BUFFALO SPRINGFIELDper Alex Valdivia

ARTICLESEL COMPORTAMIENTO INFANTILper Mª Carmen Toledo (CENSALU Centre Mèdic)

TOM DOWDper Yves Sancho

Butlletí trimestral nº11Exemplar gratuït

BATUCADEIRAS DE L’ILLA DE SANTIAGO, CAP VERDper Esther Navarro

DISC RECOMANAT

ButlletíTRES

BigBand B

BIGBAND ESCOLA DE MUSICA

CISTELLA DE NADAL 2014

Andrés el “Peque”, de la “Taberna el Peque” es el agra-ciado con la cesta de Navidad 2014.

¡¡ FELICIDADES ANDRÉS !!

ButlletíBigBand

DISC RECOMENAT Alex Valdivia

EL COMPORTAMIENTO INFANTIL

La forma más eficaz de educar a nuestros hijos recibe el nombre de “EXIGENCIA POSITIVA”:

- Manifestar abundantes elogios a nuestro hijo.- Exigir de manera moderada teniendo siempre en cuenta la edad mental del niño así como sus capacidades.- Corregir sin atacar, evitemos las etiquetas e intentemos formular nues-tras peticiones de manera positiva.- Ser tolerantes con los fracasos de nuestros hijos, ser conscientes de que están dentro de un proceso de aprendizaje.

El COMPORTAMIENTO INFANTIL Mari Carmen Toledo

¿Cómo llegar a la exigencia positiva?

- Creando rutinas.- Estableciendo pocas normas, claras y manteniéndolas.- No ofreciendo demasiadas opciones (máximo dos).- Hablando al niño de forma positiva.- Poniendo consecuencias a los comportamientos inaceptables.

Técnicas para instaurar y/o incrementar conductas adecuadas

Reforzadores positivos: la conducta va seguida de un premio o recompensa, ya sea material (juguete, dulce…) o social (un elogio, una sonrisa, un beso…), que hará que el comportamiento sea más probable en el futuro. Deberá aplicarse inmediatamente después de la conducta a reforzar.Reforzadores negativos: un comportamiento como quejarse de la comida, y que el adulto decida reti-rarla pone fin a una situación aversiva para el menor y le alivia (es un potente reforzador que hará que la conducta sea más probable en el futuro).

Técnicas para disminuir y/o eliminar conductas inadecuadas

La extinción: consiste en ignorar la conducta, eliminando la atención (refuerzo positivo) que esa conduc-ta provoca. Si hay constancia el niño acabará dándose cuenta de que actuando de ese modo ya no obtiene la recompensa de la atención. Al principio veremos que la conducta inadecuada crece, pero poco a poco comenzará a desaparecer. No deberá emplearse en aquellas conductas que puedan suponer un daño para el propio niño o para otros.

Tiempo fuera o aislamiento: consiste en sacar al niño de las condiciones ambientales en las que se está reforzando el comportamiento y trasladarlo a un lugar donde no exista la posibilidad de obtener re-forzamiento.

Mª Carmen Toledo CalderónPsicóloga infantil en Censalu Centre Mèdic

ButlletíBigBand

Butlletí

DISC RECOMENAT Alex Valdivia

ButlletíBigBand

Butlletí

BUFFALO SPRINGFIELD

Buffalo Springfield es el nombre del primer álbum de estudio del grupo homónimo, datado en el 1966 y publicado por la “Atco Records”.

En 1997, Atco remasterizó y reeditó Buffalo Springfield con dos versiones del mismo disco, primero las mezclas en mono y luego los temas con sonido estéreo.

Cabe resaltar la participación de artistas de la talla de Stephen Stills, Neil Young, Jim Messina, Richie Furay, componentes que a posteriori crearon una serie de bandas con gran renombre en el mundo musical de la década de los 70’s y 80’s.

Podemos decir que estamos delante de un disco con raíces Folk-rock, pop, con grandes influencias del country más payés que podamos encontrar.

Buffalo Springfield son:Richie Furay: guitarra rítmica y vozDewey Martin: batería y corosBruce Palmer: bajo y corosStephen Stills: guitarra, teclados y vozNeil Young: guitarra, piano, armónica y voz

“For What is Worth”, canción aparecida en radio, cine, anuncios publicitarios, etc. sería la más conocida de la colección que aquí hallamos, pero no hay que desmerecer la cantidad y calidad de las demás canciones que aparecen en este bonito disco que de vez en cuando se me antoja escuchar y que recomiendo hacer.

Alex ValdiviaProfessor de l’escola

TOM DOWN Yves Sancho

TOM DOWD (20 octubre 1925 - 27 octubre 2002)

Thomas John “Tom” Dowd, fue un ingeniero y productor musical, estadunidense, de Atlantic Records, y es conocido por sus innova-ciones en los dominios, y mejoras en las grabaciones multipistas y en estéreo.

Tom Dowd, nació en Manhattan, en una familia de músicos, tocaba el violín y el piano, su madre era cantante de ópera y su padre era primer violín. Se graduó en la escuela secundaria en 1942, conti-núo su formación musical, tocando en la banda universitaria de Co-lumbia, donde se convirtió en su director. Compagino sus estudios musicales, con sus estudios de de física.

A los 18 años se integra en el ejército, con la graduación de sargento, y continua su trabajo en la universi-dad de Columbia, trabaja en el “Proyecto Manhattan”, y contribuye con su esfuerzo en la bomba atómica. Dowd, planeaba obtener la licenciatura en física nuclear, gracias al “proyecto Manhattan”, pero debido al carácter de alto secreto, la universidad no lo reconoció, y Tom Dowd, desencantado, decidió no continuar sus estudios.

Tom Dowd, empieza a trabajar en un estudio de grabación de música clásica, hasta que un día, es fichado por Atlantic Records. Pronto se convierte, en el mejor ingeniero de sonido de Atlantic Records, y figuras populares como Ray Charles, The Drifters, o las obras maestras de John Coltraine Giant Steps,Thelonius Monk y Charlie Parker. Dowd, tiene la idea de separar en dos, la grabación de la canción “What´d I say” de Ray Charles, para hacer una cara A y una cara B de un maxi-sencillo.

Dowd, trabajó como ingeniero y productor, desde los años 40 hasta principios del siglo XXI. Trabajó con prácticamente, todos los músicos de renombre, como , Lynyrd Skynyrd, Rod Stewart, Cream, The Rolling Stones, Chicago, The Allman Brothers, Joe Bonamassa, Meat Loaf, Sonny and Cher, Eric Clapton, Dereck and the Dominos,Charles Mingus, Otis Redding, Aretha Franklin, Primal Scream,Herbie Mann, entre otros. Tom Dowd murió en Florida a causa de un enfisema.

Tom Dowd trabajo con una serie de grandes artistas en algunos de las mejores grabaciones de la historia de la música, asimismo, influenció, en la creación del sonido de la segunda mitad del siglo XX. Asimismo, extendió, el sistema de grabación de ocho pistas, en la música comercial, y popularizó el sonido este-reofónico. También creó, los faders de control lineal, en lugar de los controlores giratorios, en los mez-cladores de audio. Ideó, varios métodos, para alterar el sonido después de la grabación inicial.

Tom Dowd con su creación

Yves Sancho

ButlletíBigBand

Batucadeiras de l’illa de Santiago, Cap Verd.

Fa uns quants anys vaig descobrir un disc que va obrir noves portes a les meves inquietuds musicals i que mai em canso d’escoltar:

Mayra Andrade és una artista de Praia, capital de l’ illa de Santiago, a Cap Verd. L’illa de Santiago fou descoberta al 1462 pels colons portu-guesos i no tenia evidències d’haver sigut poblada anteriorment. Els portuguesos es dedicaren allà al tràfic d’esclaus africans, per tant la cultura és una barreja d’elements africans i europeus, sense oblidar la influència d’altres colònies portugueses com Brasil. La música és un reflex de la varietat cultural del país. La llengua oficial que s’ensenya a les escoles és el portuguès, però la llengua parlada - que podem es-coltar també en aquest disc - és el Crioulo, una dialecte del portuguès barrejat amb llengües africanes i que varia a cada illa. Aquest terme designa també els residents a les illes i a la seva cultura.

Descobrint noves musiques, apropant-nos a altres cultures Esther Navarro

ButlletíBigBand

En aquest disc revestit de mestissatge, Mayra ens captiva per primer cop amb la seva veu càlida i propera, i si ens deixem emportar pel seu “pop tropical” podem donar un passeig per l’estiu i les platges de Cap Verd, per les places i carrers dels pobles plens de música, per la seva història i pels seus personatges, que amb les seves cançons van assentar un precedent per a la música d’artistes emergents en la indústria moderna. Alguns gèneres musicals destacables a Cap Verd són la morna, relacionada amb el fado i amb Cesária Évora com a màxim exponent, la funaná, amb influències dels ritmes brasilers, la coladeira o el batuco. I és aquí, per ser el batuco un gènere amb molta presència en l’estil compositiu de Mayra, on hem de parar-nos a conèixer la increïble història de les Batucadeiras de l’ illa de Santiago.

El batuco de l’illa de Santiago és una tradició musical que es remunta a l’època colonial i té arrels a les danses africanes. És probablement el gènere més antic de Cap Verd, encara que els primers documents escrits daten del segle XIX. Fins la independència de Cap Verd el gènere havia estat malament vist per l’administració portuguesa i l’Església, i fins i tot va estar prohibit als entorns urbans per considerar-se una tradició africana. A la dècada de 1950 Estava gairebé desaparegut, fins que les coses no van començar a canviar amb la independència del país l’any 1975. La recuperació del gènere es va impulsar més notable-ment des de l’any 1992, quan Cap Verd esdevingué una constitució democràtica.

El nom de batuco ve de la dansa i el tambor. Les toca-doras de l’illa de Santiago fan servir com a instrument d’acompanyament la mandunga, feta de draps fortament lli-gats entre ells i embolicats normalment amb cotó o plàstic. Els moviments de la dansa s’emfatitzen amb el panu, una cinta de tela lligada als malucs. Les protagonistes d’aquesta pràctica musical són les dones. Elles han tingut un paper essencial en la recuperació d’aquesta tradició, que per altra banda s’ha renovat amb la globalització i les tecnologies del segle XXI. El batuco ha perdut part del seu significat social original, lligat a rituals i celebracions concretes d’àmbit ru-ral, com casaments, funerals o baptismes.

Avui en dia és present a Cap Verd a festes tradicionals que exhibeixen el folklore de les illes, i a festi-vals nacionals i internacionals, i és un gènere urbà. Representa també un símbol d’identitat, una forma d’organització social, esforç, col·laboració i solidaritat, a la par que divertiment. Actualment hi ha uns quants grups de batuco molt actius fins i tot en altres regions del món, com és el cas del col·lectiu capverdià de Lugo a Galícia, Batuko Tabanka, on la discogràfica PAI Música ha finançat la gravació d’un disc que es pot escoltar al Spotify. El grup Tradison di Terra ha promogut un documental sobre la iniciativa d’un grup de dones de recuperar aquesta tradició.

ButlletíBigBand

Esther NavarroProfessora de l’escola

Al batuco, la cantadeira descriu esdeveniments de la vida quotidiana, de la política i de la cultura en gene-ral, amb caràcter moralitzador, i també s’exposen crítiques socials d’una manera divertida. S’ha de tenir en compte que les dones de Cap Verd han estat tractades injustament de “borratxes sense caràcter” o de “pro-blemes dels homes” i han estat molts cops abandonades, sobretot a la dècada de 1990, degut a la sequera i a la pesta porcina que assolí el país i que provocà l’emigració de molts homes. És per això que aquesta pràctica no és només música, sinó una sortida per als sentiments reprimits, una revolta pacífica i un signe de cohesió, recolçament i solidaritat. Alguns personatges clau d’aquest gènere, gràcies als quals els antropòlegs han pogut recollir molta informa-ció del batuco tradicional d’abans de la independència, són:

Descobrint noves musiques, apropant-nos a altres cultures Esther Navarro

Bibinha Cabral (Tarrafal, 1899-1985). Un dels personatges més antics d’aquesta tradició d’herència africana. Va viure la repressió i menyspreu de l’Església ca-tòlica dominant, que definia el batuco com “dança de cafres” (salvatges). Va començar a actuar quan era una adolescent i als 19 anys es va casar amb un sagristà que li va prohibir participar a les festes, i va deixar de cantar durant 37 anys en els que vivia dels diners que li enviava el seu marit, que va emigrar als EEUU. Aquest va tornar malalt i morí al 1945, havent hipotecat les seves pertinències pel tractament.

Passats 11 anys Bibinha tornà a cantar les cantigues prohibides per sustentar la seva família. A la “nova era” va tornar a actuar al cinema-teatre de Praia el cinquè any de commemoració de la independència de Cap Verd. La seva vida va ser publicada en un llibre per Varela da Silva després de la seva mort.

Nácia Gomi (Tarrafal, 1925). Citada a la primera peça del disc de Mayra, Dimokran-sa. Als 15 anys va sorprendre a tots pel seu domini de la improvisació dels ver-sos, la finaçon, un dels pilars del batuco tradicional. Actuà en festes familiars fins als anys 90; a partir de llavors ho va fer en festes oficials. L’investigador Varela da Silva va fer un recull de cantigues en registre sonor entre el 1981 i el 1982 i va transcriure els versos publicant el llibre Finasons de Ña Nasia Gomi. No va ser fins l’any 98 que se la va poder escoltar en format CD. En aquest mateix any va participar a la Expo. L’any 2000 va sortir el primer disc que portava el seu nom.

Alguns aspectes sobre la forma musical.

Al batuco destaquen principalment la percussió i el call-and-response (pregunta i resposta) de la cantadeira i el cor, format per les cantadeiras di kunpanha. El ritme de la percussió es diu tchabeta i aquesta introdueix la peça. Aquests són dos possibles patrons:

Amb aquesta unitat rítmica es construeixen cicles melòdics amb caràcter de 12/8. L’estil desconcerta a qui escolta perquè es percep una polirítmia de 3:2 entre la percussió i el cant. És difícil d’assimilar perquè al model de notació occidental europeu no hi ha valors per col·locar exactament les notes, que a més a vegades estan “swingades”. Però es podria resumir en una unitat mínima de dos corxeres cantades sobre una negra amb punt, i de fet així s’ha estandarditzat a les produccions musicals.

Reminiscències d’aquesta polirítmia les trobem a les peces Tchapu Na Bandera o Lua del disc Navega de Mayra Andrade. Si volem apropar-nos al batuco tradicional, podem escoltar el disc Cap-Vert: Batuco de L’ile de Santiago al Spotify. És una gravació del repertori de les Batucadeiras de Rincon, un poble de pescadors de l’illa.

Botiga de Música amb venda directa i per catàleg

BOTIGA DE MUSICA

OFERTES

OFERTES

OFERTES

ButlletíBigBand