotèrmiques molt violentes que poden ocasionar incendis. Tampoc no s’han d’emmagatzemar productes tòxics amb productes comburents o inflamables. La figura mostra un esquema en el qual es resumeixen les incompatibilitats d’emmagatzematge d’algunes substàncies perilloses.

3. Aïllar o confinar els productes de característiques especials: molt tòxics, cancerígens, peroxi-dables, explosius, pestilents, etc.

4. Comprovar que tots els productes estan etiquetats adientment, i portar un registre actualitzat dels productes emmagatzemats. Cal indicar-hi la data de recepció o preparació, el nom del tècnic responsable i la data de l’última manipulació.

5. Emprar armaris de seguretat de RF-15, com a mínim, la qual cosa redueix el risc d’emmagat-zematge al laboratori i permet tècnicament (ICT-MIE-APQ-001) guardar quantitats més grans de productes inflamables. Utilitzar armaris específics per a corrosius, especialment si hi ha la possi-bilitat que es generin vapors.

6. Emprar frigorífics antideflagrants o de seguretat augmentada per guardar productes inflama-bles molt volàtils.

Inflamables

Explosives

Tòxiques

Radioactives

Comburents

Nocives

Corrosives

Inflamables Explosives Tòxiques Radioactives Comburents Nocives Corrosives

Es poden emmagatzemar juntes

3

3 7 3

7 7 7 7 3 7

7 3 7 7 7 7 7

7 7 3 7 7 3 7

7 7 7 3 7 7 7

7 7 7 7 3 3 7

3 7 3 7 3 3 7

7 7 7 7 7 7 3

Només podran emmagatzemar-se juntes adoptant certes mesures

No han d’emmagatzemar-se juntes

61S

egur

etat

quí

mic

a

6.6 Etiquetes i fitxes de dades de seguretat dels productes químicsEls envasos o recipients on es transporten els agents químics han d’indicar i advertir els perills inhe-rents d’aquests; les etiquetes han d’incloure les normes de prudència i la forma d’ús. En els envasos i recipients s’han d’enunciar els perills mitjançant pictogrames i s’enuncien amb les frases R mentre que les precaucions s’indiquen mitjançant les frases S. També hi apareixen el nom i l’adreça del fa-bricant, del distribuïdor o de l’importador. La informació de l’etiqueta es completa amb la menció del nom de la substància i nomenclatura.

L’etiqueta haurà d’anar sòlidament fixada en una o diverses cares de l’envàs.

Juntament amb l’etiquetatge, les fitxes de dades de seguretat proporcionen una valuosa informació sobre les característiques del producte químic. L’obligació legal de trametre les fitxes a l’usuari, per part del fabricant o importador dels productes, està recollida en el Reial Decret 255/2003.

Es podria dir que aquesta fitxa és el manual d’instruccions d’un producte perillós. És un document adreçat principalment als usuaris professionals, als quals els permet prendre les mesures necessà-ries per a la protecció de la salut i de la seguretat en el lloc de treball. L’ha de facilitar el responsable de la comercialització a l’usuari professional en el moment de la primera tramesa, i posteriorment sempre que es produeixin revisions o si l’usuari ho sol·licita.

La fitxa de dades de seguretat s’ha de redactar, almenys, en llengua espanyola, l’oficial de l’Estat, incloent-hi obligatòriament els 16 epígrafs següents:

1. Identificació del preparat i del responsable de la seva comercialització.2. Composició/informació sobre els components.3. Identificació dels perills.4. Primers auxilis.5. Mesures de lluita contra incendis.

Exemple d’etiqueta:

T FIdentificació del producte: nom químic de la substància o nom comercial del preparat.

Composició:Responsable de la comercialització: nom, adreça i telèfon.

R11-23/25 (Frase R) Tòxic per inhalació i per ingestió.

S 7-16-24-45 (Frase S) Mantenir el recipient ben tancat. Evitar el contacte amb la pell.

Tòxic Fàcilment inflamable


62

6. Mesures que s’han de prendre en cas de vessament accidental.7. Manipulació i emmagatzematge.8. Controls d’exposició/protecció individual.9. Propietats físiques i químiques.10. Estabilitat i reactivitat.11. Informacions toxicològiques.12. Informacions ecològiques.13. Consideracions sobre l’eliminació.14. Informacions relatives al transport.15. Informacions reglamentàries.16. Altres informacions.

6.7 Efectes sobre la salutQualsevol efecte sobre la salut causat per un agent químic és el resultat de la interacció de l’agent amb l’organisme humà; tanmateix, donat que l’organisme humà és un sistema molt complex d’inte-raccions amb el seu entorn, l’efecte final de l’agent químic no és només conseqüència de les propi-etats físico-químiques de l’agent (polaritat de les molècules, solubilitat, volatilitat, grau d’ionització, reactivitat química, estabilitat, forma de presentació,...), sinó que també el comportament del propi organisme (metabolisme de la substància, resposta individual) i els factors ambientals (temperatura i humitat, hora del dia, associació amb altres substàncies) influeixen en el resultat. Atenent a criteris fisiopatològics, els principals efectes són els següents:

Irritants Inflamació en les àrees de contacte, la pell i les mucoses oculars i de l’aparell respiratori

Corrosius Destrucció del teixit sobre el qual actuen

Pneumoconiòtics Alteració pulmonar per partícules sòlides, de substàncies insolubles en los fluids biològics, que es dipositen i s’acumulen en el pulmó

Asfixiants Anòxia per desplaçament de l’oxigen de l’aire (asfixiants simples) o per alteració dels mecanismes biològics d’oxidació (asfixiants químics)

Anestèsics i narcòtics Depressió del sistema nerviós central. Limitacions de l’activitat cerebral

Sensibilitzants Reaccions al·lèrgiques dèrmiques i respiratòries en presència de petites quantitats. Poden manifestar-se de manera diversa (asma, dermatitis, rinitis)

Carcinògens Induir el desenvolupament de càncers.

Mutàgens Alteracions genètiques hereditàries

Teratògens Efectes negatius no hereditaris en la descendència o afectació de la funció o de la capacitat reproductora

Tòxics sistèmics Alteracions o danys en òrgans o sistemes específics (fetge, ronyó, pell, etc.) un cop absorbit i distribuït pel cos

Tipus d’efecteTipus de tòxics

63S

egur

etat

quí

mic

a

6.8 Actuació en cas d’accident químicL’accident químic pot ser:

6.8.1. Per contacte amb un agent químic (esquitxades o contacte amb els ulls o la pell i ingestió o inhalació durant la manipulació o durant una contaminació ambiental)

Seguir les instruccions que facilita la fitxa de dades de seguretat del producte.

.En cas de contacte amb la pell, rentar amb aigua abundant durant 10 minuts com a mínim, sense refregar i emprant sabó neutre. Quan el contacte és amb nitrogen líquid i s’ha produït la congelació d’una extremitat, no tocar mai metall i posar la part afectada en contacte amb aigua a temperatura ambient durant 15 minuts.

.En cas de contacte amb els ulls, rentar-los amb aigua a temperatura ambient amb les parpelles obertes durant 15 minuts com a mínim, amb la font rentaülls.

.En cas d’ingestió, beure força aigua.

.En cas d’inhalació, respirar ràpidament aire fresc.

En tots els casos, després de la primera actuació caldrà avisar a Prevenció de Riscos Laborals i visitar ràpidament el metge de la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals.

6.8.2. Per vessament de productes químics perillosos en estat sòlid o líquid

Seguir les instruccions que facilita la fitxa de dades de seguretat del producte en cas de vessament i el procediment operatiu específic.

.Evitar la inhalació i el contacte amb l’agent químic emprant una protecció personal adequada de les mans, les vies respiratòries i els ulls.

.Ventilar o confinar la sala, depenent del producte.

.Contenir el vessament i descontaminar la zona amb el kit de recollida adient.

Quan el vessament sigui de nitrogen líquid:

.Evacuar l’àrea de treball.

.Ventilar la sala.

.Emprar un equip de protecció autònom si s’ha d’actuar a la sala.

.No abocar mai aigua sobre el nitrogen líquid.


64

6.8.3. Per fuita de gasos

En una ampolla: aproximar-se sempre amb el corrent d’aire o el vent a l’esquena i verificar que el gas no s’ha encès.

.Tancar l’aixeta, si és possible.

.Si no es tracta d’oxigen o d’un gas inert, avisar els bombers.

.Ventilar la zona contaminada.

.Traslladar l’ampolla a un espai obert, fora de l’abast de les persones i les instal·lacions, delimitar la zona i impedir-hi l’accés..Controlar permanentment l’ampolla fins que s’hagi buidat totalment.

.Avisar al subministrador.

En una instal·lació fixa: tancar les aixetes de l’ampolla o ampolles connectades a la instal·lació.

.Evacuar i aïllar l’àrea contaminada.

.Comunicar la incidència al responsable de Serveis Generals i Logística del PRBB (Extensió 1020) o al responsable del laboratori.

6.9 Activitats específiques de vigilància de la salutSegons el Reial Decret 374/2001, cal fer la vigilància de la salut:

.Mitjançant proves de diagnòstic vàlides científicament i segures per al treballador i d’acord amb els protocols mèdics establerts pel Ministeri de Sanitat.

.Amb caràcter obligatori per poder treballar amb un agent químic perillós.

.A la resta de treballadors exposats quan en un treballador s’identifiquin efectes nocius o una malaltia com a conseqüència de l’exposició a l’agent químic i/o l’agent superi el valor límit biològic legalment establert.


7.2 Classificació dels agents biològics o col·lectiu de risc.

7.3 Agents biològics emprats als centres de recerca del PRBB.

7.4 Manipulació d’agents biològics.

7.5 Vies d’entrada a l’organisme.

7.6 Acció d’un agent biològic a l’organisme humà.


7.8 Actuació en cas d’accident biològicc.


Seguretat biològica 7CAPÍTO

L


66

7.1 Legislació vigent específicaLa Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals determina el cos bàsic de ga-ranties i responsabilitats precís per establir un nivell adequat de protecció de la salut del personal davant els riscos derivats de les condicions de treball, en el marc d’una política coherent, coordinada i eficaç.

D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, les normes reglamentàries que fixen i concreten els aspectes tècnics en l’àmbit de la seguretat biològica són les següents:

.Reial Decret 664/1997, de 12 de maig, sobre protecció dels treballadors contra els riscos relaci-onats amb l’exposició a agents biològics durant el treball (BOE núm. 124, de 24 de maig).

.Ordre de 25 de març de 1998, per la qual s’adapta en funció del progrés tècnic el Reial Decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció del personal contra els riscos relacionats amb l’ex-posició a agents biològics durant el treball (BOE núm. 76, de 30 de març).

.Llei 9/2003, de 25 d’abril, per la qual s’estableix el règim jurídic per a les actuacions d’utilitza-ció confinada, alliberament voluntari i comercialització d’organismes genèticament modificats (OGM).

.Reial Decret 178/2004, de 30 de gener, per al desenvolupament i l’execució de la Llei 9/2003.

7.2 Classificació dels agents biològics i col·lectiu de riscEn el Reial Decret 664/1997 es donen les definicions i els criteris per a la classificació dels agents biològics en quatre grups en funció del risc d’infecció, atenent als criteris següents:

.Capacitat de l’agent per produir una malaltia.

.Risc de contagi pel treballador.

.Tipus de transmissió.

.Probabilitat de propagació a la col·lectivitat.

.Existència de tractament i/o de profilaxi eficaç.

La classificació té en compte els possibles efectes sobre els treballadors sense prendre en conside-ració els efectes que poguessin tenir en treballadors la sensibilitat dels quals estigués afectada per certes causes com una patologia prèvia, medicació, trastorns immunitaris, embaràs o lactància. Els grups de risc d’infecció són els següents:

Grup 1. Agents biològics amb poca probabilitat de causar una malaltia a l’home.

Grup 2. Agents biològics que poden causar una malaltia a l’home i, per tant, constitueixen un perill pels treballadors, però que és poc probable que es transmeti a la col·lectivitat i per a la qual existeix generalment una profilaxi o un tractament eficaç.

67S

egur

etat

bio

lògi

ca

Grup 3. Agents biològics que poden causar una malaltia greu a l’home i que constitueixen un perill seriós pels treballadors, amb possibilitat elevada que es propagui a la col·lectivitat, tot i que generalment existeix una profilaxi o un tractament eficaç.

Grup 4. Agents biològics que causen una malaltia greu a l’home i que constitueixen un perill seriós pels treballadors, amb possibilitat que es propagui a la col·lectivitat i sense que existeixi una profilaxi o un tractament adequat. Només són virus com el de la verola.

Els treballadors exposats són els que desenvolupen la seva activitat professional en una de les acti-vitats següents:.Producció d’aliments..Treballs agraris..Activitats en contacte amb animals o amb productes d’origen animal..Laboratoris clínics, veterinaris i de recerca..Unitats d’eliminació de residus..Depuració d’aigües.

L’annex II del Reial Decret 664/1997 i l’Ordre de 25 de març de 1998 contenen una llista dels agents biològics classificats en els grups 2, 3 i 4, juntament amb indicacions útils per a la planificació de les mesures preventives. Si voleu consultar aquest annex, podeu accedir al Reial Decret 664/1997 mitjançant la pàgina web del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT), a l’adre-ça d’Internet: http://www.insht.es/portal/site/Insht/

7.3 Agents biològics emprats als centres de recerca del PRBBActualment els agents biològics amb què estan treballant les institucions presents al PRBB son dels tipus I i II, tot i que properament, està previst treballar amb agents del grup III en alguns dels centres, per la qual cosa s’adequaran les instal·lacions corresponents.

7.4 Manipulació d’agents biològics7.4.1. Manipulació dels agents biològics utilitzats segons el reial decret 664/1997

La manipulació i les mesures de contenció per treballar amb agents biològics dependran del grup en què estiguin inclosos. En el cas dels agents presents a les institucions del PRBB s’hauran d’adoptar les mesures de contenció per als grups I i II recollides en el Reial Decret 664/1997 i en un futur, les del grup III

7.4.2. Manipulació d’organismes genèticament modificats (OGM)

En el cas dels organismes genèticament modificats (OGM) és obligatori tenir una formació específi-ca per poder treballar-hi.


68

Els cultius d’agents biològics no s’han de deixar mai fora de les àrees d’incubació (estufes) o llocs d’emmagatzematge adients (cambres fredes, congeladors o neveres).

7.5 Vies d’entrada a l’organismeLes principals vies d’entrada d’un agent biològic a l’organisme són:

.La via digestiva, a causa d’una neteja inadequada de les mans i pel fet de menjar a les zones de treball.

.La via respiratòria, per inhalació d’aerosols formats en processos de centrifugació, barreges, trituració i disgregació de teixits.

.La via parenteral, per esquitxades, talls i punxades.

7.6 Acció d’un agent biològic a l’organisme humàLa interacció entre un agent biològic i un ésser humà no ha d’ocasionar necessàriament una malaltia o un dany a la salut. Perquè es produeixi un dany en la salut de l’hoste cal que es donin les condicions següents:

1. L’agent biològic ha de ser patogen.

2. Hi ha d’haver un reservori, és a dir, un lloc amb un substrat alimentari en el qual es donin, a més, les condicions ambientals que permetin que un nombre suficient de microorganismes visqui i es reprodueixi.

3. L’agent biològic ha de dispersar-se, és a dir, ha de ser capaç de desplaçar-se per l’entorn en algun suport o portador.

4. Hi ha d’haver una via d’entrada a l’organisme del nou hoste. Els contaminants biològics po-den accedir a l’interior de l’organisme humà a través de les mateixes vies de penetració que els contaminants químics (respiratòria o inhalatòria, dèrmica, digestiva o ocular i parenteral), tot i que en aquest cas la importància relativa de les diferents vies està condicionada pel sector d’activitat i per les operacions que es realitzin.

5. El nou hoste ha de ser susceptible a l’agent en qüestió.

Perquè es produeixi una infecció s’han de complir les cinc condicions que defineixen la cadena d’in-fecció. Si qualsevol d’aquestes condicions no es compleix, no és possible l’aparició d’una malaltia. En conseqüència, les diferents estratègies preventives tenen com a objectiu trencar aquesta cadena en alguna o diverses de les seves anelles.

69S

egur

etat

bio

lògi

ca

7.7 Efecte sobre la salutLa relació entre hoste i paràsit està determinada tant per les característiques dels paràsits que afavo-reixen la seva estada i que causen danys com pels mecanismes de defensa de l’hoste. Els principals efectes per a la salut són:

.Les infeccions (colonització d’un hoste per un microorganisme patogen): tètanus, legionel·losi, hepatitis B, sida.

.Les reaccions al·lèrgiques: asma, reaccions cutànies, conjuntivitis i intoxicacions per neuroto-xines (virus de la ràbia).

.La inducció del desenvolupament d’un càncer, com a conseqüència de l’acció sobre els teixits o les seves funcions de determinades substàncies produïdes pels microorganismes (endotoxines i micotoxines).

Les persones amb deficiències immunitàries o amb problemes de salut específics, hauran de consul-tar als facultatius que els atenen quines precaucions especials hauran de prendre per poder treballar amb agents biològics.

7.8 Actuació en cas d’accident biològicL’accident biològic pot ser:

7.8.1. Per inoculació, punxada, tall o esquitxada

.Rentar immediatament la ferida amb aigua i sabó neutre i afegir povidona iodada, després d’ha-ver provocat una petita hemorràgia en el cas de talls o punxades, o rentar abundantment amb aigua i sabó neutre en el cas que es produeixi una esquitxada.

.Si es produeix una esquitxada als ulls, rentar els ulls amb aigua durant almenys 20 minuts.

.Identificar l’agent biològic implicat en l’accident i la seva procedència.

.Comunicar-ho al responsable de Prevenció de Riscos Laborals.

.Anar a la mútua d’accidents i enfermetats professionals per tal que se’n faci el seguiment.

7.8.2. Per vessament biològic

.En cas que es produeixi un vessament biològic accidental, cal procedir a la desinfecció de la zona on s’hagi produït amb una dilució de lleixiu al 10% i, si escau, desinfectar amb un antifúngic.


70

7.9 Activitats específiques de vigilància de la salutSegons el Reial Decret 664/1997, s’ha de:

.Fer un examen de salut inicial.

.Fer un examen de salut periòdic en funció de l’agent biològic, el tipus d’exposició i l’existència de proves de detecció precoç.

.Fer un examen de salut extraordinari quan es detecti en un treballador amb exposició similar una infecció o malaltia que pugui ser conseqüència d’una exposició a agents biològics.

.Oferir una campanya de vacunació, quan hi hagi vacunes eficaces contra l’agent biològic a què el treballador està exposat.

.Crear un historial clínic individual que cal conservar durant almenys 10 anys un cop finalitzada l’exposició.


8.2 Residus sanitaris.

Gestió de residus 8CAPÍTOL


72

8.1 Legislació vigent específicaEn aquest cas no és d’aplicació la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, sinó la normativa següent:

.Llei 10/1998, de 21 de abril, de residus (BOE núm. 96, de 22 de abril).

.Reial Decret 833/1998, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos (BOE núm. 182, de 30 de juliol). Modificat pel Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat mitjançant Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol (BOE núm. 160, de 5 de juliol).

.Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus (DOGC núm. 1776, de 28 de juliol).

.Decret 27/1999, de 9 de febrer, de gestió dels residus sanitaris (DOGC núm. 2828, de 16 de febrer).

73G

estió

de

resi

dus

8.2 Residus sanitarisD’acord amb el Decret 27/1999, els residus sanitaris o biològics es classifiquen en quatre grups:

Per a una correcta segregació del residu consulteu el pla integral de gestió de residus del centre.

I

II

III

IV

Residus sanitaris inespecífics

Residus sanitaris inespecífics

Residus sanitaris específics

Residus sanitaris específics

Residus inerts sense exigències especials de gestió

Residus inerts i no espe-cials que no plantegen exigències especials en la seva gestió (no requereixen tracta-ment intracentre)

Residus que requereixen l’adopció de mesures de prevenció

Residus no inclosos en el grup III que requereixen l’adopció de mesures de prevenció i residus citostàtics

n Cartró, paper, material d’oficines, etc.

n Catèters, bosses buides que hagin contingut sang o altres líquids biològics, cotons, gases, mascaretes, bates, guants i qualsevol altre residu simplement tancat o que hagi absorbit líquids biològics

n Residus sanitaris infecciosos capaços de transmetre una malaltia infecciosa (segons annex del Decret 27/1999): febres causades per virus (Ebola, marburg, febre argentina, brucel·losi, diftèria, còlera, pesta, ràbia, etc.)

n Residus anatòmics (excepte cadàvers i restes humanes)

n Sang i hemoderivats en forma líquida

n Agulles o material punxant i tallant (pipetes, fulles de bisturí, portaobjectes, etc.)

n Vacunes vives i atenuades

n Cultius i reserves d’agents infecciosos

n Residus d’animals d’investigació

n Residus citotòxics o residus sanitaris perillosos (cancerígens, mutagè-nics i tòxics per a la reproducció)

n Residus químics o residus no específics de l’activitat sanitària (residu industrial especial)

n Residus radioactius recollits i eliminats per ENRESA

n Restes anatòmiques humanes (cadàvers i restes humanes proce-dents de dissecció)

n Olis minerals i sintètics

n Medicaments caducats (excepte citostàtics)

ExemplesGrup Tipus Definició


74

Annex IRESISTÈNCIA QUÍMICA DELS DISFERENTS TIPUS DE GUANTS

Explicació dels números i sigles que apareixen en aquest annex:

Números

(1): Guants molt apropiats per utilitzar-los amb aquest agent químic.

(2): Guants apropiats per utilitzar-los amb aquest agent químic si es controla cuidadosament.

(3): No utilitzar aquests guants amb aquest agent químic.

(4): No s’han realitzat probes de degradació amb aquest producte químic, però pot considerar-se que l’índex de degradació està entre BO I EXCEL·LENT, sabent que el temps de pas és superior a 8 hores.

(5): No s’han realitzat probes de degradació amb aquest producte químic, però pot considerar-se que l’índex de degradació està entre BO I EXCEL·LENT, coneixent els resultats obtinguts amb productes similars.

Sigles

E EXCEL·LENT: el líquid produeix un efecte mínim de degradació.

G APROPIAT: el líquid té poc efecte de degradació.

F ACCEPTABLE: el líquid té un efecte moderat de degradació.

P INSUFICIENT: el líquid té un important efecte de degradació.

NR NO RECOMANAT: no utilitzar aquest material amb aquest líquid.

NA NO DISPONIBLE.

ND NO DETECTAT: en una proba de 6 hores, el líquid no passa.

75A

nnex

I

1,1,1-Tricloroetà F (2) 1,5 h. NR (3) – G (1) ND NR (3) – NR (3) – (4) >480 1,2-Diclorobenzè NA NA NA NA NA (4) >480 1,2-Dicloroetà NA NA NA NA NA (4) >480 1,2-Dicloroetilè NA NA NA NA NA (4) >480 1,5-Ciclooctadiè NA NA NA NA NA (4) >480 2-Clorotoluè NA NA NA NA NA (4) >480 4-Clorotoluè NA NA NA NA NA (4) >480 Acetaldehid P (3) – E (2) 10 min. NR (3) – NR (3) – E (2) 7 min. (5) 380 Acetat d’amil E (1) 60 min. NR (3) – G (1) ND P (3) – NR (3) _ (4) >480Acetat de buril F (2) 1,2 h. NR (3) – G (1) ND G (3) – NR (3) _ (4) >480Acetat de Cellosolve® F (2) 1,5 h. G (1) 1,2 h. – (1) ND NR (3) – E (2) 10 min. (4) >480Acetat d’etil NR (3) – F (2) 10 min. F (2) ND NR (3) – G (2) 5 min. (4) >480 Acetat de propil F (2) 20 min. P (3) – G (1) 2 h. NR (3) – P (3) – NA NA Acetona NR (3) – G (2) 10 min P (3) – NR (3) – E (2) 10 min. (4) >480 Acetonitril F (2) 30 min. E (1) 20 min – (2) 2,5 h. NR (3) – E (2) 4 min. (4) >480 Àcid acètic glacial G (1) 69 min. E (1) > 6 h. NR (3) – NR (3) – E (1) 1,8 h. (5) 150Àcid acrílic G (2) 2 h. F (2) ND NR (3) – NR (3) – E (2) 1,3 h. NA NAÀcid bromhídric (48%) NA NA NR (3) – NA NA (4) >480Àcid bromopropiònic F (2) 2 h. E (1) 420 min NR (3) – G (1) 3 h. E (1) 3,2 h. (4) >480Àcid butíric NA NA NA NA NA (5) 120Àcid cítric (10%) E (1) ND E (1) ND NR (3) 50 min. E (1) ND E (1) ND NA NAÀcid clorhídric (10%) E (1) ND E (1) ND NR (3) - E (1) ND E (1) ND NA NAÀcid clorhídric (38%) NA NA NR (3) - NA NA (4) >480 Àcid clorhídric concentrat E (1) ND E (1) ND NR (3) - E (1) >5 h. E (1) 4,8 h. NA NA Àcid cròmic (50%) F (2) 4 h. NR (3) - NR (3) - G (1) ND NR (3) - NA NAÀcid fluorhídric (48%) E (2) 2 h. E (2) 5 min. NR (3) - G (2) 40 min. E (1) 3,1 h. (4) >480Àcid fluorhídric (50%) NA NA NR (3) - NA NA (4) >480Àcid fòrmic (90%) F (2) 4 h. E (1) ND NR (3) - E (1) >6 h. E (1) 2,5 h. (4) >480Àcid fosfòric concentrat E (1) ND E (1) ND NR (3) - G (1) ND F (2) ND NA NAÀcid làctic (85%) E (1) ND E (1) ND F (2) ND E (1) ND E (1) ND (4) >480Àcid làuric (36%) / EtOH E (1) ND E (1) ND NR (3) - F (2) 15 min. E (1) ND NA NAÀcid maleic saturat E (1) ND E (1) ND NR (3) - G (1) ND E (1) ND NA NAÀcid muriàtic E (1) ND E (1) ND NR (3) - E (1) >5 h. E (1) 4,8 h. NA NAÀcid nítric (10%) E (1) ND E (1) ND NR (3) - G (1) ND G (1) ND (4) >480Àcid nítric (70%) NR (3) - G (1) ND NR (3) - F (2) 5,7 h. NR (3) - E >480Àcid nítric (fumant) NR (3) - NR (3) - NR (3) - P (3) - P (3) - NA NAÀcid oleic E (1) ND E (2) <10 min. G (1) 1 h. F (2) 1,5 h. F (2) ND NA NAÀcid oxàlic saturat E (1) ND E (2) ND P (3) - E (1) ND E (1) ND NA NAÀcid palmític saturat G (2) 30 min. E (1) ND P (3) - G (1) 1,2 h. G (2) 5 min. NA NAÀcid perclòric (60%) E (1) ND E (1) ND NR (3) - E (1) ND F (2) ND NA NAÀcid pícric saturat / EtOH E (1) 2,6 h. E (1) 3 h. NR (3) - E (1) 40 min. - (2) - NA NAÀcid propiònic NA NA NA NA NA (4) >480 Àcid sulfúric (95%) NR (3) - F (2) 105 min. NR (3) - G (2) 3,6 h. NR (3) - (4) >480Àcid sulfúric de bateria (47%) E (2) ND E (1) ND NR (3) - G (1) ND E (1) ND NA NAÀcid tànic (65%) E (1) ND E (1) ND P (3) - E (1) ND E (1) ND NA NAÀcid fosfòric (85%) NA NA NR (3) - NA NA (4) >480Acrilonitril NA NA NA NA NA E >480Aigua règia F (2) ND G (1) ND NR (3) - G (1) 2 h. NR (3) - NA NAAlcohol al·lílic NA NA NA P (3) 60 min. E (1) >10 min. (4) >480 Alcohol amílic E (1) 30 min. E (1) 290 min. G (1) 3 h. G (2) 12 min. E (2) 25 min. NA NAAlcohol butílic E (1) ND E (1) 210 min. F (2) 1,2 h. G (1) 3 h. E (2) 20 min. (4) >480Alcohol diacetona G (1) 4 h. E (1) 140 min. - (2) 2,5 h. NR (3) - E (2) 15 min. (4) >480Alcohol etílic E (1) 4 h. E (1) 113 min. NR (3) - G (1) 1 h. E (2) 37 min. (4) >480Alcohol furfurílic NA NA NA NA NA (4) >480

Índex Perm. Índex Perm. Índex Perm. Índex Perm. Índex Perm. Índex Perm.

Índex= Índex de degradació Perm.= Permeabilitat (pas)

Nitril Neoprè PVA Alcohol PVC Clorur Cautxú LLDPE de Polivinil de Polivinil natural


76



Alcohol isobutílic E (1) ND E (1) ND P (3) - F (2) 10 min E (2) 15 min. (4) >480Alcohol isopropílic E (1) ND E (2) <10 min. NR (3) - G (1) 2,5 h. E (2) 20 min. (4) >480 Alcohol metílic E (2) 11 min. E (2) 66 min. NR (3) - G (1) 45 min. E (2) 20 min. E >480Alcohol octílic E (1) ND E (2) <10 min. G (1) ND F (2) >6 h. E (1) 30 min. NA NAAlcohol propílic E (1) ND E (1) 200 min. P (3) - F (2) 1,5 h. E (2) 20 min. (4) >480Alcohols minerals (grau 66) E (1) ND G (1) ND E (1) ND F (2) 2,5 h. NR (3) - NA NAAlilamina NA NA NA NA NA E 20Amoníac gasós NA NA NA NA NA (5) 19Anilina NR (3) - G (1) 100 min. F (2) ND F (2) 3 h. E (2) 25 min. (4) >480 Benzè, benzol P (3) - NR (3) - E (1) ND NR (3) - NR (3) - (4) >480Benzaldehid NR (3) - NR (3) - G (1) ND NR (3) - G (2) 10 min. (4) >480Bromur de metilè NR (3) - NR (3) - G (1) ND NR (3) - NR (3) - E >480Cellosolve® butílic E (1) 1,5 h. E (2) 120 min. - (2) 2 h. P (3) - E 45 min. (4) >480 Cellosolve® metílic F (2) 11 min. NR (3) - G (2) 30 min. P (3) - E (2) 20 min. E 440Cetona di-isobutílica, DiBK E (2) 2 h. P (3) - G (1) ND P (3) - P (3) - (4) >480Chlorothene® VG F (2) 1,5 h. NR (3) - G (1) ND NR (3) - NR (3) - NA NACiclohexanol E (1) ND E (1) 3 h. G (1) ND E (1) 6 h. E (2) 10 min. (4) >480Ciclohexanona F (2) 103 min. P (3) - F (2) ND NR (3) - P (3) - (4) >480Clor gasós NA NA NA NA NA (4) >480Clorobenzè NR (3) - NR (3) - E (1) ND NR (3) - NR (3) - E >480 Cloroetà NA NA NA NA NA (4) >480Cloroform NR (3) - NR (3) - E (1) ND NR (3) - NR (3) - E 20Clorornaftalè P (3) - NR (3) - G (1) ND NR (3) - NR (3) - (4) >480Clorur d’al·lil F (2) 140 min. E (1) 140 min. NA NA NA (4) >480Clorur de metilè NR (3) - NR (3) - G (1) ND NR (3) - NR (3) - E 20Clorur de vinil gasós NA NA NA NA NA (4) >480Cobre electrolítico E (1) ND E (1) ND NR (3) - E (1) ND E (1) ND NA NADietilamina F (2) 45 min. P (3) - NR (3) - NR (3) - NR (3) - (4) >480Diisocianat d’isoforona NA NA NA NA NA (4) >480Diisocianat de toluè, TDI NR (3) - NR (3) - G (1) ND P (3) - G (2) 7 min. (4) >480Dimetilacetamida, DMAC NR (3) - NR (3) - NR (3) - NR (3) - E (2) 15 min. (4) >480Dimetilformamida, DMF NR (3) - G (2) 40 min. NR (3) - NR (3) - E (2) 25 min. (4) >480Dimetilsulfòxid, DMSO E (1) >4 h. E (1) ND NR (3) - NR (3) - E (1) 3 h. (4) >480Dioctilftalat, DOP G (1) >6 h. G (1) ND E (2) 30 min. NR (3) - P (3) - (4) >480Dioxà NR (3) - NR (3) - P (3) - NR (3) - F (2) 5 min. (4) >480Dissolvent Cellosolve® G (1) 3,5 h. E (2) 120 min. - (2) 1,2 h. P (3) - E (2) 25 min. (4) >480Dissolvent de cautxú E (1) ND G (1) 40 min. E (1) ND NR (3) - NR (3) - NA NADissolvent Stoddard E (1) ND E (1) ND E (1) ND F (2) 6 h. NR (3) - NA NADisulfuro de carboni G (2) 30 min. NR (3) - E (1) ND NR (3) - NR (3) - (4) >480D-Limoneno E (1) ND P (3) - G (1) ND G (1) 125 min. NR (3) - (4) >480 Epiclorhidrina NR (3) - NR (3) - E (1) 5 h. NR (3) - E (2) 5 min. (4) >480Estirè NR (3) - NR (3) - G (1) ND NR (3) - NR (3) - (4) >480Èter 2-metoxietil (diglima) NA NA NA NA NA (4) >480Èter etilglicol G (1) 3,5 h. E (1) 120 min. - 1,2 h. P (3) - E (2) 25 min. NA NAÈter etílic E (1) 2 h. E (2) <10 min. G (1) ND NR (3) - NR (3) - (4) >480Èter metilglicol F (2) 11 min. NR (3) - G (2) 30 min. P (3) - E (2) 20 min. NA NAÈter metil-t-butil, MTBE E (1) ND P (3) - G (1) ND NR (3) - NR (3) - (4) >480Etilbenzè NA NA NA NA NA (4) >480Etilendiclorur NR (3) - NR (3) - E (1) ND NR (3) - P (3) - NA NAEtilenglicol E (1) ND E (1) ND F (2) 2 h. E (1) ND E (1) ND (4) >480Fenol NR (3) - E (1) 140 min. F (2) ND G (1) 1,2 h. E (1) 1,5 h. (4) >480Fluorur d’amoni (40%) E (1) ND E (1) ND NR (3) - E (1) ND E (1) ND NA NAFluorur d’hidrogen gasós NA NA NA NA NA (4) >480Formaldehid E (1) ND E (1) 2 h. P (3) - E (1) 1,3 h. E (2) 10 min. NA NA


77A

nnex

I




Fosfat de tricesil, TCP E (1) ND F (2) <10 min. G (1) ND F (2) ND E (1) 45 min. NA NAFreó® TF E (1) ND E (1) 2 h. G (1) ND NR (3) - NR (3) - NA NAFreó® TMC NR (3) - NR (3) - G (1) ND NR (3) - NR (3) - NA NAFtalat de dibutil G (1) ND F (2) <10 min. E (1) ND NR (3) - E (2) 20 min. NA NAFurfural NR (3) - G (2) 30 min. F (2) ND NR (3) - E (2) 15 min. (4) >480Gamma butirolactona NR (3) - G (2) - E (1) 2 h. NR (3) - E 60 min. (4) >480Gasolina (blanca) E (1) ND NR (3) - G (1) ND P (3) - NR (3) - NA NAHCFC-141b E (2) 92 min. F (2) 33 min. NR (3) - NA NA (4) >480Hexametildisilazà E (1) ND E (1) 15 min. G (1) ND P (3) - F (2) 15 min. (4) >480Hexà E (1) ND E (1) 40 min. G (1) ND NR (3) - NR (3) - NA NAHidrazina (65%) E (1) ND E (1) ND NR (3) - E (1) ND E (1) 2,5 h. NA NAHidroquinona saturada E (1) ND E (1) 140 min. NR (3) - E (1) ND G (1) ND NA NA Hidròxid d’amoni concentrat E (1) ND E (1) >6 h. NR (3) - E (1) 4 h. E (1) 1,5 h. NA NA Hidròxid d’amoni (30%) NA NA NA NA NA NA NA NA NA NA E 30Hidròxid potàsic, KOH (50%) E (1) ND E (1) ND NR (3) - E (1) ND E (1) ND NA NAHidròxid sòdic, NaOH (50%) E (1) ND E (1) ND NR (3) - G (1) ND E (1) ND (4) >480Iodur de metil NR (3) - NR (3) - F (2) ND NR (3) - NR (3) - (4) >480Isooctà E (1) 6 h. E (1) 230 min. E (1) ND P (3) - NR (3) - (4) >480Líquid hidràulic Skydrol® NR (3) - NR (3) - F (2) - NR (3) - NR (3) - (4) >480 Metacrilat de metil P (3) - NR (3) - G (1) ND NR (3) - P (3) - (4) >480Metilamina E (1) ND G (1) 140 min. NR (3) - E (1) 2,2 h. E (1) 55 min. NA NAMetilamina gasós NA NA NA NA NA (5) 24Metilamina (40%) NA NA NA NA NA E >480Metiletilcetona, MEK NR (3) - P (3) - F (2) 1,5 h. NR (3) - F (2) 5 min. (4) >480Metilisobutilcetona, MiBK P (3) - NR (3) - F (2) ND NR (3) - P (3) - (4) >480Metilpropilcetona NA NA NA NA NA (4) >480Monoetanolamina E (1) ND E (1) 260 min. F (2) ND E (1) ND E (1) 50 min. NA NAMordent de silici NR (3) - G (1) ND NR (3) , F (2) 2,5 h. NR (3) - NA NAMorfolina NR (3) - P (3) - G (1) 1,5 h. NR (3) - G (2) 20 min. (4) >480Nafta VM&P E (1) ND G (2) 100 min. E (1) >7 h. F (2) 2 h. NR (3) - (4) >480Níquel electrolític E (1) ND E (1) ND NR (3) - E (1) ND E (1) ND NA NANitrobenzè NR (3) - NR (3) - G (1) ND NR (3) - F (2) 15 min. (4) >480Nitrometà (95,5%) F (2) 30 min. E (1) 60 min. G (1) ND P (3) - E (2) 10 min. (4) >480Nitropropà (95,5%) NR (3) - G (2) <10 min. E (1) >6 h. NR (3) - E (2) 5 min. (4) >480 N-metil-2-pirrolidona, NMP NR (3) - NR (3) - NR (3) - NR (3) - E (1) 1,25 h. (4) >480Òxid d’etilè gasós NA NA NA NA NA (5) 234Òxid de propilè NR (3) - NR (3) - G (2) 35 min. NR (3) - P (3) - E >480Pentaclorofenol E (1) ND E (2) 151 min. E (2) 5 min. F (2) 3 h. NR (3) - NA NAPentà E (1) ND E (1) 20 min. G (1) ND NR (3) - P (3) - E >480Percloroetilè G (1) 5 h. NR (3) - E (1) ND NR (3) - NR (3) - NA NAPeròxid de hidrogen (30%) E (1) ND E (2) ND NR (3) - E (1) ND E (1) ND NA NAPiridina NR (3) - P (3) - G (2) 10 min. NR (3) - F (2) 10 min. (4) >480Querosè E (1) ND E (2) 170 min. G (1) ND F (2) >6 h. NR (3) - (4) >480Tetracloroetà G (1) 5 h. NR (3) - E (1) ND NR (3) - NR (3) - (4) >480Tetraclorur de carboni G (1) 2,5 h. NR (3) - E (1) ND F (2) 25 min. NR (3) - NA NATetrahidrofuran, THF NR (3) - NR (3) - P (2) 1,5 h. NR (3) - NR (3) - (4) >480Toluè, Toluol F (2) 10 min. NR (3) - G (1) ND NR (3) - NR (3) - (4) >480Trementina E (1) 30 min. NR (3) - G (1) ND P (3) - NR (3) - (4) >480Tricloretilè, TCE NR (3) - NR (3) - E (1) ND NR (3) - NR (3) - (4) >480Triclorotoluè NA NA NA NA NA (4) >480Trietanolamina (85%), TEA E (1) ND E (2) <10 min. G (1) ND E (1) ND G (1) ND NA NATrifluorotoluè NA NA NA NA NA (4) >480Xilè, Xilol G (2) 1,2 h. NR (3) - E (1) ND NR (3) - NR (3) - (4) >480


78

Bibliografia 1. AMERICAN CONFERENCE OF GOVERNMENTAL INDUS-TRIAL HYGIENISTS. Industrial Ventilation, 20th Edition of Re-commended Practice, 1998. 1a. edició traduïda a l’espanyol per la “Direcció General de Treball de la Conselleria de Treball i Afers Socials de la Generalitat Valenciana”. 1992.

2. INRS ND 1994-160-95. Guide practique de ventilation nº 18-ED 795. Sorbonnes de laboratoire.

3. NORMA BS 7258 part 2.1994. Recommendations for the exchange of information and recommendations for installation.

4. N 12469: 2001. Criterios de funcionamiento para las cabi-nas de Seguridad Microbiológicas (CSM).

5. GUARDINO, et al. Seguridad y condiciones de trabajo en el laboratorio. 2a. edició. 2001. Instituto Nacional de Seguri-dad e Higiene en el Trabajo. Ministerio de Trabajo.

6. LJUNGQVIST. Aerodynamic Desing of Fume Cupboards. Safety and Health Practitioner 9, (8), 36-39. 1991.

7. NATIONAL SAFETY COUNCIL. Laboratory Fume Hoods. Data Sheet I-687- Rev.85, 49-53.

8. MAUPINS, K. i DALE T. HITCHINGS. Reducing Employee Exposure Potential Using the ANSI/ASHRAE 110 Method ofTesting Performance of Laboratory Fume Hoods as a Diag-nosticTool. Am. Ind. Hyg. Assoc. J. 59, 123-138, 1998.

9. N 14175: 2003. Vitrinas de Laboratorio. Parte 2.

10. Manual de bioseguretat en el laboratori . 3a. edició. Gine-bra: OMS, 2005.

11. Seguretat i condicions de treball en el laboratori. 2a. edi-ció. Madrid: INSHT, 2001.

12. Prevenció de riscos biològics en el laboratori. Madrid: INSHT, 1997.1

13. Manual de seguretat en el laboratori. Carl Roth. Barcelo-na, 2002.

14. NTP 233 Cabines de seguretat biològica.

15. NTP 269 Cancerígens, mutàgens i teratògens: manipula-ció en el laboratori.

16. NTP 299 Mètode per al recompte de bactèries i fongs en l’aire.

17. NTP 359 Seguretat en el laboratori: gestió de residus tò-xics i perillosos en petites quantitats.

18. NTP 372 Tractament de residus sanitaris.

19. NTP 373. La ventilació general en el laboratori. 1995. Ins-tituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Ministe-rio de Trabajo.

20. NTP 376 Exposició a agents biològics: seguretat i bones pràctiques de laboratori. 1995. Institut Nacional de Seguretat e Higiene en el Treball. Ministerio de Trabajo.

21. NTP 384 La immunització activa: una eina de prevenció.

79B

iblio

grafi

a

22. NTP 398 Patògens transmesos per la sang: un risc laboral.

23. NTP 399 Seguretat en el laboratori: actuació en cas de fugues i vessaments.

24. NTP 411 Zoonosis d’origen laboral.

25. NTP 429 Desinfectants: característiques i usos més cor-rents.

26. NTP 432 Prevenció del risc en el laboratori. Organització i recomanacions generals.

27. NTP 433 Prevenció del risc en el laboratori. Instal·lacions, material de laboratori i equips.

28. NTP 447 Actuació en cas d’accident amb risc biològic.

29. NTP 464 Prevenció del risc en el laboratori químic: opera-cions bàsiques.

30. NTP 468 Treball amb animals d’experimentació.

31. NTP 478 Prevenció del risc en el laboratori químic: reacti-vitat dels productes químics (I).

32. NTP 479 Prevenció del risc en el laboratori químic: reacti-vitat dels productes químics (II).

33. NTP 480 La gestió dels residus perillosos als laboratoris universitaris i de recerca. 1998. Instituto Nacional de Seguri-dad e Higiene en el Trabajo. Ministerio de Trabajo.

34. NTP 500 Prevenció del risc al laboratori: elements d’ac-tuació i protecció en casos d’emergència. 1998. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Ministerio de Trabajo.

35. NTP 508 Assegurament de la qualitat en els laboratoris d’higiene industrial: procediments normalitzats de treball (PNT).

36. NTP 518 Prevenció del risc en el laboratori. Utilització d’equips de protecció individual (II): gestió.

37. NTP 520 Prevenció del risc biològic en el laboratori: tre-ball amb virus.

38. NTP 539 Prevenció del risc biològic en el laboratori: tre-ball amb fongs.

39. NTP 545 Prevenció del risc biològic en el laboratori: tre-ball amb paràsits.

40. NTP 550. Prevenció de riscos en el laboratori: ubicació i distribució. 2001. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Ministerio de Trabajo.

41. NTP 551. Prevenció dels riscos al laboratori: la importàn-cia del disseny. 2001. Instituto Nacional de Seguridad e Higi-ene en el Trabajo. Ministerio de Trabajo.

42. NTP 571 Exposició a agents biològics: equips de protec-ció individual.

43. NTP 585 Prevenció del risc biològic en el laboratori: tre-

ball amb bactèries.

44. NTP 589 Instal·lacions radioactives: definició i normes per al seu funcionament.

45. NTP 613 Encefalopaties espongiformes transmissibles: prevenció de riscos enfront agents causants.

46. NTP 614 Radiacions ionitzants: normes de protecció.

47. NTP 616 Riscos biològics en la utilització, el manteniment i la reparació d’instruments de laboratori.

48. NTP 628 Risc biològic en el transport de mostres i mate-rials infecciosos.

49. NTP 635 Classificació, envasat i etiquetatge de les subs-tàncies perilloses: Reial Decret 255/2003.

50. NTP 636 Fitxa de dades de seguretat per a agents biolò-gics.

51. NTP 646. Seguretat en el laboratori: selecció i ubicació de vitrines. 2005. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Ministerio de Trabajo.

52. NTP 650 Classificació de preparats perillosos per a la sa-lut i el medi ambient. Mètode convencional (I).

53. NTP 651 Classificació de preparats perillosos per a la sa-lut i el medi ambient. Mètode convencional (II).

54. NTP 663 Propietats fisicoquímiques rellevants en la pre-venció del risc químic.

55. NTP 672 Extracció localitzada en el laboratori.

56. NTP 677 Seguretat en el laboratori. Vitrines de gasos de laboratoris: utilització i manteniment.

57. NTP 712 Substitució d’agents químics perillosos (II): cri-teris i models pràctics.

58. NTP 725 Seguretat en el laboratori: emmagatzematge de productes químics.

59. NTP 727 Classificació i etiquetatge de productes químics: comparació entre el GSH i la reglamentació europea.

60. NTP 739 Inspeccions de bioseguretat en els laboratoris.

61. NTP 772 Roba de protecció contra agents biològics.

d’informació preventivaportal.prbb.org/uploads/pages/mip-cat.pdf · d’acord amb el que preveu...

Documents