la forma lbgica de les oracions d'acció i la tesi d'anscombe* · 2009. 8. 28. · la...

La forma lbgica de les oracions d'acció i la tesi d'Anscombe*

David Pineda

ABSTRACT

This paper has three sections. In the first one, 1 expose and discuss Davidson's semantic account of adverbial sentences: the basic idea is that these sentences in- volve quantification over events, and 1 defend that view frorwopposing perspectives like the theory of adverbs as predicate modifiers. In the second section 1 defend the claim that in english constructions following the scheme: «X did V by T-ing», we are referring to the same action of X; what is sometimes called «The Anscombe Thesisn. Again 1 discuss competing theories only to conclude that the Anscombe Thesis is true. In the third section, however, it is shown that to assume as prernisses these two theses -Davidson's account and the Anscombe Thesis- leads to a serious conflict. Alternative solutions are worked out and rejected. It is also argued that the only tenable solution depends on certain metaphysical as- sumptions. Finally, however, 1 will cast doubt on this solution.

D'acord amb moltes gramatiques, els adverbis modifiquen el verb. Com a tals modificadors no són elements essencials en una oració, de manera que si els ometem el resultat continua sent una oració. Donald Davidson1 fa notar que sovint l'oració amb adverbi implica l'oració amb l'adverbi omes. Així, «en Joan caminava lentamentx implica «en Joan caminavan; «la taula va caure pesadamentn implica «la taula va caure». El mateix podem dir de sintagmes preposicionals que funcionen adverbialment. «Brutus va apunyalar Cesar al Senat en els Idus de M a r p implica tant «Brutus va apunyalar Cesar al Senat», com «Brutus va apunyalar Cesar en els Idus de Mar$», i totes tres impliquen «Brutus va apunyalar Cesar». Anomenaré aquest tipus d'implicacions «inferencies adverbialw.

Davidson opina que aquestes inferencies són sistematiques, i no fan sinó exemplificar un principi elemental de la l6gica de primer ordre. Per fer-ho veure

Voldna agrair a Ramon Cirera, Manuel García-Carpintero, Joan Pagks i Carme Picallo la seva lectura atenta de versions previes d'aquest article i els seus comentaris que han contribuit a millorar notablement el manuscrit final.

1. V. «The Logical Form of Action Sentencesn

52 1 Enrahonar 21, 1993 David Pineda

proposa una regimentació de les oracions del llenguatge natural, operació que ano- mena «donar la forma logica d'una oració». No entraré en aquest treball a discutir la difícil qüestió de la forma logica de les oracions; em limitaré només a cons- tatar algunes puntualitzacions que hi ha fet el mateix Davidson. Donar la forma logica d'una oració 6s ((descriure-la de manera que determini explícitament quines oracions implica i quines la impl iquen~~ . Naturalment, les relacions d'impli- cació varien segons la teoria logica que estem considerant, de manera que el terme «forma logican és relatiu a una teoria logica. Com hem dit, per a Davidson les inferencies adverbials són inferencies en primer ordre, i regimentar-les de manera que tal fet es faci explícit és donar-ne la forma lbgica (relativament a primer ordre). Per tant, quan Davidson parla de la forma logica d'una oració s'entén que es refereix a la forma lbgica relativament a primer ordre. El seu interes per primer ordre, el justifica per les conegudes bones propietats d'aquesta logica: és consistent i completa, i, sobretot, els llenguatges de primer ordre disposen d'una semantica clara. Així, l'objectiu de la regimentació és clarificar propietats semhntiques enfosquides a l'estructura superficial de les oracions. En paraules de Da- vidson: «la parhfrasi o traducció no persegueix cap altre objectiu aquí que no sigui el de donar una explicació sistemhtica de les condicions de veritab3.

La regimentació que proposa Davidson consisteix fonamentalment a tractar els adverbis com a predicats d'esdeveniments, i les oracions implicades en les inferencies adverbials com a quantificacions existencials sobre esdeveniments. Ve- gem-ne un exemple (usaré el signe «#» per a les formes logiques): «en Joan caminava rhpidament», es regimenta #Hi ha un x: Caminar (x, Joan) & Rapid(x)# i es llegeix «hi ha un esdeveniment que consisteix a ser una caminada d'en Joan que és rhpid». D'acord amb molts filosofs, els noms paradigmhtics dels esdeveniments són substantivacions: «caminada», «apunyalament», «correguda», «explosió». Per alguns verbs, pero, no hi ha substantivacions corresponents, o resulten molt forcades, per aixo prefereixo usar en les regimentacions els infinitius. No obstant aixo, tingueu present que usaré l'infinitiu allh on s'usaria el nom paradigmhtic de l'esdeveniment. Així, #Caminar (x)# es llegirá: «x és un esdeveniment consistent en una caminada».

Observeu que aquesta regimentació acompleix els objectius proposats. «En Joan caminava); es regimenta: #hi ha un x: Caminar (x, Joan)#. Si atenem a les regimentacions, veurem que la primera implica la segona en virtut d'un conegut principi de la logica de primer ordre: «Hi ha un x: Pl(x)&. . .& Pn(x)» implica: «hi ha un x: Pi (x)&. . .& Pi-l(x)&Pi +1 (x)&. . .&Pn(x)», per qualsevol i,n (n 2 i 2 1).

El tractament dels sintagmes preposicionals adverbials és similar, pero no exactament igual. Seran vistos com a relacions entre objectes i esdeveniments. Així, «Brutus va apunyalar Cesar al Senat en els Idus de Mar$» es regimenta: #Hi ha un x: Apunyalar (x, Brutus, Cesar) & A(Senat, x) & En (Idus de Mar$, x)#. Lle- gint-ho: «hi ha un esdeveniment que consisteix en un apunyalament de Brutus a Cesar, i és al Senat i és en els Idus de Mar$» (els exemples ignoren el temps ver- bal, que considero impertinent per al tema que s'esth tractant). Donada aquesta re-

2. «Reply to Cargilen, a ((Criticism, Comment and Defencex, p. 140 3. Ibíd, p. 144.

La forma lbgica de les oracions d'acció i la tesi d 'hscombe E ~ a h o n a r 2 1, 1993 1 5 3

gimentació, el lector pot comprovar com efectivament s'expliquen el seguit d'implicacions que hi ha entre les oracions de Brutus i Cesar esmentades abans.

Si la teoria és correcta, una conclusió obvia que se'n deriva és que, si volem fer veritables les oracions involucrades en les inferencies adverbials, hem de po- blar la nostra ontologia amb esdeveniments. Aquest comprom's ontologic, al qual obliga la teoria, pot esglaiar en primera instancia, sobretot si es penca que formes rnés usuals de formalitzar les oracions que interesen a Davidson són molt més simples i no comporten aquesta cirrega ontologica. Ara bé, el fet que aquestes oracions quantifiquin sobre esdeveniments, explica les inferencies adverbials, i ofereix també un avantatge considerable sobre aquestes formes més usuals de re- gimentació en primer ordre. Normalment, «Bnitus va apunyalar Cesar» s'expressa: #Apunyalar (Brutus, Cesar)#; i <<Bmtus va apunyalar Cesar al Senat» es representa: #Apunyalar* (Brutus, Cesar, Senat)#. Sembla clar que els dos verbs «apunyalar» són el mateix, perb aquí se'ls representa amb una relació diadica i una altra triadica, i el lligam entre tots dos queda enfosquit. D'aquesta manera, a més, les inferencies adverbials queden sense explicació.

Alguns filosofs, pero, com Terence Parsons i Jonathan Bennett4, consideren que la teona de Davidson s'ha de retocar per explicar algunes altres interferencies que no són adverbials, perb que degudament regimentades resulten obtenir-se pel mateix principi logic. Per exemple, sembla que de «la Maria va conduir el seu cotxe nou» podem inferir: «la Maria va conduir». El que proposen és registrar en la forma ldgica els papers de Sujecte i Objecte de l'esdeveniment. Així, regimen- ten la primera oració si fa no fa per: #hi ha un x: Conduir (x) & Subj (x, Maria)) & Obj (x, el cotxe nou)#; i la segona per: #hi ha un x: Conduir(x) & Subj (x, Maria)#. Analogament poden explicar-se altres inferencies com la que exemplifiquen «Bru- tus va apunyalar Cesar» i «Brutus va fer alguna cosa a Cesar», on l'última oració es tractaria: #hi ha un x: Subj (x, Bmtus) & Obj (x, Cesar)#, i la primera: #hi ha una x: Apunyalar (x) & Subj (x, Bmtus) & Obj (x, Cesar)#. Ara bé, l'oració «Brutus va fer alguna cosa a Cesar» comporta que ens estem referint a alguna acció de Brutus. La regimentació, pero, només ens parla d'un esdeveniment del qual Brutus és subjecte. Si admetem que les accions són una classe d'esdeveniments, podem sol- ventar usant el rol Agent, en comptes de la funció gramatical de Subjecte. Dinem llavors: «hi ha un esdeveniment del qual Bmtus és l'agent i . . .», i aixo indicaria que parlem d'una acció de Brutus. De fet, Davidson tenia en ment inicialment explicar arnb la seva teona les oracions d'acció. Pero dic «inicialment» perque la teoria s'es- tén d'una manera natural a oracions que involucren esdeveniments que no són accions: a «la bomba va explotar sorollosament», per exemple, no crec que tingui sentit parlar del rol agent. Sembla llavors que la tna entre el rol agent o la funció de subjecte a la regimentació depen de si el que s'expressa en cada oració a regimentar és o no una acció, si aquest és el cas, haunem de concloure que la regi- mentació dependra de si el verb de l'oració és d'acció o no. De fet, cal més que aixo, perque tot i que hi ha verbs que sempre expresen acció, n'hi ha d'altres que l'expressen només segons els usos, com ara «portar». Així, l'oració «en Joan va

4. Parsons: ((Underlying Events in the Logical Analysis of Englishx. Bennett: Events and fheir hfames, secció 64.


portar una maleta molt grossan, expressa una acció d'en Joan, pero l'oració «la Ma- ria fa sic anys que és morta» no expressa una acció de la Maria.

Davidson es declara poc convencut per la proposta de Parsons i Bennett a favor de l'ús de les funcions Subjecte i Objecte a les regimentacions. El seu argument per rebutjar-la és que la teoria de Parsons-Bennett permet inferir incorrectament de «la Maria bu11 l'aigua» l'oració: «la Maria bu11~~ . D'altra banda, la teoria no permet tampoc obtenir la inferencia correcta de «La Maria bu11 l'aigua» a «L'aigua bull», ja que regimentem la primera per #Hi ha un x: Bullir (x) & Subj (x, Maria) & Obj(x, Aigua)#; pero en canvi a la segona oració «l'aigua» és subjecte i sembla que hau- ríem de regimentar-la: #hi ha un x: Builir (x) & Subj (x, Aigua)#, de manera que aquesta segona forma no s'obté de la primera aplicant la coneguda regla d'inferencia. El problema és, de fet, més important en angles, on els exemples són més abundosos: «Mary sank "The Bismark» implica <¿"'he Bismark sank». En canvi, nosaltres distingim entre enfonsar i enfonsar-se. Així, per bé quejo puc enfonsar «el Bismarck», «el Bismarckx s'enfonsa, i també, certament, «el Bismarck» és enfon- sat6. La diferencia de verbs pot suggenr que ens estiguem referint a esdeveniments diferents, perb el suggeriment no té en absolut la forca d'una irnplicació, i, de fet, poden proposar-se regimentacions que tractin unitiiriament totes dues oracions. Una proposta d'aquest estil és la que esbossa Parsons al final del seu article ((Underlying Events~'. La idea básica és que sintagmes norninals que ocupen la posició d'objecte o instrument en la regimentació, poden ocupar la posició de subjecte en l'estructura superficial de l'oració. La necessitat d'incloure aquí el rol «instrument», la donen inferkncies com aquesta que exemplifiquen el parell d'oracions: «en Joan va trencar el vidre amb un pal» i «el pal va trencar el vidre». La forma logica de la primera ora- ció sena: #Hi ha un x: Trencar(x) & Subj(x, Joan) & Obj(x, el vidre) & Arnb(e1 pal, x)#, i la de l'oració implicada: #Hi ha un x: Trencar(x) & Obj(x, el vidre) & Amb(e1 pal, x)#. La teoria especificaria quins verbs i en quines circumsthcies atorguen la funció subjecte en l'estructura superficial i a quines funcions o rols de la forma logica el donen. Per exemple, en el cas present, podríem dir que el verb «trencar», quan a la seva forma logica la posició de subjecte és buida, atorga en l'estructura superficial la posició de subjecte al sintagma nominal, si hi és, que ocupa a la forma logica la posició d'instrument. Pel cas del verb «bullin> dinem una cosa analoga substituint instrument per objecte. Més endavant, en el decurs d'aquest mateix treball, considerarem una ampliació d'aquesta teoria8.

No tots els adverbis acompleixen les inferencies adverbials. «En Joan vindri probablementn no implica «en Joan vindra». Tampoc no podem inferir de «apa-

5. «Reply to Castañedan a ((Cnticism, Comment and D e f e n c e ~ , p. 125. 6 . Les relacions semhntiques entre verbs com «enfonsar», ~enfonsar-se» i la forma «ser enfonsat)) no

són gens clares i mereixen un tractament monografic que, malauradament, no estic en condicions de fer. Més endavant, perb, tindré l'ocasió de dir-ne alguna cosa més.

7 . P. 266. 8. Els seguidors de la teoria dels esdeveniments han asenyalat una abundant evidencia semintica a

favor seu, al marge de les inferencies adverbials. Destaca, per exemple, el tipus d'inferencia exemplificada pel parell d'oracions: «la casa va explotar)) i «hi va haver una explosió». Per un re- cull degudament comentat de tota aquesta evidencia vegeu Parsons: Events in rhe Semantics of English, cap. 2.

La forma Idgica de les oracions d'acció i la tesi d'Anscombe Enrahonar 21. 1993 155

rentment van divertir-se molt» que aquells a qui ens refenm van divertir-se efectivament, etc. Davidson, pero, ens recomana deixar-los de costat pel seu caricter intensional. Aquests adverbis «no s'han de tractar com a predicats d'accions o esdeveniments en generah9. Si els tractéssim així tindríem problemes. Prenem l'oració: «Booth va matar intencionadament Lincoln», i suposem que Lincoln fos el primer polític que acudia al teatre Ford. Llavors, l'oració «Booth va matar intencionadament el primer polític que acudia al teatre Ford» tindna, segons la teona, la mateixa forma logica que l'antenor, pero és clar que una oració no implica l'altra. Davidson fa notar que aquests són els típics problemes que generen els termes intensionals, i no és estrany que els crein també en aquest context. Suggereix que s'han de tractar separadament, al marge de la teoria, com a operadors inten- sionalslO.

Jonathan Bennett no es mostra satisfet per aquestes raons. Segons ell, seria de- sitjable un tractament unitari dels adverbis, encara que alguns siguin intensionals". La idea de Bennett és tractar tots els adverbis -intensionals o no- com a modificadors de predicats. Bhsicament, un adverbi és una funció en que, a cada predicat, se li n'assigna un altre. Així, «silenciosament» assigna al predicat «resar» el predicat «resar silenciosament»; al predicat «llegir», li assigna «Ilegir silenciosament», etc. Un adverbi que acompleix les inferencies que hem vist és simplement un adverbi que assigna a un predicat un altre que té per extensió un subconjunt de l'extensió de l'antenor. Així, si es predica de la Maria «jugar si- lenciosamentn també es predicara «jugar», i així successivament. És, doncs, aquesta condició general que acompleixen aquests adverbis la que explica les inferencies adverbials, i no, com vol Davidson, que siguin predicats d'esdeveniments.

9. ((Adverbes of Actionn, p.234. 10. Terence Horgan, a «The Case Against Events», s'adscriu a la teoria dels modificadors de pre-

dicats, la qual esbossaré a continuació, dins del context d'una serie d'arguments que volen mos- trar que els esdeveniments són prescindibles en filosofia. Pero Horgan, no només pensa que hi ha una teoria alternativa a la de Davidson que no fa ús d'esdeveniments i que explica les mateixes coses, sinó que de fet n'explica més i tot. Cita el cas de la no inferencia entre «en Joan quasi va córrer fins a casa» i «en Joan va córrer fins a casa,>. L'interes de l'exemple és que l'adverbi «quasi» no sembla intensional. Si aixb és correcte, hem de concloure que no són els adverbis intensionals únicamente els que incompleixen les inferencies adverbials. Per tant, si es vol defensar la teoria de Davidson s'ha d'oferir un tractament d'aquest adverbi compatible amb la teoria dels esdevenirnents. Un tractament d'aquest estil seria dir que «quasi» modifica oracions, de manera que «en Joan quasi va córrer fins a casan significaria: «va ser quasibé el cas que: en Joan va córrer fins a casa». Bennett. op. cit., p. 183, objecta a aquesta analisi que l'ora- ció és ambígua, té la lectura en que en Joan va a casa caminant de pressa. gairebé corrents, i té la lectura en que en Joan va anar corrents un tros del camí, gairebé fins a casa. L'ambigüitat s'explica ficilment si suposem que en la primera lectura «quasi» modifica el verb i en la segona modifica, en canvi, l'adverbi «fins». Encara que no ho diu, suposo que pensa que l'analisi en termes de modificador d'oracions no pot explicar l'ambigüitat. Naturalment, Bennett examina les dades en angles, pero crec que podem admetre que l'oració catalana «en Joan quasi va córrer fins a casa» és realment ambígua, tot i que la lectura marcada és la segona. Per recollir el sentit d'aquesta segona lectura és més natural en catala: «en Joan va anar corrents quasi fins a casa».

11. Op. cit., secció 68.


Tot i que pot semblar-ho a simple vista, per explicar les inferencies, la teoria no requereix un pnncipi logic per a cada adverbi que digui com, en virtut del seu significat, es comporta lbgicament. Bennett fa notar que tot el que cal per explicar les inferencies adverbials és coneixer a quina de cinc classes pertany l'adverbi de l'oració que volem regimentar. Aquestes cinc classes vénen determinades per les relacions lbgiques entre l'oració amb adverbi (+Adv) i l'oració sense adverbi (-Adv), i són les següents: (1) (+Adv) implica (-Adv) i no a la inversa; (2) (-Adv) implica (+Adv) i no a la inversa; (3) (+Adv) i (-Adv) són equivalents; (4) (+Adv) implica no-(-Adv); i ( 5 ) (+Adv) és independent de (-Adv).

Vegem un exemple del funcionament d'aquesta teoria. Prenem l'oració «la taula va caure pesadament)). La teoria de Bennett li assignaria com a forma lbgica: #Pesadarnent (Caure) (la taula)#, mentre que a l'oració «la taula va caure» se li assigna: #Caure (la taula)#. L'adverbi «pesadament» pertany a la classe (1) i aquesta informació ens permet explicar d'una manera automitica la implicació de la segona oració a partir de la primera. Com ja hem dit, els adverbis per als quals va- len les inferencies adverbials són simplement una classe de modificadors de predicats que acompleixen a més la condició que l'extensió del predicat construit a partir d'ells esta inclosa en l'extensió del predicat modificat, aixb és, en els termes presents, aquells que pertanyen a les classes (1) o (3).

Terence Parsons12 ha presentat una objecció a la teona dels modificadors de predicats, basada en la dificultat d'aquesta per explicar inferencies en oracions que contenen diversos adverbis. Prenem l'oració (i) «l'home va caure pesadament a terra després de mitjanit». L'oració implica entre d'altres, (ii) «l'home va cause», (iii) «l'home va caure pesadamentn, (iv) «l'home va caure a terra», (v) «l'home va caure a mitjanib. De fet, tant «pesadament» com «a terra» com «després de mitjanit» són adverbis de la primera categoria. Com es pot comprovar facilment, la teona de Davidson no té cap problema per explicar les inferencies. Vegem ara el tractament en la teoria dels modificadors. La forma lbgica corresponent a (i) és (i'): #Després de rnitjanit (A terra (Pesadament (Caure)))(l'home)#, mentre que la de (iv) és (iv'): # A tena (Caure) (l'home)#. iCom s'explica la inferencia de (i) a (iv)? ~ C o m que «després de mitjanit» és de categona (1), de (i') podem inferir (a): #A terra (Pesadament (Caure))(l'home)#. Per tal que (a) impliqui (iv') necessitem una regla del tipus: «#X (Pesadament (Y)) (x)# implica #X(Y) (x)#». No és aquesta l'única regla que caldna. Per explicar que «l'home va caure pesadament a terra» implica «l'home va caure a terra pesadament» n'hauríem de tenir una altra que digués: #A terra (Pesadament (X)) (x) #implica# Pesadament (A terra (X)) (x)#, i moltes altres que el lector pot imaginar. Jo no veig cap manera obvia de descriure aquestes regles sense que tinguin en el si de la teoria un fort carhcter ad hoc.

El problema principal de la teoria dels modificadors de predicats, que també és present a l'argument anterior, és que obliga els adverbis a prendre abast. Pero si realment prenguessin abast, hauríem d'esperar que les oracions en que n'hi ha més d'un fossin ambígües, i tinguessin tantes lectures com diferencies d'abast hi

12. Op. cit., pp. 253-254.

La forma Iogica de les oracions d'acció i la tesi d'Anscombe Enrahonar 21, 1993 1 5 7

pugui haver entre els adverbis. Ara bé, sembla que tant és dir: «la taula va caure pesadament a terra», com «la taula va caure a terra pesadament»13.

En la nostra parla quotidiana sobre les accions, són freqüents expressions d'aquest estil: «en Joan va guanyar l'aposta menjant-se cinquanta calcots d'una tirada», «Booth va matar Lincoln disparant-li a l'esquena», «l'Esteve va tombar el ninot de fira llencant-li una pedra)). Aparentment són del mateix tipus: «la Marta va sortir de la botiga cantant», «l'avia feia punt rnirant la telivisió». Ara bé, les dues últimes oracions admeten ser parafrasejades amb la locució «mentre», i en canvi les primeres no. Així podem dir «l'ivia feia punt mentre mirava la televisió», perb no podem dir «Booth va matar Lincoln mentre li disparava a l'esquenav, ni tampoc «en Joan va guanyar l'aposta mentre menjava cinquanta calcots d'una tirada»14. Per raons de comoditat expositiva, anomenaré el primer tipus d'expressions -les no parafrasejables amb «mentre»- «oracions de gerundi)). En elles emprem dues descripcions d'acció, una amb el verb principal -«En Joan va guanyar l'aposta», «Booth va matar Lincoln»- i l'altra amb un verb en gerundi -«disparant-li a l'esquena», ((llencant-li una pedra»15. Com es pot veure, i aquesta és una característica típica de les oracions de gerundi, les dues descripcions d'acció involucren el mateix agent. Doncs bé, alguns filosofs consideren que, de fet, les dues descnpcions ho són de la mateixa acció (i no simplement d'accions del mateix agent). Aixo és el que anomenaré «la tesi d'Ans- combe»; és a dir: en les oracions de gerundi usem dues descripcions de la mateixa acció16.

13. M'ha semblat trobar un exemple d'ambigüitat d'aquest estil a: «la Maria va parlar irbnicament amb gracia» En la primera lectura. que recollina bé la teoria de Davidson, el que es diu és que la Maria va parlar irbnicament i amb gracia. Pero hi ha una segona lectura en la qual el que va fer amb gracia la Maria és parlar irbnicament, no necessiriament parlar. Ara bé, tant «ironicament» com «amb grician són adverbis intensionals i, per tant, cauen fora de l'abast de la teoria de Da- vidson (dec aquesta observació a Manuel García-Carpintero). No he estat capa$ de trobar exemples amb adverbis no intensionals.

14. A mis a més, les dues darreres oracions admeten parifrasi amb <<i>>, perb les dues primeres no. Així, podem dir: «l'ivia feia punt i mirava la televisióx, perb no podem dir «Lincoln va matar Booth i li va disparar a l'esquena». Dec aquesta observació a Carme Picallo.

15. També s'usa en catali la forma «en + inf»: «en córrer per sota dels 9.80", l'atleta va establir un nou record mundial dels cent metres Ilisos», i també la forma «tot + gerundi)). No obstant aixb, crec que la forma més habitual és la del gerundi i, en tot cas, sera la que usaré en tots els exemples que discutiré. Agraeixo a Ramon Cirera la seva orientació sobre aquest tema lingüístic.

16. Segueixo aquí Bennett, op. cit., cap. XIi. La literatura filosbfica que conec sobre el que he carac- tentzat com «la tesi d'Anscombe» és exclusivament saxona. La construcció sobre la que es discuteix és la locució «by» + gerundi, com ara: «Booth killed Lincoln by shooting him in the Ford's Theatre)). Crec que les oracions de gerundi, tal com les he caracteritzades aquí, corresponen en catali a aquestes oracions angleses. També crec que la qüestió a debat, la «tesi d'Ans- combe», és una qüestió d'interis, i no depin, a desgrat de les aparentes, d'idiosincrisies lingüís- tiques, com ho demostra potser el fet que les oracions angleses tampoc no són parafrasejades amb «while», no es pot dir en angles «Booth killed Lincoln while shooting him in the Ford's Theatre».


Els qui s'oposen a aquesta tesi opinen que les oracions de gerundi no descriuen diferentment la mateixa acció, sinó que descriuen accions diferents. Nor- malment afirmen que l'oració amb el verb principal descnu una acció que inclou, espacio-temporalment, l'acció descrita per l'oració en gerundi. Així, l'assassinat de Lincoln per Booth és una acció de Booth que acaba amb la mort de Lincoln, unes hores després que acabi l'acció de Booth de disparar sobre l'esquena de Lin- coln, que és el que descrivim per «disparan[-li (a Lincoln) a l'esquena». Lawrence Davis, un dels defensors d'aquesta postura, proposa el següent principi general: «Si la descripció d'una acció implica que té com a conseqüencia algun esdeveniment, llavors l'acció que descriu inclou aquest esdeveniment, tota acció mit- jancant la qual causi aquest esdeveniment i qualssevol esdeveniments que vincu- lin causalment tals accions amb l'esdeveniment"».

Suposem que durant un tiroteig un deliqüent dispara sobre un policia i aquest contesta disparant també. Pocs minuts després el delinqüent mor, pero el policia no mor fins l'endemi. Així, com que l'acció de matar el policia descriu una acció del delinqüent que implica la mort del policia, d'acord amb el principi de Davis hem de concloure que descriu una acció que no acaba fins un dia després de la mort del seu agent. Jo crec que aixo fa massa violencia a les nostres intui'cions sobre que és una acció.

No obstant aix6, l'argument dels qui defensen aquesta postura és que una ac- ció de matar algú no queda completada fins que aquest algú mor. Consideren inin- tel.ligible que una acció de matar acabi abans que la víctima de l'assassinat mori: ((després de tot, jcom pot la mort ser el que fa de l'acció un assassinat, i en canvi no ser-ne part?»I8

D'altra banda, Davidson ha desenvolupat un argument important a favor de la tesi d ' ~ n s c o m b e ' ~ . Suposem que és veritable l'oració: «la reina va emmetzinar el rei col.locant-li verí a la seva orella». Com es pot comprovar, es tracta d'una ora- ció de gerundi i, segons Davidson, l'acció de matar el rei és la mateixa acció de la reina que la de col.locar verí a l'orella del rei. ~ P e r que? Davidson diu que perque, si fossin accions diferents, la reina hi hauria de fer coses diferents. Pero, pel que toca a emmetzinar el rei, tot el que fa la reina és col.locar-li verí a l'orella i prou. Aquest és un raonament que batejaré com ((l'argument de l 'agenb. La raó del nom és que, segons em sembla, la forca de l'argumentació descansa en el nostre concepte d'agent d'una acció. Per copsar-lo rnillor suggereixo imaginar una si- tuació contrafactica. Suposem un món posible, alternatiu al món real, on tot és igual a com s'ha esdevingut excepte pel detall que Lincoln decideix acudir al te-

La raó del nom -«tesi d'Anscombe»- és que G. E. M. Anscombe, als parigrafs 23-27 del seu llibre Itztention defensa un cas particular de la tesi, per primera vegada que se shpiga. No obstant aix6, la filbsofa anglesa no ha enunciat ni defensat mai aquesta tesi d'una manera explícita (com ha fet Davidson, per exemple). Julia Annas, al seu article ((Davidson and Anscombe on "the same action")), argumenta que Anscombe només accepta una versió més débil del que he anomenat aquí «la tesi d'Anscombe». No entraré en aquesta qüestió, i em centraré en la discussió de la tesi que he caracteritzat.

17. Lawrence Davis: «Individuation of Actionsn, p. 529. 18. Irving Thalberg: «When Do Causes Take Effectn, p. 585. 19. «Agency», pp. 57-58.

La forma Ibgica de les oracions d'acció i la tesi d'Anscombe Enrahonar 21, 1993 159

atre Ford portant una camisa amb un coll reforcat per una mena de planxa methl.lica. Imaginem llavors la famosa escena en la qual Booth dispara sobre el coll del president, tal corn va fer-ho realment. Ara bé, en aquest món alternatiu, la bala impacta en la planxa metal.lica i no directament en el coll del president, de tal manera que Lincoln resulta prhcticament il.15~. La pregunta que podem fer-nos és: ¿ha fet Booth dues coses diferents en els dos mons possibles (l'alternatiu i el real)? La resposta que suggereixo, i que crec,que es despren del nostre concepte d'acció, és negativa: pel que fa a Booth, la seva actuació en tots dos mons és la mateixa. Exposaré l'argument encara d'una altra manera. Quan parlem d'accions de Booth parlem de coses que fa Booth (de les quals és I'agent), doncs bé, allo que fa Booth i descrivim corn l'acció de Booth de disparar sobre el president Lincoln és el mateix que fa i descrivim corn l'acció de Booth de matar Lincoln, perque no hi ha res del que fa Booth que reculli la segona descripció que no ho reculli també la primera.

Davidson, a més d'oferir aquest argument a favor de la tesi d'Anscombe, també explica la confusió que, segons ell, fa creure que en les oracions de gerundi es descriuen dues accions del mateix agent, una de les quals inclou l'altra20. La confusió en qüestió consisteix a pensar que la referencia a una acció a través d'una descripció que esmenta una conseqüencia d'aquesta acció comporta que la des- cripció es refereixi a una entitat que inclou la propia conseqüencia. Aixo és, la tan comentada acció de Booth té corn a conseqüencia la mort de Lincoln, i aixo ens permet parlar de l'acció de Booth de matar Lincoln, és a dir, referir-nos a l'acció de Booth a través d'una conseqüencia seva. Pero aixo no vol dir que l'acció de Booth no s'acabi fins que es produeix la mort de Lincoln, de la mateixa manera que «la mare del compositor de Parsifal» no es refereix a un objecte que s'estén en el temps fins al moment en que es compon el Parsifal (la mar: de Wagner duia trenta-cinc anys morta quan el seu fill va compondre par si fa^'. Es a dir, el qui diu que l'acció de Booth de matar Lincoln inclou la mort de Lincoln, confon la mort de Lincoln -un esdeveniment que té lloc hores després que Booth dispar-, amb l'acció de Booth de matar Lincoln, una acció que acaba alla on Booth deixa actuar. Quan descrivim l'acció de Booth corn l'acció de matar Lincoln ens servim de la relació (causal) que hi ha entre l'acció i l'esdeveniment en que consisteix la mort de Lincoln, és a dir, no ens hi referim directament, sinó a través d'una con- seqüencia seva. En definitiva, la confusió consisteix a prendre una descnpció ex- trínseca d'una acció corn a descripció intrínseca.

Aquesta explicació resol la paradoxa que preocupa a qui nega la tesi d'Ans- combe. Si ens preguntem corn pot ser que l'acció de Booth de matar Lincoln tingui lloc hores abans de la mort del president, la manera de fer la pregunta pot portar-nos de cap a la confusió. La pregunta correcta és: ipodem descriure l'acció de Booth esmentant una conseqüencia que encara no té? La resposta obvia és que no, i naturalment no ho fem mai. En l'interval de temps que va des de l'acció de disparar fins a la mort de Lincoln és simplement incorrecte referir-se a l'acció de Booth corn el seu assassinat de Lincoln, de la mateixa manera que hagués estat in-

20. «Agency», p. 58. 21. Bennett, op. cit., pp. 197-198.

60 1 Emahonar 2 1, 1993 David Pineda

conecte referir-se a la senyora Wagner com la mare del compositor de Parsifa1 abans que el músic alemany hagués escnt aquesta opera.

iQuan deixa d'actuar Booth? ¿No pot dir-se de la descripció «l'acció de Booth de disparar a l'esquena de Lincoln» el mateix que hem dit de la descripció «l'acció de Booth de matar Lincoln»? La nostra descripció fa esment d'un esdeveniment, el tret de l'arma de Booth, que potser és conseqüencia de l'acció de Booth i no és l'acció mateixa. És a dir, iper que no considerar «l'acció de Booth de disparar a l'esquena de Lincoln» una descripció tan indirecta i extrínseca de l'acció de Booth com la descripció «l'acció de Booth de matar Lincoln»? La resposta a aquestes preguntes és al cor de la filosofi? de l'acció, és la resposta a la pregunta d'on comenca i on acaba una acció. Es important veure que la tesi d'Anscombe hi és neutral; només ens diu que dues descripcions es refereixen al mateix en determinades construccions, pero no ens diu exactament que és allo a que es refereixen (quina és la seva ubicació espacio-temporal). S'han de tenir doncs, raons independents -metafísiques i semantiques- per resoldre la qües- tió, al marge de la tesi d' Anscombe. Per exemple, un principi semintic com el que he citat antenonnent de Davis, sí que ens diu, donada una descnpció d'acció, quin interval temporal ocupa, i d'aquí es deriva precisament l'oposició a la tesi d'Ans- combe, pero no a la inversa. Davidson, per la seva banda, creu que tota acció consisteix en un moviment corporal. Així, en els cas de Booth que ens ocupa, la seva acció acaba amb el seu moviemnt del dit (per prémer el gallet). Davidson resu- meix les seves opinions en una frase molt explícita: «We never do more than move our bodies. The rest is up to nature» («No fem res més que moure el cos. La resta depen de la n a t ~ r a l e s a n ~ ~ ) . Per tant, la reina que vol matar el seu rei es limita a posar-li verí a l'orella, després s'encomana a la naturalesa per tal que aquesta li permeti obtenir els fins que busca.

Simpatitzo amb la tesi de Davidson, que diu que les accions són moviments corporals, i crec que puc oferir un raonarnent que li dóna suport. El meu argument consta de dues premisses: la primera diu que les nostres accions són el mitja de que disposem per modificar el món d'acord amb els nostres desitjos, i la segona que l'única manera que tenim d'alterar el món és a través de moviments del nostre cos.

No discutiré les premisses aquí, pero sí una objecció general contra la idea que totes les accions són moviments corporals. Suposem dos alumnes, A i B, als quals es demana que facin una suma. Com que A esta més avancat en els seus es- tudis se li demana que la faci mentalment, pero a B se li pennet l'ajut del paper i el bolígraf. Tant A com B, doncs, fan la suma; pero només B ha mogut el seu cos. iHem de concloure, d'acord amb Davidson, que A no ha dut a terme cap acció?

Jo crec que sí que ho hem de concloure. Pero estic d'acord, naturalment, que els cas d'aquell que fa una suma mentalment és ben diferent d'aquell que no fa res de res, i que l'ús del verb «fer» no és aquí accidental. Ara bé, tot aixo és compatible amb la tesi de Davidson perque, segons em sembla, els actes mentals (com

La fostna Ibgica de les osacions d'acció i la tesi d'Anscombe Enrahonar 2 1. 1993 / 61

fer una suma mentalment) són accions només en un sentit derivatiu. Al final d'aquesta secció oferiré una explicació de quin crec que és aquest sentit denvatiu.

Jonathan Bennett distingueix dues classes d'oracions de g e r ~ n d i ~ ~ . AIprimer tipus pertanyen aquelles en les quals les dues descnpcions d'acció fan referencia a esdeveniments sincronics en el temps; després n'hi ha unes altres en que els esdeveniments no són sincronics. Un exemple del primer tipus seria: «l'atleta va batre el record dels cent metres llisos corrent per sota dels 9.80")). Aquí fem esment de dos esdeveniments, l'un consistent en la carrera de cent metres de l'atleta i l'altre en el seu record, que sembla, a un nivel1 intuitiu, que es donen al mateix temps. Exemples del segon tipus serien: «l'Esteve va tombar el ninot de fira llencant-li una pedran, o també, «Booth va matar Lincoln disparant-li a l'esquenan, aquí els esdeveniments són, per una banda la mort de Lincoln, i per altra banda el tret de Booth, i és el cas que el primer ocorre hores després que el segon. Crec que és molt significatiu el fet que aquells que no accepten la tesi dlAnscombe en general, per les raons comentades, sí que l'accepten en canvi per a oracions de gerundi del primer t i p ~ s ' ~ . Aixo suggereix que l'explicació de Davidson de la confusió en que cauen aquests filosofs pot ser correcta. Si Davidson té raó i, per tant, aquells que neguen la tesi d'Anscombe confonen l'acció descrita arnb allo de que ens servim per descriure-la, la seva acceptació de la tesi per a oracions de gerundi en les quals els esdeveniments que usem per referir-nos a l'acció es donen en el mateix moment de temps podria interpretar-se com un símptoma d'aquesta confusió.

A mi també em sembla que l'explicació de Davidson és correcta, perque trobo l'argument de l'agent molt convincent. Certament, sembla intuitivament que allo que fa Booth i descrivim com l'acció seva de matar Lincoln no difereix del que descrivim com la seva acció de disparar. Voldria, pero, afegir que l'error que Davidson atribueix al no anscombista no és tan greu com es podna pensar. Fixem- nos que aquí l'analogia arnb la mare de Wagner es trenca, perque ningú que sen- tís parlar de la mare del compositor del Parsifal i no conegués la vida de Wagner, estaria inclinat a pensar que el seu interlocutor arnb la «mare del compositor de Parsijal» s'esta referint a una dona que no mor fins després de la composició d'aquesta opera. iPer que, doncs, tanta gent pensa que «l'acció de matar Lincoln» no s'acaba fins que es produeixi la mort de Lincoln? Jo crec que s'ha d'explicar aquest fet i que, a més, l'explicació és compatible, fins a cert punt, arnb el diagnostic de Davidson. L'explicació que proposo és esencialment que el no ans- cornbista no confon l'acció arnb una conseqü&ncia seva qualsevol, la confon arnb una conseqüencia pretesa de l'acció, és a dir, arnb un fi de l'acció.

A continuació intentaré precisar que entenc per fi d'una acció i per que és fa- cil de confondre'l arnb l'acció. Seguint D a v i d ~ o n ~ ~ , un moviment corporal X és una acció d'un agent A quan es fa intel.ligible - e s racionalitza- apel.lant a estats intems d'A i X és conseqüencia causal d'aquests estats intems. Entre aquests estats intems, s'hi troben les inten~ions'~. Les intencions són els estats mentals

23. Op. cit., pp. 194-195. 24. Vegeu per exemple, Davis, op. cit., p. 529. 25. «Actions, Reasons and Causes». 26. Vegeu Bratrnan: Intention. Plans aild Practlcal Reason, per una caracterització de les intencions

62 / Enrahonar 2 1, 1993 David Pineda

més propers a les accions des del punt de vista causal. Rara vegada una acció s'explica per la formació d'una única intenció, així, sovint l'agent forma la intenció d'A, pero s'adona que per aconseguir A li cal B, i forma la intenció de B, i naturalment aquest procés es pot anar repetint. Aixo fa que sovint l'explicació d'una acció comporti l'atribució a l'agent d'una colla d'intencions que formen, pero, una jerarquia construida a partir de la relació mitja-fi. Així, la intenció d'A és jerb- quicament superior a la de B, donat que B és mitja d'A i la presencia de la inten- ció de B en l'agent s'explica per la presencia de la seva intenció d' A, i l'explica- ció rau en el fet que la segona és causa de la primera. Així podem dir d'una manera general que:

(*)si I1,. . .I, és un conjunt d'intencions jeriirquicament ordenades de manera que Ik és anterior a la jerarquia a 1, si k<m, llavors 1s causa It per cada s,t tals que 1 s < t In2' .

Naturalment, les intencions tenen contingut i és el seu contingut el que de- termina el seu ordre jeriirquic, és a dir, el fet que B sigui un mitja d'A. Doncs bé, els fins d'una acció, segons el meu ús, són tots els esdeveniments X1,. . .,X, correlacionats amb els continguts de les intencions I1,. . .,I, de la jerarquia que hem atribuit a l'agent per explicar la seva acció X. No sóc capa$ d'explicitar aquesta correlació entre fins i continguts d'intencions, pero sí de suggerir que l'agent es representa un tipus d'esdeveniment que espera causar amb la seva acció, la cor- relació consisteix en la semblanca de t i p ~ s ~ ~ .

Considerem el cas de Booth per fixar les idees d'aquest aparell teoric que acabo d'introduir. Booth forma la intenció de matar Lincoln. Després forma la in- tenció de disparar-li a l'esquena al Ford's Theatre, perque s'adona que disparar- li d'aquesta manera i en aquest lloc és un rnitja per matar-lo. A continuació forma la intenció de moure el dit de certa manera. Els fins de les accions de Booth són: la mort de Lincoln, el tret de la vida pistola i el moviment del seu dit. El que el no anscombista proposa és incloure els fins en les accions, i llavors, naturalment, tenim accions diferents segons els fins que incloem. Considero que aquesta estrategia no és recomanable, i el meu argument, de nou, és l'argument de l'agent. Si el no anscombista tingués raó en el cas que ens ocupa, Booth hauria fet tres coses diferents, pero en canvi les nostres intuicions ens diuen que només n'ha fet una. Si algú no esta segur de les seves intuicions respecte d'aixo, li suggereixo que repeteixi l'experiment mental anterior, i li suggereixo també que pensi en els casos ben reals d'accions que no acompleixen els seus fins fins temps després d'haver mort el seu agent.

Si la definició d'acció de Davidson és correcta, podem entendre perque és fa- cil confondre fins amb accions. Aquests fins estan correlacionats amb objectes

com a tipus d'estats mentals no reduibles a creences o desitjos i del seu paper en l'explicació de l'acció.

27. Aquesta definició no és exacta. En general, la jerarquia no és lineal, sin6 que té forma d'arbre. For- malment crec que es podria definir com l'ordre parcial esuicte al qual dóna lloc en cada cas la re- lació de ser jerhrquicament anterior. He omks. perb, aquest detall per raons de simplicitat, ja que no afecta l'ús que en faré en el text.

28. La semblanca,segons que em penso, només ha d'afectar els aspectes que l'agent considera essencials.

La forma lbgica de les oracions d'acció i la tesi d 'hscombe Enrahonar 21, 1993 163

d'intencions, sense les quals, i sense el seu paper causal, fóra del tot impossible l'atribució d'accions. La intenció de matar Lincoln explica causalment el moviment del dit de Booth, sense aquesta intenció no hi hagués hagut tal moviment. La descripció d'acció de matar Lincolnx no implica que la mort de Lincoln forma part de l'acció descrita, sinó només, en tot cas, que la intenció de Booth de matar Lincoln ha causat l'acció referida, la qual, al seu tom, ha causat la mort de Lin- coln. És a dir, implica que l'acció de Booth ha assolit el seu fi.

Per acabar aquesta discussió, potser pagui la pena contrastar el cas de Booth amb el cas d'accions espacio-temporalment discontínues, que proposa Judith T h ~ m s o n ~ ~ . Prenem un dels exemples que ofereix la mateixa autora. Suposem que la professora Thomson a casa seva té dos dormitoris, separats per dues ha- bitacions més. Un dia decideix netejar tota la casa, comencant pel primer dormitori i acabant pel segon. L'autora conclou que la descripció «la neteja de Thomson dels dos dormitoris)) denota una acció que és espacio-temporalment discontínua (perquk es compon d'intervals espacio-temporals diferents, l'un re- ferit a la neteja del primer dormitori i l'altre a la del segon). Jo crec que Thom- son s'equivoca; en realitat la descripció es refereix a un grapat d'accions, com re- velen experiments mentals adequats. Suposem que Thomson (és una simple suposició) queda paralitzada després de comencar a netejar e1,primer dormitori. iAssolir2i el fi de netejar els dos dormitoris? Evidentment no. Es important veure la diferencia amb el cas de Booth. Si Booth queda paralitzat després de moure el seu dit ( i la resta del món continua igual), ideixarh d'assolir el seu fi de matar Lincoln? Evidentment no. El que ha confós Thomson, m'atreveixo a suggerir, és que tot aquest grapat d'accions que contnbueixen a netejar el seu pis estan cau- sades per la mateixa intenció, netejar els dos dormitoris, i, pel principi ("), per qualsevol altra intenció de la qual sigui jertirquicament subsidiaria, com ara la de netejar el pis. L'anscombista davidsonia pot explicar la diferencia entre els dos casos, perquk en el de Booth només hi ha implicat un moviment corporal, en el de Thomson, en canvi, n'hi ha més. En canvi no veig cap manera que aquel1 que inclou els fins en les accions pugui explicar la diferencia, perquk qui així penca també opina que el cas de Booth comporta diverses accions amb causes internes idhntiques (de fet, pel cas de Booth jo dina que les mateixes intencions causen les tres suposades accions).

La caracterització del concepte de fi d'una acció m'ajudara a precisar quin és el sentit derivatiu dels actes mentals, qüestió que he deixat pendent. El noi que fa una suma mentalment, duu a terme uns canvis interns (perquk no hi ha moviments corporals) causats per una intenció (igual que passa amb les accions pro- piament dites). Ara bé, el contingut d'aquesta intenció no fa referencia a un tipus d'esdeveniment extern a l'individu, sinó a un estat mental. Així, el noi que fa la suma mentalment forma la intenció d'assolir un estat mental el contingut del qual sigui el resultat de la suma. Aixo vol dir que els canvis interns que tenen lloc en l'individu estan govemats per una intenció el contingut de la qual es correlaciona amb un fi, que és la fita a la qual s'adrecen aquests canvis. Aixb mateix és el que

29. V. Judith Jarvis Thomson: Acts and other Evenrs.

64 1 Enrahonar 21, 1993 D a v ~ d Pineda

passa amb les accions normals, i és el que justifica el sentit derivatiu d'acció que involucren els actes mentals. La diferencia rau en el fet que el fi és intem, mental, i per aixo els actes mentals no són accions en un sentit propi. Resumint, podem dir que un acte mental és un procés intern al qual té sentit atribuir fins, també interns.

Finalment, voldria considerar de passada, sense entretenir-m'hi gaire, una ob- jecció que es fa freqüentment a la tesi d'Anscombe, és a dir, que permet fer afirmacions estranyes. Per exemple, considerem les oracions «Booth va matar Lin- coln disparant-li a l'esquena» i el'acció de disparar de Booth va causar una ferida en el coll del president» i suposem que totes dues són veritables. Com hem vist, si la tesi d'Anscombe és correcta, «l'assassinat de Lincoln per Booth» i «l'acció de Booth de disparar a Lincolnn es refereixen a la mateixa acció de Booth. Si acceptem que la relació de causa és extensional, hem de concloure que l'oració el'assasinat de Lincoln per Booth va causar una ferida en el coll del president)) ha de ser veritable, i aquesta és una d'aquelles afirmacions «estranyes» a les quals em referia abans. El partidari de la tesi d'Anscombe es defensa dient que l'oració en qüestió és, certarnent, estranya, pero no pas falsa, i espera explicar l'estranyesa recorrent a les regles pragmhtiques que governen el llenguatge. En aquest cas, I'ex- plicació podna seguir més o menys aquesta pauta: quan ens referim a una cosa -objecte, acció o esdeveniment- a través d'una altra cosa, en virtut d'una rela- ció entre totes dues, esperem que l'esment d'aquesta segona cosa sigui pertinent a l'hora d'avaluar l'oració proferida. Per exemple, quan proferim «Booth va matar Lincoln disparant-li a l'esquena», l'esment de l'esdeveniment consistent en la mort de Lincoln és segurament petiinent per avaluar l'oració, ja que, sense entrar en cap analisi semantica rigorosa, sembla que amb tal oració volen~ dir aproxi- madament que l'acció de Booth va tenir com a conseqüencia la mort de Lincoln, i tal conseqüencia va ser el cas fonamentalment degut al tret de Booth a l'esquena del president. No és posible, en canvi, justificar semblantment la pertinencia de la moti de Lincoln en l'oració «l'assassinat de Lincoln per Booth va causar una ferida en el coll del president», perque aquí volem destacar un efecte particular de l'acció de Booth, l'esment a la mort de Lincoln no ens ajuda a entendre el vincle causal. En canvi «Booth va matar Lincoln i aixo el va convertir en un magnicidan sona impecablement, ja que, per tal que l'oració sigui veritable, és crucial que l'acció de Booth hagi causat la mort d'un govemant important.

A les seccions precedents hem vist dues impotiants teories semintiques, i les hem sotmes a un cert examen, considerant-ne els arguments a favor i en contra. Amb aixo he pretes, simplement, que el lector tingui presents les bones raons que hi ha per acceptar-les, i també quines són les teories alternatives que, eventual- ment, poden amenacar-les. En aquesta secció veurem, pero, con1 la combinació d'aquestes teories porta, almenys en aparenta, directament a un conflicte que sembla difícil de resoldre. Un cop plantejat el conflicte, en consideraré les possibles solucions, i a partir d'elles proposaré concloure que la dificultat sembla su-

La forma lbgica de les oracions d'acció i la tesi d8Anscombe Enrahonar 21, 1993 165

perable només si estem disposats a incorporar en l'anilisi semantica consideracions metafísiques. Al final, pero, sorgiran alguns dubtes respecte de la viabilitat de la solució proposada.

Plantejaré la dificultat tal corn ho fa Julia Annas. Suposem que és veritable l'oració «En Joan va disparar en Pere arnb un revolver prement el gallet». Si acceptem la tesi d'Anscombe, tenim que l'acció d'en Joan de disparar a en Pere arnb un revolver és la mateixa que l'acció d'en Joan de prémer el gallet. Com que són la mateixa acció, i corn que, segons Davidson, els adverbis són predicats d'accions, godem concloure que en Joan va prémer el gallet arnb un revolver, la qual cosa és falsa (almenys podem estipular perfectament l'exemple perque ho sigui). El problema, corn es pot veure, és que «amb un revolver» és un predicat de l'ac- ció de disparar, pero si aquesta és identica a l'acció de prémer el gallet, llavors el predicat també s'hi ha d'aplicar30.

Si acceptem les consideracions de Parsons i Bennett, comentades a la primera secció, sobre la conveniencia de representar en la forma logica els rols i funcions de Subjecte, Agent i Objecte, l'argument pot reproduir-se arnb molts més casos. Així, arnb les condicions de l'exemple del paragraf anterior, podem concloure per exemple que en Joan va prémer en Pere o que en Joan va disparar el gallet arnb un revolver. Per tant, el problema que afrontem s'agreuja en el cas que acceptem la proposta de Parsons i Bennett, pero cal tenir en compte que es presenta també en l'analisi original de Davidson. Com que no és l'objecte d'aquest treball discutir quina proposta és millor, usaré, de moment, exemples que resultin problematics per les dues anilisis, és a dir, que no involucrin els rols i funcions de Subjecte, Ob- jecte i Agent.

És important comprovar que les conseqükncies que obtenim són falses, i no, simplement, estranyes, perque aixo bloqueja una replica basada en consideracions sobre la pragmatica del llenguatge, semblants a les que hem fet, al final de la secció segona, per defensa la tesi d'Anscombe. Una replica d'aquest estil se- n a possible per alguns casos corn ara el que presenta Parsons3', construint el seu exemple a partir de l'oració «vaig pagar el deute escrivint un xec», suposadament veritable. Prenent corn a premisses l'analisi de Davidson de les oracions d'acció, i la tesi d'Anscombe, concloem que «vaig escriure un xec arnb un xec». Parsons diu que l'oració és falsa, perque jo vaig escriure el xec arnb un bolígraf, i no pas arnb un xec, pero crec que hi ha un sentit en el qual podem fer l'oració veritable, per bé que «estranya»; em refereixo al sentit en que diem que per escnure un xec cal un xec, a més d'un estri per escriure. Sota aquest sentit, l'oració és ventable, i podem explicar l'estranyesa recorrent a raons pragmatiques, corn ara que no pro- fenm enunciats en que la informació es repeteix (escnure un xec ja comporta que es fa arnb un xec, per tant, no cal tomar-ho a dir). Ara bé, insisteixo, encara que aquesta argumentació pugui valdre per casos corn aquest de Parsons, clarament no val pel cas anterior. És simplement fals, i no estranyament veritable, que en Joan premés el gallet arnb el revolver.

30. V. Julia Annas: «Davidson and Anscornbe on "the same action")), p. 245. L'exernple és original de Cohen: «The Same Action».

31. «Underlying Events in English». p. 263.

66 1 Emahonar 2 1, 1993 David Pineda

Abans de discutir aquest problema i explorar-ne les possibles solucions, voldria examinar la interpretació de Jonathan Bennett de les oracions de g e r u ~ ~ d i ~ ~ . Bennett considera que el que he anomenat «argument de l 'agent~ és incontestable, pero que, contrhiament al que pugui pensar-se, la seva forca no ens obliga a concloure que en les oracions de gerundi es descriu una única acció, sinó només que es descriuen dues accions sincroniques, que tenen lloc al mateix temps. Bennet discuteix l'exemple «en Dirk va contenir les aigües construint un mur» i en connexió amb el1 afirma: «com que crec que la contenció de les aigües acaba quan acaba la construcció del mur, crec que "la contenció de les aigües per part de Dirk" es refereix a un esdeveniment que ocupa la mateixa zona <el mateix fragment espaciotemporal> que aquel1 al que refereix "la construcció del mur de Dirk33».

Encara que Bennett no és partidari de la teoria dels esdeveniments, és clar que la seva interpretació de les oracions de gerundi no hi entra en conflicte, perquk si en aquestes oracions es descriuen dues accions diferents, l'argument anterior deixa de funcionar, ja que no cal predicar-se el mateix de dues accions sincroniques. Així doncs, convé pensar en la possibilitat de substituir la tesi d'Anscombe per la interpretació de Bennett. La meva opinió, pero, és que aquesta interpreta- ció és difícilment sostenible.

En la petita discussió que segueix em mantindré fidel a principis semhntics i metafísics defensats pel propi Bennett, de manera que el que pugui dir no de- pendrh d'elements aliens al pensament de l'autor. Els principis que usaré en la dis- cussió són dos: un de metafísic i un de semhntic. El metafísic diu que tot esdeveniment (i en particular les accions, perque Bennett també penca que les accions són una classe d'esdeveniments) consisteix en la exemplificació datada d'una ~ r o ~ i e t a t ~ ~ per part d'una o algunes substancies. «L'ensorrament de l'edifici de la Caixa ahir a la tarda» es refereix a un esdeveniment consistent en l'exemplifica- ció ahir a la tarda per part de l'edifici de la Caixa de la propietat d'ensorrar-se. El principi semhntic diu que un nom intrínsec d'esdeveniment (és a dir, un nom que descrigui directament la constitució de l'esdeveniment i no un que el descrigui in- directament, per la seva relació amb una altra cosa) s'hi refereix parcialment pel que fa a la seva propietat constitutiva. Suposem que és cert que l'edifici de la Caixa es va ensorrar rapidament; llavors, l'esdeveniment que anomenem amb {{L'ensorrament ahir a la tarda de l'edifici de La Caixa» no consta simplement de la propietat d'ensorrar-se, sinó almenys de la d'ensorrar-se rhpidament. Bennett creu que no podem saber exactament a quin esdeveniment es refereix un nom, donada aquesta indeterrninació pel que fa a la propietat e ~ e m p l i f i c a d a ~ ~ .

32. Op. cit., capítol XIi. 33. Ibíd, pp. 199-200. 34. Cal no confondre-ho amb l'exemplificació d'una propietat datada. Així, el sant Pare va exempli-

ficar la propietat de ((visitar Espanya)) l'any 1982, pero si incorporem el temps dins de la propietat direm, en canvi, que el sant Pare ha exemplificat la propietat de «visitar Espanya l'any 1982)). En aquest últim cas «la visita del sant Pare a Espanya l'any 1982s es refereix a un esdeveniment que s'estén des del 1982 fins ara, i aixo no és el que vol Bennett.

35. La semhntica dels noms d'esdeveniments de Benneit ocupa, podem dir, un lloc intermedi entre la de Kim i Quine. Per a Kim el nom es refereix sempre a l'esde\jeniment consistent en l'exempli- ficació de la propietat que descriu explícitament le nom, de manera que «l'ensorrament de l'edi-

La forma Iogica de les oracions d'acció i la tesi d'Anscombe Enrahonar 21, 1993 / 67

Un cop establerts aquets punts previs, analitzem una mica la posició de Ben- nett. Com s'ha dit, la idea és que arnb les oracions de gerundi ens referim a accions sincroniques del mateix agent. Prenem I'exemple que hem discutit més fins ara: ((Booth va matar Lincoln disparant-li a I'esquena». Les suposades accions sincroniques són les denotades per ~ l ' acc ió de Booth de disparar Lincoln a l'esquena» i «l'acció de Booth de matar Lincolnn. Com que la mort de Lincoln té lloc hores després de I'acció de disparar, i totes dues accions han de ser sincroniques, resulta que «l'acció de Booth de matar Lincoln» és una descnpció extrínseca d'una acció sincronica a la de disparar. Crec que podem admetre com a pnncipi semantic general que, encara que podem referir-nos a una cosa d'una manera molt indirecta, sempre ho farem mitjanqant una altra cosa arnb la qual allo a que ens refenm hi estigui relacionat. Observem que la mort de Lincoln és conseqüencia causal de I'acció de Booth de disparar, i que, d'altra banda, no podem pretendre que ens referim a I'acció de Booth de matar Lincoln rnitjancant una conseqükncia d'una acció espacio-temporalment vei'na arnb ella, perque aixo violaria el pnncipi anterior. Efectivament, crec que trobanem absurd referir-nos a una cosa a través d'una altra que esta relacionada, no arnb ella, sinó arnb una altra tercera, per molt que en aquest cas la primera i tercera cosa siguin accions sincroniques. Per tant, em sembla que hem de concloure que la mort de Lincoln, un esdeveniment que té lloc hores després, ha de mantenir alguna relació arnb l'acció de Booth de matar Lincoln, i no se m'acut cap altra relació que no sigui la causal. Recapitulant, el que tenim fins ara són dues accions sincroniques que tenen una mateixa conseqükncia causal: la mort de Lincoln.

D'altra banda, de la discussió de Bennett podem inferir que l'oració en gerundi dóna una descnpció intrínseca de l'acció que denota36. L'acció de disparar Booth a Lincoln té com a propietat constitutiva una propietat que consisteix, en part, a disparar a Lincoln. El cas és que, coneixent la historia de Booth i Lincoln, sembla que l'única manera que un esdeveniment (una acció), sincronic arnb l'esdeveniment que consisteix a disparar Booth a Lincoln, tingui com a conseqüencia la mort de Lincoln és que aquest esdeveniment tingui com a propietat constitutiva una que contingui o impliqui la propietat de disparar a Lincoln. En resum, Bennett esta proposant I'existencia d'esdeveniments sincronics tals que entre les seves propietats constitutives es donen encavalcaments o relacions parcials d'implica- ció. Si combinem aixo arnb el fet que els esdeveniments comporten la mateixa substancia i el mateix temps, i arnb la tesi semantica de la indeterminació dels noms d'esdeveniments, hom té la sospita que els dos esdeveniments han d'acabar sent un de sol. Al marge d'aquesta sospita, convé dir que el propi Bennett no és

fici de la Caixa ahir a la tardan, i «el rapid ensorrament de l'edifici de La Caixa ahir a la tarda» de- noten esdeveniments diferents. Pera Quine, en canvi, un esdeveniment consisteix en el contingut d'una zona espacio-temporal i, així, el nom d'un esdeveniment es refereix a aquel1 esdeveniment corresponent a la zona que el nom descrigui.

36. Aquesta inferencia, la baso en la discussió de Bennett de l'exemple sobre la construcció del mur i la contenció de les aigües. En el decurs d'aquesta discussió Bennett afirma: «Crec que un nom com "la construcció de Dirk del mur" es refereix a l'exemplificació d'una propietat complexa (...). La propietat en qüestió conté la propietat de construir un mur com a part» (Ibíd, p. 199).


i de fet critica contundentment Kim, perquk la semantica d'aquest obliga a pos- tular una infinitat d'esdeveniments que difereixen només, lleument, en les propietats constitutives. Totes aquestes consideracions no constitueixen, ni ho pre- tenen, un argument contra la interpretació de Bennett de les oracions de gerundi, pero sí que volen precisar els compromisos ontolbgics als quals ens porta aquesta interpretació. Per a mi són compron~isos com a mínim molestos per als quals no trobo cap altra justificació que no sigui la de negar la tesi d'Anscombe bo i ac- ceptant l'argument de l'agent. Bennett té raó quan diu que l'argument de l'agent no ens obliga a acceptar la tesi dSAnscombe, pero crec que l'alternativa que ens deixa no és gens engre~cadora~~ .

Mantenim, doncs, la tesi d'Anscombe. Després de la discussió de la proposta de Bennett comentaré l'anilisi del problema que plantejaven exemples de l'estil del d' Annas. Proposo, fonamentalment per raons de comoditat expositiva, analitzar els exemples problematics per tres casos: (a) adverbis predicatius, (b) verbs causatius i (c) resta de casos.

(a) Els adjectius poden classificar-se en tres classes segons que només adme- tin la posició predicativa («x és un N A», on A és l'adjectiu i N és un nom comú), la posició atributiva («x és A), o bé totes dues p o s i ~ i o n s ~ ~ . A més, hi ha adjectius que permeten parafrasejar les seves posicions predicatives -«x és un N A»- en termes de la posició atributiva -«x és N & x és A»-, pero d'altres no ho permeten. Exemples del primer tipus: «vermell», «rodó»; exemples del segon: «rapid», «llest». Així, 4 x 6 és una pilota vermella» significa el mateix que «aixb ,és verme11 i aixb és una pilota»; en canvi, «l'Esteve és un conductor rapid» no significa el mateix que «l'Esteve és rapid i 1'Esteve és un conductor)), perqui? al mateix temps pot ser certa l'oració «l'Esteve és un jugador lent». Per comoditat anomenaré el segon tipus d'adjectius - e l s no parafrasejables-, adjectius predicatius.

Doncs bé, amb adverbis denvats d'adjectius predicatius poden construir-se exemples problematics del tipus que ens ocupa, i si el lector esta atent a la defi- nició que he donat d'adjectiu predicatiu i al tractament que fa la teoria dels esdeveniments dels adverbis (predicats d'esdeveniments) podra imaginar facilment per on poden venir els problemes. Suposem certa l'oració: «la Maria va creuar el Ca- nal nedant». Per la tesi d' Anscombe el creuament del Canal de la Maria i la seva nedada són el mateix esdeveniment. Ara bé, resulta que la Maria va creuar el Ca-

37. Podria objectar-se a aquesta anilisi que el principi semantic que atribueixo a Bennett a la nota 35 és fals (en tot cas, llavors l'anilisi valdria per al cas que el1 discuteix de la construcció del mur i la contenció de les aigües). No sé quan diria Bennett que té lloc l'acció de Booth de disparar Lin- coln, si hem d'entendre que aquesta és una descripció extrínseca de l'acció. Observeu, pero, que, per mantenir la seva interpretació, Bennett no pot afirmar que les accions siguin moviments cor- po ra l~ , perquk en aquesta historia de Booth i Lincoln l'únic moviment corporal capa$ de causar la mort de Lincoln és el moviment del dit de Booth. pero llavors no tindríem dues accions. Per tant. les accions sincrbniques s'haurien de datar en l'interval entre el moviment del dit i el tret de pistola, i sembla difícil trobar en un interval tan curt dues accions sincrbniques que causin la mort de Lincoln i que no tinguin les característiques esmentades al parigraf que estic al,ludint. Queda la possibilitat que Bennett dati les accions abans del moviment corporal, pero aixb podria dur-lo de cap al problema dels actes de volició.

38. Segueixo aquí Parsons: «Some problems Conceming the Logic of Grammatical Modifiers», p. 322.

La forma ldgica de les oracioris d'acció i la tesi d'Anscombe Enrahonar 21,1993 / 69

nal lentament (es pot creuar molt més de pressa amb barco o amb avió) i, al mateix temps, és cert que va nedar rhpidament (de fet, va establir el record femení de la distancia). Pero si la nedada i el creuament del Canal són el mateix esdeveniment tenim un cas d'esdeveniment que és alhora rhpid i lent.

Davidson assegura que no sap com tractar el problema dels predicat i~s~~, pero cunosament hi veu evidencia que la seva teoria és correcta en el sentit que les oracions d'acció obliguen a quantificar sobre esdeveniments. L'evidkncia consisteix en el fet que els adjectius predicatius plantegen el mateix problema, i tothom re- coneix que són predicats d'objectes.

Terence Parsons ha presentat una anhlisis dels predicatius, dins de la teona dels esdeveniments, que sembla resoldre el problema40. La idea de Parson és que aquest tipus d'adverbis no funcionen exactament com a predicats d'esdeveniments, sinó com a relacions d'esdeveniments amb classes d'esdeveniments. Quan diem que la nedada de la Maria va ser rhpida, volem dir que, entre els esdeveniments que són nedades, la de la Maria va ser rhpida. Quan diem que el seu creuament del Canal va ser lent, volem dir que, entre la classe d'esdeveniments que són creuaments del Canal, el dut a terme per la Maria va ser lent. Per tant, no hi ha contradicció en dir que el creuament del Canal va ser lent i la nedada rhpida i a més que el creuament és la nedada. La forma lbgica corresponent seria: #hi ha un x: Creuament del Canal (x, Maria) & Nedada (x, Maria) & Rhpid (x, N) & Lent (x, C)#, on C és la classe d'esdeveniments que són creuaments del Canal i N és la classe de nedades.

(b) També es poden construir casos problemhtics usant causatius. Un exemple podria ser «en Joan va trencar el vidre Ilencant una pedra amb la seva fona». Si l'acte de llencar i l'acte de trencar són el mateix hauríem de concloure que en Joan va trencar el vidre amb la seva fona, la qual cosa és falsa perquk el va trencar amb una pedra.

La solució proposada vindrh aquí pel fet que hem usat un verb causatiu: «trenca». De verbs causatius, n'hem vistos ja a la primera secció: són aquells verbs a partir dels quals Davidson argumentava que no convenia destacar en la forma lbgica els rols i funcions d'objecte, Agent o Subjecte. Per exemple, hem vist que de «la Maria va bullir l'aigua» no s'infereix «la Maria va bullir» pero sí, en canvi, «l'aigua va bullir». Un verb causatiu té sempre una forma intransitiva as- sociada, que en el cas de bullir és la mateixa; així diem «la Maria bu11 l'aigua» i «l'aigua bull», en el cas de trencar és trencar-se; així, en Joan trenca el vidre i el vidre es trenca. Molts verbs causatius en catala tenen per verb intransitiu associat la forma «V-se» i molts s'expressen en la forma «fer V», com ara «fer volar»: «en Joan fa volar l'esteln, «la Maria fa bullir l'aigua». El que és característic d'aquests verbs és el patró d'inferkncies queja ressaltava Davidson. Doncs bé, tal patró d'inferkncies s'explica clarament si suposem que «la Maria bu11 (o fa bullir) l'aiguan significa que la Maria fa alguna cosa que causa que l'aigua bulli. És a dir, si V és un verb causatiu i FIV és la forma intransitiva, tenim que «x V y>> significa «x fa

39. ~Adverbs of Action~, p. 240. 40. Events in the Semantics of English, capítol4, secció 4.2.


z que causa que y F I V D ~ ~ . Així, si en Joan trenca la finestra, en Joan fa alguna cosa que causa que la finestra es trenqui. Aixo vol dir que en oracions d'acció on s'usa un verb causatiu, en realitat s'esta quantificant sobre dos esdeveniments, és a dir, l'acció i una conseqükncia seva.

Per tant, l'exemple anterior resulta problematic només perque confonem els predicats d'un esdeveniment amb els que corresponen a l'altre. Així, «amb una fonax és un predicat de l'acció d'en Joan i no pas de la seva conseqü2ncia: el trencament del vidre. «En Joan va trencar el vidre amb la seva fona» és fals perqu2 suposem que «amb la seva fona» es predica del trencament del vidre i no pas de l'ac- ció d'en Joan. Per tant, la identificació de l'acció de trencar el vidre amb la de llencar la pedra no crea problemes si tenim cura sobre el que afecta els predicats. Formalment la situació vindria representada per: #hi ha un x: Llencar (x, Joan, una pedra) & Amb (Fona, x) & hi ha un y: Trencar-se (y, vidre) & Causa (x,y)#.

(c) Hi ha un romanent de casos problematics on no s'usen verbs causatius ni tampoc adverbis predicatius. Un d'ells és l'exemple amb el que he encetat la sec- ció: «en Joan va prémer el gallet amb el revolver». El verb prémer no és un verb causatiu tal com l'he definit aquí, perque «X va prémer Y» no implica «Y es va prémer» (encara que sí, naturalment, «Y va ser premutn). Per acabar aquest article oferiré una possible solució a tots aquests casos basada en una observació que fa Davidson a un exemple d'aquest tipus (c), original de John Wallace, Suposem veritable l'oració: «en Joan va copejar la bola 5 al forat copejant la bola 7 al fons». Llavors, prenent com a premisses la teoria dels esdeveniments i la tesi d'Ans- combe, podem concloure que en Joan va copejar la bola 5 al fons i la bola 7 al forat. Sobre aixo, Davidson diu: « "en Joan va copejar la bola 5 al forat" hauna d'analitzar-se "hi va haber dos esdeveniments tals que en Joan va ser l'agent d'un d'ells, l'altra va ser el copejament de la bola 5 al forat, i el primer esdeveniment va causar el segon". Fins i tot si "x va ser un esdeveniment al forat", és un predicat independent d'esdeveniments, no és un predicat de l'acció, sinó d'un esdeveniment causat per l ' a c c i ó ~ ~ ~ .

En aquesta explicació de Davidson, podem afegir-hi que el predicat «al forat» s'aplica, no a l'acció, sinó a una conseqüencia d'ella ( la que comporta la bola 5), i ja tenim resolt el problema que planteja Wallace. Observeu que la solució de Davidson obliga a distingir el rol Agent en la forma logica. Un cop donat aquest pas, sembla Iogic admetre també les funcions Objecte i Subjecte, tal com dema- naven Parsons i Bennett. D'altra banda, salta a la vista que l'estrategia de David- son consisteix a tractar el verb «copejar» com un verb causatiu. Pero estnctament parlant no ho és pas. No val per el1 el patró d'inferkncies caracteristic dels causatius, perque no existeix el verb intransitiu «copejar-se» ni res que se li assembli.

41. Aquesta anhlisi és bhsicament la que ofereix Parsons, ibíd., pp. 109 i ss., inspirat en una antiga idea dels lingüistes Lakoff i McCawley.

42. ((Adverbs of Action*, p. 240 (com pot comprovar-se, be adaptat l'exernple de Wallace). 43. Precisarnent Lawrence Brian Lombard proposa adoptar una versió d'aquesta anhlisi per qualsevol

verb transitiu d'acció, vegeu Lombard: «How not to Flip the Prowler: Transitive Verbs of Action and the Identity of Actionsx.

La forma Ihgica de les oracions d'acció i la tesi d'Anscombe Enrahonar 21. 1993 1 7 1

De «en Joan copeja la bola 5» només podem inferir «la bola 5 és copejada», inferencia que sempre podrem fer per qualsevol verb d'acció t r a n ~ i t i u ~ ~ .

Podem estendre d'una manera natural l'anhlisi d'aquest cas al que plantejava l'oració «en Joan va disparar en Pere amb un revolver prement el galletn. Recor- dem que, suposades la teoria dels esdeveniments i la tesi d' Anscombe, obteníem «en Joan va prémer el gallet amb un revolver», que era falsa. La teoria modificada que estem assumint permet explicar que la forma logica d'aquesta última oració no s'obté de la forma logica de l'oració de gerundi més el supdsit que l'acció de disparar i de prémer el gallet és la mateixa acció d'en Joan. El problema, de nou, és que camb un revólver» es predica, no de l'acció, sinó del tret que n'és conse- qüencia. D'altra banda, «en Joan va prémer el galletx quantifica sobre dos esdeveniments, l'un l'acció d'en Joan, l'altre una conseqüencia seva, que el gallet sigui premut, que és diferent del tret. Per tant, el predicat «amb un revolver» no s'aplica a cap dels dos esdeveniments, i aixo explica que l'oració que ens preocupa sigui falsa i que no es derivi de les premisses.

La proposta, per tant, consisteix a atribuir a moltes oracions d'acció una forma ldgica més complexa d'aquella que la teoria de Davidson imposava inicialment. La forma logica, per exemple, de «Booth va matar Lincolnx passa a ser: #hi ha x,y: Agent (x, Booth) & Mort (y) & Objecte (y, Lincoln) & Causa (x,y)#. En el cas dels verbs causatius compthvem amb una evidencia, que proporcionaven certs patrons d'inferencies, per proposar una analisi d'aquest estil, pero molts verbs que passen a requerir ara aquesta mateixa anhlisi no acompleixen aquestes inferencies (el cas de disparar és ben clar: de «Booth va disparar Lincoln» puc inferir «Booth va disparar», en canvi, no puc inferir «Lincoln FIV», no hi ha tal forma FIV, perque disparar-se és reflexiu). L'evidencia no ve del costat semhntic, sinó del metafísic. Una analisi com aquesta sera més o menys plausible segons com s'individualitzin les accions. L'opinió de Davidson respecte d'aixb - q u e les accions són moviments corporals- s'adapta bé a la teona semantica que estem discutint. Per a Davidson, qualsevol descripció d'acció que no esmenti un moviment corporal sera sempre una descripció extrínseca que només informara sobre quin és l'agent de l'acció i sobre un esdeveniment que hi esta relacionat. Aquesta doble menció, com hem vist, dóna lloc a la possibilitat de confondre de que es predica que, i aquest és l'ongen comú dels exemples problematics que hem analitzat en aquesta secció.

Lawrence Brian Lombard ha destacat una altra virtut d'aquesta analisiM, i és que explica un fet semhntic característic de les oracions de gerundi: la seva asimetria. Podem dir «Booth va matar Lincoln disparant-li a I'esquena», pero aixo no equival a «Booth va disparar Lincoln matant-lo». Per a qui ho dubti, que pensi que la segona oració és equivalent a «Booth va disparar a Lincoln i aixo va fer que el matés». En canvi, no podem dir «Booth va matar Lincoln i aixd va fer que li dis- paré~». Aquesta asimetria s'explica perque l'oració del verb principal descriu l'acció a través d'una conseqükncia mésremota en el temps que aquella que esmenta l'oració amb el verb en gerundi. Es l'asimetria del concepte de causa, diu

44. Ibíd., p. 281


Lombard, la que explica l'asimetria de les oracions de gerundi. Així, «Booth va matar Lincoln disparant-li a l'esquena)) vindna a significar: «Booth va fer alguna cosa que va causar la mort de Lincoln donat que previament havia causat que un tret de pistola es dirigís a Lincoln)). Ara bé, si Lombard tingués raó, les oracions de gerundi sincroniques (aquelles en que es fa referencia a l'acció a través d'esdeveniments sincronics) s í que haurien d'admetre la simetna. La raó d'aixo és que en elles no podem recórrer a la asimetna del concepte de causa, perque descrivim l'acció recorrent a dos esdeveniments que ocorren al mateix temps. No obstant aixo, sembla que les oracions de gerundi sincroniques estan subjectes al mateix fe- nomen semhntic; puc dir: «l'atleta va córrer per sota els 9.80" i aixo va fer que ba- tés el record dels cent metres llisos» i, en canvi no puc dir: ((l'atleta va batre el record d e l ~ cent metres llisos i aixo va fer que corregués per sota d e l ~ 9.80")).

Voldna cloure aquest escnt fent una reflexió sobre les oracions de gerundi sincroniques. ~ A d m e t e n l'anhlisi causalista que hem atnbuit a oracions no sincroniques? No n'estic segur, alrnenys per algunes d'elles. ~ P o d e m analitzar, dins dels suposits metafísics de Davidson, «en Joan va batre el record dels cent metres» com «en Joan va fer alguna cosa que va casuar que es batés el record dels cent metres))? ¿NO és el moviment corporal en que consisteix la correguda de l'atleta identic al record? A mi e m sembla que sí, perb tampoc hi pujaria dempeus. Si l'anhlisi causalista no servís, almenys en general, per a les oracions de gerundi sincroniques, quedaria encara per explicar per que de la veritat de «l'atleta va batre el record dels cent metres llisos corrent per sota dels 9.80"», de la teona dels esdeveniments i la tesi d' Anscombe no podem inferir «l'atleta va córrer el record per sota dels 9.8OV», que és falsa. perque l'atleta va córrer una distancia de cent metres, perb n o un record.

Referkncies Bibliografiques

ANNAS, JULIA (1976): «Davidson and Anscombe on "the same actionn». Mind, 85, pp. 251-257. ANSCOMBE, G. E. M. (1985): Intention. Basil Blackwell, Oxford (segona edició). BENSETT, JONATHAN (1988): Eveizrs and rheir Arames. Oxford U . P. BRATMAN, MICHAEL (1987): Intention, Plans and Practica1 Reason. Harvard U . P., Cam-

bridge. COHEN, M. 1969-1970: «The Same Actionn. Proceedings of tlze Aristotelian Sociev. DAVIDSON, DONALD (1990): «Agency», «The Logical Form of Action Sentences)), «Criti-

cism, Comment and Defence)), a Essays on Actions and Ei~ents. Oxford U . P. DAVIDSOK, DONALD (1986): «Adverbs of Action)), a Essays on Davidson Actions and

Events (Vermazen & Hintikka, eds.). Oxford U.P. DAVIS, LAWRENCE H. (1970): «Individuation of Actions». The Jozirnal ofPhilosophy, 67,

PP. 520-530. HORGAN, TERENCE (1978): «The Case Against Events)). The Philosophical Revzew. 87. pp.

28-47. LOMBARD, LAWRENCE BRIAN (1985): «How not to Flip the Prowler: Transitive Verbs

of Action and the Identity of Action», a Actions and Events Persepectives on the Philosoplzy ofDonald Davidson (LePore & McLaughlin eds.). Basil Blackwell, Ox- ford.

PARSONS, TERENCE (1970): «Some Problems Concerning the Logic of Grammatical Mo- difiers», Synthese, 21, pp. 320-334.

La forma lbgica de les oracions d'acció i la tesi d'Anscombe Enrahonar 21, 1993 173

PARSONS TERENCE, «Underlying Events in the Logical Analysis of English», a Actions and Events. Perspectives on the Philosophy of Donald Davidson.

PARSONS, TERENCE (1990): Events in the Semantics ofEnglislz. A Study in Subatomic Se- mantics. The MIT Press, Cambndge.

THALBERG, IRVING (1975): «When Do Causes Take Effect?», Mind 84, pp. 583-589. THOMSON, JUDITH JARVIS (1977): Acts and Other Events. Convell U.P., London.

la forma lbgica de les oracions d'acció i la tesi d'anscombe* · 2009. 8. 28. · la...

Documents