4MARI MONSTRUM

La Marionaque tot ho soluciona.La Joanaque res no l’esborrona.La Pilarque tot ho ha d’aguantar.L’Ester que tot ho pot fer.La Bertasempre desperta.La Júlia Bertransota el tendal més gran.La Laiamaquetista que s’esplaia.La Martaque no se n’afarta.En Perecom el crist de Formiguera.La Júlia Taurinyàavorrida d’esperar.L’Hermannque les veus fa altisonants.L’Oliveres que de les peres fa pruneres.La Sílviaté una feina no gens nímia.En Luisque posa les llums al pis.En Quimque no és precisament prim.En Gill’home dels bons pernils.La Claraque ara corre i ara para.En Jaumeque diu: “parapetaume”!La Xarlenaque no porta trena.La Laetitiaque és una delícia.L’Annaque tot ho emmarrana.En Galdricque vetlla pel més xic.En Joan Albertque per tisores es perds’acomiaden de vosaltres, perquè aquí s’acabatot el que es donava.Passi-ho bé, fins l’any que ve!

Com va arribar, finsaquí, des de l’alt cimdel país?Bé, de fet, ja feia anysque em volia escaparen aquesta trobada vos-tra tan intensa i «curio-sa», però des del Cani-gó estant us anavaobservant i no m’aca-bava de decidir, veiacoses molt rares queem tiraven enrere. Elfet és que, una vespra-da, de sobte, entre nú-vols i ventolades, emvaig despistar i un re-molí d’aire se’m vaendur…, sort de lagrua!, perquè, si no,vés a saber fins a onhauria arribat... No vo-lia arribar en terres franceses, queja les conec i no són del meu pa...Així, em vaig abraçar a la gruacom vaig poder i vaig aguantar finsque la ventolada va minvar unpoc…Com ha estat la seva experiènciaen espais tel·lúrics?Curiosa, sí, sí, sou tots bestioletescuriosetes que us manifesteu demaneres tan diverses que no sé siacabo d’entendre els fets… Peruna banda, us encanta xerrar i xer-rar i xerrar, i vinga a arribar tard almenú; d’altra banda, de matinadaus encanta fer sonar el grall i mani-festar-vos com si us hagués posseïtun monstre que us asseguro que noprové dels aires pacífics el Ca-nigó… no m’estranya que després,a mesura que passen els dies, aneupesant figues als actes del gimnàs,

a les aules, al menjador… Enmigde tot plegat cada un de vosaltresviu envoltat d’una àurea particular,que ni vosaltres mateixos enteneu,o no? No em negareu que el nivellde «frikisme» és alt, i per a mi, queprovinc d’un altre món, us assegu-ro que és més que surrealista. Peròvosaltres mateixos, ja sabeu el queus feu! Ara, jo agafaria i faria elCanigó!, ja veuríeu si us passarienels maldecaps i els enterbolimentsmentals! Tanmateix, en tots els dies no hafallat ni a un acte, ni a un con-cert, ni a cap xafardeig… A nos-altres ens ha mantingut al cor-rent de tot…Sí, bé, diria veritat si digués que,malgrat tot, la UCE és un espai de«bon humor», aventures mil i pas-sions a cinc mil. I és clar, una que

sap valorar les cosesbones de la vida, tel·-lúriques o celestials, in-tenta aprofitar-les almàxim. Cal viure sem-pre el camí, sigui vole-iant, ballant o enlai-rant-se entre melodiesestrepitoses que nosaps on et duen… Laveritat és que l’inter-canvi ha estat intens.Per una banda, la gentde Prada es deixa enci-sar fàcilment a les me-ves mans, ja veig queus encanta la nostrapoció i que n’hi ha quetornen any rere any,inesgotablement, in-cansablement, i perl’altra, la meva primera

experiència de la dolçaina, el bur-ret, la pomadeta i el banyuls hanestat quasi quasi al nivell de lanostra màgia…Com es troba en aquests mo-ments finals de l’estada terres-tre?Dona… avui és un dia trist… Ensn’anirem tots amb el cap cot,l’encís apaivagat…, arribarem alsnostres indrets i no sabrem comsuperar la depre post-Prada, estàclar que ho feu tot molt intens, irre-cognoscible per a algú que no hi haassistit mai… I és que, vosaltres,lluitadors incansables, sou moltescoses, moltes, però sobretot, «cu-riosos», per no utilitzar altres pa-raules… Crec que el vostre mestredeia gran veritat: «La UCE és larepública de la llibertat i el bonhumor». No ho oblideu mai!!

Redacció: Júlia Taurinyà, Marta Serra, Pere Habet, Laia CarrerasAssessorament informàtic: Francesc Mercadé

Impressió: Llibreria la Muse (Prada)

Prada: Liceu Renouvier, carretera de Catllà, s.n.Adreça electrònica: correu@ucestiu.catLloc web: www.uce.cat

«La gent de Prada us deixeuencisar fàcilment»

La columna uceànicaEntrevista La Musa emmusada del Canigó

UC

E

Després d’anys i panys rebent els seus encisos, cons-cientment o inconscientment, la nostra Musa em-musada del Canigó es presenta finalment en públic.Despenjant-se de la grua, i després de fer-nos pessi-golles a tots dia a dia, dedica unes paraules als visi-tants que s’han deixat caure per aquest racó imbuïtde màgia. La interrelació ucenca-emmusada durantaquests dies ha estat, si més no, curiosa. Ho negareu?

4 / L’Última Diari de Prada. Dissabte, 25 d’agost del 2007

Diari de PradaDiari de la Universitat

Catalana d’Estiu,Prada (Conflent)

Dissabte, 25 d’agost del 2007

Activitats d’avuiA les 9 h. CURSOS: Astronomia i astrofísica / Arquitectura i paisatgerural / Salut mental i societat / El mald’esquena / El catalanisme al govern/ Actualització de la terminologia ca-talana / Literatura i mercat: els best-sellers de les lletres catalanes / Músi-ca i músics dels Països Catalans /Cinema i audiovisuals / La dinàmicaautonòmica de les Illes Balears.FORMACIÓ: Llenguatge i gramàti-ca / Iniciació a la llengua i a la cul-tura gallega / Iniciació a la llengua i ala cultura occitanes. SEMINARIS:Curs d’història, llengua i sociolin-güística (UIB).A les 9.30 h. JORNADA: XXII Jor-nades sobre cooperativisme «El coo-perativisme i la societat de consum» /XXII Jornades d’agricultura a Prada«Agricultura i medi ambient, amics?»A les 10 h. CURSOS: / El sonet enllengua catalana. FORMACIÓ: Història de Catalunya / Iniciació alsPaïsos Catalans: «Assaig d’anàlisipolítica». / Iniciació a la llengua.TALLERS: Televisió.A les 11 h. CURSOS: Política i planificació lingüística a la UnióEuropea. FORMACIÓ: La Valld’Aran i OccitàniaA les 12 h. ACTES: Cloenda: «El centenari de l’IEC»A les 15 h. JORNADES: XXIIJornades d’agricultura a Prada«Agricultura i medi ambient, amics?»

Avui, en la recta final,arriba l’hora de les ce-lebracions. Enguany

serà l’Institut d’Estudis Cata-lans l’entitat que serà en l’ho-nor de la cloenda. Aquesta ins-titució, que va néixer el junydel 1907, es va concebre ambuna visió del país moderna,universalista i orientada al pro-grés. Segurament per això,avui, més de cent anys després,no només encara existeix sinóque és considerada la màximaautoritat científica dels cata-lans. A més de dedicar-hi l’actede cloenda, la UCE ha consi-derat que l’Institut mereixiarebre el Premi Canigó, que laUniversitat atorga cada ediciódes del 1992. Cal recordar que,el 2004, aquest premi el va re-bre un personatge que aquestessetmanes ocupa especialmentl’actualitat i els esperits delscatalans, Lluís Maria Xirinacs.

L’IEC valora aquest cente-nari no pas com un balançhistòric sinó amb perspectivesde futur, i el viu com una ober-tura absoluta de l’Institut a laciutadania. Antoni Riera, vice-president de l’IEC, precisa queels actes de celebració hanestat i són de dos tipus: «Peruna banda, els actes estricta-ment acadèmics i científica-ment molt rigorosos, per l’al-tra, hem volgut facilitar elconeixement de què és l’Ins-titut», i és que, de fet, la com-plexitat de l’organització ha fetdifícil durant molt de temps lacomprensió de les seves fun-cions per la ciutadania. A més,la conferència serà l’ocasió

d’evidenciar la presència del’IEC a tots els territoris delsPaïsos Catalans. «El desconei-xement del nostre marc d’in-fluència ve del fet que l’IECha depès de la situació del país,i quan el país ha anat mala-ment, l’IEC ha anat molt mala-ment.» De fet, un dels reptesactuals és fomentar la coopera-ció entre els investigadors detotes les universitats dels Pa-ïsos Catalans, més enllà de laconcurrència entre si.

Avui també es recordarà quel’IEC és una conseqüència di-recta del Primer Congrés Inter-nacional de la Llengua Catala-na. Riera precisa: «L’IEC hanascut de desacords eviden-ciats durant el Congrés del1906. Per tant, hem iniciat elsactes de commemoració delnostre centenari tres mesos

abans, per insistir sobre la im-portància del Congrés.»

IEC

IEC

Un adéu amb premi per celebrar els 100 anys

“Adéuuce”

Assemblea generalAhir, després de l’acte de la tarda, el gimnàs va acollir l’assem-blea general de la UCE. Joandomènec Ros, president de l’equiprector de la UCE, va començar homenatjant Lluís Maria Xirinacsper «la seva tossuderia i fermesa en la lluita». El rector va valo-rar positivament aquesta edició de la UCE, tot i els problemesrelatius a les obres. En el torn d’intervencions, es va criticar, comés habitual, alguns aspectes logístics, malgrat reconèixer el tre-ball de l’organització que «fa tot el que és possible perquè lescoses surtin bé».

DadesDe les estadístiques de participació en l’edició d’enguany cal des-tacar l’augment de participants en el conjunt d’activitats. Tot i queel nombre d’alumnes ha disminuït lleugerament a causa de leslimitacions d’espai, la participació notable a les jornades i l’aug-ment del professorat han contribuït a sumar durant tots els diesunes 1.700 persones. Pel que fa a la procedència de l’alumnat, lagran majoria continua sent del Principat (64%) i la proporció degent de les Illes Balears ha augmentat en detriment de la del PaísValencià i la Catalunya Nord.

Tir

allo

nga

Jau

me

Lla

dó

Benvolguts companys i companyes:Després de 9 dies d’estada a la UCE, me veig amb l’obligaciómoral i catalana de fer una crítica d’aquells aspectes quem’han semblat INDIGNES per a la concepció humana. Faré un repàs exhaustiu i cronològic.

Primerament, agrairia que la pròxima vegada que hagind’«edificar» una escala, no se faci a l’estil trampa-mortal made in VIETCONG; que aixequi la mà tothom que hagi estat a punt d’obrir-se el cap en una trabalada traïdora de madó escala.

Enguany, el grup de chefs (ara sí que no entenc com així fanservir aquest terme francès per definir als bons cuiners) hauran

de menester un advocat (que no alvocat), i no me referesc a la clara similitud física de l’home

que agafa els tiquets amb el Robert deNiro (avogadooooo?? -BF), sinó arreu de

les demandes rebudes de caire intestinal.Altres coses remarcables, cantants alguere-

ses (coneguda com «La Castafiore») que enscanten en perfecte castellà, retallada horària

de la festa nocturna (tendal) que provoca queels gr@llers-músics, entre altres instruments,

enguany ens hagin tocat també les pilotes (el trombonista il·luminat de la migdiada també

se pot donar per al·ludit).Com sempre, hem resolt els nostres problemes

dient tanmateix.Atentament: Capità Enciam, patriota català

La vostra paraulaAquest és el text seleccionat de la convocatòria!

UCEANS I UCEANES, UCEÀNICS I UCEÀNIQUES!!:Atenció perquè a la Musa emmusada no se n’hi escapa ni una… Aquesta és «l’altra UCE»«l’altra UCE»,, que tots hem viscut i observat, que tots hem somniat i

brindat, però que mai ningú no ens havia explicat…

Qui deia que des del Liceu

es veia el Canigó?

Als becaris els van prometre feina i oci català, el que no sabien és que fos entre reixes!

Ja se sap, geògraf i professor:les classes i els mapes, per on sigui!Això sí, amb bonalumnat…

Qui ho diria, que els periodistes treballen?

Aquesta és l’espera de l’expresident?

Joan Albert, ja has trobat les estisores?

Jornada laboral periodística (o de la Verge del Demà!) Sort que el Quim és agnòstic…

1969. FOTO HISTÒRICA: ©ARXIU DE LA UCE

Tot s’ha de dir: per a qui no hagi anat a la mili, ara ja no ho podrà dir…

Una responsable ‘de protocol’ que va ‘de putucul’

I dels tècnics de so, ningú no ensap res, però és que amb aquesta‘coordinadora’… no és estrany!

La Mare de Déu dels Desamparats aquest cop no ens ha ‘parat’ (de les caigudes lliures…)

I de la UCE…

al ‘Lecturas’… Belleses arreu!

La ‘cuisine’...,

entre cigarret i cigarret.

De moments

tendres, també

n’hi ha hagut…

No m’estranya que esperdessin llençols… Aquestafelicitat...

Cafè o muscat??Senyors i senyores, aquest és l’autor del text guanyadorde la convocatòria! Feliciteu-lo!

Músics i despistats i... millor no dir resmés… perquè si parlem de les migdiades…