l'upir issue 44

7/23/2019 L'Upir issue 44

http://slidepdf.com/reader/full/lupir-issue-44 1/12

21

Núm. 44 Juny de 2015

www.cercle-v.org

REVISTA DE FOLKLORE

ISSN: 2014-2846



22

Mapa de Lituània del període d'entre guerres mundials on es veu el seu territori

reduït gairebé a la Gubèrnia de Kovno (Kaunas). Targeta comercial de xocolates

Pupier de Sant-Etiève. Actualment és una marca del Grup Cémoi.

Una notícia sobre la por als revinguts a

Lituània de l’any 1892

A principis de l’any 1894 un diari de Sant Petersburg publicà una

breu notícia sobre un cas de profanació d’un cadàver a una població

de l’actual Lituània, llavors en la seva major part sota el control de

l’Imperi Rus.

El fets recollits transcorren a la Gubèrnia de Kovno (Kaunas) al uyezd

(disctricte) de Ponevezh (Panevėžys), en una població anomenada

Somenischki — Соменишки, a l’original rus —Semeniškiai1, a la

muncipalitat de Biržai (Birjai), a l'actual Lituània.

Sabem que la notícia fou publicada en el diari de Sant Petersburg

Новости и биржевая газета (Novosti i birzhevaia gazeta)2 i

recollida per Август Адольфович Левенстим (August Adolfovich

Levenstim, 1857-1915) científic, jutge i juriconsult rus a Суеверие

в его отношении к Уголовному праву (La superstició en front del

dret penal, figura 1). Una versió d’aquest text es versà en alemany el

mateix any Aberglaube und Strafrecht (La superstició i el dret penal,

d’August Löwenstimm, figura 2).

Figura 1. Text en rus de Суеверие в его отношении к Уголовному праву .



23

Situació de Semeniškiai,

al nord de Lituània.



24

La traducció del text és la següent:

«L’agost de 1892 es trobà en el bosc proper al poble de

Somenischki, al districte de Ponevezh de la província de Kovno, elcos de la vídua d’un granger anomenada Galinassow, que s’havia

penjat. El sacerdot catòlic es negà a enterrar-la i es negà a acceptar

els diners pel toc de morts, car l’ànima d’un suïcida se l’enduu el

Diable. Els fills de la morta estaven convençuts que sa mare no

trobaria el repòs a la fosa i vagaria pel món, puix ella havia mort

sense la comunió i la benedicció de l’església, així que es decidiren

a tallar-li el cap i posar-lo als seus peus» (Levenstim 1897: 60;

Löwenstimm 1897: 98).

El cas de Somenischki el recull Rob Brautigam (2011), en el seu

exhaustiu inventari a Shroudeater.com, extraient la referència d’un

autor alemany actual (Equiamicus 2010) que al seu torn cita la font

alemanya esmentada de 1897.

Jordi Ardanuy

Figura 2. Transcripció del text en alemany a Aberglaube und Strafrecht



25

Imatges actuals de Semeniškiai. A

dalt, exemple de cases disperses

que formen el llogaret. A la dreta,

cartell de la parada d'autobus. A

sota, entrada al cementiri.

Fotografies: Jordi Ardanuy (2015).



26

Notes

1 56° 09’ 29“ N i 24° 56’ 49” E. Es tracta tot just d’un petit llogaret amb

unes quantes cases disperses i un cementiri. La carretera que hi arriba

no té la superfície asfaltada. Tanmateix té parada d’autobús. Pel quesembla tés el lloc de naixement del director americà d’adopció Jonas

Mekas.2 Notícies i diari de borsa de valors.

Referències

- Rob Brautigam (2011). «The Vampire of Somenischki».

Shroudeater.com. Disponible a: <http://www.shroudeater.com/csomenis.htm>. Accés: 26 de juny de 2015.

- Nicolaus Equiamicus (2010). Vampire von damals bis(s) heute. Eine

Chronologie. Diedorf: Ubooks-Verlag.

- Август Адольфович Левенстим [(August Adolfovich Levenstim]

(1897). Суеверие в его отношении к Уголовному праву. Sant

Petersburg: Impremta Senat (Из журнала Министерство юстиции,

gener-febrer).- August Löwenstimm (1897). Aberglaube und Strafrecht . Berlín.

Johannes Räde.



27

Summers i el cas del Capità Pokrovsky

Les obres de vampirs de l’autor britànic d’Augustus MontagueSummers1 presenten nombrosos problemes per a ús acadèmic.

D’una banda el fet que en les citacions no diferenciï les parts literalsde les que no ho són, de manera que sense comparar-ho amb lesversions originals no es pot estar gens segur si hom es troba davantel punt de vista de l’autor citat o d’una interpretació o reelaboració deSummers.Un altre aspecte que limita l’ús de la seva obra com una font d'autoritatés la manca de referències dels testimonis orals i d’aparell crític. Elcas que aquí presenten extret de The vampire in Europe (1929) n’és

un exemple. Se’ns diu que el seu informant és una persona a qui liexplicà un tal Capità Pokrovsky, que hauria estat testimoni directe d’un

cas de vampirisme. Però nodóna cap més informació quepermeti la seva localització, oal menys contextualitzar-ne lanarració.D’altra banda, el cas narrat, que

se situa cronològicament l’any1905, no encaixa gens ni micaamb les creences tradicionalseuropees. Summers parlad’una «petita punció al collamb vores inflamades» coma resultat d’un pretès vampir—o potser, una vampir. Però

tals puncions són una meracreació literària que podemremuntar al fulletó Varney theVampire, or the Feast of Blood (1845-1847) publicat perJames Malcolm Rymer (1814–1884)2. En aquesta història,el vampir té ullals i deixa lesferides en forma de puncions



28

en els colls de les seves víctimes. Francis Varney també és molt forti té poders de tipus hipnòtic. Tanmateix, aquest upir no es veu gensni mica afectat encara per la llum solar, ni rebutja els crucifixos o l’allcom passarà amb el Dràcula d’Stoker.

El tret de les puncions no es correspon amb el folklore dels upirsde finals del XIX o principis del XX de Lituània3. Com que l’obra deMontague Summers on apareix el text és de 1929, ens inclinem apensar que la història fou creada en un context culte, inspirant-se enla novel·la Dr àcula (1897) i possiblement no gaire llunyà al mateixSummers.

A continuació versem el text:

«El següent cas de vampirisme me l’explicà un amicque li narrà el mateix Capità Pokrovsky el 1905. El capitàPokrovsky, un oficial de la Guàrdia rusolituana, havia estat

Edició principesca de

The Vampire in Europa ,

amb la seva sobrecoberta

original.



29

durant un temps confinat les seves propietats a Lituània acausa d’alguna indiscreció política, però un temps desprésse li permeté passar una setmana o dues amb el seu oncle.

Un matí, la seva cosina, filla d’aquest home noble, elconvidà a donar una volta amb ella mentre visitava els seuscamperols. Els senyalaren un home que havia començatmisteriosament a perdre la salut i empal·lidir des que s’haviacasat amb la seva segona esposa. “Sembla marcir-se dia adia, però és un ric agricultor i menja carns voraçment en elsseus àpats”. La germana de l’home, que vivia amb ell, digué:“Des que s’ha tornat a casar crida a la nit”.

El capità Pokrovsky, que veié l’home, el descriví com apàl·lid i apàtic, no era en absolut el que un pagès del seu

Montague Summers. Fotografia: Arxiu de Jordi Ardanuy



30

encuny havia de semblar i, en conseqüència, li preguntà ala seva cosina què passava realment amb aquell paio. Laxicota va respondre: “No ho sé, però tots els vilatans diuenque un vampir l’acaça”.

El capità estava tan interessat en el cas que manà a buscarun metge que vingué des d’una distància considerable. Elmetge després d’un acurat examen informà que l’home, toti que no anèmic en un sentit mèdic, semblava haver perdutuna gran quantitat de sang, però no trobà cap ferida prouimportant com per justificar-la. Tanmateix, tenia una petitapunció al coll amb vores inflamades, però no tant compodria haver-se esperat en el cas de la picada d’un insecte.Se li prescrigueren tònics amb promptitud i un menjar de

reforçament. Al seu moment Pokrovsky retornà a casa, però algun

temps després preguntà a la seva cosina sobre el pagèsanèmic. Ella li respongué que, malgrat el concentrat de carni el vi negre que li havia receptat, l’home havia mort i que laferida al coll en el moment del traspàs era molt més granque quan Pokrovsky l’havia vist. A més, la gent estava tanenterament convençuda que l’home havia estat vampiritzat,

que respecte la seva dona, encara que freqüentmenthavia menjat en públic, havia estat vista fent devotamentel senyal de la creu, i assitia amb freqüència a Missa. Seli havia aconsellat per ser del tot necessari, que deixésimmediatament el districte. S’ha de recordar que com aixòtingué lloc a Lituània, els camperols probablement no ereneslaus o ortodoxes, sinó lituans i catòlics.

Pokrovsky suggerí que la dona podria haver exercit de

vampir inconscientment, mentre dormia; o que pot haverestat un cas de possessió vampírica. Qualsevol d’ambduesera possible; i, sembla cert que una ha de ser l’explicaciócorrecta. Només una podria haver estat determinat perun investigador sobre el terreny, un testimoni ocular. Tenimaquí, doncs, una història indubtable de vampirisme, un casde data molt recent» (Summers 1929: 299-300).

Jordi Ardanuy



31

Notes1 Per a una breu referència a la vida i obra de Montague Summers

veure l’article de l’autor (Ardanuy 2005) a l’Upir núm. 42 També s’havia atribuït antigament a Thomas Peckett (1810 ?– 1859

?).3 Veure l’article «Una notícia sobre la por als revinguts a Lituània de

l’any 1892» en aquest mateix número de l’Upir .

Refer ències

- Jordi Ardanuy. «Montague Summers». L’Upir , núm. 4 (juny), p. 31-

32.

- Dick Collins (2010). «Introduction». Dins: Varney, the Vampyre.

Ware: Wordsworth, p. XV-XVIII.

- Montague Summers (1929). The vampire in europe. New York: E.

P. Dutton.



32

Butlletí de Cercle V

Edició: Josep Fígols i Francesc Casanova

Muntatge: JF&A

Correcció lingüística externa: Núria Ribas

Correspondència: [email protected]

www.cercle-v.org

ISSN: 2014-2846

l'upir issue 44

Documents