repensan treball social

8/16/2019 repensan treball social

http://slidepdf.com/reader/full/repensan-treball-social 1/182

1RTS - Núm. 197 - Desembre 2012



RTS - Núm. 197 - Desembre 20122

Directora: Montserrat Bacardit i BusquetSotsdirectora: Rosa Mª Ferrer i VallsEquip de redacció: Teresa Aragonès i Viñes

Irene De Vicente Zueras Josep Ma. Mesquida GonzálezPepita Rodríguez i MolinetPepita Vergara Beltrán

Administrativa: Anna Pablos Ortuño

Comitè assessor: Rogeli Armengol i MillansMontserrat Cusó i Torelló

Josefina Fernàndez i BarreraManuel Miguel Pajuelo ValseraDavid Paricio SalasXavier Pelegrí i ViañaMilagros Pérez OlivaCarmina Puig i CruellsCristina Rimbau i AndreuGlòria Rubiol i GonzàlezMaria del Carme Sans Moyà Antoni Vilà i Mancebo

Disseny de les cobertes: Jordina TióDisseny interior: Ester Lozano VivóCorrecció d’estil i traducció: Raül Cascajo i Orzáez

Impremta i maquetació: I.G. Santa Eulàlia. Sta. Eulàlia de RonçanaDipòsit legal: B-19535/1968ISSN: 0212-7210

Tiratge: 600 exemplars.Edita: Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya

Portaferrissa 18, 1r 1a - 08002 Barcelona Tel. 93 318 55 93 - Fax 93 412 24 08 Adreça electrònica: [email protected]: www.tscat.cat

Junta de Govern del Col.legiDegana: Núria Carrera i Comes

Vicedegana 1a.: Mª Antònia Rocabayera AndreuSecretària: Rosa Mª Carrasco CoriaTresorera: Thaïs Yarky Tenllado

Vocal i vicesecretari: Juan Manuel Rivera Puerto Vocal i vicetresorera: Àurea Quintana Baulés Vicedegana 2a.: Mª Carme Tobella Barés Vicedegana 3a.: Mª Àngels Expósito Miró Vicedegana 4a.: Anna M. Galobardes Gelada Vicedegà 5è.: Alberto Caballero Marcos Vicedegana 6a.: Glòria Martín Lleixa Vocals: Lis Brusa Acuña

Lucia Guerrero RuizCàndid Palacín Bartolí

L’equip de redacció no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles publicats.

RRRRRTSTSTSTSTSRevista de Treball Social




Sumari

Sumari

Editorial ....................................................................................................................................... 5

A fons

Les famílies del segle XXI. Algunes tendències Montserrat Sor onellas Masdeu ...................................................................................................... 19

Polítiques i intervencions familiars: algunes consideracions bàsiques i perspectives crítiquesFernando Fantova Azcoaga ..........................................................................................................21

Consideracions jurídiques sobre la família en un entorn de crisieconòmica Agnès Pardell Veà ......................................................................................................................... 30

Aportacions de la psicoanàlisi a la intervenció en famílies des del treballsocialDr. Guillermo Salvador Beltrán ................................................................................................... 40

Apunts per a la intervenció en serveis socials des d’una perspectivasistèmica Joana Ale gret Hernàndez ............................................................................................................. 49

Anàlisi i resolució de casos: una proposta metodològica entre l’espai docent iel professional per als estudis de grau de treball social

Diversos autors ............................................................................................................................... 60

Treball social amb famílies en un Centre de Salut Mental d’Adults Manuel Miguel Pajuelo Valsera .................................................................................................... 70

Estructuració del projecte de família Judith Cobacho, Francina Planas i Judit Monfort ...................................................................... 82

El Projecte Paidós: acompanyants de famílies Marta Sanchís i Marta Caramés. Coords. .................................................................................. 94

El treball social amb famílies de pacients ingressats a unitats de llargaestada sociosanitàriaLydia Gómez Rodríguez ............................................................................................................. 102




Infància, treball social i... famíliesCarme Fernández Ayerbe ............................................................................................................ 109

El Bloc: una nova eina de comunicació Núria Oli ver i Montserrat Lacalle ............................................................................................ 119

Interès professional

Entrevista a Núria CarreraRosa M. Fer rer Valls .................................................................................................................. 129

Aproximació a la pràctica del treball social amb grups de personesusuàries dels serveis socials a Catalunya

Teresa Rossell i Rosa Alegr e ....................................................................................................... 137

Gènere, social care i polítiques de benestar social Esther Albesa Jové ...................................................................................................................... 143

Una mirada resilient a la institució penitenciària Natalia Sánchez Delgado ........................................................................................................... 152

Llibres

La infància, una història fosca ........................................................................................ 160El trabajo social y sus instrumentos .......................................................................... 163

Com fer un pla d’empresa en empreses de serveis personals ....................... 166

Afrontar la discapacidad, el envejecimiento y la dependencia .................... 168

Secció lliureCreativitat d’avis i néts ..................................................................................................... 173

La RevistaPublicacions .......................................................................................................................... 177

Normes per a la presentació d’articles a la Revista de Treball Social ....... 178

Butlleta de subscripció ..................................................................................................... 181




Editorial

Repensant el treball social amb famílies (I)

En aquest número iniciem una nova etapa de la RTS , la digital, i ho fem amb untema que al llarg de la història del treball social ha estat ininterrompudament present com a subjecte de la nostra intervenció: el treball amb famílies.

El model tradicional de família ha canviat. Des de la segona meitat del segle XX ifins ara, han anat sorgint noves formes de família i alhora noves conductes famili-ars. Famílies monoparentals, llars unipersonals, famílies reconstruïdes, cònjugesdel mateix sexe, famílies adoptives, famílies deslocalitzades i altres models. Aquestcanvi és fruit d’un context social, econòmic, polític i cultural que ha suposat granscanvis, com la incorporació generalitzada de la dona al món laboral, el control dela natalitat, la difuminació dels rols dins la família, el divorci, el matrimoni homo-sexual i les migracions.

Tanmateix podem veure, en la nostra feina i en les exposicions dels estudiosos deltema, que la família, en les seves formes diverses, segueix sent la principal baserelacional de les persones. És una institució primordial i complexa i primer espaide socialització. En aquest context podem seguir parlant de treball social individu-al i familiar, i alhora tenir en consideració les xarxes familiars en la cohesió de lesdiverses comunitats.

Fa temps que la RTS no havia aprofundit en aquest tema tan quotidià del treballsocial. Volem fer una mirada el més extensa possible que ens ajudi a identificar elscanvis en les famílies i a repensar el treball social amb famílies, i és per això quehem decidit dedicar dos números seguits a aquesta temàtica.

En aquest primer número diversos articles ens aportaran coneixement sobre lesfamílies del segle XXI, les polítiques i les lleis socials que incideixen directamentsobre les famílies. Veurem també aportacions de diverses teories de cara a la inter- venció i començarem a fixar-nos en quines característiques té actualment el treballsocial amb famílies i quines especificitats i diferències es poden donar segons elsàmbits de treball, considerant que el treball social pot estar encaminat a les famíli-es directament o indirectament, tenint en compte, des de qualsevol àmbit de tre-ball, la perspectiva familiar.

Editorial




El treball social amb famílies forma part de la nostra identitat professional, siguinquins siguin els recursos existents en cada moment, en qualsevol època políticaque ens hagi tocat treballar, amb una legislació o altra. També ara, en un momentde fortes retallades socials i pèrdua de drets, que fan incrementar les situacions dedesigualtat i que aboquen moltes famílies a la pobresa i al risc d’exclusió social. Ara que aquest context ha obligat les famílies a reprendre funcions de cura i a ferfront a la protecció dels seus membres.

Considerem que és bo repensar la nostra intervenció amb famílies i veure quinesrespostes i quines tècniques podem oferir per afrontar aquesta nova realitat. Itambé convé replantejar si en les circumstàncies socials i polítiques actuals els professionals som capaços de treballar valorant més l’escolta, l’empatia i l’acompanyament.

Editorial




A fonsLes famílies del segle XXI

Polítiques i intervencionsfamiliars

Consideracions jurídiques sobrela família en un entorn de crisieconòmica

Aportacions de la psicoanàlisi ala intervenció en famílies des deltreball social

Intervenció en serveis socials

des d’una perspectiva sistèmica Anàlisi i resolució de casos

Treball social amb famílies en unCentre de Salut Mental d’Adults

Estructuració del projecte defamília

El Projecte Paidós:acompanyants de famílies

El treball social amb famílies de pacients ingressats a unitats dellarga estada sociosanitària

Infància, treball social i famílies

El Bloc: una nova eina decomunicació




A fons

Les famílies del segle XXI. Algunes

tendènciesMontserrat Soronellas Masdeu1

Aquest article revisa els canvis amb què les famílies afronten el seu encaix a lasocietat de començaments del segle XXI. Amb la noció de família, la nostra socie-tat defineix una àmplia gamma de relacions, estructures, sentiments i emocionsque tenen un paper essencial en la gestió de la integració de les persones en elsistema sociocultural. En les societats globals, malgrat l’existència de forces quetendeixen a l’homogeneïtzació, les famílies són més diverses i expressen amb menysinhibició la seva diversitat. Alguns factors com la transformació dels rols de gène-re, la individualització o el desplegament de les polítiques de benestar han inciditsobre les dinàmiques de la convivència familiar.

Paraules clau: Família, transformacions familiars, canvi social, parentiu, relacionsfamiliars.

Resum

This article reviews how families are changing to fit into the society of the beginningof the 21st century. Our society uses the notion of family to define a wide variety of relations, structures, feelings and emotions which play a fundamental role in theintegration of people into the sociocultural system. Despite the existence of forcesthat tend towards homogenization, in global societies families are more diverseand less inhibited about expressing this diversity. Such factors as the change ingender roles, individualization or the implementation of welfare policies have hadan effect on the dynamics of family life.

Key words: Family, family changes, social change, kinship, family relationships.

Abstract

1 Doctora en Antropologia. Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social. Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. [email protected].

Per citar l’article: SORONELLAS MASDEU, Montserrat. Les famílies del segle XXI. Algunes tendències. Revista

de Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, nº 197, pàgines 9-20. ISSN0212-7210.



RTS - Núm. 197 - Desembre 20121 0

Les famílies del segle XXI

Introducció: famílies diverses

La família és una institució essencial icomplexa de la nostra i de qualsevol soci-etat. Quan reflexionem sobre la famíliacom a institució social, en termes proces-suals, acostumem a pensar que venim d’unmodel de societat amb famílies potents,molt funcionals i resolutives, que ha evo-lucionat cap a una societat formada perfamílies febles, amb funcions testimonialsi circumscrites a l’àmbit de la vida privada.La teoria social clàssica (Durkheim i Weber) va configurar un esquema de pensamentcientífic que parteix d’algunes certeses peròque ha estat fortament ideologitzat i que,durant anys, ha estat difós, vulgaritzat iutilitzat per la classe política. Fent una sim-plif icació, el missatge pregona, ambalarmisme, que s’acaba el temps de les

famílies; que aquesta institució social, con-siderada fonamental per sustentar les per-sones i les societats, ha entrat en crisi coma resultat del procés d’individualització ide la crisi de valors que s’ha estès a lanostra societat al llarg del segle XX.

Expressada en aquests termes, aquestaafirmació és falsa. La família no està encrisi com a institució, només està sotmesa

a canvis que neguitegen una part de la so-cietat i que provoquen una reacció socialideològicament conservadora i resistent alsnous escenaris familiars. Les ciències socialshan identificat els elements que compo-nen les bases reals d’aquesta afirmació. Ales societats complexes, davant l’existèn-cia i la proliferació d’altres formes de re-lació i de satisfacció de necessitats (xarxes

d’amistat i de relació entre iguals, associa-cionisme, treball i entorns laborals o deformació, etc.), la família perd importàn-

cia com a proveïdora de serveis i com aestructura de relació i d’identificació. Pri-mera certesa: la família ja no existeix enexclusiva sinó que comparteix espai en laprovisió de serveis a les persones.

Segona certesa: en el procés d’indivi-duació que han seguit les societats com-plexes, les persones donen importància ala seva capacitat per escollir amb qui relacio-nar-se i amb qui establir el circuit de deu-res i obligacions que configura la xarxa de

relacions socials. La família no es tria, diem,però els amics sí. Les societats contemporà-nies tendeixen a viure les relacions familiarscom una imposició i, en conseqüència, comun entorn de relació menys amable i de-sitjat que altres, pensant que les relacionsalternatives a les familiars depenen d’unprocés d’elecció personal i que, per tant,són expressió de l’ideal de llibertat.

Per apaivagar la por a la desaparicióde la família només ens cal fer un tombper les diferents cultures del món de lamà de l’antropologia del Parentiu, unabranca de l’antropologia dedicada a la in- vestigació de la diversitat amb què les rela-cions parentals es configuren i s’expressenen cada cultura. Fer-ho és tot un exercicid’humilitat perquè ens permet adonar-nos

que les novetats familiars a les quals ensenfrontem són formes familiars que al-tres cultures del món han practicat demanera tradicional. La família és un me-canisme essencial d’adaptació a l’entorn.Molts comportaments familiars que són ohan estat considerats estranys o, fins i tot,patològics a la nostra societat, poden serplenament normatius en una altra cultura.

Famílies sense marits; pares biològics queno exerceixen la paternitat social; cònju-ges del mateix sexe; ruptures conjugals i



1 1RTS - Núm. 197 - Desembre 2012

A fons

recomposicions familiars de tota mena;matrimonis poligínics i poliàndrics; endo-gàmies parentals; fills amb mares diver-ses; adopcions; famílies molt àmplies ambcapacitat per adaptar la seva grandària siles circumstàncies ho requereixen; matri-monis pactats, enamorats, interessats; co-habitació (i sexualitat) prèvia al matrimoni... Tercera certesa científica: les famílies escomporten d’acord amb el contextsociocultural i els models familiars actuals

tendeixen a la diversificació.La família no està en crisi, el que estàen crisi és el model familiar que hem man-tingut vigent des de finals del segle XIX.L’anomenada família burgesa, d’orientaciópatriarcal, organitzada sobre la base de lasegregació de rols conjugals i formada perun nucli conjugal heterosexual amb fills,ja no ens serveix com a model i el desesti-

mem. Des de la segona meitat del segle

XX i fins avui han anat emergint novesformes de família i noves conductes fa-miliars i parentals que han configurat lestendències de les famílies del segle XXI,les quals cada vegada expressen més la sevadiversitat sense complexos.

1. La composició de les llars i lesnoves conductes familiars

A la nostra societat, les estructures i

les formes familiars s’han adaptat a lesnoves circumstàncies dels ritmes de vidade les persones. La grandària de les famí-lies ha tendit a reduir-se, tal com ja ensexplicava el sociòleg Talcott Parsons, famés de 50 anys (1986), arran de les sevesrecerques sobre el sistema familiar nord-americà.2 Les tendències en la grandària ien la composició de les llars que es despre-

nen de les fonts d’estadística demogràficaevidencien algunes de les transformacions.3

Les llars unipersonals han crescut en eldarrer quart de segle,4 com també ho hanfet els nuclis conjugals sense fills (22,4%a Catalunya) o les famílies formades perun sol progenitor i els fills (7,8% a Cata-lunya). La informació que podem extreu-re de l’estudi de l’estructura de les llars té

valor en la mesura que ens posa sobre lapista dels comportaments familiars. L’in-crement del nombre de persones que vi-

Des de la segona meitat del segleXX i fins avui han anat emergintnoves formes de família i novesconductes familiars i parentalsque han configurat les tendèn-cies de les famílies del segle

XXI, les quals cada vegadaexpressen més la seva diversitatsense complexos.

2 A Catalunya, la mitjana de membres que composen les llars són 2,7 persones (2,9 a Espanya). L’estadísticade població també deixa palesa la davallada dels nuclis familiars multigeneracionals; a Espanya només al4,4% de les llars hi conviuen tres generacions. Font: Idescat i INE (cens de 2001).

3 A falta de la publicació de les dades del cens de 2011, hem de treballar encara amb les dades, molt desfasadesdel cens de 2001, el darrer publicat. Les dades que s’esmenten en aquest apartat corresponents a Catalunyasón disponibles a l’Idescat: http://www.idescat.cat. Les dades de l’estat espanyol són també del cens de2011 i són disponibles a: http://www.ine.es.

4 Les llars unipersonals eren el 9,9 % del total de les llars catalanes en el cens del 1981, mentre que en el del2001 representaven el 20,9 del total de llars existents a Catalunya.




uen soles és indicatiu de la transformacióde les cultures familiars i d’alguns com-portaments nous com, per exemple,l’emancipació en solteria dels joves i, so-bretot, la residència en solitari de les per-sones grans, fins i tot quan perden laparella.5 De la mateixa manera, és moltsignificatiu que, l’any 1981, un 48,2% deles llars catalanes estiguessin formades perparelles amb fills (el model “ideal” de lafamília urbana), mentre que l’any 2001 les

llars d’aquesta tipologia van baixar fins el36,9%. Aquesta informació estadística ensdeixa intuir algunes de les transformacionsdel sistema familiar, però moltes de lesnoves tendències no queden registrades enels censos de població, que mostren comestan formades les llars però que ens ex-pliquen poc les famílies i les seves circum-stàncies quotidianes. No recullen situacions

com la de les parelles que viuen separadesels dies laborables per motius professio-nals; tampoc les parelles que conformenun nucli sentimental no residencial; o lasituació de fills que estan empadronats aldomicili dels progenitors i que, la majorpart de dies de l’any, viuen en un altre lloc,sols, en parella o en un pis compartit; elscensos tampoc recullen algunes situacions

de reconstitució familiar posteriors a lesruptures conjugals; o les famílies que in-corporen els fills de relacions anteriors unsdeterminats dies de la setmana o del mes;o els vincles transnacionals de les famíliesdeslocalitzades i de les persones immigra-des. Hem d’anar més enllà de la forma deles llars per entendre les famílies.

2. Factors de canvi: individua-lització, gènere i benestar social

El procés d’individualització (Giddens,2000), propi de les societats democràti-ques, ha incidit sobre la manera com s’or-ganitzen les relacions familiars i en la presade decisions en relació amb la formació icontinuïtat de la família. Els sistemes decontrol social que vigilaven la família s’hanafluixat i els individus se senten més lliu-

res per escollir i organitzar els seus pro-jectes familiars. Les fases del cicle familiarestan menys condicionades per les normessocials. L’emancipació, la formació de pa-rella, el naixement del primer fill, sónmoments de la biografia personal en quèles persones valoren la seva capacitat d’es-collir lliurement, malgrat la incertesa quesuposa l’abandonament de les formes de

control tradicionals sobre els projectes de vida. Assistim a un procés de desinstitucio-nalització de la família, on el repte de lessocietats actuals és ajustar la combinacióde l’individualisme, consubstancial a la de-mocràcia, amb el comunitarisme que caracte-ritza la família com a institució social. La“família moderna avançada” (Flaquer, 1998)o la “família postmoderna” (Meil, 1999) o

les “postfamílies” (Beck-Gernesheim, 2003)són famílies que volen decidir el seu destí,que volen elegir, que volen ser lliures perescollir els temps del seu cicle i perreconfigurar-se sense seguir trajectòriesnecessàriament lineals ni prefigurades.

Un altre factor de canvi dels modelsfamiliars és la transformació del sistema

5 És significatiu que l’any 1981, un 13% de les llars catalanes estava composada per famílies nuclearscoresidint amb altres persones (majoritàriament algun dels avis patern o matern). L’any 2001 aquestatipologia baixa fins el 8,2%.





de gènere. En més de 30 anys de demo-cràcia, s’han produït noves situacions so-cials, polítiques i econòmiques que hanpropiciat la transformació d’una societatque ha passat d’estar institucionalmentestructurada en la desigualtat de gènere aser una societat que pregona la seva in-tenció d’assolir l’equitat, la paritat i la igual-tat entre homes i dones. La desigualtat degènere crea famílies jeràrquiques, estruc-turades sobre rols conjugals especialitzats

i diferenciats on els homes ostenten laposició de poder i les dones una posiciósubordinada. Les famílies s’expliquen a simateixes utilitzant un discurs d’equitat,d’igualtat i de cooperació en les tasques iresponsabilitats reproductives; tanmateix,aquesta és una imatge, una aparença, que,en la major part d’ocasions no es corres-pon amb la realitat.6 La naturalització del

rol d’atenció i cura de la dona ha estat i ésencara molt potent a la immensa majoriade societats. La família i les obligacionsderivades de la reproducció segueixen sentmés hores dins el cap de les dones que enel dels seus companys. Les nombroses in-tendències familiars les segueixen resolentles dones, sovint perquè són elles matei-xes les que se senten més preparades per

assumir aquestes funcions o, també, per-què, sense reflexionar-hi, actuen impulsa-des per la “normalitat” en què han estateducades. La societat incorpora nous mo-dels però també es resisteix a canviar-los ité, en el procés de socialització, el meca-nisme de perpetuació més important(Comas, 1993).

La incorporació de les dones a la for-

mació i al treball fora de casa ha estat tam-bé un factor de canvi de gran transcen-dència per entendre la transformació deles famílies, en la forma, en el contingutde les seves relacions i en l’exercici de lesseves funcions (Alberdi, 1999). El treballfora de casa contribueix a deixar de pen-sar la dona com a encarregada en exclusiva de les tasques domèstiques i d’atenció i

cura, i, en la mesura que es mercantilitzael treball reproductiu, també ha contribuïta posar-lo en valor i a visibilitzar-lo. S’haproduït una democratització dels modelsque legitimen les relacions de gènere, unacircumstància que s’ha traslladat als marcslegals que regulen aquestes qüestions (laconciliació de la vida laboral i familiar, l’ac-cés de pares i mares als permisos de ma-

ternitat...) i que ha donat cobertura a unnou discurs d’equitat cada cop més accep-tat socialment i que, massa a poc a poc,ha començat a transformar les relacionsconjugals i de gènere a les llars (Brullet,2009).

Per acabar amb aquesta selecció defactors que incideixen en l’estructura i l’or-ganització familiar, ens referirem a la re-

6 Meil (2005) analitza la conflictivitat i la ruptura conjugal associada a la discussió sobre la distribució de lestasques reproductives en el nucli conjugal.

La incorporació de les dones ala formació i al treball fora de

casa ha estat també un factor decanvi de gran transcendència per entendre la transformacióde les famílies, en la forma, en elcontingut de les seves relacions ien l’exercici de les seves funcions.

A fons




lació entre l’Estat i la família a través deldesplegament de polítiques de suport a lesfamílies. A Espanya i a d’altres països del’Europa meridional el desplegament del’Estat del Benestar s’ha fet tard i de ma-nera precària.7 En la distribució de tasquesentre l’Estat, el mercat i la família, al nos-tre país és aquesta darrera la que segueixassumint la responsabilitat màxima de ga-rantir el benestar dels seus membres, atèsque persisteixen forts valors familiaristes

i solidaritats intergeneracionals molt reso-lutives. Les polítiques desplegades en elmarc de l’Estat del Benestar incideixendirectament sobre les famílies, de maneramolt especial, les legislacions en matèrialaboral i de seguretat social; el conjunt deserveis públics; i una gran diversitat deserveis socials destinats a atendre la vul-nerabilitat de les persones i de les famílies

que pateixen situacions adverses: migracions,pobresa, discapacitat, o violència, entred’altres. Els eixos que han guiat el desple-gament de les polítiques familiars a l’Es-panya del segle XXI han estat: la proteccióa la infància (ajudes per fills a càrrec) i ales estructures familiars que poden ser vulnerables;8 la conciliació de la vida fa-miliar i laboral; i l’atenció a les situacions de

dependència. Moltes d’aquestes mesures van ser implementades o modestamentreforçades en els anys de bonança econò-mica (vegeu les dades a Cubel i Gispert,2008), però el seu impacte va ser escàs(Flaquer, 2012). Actualment, a conseqüèn-

cia de l’aplicació de polítiques netamentliberals i de l’impacte de les retallades enel sistema de benestar català i espanyol,les famílies tornen a haver d’afrontar quasien solitari la protecció dels seus membres,just en el moment en què les situacions deprecarietat són més greus. L’afeblimentdràstic d’un sistema de protecció que jaera dèbil, incrementa les situacions de des-igualtat i deixa a moltes famílies en situa-ció de pobresa i d’exclusió.

3. Noves tendències en la confi-guració i les dinàmiques de lesfamílies

Pares i fills. Entre la dependència il’emancipació

Al contrari del que passa als països delnord i del centre d’Europa, on els joves

s’emancipen aviat i en solitari, els jovescatalans i espanyols tendeixen a emanci-par-se tard i en parella i, per tant, amb unprojecte de família, si no consolidat, símínimament encetat. El valor de la inde-pendència també ha anat calant en elsmatrimonis adults, per als quals la marxadels fills ha començat a ser viscuda comuna situació en la qual poden tornar a po-

sar en un primer pla la relació de parella.La independència residencial de pares i fillsés un comportament familiar que s’ha anatconsolidant a la nostra societat des de famés de 40 anys i que avui és inqüestiona-ble, malgrat que els vincles intergeneracio-

7 Grècia, Portugal, Itàlia i Espanya són, segons Flaquer (2004) països que tenen uns indicadors similars enquant a la debilitat de la inversió pública en polítiques de benestar i vincles forts de solidaritat familiar quesubstitueixen la manca d’inversió.

8 Com és el cas de les famílies monoparentals. La bibliografia relacionada és abundant, destaquem l’obra deMadruga (2006) perquè revisa les problemàtiques associades a les famílies monoparentals. Vegeu tambéFlaquer, Almeda i Navarro (2006).





nals i la solidaritat familiar segueixen sentessencials per entendre el sistema de ben-

estar. El flux de prestacions de serveis ésespecialment habitual en les etapes del ci-cle familiar que demanen més intensitatde treball reproductiu: mentre els fills/nétssón petits i quan els pares/avis comencena ser dependents. Nombrosos estudis esfan ressò de la importància d’uns vinclesfamiliars que resulten essencials per enten-dre la reproducció dels grups domèstics

(Bott, 1990; Finch,1989; Attias-Donfut,1995; Meil, 2011), fins al punt que els fillsemancipats busquen la proximitat residen-cial envers els pares per facilitar les tas-ques compartides. Les complicitats entreuns i altres estan determinades pel catàleg d’obligacions (i drets) contemplat dintre deles categories de parentiu: ser pare/mare,ser avi/a, ser fill/a determina el nivell en

què les relacions i el flux d’emocions iobligacions és més intens.

Parelles menys institucionals. La diver-sitat del pacte conjugal

Les relacions conjugals es planifiquende manera plural, distesa i oberta, moltsovint fora del marc més institucional delmatrimoni i lluny de la idea d’indissolubi-

litat. Darrere de la manera com les pare-lles actuals entenen la seva relació hi ha el valor atorgat a la llibertat d’elecció, refor-çat per l’ideal de l’amor romàntic, el sím-bol de la família burgesa-industrial, queposa en relleu la llibertat dels individus perescollir però que identifica amor amb pas-sió i l’associa a la durabilitat de la vida deparella, una combinació difícil que neces-

sita el divorci per resoldre les situacionsde desamor (Roca, 2008). La conjugalitates planteja com un pacte entre els mem-bres de la parella que contempla la perdu-rabilitat, però que ja no és viscut com aindissoluble. El divorci s’ha normalitzat i,malgrat que és percebut com un elementpertorbador de la vida familiar i que, ob-jectivament, pot deixar seqüeles socials ieconòmiques de consideració,9 ja està àm-pliament legitimat en tots els sectors de la

societat.

9 Les llars monoparentals de dones amb fills a càrrec i les reconstituïdes (molt sovint resultat de situacions dedivorci) pateixen taxes de pobresa que gairebé doblen les de les llars biparentals (Flaquer, 2012).

En el procés de desinstituciona-lització del matrimoni quedenencara restes de convenciona-lismes socials, però les transfor-macions dels rols de gènere, eldebilitament dels tabús sexuals,

l’aprovació de nous marcs legalsi la ruptura del binomi formacióde parella-formació de famíliaconformen les peces principalsde l’estructura que sustenta elscanvis en les relacions conjugals.

En el procés de desinstitucionalització

del matrimoni queden encara restes deconvencionalismes socials, però les trans-formacions dels rols de gènere, el debili-tament dels tabús sexuals, l’aprovació denous marcs legals i la ruptura del binomiformació de parella-formació de famíliaconformen les peces principals de l’estruc-tura que sustenta els canvis en les rela-cions conjugals. Cada cop més parelles

A fons




prescindeixen del matrimoni, sobretot enla primera etapa de la seva vida conjugal,

però també en altres moments del ciclefamiliar, com és el cas de les parelles (sovint grans) formades després d’una viduï-tat. En canvi, les parelles homosexuals, quehavien estat obligades a ocultar-se i a man-tenir-se al marge de la institucionalització,poden i volen emparar-se en la legitimitatsocial del vincle matrimonial per a la for-mació de famílies (Pichardo, 2009). D’al-

tres, sovint parelles formades per personesque surten d’una o diverses ruptures con-jugals, decideixen ser parella sense com-partir domicili (Roca, 2008). I, al contrari,hi ha parelles que viuen lluny per motiuslaborals i que decideixen casar-se malgratla dificultat que suposa la distància resi-dencial. L’arribada de població immigradainternacional ens ha aportat també noves

formes: la deslocalització de la conjugalitatprovocada per la situació migratòria prè- via al reagrupament de la família (si esprodueix); la negociació del model deconjugalitat per part de les parelles mix-tes; o les tradicions poligíniques pròpiesdels països d’origen d’alguns col·lectiusmigrants.

El projecte dels fills/esLes persones s’elegeixen per formar

parelles i les parelles decideixen el momentde formar família, planificant la pa(ma)ter-nitat. La planificació familiar, com a ex-pressió del control sobre la fecunditat, noés pas una novetat, la versió contemporà-nia dels plans de família va més enllà de la

demografia i s’endinsa en la projecció dela vida futura dels fills, i de la parella ambels fills. Els fills són una opció, però se-gueixen sent la més escollida i desitjada finsel punt que les parelles que tenen dificul-tats per engendrar afronten llargs proces-sos mèdics d’assistència reproductiva i, sical, processos legals d’adopció per assolirel projecte de família desitjat.10 Cal con-templar també l’existència de la infecun-ditat opcional (Piella, 2011), una tendència

que creix discretament a les nostres socie-tats i que també és indicativa de les trans-formacions de les identitats masculines ifemenines.

Les famílies dipositen en els fills el seuprojecte de mobilitat social ascendent, eltemps que els dediquen és més extens i viscut amb major intensitat i esforç. Fins itot quan els recursos disponibles no per-

meten aquesta dedicació, els pares i ma-res tendeixen a projectar en els seus fillsles expectatives d’èxit esmentades (Flaquer,2012). Amb tot plegat, i per les dificultatsactuals d’inserció dels joves en el mercatde treball, els fills conviuen molts anys ambles seves famílies d’orientació, fins el puntque ha calgut desenvolupar un marc legalque protegeixi els pares dels fills que es

neguen a independitzar-se i que suposenfeina i una càrrega econòmica per als seuspares. Paradoxes de la vida, en el seu mo-ment l’Estat va haver d’implementar me-sures de supervisió i vigilància de la tascade cura que els pares dispensen als fills,per protegir-los de situacions de desaten-ció i/o maltracte; avui, aquest mateix Es-

10 Sobre l’impacte de les tecnologies de reproducció assistida en el parentiu, vegeu Bestard (2004). En relacióamb les adopcions internacionals hi ha una bibliografia molt àmplia, en destaquem Fine (1998), Bestard iMarre (2004) i alguns articles recents molt interessants a Fons et al . (ed.) (2010) i Grau, J. et al . (ed.) (2011).





tat s’erigeix en protector dels pares davantla possibilitat que puguin ser “extorsionats”pels seus fills.

4. Recursos familiars per atendrel’adversitat

Les xarxes familiars proveeixen de re-cursos en situacions de precarietat i po-bresa: l’atenció i la cura, l’alimentació,l’habitatge o l’accés al treball poden ser

satisfets gràcies a l’activació de relacionsde reciprocitat entre parents. Les situa-cions de pobresa extrema acostumen a co-incidir amb perfils de persones que han viscut una desvinculació progressiva de laseva xarxa de relacions familiars, en pa-ral .lel, o a conseqüència del deterioramentde la seva situació econòmica, fins al puntde quedar-se “sense família” i, per tant,

sense la xarxa d’assistència mínima que s’ac-tiva en situacions d’emergència personal.La situació actual de crisi econòmica és,lamentablement, un bon observatori d’a-quest tipus de situacions.

Els processos migratoris també exem-plifiquen la relació entre la precarietat il’existència de recursos familiars. La mi-gració deixa a les persones en situació de

vulnerabilitat, socialment descapitalitzades,especialment durant la primera incorpo-ració a la societat d’arribada. És un mo-ment de crisi personal en què els migrantshan de cercar recursos en un context queels resulta desconegut i hostil, al qual, elspioners, han d’enfrontar-se sense el recol-zament de l’entorn familiar més directe ons’ha gestat la migració (Soronellas, 2010).

Cal entendre la migració com una estratè-gia de reproducció del grup domèstic(Sanz, 2009), per això les decisions sobre

la migració es prenen en família. A partird’aquest moment la família, dividida en-tre el lloc d’origen i el de destinació, esde- vé transnacional (Bryceson i Vuore la,2002) i pot seguir sent gestionada com unaunitat de reproducció, malgrat la situacióde deslocalització, i es manté connectadaper l’intercanvi (flux) de recursos econò-mics, emocions, informacions i, fins i tot,de persones. El temps de transnacionalitattransforma la família, els rols conjugals i

familiars es veuen alterats pel temps dedeslocalització (Pedone, 2006; Parella,2007). En origen i en destí, les famíliesdeslocalitzades esdevenen vulnerables ibusquen en el desplegament de les solida-ritats familiars, en les xarxes i les cadenesmigratòries, la forma de resoldre lesprecarietats derivades de la migració.

ConclusionsLes formes de viure en família s’han

diversificat. La proliferació de nous pa-trons de vida familiar a partir de la trans-formació dels models anteriors i de laincorporació de formes familiars foranesha provocat una sensació de crisi estruc-tural que no és real. En general, a la soci-

etat li resulta fàcil percebre el que perd,mentre que li és difícil posar en valor lesnovetats que s’incorporen. L’observació dela composició de les llars ens indica queles persones segueixen vivint majorità-riament en família i que les famílies com-posades per pare, mare i fills són les méshabituals; no obstant, també s’hi observencanvis importants, com l’increment del

nombre de persones que viuen soles o defamílies formades per un sol progenitor ila minva del nombre de famílies que con-

A fons




viuen amb membres d’altres generacions.Les formes de coresidència actuals sónindicatives de les lògiques familiars, peròno les poden expressar en tot el seu signi-ficat. Ens cal anar més enllà i observar elscanvis en el context social, econòmic, cul-tural i polític (marc legal) i les dinàmiquesd’organització de la vida familiar percomprendre l’abast de la transformació.La individualització de la societat, la de-mocratització de les relacions familiars,

l’accés majoritari de les dones a la forma-ció i al mercat de treball, la transformaciódels rols de gènere i el desplegament depolítiques de benestar són factors que ensajuden a entendre les transformacions deles formes de convivència i d’organit-zació familiar. La formació de la parella,les relacions conjugals, i les relacionsintergeneracionals han tendit a la desins-

titucionalització. La família és viscuda comun projecte que es va configurant des dela llibertat d’elecció de les persones: el pro-jecte de vida en parella i el projecte detenir fills. També és viscuda des de la no-ció de pacte: el pacte conjugal, pel qual laparella estableix les bases de la seva rela-ció i compromís mutu en relació amb lesobligacions familiars; i el pacte inter-

generacional que ha de guiar la relació delspares i mares amb els fills, tant en l’etapa

de dependència dels fills, com en la delsprogenitors.

La família segueix cobrint necessitatsimportants de les persones, és un grupfuncional i un nucli de generació d’afectesi sentiments que ajuda a encarar els canvis i a afrontar les adversitats. La xarxaparental és molt resolutiva, especialmenten situacions excepcionals, i ofereix unampli ventall de recursos econòmics, afec-tius, socials, laborals, d’acolliment, etc. Els

moments de crisi posen les famílies enfuncionament per actuar com a amorti-dors de l’adversitat. En síntesi, l’entornfamiliar resol situacions, té cura de lespersones, acompanya, protegeix, estima,educa, però cal que la societat es mantin-gui alerta per tal que l’estat, el sistemapúblic, no es desentengui de la seva fun-ció de suport, també de supervisió, de les

famílies en l’exercici d’aquestes tasquesessencials.

La família segueix cobrint ne-cessitats importants de les per-

sones, és un grup funcional i unnucli de generació d’afectes isentiments que ajuda a encararels canvis i a afrontar les adver-sitats.





Bibliografia

ALBERDI, Inés. La nueva familia española . Madrid: Taurus,1999. ISBN 9788430603497.

ATTIAS-DONFUT, Claudine(dir.). Les solidarités entre genera- tions. Vielliese, familles, État .Paris: Nathan, 1995. ISBN9782091904320.

BECK-GERNSHEIM, Elisa-beth. La reinvención de la familia.

En busca de nuevas formas de convivencia . Barcelona: Paidós, 2003.ISBN 9788449314100.

BESTARD, Joan. Tras la biolo- gía. La moralidad del parentesco y las nuevas tecnologías de reproduc- ción asistida . Barcelona: Publica-cions de la UB, 2004. ISBN9788447528554.

BESTARD, Joan i MARRE, Di-ana. La adopción y el acogimiento.Presente y perspectivas . Barcelona:Publicacions de la UB, 2004.ISBN 8447528642.

BODOQUE, Yolanda i SORO-NELLAS, Montserrat. “Parejasen el espacio transnacional. Losproyectos de mujeres que emi-gran por motivos conyugales”,en Migraciones Internacionales . 5,3 (2010). Pàg. 143-174. ISSN1665-8906.

BOTT, Elisabeth. Familia y red social. Roles, normas y relaciones externas en las familias urbanas cor- rientes . Barcelona: Ariel, 1990.ISBN 9788430601332.

BRULLET, Cristina (coord.).“Cura dels infants, estructures,estratègies i polítiques”, enTemps i cura. La coresponsabilitat social de cura a la vida quotidiana .Barcelona: Generalitat de Ca-talunya, 2009 [15-12-2012].Pàg. 69-82. Disponible a: http:/

/www.gencat.cat/benestar/pu-blica/pdf/Interior.pdf.

BRYCESSON, Deborah i VU-ORELA, Ulla. The Transnational Family. New European Frontiers and Global Networks . Oxford:Berg, 2002. ISBN 9781859736814.

COMAS D’ARGEMIR, Dolors“Sobre el apoyo y el cuidado.División del Trabajo, género y parentesco”, en ROIGÉ, X.(comp.) Perspectivas en el estudiodel parentesco y la familia . Tene-rife, 1993. Actas del VI Con-

greso Español de Antropología.ISBN 9788488429049

FINCH, Janette. Family obligati- ons and Social Change . Cambrid-ge: Polity Press, 1989. ISBN9780745603247.

FINE, Agnes (dir.). Adoptions. Ethnologie des parentés choisi es .Paris: Editions de la MSH,1998. ISBN 9782735107735.

FLAQUER, Lluís. El destino de la familia. Barcelona: Ariel,1998. ISBN 9788434411741.- “La articulación entre familia

y el estado del bienestar en lospaíses de la Europa del sur”,en Papers , 74 (2004). Pàg. 27-58. ISSN 2013-9004.

- ”Pobresa infantil: conseqüèn-cies en les condicions de vida iel rendiment escolar dels i lesadolescents”, en GÓMEZ-

GRANELL, C. i MARÍ-KLOSE, P. (coords.). IV In- forme CIIMU . Infància, adoles- cència i Família. Barcelona.2012, [05/12/2012], 372-392. Disponible a: http://

www.ciimu.org.

FLAQUER, Lluís et al . Monopa- rentalitat i infància . Barcelona: LaCaixa, 2006, [05/12/2012].Disponible a: www.funda-

cio.lacaixa.es FONS, Virgínia et al . Procreación,

crianza y género. Aproximaciones antropológicas a la parentalidad .Barcelona: PPU, 2010. ISBN9788447711079.

GIDDENS, Anthony. Moderni- dad e identitdad del yo: el yo y la identidad en la época contemporá- nea . Barcelona: Península, 2000.ISBN 8483070375.

GRAU, Jordi et al . Parentescos. Modelo s Cultural es de Reproduc- ción . Barcelona: PPU, 2011.ISBN 9788447711253.

MADRUGA, Isabel. Monoparen- talidad y política familiar. Dilemas en torno a la madre cuidadora/madre trabajadora . Madrid: CIS,2006. ISBN: 9788474764024.

MEIL, Gerardo. “El repartodesigual del trabajo domésticoy sus efectos sobre la estabiliza-ción del proyecto conyugal”, enREIS , 111 (2005). Pàg. 163-179. ISSN 0210-5233.- Individualización y solidaridad fa-

miliar . Barcelona: La Caixa,2011. ISBN 9788499000503.

PARELLA, Sònia. “Los víncu-los afectivos y de cuidado en lasfamilias transnacionales, Mi-grantes ecuatorianos y peruanosen España”, en M igraciones In- ternacionales , 4, 2 (2007). Pàg.151-181. ISSN: 1665 – 8906.

PEDONE, Claudia. “Los cam-bios familiares y educativos enlos actuales contextos ecuatori-anos: una perspectiva transat-lántica”, en Athenea Digital , 10(2006). Pàg. 154-171. ISSN1578-8946.

PICHARDO, José Ignacio. En- tender la diversidad familiar. Rela- ciones homosexuales y nuevos modelos de familia . Barcelona: Bella-

terra, 2009. ISBN 978-84-7290-459-0.

A fons




Bibliografia

ROCA, Jordi. “Ni contigo ni sintí. Cambios y transformacionesen los roles de género y en lasformas de convivencia”, en TÉ-LLEZ, A. i MARTÍNEZ, J. E.Sexualidad, género, cambio de roles

y nuevos modelos de familia . Elx:Universidad Miguel Hernán-

dez, 2008. Pàg. 13-32. ISBN9788496297883.

SANZ, Jesús. Entre “cumplir” y “hacer cosas”: estrategias econó- micas y simbolismo en el uso de las remesas de la migración ecuatoria- na en España . Tarragona: Uni-

versitat Rovira i Virgili, 2009,

[20/11/2012]. Tesi doctoraldisponible a: http://tdx.cat/handle/10803/8431.

SORONELLAS, M. (coord.). Fa- milias en la migración. Emociones, so- lidaridades y obligaciones en el espaciotransnacional . Barcelona: Icaria-CCDR, 2010. ISBN 9788498882377.





Polítiques i intervencions familiars:

algunes consideracions bàsiques i perspectives crítiques

Fernando Fantova Azcoaga1

L’article recull el que l’autor considera aclariments introductoris i certs traçosd’anàlisi estratègica en relació amb les polítiques i intervencions familiars, realit-zats amb un format no especialment acadèmic des de l’experiència de la responsa-bilitat política a l’àrea i prenent com a destinatàries del text persones immerses enel dia a dia de la intervenció social. Així, aborda qüestions com la concepció transversal de la política familiar, l’aplicació de l’enfocament comunitari a diverses polítiques i serveis, la conciliació de la vida familiar, personal i laboral, i una visióàmplia de la intervenció familiar com a instrument de la política familiar per a

totes les persones i famílies.Paraules clau: Política familiar, intervenció familiar, conciliació de la vida famili-ar, personal i laboral, sistema de benestar, enfocament comunitari.

Resum

The article presents what the author considers some introductory remarks andoutlines some strategic analysis regarding family policies and interventions, carriedout with a format not particularly academic from the experience of politicalresponsibility in the area and taking as target text people immersed in the day-to-day social intervention. So, the design addresses issues such as cross-family policy,the implementation of the Community approach to various policies and services,reconciliation of family life, work and family, and a broad view of family interventionas an instrument of family policy for all individuals and families.

Key words: Family policy, family intervention, reconciliation of family life, perso-nal and professional, welfare system, community approach.

Abstract

1 Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia i llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Directord’Etorbizi (Fundació basca per a la Innovació Sociosanitària). [email protected].

A fons

Per citar l’article: FANTOVA AZCOAGA, Fernando. Polítiques i intervencions familiars: algunes consideracionsbàsiques i perspectives crítiques. Revista de Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya,desembre 2012, nº 197, pàgines 21-29. ISSN 0212-7210




Introducció

Aquest breu article està fet des d’una visió panoràmica i, si se’m permet dir-ho,amb brotxa grossa, quan estic acabant unalegislatura en què he tingut responsabili-tats polítiques sobre l’àrea dels assumptessocials, responsabilitat que m’ha allunyatde la realitat de cada un dels sectors oàmbits específics que em corresponien (eldel familiar, entre aquests). Es podria dirque, sobre polítiques i intervencions fa-miliars, en sé menys que abans d’aquestpas pel Govern Basc, perquè estic méslluny del seu dia a dia, més lluny del plan-tejament científic i tècnic, i això et potdonar una visió genèrica, panoràmica, fi-losòfica, estratègica, però moltes vegadesno et permet matisar, i menys fonamen-tar, dialogar amb la comunitat investiga-

dora i acadèmica. Espero, en tot cas, quel’article sigui d’alguna utilitat, amb un ca-ràcter introductori i reflexiu, per a perso-nes que estan treballant en la intervenciósocial. Per a aquest article, en tot cas,reutilitzaré i adaptaré textos preparats ambanterioritat, i especialment en els últimsanys, en el marc del Seminari d’Interven-ció i Polítiques Socials, que podran ser

completats amb els que es poden trobar a www.fantova.net.

Política familiar

Dins del concepte de política familiares podria incloure:

La que anomenaríem “política fami-liar en sentit estricte, directa o com

a camp” (així, per exemple, la regula-ció jurídica de les relacions familiars;la fiscalitat aplicable a les famílies;

prestacions econòmiques o serveisper a les famílies, com ara informa-ció, orientació, mediació, formacióo teràpia), i

Un anell més o menys ampli de lesque anomenaríem “polítiques d’altimpacte familiar” o “polítiques quesón (o poden ser) realitzades ambperspectiva o enfocament familiar”(en camps com, per exemple, regu-lacions laborals, política d’habitatge,

serveis socials o prestacions econò-miques a persones, regulació d’hora-ris comercials o organització del’atenció sanitària).

Parlaríem, per dir-ho així, d’una po-lítica familiar que tindria una dobledimensió o sentit: el d’incorporarmesures i actuacions que tinguessincom a destinatàries directes les fa-

mílies com a tals i el de contribuir a laincorporació de la perspectiva fami-liar i mesurar o analitzar l’impacte fa-miliar en tota la resta de polítiquespúbliques, que serien considerades,des d’aquest punt de vista, més omenys “favorables a la família”.

Sigui com sigui, em sembla rellevantassenyalar que, al meu entendre, la políti-

ca familiar és, en definitiva i sobretot, unapolítica transversal o horitzontal, és a dir,una política que es recolzarà en diferentsàmbits sectorials; es recolzarà en l’àmbitde l’ocupació, en l’àmbit dels serveis socials,

La política familiar és, en defi-nitiva i sobretot, una política

transversal o horitzontal, és a dir,una política que es recolzarà endiferents àmbits sectorials.

Polítiques i intervencions familiars




en l’àmbit de l’educació, en l’àmbit de l’ha-bitatge... Tota política transversal té la con-dició que normalment no hauria de generargaires estructures, instruments espe-cialment propis, sinó, més aviat, filtrar-se,influir en aquests grans àmbits sectorials,en aquests pocs que solen ser anomenats“pilars” del sistema de benestar, que s’ocu-pen de grans àrees de necessitat de lespersones.

En una societat com la nostra, que ha

anat formulant progressivament les polí-tiques socials en termes de drets individu-als, podríem formular la definició de lapolítica familiar com aquella política, aque-lla intervenció dels poders públics, quepretén protegir i promoure el dret indivi-dual a formar famílies i establir relacionsfamiliars, removent els obstacles que ensimpedirien formar famílies, formar famí-

lies de la mida que voldríem i establir re-lacions familiars, establir llaços familiars i vincles familiars.

Ara bé, potser aquesta visió és parcial,ja que també es podrien veure les cosesdes d’una perspectiva més col·lectiva. Pen-sem en una persona a qui es diagnostica lamalaltia d’Alzheimer i que es planteja elseu futur. Aquesta persona automàticament

pensa en qui és la persona o quina és laxarxa de persones (amb una determinadaestructura) que són de la seva confiança.I sap que la relació que té amb aquesta oaquestes persones és un bé valuós. Aques-ta relació, si ens hi fixem, genera en lapersona afectada una expectativa que quanell vagi veient limitades les seves capaci-tats, fins i tot per autoidentificar-se, algú

vetllarà perquè la seva vida i el seu pro-jecte de vida s’assembli al màxim al queell hauria desitjat.

Si ens hi fixem, aquesta expectativanomés la pot tenir en la mesura que hagiconstruït una relació significativa amb algú. Aquesta expectativa només es pot produiren aquest context, i per tant això és el queens permet entendre el que és un bé rela-cional. No és un bé privat, és a dir, no espot adquirir al mercat. Però tampoc és unbé públic, tampoc ho puc exigir com a dreta l’Estat.

Els béns relacionals generencondicions de qualitat de vida, ialeshores ja no estem parlantnomés d’un dret individual aformar famílies o establir llaços,sinó de quelcom que dóna den-sitat a la trama col.lectiva.

Per tant, els béns relacionals –si ente-nem per béns relacionals això que esmen-to, aquests vincles de confiança– generencondicions de qualitat de vida, i aleshoresja no estem parlant només d’un dret individual a formar famílies o establir llaços,sinó de quelcom que dóna densitat a la tra-ma col·lectiva, és a dir, un element de cohe-sió social i de sostenibilitat social, per tant

amb un significat col·lectiu, un significatque va més enllà del que és individual.I aquesta reflexió, per tant, ens remet

a aquesta dialèctica tan pròpia en l’ésserhumà de que és individual i el que és so-cial o individual i col.lectiu, i descobrim el valor d’aquests béns relacionals, més quan vivim en una època d’intensa destruccióde béns relacionals. Destrucció de béns

relacionals que, de vegades, serà positiva,en la mesura que es destrueixin determi-nats vincles familiars perniciosos o deter-

A fons




minats mecanismes de control social co-munitari punitiu, perquè això suposa alli-berament de lligams, però que, en altresocasions, pot resultar veritablement dra-màtica. I és que, com sol dir Enrique GilCalvo, amb el capital social, amb el capitalrelacional, passa com amb el colesterol, quen’hi ha de dolent i de bo.

Això ens està passant i això ho esmen-to perquè ens fa pensar que des de la po-lítica pública i des de la intervenció social

alguna cosa haurem de fer. És a dir, si re-alment hi ha fenòmens econòmics, insti-tucionals, socials que estan contribuint ala destrucció dels béns relacionals, i pertant a impedir o menyscabar el dret quetenim de formar famílies i de formar vin-cles relacionals, efectivament apareix unacrida a la política pública i a la intervenciósocial, una crida a dir que des de la políti-

ca pública i des de la intervenció social espot fer o no fer, es pot danyar o no da-nyar, es pot millorar o no millorar aquestàmbit de les relacions familiars, de la cons-trucció de famílies, de la construcció dellaços familiars i comunitaris.

Per tant, pensem que des de l’esferapública, des de la llei, des del dret o des deles polítiques públiques podem contribuir

que pugui ser més rica i més viva i de mésqualitat la dinàmica familiar i comunità-ria, tot i que també reconeguem que hihaurà un element de radical autonomia,de radical impossibilitat d’accés a aquestaesfera, perquè és una esfera pròpia i dife-rent. De fet en la sociologia s’han estudiatels efectes del que es pot anomenar colo-nització d’una esfera sobre una altra. D’al-

guna manera, quan per exemple pretenemdonar-li diners a algú perquè cuidi un fa-miliar, hi ha un punt on això pot ser entès

com a compensació d’un lucre cessant, ésa dir, com una compensació des de l’Es-tat, des de la col.lectivitat, d’una situacióen què aquesta persona que té cura d’unaaltra ha deixat de tenir possibilitats d’ob-tenir un salari al mercat i, per tant, pottenir un efecte positiu. Però hi ha un punta partir del qual, segons com es faci, l’efectepot ser el de desvirtuar aquesta relaciófamiliar, de mercantilització de la relaciófamiliar, on la persona acaba entenent que

ha de ser remunerada per fer una cosaque en si mateixa és tan natural com tenircura d’un familiar. I per tant, hem depreguntar on és el punt en el qual des del’Estat compensem un lucre cessant ipromovem l’exercici de la relació familiarde cura, i on vam passar la ratlla i vamcomençar a desvirtuar i a desvalorar aques-ta relació familiar en pretendre conside-

rar-la un bé de mercat quan era un bérelacional.

Política familiar i conciliació dela vida familiar, laboral, personal…

Quan parlem de política i intervenciófamiliar, en gran manera estem parlant defer possible la vida familiar i, per tant, la

conciliació entre la vida familiar (i singu-larment les cures familiars) i la resta dedimensions de la vida personal i social.

Les estratègies de conciliació són diver-ses. Algunes es basen en modificar condi-cions o organitzacions o horaris laboralsde la persona que treballa, i altres es ba-sen en els serveis. Parteixo de la base queaquí hi ha també un altre malentès. Jo acos-

tumo a posar l’exemple dels anomenats“serveis de respir”. A mi no m’agradaaquest nom, perquè s’anomena el servei





per l’efecte que el servei té en qui no l’uti-litza, i per tant aquí hi ha alguna cosa queno quadra. Jo, quan portava les mevesfilles a l’escola, i les deixava desprésd’haver lluitat hora i mitja amb elles enl’esmorzar, també respirava, però mai vaig considerar que l’escola fos un servei derespir, és a dir, mai vaig considerar quel’escola existia perquè jo respirés. No,l’escola existia en funció d’unes neces-sitats de les meves filles. El seu efecte

col·lateral era que jo respirés, però no hemde confondre la fi d’una institució ambun efecte col·lateral, per important quesigui.

Per tant, en general jo crec que no hiha o no hi ha d’haver serveis “per a laconciliació”. Els serveis han de ser pen-sats per a la seva finalitat, la finalitat delsqui els utilitzen. I lògicament, com que els

serveis poden tenir diverses funcions, diverses utilitats, col.lateralment, haurien deservir per a la conciliació o s’haurien depensar perquè contribuïssin a la concilia-ció, però no en primera instància, sinó ensegona instància.

És a dir, els serveis han de tenir la sevapròpia finalitat i, efectivament, poden serpensats perquè, de passada, contribueixin

a la conciliació i contribueixin a l’exercicidel dret a formar famílies. El seu enfoca-ment familiar i comunitari és compatibleamb la seva funció primordial, és a dir, nohauria de ser incompatible que un serveid’oci es pensés en funció de les seves fi-nalitats pròpies per a l’usuari d’aquest oci,i que també pogués servir per a la concili-ació de la vida familiar i laboral.

Però sovint passa el contrari. Fre-qüentment es diu que hi ha d’haver colò-nies de lleure al juliol, ja que les vacances

dels nens i de les nenes comencen abansque les dels pares i mares, i això suposaincidir en l’error de concebre el servei enfunció de la seva finalitat secundària.Quant a això vull assenyalar que les polí-tiques públiques de serveis es veuenpressionades per una demanda per a laconciliació que en certa manera és espú-ria, en certa manera vulnera la pròpia es-sència del servei, com en el cas d’unajornada escolar que, eventualment, podria

servir a la conciliació, però desvirtua i vulnera l’essència del servei en la mesuraque aquesta llarga jornada contribueix a lainstitucionalització de l’infant i no és pe-dagògica ni formativa.

En qualsevol cas, no nego i, al contra-ri, afirmo que els serveis poden, en elsseus termes estructurals o organitzatiusd’horaris, de flexibilitat, ser un element de

contribució a la conciliació, i també pel seupropi enfocament. No és el mateix unaescola que s’entén com a comunitat d’apre-nentatge, que interactua amb les famílies ique busca que les famílies es facin mésautònomes i més implicades en l’educaciódels seus fills, que una escola que simple-ment es concep com un servei separat dela vida familiar i comunitària. A més de

per la seva estructuració, els serveis tam-bé poden contribuir a la conciliació pel seuenfocament pedagògic, tècnic, i també perla seva coordinació amb altres serveis. Nohi ha dubte que una de les coses que mésperjudica l’organització de la vida familiarés la descoordinació entre serveis. Pensemen la coordinació sociosanitària: evident-ment una bona coordinació sociosanitària

facilitarà l’organització de la vida d’unafamília, per exemple mitjançant la planifi-cació de l’alta.

A fons




Serveis amb un major impacte potencial en la conciliació, amb

especial referència als serveissocials

Lògicament no es pot negar que hi haserveis més o menys orientats a les famí-lies, amb més o menys impacte familiar.Entre els serveis que poden tenir un im-pacte especial en termes de conciliacióassenyalaríem els següents:

Serveis educatius per a nenes i nens. Serveis de lleure (informació, acom-

panyament, animació del temps lliu-re, educació en el temps lliure…).

Serveis socials per a nens i nenes queno estan en situació de desprotecció(guarderies, ajut a domicili, atencióprimerenca…).

Serveis socials per a menors en situ-ació de desprotecció (acollida fami-liar, llars…).

Serveis socials per a persones en si-tuació de dependència (ajut a domi-cili, teleassistència, centres de dia,serveis residencials, estades tempo-rals…).

Serveis de suport a persones

cuidadores. Serveis sanitaris (ampliació de la car-

tera de serveis en convalescència, cu-res sanitàr ies de l larga durada,rehabilitació, cures pal·liatives…).

Serveis per a les famílies (d’infor-mació, orientació, formació, media-ció, teràpia…).

Serveis d’urgència o emergència so-

cial (per a situacions de calamitat do-mèstica, violència de gènere…).

Serveis domèstics.

Faré aquí un apunt una mica més deta-llat sobre els serveis socials, perquè és veritat que els serveis socials poden serespecialment importants per contribuir ala conciliació de la vida familiar i laboralde les persones. Sobretot en la mesura enquè s’estan redefinint.

Els serveis socials poden serespecialment importants percontribuir a la conciliació de la

vida familiar i laboral de les persones. Sobretot en la mesuraen què s’estan redefinint.

Jo crec que els serveis socials s’handefinit molt com una mena de serveisgeneralistes, sense objecte propi, que ana- ven a l’aguait de moltes coses, d’habitatge,

de diners... però, podríem dir que els serveis socials estarien retornant carpetes aaltres àmbits i això, al mateix temps, elsobliga a saber quin és el seu objecte. Jodefenso que el seu objecte té a veure ambl’autonomia funcional i amb la integraciórelacional. Per això quan un nen o nenano obté de la seva família les atencionsque podria esperar, els serveis socials fan

coses, intenten buscar una altra família, ola reemplacen en certa mesura per una llarque s’assembla a una família però no hoés. En tot cas intervenen, doncs, com dic,els serveis socials intervenim en aquestsàmbits i és el nostre nínxol i d’alguna ma-nera reconciliem famílies o intervenimperquè es reconstrueixin famílies, i això,en aquest sentit, és un tipus de serveis molt

importants que també estan orientant cada vegada més, no tant a reemplaçar a la fa-mília (la qual cosa ja vam dir que és im-





possible), sinó a contribuir que no deteri-ori aquest entorn relacional (familiar i co-munitari), ja que es mantingui i que siguide més qualitat.

Per això cada vegada més en els serveis socials s’aposta per serveis tous, fle-xibles, domiciliaris, comunitaris i diria mésque també els serveis socials estan supe-rant aquesta visió basada en col.lectius. An-tigament, i encara avui (espero que es vagisuperant) per entrar per la porta dels ser-

veis socials havies de mostrar a quincol .lectiu pertanyies (al dels majors, de lespersones gitanes, de les persones ambdiscapacitat...). És a dir, si hi ha una famí-lia on hi ha una mare de 70 anys, amb unalimitada autonomia, però que es pot va-ler, una filla amb algun problema de salutmental i un nét de set anys i aquesta famí-lia claudica el sistema el que potser farà

serà acabar de trencar els vincles relacio-nals i comunitaris i enviar a cada un delsmembres a un lloc diferent (en funció del“col.lectiu” al qual pertany). Però, si homires bé, des d’una intervenció comunità-ria i domiciliària pots actuar per preveniraquesta claudicació i perquè es conservinaquests vincles i aquesta àvia, aquesta fi-lla i aquest nét puguin seguir funcionant

en la seva comunitat. I això, a més, possi-blement serà més barat, de major satis-facció i de més qualitat. Aquest és el reptedels serveis socials, aquesta flexibilitat enla intervenció i alhora la capacitat de fu-gir de la temptació de la prestació, del suc-cedani econòmic.

Per tant, crec que, al final, el repte delsserveis socials, és contribuir a la construc-

ció d’un nou “mix” de cures, un nou en-torn de cures. Pensant en un futur (propero llunyà) en què pogués tenir més limitaci-

ons d’autonomia, m’agradaria que el meuentorn familiar pogués estar involucrat en

els meus cures i que això no condicionésespecialment la seva vida. També que espogués involucrar la gent del meu barri,l’associació veïnal a la qual hagués pertan-gut, el meu “banc del temps” o una coo-perativa o una mutualitat de què haguésparticipat, el que suposaria que jo também’he anat construint un tipus d’entorndeterminat. Independentment que, per

descomptat, m’agradaria que l’Estat emgarantís uns drets i m’agradaria que aixòem permetés continuar al meu domicili icomunitat i, si tingués una mica de diners,poder proporcionar un extra. Tot això serveix per construir un “mix” en què tambécal preguntar-se què faria la sanitat, elsserveis domèstics, d’oci, què faria cadapart. Aquest “mix” comunitari crec que és

el gran repte dels serveis socials i del man-teniment i de la reproducció de les condi-cions de possibilitat d’una conciliació id’una vida familiar sostenible.

Intervenció familiar

Per anar acabant, intentarem acoblarel concepte de política familiar amb el d’in-

tervenció familiar, de manera que poguéscomprendre que la segona és, per dir-hoaixí, l’instrument de la primera. L’opera-ció no és senzilla ja que en la mateixamesura que, des del nostre punt de vista i,es tendeix, potser, a un ús generós i des-bordant de l’expressió “política familiar”,podríem dir que tendeix a ocórrer el con-trari amb “intervenció familiar”, des del

moment en què n’hi ha prou una ràpidarecerca del terme a través d’Internet perconstatar que sol vincular preferentment

A fons




a una petita parcel·la entre les actuacionsque es derivarien de la política familiar.

Crec, però, que pot ser raonable i inte-ressant propugnar un ús més extensiu oampli de l’expressió “intervenció familiar”de manera que l’anem aplicant no nomésa les intervencions de resposta a situacionsfamiliars que podríem anomenar proble-màtiques, deficients, desestructurades odisfuncionals, sinó, més aviat, a tot el ven-tall d’actuacions que, en el marc de la políti-

ca familiar, poden tenir com a destinatàriesles famílies com a tals.

(indirecte, si es vol) a les famílies, progres-sivament més apoderades. Es tractariad’una intervenció familiar que no es rea-litza només des dels serveis socials sinóque es va desplegant i articulant en lamesura que més i més sistemes i disposi-tius socials identifiquen també la famíliacom la seva destinatària.

Efectivament, si estem comprenent lafamília com un fer família, si estem cons-tatant la diversificació de les realitats fa-

miliars, si advertim la varietat de momentsi vicissituds en els diferents cicles de vidade les diferents famílies, si estem inten-tant comprendre els vells i nous papers deles famílies en les cada vegada més com-plexes xarxes socials de la nostra societat delrisc, si estem buscant, des de les polítiquesfamiliars, actuacions cada vegada mésamigables envers les famílies, potser serà

necessari construir i reconstruir models cada vegada més complexos i oberts d’interven-ció familiar. Models cada vegada més com-prensius i interdisciplinaris per a intervencions d’índole i contingut molt divers.

I és que potser el concepte d’interven-ció familiar ens podrà ajudar a buscar noushoritzons i instruments per a la políticafamiliar que, sense desconèixer la impor-

tància de mecanismes de regulació jurídi-ca o de transferència econòmica, perexemple, s’articulin altres tipus de suportsmés flexibles, més adaptables, més relaci-onals, més sinèrgics. I aquí, possiblementtrobem noves maneres d’articular respos-tes i enfortir xarxes en les quals es poten-ciïn les sinergies entre els diferents agentsconstructors del benestar social. Potser des

d’espais i sistemes socials molt diferentses podrà pensar i fer aquesta intervenciófamiliar conscient i coneixedora dels deli-

Pot ser raonable i interessant propugnar un ús més extensiuo ampli de l’expressió “interven-ció familiar”.

En la mesura en què superem un mo-del de protecció familiar, d’orientació de-fensiva i de curt abast, i anem a un modelde política familiar proactiu i dinàmic, sem-bla que encaixa la idea d’una intervenciófamiliar que haurà d’instrumentar en for-ma d’actuacions l’ampli ventall d’objectiusi estratègies de la política familiar i no tansols una petita parcel.la dins d’aquestes.

Una intervenció familiar entesa així po-dria abastar un conjunt variat de disposi-tius mitjançant els quals es recolzaria lesfamílies o interactuaria amb elles. Inclou-ria, evidentment, tot el que sabem fer ambles famílies en risc, en situació de vulnera-bilitat o amb necessitats especials, peròincorporaria també actuacions dirigides atotes les famílies en general o, seguint la

mateixa lògica abans plantejada, interven-cions amb diversos subsistemes o en diversos entorns pensades per tenir impacte





cats mecanismes que constitueixen les fa-mílies, respectuosa dels seus codis i dinà-miques, pertinent i eficaç en la interaccióamb els sistemes familiars.

Un sistema de benestar més pluralista,més sinèrgic i més complex pot activarmillor les potencialitats dels diversos agents(famílies, mercat, Estat i sector voluntari)i respondre millor a les necessitats i reptesque ens trobem. En un sistema que po-tenciï la interactivitat, la reflexivitat, la

participació i l’empoderament, al nostreparer, aquest concepte més abraçador idinàmic d’intervenció familiar hi té encaix,alhora que són necessàries, sens dubte,moltes altres intervencions en el món deles relacions laborals, en el que té a veureamb la garantia d’ingressos, en l’accés ales noves tecnologies de la informació i lacomunicació, en l’educació en valors i així

successivament.

I és aquí on jo diria que l’enfocamentfamiliar i comunitari es converteix en uneix radical de reforma social. Ja no estemparlant d’una part de la política pública,sinó d’un element que es col.loca al cor deles polítiques. I d’alguna manera cadas-cuna de les polít iques de transport ,d’habitatge, fiscal, es pregunta o s’hauriade preguntar si està contribuint que pu-guem exercir el dret a formar famílies i aexercir responsabilitats comunitàries, o si

està contribuint a destruir els béns re-lacionals. Jo tendeixo a pensar que una societat

no pot soscavar indefinidament la sevabase relacional sense convertir-se en unacosa bastant desagradable i indecent. Im’agrada interpretar la crisi sistèmica queestem vivint com una crisi que ens remeta pensar si el mix de benestar, si el plante-

jament de la protecció social, no hauria dereforçar aquesta visió relacional, familiari comunitària, i, per tant, si no hagués depensar només en termes de sostenibilitateconòmica, sinó, cada vegada més i enequilibri, en termes de sostenibilitat so-cial.

I és aquí on jo diria que l’enfo-cament familiar i comunitari esconverteix en un eix radical dereforma social.

Bibliografia

CASADO, Demetrio (director). Acción y pol íti cas de apoyo a las familias. Crianza, atención a la dependencia, fecundidad . Barcelona:Hacer, 2011. ISBN 978-84-96913-38-7.

DONATI, Pierpaolo. Manuale di sociologia della famiglia . Roma: La-terza, 1999. ISBN 9788815052988.

DURAN, María Ángeles. El trabajo no remunerado en la econo-

mía global . Madrid: FundaciónBBVA, 2012. ISBN 978-84-92937-26-4.

FLAQUER, Lluís. Las políticas familiares en una perspectiva com- parada . Barcelona: Fundación“la Caixa”, 2000. ISBN 84-88-99-63-0.

GOVERN BASC. III plan inte- rinstitucional de apoyo a las familias 2011-2015. Vitoria-Gasteiz, 2011.

IGLESIAS DE USSEL, Julio iMEIL, Gerardo. La política familiar en España. Barcelona: Ari-el, 2001. ISBN 978-84-344-1699-4.

TOBÍO, Constanza i altres. Elcuidado de las personas. Un retopara el siglo XXI. Barcelona:

Fundació “la Caixa”, 2010.ISBN 978-84-692-8822-1.

A fons




Consideracions jurídiques sobre la família

en un entorn de crisi econòmica Agnès Pardell Veà1

La crisi econòmica i financera ha posat de manifest la feblesa del nostre sistema de protecció social adreçat a les famílies. Precisament, la crisi qüestiona la viabilitat del

model d’Estat social previst en la CE de 1978 i, en conseqüència, la solidaritat familiarfuncional es converteix de nou en la primera xarxa de protecció davant la inexistènciade prestacions públiques o la desconfiança que genera l’Estat pel que fa al manteni-ment de les existents. A Catalunya, amb el nou Estatut d’Autonomia de 2006 i el Llibre segon del Codi civilreferent a la família (2010), s’obren noves expectatives de protecció i promoció delsnous models familiars i que la crisi també ha aturat. Les opcions del Govern de laGeneralitat (de CiU, amb pactes pressupostaris amb el PPC) han suposat un fre en eldesplegament del nous drets estatutaris (Renda Garantida de Ciutadania) i un pasenrere quant a determinades prestacions socials de les quals són beneficiàries les famí-lies (Renda Mínima d’Inserció).

Paraules clau: Crisi econòmica, Estat social, famílies, protecció social, Estatut d’Auto-nomia de Catalunya.

Resum

The economic and financial crisis has exposed the weakness of our social security system

aimed at families. Indeed, the crisis questions the viability of the model welfare stateenvisaged in the SC (Spanish Constitution) in 1978 and, consequently, family solidaritybecomes functional again in the first network of protection against the lack of publicservices or distrust generated by the State regarding the maintenance of existing ones.In Catalonia, the new Statute of Autonomy of 2006 and the second book of the CivilCode concerning the family (2010) opened up new prospects for the protection and promotion of new family models and the crisis has also stopped. Choices of Government (CiU budgetary agreements with PPC) have been a brake on thedevelopment of new statutory rights (guaranteed income) and a step backwards forcertain benefits for which beneficiaries are families (Minimum Insertion Income).Key words: Economic crisis, social welfare, families, social protection Statute of

Autonomy of Catalonia.

Abstract

1 Catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Lleida. [email protected].


Per citar l’article: PARDELL VEÀ, Agnès. Consideracions jurídiques sobre la família en un entorn de crisieconòmica. Revista de Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, nº 197,pàgines 30-39. ISSN 0212-7210




1. Estat social i solidaritat familiar

De la importància de la família en l’àm-bit jurídic ens en dóna compte la Consti-tució espanyola en el seu article 39. Aquestprecepte figura entre els principis rectorsde la política social i econòmica i conté unmandat adreçat als poders públics d’asse-gurar la protecció social, econòmica i jurí-dica a la família. A l’any 2012 aquestprecepte adquireix una rellevància moltespecial atès que la família ha estat colpe-jada per la crisi econòmica i, un cop més,es considera aquesta com el darrer reduc-te en les situacions de necessitat (MEIL,G., 2011: 42).

L’article 39 de la CE ha de posar-se enconcordança amb l’article 32 del mateixtext constitucional, dret a contreure ma-trimoni, atès que ambdós constitueixen els

principis bàsics del nostre dret de família. Aquest va tenir un nou desenvolupamentnormatiu a partir de la dècada dels vui-tanta, en què es va reflectir sens dubte unanova concepció de la família, més iguali-tària i diversificada d’acord amb els prin-cipis constitucionals de llibertat, igualtat itolerància (ALBERDI, I., 1999), i coinci-dent amb la concepció mantinguda en al-

tres Estats de la Unió Europea que també van adoptar en el seu dia lleis sobre divor-ci, avortament, reconeixement legal deparelles de fet, etc.

En el nostre text constitucional existei-xen, a més, altres referències a drets vin-culats a la família, com són un conjunt dedrets i serveis dispersos en el text: el dreta la intimitat familiar (art. 18), el dret a un

salari suficient per a satisfer les necessi-tats del treballador i les de la seva família(art.35), les obligacions dels poders públics

de garantir la suficiència econòmica alsciutadans de la tercera edat, per mitjà depensions adients i actualitzades periòdica-ment, i un sistema de serveis socials peratendre els problemes específics de salut,habitatge, cultura i oci, amb independèn-cia de les obligacions familiars (art. 50).

Constatem com a través d’aquests pre-ceptes constitucionals es defineixen lesrelacions entre l’Estat i la família com ainstitució i també els drets dels membres

que en formen part. Aquestes relacions,formades per drets i obligacions dels po-ders públics, han estat impactades per lacrisi econòmica i l’actual Govern del Par-tit Popular amb les reformes dutes a ter-me, molt especialment la reforma laboral,la congelació de les pensions, etc., ha provocat que s’obrin pas propostes d’assis-tencialització per a la protecció social o la

presència creixent de la provisió privadade serveis de benestar en detriment delsserveis públics (LAPARRA, M. i PEREZERANSUS, B. 2012, 27). Un exemple ésla desaparició del Programa temporal deprotecció per desocupació i inserció(PRODI), que ha significat un descens delnombre de persones beneficiàries de pres-tacions per desocupació i ha donat com a

resultat que la cobertura sigui inferior acinc punts percentuals a la del mateix pe-ríode de l’any 2011.

Avui la família, tot i haver tingut unaevolució important, que s’ha expressat enles relacions pares i fills o en les dimensi-ons de les famílies, en les separacions y divorcis, etc., encara ocupa un paper cen-tral en la societat espanyola i constitueix,

segons han assenyalat els sociòlegs, el pri-mer lloc de socialització, un espai d’influ-ència vital imprescindible per afavorir

A fons




l’estabilitat i la cohesió de tota la societat.Molt especialment en temps de crisi comla que avui estem patint, que fa que esposin en marxa estratègies de suport i su-pervivència entre els membres d’una fa-mília. Algunes dades així ens ho indiquen:el 40% de les persones grans ajuden eco-nòmicament a algun familiar o amic (l’any 2010 aquest percentatge era només del15,1%). Només un 7,5 de les personesgrans reben ajuda econòmica d’algun fa-

miliar o amic (l’any 2010 aquest percen-tatge era del 12,5%). Ara és quan la famíliatradicional suporta els efectes demolidorsde la crisi sobre milions d’espanyols i so-bre el conjunt de la societat (INFORMESOBRE EL ESTADO SOCIAL DE LANACIÓN, juliol 2012: 19).

Hem de posar de manifest que la Cons-titució de 1978 deixa un concepte obert

de família, ja que no especifica un modeldeterminat de família ni es refereix a untipus determinat d’institució familiar. Aquesta indefinició suposa un gran encert,perquè la institució de la família ha tingutuna de les evolucions més importants, es-sent la característica actual la seva diver-sitat, encara que predomina la famílianuclear, és a dir, la constituïda pels pares i

fills, davant del model patriarcal propi d’al-tres temps. A Europa s’ha produït una evolució de

la família burgesa, model que distingiaentre família i treball, que caracteritzavala família com una unitat de producció ide consum i li assignava una distribucióde rols a cada membre de la parella, enfunció de l’edat i el sexe, consistent que el

pare era el cap de família proveïdor i lamare s’ocupava de la llar i dels fills. Aquestmodel ha evolucionat i ha donat lloc, tant

a Espanya com en d’altres països del nos-tre entorn, a una diversificació de modelsi coexistint junt al model tradicional altrestipus d’unions convivèncials. La varietat detipus de famílies ha requerit un replante-jament de la protecció social a la família.Precisament la crisi econòmica ha posaten relleu que molts dels drets aconseguitsen l’àmbit laboral i de la protecció socialavui estan qüestionats o estan en vies d’ex-tinció. Les dades són prou evidents, a Es-

panya tenim un atur de quasi 5 milions depersones a desembre de 2012, i la taxad’activitat de les dones és menor en rela-ció a altres països del nostre entorn(França, Gran Bretanya o Dinamarca). Lesfamílies amb totes les persones activesdesocupades han augmentat ininterrompu-dament en aquests anys de crisi, i segonsl’Enquesta de Població Activa (EPA) les

llars amb almenys la meitat dels actiusdesocupats s’acostava en el primer trimes-tre del 2012 al 30%. I una altra dada im-portant és que en el 46,2% de les llars ambla persona principal desocupada, aquestano percep cap prestació.

Davant d’aquest escenari, el modeld’Estat social i democràtic de Dret (art. 1de la CE) i la clàusula d’efectivitat d’aquest

model (art. 9.2 de la CE) obliga que lesfamílies rebin una protecció integral queinclou l’educació, la sanitat, una políticad’habitatge, una política fiscal, una políti-ca laboral que afavoreixin la incorporaciói la presència de la dona en el mercat detreball i una política de Seguretat Social,amb mesures destinades a les famílies.L’existència d’un Estat social no fa desa-

parèixer la responsabilitat dels diferentsmembres de la família, però sí que obligaels poders públics a posar a disposició de





les famílies serveis i prestacions que per-metin assistir a una socialització de les tas-ques que tradicionalment havien dut aterme alguns membres de la família, con-

cretament les dones, i que esdevinguin unaobligació col.lectiva i social. Actualment laretallada dels serveis socials afecten lesdones per partida triple, ja que són moltesles dones que treballen en l’àmbit dels serveis socials que ara es queden sense feina,les mesures de conciliació laboral tambésón objecte de modificació i de retorn alpassat i de nou assumeixen la tasca de

cuidadores de la llar i de la família (IN-FORME SOBRE EL ESTADO SOCIALDE LA NACIÓN, juliol 2012: 31).

Precisament, la crisi qüestiona la viabi-litat del model d’Estat social, i en conse-qüència les famílies es converteixen de nouen la primera xarxa de protecció davantles situacions de necessitat dels seus mem-bres. És evident que la solidaritat familiar

a Espanya encara actua front a les situa-cions de necessitat, i aquesta anomenadasolidaritat funcional “referida a les accions

de donar i rebre ajudes i recursos d’altresmembres de la família sense rebre capcontraprestació directa a canvi de l’ajudao els serveis oferts, encara que s’esperireciprocitat en el futur” adquireix en tempsde crisi com els actuals una importànciacabdal. Les ajudes poden ser en serveis oen diners o valors i poden ser ocasionals operiòdiques. Aquesta dimensió és la quehabitualment s’identifica amb la solidari-tat familiar (MEIL, G., 2011: 23).

El repartiment de responsabilitats en-tre la família i l’Estat depèn de molts fac-tors. Si mirem a Europa hi trobem diferentsmodels. Un model que té un Estat del ben-estar desenvolupat i un abast limitat de laconcepció famil ista de la sol idar itatintergeneracional, com és el cas d’Alema-nya. Un altre, com ara Noruega, en què esconsidera que l’Estat és el responsable

principal de la cura de les persones grans,i a la família se li assigna un paper de su-port (MEIL, G., 2011. Pàg. 38). Mentreque als països del sud i l’est d’Europa, imolt especialment pel que fa a la famíliaespanyola, el model es caracteritza per unaemancipació molt tardana dels joves, unaproporció relativament elevada de paresgrans que viuen amb algun dels seus fills i

una proximitat de la xarxa familiar tambémolt alta. (MEIL, G., 2011: 61). En defi-nitiva, “aquestes diferències s’atribueixenal diferent grau de desenvolupament del’Estat del Benestar als països respectius ia la fortalesa de lligams familiars a Espa-nya. Generalitzant, podríem deduir queEspanya seria, per tant, un país en quèl’ajuda econòmica té un paper important

en els intercanvis d’ajuda entre genera-cions, més destacat que en altres païsosdesenvolupats” (MEIL, G., 2011. Pàg. 145).

L’existència d’un Estat social nofa desaparèixer la responsabili-

tat dels diferents membres de lafamília, però sí que obliga els poders públics a posar a disposi-ció de les famílies serveis i prestacions que permetin assis-tir a una socialització de lestasques que tradicionalmenthavien dut a terme alguns mem-

bres de la família, concretamentles dones, i que esdevinguin unaobligació col.lectiva i social.

A fons




La crisi econòmica ha fet que la famí-lia sigui un centre d’interès en la mesuraque aquesta és una expressió de solidari-tat, i com ja hem assenyalat, en el si d’unafamília es produeix un intercanvi constantd’ajuts i serveis; en aquesta funciona unadeterminada solidaritat funcional que ac-tua en situacions de necessitat, especial-ment davant les derivades de la mancad’una ocupació o en absència de protecció

social per part d’algun dels seus membres.El desenvolupament d’un Estat delBenestar centrat en la millora de les pen-sions i de les prestacions sanitàries, vore-jant el desenvolupament de serveis quefacilitin la desfamiliarització de la curafamiliar, seria la causa de la fortalesa de lasolidaritat familiar al nostre país. Altramentdit, el tipus d’Estat del Benestar que s’ha

desenvolupat a Espanya hauria implicatque, mentre altres dimensions de la vidafamiliar coneixen un canvi profund derivatdel procés d’individualització, aquest procésamb prou feines hauria generat pautes desolidaritat familiar (MEIL, G., 2011).

Després d’haver-se generat canvis tanprofunds en la vida familiar, la crisi eco-nòmica està revertint una part d’aquests

canvis, “la inestabilitat del context socialha reactivat o reforçat les xarxes de soli-daritat intrafamiliar, no com una discon-

formitat amb les formes d’emancipaciófamiliar sinó com una reacció a la descon-fiança de l’estat o del mercat (MEIL,2011). Les dades que expliquen aquestscanvis són molt preocupants: 500.000 fa-mílies en les quals no entra cap ingrés;1.000.000 de famílies en les quals el capprincipal està a l’atur; 170 famílies sóndesnonades cada dia del seu habitatge (IN-FORME SOBRE EL ESTADO SOCIALDE LA NACIÓN, juliol 2012: 18).

A Espanya la solidaritat familiar es con-solida com un capital social fonamental enel benestar de les persones en aquest tempsde crisi, i molt especialment quan la pro-tecció des de l’Estat s’està replegant. Lapregunta que tothom es fa és fins a quinpunt i fins quan la xarxa familiar extensa iparticularment les persones grans podransuportar aquesta situació i suplir les carèn-

cies d’un Estat com el nostre en matèriade protecció social (INFORME SOBREEL ESTADO SOCIAL DE LA NACIÓN,juliol 2012: 21).

2. Algunes consideracions sobreel marc jurídic català i les fa-mílies

Família i situació familiar no són con-ceptes lligats en exclusiu al matrimoni. El Tribunal Constitucional ja va afir mar, enla ST 222/1999, que l’article 39 de la CEno es refereix en termes exclusius i ex-cloents a la família fonamentada en elmatrimoni, ni ha identificat la família queha de protegir amb la que té origen en elmatrimoni, i així aquest precepte dóna

cobertura a diverses modalitats de vidafamiliar. Segons aquesta STC, correspona la llibertat de configuració del legislador

La crisi econòmica ha fet que lafamília sigui un centre d’interès

en la mesura que aquesta és unaexpressió de solidaritat, i com jahem assenyalat, en el si d’unafamília es produeix un intercanviconstant d’ajuts i serveis.





l’articular els instruments normatius i d’al-tres tipus a través dels quals fer efectiu elmandat constitucional, tenint en compteque la seva articulació concreta ha de rea-litzar-se dins del respecte a les determina-cions de la Constitució i, molt especialment,a les que imposa el principi d’igualtat.

En un estat plurinacional com l’Estatespanyol cal tenir en compte la distribucióde competències entre l’Estat i les CCAA(Títol VIII de la CE) a l’hora de valorar

quina ha estat l’opció del legislador auto-nòmic en regular els drets de les personesi les famílies i també quin ha estat el des-envolupament de l’Estat social, a partir delsdiferents títols competencials.

Catalunya disposa, pel que fa a la per-sona i a la família, d’un dret propi, i l’art.5 de l’EAC (Estatut d’Autonomia de Cata-lunya) 2006 disposa que “l’autogovern de

Catalunya es fonamenta també en els dretshistòrics del poble català, en les seves ins-titucions seculars i en la tradició jurídicacatalana que aquest Estatut incorpora iactualitza (...) dels quals es deriva el reco-neixement d’una posició singular de laGeneralitat amb relació al dret civil”.

En el repartiment competencial que fi-gura en la CE l’article 149.1.8 conté el

repartiment de competències en matèriacivil entre l’Estat i les CCAA amb dret civil propi.

L’Estatut d’Autonomia de 2006 dedicaa la família un conjunt de preceptes quearranquen del Títol I –Dels drets, deures iprincipis rectors. Aquest Títol “és el pri-mer dels títols absolutament nous que in-corpora l’Estatut de 2006 i que estableix,

per primer cop, una relació de drets espe-cífics i alguns deures que també de mane-ra específica corresponen als ciutadans a

Catalunya, així com les correlatives obli-gacions que per a l’efectiu gaudi i exercicid’aquest drets corresponen als poders pú-blics formulats com a principis rectors. Pertant, drets i deures, d’una banda, i princi-pis rectors, d’altra, junt a les garanties delsdrets són les tres parts en què, en cinccapítols, s’estructura aquest Títol I.”(SANTOS, L. i altres, 2006: 59).

L’article 16 EAC fa referència als“Drets en l’àmbit de les famílies” i esta-

bleix que “Totes les persones tenen dret,d’acord amb els requisits establerts per lallei, a rebre prestacions socials i ajuts pú-blics per atendre les càrregues familiars”. Aquests drets, com es constata de la dic-ció literal de l’article, no són d’aplicaciódirecta, ja que la pròpia norma remet laseva eficàcia al seu necessari desenvolu-pament i a la seva concreció normativa.

En el mateix Títol l’article 24 estableixels “Drets en l’àmbit dels serveis socials”,i en el punt 3 fa referència a les famíliesen situació de pobresa establint en aquestscasos el “dret a accedir a una renda ga-rantida de ciutadania que els asseguri elsmínims d’una vida digna, d’acord amb lescondicions que legalment s’estableixen”.De nou es produeix una remissió al legis-

lador per tal de concretar quines són lesprestacions i serveis que formaran partde la renda garantida de ciutadania. Des-envolupament legislatiu que avui encarano s’ha produït. I es continua amb l’apli-cació de la Renda Mínima d’Inserció a laque més endavant fem referència.

Dins el Capítol V –Principis rectors–,l’article 40 també es refereix a les famílies

i, en el seu apartat 2, estableix: “Els po-ders públics han de garantir la protecciójurídica, econòmica i social de les diverses

A fons




modalitats de família que regulen les lleis,com a estructura bàsica i factor de cohe-sió social i com a primer nucli de convi- vència”. I en el seu apartat 7 cont inuaestablint que “Els poders públics han depromoure la igualtat de les diferents uni-ons estables de parella, tenint en comptellurs característiques, amb independènciade l’orientació sexual de llurs membres. Lallei ha de regular aquestes unions i altresformes de convivència i llurs efectes”.

L’abast d’aquests principis s’estableixen el propi l’article 39 del text estatutari:els principis rectors no només obliguen aorientar i a informar les polítiques i l’ac-tuació dels poders públics, sinó que, a més,“son exigibles davant la jurisdicció, d’acordamb allò que determinen les lleis i les al-tres disposicions que les despleguen”. Aixídoncs, aquests principis requereixen un

desplegament legislatiu per tal de fer-losefectius. “El principal efecte jurídic dels prin-cipis rectors s’ha de situar en la seva funcióde directriu inspiradora de les polítiquespúbliques, efecte que ha de quedar garan-tit per l’Estatut per tal de no convertir elprincipi rector en una mera declaració retò-rica o programàtica” (RIDAO, J., 2007: 32).

El Títol IV de l’Estatut tracta “De les

competències”, i en el seu Capítol II –“Lesmatèries de les competències”– fa refe-rència en l’article 166 a “Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les fa-mílies”, i estableix en el punt 4: “Corres-pon a la General i tat la competènciaexclusiva en matèria de promoció de lesfamílies i de la infància que inclou en totcas les mesures de protecció social i llur

execució”. S’entén que una competènciaés exclusiva quan la Generalitat exerceixde forma íntegra tant les potestats legisla-

tives i reglamentàries com la funció exe-cutiva, sense que hi pugui intervenir l’Estati sense oblidar que el dret català, en matèriade competències exclusives de la Genera-litat, és el dret aplicable en el seu territoriamb preferència sobre qualsevol altre.

En l’àmbit del dret privat el legisladorcatalà, per mitjà de la tècnica de lleis espe-cials, va desenvolupar el dret civil propi iho va fer en diverses fases, iniciant-seaquesta tasca amb la Llei 13/1984, de 20

de març, text refós de la Compilació dedret civil de 1960 (que fins aleshores erauna llei estatal) i que conté les principalsnormes escrites de dret civil adaptades alsprincipis constitucionals. La Llei 29/2002,primera del Codi civil de Catalunya, esta-bleix l’estructura, el contingut bàsic i elprocediment de tramitació del Codi civilde Catalunya, que s’estructura com un

codi obert i el composen sis llibres.El dret de família a Catalunya té lessegüents expressions normatives: el Codide família, Llei 9/1998; la Llei 10/1998,d’unions estables de parella; la 19/1998,sobre situacions convivencials d’ajudamútua i, parcialment, la 37/ 1991, de pro-tecció dels menors desemparats i de l’adop-ció que constitueixen els antecedents del

Llibre II.La Llei 25/2010, de 29 de juliol, delllibre segon del Codi civil de Catalunyarelatiu a la persona i la família, va entraren vigor el dia 1 de gener de 2011. Aquest va ser aprovat pel Parlament de Catalunyaamb els vots favorables del Grups delPSC-CpC, ERC i ICV- EUA. Van votar encontra CiU i PP (Diari de Sessions del

Parlament de Catalunya, 14-7-2010).El Llibre segon del Codi civil suposa

una modernització molt important del dret





de família a Catalunya. Per exemple, ellegislador català reconeix en l’article 231.1l’heterogeneïtat del fet familiar i així tro-bem esment a les diverses formes de fa-mília: les derivades del matrimoni, de laconvivència estable en parella, les mo-noparentals i, per primera vegada i com anovetat i avançant-nos a totes les regula-

cions civils existents, les famílies reconsti-tuïdes, es reconeix el paper del cònjuge oparella estable del progenitor. Així, el còn-juge o convivent en parella, que en cadamoment té la guarda del fill té dret a par-ticipar en la presa de decisions sobre elsassumptes relatius a la seva vida diària, sibé en cas de discrepància preval el criteridel progenitor (art. 236.14). En definitiva,

el legislador català es fa ressò dels canvisque s’han produït en la societat (VAQUER, A., 2010: 23).

Els canvis de model familiar tenen unarepercussió en els efectes protectors ques’instaura a traves de l’ordenament jurí-dic, ja sigui estatal o autonòmic. Les refe-rències a la família, per exemple, en l’àmbit de la Llei General de la Seguretat

Social (LGSS) són constants, concretamenten l’àmbit de l’acció protectora en el quees constata que en alguns casos el reco-

neixement i la quantia d’una prestació de-pèn de la convivència i dels vincles famili-ars. Per exemple, en l’àmbit de la proteccióper desocupació, nivell contributiu, l’arti-cle 211 de la LGSS estableix que la quan-tia de la prestació pot incrementar-se enfunció del nombre de fill a càrrec. En elnivell assistencial, l’article 215 de la LGSSconcreta quan s’entén que una persona téresponsabilitats familiars i ho fixa quan té acàrrec cònjuge, fills menors de 26 anys o

majors discapacitats o menors acollits, etc.En l’art. 217 de la LGSS la quantia del sub-sidi especial per a majors de 45 anys tambéestableix que es determina en funció de lesresponsabilitats familiars del treballador.

El Llibre segon del Codi civilsuposa una modernització molt

important del dret de família aCatalunya. Per exemple, ellegislador català reconeix enl’article 231.1 l’heterogeneïtatdel fet familiar i així trobemesment a les diverses formes defamília.

Des del començament de lacrisi econòmica a Catalunya la protecció social a les famílies ha

estat en el centre d’algunes lleiscatalanes i no sempre han anaten la direcció que determinal’Estatut d’Autonomia.

Des del començament de la crisi eco-nòmica a Catalunya la protecció social ales famílies ha estat en el centre d’algunes

lleis catalanes i no sempre han anat en ladirecció que determina l’Estatut d’Auto-nomia. Al contrari, la crisi econòmica i l’ob-sessió per aconseguir reduir el dèficit haportat els Governs, tant espanyol com ca-talà, a introduir tot un seguit de retalladesen àmbits com la salut, l’ensenyament, laprotecció social. Així doncs, la crisi actuad’una banda frenant el desplegament de

l’Estatut en l’àmbit dels drets socials i d’al-tra introduint reformes in peius a les políti-ques socials.

A fons




Un exemple el constitueix la darreramodificació de la Llei 10/1997, de 3 dejuliol, de la Renda Mínima d’Inserció(RMI). Aquesta llei va suposar una fitamolt important en la manera de tractar lessituacions de pobresa per part dels poderspúblics. La principal novetat va ser la de-finició de la RMI com una acció de soli-daritat de caràcter universal, amb cincblocs de prestacions: 1)urgència i rescaba-lament; 2) accions de suport a la integra-

ció social, accions d’informació i orientaciói accions de suport per a la col·laboraciócívica; 3) accions de formació d’adults; 4)accions de suport a la inserció laboral; i 5)proveïment d’una prestació econòmica.Per primera vegada el Programa Inter-de-partamental de la Renda Mínima d’Inserció(PIRMI) es regulava per llei i se’l definiacom l’instrument idoni en la lluita contra

les situacions de pobresa i marginació.Des de l’ inici de la IX Legislatura (2010),el Govern de CiU han anat laminant, ambun acord amb el PPC, la Llei 10/1997 ambdiverses modificacions legislatives. La Llei7/2011, de mesures fiscals i financeres,contempla que l’actualització de l’import

de la prestació econòmica bàsica i delscomplements es farà atenent l’evolucióeconòmica general, mitjançant la Llei dePressupostos de la Generalitat, i no anual-ment, com es venia fent, i tenint en comp-te l’increment de l’IPC. Posteriorment, laLlei 5/ 2012, de 20 de març, de mesuresfiscals, financeres i administratives i decreació de l’impost sobre les estades enestabliments turístics, en el seu article 80,introdueix un canvi fonamental ja que afec-

ta al propi concepte de la Renda Mínimad’Inserció, i aquesta deixa de ser conce-buda com un dret de caràcter universal;augmentant el temps en què el titular s’hade trobar en situació de no disposar delsmitjans econòmics necessaris per atendrea les necessitats bàsiques (de 6 mesos espasa a 12 mesos). Finalment, s’admet quequan la disponibilitat econòmica no sigui

suficient per aprovar tots els expedients,els poders públics determinen els crite-ris objectius de prelació dels expedients.Les disponibilitats pressupostàries de-ter minaran l’aplicació d’aquesta Renda, noles necessitats de les persones i de les fa-mílies.





Bibliografia

ALBERDI, I. La nueva familia española. Madrid: Ed. Taurus,1999. ISBN 978-84-306-0349-7.

INFORME SOBRE EL ESTA-DO SOCIAL DE LA NA-CIÓN. JULIO 2012. Rescatar a las personas y a las familias . Aso-ciación Estatal de directores y Gerentes en Servicios Sociales.

www.directoressociales.com.

“La reforma del Codi civil deCatalunya”, en Act ivi tat par la- mentària , núm. 16 (setembre2008). (Número monogràfic).ISSN 1577-7162.

LAPARRA, M. i PÉREZ E-RANSUS (Coordinadores). Cri- si i fractura social a Europa. Cau-

ses i efectes a Espanya. Ed. ObraSocial La Caixa, 2012. Col.lec-ció Estudis Socials, núm. 35.ISBN 978-84-9900-074-9.

MEIL, G. Individualització i solidaritat familiar. Ed. Obra SocialLa Caixa, 2011. Col·lecció Es-tudis Socials, núm. 32. ISBN978-84-9900-051-0.

RIDAO, J. Curs de dret públic de Catalunya. Comentari a l’Estatut.Barcelona: Ed. Ariel, 2007.ISBN 978-84-393-7488-6.

ROJO TORRECILLA, E. El blog de Eduardo Rojo, 2012http://eduardorojoblog.blogspot.com/2012/02/la-reforma-laboral-desequilibra-las.html.

“La reforma laboral”, en Revis-ta de derecho social, núm. 57(enero-marzo 2012). (Númeromonogràfic). ISSN 1138-8692.

SANTOS, L.; BONET, L. iFUENTES, D. El nou Estatut.Comentaris a peu d’obra. Ed. Fun-dació Rafael Campalans, 2006.ISBN 978-84-611-0973-9.

VAQUER, A. (2010): “Pòrt ic(sobre el Llibre II del Codi Civilde Catalunya)”, en La Notaria ,núm. 2. ISSN 0210-427X.

VIDAL, I. “Cicle econòmic iserveis socials”, en Revista de Tre- ball Social , núm.191 (2010). Col-legi Oficial de Treball Social deCatalunya. ISSN 0212-7210.

A fons




Aportacions de la psicoanàlisi a la inter-

venció en famílies des del treball socialDr. Guillermo Salvador Beltrán1

Aquest article pretén ser una breu reflexió sobre la relació entre la psicoanàlisi, lafamília i el treball social. L’ajut a les famílies penso que és un treball en el qual la psicoanàlisi i el treball social poden desenvolupar el diàleg i col.laboració mésfructífers. Per sort, aquest diàleg ja ho és en altres àmbits, però crec que l’interès enla família com a grup de creixement social és un nexe d’unió clar en l’objectiucomú de donar suport emocional a les famílies en risc.

Paraules clau: Psicoanàlisi, treball social, família, ajut emocional.

Resum

This article is a brief reflection on the relationship between psychoanalysis, familyand social work. Helping families think it is a job in which psychoanalysis andsocial work can develop dialogue and fruitful collaboration. Luckily, this dialoguealready is in other areas, but I think the interest in the family as a group of socialgrowth is a clear link connecting the common goal of giving emotional support tofamilies at risk.

Key words: Psychoanalysis, social work, family, emotional support.

Abstract

1 Metge psiquiatre. Psicoterapeuta del Centre Emili Mira. [email protected]

La psicoanàlisi a la intervenció en famílies

Per citar l’article: SALVADOR BELTRÁN, Guillermo. Aportacions de la psicoanàlisi a la intervenció en famíliesdes del treball social. Revista de Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012,nº 197, pàgines 40-48. ISSN 0212-7210




Introducció

No podria iniciar aquest article senseevocar records i gratituds. La psicoanàlisi,el treball social, l’ajuda emocional a lesfamílies i jo som vells companys de viat-ge. L’any 1976 vaig iniciar la meva col .la-boració docent amb la llavors conegudacom Escola de Treball Social, ubicada alDepartament de Psiquiatria de l’HospitalClínic de Barcelona, col.laboració que vaperdurar fins a l’any 2010, com a part delDepartament de Treball Social de la Fa-cultat de Pedagogia de la UB. Al llarg d’aquest llarg període es va desenvoluparel meu interès en la formació, primer coma psicoterapeuta psicoanalític, i amb pos-terioritat com a terapeuta de parella i fa-mília. Vaig tenir la sort d’estar en un àmbitdocent del treball social en què el pensa-

ment psicoanalític era i és profundamentreconegut i apreciat. En aquest sentit vaig formar part d’una sèrie de professors,col·legues i amics encarregats de transme-tre missatges de pensament d’orientaciódinàmica: Antonio Pérez Sánchez, Jorge Tizón, Jesús Mansil la, Joan Fortuny,Ramon Bassols, Enrique de la Lama iFrancesc Sainz m’han acompanyat en di-

verses etapes d’aquest temps. No vull dei-xar d’assenyalar la rellevància de l’obra de Teresa Rossell (1987) com l’aportaciód’una treballadora social, llargs anys direc-tora de l’Escola, impregnada d’aportaciópsicoanalítica.

No obstant això, no vull fer un relatidealitzat. L’articulació de les teories psi-coanalítiques i el treball social, la seva

complementarietat, i sobretot la seva utili-

tat, no és gens fàcil. Des d’una perspectiva d’una certa psicoanàlisi ortodoxa i

“elitista”, el coneixement psicoanalític ésuna “possessió d’uns pocs” i es pot ferarribar una “miqueta a uns molts”. D’al-tra banda, des d’una certa perspectiva deltreball social molt d’“acció social”, la com-prensió profunda que ofereix la psicoanà-lisi pot ser una molèstia. Què hi farem!Per sort això no passa sempre, i hi ha ha-gut i hi ha tant representants del món psi-

coanalític com del món del treball socialque pensem que compartir coneixementsi experiències és bo i que la comprensióprofunda de l’ésser humà i dels grups hu-mans és profitosa, sigui quina sigui la tasca arealitzar. Però, alerta! Siguem conscientsque vivim un moment social en què lapsicologia profunda no està de moda i estendeix a negar la complexitat; vivim

aquests “temps líquids” de què ens parlaclar Z. Bauman (2007).

La psicoanàlisi com a pensamenten evolució

La psicoanàlisi no és tan sols un “cor-pus teòric” derivat de l’obra de Freud. És

molt més. És una manera de mirar i en-tendre l’humà i l’existència. En un sentit“bionià”2 és un punt de vista. Troba lesarrels en la filosofia (Spinoza, Kant,Nietzsche, Schopenhauer, Leibniz i tantsmés), connecta amb aspectes del pensa-ment oriental (zen i taoisme), aquesta ex-pressat a través de l’art (surrealisme) i, enl’actualitat, busca les arrels biològiques en

la neurociència (E. Kandel, A. Damasio).

2 Referit a l’obra de Wilfred R. Bion.

A fons




En aquest sentit, la psicoanàlisi és molt mésque una tècnica psicoterapèutica, que tam-bé ho és, és una forma de pensar i és peraixò que quan persones com jo i els meuscol·legues fem arribar aquests coneixe-ments a alguns col.lectius professionalscom treballadors socials, educadors, etc.,no ho fem amb la intenció de transmetrela tècnica (crassa confusió), sinó amb laintenció de poder “pensar diferent” al purpensament lògic i racional. Aniríem més

en la línia “meltzeriana” de fer experièn-cia emocional, o en el “pensar els pensa-ments” de Bion, o en el “mentalitzar” deP. Fonagy.

La psicoanàlisi, tant com a forma depensament com com a tècnica, ha evolu-cionat des dels postulats de Freud. Mésdel que alguns voldrien i menys del quealtres desitjarien. Però ha evolucionat. No

és aquest article el lloc idoni per aturar-sea explicar-ho extensament, encara quedóna per a molt. Quan parli, més endavant, d’alguns aspectes de la relació psico-anàlisi-treball social espero que quedi mésclar quines concepcions comparteixo. Perresumir podríem pensar que, en l’actuali-tat, el pensament psicoanalític es mou al voltant de dues tendències i ideologies.

Un grup que es manté dins de l’orto-dòxia del pensament freudià (teorialibidinal, instints de vida i de mort).Unit a aquest grup hi hauria la sevacontinuïtat derivada de l’obra deMelanie Klein (relacions objectals).

Un altre grup, seguint bàsicament lesobres de Winnicott, Bowlby, Kohut,H. Stack Sullivan, etc., hauria anat

derivant cap a l’anomenada psicoa-nàlisi relacional (Stolorow, Atwood,etc.), en la qual el protagonista ja no

és tant la ment individual o el “mónintern” sinó l’“espai mental intersub-jectiu”, és a dir, la RELACIÓ.

Dins d’aquest context breument sinte-titzat penso que la psicoanàlisi actual, enconstant autorevisió i davant l’amenaça jaantiga del “cientifisme”, s’ha d’obrir a al-tres fonts de coneixement, com ja fa ambla neurociència, per, com diuen ara,reinventar, però no negant o invalidantl’obra total de Freud sinó reformulant-la i

reargumentant-la. No oblidem que l’obrade Freud, encara que moltes hipòtesis noles compartim, es basa, segons jo penso,en dos conceptes bàsics: el protagonismede la relació i l’existència de l’inconscient.

Les dimensions del treball social

Vull referir-me breument a alguna cosa

de la qual sé poc. No vaig estudiar mai Treball Social. Jo era un psiquiatre que pas-sava per allà per explicar el que jo creia quesabia. Disculpeu. Però crec que en aquestarticle aquest breu apartat pot servir peraclarir el relat posterior. Al meu entendrepenso que el treballador social, quan s’en-fronta a la seva tasca, comença a moure’sen tres dimensions, i aquestes dimensions

variaran en funció de l’organització en laqual es treballi i segons el perfil de perso-nalitat del professional. Assenyalarem:

La gestió de recursos la seva promo-ció. El treballador social és, podríemdir-ho així, l’“executor”, en el bonsentit del terme, de finalitats deriva-des de la tasca de la institució en quèopera. Aquesta és una dimensió cla-

rament lligada a l’ACCIÓ. La mobilització i aglutinació dels re-

cursos socials de la comunitat en què





treballa. En aquest sentit, és un“agent de salut comunitària”. Aques-ta és una dimensió clarament relaci-onada amb la RELACIÓ.

En la mesura que la major part deltreball social es mou al voltant de si-tuacions de conflicte i patiment, tantles seves accions com la seva formade relacionar comporten la necessi-tat de desenvolupar la capacitatd’AJUT EMOCIONAL.

Penso que aquestes tres dimensions noes poden separar en la praxi humana, espoden separar teòricament, el que apreciemés la resultant d’aquestes interaccions. Sin-cerament opino que la perspectiva psicoa-nalítica pot aportar molt en el desenvo-lupament complex d’aquesta tasca. Parti-cularment a la segona i tercera dimensió.

L’ajut emocional a la família: nexed’unió de la psicoanàlisi i el tre-ball social

Si hi ha un àmbit en el qual claramentcoincideixin la psicoanàlisi i el treball socialés clarament la família. Les problemàtiquesfamiliars representen un denominadorcomú de molts camps del treball social a

la comunitat: serveis socials, salut mental,infància. Tota la teoria psicoanalítica esbasa en la comprensió de les relacions fa-miliars com una de les bases de la salutmental, des de la formulació del complexedípic de Freud, a la teoria de la inclinacióde Bowlby, a la idea de “fallada ambiental”de Winnicott, etc., la família és un referentessencial. D’altra banda, la psicoanàlisi i

altres escoles psicològiques han anat des-envolupant, al llarg dels últims cinquantaanys, abordatges de teràpia familiar.

En el meu llibre Família: experiència grupal bàsica em refereixo a la família comuna solució assenyada per fer front al crei-xement físic, emocional i social, però tam-bé assenyalo que, al mateix temps queassenyada, la família i el seu funcionamentsón profundament complexos. A causad’aquesta complexitat cal entendre queoferir ajuda emocional no és tan senzillcom pot semblar, i és en aquesta línia que voldria assenyalar aquelles característiques

del pensament i tècnica psicoanalítics quepoden ajudar al treball social en la sevatasca.

Característiques

Acostar-se al dolor emocional

Per a una persona mínimament sen-sible i suficientment sana acostar-se al

dolor de l’altre impacta, fins i tot fa mal.Des del pervers produir dolor causa pla-er, des de la morbositat neuròtica pot atrau-re, des de la ultrasensibilitat només quedafugir. No és fàcil, cal modular aquest im-pacte en nosaltres i trobar la “distànciaadequada” per poder ajudar. J. Coderch(2012) recull en el seu article una frase deP. Hobson de The Cradle of Thougth que

diu:“Trobar-se emocionalment connectat amb algú és experimentar aquest algú com una persona… Una persona és la classe de cosa amb la qual un pot sentir i compartir coses.” (2002).

La família no és un objecte neutre d’ob-servació, la projecció dels seus problemesen el professional genera una gran turbu-lència emocional i les seves defenses con-

seqüents. Cal promoure que la famíliaexpressi el seu dolor, no “tapar-lo”, peròaixò exigeix que el professional es prote-

A fons




geixi. L’anàlisi en grup dels casos i la su-pervisió serien elements altament recoma-nables des del pensament psicoanalític.

L’acceptació de la complexitat

Un aspecte essencial de l’ésser humàés la seva complexitat. J. Wagensberg (1985) ens diu en el seu llibre que, tot i noarribar a negar-la, la complexitat molestaalgun pensament filosòfic (Descartes) itambé la ciència (Whitehead). L’humà noés objectivable des de la ciència, és pro-fundament subjectiu, i sota la influència

de la turbulència de les emocions elsprotagonismes són la inquietud i la incer-tesa. Busquem constantment concretar perprotegir-nos, i resoldre la complexitat i lacomplexitat no té solució, cal assumir-la.La psicoanàlisi ha estat criticada des delcientifisme per no ser objectivable cientí-ficament, però en aquesta crítica hi ha unade les seves essències: la complexitat del

que és subjectiu i el que és intersubjectiu.El treballador social ha d’assumir

aquesta visió si vol entendre i fer-se càr-

rec del rerefons emocional dels problemesque tracta. Davant la família això es faevident, els grups són evasius i mutablesen la seva forma, cal acceptar que maisabrem ni entendrem tot el que volem sa-ber i entendre. Un dels inconvenients deprofessionals del treball social que he su-pervisat és que es veuen obligats a mane-jar amb un excés d’informació concreta iunes demandes de ser concrets que elspoden portar a oblidar la complexitat que

hi ha darrere aquesta gran quantitat dedades. La humilitat aplicada al desig i ne-cessitat de conèixer molt de l’humà és bonarecepta per als que fem tasques d’ajutemocional.

La família no és un objecte neu-tre d’observació, la projecció dels

seus problemes en el professionalgenera una gran turbulènciaemocional i les seves defensesconseqüents. Cal promoure quela família expressi el seu dolor,no “tapar-lo”, però això exigeixque el professional es protegeixi.L’anàlisi en grup dels casos i la

supervisió serien elements alta-ment recomanables des del pen-sament psicoanalític.

La humilitat aplicada al desig inecessitat de conèixer molt del’humà és bona recepta per alsque fem tasques d’ajut emo-cional.

L’existència de l’inconscient

Si hagués de triar quines són les aporta-cions bàsiques de la psicoanàlisi al conei-xement de l’ésser humà serien l’inconscient

i el protagonisme del que relaciona en l’or-ganització de la nostra vida mental i so-cial. La idea actual d’inconscient no és laprimitiva de Freud, lligada a la repressió,sinó que seria el reconeixement de la nos-tra incapacitat per acumular la totalitat deles experiències i com, a través del paperde la memòria implícita, es va formant unprecipitat experiencial del qual no tenim

coneixement. Com assenyala T. Ogden(1989): “No hi pot haver ment conscientsense la inconscient, i viceversa, cadascuna





crea l’altra”. La nostra conducta és una re-sultant d’aquesta dialèctica. W. R. Bion(1963) posa les bases de l’existència d’un “in-conscient grupal”, idea desenvolupada peraltres autors (Anzieu, Meltzer, etc.). I apli-cable òbviament al grup familiar. L’incons-cient familiar és un espai mental compartit,reservori d’experiències compartides perla família i que s’alimenta i s’alimenta de ials inconscients individuals dels seus mem-bres. Des del punt de vista del treball so-

cial amb famílies, l’important residiria encomprendre que les famílies, sobretot lesque estan sotmeses a conflictes diversos,ens mostren comportaments referits a as-pectes que ells mateixos desconeixen, delsquals no tenen coneixement. Per tant nopodrem fer una lectura lineal, des de lalògica racional, del que els passa. La su-pervisió des d’una orientació psicoanalíti-

ca pot ser una gran aportació per altreballador social.

El protagonisme de la relació

Naixem i arribem al món per comuni-car-nos i entrar en contacte emocional in-tens amb altres éssers humans, aquesta tascaessencial del desenvolupament s’inicia a la

família i el gran protagonista n’és la relació irelacions afectives que aquest context ensofereix. Quan pretenem realitzar una tascad’ajuda emocional, el gran protagonista nosom nosaltres, sinó la relació que podemoferir. Ha de ser una relació que permetigenerar creixement. La família hauriad’oferir la possibilitat d’oferir, des d’una“base segura” de la inclinació (J. Bowlby),

l’oportunitat de comprendre que som mésd’un i més de dos i més de tres i, des d’aquí,obrir la porta a la sociabilitat.

Els professionals que pretenem donar

suport emocional a les famílies en situacióde conflicte hauríem de pensar al voltantde dos conceptes elaborats per la psicoa-nàlisi: la “neutralitat benvolent” i l’empatia.La família no és un objecte d’observacióneutre, entrar-hi en contacte promou enel professional una reacció emocional moltintensa; per tant la neutralitat és impossi-ble, el treball per acostar-nos-hi sabent que

no l’assolirem sí és possible. Cal realitzarun treball intern que ens permeti una dis-tància que generi entendre més que jutjar.L’observació propera del funcionament deles famílies produeix, de forma espontà-nia, opinions i judicis (prejudicis), gransenemics de la comprensió dels drames fa-miliars. Aquesta tasca d’aproximació a la“neutralitat impossible” ens permet acce-

dir a l’altre aspecte que assenyalava, l’em-patia. L’empatia, aquest fenomen humà noa l’abast de tots els humans, de poder po-sar-se “a la pell de l’altre”, no l’entendremaquí com una reacció espontània de sinto-nia, sinó tal com l’entén H. Kohut, un es-forç del professional per acostar el seu mónintern i fer-lo permeable al món intern delpacient, en aquest cas el grup familiar.

Aquesta tasca complexa del professio-nal per oferir un grau de neutralitat benvolent (a favor de) i empatia ens porta a

La família no és un objecte d’ob-servació neutre, entrar-hi en

contacte promou en el professio-nal una reacció emocional moltintensa; per tant la neutralitat ésimpossible, el treball per acostar-nos-hi sabent que no l’assoliremsí és possible.

A fons




pensar en un altre concepte psicoanalíticfonamental en el treball amb famílies queés la contratransferència (CTF). Mai noem va agradar la paraula, però sí el que vol dir: el que el pacient fa sentir al pro-fessional. Freud va considerar la CTF comuna cosa que dificultava la tasca de l’ana-lista i, per tant, alguna cosa a evitar i pro-tegir a través de l’anàlisi personal delterapeuta. H. Racker (1959) dóna un gir aaquesta visió i considera la CTF un ele-

ment de gran importància en tota tascad’ajut emocional. Daniel Stern i la psicoa-nàlisi relacional, entre molts altres, corro-boren aquesta idea. En el treball ambfamílies hauríem de comprendre que laCTF és com una “caixa de ressonància”en la qual es combina el que ens transfe-reix la família i el que això ens fa sentir:pena, ràbia, compassió, rebuig, etc. Les

nostres respostes haurien de ser sempreel resultat d’haver tingut molt en compteaquest fenomen i haver-ho pensat. El granrisc és que si no ho pensem les nostresrespostes seran pures actuacions reactivesi no promouran creixement. Com a síntesid’aquesta característica del protagonismedel que és relacional podríem assenyalarque Freud va ser el primer a assenyalar

que tota psicologia és una psicologia so-cial. Construïm individualitat des d’expe-riències relacionals i socials, i la família ésla primera matriu experiencial. Els profes-sionals que vam decidir fer tasques d’aju-da emocional hem de ser conscients quenosaltres, com a persones, i la nostra ma-nera de relacionar-nos som l’instrument detreball. Els éssers humans no únicament

parteixen de l’organització d’un “sistemad’aferrament” en el sentit de J. Bowlby (1976), sinó que en la seva majoria, no

totes, busquen afecció al llarg de tota laseva vida. Les psicoteràpies no són unainvenció dels psicòlegs, són la concreciód’una necessitat humana universal: trobarsuport, consol i orientació en la comuni-cació amb altres éssers humans. Tots elsnadons esperen trobar, com assenyala D. Winnicott, “una mare prou bona” que elssostingui i entengui, que faci el millor quepugui perquè el nadó tiri endavant, i tantmillor si hi ha un pare que hi intervingui i

sigui, també, “prou bo”. Perquè aquestconcepte no sigui idealitzat em semblaoportú referir a l’article dels meus amics icol .legues F. Sainz i V. Cabré (2012), en elqual es matisa la necessitat de ser humil-ment conscient de les nostres limitacions ipensar que a totes les persones que inten-tem ajudar també les posarem en contac-te amb les nostres insuficiències.

Aspectes pràctics de l’ajut emo-cional a la família

Voldria sintetitzar molt breument algunsaspectes de l’abordatge d’ajuda i compren-sió familiar desenvolupats en el meu llibre(2009), també aplicables des del treballsocial.

El que observem.Un seguit de conductes alienes al

coneixement de la família: un incons-cient familiar.

Com es tracten entre ells, com trac-ten el professional i el que ens fansentir (transferències i contratransfe-rència).

El que diuen, com ho diuen, i, per

tant, el que no diuen (veritat, menti-da, secrets).

Quin tipus de malestar circula entre





ells (ansietats i afectes lligats a aques-tes).

Estils de relació i comunicació (inte-raccions i representacions mentals).

Des d’aquí concretaríem el que el pro-fessional pot ofer ir per començar aconstruir un espai-temps que promoguicreixement.

Tenir-los a la ment com a grup. Lluitarcontra la tendència racional espontà-nia a veure’ls com a suma d’individua-

litats. Pensar que les comunicacionsindividuals són comunicacions delgrup, conscients o inconscients, a tra- vés d’un membre individual. Oferir un espai físic i mental de troba-

da a la família, o als membres quepuguin o vulguem que hi acudeixin,fugint de les entrevistes individuals.

Enquadrar la tasca, és a dir, decidir

un marc de treball ordenat pel pro-fessional i avaluat per ell i que per-meti a la família cobrar protagonismeen la resolució dels problemes queté. L’objectiu no és donar recursos ala família, sinó ajudar-la a promoureels seus propis recursos.

La formació en el treball amb

famíliesEls estudis de Treball Social conside-

ren, com és obvi, la família com a objecteimportant d’anàlisi des del punt de vistapsicosocial i comunitari. No obstant això,sóc de l’opinió que els professionals quees vulguin dedicar específicament a apro-fundir en aquest àmbit i oferir, per tant,

ajut emocional, haurien d’aprofundir en eltema a través d’una formació específica.Seria important que poguessin optar per

un model d’intervenció. Els més estesos:el psicoanalític i el sistèmic, i que ho fes-sin en funció d’un criteri personal, els vellsdesacords en defensa de quin és més ade-quat ja no serveixen. El professional ac-tua bé si es troba a gust i identificat ambel seu propi model. A part d’aquest apro-fundiment més de tipus teòric, el que emsembla del tot fonamental en el treball ambfamílies és la SUPERVISIÓ de la tasca.Mai no he considerat el supervisor com

“el que en sap més i ensenya a altres queen saben menys”. El que és rellevantd’aquesta tasca és compartir experiència igenerar pensament nou. Després d’anysllargs de treball com a supervisor d’equipspsicosocials mai no he pretès “ensenyarpsicoanàlisi”, només he utilitzat la mevaformació psicoanalítica per “entendre mési de manera més profunda”. Crec que és

en el moment de la supervisió quan esprodueix aquest vincle enriquidor entrepsicoanàlisi i treball social a què m’he anatreferint com a base d’aquest article.

Avís per a navegants

Per acabar, voldria assenyalar que, comtots sabeu, naveguem per temps difícils en

què assumir la complexitat, pensar i pa-rar-se a pensar, aprofundir, fer experièn-cia emocional, no està de moda. Imperaun reduccionisme concretitzador que cer-ca solucions ràpides a temes difícils, es venen receptes de la felicitat i tant la psi-coanàlisi com el treball social d’orientaciódinàmica poden no ser molt ben vistos,sinó fins i tot atacats. Coratge, navegants

afins a la meva manera de pensar! Val méspensar el que creus, tot i ser mal vist, quedeixar de pensar per ser ben vist.

A fons




Bibliografia

BAUMAN, Zygmunt. Tiempos líquidos . Barcelona: Editorial Tusquets, 2007. ISBN 978-84-8383-029-1.

CODERCH, Joan. La práctica de la psicoterapia relacional . Madrid:Editorial Agora Relacional S.L.,2010. ISBN 978-84-614-5896-7.

CODERCH, Joan. “Psicoanáli-sis Relacional de FrecuenciaSemanal y Larga Duración(PRSL). Bases teóricas y clí-nicas”, en Revista CEIR Vol.6 (3) – (octubre 2012), pàg.468-514. ISSN 1988-2939

www.ceir.org.es.

ROSSELL, Teresa. L’entrevista en el Treball Social . Barcelona:Editorial La Llar del Llibre,1987. ISBN 84-7279-305-2.

SAINZ, Francesc i CABRÉ, Víc-tor. “La experiencia terapéutica con un analista suficiente e insuficiente- mente bueno. Una contribución de Winnicott al Psicoanálisis Rela- cional ”, en Revista CEIR Vol. 6(3) – (octubre 2012), pàg. 570-586. ISSN 1988-2939 www.

ceir,org.es. SALVADOR BELTRÁN, Gui-

llermo. Familia: experiencia grupal básica ”. Barcelona: Editorial

Paidos, 2009. ISBN 978-84-493-2323-2.

WAGENSBERG, Jorge. Ideas sobre la complejidad del mundo.Barcelona: Editorial Fábula Tus-quets, 2003. ISBN 84-8310-859-3.

WINNICOTT, Donald Woods.La familia y el desarrollo del indi- viduo. Buenos Aires: EditorialHormé Paidos, 1980. ISBN9789506180324.

WINNICOTT, Donald Woods. El proceso de maduración en el niño.Barcelona: Editorial Laia, 1975.ISBN 84-7222-481-3.





Apunts per a la intervenció en serveis

socials des d’una perspectiva sistèmica Joana Alegret Hernàndez1

Es diferencien els conceptes de perspectiva sistèmica d’altres més específics, comsón teràpia familiar, intervenció en serveis socials, etc. Es comenten els punts de vista d’alguns autors que il·lustren la perspectiva esmentada. S’introdueixen duescategoritzacions dels climes i les situacions relacionals presentades en espai desupervisió. L’objectiu és que siguin usades com a eines de comprensió i canvi positiu en la intervenció.

Paraules clau: Perspectiva sistèmica, intervenció en serveis socials, supervisió decasos.

Resum

I differentiate between systemic approach and more specific concepts, such as familytherapy, social service intervention, etc. The views of some authors who representthat approach are summarized. Some categories of atmospheres and relationalsituations explained in consultation meetings are introduced. The aim is usingthem as tools for comprehension and positive change in the intervention.

Key words: Systemic approach, social service intervention, case-consultation.

Abstract

1 Metgessa psiquiatra, terapeuta familiar, supervisora docent. Supervisora d’equips de primària de l’Ajunta-ment de Barcelona. [email protected].

* En tot l’article es fa servir el masculí encara que el seu significat englobi ambdós gèneres.

Mor lentament qui es transforma en esclau de l’hàbit,repetint tots els dies els mateixos trajectes,qui no canvia de marca.

No arrisca vestir un color nou i no li parla a qui no coneix,

M ARTHA MEDEIROS

A fons

Per citar l’article: ALEGRET HERNÀNDEZ, Joana. Apunts per a la intervenció en serveis socials des d’unaperspectiva sistèmica. Revista de Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012,nº 197, pàgines 49-59. ISSN 0212-7210




Presentació

Els lectors/es han de saber abans que

res qui és la persona que els parla. Peraixò presentar és un deure, i més sent ex-cepcional meva inclusió en revistes comaquesta, per la qual cosa també he explici-tar el meu agraïment genuí. Jubilada enpart, 65 anys, de professió d’origen mèdic-psiquiatre. Psicoterapeuta com a professióde destinació. He transitat bàsicament peràmbits de treball pertanyents a la xarxa

pública catalana d’atenció a la salut men-tal de nens i adolescents. I he seguit l’evo-lució de la xarxa de serveis socials que haflorit al nostre país. L’he conegut com afont de derivació, com a receptora de ca-sos, com a consultora i com a formadora.Mai vaig estar a dins. Aquesta circums-tància és alhora un límit i una possibilitat. Tant de bo el límit es redefinís a partir

d’ara. Espero que pugui transmetre la pos-sibilitat: allò que la posició externa em vafacilitar discórrer.

En aquest article hi ha dues parts. S’es-bossen en primer lloc algunes síntesi d’au-tors/es amb el desig que qui el llegeixi essituï sobre alguns punts del pensamentsistèmic. A la segona part es plantegen unparell d’eixos conceptuals sorgits del meu

contacte amb serveis socials.

1a part

Les idees que s’exposaran aquí, repre-sentatives d’autors o autores de filiaciósistèmica amb els que sintonitzem, s’hananat destil.lant a partir d’experiències in-novadores en el seu moment. En el pre-

sent hi ha una proliferació de pràctiquesamb influència sistèmica i, com llavors que,segons el terreny, desenvolupen una o al-

tra varietat vegetal, ofereixen una diversi-tat molt estimulant. Cada pràctica ofereixuna síntesi peculiar del bagatge concep-tual de qui hi reflexiona.

La perspectiva sistèmica confi-gura una posició del professionalconnectada amb una epistemo-logia, uns instruments teoricotèc-nics i unes formes de resposta.

Alguns pressupostos comuns subjacentsa aquesta diversitat. La perspectiva sistè-mica configura una posició del professio-nal connectada amb una epistemologia, unsinstruments teoricotècnics i unes formesde resposta, una de les quals, primigènia,és la teràpia familiar. Avui dia, però, esconsideren altres pràctiques al mateix ni-

vell lògic: teràpia individual sistèmica, in-tervencions en àmbits diversos, mediació,coaching , etc. Totes vénen il.luminades peruna forma de comprendre la realitat a laqual qualifiquem de sistèmica.

Aquesta perspectiva neix incardinadaen l’abordatge dels trastorns de la comu-nicació o de les relacions, no per atzar esdiu també perspectiva relacional. Així ma-

teix, se la qualifica d’ecològica, ja que undistintiu de la seva mirada seria interro-gar-se sobre els contextos o marcs designificació en què nien els fenòmens so-cials.

López Baños, Manrique Solana i Otero(1990) l’entenen com una manera de pen-sar i d’interactuar amb el que constitueixel nostre objecte de treball caracteritzada

per les idees següents: La realitat es construeix. La participa-

ció de l’observador en el que es per-

Intervenció des d’una perspectiva sistèmica




cep és una posició epistemològica que,si bé no és exclusiva de la perspectiva sistèmica, resulta, avui, un delsseus pilars conceptuals.

El llenguatge crea realitat. La comuni-cació no és mai la transmissió d’unarealitat “objectiva”, sinó que es produ-eix a partir de consensos de significacióentre els que parlen. La denominaciód’un fenomen determina quin sig-nificat peculiar dels múltiples poten-

cials serà el que es transformi en rea-litat-tinguda-en-compte. Hi ha ordre a partir del caos. Fent ser-

vir, per analogia, un fenomen descritper Prigogine en física, també en cièn-cies socials a partir de certa llunya-nia de l’equilibri, o sigui de certaugment del caos, es pot produir unaorganització nova, fins aleshores

impredictible. Això desafia els postu-lats deterministes. La ment és social. Bateson va fer una

aportació important a les teories vi-gents en el seu moment, va desenvo-lupar, entre moltes, la idea que lament excedeix els límits de l’individuper abraçar circuits d’acció-transforma-ció ostensibles a partir de diferències.

Segons aquest autor, tota informa-ció és una diferència (Bateson, 1972). El sistema i el seu context són recíprocs.

Hi ha una evolució de la idea d’ambient a la de context que es pot il·lustraramb la paraula reciprocitat . Tots dos,sistema i context, es modifiquen mú-tuament i necessiten coevolucionarper sobreviure.

La causalitat és circular. La causalitatlineal, o sigui A causa B, resulta sovint una visió reduccionista d’un fe-

nomen. Si ampliem la seqüència, tro-barem que la retroacció de B cap a A tanca el cercle i obre la porta a lacontemplació de la recursivitat.

Emilia Dowling, autora els temes prin-cipals de la qual han sigut la relació famí-lia-escola i la família davant la separació odivorci (2011), en comunicació personal(2000), assenyala els itineraris que recor-reria la perspectiva sistèmica següents:

De la linealitat a la circularitat.

Del que és intrapsíquic al que ésinteraccional. De mirar les causes a mirar les con-

seqüències. De mirar la conducta a mirar els sig-

nificats i creences que la governen. De l’estereotip en la visió del que

passa a l’obertura a perspectives di-ferents.

De la imposició a la co-construccióde solucions.El pensament de Cancrini ha tingut pes

en la nostra feina longitudinalment en diversos moments. Un d’aquests va ser desde la seva direcció de l’experiència de Ciu-tat Vella (1997), després d’aquella pionerade Palerm. Els seus conceptualitzacions enels camps de la toxicomania (1992), de les

famílies multiproblemàtiques (1997), delsfuncionaments borderline (2007) i de lesinfàncies infelices (2012), tenen en comúla seva repercussió i projecció en la praxidels serveis socials.

Algunes idees de Cancrini, extretes deles seves obres i d’experiències comparti-des amb ell en la supervisió de casos, són: Així com el terapeuta familiar reuneix al

seu despatx mai a tota la família significa-tiva a causa d’un problema d’un membre,el professional sistèmic reuneix al cap a

A fons




les persones significatives en un cas, ambles quals pot haver contactat juntes, persubgrups o individualment. La ment delprofessional acobla i relaciona les ver-sions de cadascun dels membres del siste-ma, de cara al disseny de la intervenció.En les famílies multiproblemàtiques ésadequat pensar al subsistema dels diver-sos professionals que intervenen com elfront parental (els pares). Si hi ha fissures,desacords, el subsistema filial (la família)

ho ressentirà.Les emocions que els funcionamentsborderline d’algunes persones o subsistemesrevelen poden fer que també els professi-onals, temporalment, funcionin a aquestnivell. La supervisió pot restablir una dis-tància òptima: ni desafectats ni confososamb el que els usuaris senten o expressen.

que va de la teoria a la pràctica a travésd’un procés circular deductiu i inductiu.Segons Lerma, en la forma tradicional delservei social hi ha una predisposicióanticipatòria del raonament sistèmic, ja queel seu focus no és la persona ni l’ambientconcebuts separadament, sinó la relacióentre tots dos.

Les seves fases metodològiques serienles següents:

1) Anàlisi i valoració de la demanda

d’ajut.2) L’entrevista.3) La presa a càrrec i la valoració psi-

cosocial.4) El contracte col.laboratiu.5) L’avaluació i la conclusió dels pro-

cessos.Res de nou. El que em sembla més

notable són els desenvolupaments de ca-

dascuna de les fases. No els exposaré ambdetall, però aportaré algun exemple de ca-dascuna de les fases enunciades. En la pri-mera fase inclou les hipòtesis a fer quanuna demanda és recurrent. Es pot tractard’interrompre aquesta redundància? Calpreparar amb cura els primers contactes apartir del que ja sabem.

En l’entrevista exemplifica tècniques

per introduir la circularitat en les pregun-tes, així com per superar traves comuni-catives.

En la presa a càrrec desenvolupa la ne-cessitat d’aprendre a situar-se en les intervencions obligades, és a dir, sota coacció,per exemple en les situacions de maltrac-tament o abús.

En el contracte col.laboratiu es calma

a les dificultats també possibles entre pro-fessionals per construir la cooperació.En l’avaluació dels processos assenyala

La supervisió pot restablir unadistància òptima: ni desafectatsni confosos amb el que els usua-ris senten o expressen.

Lerma (1992) és una autora que tam-bé va influir en la nostra tasca pel seu des-envolupament sistemàtic de conceptes

incardinats en el que ella anomena “el pro-cés d’ajuda en la pràctica del servei social”.Per ser desconeguda en els nostres idiomes,castellà o català, m’aturaré especialment aresumir els seus plantejaments.

Per adoptar la perspectiva sistèmicacalen algunes condicions. La primera és ad-quirir un pensament multidimensional (Mo-rin, 2011) que ens permeti moure’ns entre

allò particular i allò general. La segona fareferència a l’oportunitat d’un pensamentd’anada i tornada (Selvini Palazzoli, 1986),





l’autoanàlisi dels errors del professionalcom a aprenentatge que produirà fruits enels efectes del seu fer. I el sol fet que l’au-tora parli de conclusió dels processos ja ésactivador de reflexions.

Transcriuré una de les idees de Ler macom a punt de connexió amb algunes ide-es pròpies. “València terapèutica no és si-nònim de psicoteràpia. Reconèixer i fer laterapeuticitat de la relació professional ide la intervenció significa actuar com a

part integrant d’un projecte global per alcanvi que associa a diversos professionals,en coherència amb les finalitats del ser- ve i. .. Aquesta funció és un inst rumentd’evolució personal i social.” ( op. cit. )

Què és el que defineix una intervenció com a psicoterapèutica?

Etimològicament, “intervenir” signifi-

ca “venir entre”. El professional potinteractuar amb la situació problemàticades de diferents metacontextos (Lamas,1997). Intervenció psicoterapèutica és l’ac-tivació per part d’un professional d’unprocés, en el marc d’una temporalitat aco-tada, i duta a terme amb mitjans psicolò-gicorelacionals, que faci possible una majorautonomia del sistema problemàtic dels

usuaris i una major resiliència d’aquestscom a individus. La resiliència, segonsRutter (1985), “sembla que implica dife-rents elements relacionats. Primer, un sen-tit d’autoestima i autoconfiança, segon, unacreença en la pròpia eficàcia i habilitat perafrontar el canvi i l’adaptació, i tercer, unrepertori d’aproximacions socials resolutives de problemes”

Poden haver, per tant, intervencionspsicoterapèutiques en diferents dispositiusfuncionals on es treballa: l’àmbit psicope-

dagògic, el sanitari, el de serveis socials, elde salut mental, el de protecció a la infàn-cia, el judicial, etc.

Defineix el tipus d’intervenció la disci-plina del professional? O bé els objectius ila manera d’anar-hi? La resposta a aques-tes preguntes ha estat una inquietud cons-tant en la meva història professional. Pelfet esmentat de tenir una titulació com apsiquiatra, seria aquest rètol el que quali-ficaria la meva pràctica? Però quina de les

meves pràctiques?Sempre amb la finalitat d’aclarir les dife-rents funcions que una mateixa pot exercir,recentment he resumit i exemplificat elsdiferents contextos de canvi dels que hepogut o puc formar part (Alegret, 2012).

Per tant, al meu entendre, el paper del/de la psiquiatra pot ser diferent segons laseva institució i la seva història professio-

nal i formativa permetin. Hi ha una fun-ció específica (que té a veure amb la sevaformació en els aspectes biològics inclo-sos en la conducta de la persona, i amb laseva possibilitat d’ús dels fàrmacs), i hi haaltres funcions possibles que comparteixamb altres professionals de l’atenció psico-sociosanitària. Les funcions d’acollida, va-loració, presa a càrrec terapèutic, inici de

context de control, oferta assistencial, lihan de ser també possibles d’exercir ade-quadament en segons quins l locs ometacontextos estigui situat. El nom no fala cosa? L’hàbit ens avisa i aclareix quan

La claredat comunicativa és lanostra manera de ser coherents

amb la transparència adequadai d’afavorir la construcció d’unaaliança de treball.

A fons




el monjo pot tenir diferents funcions. Siporta davantal blanc està en funció decuiner. Els usuaris han de saber quins hà-bits podem portar i quins no. La claredatcomunicativa és la nostra manera de sercoherents amb la transparència adequadai d’afavorir la construcció d’una aliança detreball.

2a part

Ara toca parlar de serveis socials desd’una posició en què la meva presència ésmenys quotidiana: la de consultoria de ca-sos, també anomenada supervisió. Enaquest espai els focus que es van repetintresponen a la tipologia següent:

1) Processos entre els professionals i elcas.

2) Processos entre els professionals i

l’encàrrec institucional.3) Processos entre els professionals i elconsultor.

4) Processos en la dinàmica interna delgrup de professionals.

En reflexionar sobre aquests processosem va interessar trobar hipòtesis per com-prendre les figures relacionals que repeti-dament apareixien i apareixen en serveis

socials en equips diferents i en professio-nals ben diversos.Com sabem, i des de Caplan (1960) ho

podem aplicar també al camp social, unaforma de respondre als bloquejos o difi-cultats que els agents de salut experimen-tin en tractar un cas és oferir una escoltaque s’obri també a la seva subjectivitat.Dues circumstàncies em van animar a pro-

var altres vies, complementàries a les deCaplan i de tants autors focalitzats en lesressonàncies de l’operador social. Una, la

més important, és constatar la motivaciódiversa que en un grup cada individu aportaa l’espai de consulta de casos, especialmentquan aquell és sol.licitat per un agent ex-tern al grup. No es pot forçar la compren-sible reserva dels que són a l’espai ambactitud passiva o expectant. La motivacióindividual és imprescindible per treballaren el registre subjectiu. Qui ho oblidi potprovocar rebuig o, en el millor dels casos,inoperància. Una altra circumstància va ser

la de percebre redundàncies en les pre-sentacions que em sorprenien, en proce-dir jo mateixa de metacontextos diferents. Vaig començar a pensar que aquestes re-dundàncies provenien, més que dels pro-fessionals, de les característiques de lacultura de respostes del mateix metacontext de serveis socials . D’aquí va sorgir la idead’anar identificant tals redundàncies, ano-

menant-les i quantificant-ne l’aparició.Un tipus de redundàncies tenen relacióamb el clima emocional bàsic . Aquest con-cepte fa referència a allò que el professio-nal relata com l’atmosfera predominant dela trobada. Aquest seria el primer eix. Enel relat del cas i d’algunes escenes recor-dades es recull, sovint, l’eco del tipus pre-dominant d’ones emocionals que “banyen”

els continguts de què parlen els participants. Al llarg del temps, i amb la col .laboraciód’Elisenda Castanys, he diferenciat sis tipusde climes: Desacord simètric, Desacordcomplementari, Confusió, Tranquil.litat, Temor i Satisfacció (taula 1).

Alguns comentaris que la taula neces-sita: tot i que parlem de clima, això no voldir que la influència dels membres del sis-

tema sigui equiparable. Per exemple, enun clima de confusió, el professional potdotar-se de recursos que la contrapesen. La





qual cosa de vegades modifica el clima. Peròde vegades no, per exemple en personesamb pertorbacions del procés de lectura dela realitat. De tota manera, sempre serà útilque el professional jugui les seves cartes tan

serenament com sigui possible, amb tot allòque l’experiència, pròpia o aliena, ensenyaper a les entrevistes difícils.

Entrem en el segon eix. Un altre tipusde redundàncies es connecten amb aque-lles metes que sorgeixen en acabar el co-mentari del cas. En general, encara queno sigui la part essencial d’un espai de con-sulta, es tanca la trobada amb algunes

idees noves, que aconsellen seguir en de-terminat sentit o desaconsellen alguns ca-mins ja provats. A posteriori de la trobada,la pregunta que m’he fet ha sigut: “Quina ésla idea nova que s’ha perfilat en aquesta re-unió de cara al maneig del cas?” Normal-ment no es redueix a això la feina del grupamb el consultor, però l’exigència de bus-car una formulació transmissible dels

moments de conclusió ha guiat la mevareflexió. Per exemple, la idea nova podriaser que potser la mare no col .labora amb

la treballadora familiar (TF) perquè l’hagiacceptat a disgust , tot i que de paraula n’hagiacceptat la presència. Un clima emocionalbàsic de desacord complementari , segons el ques’ha explicat abans. Immediatament la pre-

gunta era: “A quin aspecte del cas suggereixlímits la idea nova?” Per exemple, seguintaixò, es pot suggerir limitar l’ocultació delcontrol que pot haver motivat la propostade la TF al domicili donant només altresraons (“Vostè està sobrepassada, la TF liserà d’ajut amb els nens, etc.”).

Explicitar l’origen del control passa pertransmetre la preocupació que algú hagi

expressat sobre la funció parental cap alsnens, basant-se en alguns fets observats (perexemple, que els nens s’adormen sempre aclasse, que porten alguns blaus, etc.). Laqual cosa aclareix una ambigüitat en el mis-satge donat per oferir la inclusió d’una TF.La mare l’havia acceptat de paraula, peròamb els fets mostrava les seves reticències. Així com el seu missatge és ambigu, també

ho és la formulació que el servei fa de lanecessitat de la TF. Es suggereix la clarifica-ció per sanejar la comunicació, i això passa

Taula 1

Tipus de clima Desacord Desacord Confusió Tranquil.litat Temor Satisfacció

emocional simétric complemen-bàsic tari

Paraules clau Tensió i Resistència Desconcert Previsibilitat, Preocupació Avençconflicte implícita amb incoherència estancament, per algú treball enexplícits acord verbal inèrcia inquietud comú

Idees per a Tècniques Atenció al Pot la nostra Valorar si És oportú Comentar-ho,la situació de llenguatge clarificació s’ha de metacomuni- compartir-ho

desactivació analògic influir? És consultar car-ho? amb elsdel tret del el cas Consultar companysconflicte sistema el cas, del dispositiu

usuari? ampliar i d’altresl’equip seus

Font: elaboració pròpia

A fons




per evitar l’ocultació del control. Aquest límitsuggerit va ser anomenat CO (control ocult).

En la meva experiència, compartida enun període amb l’Elisenda, s’han anat re-petint certs consells d’abandonar algunscamins, i d’això en diem límits , per la pre-ocupació de l’Ajuntament que ens va con-tractar pels límits de serveis socials. Laseva formulació en negatiu pot fàcilmenttraduir-se en positiu. És una vivència ha-bitual en la presentació de casos que el/s

consultant/s agraeixin que els aconselli al-gun gir en un aspecte tècnic determinat. Tal expectativa sol compensar l’esforç quesuposa presentar el cas. De vegades el ques’espera és una confirmació del camí ini-ciat. La transformació del consell en cate-gories va prendre dos anys de treball en

aquesta institució, amb el mètode d’extreu-re de la pràctica una denominació que sin-tetitzés el que se suggereix.

Una clarificació necessària és que cadafrase que es proposa com a “limitable” hoés en aquella situació específica de la inter- venció. Per a algunes de les categories no esdesaconsella el seu ús en general, sinó no-més en determinats bloquejos o empanta-negaments del professional en els casos. Altres vegades la seva valència serà adequa-

da i la seva elecció justificada. Vet aquí l’enumeració de les catego-ries, i a la dreta les sigles usades com aresum (s’han mantingut les sigles d’origenen català). El desenvolupament més deta-llat i l’exemplificació de cadascuna d’ellesseria matèria d’un altre article.

Taula 2

Posar límits a... Sigles que Explicació resumida del que s’aconsella resumeixen limitar o disminuir

el consell

Oferta assistencial AS Oferta assistencial que a l’inici tenia sentit però que en el present bloqueja els recursospropis

Control ocult CO Mesura oferta per vigilar la funció parental sense explicitar-ho

Derivació dificultada DD Traspàs a un altre equip amb poca possibilitat de ser acceptat per l’usuari

Derivació retinguda DR Demora en derivació a altre equip per dubtes sobre el seu funcionament

Encàrrec acceptat EN Línia de treball suggerida per algú prèvia a la presa a càrrec del cas i seguida passi- vament

Formació FOR Esforç en oferir consells, pautes, psicoeducació, etc. sense que se’n puguin veuredesaprofitada els fruits

Missatge ambigu MA Missatge simultani d’activació i bloqueig de les mateixes capacitats de l’usuari

Motivació polaritzada MP Posició cap al canvi molt distant de l’homeostàtica de l’usuari

Visió parcial PAR Adhesió a visió d’un membre del sistema com a immutable, amb bloqueig de lainclusió

Realitat vista com a RI Adhesió a definició d’un comportament o situació com a immodificable

immòbilSaber per altres vies SAV Obtenció d’informació de forma poc transmissible quan la transparència és adequada

Xarxa professional XPD Fissures, desconfiança, coalicions, omissions, etc. en la xarxa necessària entredisfuncional professionals






Cal ara comentar una experiència so-bre l’ús d’aquesta nomenclatura. En anarcodificant dia a dia les meves impressionsen acabar una sessió de consulta, es dibui-

xa al cap de cert temps un perfil peculiar iúnic en cada un dels equips en què he in-tervingut. Vegem, per exemple, tres per-fils recents:

La visió parcial, categoria predominant(9 casos) en sumar els tres perfils , no és

aliena als casos de dificultats relacionals ipsicopatològiques extremes que de vega-des s’han d’atendre a serveis socials. Peraixò la multiparcialitat, concepte clau enla perspectiva sistèmica, és de gran utilitat. Així mateix, la xarxa professional disfuncional ,segona categoria més freqüent (7 casos),es contraresta en aportar una mirada alsistema d’intervenció en el qual s’inclogui la

relació entre els professionals. Hi podenresidir dificultats que, superades, seranpunt de suport d’una evolució positiva.

Equip A: 8 casos comentats

Visió parcial Xarxa Missatge ambigu Control ocult Formacióprofessional desaprofitadadisfuncional

3 2 1 1 1

Equip B: 13 casos comentats

Visió parcial Formació Xarxa Realitat vista Oferta Controldesaprofitada professional com a immòbil assistencial ocult

disfuncional

5 3 2 1 1 1

Equip C: 10 casos comentats

Xarxa Control Formació Oferta Missatge Realitat vista Visióprofessional ocult desaprofitada assistencial ambigu com a parcialdisfuncional immòbil

3 2 1 1 1 1 1

Conclusions

La introducció de la perspect ivasistèmica en el camp de la intervenció enserveis socials va ser, al meu parer, unapromesa feta realitat en les experiènciesde Palerm i Ciutat Vella, per exemple. N’hiha moltes altres. Les seves premisses, ba-sades en la hipotetització i en l’anàlisi delscasos en què s’inclou el marge de canvidels professionals, afavoreixen l’obertura

a la millora que tota intervenció té. La lec-tura de les situacions des dels recursospossibles, més que des de les mancances,

A fons




ofereix als professionals metes realistes, verificables i g raduals. Que permetin l’anà-lisi del procés de la intervenció de formacontinuada. I que prevegin una catamnesio follow up al cap del temps.

en part, a les nostres mans. I només hemde responsabilitzar d’aquesta part, no dela globalitat dels fets. Les lamentables re-tallades pressupostàries presents podenestimular cap a formes de col.laboraciónoves, per exemple amb el col .lectiu del voluntariat. Les experiències serioses i sos-tingudes de treball en xarxa, a més d’unaprenentatge multiplicador, demostren unestalvi també en termes econòmics (Almi-rall et al., 2012). I una prevenció evident

del cremi professional. El treball en xarxano és exclusiu de cap col.lectiu, però elssistèmics, lectors de relacions, l ’hemprioritzar amb tenacitat en serveis socials. Tant de bo les línies precedents hagin esti-mulat algunes recerques i animat a l’apro-fundiment de la novetat, si fos el cas,d’alguna idea o concepte dels exposats. Jahauria valgut la pena, recordant el poema

inicial, parlar a través de l’article a aquellsdels lectors amb els quals, fins ara, no ensconeixíem.

Una condició indispensable ésque el professional no esgrimeixila seva pertinença formativa ode model com una bandera que

separi. Una condició indispensable és que el

professional no esgrimeixi la seva perti-nença formativa o de model com una ban-dera que separi. Els professionals deserveis socials, a diferència d’altres col.lec-tius, han après, des del seu origen, a comp-tar amb el/la company/a en la intervenció.

Les sinergies es construeixen apuntaladesen el que ens uneix, i acceptant el que enssepara. Els fils del maneig de casos estan,





Bibliografia

ALEGRET, J. “Los sombreros(y los zapatos) del terapeuta”, en Mosaico, núm. 53 (octubre 2012),pàg. 56-65. ISSN 1887-0600.

ALMIRALL, R. et al . Informe d’avaluació dels costos i beneficis del model Interxarxes . Barcelona:

Ajuntament de Barcelona, Dis-tricte d’Horta-Guinardó, Divi-sió de Serveis Socials, 2012.

BATESON, G. Verso una eco- logia della mente . Milà: Adel-phi, 1976. ISBN 978-88-459-1316-7.

CANCRINI, L. Los temerarios en las máquinas voladoras . Buenos

Ai re s: Nueva Vis ión, 1992 .ISBN 9789506022488.

CANCRINI, L. “La Ciutat Ve-lla de Barcelona”, en COLETTI,LINARES (comp.). La interven- ción sistémica en los servicios sociales ante la familia multiproblemáti-

ca . Barcelona: Paidós, 1997.ISBN 84-493-0438-5.

CANCRINI, L. Océano borderline: viajes por una patología inexplo- rada . Barcelona: Paidós Ibérica,2007. ISBN 9788449320132.

CANCRINI, L. La cura delle in- fanzie infelici: Viag gio nell’orig ine dell’oceano borderline. Roma: Raf-faello Cortina, 2012. ISBN 978-88-6030-488-9.

CAPLAN,G. Principios de psi- quiatría preventiva . Barcelona:Paidós Ibérica, 1996. ISBN9788475093550.

DOWLING, E. Cómo ayudar a la familia durante la separación y el divorcio. Madrid: Morata, 2008.ISBN 9788471125217.

LAMAS, C. “Los primeros con-tactos”, e n COLETTI , LINA-RES (comp.). La intervención sis- témica en los servicios sociales ante

la familia multiproblemática .Barcelona: Paidós, 1997. ISBN84-493-0438-5.

LERMA, M. Metodo e tecniche del proceso di aiuto. Roma: Casa Edi-trice Astrolabio, 1992. ISBN8834010639.

MORIN, E. Los siete saberes ne- cesarios para la educación del fu- turo. Buenos Aires: Nueva Vi-sión Argentina, 2011. ISBN9788449310768.

RUTTER, M. “Resilience in theface of adversity: Protectivefactors and resistance to psyc-hiatric disorder”, en British Jour- nal o f Psych iat ry , núm.147(1985), pàg. 598-611.

SELVINI PALAZZOLI, M. Al fr en te de la or ganiza ci ón . Bar-celona: Paidós, 1986. ISBN847509631X.

A fons




Anàlisi i resolució de casos: una proposta

metodològica entre l’espai docent i el professional per als estudis de grau detreball social

María Virginia Matulic Domandzic;1 María Antonia Buenaventura Rubio;2 Mercè Riquel-me Olivares;3 Josefa Cabiscol Pujol4; Lourdes Aguado Roa5;Yolanda Lozano Echeverría6 i

Ana Planes Bas7

L’experiència que presentem forma part d’una proposta metodològica plantejada en elmarc de l’assignatura obligatòria Treball social individual i familiar (TSIF) de segoncurs de Grau en Treball Social de la Universitat de Barcelona durant el període acadè-mic 2011/2012. Aquesta proposta planteja l’aplicació metodològica del treball social

familiar mitjançant dues situacions pràctiques que han estat dissenyades conjuntamentamb professionals dels serveis socials bàsics i de la salut mental implicades en els casossocials presentats. Amb aquesta activitat es pretén fomentar les competències transver-sals dels estudiants com són l’aprenentatge autònom i col·laboratiu a través de l’anàlisii resolució de situacions pràctiques a l’aula. La utilització de casos pràctics reals por-tats a l’aula permet establir una connexió entre l’espai professional i l’espai docent.

Paraules clau: Aprenentatge autònom, resolució de casos, aprenentatge col.laboratiu,espai docent i espai professional.

Resum

1 Professora col.laboradora permanent del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la UB. Treballa-dora social i antropòloga social i cultural. Màster de Recerca en Sociologia. [email protected]

2 Professora associada del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la UB. Treballadora social iMàster en Pedagogia social i comunitària. Lideratge de la transformació socioeducativa.

3 Professora associada del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la UB. Treballadora social isociòloga.

4 Professora associada del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la UB. Treballadora social i

psicòloga.5 Treballadora social dels SSB de Les Corts. Ajuntament de Barcelona.6 Treballadora social del PSI Les Corts - Sarrià - St. Gervasi.7 Treballadora social del CMIJ de Granollers (Hospital de Sant Joan de Déu).

Anàlisi i resolució de casos

Per citar l’article: MATULIC, Virgiania; BUENAVENTURA, Mª Antònia; RIQUELME, Mercè; et al. Anàlisi iresolució de casos: una proposta metodològica entre l’espai docent i el professional per als estudis de grau detreball social. Revista de Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, nº 197,pàgines 60-69. ISSN 0212-7210

< <

<




The experience that is part of a methodology proposed in the framework of thecompulsory subject individual and family social work (TSIF) of the Degree of So-cial Work at the University of Barcelona during the course 2011/2012. This proposalraises themethodological application of family social work through two practicalsituations that have been designed in conjunction with professionals in basic socialservices and mental health involved insocial cases presented. This activityis intended for developing generic skills of students as they are autonomousand collaborative learning through the analysis and resolution of classroom practices.

Key words: Autonomous learning, solving cases, collaborative learning, teachingspace and work space.

Abstract

1. Introducció

El Departament de Treball Social i Ser- veis Socials de la Universitat de Barcelona

inicia el Grau en Treball Social durant elcurs 2009/2010. La implementació delsestudis de Grau de Treball social ha supo-sat una reformulació de les estratègiesd’ensenyament-aprenentatge basades enl’adquisició de competències (Fernández, J., 2006:129).

El pla d’estudis actual s’organitza enmatèries que es configuren en diverses as-

signatures de formació bàsica, obligatòriai optativa. L’assignatura Treball social in-dividual i familiar (TSIF) forma part deles assignatures de formació obligatòria iés prerequisit per a la realització de lespràctiques de tercer curs de la carrera.S’imparteix en el primer semestre del se-gon any del Grau en quatre grups (matí itarda), amb un total de 60 estudiants per

aula, per la qual cosa en aquesta assigna-tura es treballen competències transver-sals i específiques centrades en la capacitat

d’anàlisi i reflexió, així com en la resolucióde temàtiques vinculades al treball socialamb persones i famílies (Pla docent curs2011/2012).

La proposta metodològica següent, ba-sada en la resolució de dos casos pràcticsreals, pretén construir coneixement enversl’aprenentatge compartit. En primer lloc,des del treball col·laboratiu entre els estu-diants, i en segon lloc, des de la reflexió ianàlisi amb els docents i les professionalsimplicades en les situacions pràctiques plan-tejades.

2. Marc teòric

“La integració dels estudis de TreballSocial en l’Espai Europeu d’Educació Su-perior (EEES) ha implicat una sèrie de canvis en la comprensió i organització de ladocència universitària” (López Pastor, V.M., 2007:8). Aquesta nova orientació ha

promogut en els estudiants una formacióbasada en l’adquisició de competències ien la concepció de l’aprenentatge actiu i

A fons




reflexiu (Cano, I., 2005:20) i ha significatper als docents un canvi conceptual en elsobjectius, mètodes i estratègies d’ensenya-ment- aprenentatge; així com en el siste-ma d’avaluació i organització dels recursosi espais universitaris (Imbermón, F.; Me-dina, J. L., 2005:11).

Les competències específiques del títolde Grau en Treball Social es recullen en dosdocuments fonamentals, el Llibre Blanc de Grau (Vázquez, 2005) i el Document de Barce-

lona , aprovat en aquesta ciutat en l’any 2007(Vázquez-Aguado, O., 2011:26). Aquests dosdocuments són el resultat d’amplis treballsrealitzats des de l’any 2000 en relació ambles competències i el perfil professional delstreballadors socials.

L’antecedent més immediat que vincu-lava les competències professionals ambels títols universitaris era el Projecte Tun-

ning.8

Aquest projecte classificava les com-petències en dos tipus fonamentals. Enprimer lloc, les competències específiques,que són les que identifiquen les caracte-rístiques dels perfils professionals, i ensegon lloc, les competències transversalso genèriques, que seran comunes a totesles titulacions universitàries.

El perfil professional dels treballadors

socials està format per un conjunt de com-petències que li permeten exercir la sevafunció professional. Aquestes són: les tèc-niques (que formen part dels coneixementso “del saber”), les metodològiques (que escorresponen amb les habilitats o el “saberfer”) i les de relació (vinculades amb les

participatives o del “saber ser”).9 SegonsDe Miguel, en l’àmbit universitari la com-petència és la capacitat que té un estudiantper afrontar amb garanties situacions pro-blemàtiques en un context acadèmic o pro-fessional determinat (2006:24).

Aquestes competències són treballadesdins del pla docent de l’assignatura TSIF,dividida en tres grans blocs temàtics:

1. Elements constitutius del treball so-cial individual i familiar

2. El procés metodològic del treballsocial individual i familiar3. La intervenció social familiarL’exercici pràctic proposat permet des-

envolupar diverses competències delsestudiants vinculant l’espai acadèmic ambel professional. Aquests aprenentatges,aplicats en els grups de treball, tenen coma objectiu aproximar-se a la realitat social

a l’aula-laboratori per analitzar i acordarde forma conjunta l’eix de resolució deles situacions socials presentades.

La metodologia aplicada per al desenvolupament de l’assignatura TSIF es basaen els fonaments teòrics de l’aprenentatgecol·laboratiu, que potencia les habilitatspsicosocials i d’interacció (Slavin, 1980,citat a Monereo i Duran), de respecte cap

als altres, d’acceptació dels punts de vista,comunicació, negociació i autoestima, i esfonamenta en valors com la col.laboració,l’ajuda mútua i la solidaritat.

L’aplicació d’aquesta metodologia ha fa-cilitat la interacció entre els estudiants iles docents i posteriorment amb les pro-

8 Era un projecte creat per respondre a la Declaració de Bolonya. La seva finalitat era contribuir a la creaciódels EEES a través del consens i la definició de les titulacions europees (http:// www.usc.es/es/goberno/

vrodoces/eees/g losario.html).9 Aquestes competències estan descrites en el Llibre Blanc del Treball Social , on es detallen els àmbits i les

funcions específiques que exerceixen els treballadors socials (2007:126-151).





fessionals, i ha estat un motor per a l’apre-nentatge significatiu i per a l’ensenyamentde qualitat (Monereo i Duran: 2001). Desd’una concepció més constructivista, queentén el treball en grup d’estudiants comuna de les modalitats d’interacció educativa que es troba en el nucli dels processosd’ensenyament i aprenentatge, s’explica queel progrés personal és inseparable del pro-grés i de la relació interpersonal (Solé,1997). Així, trobem que si parlem de les

dimensions de l’aprenentatge entre igualspodem incorporar tres tipus d’interaccions:la tutoria, la cooperació i la col.laboració.Per desenvolupar aquest aprenentatge al’aula ens hem basat en la metodologia del’aprenentatge basat en problemes, la qualrequereix que els estudiants s’involucrin deforma activa en el seu propi aprenentatgedefinint l’escenari de formació autodirigida

(Escribano i Del Valle, 2008, pàg. 19, citaten Orts 2011), on els estudiants són res-ponsables dels seus aprenentatges, i l’eix vertebrador de l’aprenentatge és la reso-lució d’un cas o problema, que es realitzaa partir del treball en grup, potenciant elpensament crític i creatiu; i tenint com areferent el tutor com a guia en el treballl’estudiant participa de la seva pròpia ava-

luació (Orts, 2011).La implicació de les professionals en eldisseny i anàlisi dels casos pràctics presen-

tats a l’aula suposa una oportunitat per al’intercanvi i crea noves sinergies entre l’es-pai universitari i el professional. Segons elLlibre Blanc de Grau en Treball Social(2005), el compromís de vincular la pràc-tica amb la formació dels futurs treballa-dors/es socials és un dels requerimentsbàsics en l’adquisició de competències pro-fessionals en el nou Espai d’Educació Su-perior. Aquesta implicació afavoreixl’enriquiment de la professió i millora la

formació dels estudiants.

3. Proposta metodològica

3.1. El disseny de l’activitat: la col·-laboració entre docents i profes-sionals

El disseny de la pràctica per part de lesdocents i professionals s’inicia al març de

2011 i té diverses fases. En una primerafase, les docents identifiquen les necessi-tats d’aprenentatges de l’assignatura, fixenels objectius descrits en el pla docent iplanifiquen el procés a seguir amb les pro-fessionals socials implicades en les situa-cions pràctiques.

En una segona fase, s’inicia el procésde disseny de l’activitat amb les professio-

nals implicades, Ana Planas i Lourdes Aguado, que en anys anteriors també hancol.laborat en la formació d’estudiants enpràctiques. Ana Planas, treballadora socialdel centre de salut mental infantil i juvenilde Granollers (CSMIJ) presenta el cas I, iLourdes Aguado, treballadora social delcentre de Serveis Socials Bàsics (SSB) deLes Corts de l’Ajuntament de Barcelona

presenta el cas II. Posteriorment s’incor-pora en el disseny d’aquesta pràctica Yolanda Lozano Echevarria, treballadora

La implicació de les professio-nals en el disseny i anàlisi delscasos pràctics presentats a l’aulasuposa una oportunitat per a

l’intercanvi i crea noves siner-gies entre l’espai universitari i el professional.

A fons




social del PSI Les Corts - Sarrià - St. Gervasi,que treballa conjuntament amb els SSB enaquest cas. Des de la coordinació de l’as-signatura es programen diverses reunionsamb les professionals i l’equip docent.

Cada cas disposa d’unes lectures espe-cífiques i obligatòries (seleccionadesconjuntament amb les professionals) queemmarquen conceptualment i que són re-ferents a les situacions presentades. Elsestudiants treballaran de forma autònoma,i posteriorment ho faran col .lectivamenten el seu propi grup de treball per com-prendre la situació presentada i iniciar unaprimera fase de la intervenció: l’estudi. Amesura que les docents van incorporantnous conceptes dins del marc del procésmetodològic de la intervenció, com és eldiagnòstic social, el pronòstic, la planifica-ció i l’avaluació, aquests són relacionats itreballats pels estudiants en la situaciópràctica escollida.

En una tercera fase, l’equip docentplanteja a les professionals la possibilitatde realitzar una sessió de treball a l’aula, iaixí generen un feedback entre professio-nals, docents i estudiants; permeten obte-nir, d’aquesta manera, la possibilitat deresolució de dubtes metodològics de pri-mera mà per part de les professionals quehan proposat i han treballat el cas de for-ma real.

3.2. La planificació docent: una re-organització de l’activitat al’aula

Els objectius d’aprenentatge fixats enel pla docent de l’assignatura s’emmarquen

en dos grans apartats: els referits als co-neixements i a les habilitats. En relació ambels coneixements, destaquen els mètodes i

tècniques en TSIF, el procés metodològicde treball social, l’aplicació teòrica en si-tuacions pràctiques, els dilemes ètics queapareixen en la intervenció social, així comla documentació tècnica utilitzada. I en rela-ció amb les habilitats, destaquen la capa-citat de diferenciar diversos modelsd’intervenció en TSIF, identificar les com-petències relacionals, actituds i valors; aixícom saber aplicar els coneixements apre-sos en aquesta assignatura.

La planificació d’aquesta activitat pràc-tica ha suposat una reorganització dels con-tinguts i temps dedicats en l’espai aula. Enprimer lloc, l’equip docent determina elsobjectius que es plantegen aconseguir ambaquesta activitat pràctica:

Fomentar el procés analític de l’estu-diant amb activitats vinculades a larelació teoria-pràctica.

Aprendre la resolució de casos de ma-nera grupal i col·laborativa. Implementar les fases metodològi-

ques, estratègies i tècniques del tre-ball social a través de l’aplicació decasos pràctics.

Reflexionar i analitzar situacions pràc-tiques amb professionals del treballsocial.

Per implementar aquests objectius, l’or-ganització de les activitats grupals i del grupclasse són fonamentals. Es programen untotal de 10 sessions, distribuïdes de lamanera següent:

dues sessions d’exposició i anàlisi delectures per part de tots els grups,seguida de la vinculació i reflexió decada cas.

set sessions per treballar l’aplicaciómetodològica del treball social en elsdos casos presentats. Aquestes sessions





tindrien dues parts diferenciades, unade treball grupal i una altra part de

posada en comú i conclusions gene-rals del grup classe. Una sessió final on professionals/do-

cents/estudiants intercanvien la re-solució i reflexió sobre les situacionspràctiques presentades.

Al llarg del semestre, les docents realit-zen diverses tutories grupals amb la finali-tat d’aclarir dubtes, orientar el treball grupal

i preparar la sessió final amb els profes-sionals.

3.3. L’aplicació de la pràctica al’aula: l’aprenentatge col·labo-ratiu dels estudiants

La pràctica proposada als estudiantsforma part d’una activitat grupal obliga-

tòria que té un pes específic en els contin-guts avaluables dels seus aprenentatges. Aquesta activitat es presenta a l’inici del’assignatura amb la finalitat de crear elsgrups de treball (5/6 estudiants) i selec-cionar els casos que es treballaran a l’aula.Es presenten dos casos pràctics: el cas Irelacionat amb el CSMIJ de Granollers iel cas II relacionat amb els SSB de Les

Corts de l’Ajuntament de Barcelona.Els estudiants inicien un primer treballautònom, a través de les lectures vincula-des a cada pràctica, que exposaran a l’au-la. Cada grup disposa d’un coordinadorresponsable de liderar i organitzar el tre-ball grupal al llarg de tota l’activitat. Tam-bé es designa un grup motor per a cadacas, que serà el responsable de coordinar-

se amb tots els grups i exposar el que s’hatreballat a l’aula en la sessió programadaamb els professionals (vegeu diagrama).

Amb aquesta proposta pràctica, els es-tudiants implementen la metodologia de tre-ball social amb un treball grupal i compartitamb tot el grup classe. Aquesta propostaté com a finalitat fomentar l’aprenentatgea través del treball col.laboratiu, objected’avaluació tant en el procés com en elresultat final de l’activitat.

4. Anàlisi de resultats

Conclosa l’experiència podem parlardels resultats obtinguts en tres nivells:a) Estudiantsb) Professionalsc) Docentsa) Estudiants: els estudiants valoren

molt positivament aquesta nova metodo-logia pel que suposa l’oportunitat d’acos-tament a la realitat professional, estudiant

i analitzant un cas pràctic real, el qual des-prés de diverses sessions de treball con-junt ofereix l’oportunitat de ser contrastatamb les professionals que en l’actualitatsegueixen treballant-hi. La sessió de posa-da en comú amb els professionals permetcrear un espai interessant per a la resolu-ció del cas presentat, fet que ha contribuïtnotablement a reduir l’ansietat pròpia de l’es-

tudiant quan ha d’enfrontar-se amb la reali-tat i el tracte directe amb persones, endefinitiva amb el seu futur professional.

Tanmateix, l’aplicació dels conceptesteòrics a la pràctica suposa un procésd’aprenentatge al qual normalment els es-tudiants no estan acostumats, ja que la te-oria no és aplicable a la pràctica fins queno es submergeixen al món laboral. Da-

vant la resolució dels casos s’han vist enla necessitat de buscar suport en el marcteòric, i així s’ha donat més importància a

A fons




l’ús del model d’intervenció que un treba-llador social ha d’aplicar per a la resoluciódels casos. Aquest tipus d’activitat tambéha potenciat l’adquisició de competènciestransversals del Grau en Treball Socialcom són l’escolta activa i el respecte perl’opinió dels membres del grup, així coml’empatia, el respecte i el treball en equip,fet que ha conduït, en moltes ocasions, a

interioritzar els “principis ètics del treballsocial”.D’altra banda, convé remarcar la im-

portància del grup motor en la imple-mentació de la metodologia. Aquestaactivitat els ha suposat un enriquimentpersonal i professional, ja que un dels ele-ments fonamentals en el treball social ésla coordinació de grups. També s’ha de

remarcar la importància del tutor en cadacas, perquè en moments determinatsaquest ha reconduït la situació i ha marcatels límits per a la consecució dels objec-tius. El fet de realitzar una presentaciódavant els professionals demana més im-plicació i responsabilització dels estudiantsen la seva coordinació i exposició, i fo-menta l’autonomia i el compromís davant

l’activitat. Cal comentar també la granaportació i el fe edback establert amb lesprofessionals referents dels casos pràctics

presentats, que han ajudat a ampliar lamirada i han afavorit la resolució de dub-tes plantejats pels estudiants en aquestaactivitat.

b) Professionals: per a les professio-nals el fet de sistematitzar els casos i dedi-car-los un temps de reflexió i anàlisi vasuposar, en primer lloc, un treball ardu, jaque era necessari preparar un materialdocent previ conjuntament amb les docentsper treballar els diferents casos a l’aula.

A les professionals l’oferiment d’aques-ta nova participació amb la UB els ha per-mès, d’una banda, obrir les portes de lapràctica quotidiana del treball social de baseamb les famílies als futurs treballadorssocials; i de l’altra, sistematitzar aquestapràctica amb tots els elements i professio-nals que hi intervenen: les visites domici-liàries, les entrevistes individuals i familiars,

les coordinacions amb altres professionalsi els agents socials de la xarxa, els avençosi reculades en les dinàmiques familiars.L’oportunitat de treballar amb les docentsels va atorgar la possibilitat de reflexionarsobre els conceptes fonamentals presentsen la intervenció social, com són: l’esta-bl iment del v incle, l ’empat ia i l ’em-poderament de les famílies. Així com

també els va ajudar a pensar en les estra-tègies, tècniques i models d’intervencióaplicats en cada cas.

En segon lloc, es valora molt positiva-ment per la possibilitat que aquesta anàlisiofereix en l’aprofundiment dels casos, aixícom l’oportunitat de visualitzar altrespunts de vista i frescor per les interven-cions dels estudiants.

Es destaca considerablement el fet depoder ajudar a crear un espai participatiui amb una motivació tan alta per part de

L’aplicació dels conceptes teòricsa la pràctica suposa un procés

d’aprenentatge al qual normal-ment els estudiants no estanacostumats, ja que la teoria no ésaplicable a la pràctica fins queno es submergeixen al mónlaboral.





tots, considerant que aquesta forma d’en-focar l’assignatura podria tenir continuïtaten els propers cursos acadèmics.

c) Docents: per als docents, l’ús d’a-questa metodologia ha suposat una evolu-ció en l’aprenentatge per als estudiants enrelació sobretot amb les competències queaquests han d’adquirir, tals com el treballcol·laboratiu i en grup, l’adquisició d’ha-bilitats comunicatives i relacionals, i laincorporació i aplicació de mètodes i tèc-

niques del treball social.L’aplicació d’aquesta metodologia hapermès crear a l’aula un espai analític ireflexiu que ha afavorit l’aprofundimentdels casos i la relació d’aquests amb la teo-ria de referència. Aquest escenari no hau-ria estat possible sense el compromís grupalestablert a l’inici del curs en relació ambels casos.

L’oportunitat d’implementar el procésmetodològic en dos casos reals ha permèsaprofundir en les tècniques i instrumentsnecessaris per a la seva realització i hapossibilitat diferenciar estratègies de tre-ball i activitats específiques en cada caspràctic. També ha permès obrir l’espaidocent a l’espai professional, construintponts i apropant els estudiants a la pràctica

més real. El treball des d’aquesta perspec-tiva és més enriquidor per a l’assignatura.

5. Conclusions

La proposta metodològica plantejadaper l’equip docent de l’assignatura TSIFha suposat una experiència innovadoraperquè ha implicat de forma continuada

estudiants, professionals i docents amb lafinalitat de compartir i generar coneixe-ment. La presentació de dos casos reals

on intervenen treballadores socials afavo-reix la implicació dels estudiants en la re-solució dels casos i els enfronta a unasituació simulada a les pràctiques profes-sionals en l’espai aula. Aquest escenari escorrespon amb un dels objectius bàsicsd’aquesta assignatura, la comprensió i re-solució de temàtiques vinculades al treballsocial amb persones i famílies que els ca-pacita per a la realització de les pràctiquesen el tercer curs de la carrera.

Potenciar les competències analítiquesi reflexives a través d’un model centrat enel treball col.laboratiu enriqueix i suposaun benefici per als estudiants, ja que hanaprès compartint i han resolt el cas mit-jançant la cooperació realitzada entre elseu grup, el grup classe i les aportacionsde les professionals. Aquestes activitats hanestat possibles gràcies a la tutorització con-

tinuada de l’equip docent amb els estu-diants i a la implicació d’aquests en lesactivitats programades. Volem destacar que,durant el procés del treball cooperatiu, lesdocents han pogut visualitzar les habilitatsrelacionals desplegades pels estudiants, comsón: la responsabilitat, la participació, l’em-patia, l’assertivitat, el respecte, i la capaci-tat per al treball en equip i per organitzar

i liderar grups per part d’alguns estudiants,que assumien la funció de coordinadors ogrups motors de cada classe.

L’aplicació d’aquesta metodologia hapotenciat la relació del marc teòric ambles situacions pràctiques presentades, ex-posades i analitzades a l’aula, i ha afavoritque els estudiants puguin comprendre lessituacions-problema en relació amb els cen-

tres, les professionals implicades i les di-nàmiques i relacions familiars establertesen els casos presentats.

A fons




Bibliografia

CANO, E. El portafolios del pro- fesorado universitario. Un instru- mento para la evaluación y para el desarrollo profesional . Barcelona:Fundación Universitaria Octa-edro/ ICE- UB, 2005. ISBN978-84-8063-765-7.

DE MIGUEL, M. (dir.). Moda- lidades de enseñanza centradas en el desarrollo de Competencias. Ori- entaciones para promover el cambiometodológico en el Espacio Europeode Educación Superior . Madrid:Ministerio de Educación y Uni-

versidad de Oviedo, 2005. ISBN978-84-8317-546-0.

FERNÁNDEZ, J. “El treball so-cial a l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior: hem aconseguitla llicenciatura?”, en Revista de

Treball Social , núm. 177 (2006).Barcelona: Col.legi Oficial de

Treba ll Social de Ca talunya.ISSN 0212-7210.

IMBERNÓN, F. i MEDINA, J.

L. La metodología participativa en el aula universitaria. La participa- ción del alumnado. Octaedro, Cua-dernos de docencia universitaria,2005. ISBN 978-84-8063-934-7.

LÓPEZ PASTOR. “La evalua-ción en el espacio europeo deeducación superior (EEES):propuestas y experiencias deevaluación formativa y com-partida”, en Desarrollo y evalua- ción de competencias a través del

portafolio del estudiante. Santander:Universidad de Cantabria (UC),2007. ISBN 978-84-277-1596-7.

MONEREO, C. i DURAN D. Entramats. Mètodes d’aprenetatge cooperatiu i col·laboratiu. Bar-celona: Edebé, 2001. ISBN9788423657971.

ORTS, M. L’aprenentatge basat en problemes (ABP). De la teoria a pràctica: una experiència amb un grup nombrós d’estudiants .Barcelona: Graó, 2011. ISBN9788499802008.

VÁZQUEZ, O. “Las Compe-tencias profesionales en los tí-tulos de grado en trabajo soci-al”, en Revista Servicios Sociales y Política Social , núm. 96. Madrid:Consejo General del TrabajoSocial, 2011. ISSN 1130-7633.

Aleshores, la metodologia d’aprenentat-ge basat en problemes representa un rep-te per als docents, perquè la resolució d’uncas real pot presentar diferents inquietudsen els estudiants, fet que convida el pro-fessor a tenir una formació i preparaciótotalment dinàmica per al desenvolu-pament de diferents activitats dins del’aula.

L’equip docent d’aquesta assignatura ha valorat la possibilitat d’establir una conti-nuïtat d’aquesta activitat en altres assigna-tures del grau vinculades a les pràctiquesprofessionals. Aquesta transversalitat per-metrà desenvolupar aprenentatges signifi-catius en els estudiants i facilitarà unamajor vinculació de l’espai acadèmic ambel professional.





Annex: Diagrama metodologia de treball

Font: elaboració pròpia.

A fons




Treball social amb famílies en un Centre

de Salut Mental d’AdultsManuel Miguel Pajuelo Valsera1

Aquest article se centra en l’enfocament clínic dels treballadors socials des del punt de vista del treball amb famílies. Consta de dues parts. A la primera es fa unaaproximació teòrica, a tall d’enquadrament. A la segona es concreten alguns aspec-tes del treball social amb famílies en un centre de salut mental d’adults.

Paraules clau: Salut mental, família, clínica.

Resum

This article focuses on the clinical approach of social workers from the point of view of working with families. It consists of two parts. The first part is a theoretical

approach, by way of framing. In the second part aspects of social work with familiesin a mental health center for adults are specified.

Key words: Mental health, family, clinic.

Abstract

1 Treballador social. Centre de Salut Mental d’Adults de Sarrià-Sant Gervasi. Centre d’Higiene Mental LesCorts. [email protected].

Treball amb famílies en un Centre de Salut Mental

Per citar l’article: PAJUELO VALSERA, Manuel Miguel. Treball social amb famílies en un Centre de Salut Mentald’Adults. Revista de Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, nº 197,pàgines 70-81. ISSN 0212-7210




Introducció

Un breu comentari previ. En aquestarticle em centraré, principalment, en as-pectes emocionals relacionats amb la in-tervenció i el tractament familiar des deltreball social. Vivim en un país en plenadescomposició social, política, econòmica,i s’ha de denunciar, perquè en som part.Però mentre reaccionem a poc a poc, men-tre intentem començar a canviar d’unamanera profunda l’estat de les coses, hemde seguir sent capaços de pensar i parlard’aquella altra part que també ens defi-neix, que és la relació d’ajut en el seu nivell emocional.

Els treballadors socials som clínics. Enorigen, la paraula prové del grec Kliné (llit)i de l’arrel indoeuropea Klin , que va derivar en el verb Klinéin 1 (inclinar-se). El clí-

nic seria aquella persona que s’inclina peratendre una persona enllitada, amb la fi-nalitat d’exercir la relació d’ajuda. Visita,té cura, atén, acompanya, conté, sosté. Ésfàcil identificar el treball social, en qualsevol àmbit, des d’aquesta perspectiva. No-més cal recordar els inicis de la professió iel paper de les primeres treballadores so-cials. La terapèutica, o teràpia, seria la ma-

nera concreta d’exercir la clínica, en cadacas. En altres paraules: els mètodes, tècni-ques, habilitats professionals (PELLE-GERO i ROSSELL, 1991) i recursos dequalsevol índole (materials, econòmics,humans) necessaris per al tractament i lamillora d’una situació donada, un cop s’haarribat a un diagnòstic.

Durant la meva experiència professio-

nal he treballat en l’àmbit dels serveis so-

cials municipals, i actualment en el de sa-lut mental. En paral·lel he col·laborat, demaneres diferents, en l’àmbit de l’oncolo-gia. Fruit d’aquesta experiència vaig tenintla sensació que no hi ha una separació cla-ra entre el treball social amb famílies i l’in-dividual, ni en el plantejament teòric, nien les tècniques específiques. Sí que hi haalgunes particularitats o matisos, però lafrontera no està gaire definida en tant queel que serveix per a un àmbit acostuma a

servir per a l’altre.

El treball social i les famílies

Quant al tractament familiar, l’idoni ésque cada professional pugui desenvoluparles seves pròpies capacitats recolzant-seen el model teòric (o una combinaciód’aquests) amb el qual se senti més con-

fortable i que més l’ajudi en cada moment.Hi ha persones que se senten millor ambmodels, mètodes i tècniques més directius,i altres que opten per aquells menys pau-tats o concrets. L’important és com es tractala família, no tant des de quin plantejamentho fem. Tot i que cal recordar que una teo-ria no és mai ideològicament neutra.

1 Diccionario etimológico de la lengua española. Link: http://www.elcastellano.org/palabra.php?q=clinico

Quant al tractament familiar,l’idoni és que cada professional pugui desenvolupar les seves pròpies capacitats recolzant-seen el model teòric (o una combi-nació d’aquests) amb el qual sesenti més confortable i que més

l’ajudi en cada moment.

A fons




diverses durant el transcurs de la vida fa-miliar, però poden ser especialment co-muns quan un dels membres es veu afectatper una malaltia, ja que tot canvi pot provocar inestabilitat. I adaptar-se als canvisporta temps i pot requerir ajut professional.

Aquests conceptes ajuden a entendreque hi ha alguna cosa més enllà de l’aquí il’ara en la relació assistencial, que dificul-ta la capacitat per pensar i, per tant, l’or-ganització de la família.

Entendre aquests mecanismes com anormals, naturals i fins i tot saludables (per-què la seva funció principal és de protecció)i no encaminar l’actuació professional a ne-gar-los o anul.lar des del primer moment,sinó a incloure’ls en el procés de treball, cons-titueix una eina molt útil. Només des de lacomprensió i el no enjudiciament (en unsentit acusatori o punitiu) es pot establir

una relació d’ajuda autèntica. El profes-sional ha de promoure un clima de con-fort i confiança suficients perquè, enprimer lloc, les resistències, defenses i con-flictes, sorgeixin; i, en segon lloc, puguinser reconeguts per la família. D’aquestamanera se n’afavoreix la possible elaboracióo resolució. L’atenció a la família serà,doncs, una relació d’ajuda que permetrà

transitar, en paraules de Bion, del grup desupòsit bàsic al grup de treball, caracterit-zat per la col·laboració entre els membres.

El tractament familiar. Enqua-drament

Per poder participar en el treball fami-liar es requereix acord i consentiment, tant

del pacient com de la família. A més, calque tinguin un mínim de capacitat d’em-patia i introspecció.

En les persones amb més gravetat anivell psiquiàtric és indispensable que nohi hagi símptomes actius. Per aconseguir-ho cal la cobertura farmacològica. És certque gran part de les medicacions antipsi-còtiques tenen efectes secundaris indesit-jables. Però no és menys cert que enmalalties psiquiàtriques greus, amb símp-tomes actius, sense medicació no hi hapossibilitat de tractament a través de laparaula, perquè la persona no té la capaci-

tat necessària per prestar atenció, concen-trar i pensar amb claredat, i, per tant, perrevisar i canviar. Iniciar un tractament fa-miliar en aquestes condicions seria absurdi potser iatrogènic.

De la primera trobada entre família iprofessional, però també de la relacióassistencial en qualsevol de les fases, enpodem destacar quatre elements que aju-

den a guiar el procés d’atenció.Són: 1. Les expectatives i els temors(SALZBERGER-WITTENBERG, 1997).2. Els aspectes relacionats amb l’ansietat ila contenció emocional (TIZÓN, 1988).3. La transferència i la contratransferèn-cia. 4. La identificació projectiva (TORRASDE BEA, 1991). Aquests elements afec-ten tant la família com l’equip per igual,

però serà tasca dels professionals la con-ducció correcta i desenvolupament, la “uti-lització conscient i intencionada”, enparaules de Teresa Rossell (1990).

Dels elements descrits, el de més com-plexitat és la identificació projectiva. Estracta d’una combinació dels mecanismesde projecció i identificació. Per al profes-sional, la relació entre transferència, con-

tratransferència i identificació projectivapot donar informació valuosa que facilitil’establiment del diagnòstic i el tractament.

A fons




Com diu H. Segal, citada per Tizón: «So- vint, la situació transferencial només potentendre en funció de la identificació pro-jectiva, per exemple, una situació en la qualel pacient es manté silenciós i retret pro- voca en l’analista un sentiment d’impotèn-cia, rebuig i falta de comprensió perquè elpacient hi ha projectat la seva pròpia partinfantil, amb tots els sentiments correspo-nents.” (TIZÓN, 1988)

La seqüència seria la següent:

1. Projecció d’un estímul, sentiment odesig inconscient que ens generaansietat o malestar emocional.

2. Obtenció d’una resposta en l’altreadequada al que s’ha projectat.

3. Identificació amb la resposta perevitar el dolor que ens hauria provocat emetre una resposta similarper nosaltres mateixos.

S’utilitza l’altre com a instrument perexecutar els nostres propis sentiments (pro-jectats) i identificar-nos-hi posteriormentper viure la reacció o actuació (encara quesigui parcialment i inconscient) com si fospròpia.

A la vida quotidiana, en les relacionsprofessionals, personals i, evidentment, enel treball social que exercim mitjançant la

relació assistencial, aquest tipus de meca-nisme és molt present. La supervisió ex-terna, o el fet de compartir experiènciesen el marc de les relacions entre companysd’equip, pot ajudar-nos a ser més consci-ents i incorporar aquests aspectes, en llocde dissociar. Una major consciència enspermet ser més lliures i, per tant, ajudarmillor a l’altre.

El paper del professional com a refe-rent en aquest procés requereix conèixerles pròpies capacitats i límits. Però també

les de l’altre, que caldrà gestionar amb es-pecial cura a l’hora de fer propostes d’in-tervenció i promoure possibles canvis.L’omnipotència professional pot generaren les famílies tant sentiments de frustra-ció com de dependència.

El paper del professional com areferent en aquest procés reque-reix conèixer les pròpies capaci-

tats i límits. Però també les del’altre, que caldrà gestionar ambespecial cura a l’hora de fer propostes d’intervenció i promoure possibles canvis.

En ocasions, els nostres desitjos de pro-moure millores en les dinàmiques de rela-

ció passen per alt les capacitats familiarsper assumir i desenvolupar aquests pro-cessos, i poden precipitar-los cap a un canvi per al qual no estan preparats. Això seriael que Bion anomena el canvi catastròfic.I, encara que no hi hagi intencionalitatconscient, l’actuació professional es converteix en antiprofessional, ja que es vul-nera el principi ètic de no fer mal. La

supervisió i el treball en equip poden aju-dar a prevenir i resoldre aquestes situ-acions.

També pot passar que, de vegades, nogenerem un marc que permeti el creixe-ment emocional i la independència. Aixòpot ser degut al fet que s’infravaloren lescapacitats familiars i la mateixa omnipo-tència del professional porta a generar

dependència. Encara que, segons IscaSalzberger (1996), amb més freqüència térelació amb la necessitat del professional





de ser «indispensable» per a algú. L’autorael relaciona amb el fet de tenir una vidaprivada poc satisfactòria. En aquest cas,potser amb la supervisió i el treball enequip no sigui suficient i es requereixi queel professional busqui suport, en formade teràpia.

Veiem aquí com es vincula el rol pro-fessional amb les característiques perso-nals, ja que la vida és un continu i no estàtan fragmentada com de vegades els pro-

fessionals ens esforcem a aparentar, usantl’enquadrament (sobretot l’intern) per ge-nerar distància en lloc d’acostament.

Alguns aspectes del dia a dia enl’atenció a famílies en un CSMA

Relacions o conflictes no resolts entremembres d’una família tenen de vegades

un pes i un cost emocional elevats. Desdel punt de vista del pacient, sovint es posade manifest en forma del que sent quemereix, o no mereix, quant a la seva pos-sible millora. Sobretot en persones diag-nosticades d’aspectes relacionats ambl’afectivitat, que, en sentit ampli, represen-ten una quantitat important dels pacientsatesos en un CSMA. Això no és així en

casos de persones amb esquizofrènia oaltres psicosis quan hi ha símptomes ac-tius, ja que en aquests moments l’ansietatdepressiva (relacionada amb el sentimentde buit, la culpa i la reparació) no està tanpresent com la confusional o la persecu-tòria, més primàries i que per tant tenenmenys en compte l’altre.

Quan es posa l’èmfasi en el treball fa-

miliar, cal tenir en compte que, si bé elpermetre o no millorar sol estar relacio-nat amb causes diverses, una, i que sovint

observem, és que fins que la relació ambla família (o la persona de la família ambla qual hi ha un vincle més profund) nomillora o es repara, no es dóna una recu-peració anímica franca en el pacient. Unacosa semblant passa amb la resta delsmembres de la família, encara que a priori puguin tenir més capacitats d’afrontament.

Hi ha vegades en què només podemacompanyar els sentiments associats a unarelació difícil perquè potser no sigui pos-

sible una reparació, ja sigui per causa delpacient o de la família, o bé perquè el fa-miliar en qüestió ha mort.

Pares d’edat madura que tenencura del pacient

Ser cuidador o responsable d’una per-sona amb malaltia mental pot ser un rol

volgut. De vegades, es pot sentir com unaobligació. Tenir cura ocupa temps, dónasensació d’utilitat i sol estar socialmentacceptat. Però també pot encobrir dificul-tats pròpies relacionades amb la naturalseparació pares-fill. Diagnosticar si es trac-ta d’una relació de dependència dels pro-pis cuidadors, o una relació de tipussimbiòtic, i valorar com tractar és una fun-

ció dels professionals que treballem ambfamílies.

En quin moment se li suggereix a unafamília que ha d’implicar-se més o menysen la cura? El que el professional conside-ra com més adequat en una situació, tam-bé ho és per al pacient o la família?

Això té relació, de nou, amb el concep-te de canvi catastròfic de Bion. Cal valo-

rar si quan intervenim i intentem mobilitzarla família podrem acompanyar com a pro-fessionals, o en equip, aquest procés. Si no

A fons




és així, i per evitar trencar el seu equilibria canvi de res, potser és més convenientno intervenir, seguint el principi de res-ponsabilitat. Hi haurà ocasions en què,malgrat els riscos, haurem d’ajudar el pa-cient perquè es distanciï de la seva famí-lia, o ajudar la família perquè es distanciï del pacient. Podríem diferenciar aquí situ-acions d’urgència respecte a situacionsordinàries. En situacions urgents caldrà sermés directiu en les propostes que en les

situacions no urgents.Els professionals valorem una situaciói proposem un pla de treball. Però quanaquest va en la línia d’ajudar la família ano tenir cura, no responsabilitzar, no fer-se càrrec, a diferenciar (almenys tempo-ralment) d’una dinàmica de relació pocsana, es pot entrar en conflicte aparentamb els objectius de la professió, l’encàr-

rec de la institució o el paper social deltreballador social. En aquests casos pot serútil reconèixer que, com a éssers humans,els pacients també tenen la capacitat deser egoistes, de tenir actituds despòtiquescap a l’entorn, d’odiar, de sobrecarregarl’altre. Això equival a donar-los una dimen-sió humana, d’igualtat. Aquest reconeixe-ment és necessari perquè, a partir d’aquí,

pacient, família i equip ho puguem incor-porar i ens puguem manejar millor ambaixò, ja que es tracta de sentiments dolo-rosos i contradictoris. També s’ajuda aixíals familiars a posar paraules a la seva frus-tració i a elaborar els sentiments negatiusrelacionats amb el cansament propi de lacura d’una persona vulnerable. I, en casnecessari, afavorir o ajudar en l’abando-

nament de la cura.Quan deixar de cuidar implica l’expulsió

del pacient del domicili, cal ser especialment

cauts. Es pot comentar la nostra impres-sió amb el pacient i la família, deixar clarala nostra opinió (sobretot si hi ha agressionsfísiques o amenaces per part del pacient queno podem reconduir), però expulsar un fillde casa es fa molt difícil de sostenir perals pares. En aquests casos es pot realitzarun procés de suport al familiar, sense elpacient, per poder valorar la situació desobrecàrrega i ajudar a sostenir un possi-ble procés que impliqui el cessament de la

convivència per expulsió. Aquestes situa-cions, des de la nostra experiència enl’equip, tenen pronòstic difícil.

En aquest nivell de presa de decisions ide dilemes ètics cal tenir en compte lescaracterístiques úniques de cada cas, peròtambé el context des del qual treballem.En un entorn on l’estat del benestar ésdesmantellat amb cada vegada menys ser-

veis i prestacions, suggerir a una famíliaque deixi de tenir cura i/o conviure ambel pacient vol dir que, com a professio-nals, hem de poder assumir i treballar ambla incertesa i el risc que l’Administraciópública, molt probablement, no respondràamb rapidesa quan es necessiti, i que elpacient entrarà en un circuit de margina-ció social. Això pot passar, per exemple,

en el cas que el pacient es quedi sense allot-jament i es necessiti una concessió urgentde plaça en un centre residencial. L’Ad-ministració no agilitarà la concessió perquè,entre altres motius, i malgrat el col.lectiu delqual parlem, no contempla aquest tipus desituacions. De la mateixa manera tampoces contempla que un pacient, per exemplehome, pugui ser maltractat per la seva fa-

mília i requereixi un lloc de vida urgent.En aquest sentit, l’entrada d’un pacient

de salut mental en el circuits dels serveis





socials d’urgència, tal com estan organit-zats en l’actualitat, es fa molt difícil per-què es tracta de persones que solen tenirgrans dificultats per tolerar espais on hiha aglomeracions de persones (albergs,menjadors socials).

No obstant això, també cal esmentar elperill que comporta abusar de consignesestereotipades, realitzades sense valoracióprèvia, com per exemple quan es sugge-reix als familiars el «cuidar-se a un ma-

teix», en detriment de la cura del pacient. Aquest consell pot ser molt sensat peròtambé pot portar amb si unes dosis desuperficialitat i egoisme considerables, jaque convida a no tolerar el dolor emocio-nal propi ni el de l’altre, l’ansietat, la in-certesa. És reflex dels temps actuals, unade les manifestacions del sistema neolibe-ral, on l’afirmació del jo sobre el nosaltres

pot portar a negar a l’altre (preocupació icura de l’altre), i per tant també a la desva-lorització d’un mateix i les seves pròpiescapacitats d’ajudar i cooperar amb l’altre.D’aquí la importància de realitzar un diag-nòstic, cas per cas, previ a la intervenció.

Pares grans. Incertesa davant delfutur

Un dels aspectes comuns en el treballamb famílies en un CSMA és la preocu-pació pel futur, relacionada amb el fet quegran part dels pares cuidadors dels paci-ents són grans i es troben ja, o es podentrobar a curt termini, amb limitacions pertenir-ne cura. També està present la poral futur, relacionada directament amb la

mort dels progenitors. Alguns pares no permeten poder fer

un treball preventiu, ni tractar aquest tema

de cap manera, ja sigui per incapacitat,necessitat de control, o tots dos factors.En aquests casos, només cal acompanyarla família i intentar ajudar el pacient aadaptar-se a la nova situació un cop elspares moren. L’essencial és valorar si elpacient pot continuar vivint a casa (ambmés o menys suport), o bé en una habita-ció rellogada, si pot traslladar-se a casad’un altre familiar, o si es fa necessari queresideixi en un pis tutelat o centre resi-

dencial. De vegades, els professionals pen-sem que els pacients quedaran moltminvats a nivell emocional i pràctic quanhan estat molt dependents dels seus pareso la relació ha estat simbiòtica. No sem-pre és així. Hi ha vegades en què els paci-ents desenvolupen capacitats amb les qualsels professionals quedem sorpresos i quesemblaven poc assolibles.

Altres pares, en canvi, sí que permeteni afavoreixen que es pugui parlar del fu-tur. Això tranquil.litza a tots, inclòs l’equip,però cal anar amb compte amb com se litransmet això al pacient per evitar unaansietat innecessària. Tal procés requereixque els pares siguin prou sans i capaçosde contenir l’angoixa que genera (a ells i alfill) parlar obertament d’aquests temes.

Materialitzar i dur a terme alguns as-pectes pràctics com ara un procés d’in-capacitació legal, parlar de la coberturaeconòmica futura en forma de prestaciód’orfandat, o bé permetre que el pacientadquireixi coneixements bàsics del maneig de la llar que li facilitin ser més autosufi-cient, pot necessitar diversos anys i acom-panyament professional . Els temps

d’algunes famílies poden ser lents, des delnostre punt de vista, ja que es tracta decanviar maneres d’organitzar d’anys d’evo-

A fons




lució. Sense oblidar com n’és de doloróscomençar a contemplar el final de la fa-mília. Un cop s’ha pogut parlar i prepararaixò, és igualment important que el pro-fessional estigui atent als sentiments detristesa que poden aparèixer en pacient ifamília, i en cas necessari tractar-los.

Persones soles. Situacions de risc

La persona que viu sola pot haver-ho

decidit així, i comptar o no amb suportd’altres membres de la família. També pothaver arribat a viure sola després de serexpulsada, per causes diverses. Sigui comsigui, tota persona que viu sola ha viscutalgun cop en família (en qualsevol de lesseves possibles manifestacions), i té unaidea del que hauria de ser una família. Enaquest sentit, la idea de família està molt

present en el seu dia a dia, en el seu mónintern, i pot influir en la seva activitat dià-ria, o manca d’activitat.

ciats. Si hi ha sentiment de culpa és im-portant no negar-lo. Quan una persona sesent emocionalment continguda per unaaltra, podrà anar revisant, modificant, can- viant alguns aspectes de si mateixa i incor-porar alguns nous. Si la culpa és negadad’entrada, sentirà que no som capaços d’es-coltar ni de contenir aquesta ansietat, ipotser deixarà de confiar en el professional.Quan la persona és gran i no té xarxa social,hi ha una doble situació de risc. Si no accep-

ta vincular-se a algun dispositiu comunitari,i l’únic referent és l’equip assistencial, calintentar atendre amb més regularitat, si éspossible per diferents membres, per aug-mentar la freqüència de contacte.

En cas que la persona visqui sola, es tro-bi en situació de risc (posada de manifest enforma de manca de cura a nivell físic, men-tal i relacional) i no accepti ajuda, es pre-

senta un dilema ètic per als equips. Si no hiha una alteració clara de la percepció queimpliqui risc de fer-se mal a ella mateixa oals altres, no es justifica un ingrés hospita-lari involuntari. Es fa difícil, llavors, pren-dre la decisió de respectar el pacient en laseva autonomia, com a adult, o intervenirde forma més activa en contra de la seva voluntat. També pot passar, en aquestes si-

tuacions, que la família estigui al correntd’aquest assumpte, es mostri preocupada iintenti ajudar, però que el pacient tampocaccepti la seva ajuda. En aquest cas l’equip,amb major urgència, ha d’iniciar un procésde mediació, que no sempre és satisfactori.

Pacients joves

Quan la malaltia està acabada de diag-nosticar cal prudència amb la informacióque s’ofereix, tant sobre el diagnòstic com

Quan la persona viu sola i no téfamília, cal treballar amb el querecorda o sent que va ser la sevafamília, amb la seva història de

vida i relació familiar.

Quan la persona viu sola i no té famí-lia, cal treballar amb el que recorda o sentque va ser la seva família, amb la sevahistòria de vida i relació familiar. De ve-gades es fa difícil construir un relat objec-tiu. En aquest cas cal ajudar a revisar ielaborar a partir del que el pacient aporta.

El treball passaria més per acordar unadefinició de la «realitat objectiva» i tractara partir d’aquí amb els sentiments asso-





del pronòstic. En primer lloc perquè real-ment se sap molt poc, a l’inici, i cal espe-rar l’evolució. En segon lloc, perquè calmantenir un equilibri entre donar infor-mació ajustada (fins i tot quan se sap queel pronòstic pot ser complicat) i tenir curade l’impacte d’aquesta informació en elprocés de dol associat a la pèrdua de l’ide-al de fill que tenia projectat, ja que cappare ha previst que un fill jove pateixi unamalaltia mental. En aquest sentit, el que

se sol fer més difícil per a l’equip és podertreballar perquè s’arribi a entendre o aacceptar que hi ha aspectes que no funci-onen correctament, però no posar massal’accent en aquestes dificultats perquè noparalitzin o interfereixin molt en una pos-sible recuperació de capacitats o millora.És una situació nova per a tots els mem-bres de la família. A la pèrdua de la salut,

se li suma el dubte sobre la capacitat perpoder dur a terme una vida normalitzada(estudis, treball, relació de parella, amis-tats). Apareix el temor que el pacient hagide conviure per sempre amb els pares ique aquests hagin de renunciar a part deles seves vides per assumir la cura del fill.De vegades això és molt difícil de supor-tar i es poden donar actituds de negació o

minimització de la malaltia. En aquest casseria necessari un treball específic per alsfamiliars, en forma de teràpia individualo de parella. També són molt útils, en elsmoments inicials, els grups de familiars, jaque possibiliten un espai per compartirinformació i intercanviar experiències.

Alguns d’aquests pacients tenen neces-sitat de deixar de viure amb els pares i

provar un projecte de vida sols, compar-tint pis en habitacions rellogades. En es-casses ocasions tenen els mitjans econòmics

per fer-ho en un domicili propi. Aquí potdonar-se un desacord explícit amb la fa-mília, que pot oposar-se a aquest projecte. A més, caldrà treballar el malestar que potocasionar en els pares cuidadors perdre laconvivència i part del seu rol, així com laintranquil·litat pel temor que el seu fill nopugui cuidar bé de si mateix i, per tant, esdoni el risc de recaigudes. L’equip, quanrecolza aquests processos, pot ser objectede queixes i recriminacions per part de la

resta de la família, i en menor grau delpacient, si sorgeixen complicacions.Especialment quan es tracta d’una per-

sona jove, el professional, encara amb elsriscos que això pot generar, ha de poderpotenciar que el pacient tingui un projectede vida propi, intentar ajudar en la dife-renciació i l’autonomia. Per a això cal pre-parar molt bé el procés previ i acompanyar

el durant.Fins i tot quan per al pacient no hagiestat possible sostenir per molt temps unprocés d’emancipació i torni amb la famí-lia d’origen, s’haurà tractat d’una expe-riència que, atès que en el seu moment li va oferir seguretat i confiança, pot acom-panyar emocionalment durant temps i servir de base per dur a terme nous canvis i

projectes en el futur. El procés comptatant com el resultat final. Valorar això ambel pacient i la família és important de caraa poder generar altres canvis i no quedaratrapats únicament en la frustració.

Fills adults que s’ocupen del pacient

Ajudar que els fills puguin pensar so-bre la cura i decidir quanta responsabilitat volen o poden assumir respecte als seus

A fons




pares amb malaltia mental és una tascadifícil, perquè la relació de responsabilitatpare cuidador-fill sol pensar-se com mésnatural que la de fill cuidador jove-pare.Freqüentment els fills adults, sobretotsi tenen família pròpia i vida laboral activa, solen veure’s atrapats en l’ambivalèn-cia entre el sentiment de voler fer la sevapròpia vida i el de tenir cura del seu proge-nitor.

Depenent de l’edat, el cicle de vida i la

solidesa en la relació de parella, això pottenir més o menys suport per part de laparella del fill, que, si és globalment sana,pot complir un paper mediador o modu-lador (similar al del professional) que de vegades promourà l’apropament i en al-tres el distanciament, ajudant a trobar elslímits necessaris.

Hi ha pacients, pares, que tenen grans

dificultats per tolerar que els seus fills

puguin realitzar una vida autònoma senseconviure-hi i intenten (de manera més omenys conscient) reclamar la seva aten-ció, ja sigui amb conductes passives (des-cuit o abandonament de la cura, aspectesregressius, dependents) o més actives (tru-cades recurrents d’atenció, discussions, o,fins i tot, intents de suïcidi).

Quan hi ha més germans cal valorarquina és la disposició de cadascú per a lacura. Gairebé sempre sol haver-hi un dels

germans que està més present i és el por-taveu davant l’equip. És útil veure si totsestan d’acord en el repartiment de rols. De vegades el cuidador que apareix com aprincipal ha estat designat com a tal, peròes tracta d’una tasca que li genera un grauimportant d’ansietat i estrès. Altres vega-des, es tracta d’un paper que és acceptat ique, a més, no s’està disposat a compartir,

ja que atorga identitat i protagonisme.





Bibliografia

BION, Wilfred. Experiencias en grupos . Barcelona: Paidós, 1980.ISBN 978-84-7509-020-7.

GRINBERG, León et al . Intro- ducción a las ideas de Bion . Bue-nos Aires: Nueva Visión, 1979.ISBN 978-9506021153.

HAMILTON, Gordon. Teoría y práctica de trabajo social de casos .Mèxic: La Prensa Médica Mexi-cana, 1992. ISBN 1-09-900080-7.

MELTZER, Donald i HARRIS,Martha. El papel educativo de la

familia . Barcelona: Espax, 1989.ISBN 84-7179-188-9.

PELLEGERO, Núria i MES- TRES, Montserrat. “Los traba-jadores sociales de atención pri-

maria en salud mental”, en Re- vista de Treball Social , núm. 145(1997), pàg. 132-139. ISSN0212-7210.

PELLEGERO, Núria i ROS-SELL, Teresa. “Modelos, méto-dos, técnicas y habilidades parala atención directa en el trabajosocial”, en Revista de servicios sociales y política social , núm. 20(1991). ISSN 1130-7633.

RICHMOND, Mary Ellen. Di- agnóstico social . Madrid: Siglo XXI,2005. ISBN 9788432312250.

ROSSELL, Teresa. La entrevista en trabajo social . Barcelona: Ho-gar del libro, 1990. ISBN 978-84-7279-383-5.

SALZBERGER-WITTEN-

BERG, Isca. La relación asisten- cial. Aportes del psicoanálisis klei- niano. Buenos Aires: Amorror tu,1997. ISBN 9789505184156.

SALZBERGER-WITTEN-BERG, Isca et al. L’experiència emocional d’ensenyar i aprendre .Barcelona: Edicions 62, 1996.ISBN 978-84-297-4179-7.

TIZÓN, Jorge Luís. Apuntes para una psicología basada en la relación .Barcelona: Llar del llibre, 1988.ISBN 978-84-7279-362-0.

TORRAS DE BEA, Eulàlia. Entrevista y diagnóstico. Barcelona:Paidós, 1991. ISBN 978-84-7509-666-7.

A fons




Estructuració del projecte de família

Tallers de grups de pares i mares

Judith Cobacho, 1 Francina Planas2 i Judit Monfort3

Programa adreçat a caps de família en situacions de vulnerabilitat o en risc d’ex-clusió social per estructurar llur propi projecte de família i desenvolupar les habi-litats parentals a partir dels seus elements més funcionals. Durant 2 mesos esdinamitzen 8 tallers de grup de progenitors/es i es tanca amb una entrevista perso-nalitzada al final del procés. La composició dels grups la decideix cada equip, i esrealitza a la seu local que decideixen els responsables del servei de cada municipi.Els darrers 4 anys quest programa ha estat finançat per l’IRPF.

Paraules clau: Projecte de família, habilitats parentals, organització familiar, rols ,autoavaluació, interpel.lació del grup, procés, cicle vital, xarxa familiar, xarxasocial.

Resum

Program for households in vulnerable situations or at risk of social exclusion to

structure their own family project and develop parenting skills based on its mostfunctional. For 2 months, 8 workshops stimulate group of parents, and ends with a personal interview at the end of the process. The composition of the groups decidedeach team, and is done in your local makers who decide the service in eachmunicipality. The last 4 years this program has been funded by IRPF.

Key words: Family project, parenting skills, family organization, roles, self-assessment, appeal the group process life cycle, family network, social network.

Abstract

1 Educadora social.2 Treballadora social.3 Treballadora social.

VINCLE, Associació de Recerca i Acció Social. [email protected]


Per citar l’article: VINCLE. Estructuració del projecte de família. Tallers de grups de pares i mares. Revista de Treball

Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, nº 197, pàgines 82-93. ISSN 0212-7210




Qui som

VINCLE dissenyem i realitzem progra-mes d’atenció social i educativa adreçatsals col·lectius més vulnerables de la nos-tra societat, i de desenvolupament comu-nitari, des d’una òptica integradora delselements que configuren l’hàbitat humà en

cada context local. En tant que consultorsespecialitzats, també fem projectes derecerca, diagnòstics socials, plans deremodelació de barris, plans locals d’habi-tatge, plans locals d’inclusió social, dictà-mens experts en matèria d’habitatge ipoblació exclosa, avaluacions de plans in-tegrals... entre d’altres.

Treballem en equip amb dispos it iusterritorialitzats, però també amb equipsitinerants, sobretot a les comarques cata-lanes. Esporàdicament treballem en altres

regions de l’Estat.El que presentem en aquest article és

un programa específic per a l’estructura-

ció del projecte familiar, adreçat a les fa-mílies en situacions d’alta vulnerabilitat,que s’atenen des dels diferents serveis lo-cals. El seu finançament, amb càrrec a

l’IRPF, ens ha permès implementar-lo endiferents municipis i comarques catalanesal llarg dels darrers 3 anys.


A fons




De què parlem

La família, com a sistema dinàmic, res-ponsable de la cura, criança, desenvolu-pament i protecció dels seus membres, ésalhora la cèl·lula més vulnerable als canvis socials i pressions de l’entorn.

A la nostra societat emergeixen i s’inte-gren diferents models de família i unitatsde convivència amb tipologies, cultures iformes d’organització molt diverses. Lesdiferents expressions de l’anomenada fa- mília postmoderna reflecteixen la diversitatque caracteritza i fonamenta una societatdemocràtica i plural. Observem una trans-formació ràpida del model de família nu-clear, amb canvis en els rols i funcions dela família en general, i dels seus progeni-tors en particular, deguda a: la normalit-zació de la vida laboral de la dona,

l’arribada de famílies d’altres arrels cultu-rals amb models i codis diversos, l’augmentde les càrregues econòmiques de la famí-lia, el descens de la natalitat, la longevitatcreixent, les distàncies geogràfiques que van dispersant les xarxes familiars... junta-ment amb la individualització, l’accelera-ció del ritme de vida i el sacrifici dels espaisbàsics d’interrelació i suport. Aquests són

alguns dels factors que afecten, i sovinterosionen, les capacitats d’adequació de lesfamílies a les necessitats dels seus mem-bres.

Tal com es desprèn de la recerca del’IGOP 2009, en la qual orienten novespolítiques per a les noves famílies de lanostra societat, a més d’algunes reflexionsen aquest sentit planteja, entre d’altres,

dues línies de treball complementàries:l’atenció als col·lectius i a les zones ambcondicions de pobresa i d’exclusió conti-

nuades, i l’abordatge de les situacions con-junturals que afecten les persones al llarg de les diferents etapes del cicle vital:

“Els entrebancs que van sorgint al llarg de la vida troben les persones menysacompanyades que abans, de manera queaquestes disrupcions poden fàcilment im-plicar caure en situacions de gran vulne-rabilitat i fins i tot en risc d’exclusió.Sobretot quan als vells riscos (atur, malal-tia, vellesa...) hi afegim els nous, derivats

de la precarietat laboral, la fragilitat fami-liar, les dificultats de combinar feina i cura,les dificultats d’estabilitzar-se laboralmenti econòmica, o les incerteses pel que fa alfinal de la vida laboral, les condicions i eltemps que resta, etc. (especialment pel que viuen en el moment actual i per la manca de perspectives de futur al seu abast) //... Caldrà,doncs, combinar l’atenció a grups, perso-

nes i zones amb situació continuada depobresa i exclusió, i al mateix temps abor-dar i acompanyar les situacions conjuntu-rals de persones i col.lectius (cerca deprimera feina, transicions laborals, desajus-tos familiars, discapacitats, prejubilacions...)distingint així “vida de risc” de “riscos vitals”.

En aquest context, els professionals dels

SSAP que reben les necessitats detectadesper altres serveis o plantejades pels propisinteressats, sovint es veuen desbordats peratendre allò més peremptori, combinantels recursos i serveis institucionals al seuabast, i conscients que massa vegades noarriben a poder desenvolupar les capaci-tats i recursos d’aquestes famílies, tot i seruna de les màximes prioritats del propi sis-

tema de SSSS.D’altra banda, en el seu esforç de su-

peració i d’adaptació, les famílies supor-





ten processos complexes que, si es mante-nen més enllà de llurs possibilitats, com-porten la pèrdua dels elements essencialsque les configuren i, amb aquests les pos-sibilitats de recuperació.

En aquest sentit, el repte rau en trobarel que la Sra. Esther Khavous, del mi-nisteri de l’habitatge de Tel Aviv, va dirsobre els models d’estructura familiar, enel Congrés Europeu de Santiago de Compostela, XII-2001: “Aprender a ser, aprender a vivir

juntos”: “Com enfortir l’estructura familiar enaquest procés dinàmic de constants canvis i no forçar inútilment els codis cultu-rals, ans valorar-los i reforçar l’estructurafamiliar desenvolupant valors com l’esti-mació, el respecte, la solidaritat, la unitat,etc. a la nostra societat i, particularment,en el seu nucli més bàsic, la família… //

… entenent la validesa de la Família comel propi cor de la nostra societat”.

En què consisteix

En si mateix, el concepte de Projectede Família és un terme ampli i difús qued’alguna manera recul l les vivènciesinterioritzades, les expectatives explícites iimplícites, compartides pels adults de launitat familiar, vinculants i relatives a: llursaspiracions a mitjà i llarg termini; al re-partiment de rols; sistema de supervivèn-cia; cria i desenvolupament de la unitat deconvivència; principis i creences; norma-tiva i regles internes; organització familiari de la llar; relacions amb les famílies d’ori-gen; relacions socials... El sistema famili-ar, generalment format pel conjunt demembres dels subsistemes parental, filial ide germans, des de l’inici s’impulsa i s’or-ganitza en una combinació complexa deconveniències i necessitats especials per a

cada etapa evolutiva de la família: construintels processos evolutius personals de totsels seus membres, al llarg dels diferentscicles i etapes de la vida en família.

Aquest complex conjunt d’elementsconfigura la particular articulació entre l’es-til i la pròpia idiosincràsia de cada família,amb els condicionants del seu bagatge in-tern i del context social.

Identificar-ho en cada cas, recuperarels seus elements constitutius, impulsors icohesionadors del nucli familiar per con-solidar-lo, esdevé un repte professional.

La funcionalitat de la família en les so-cietats més modernes implica un dinamis-me continu en l’exercici de les funcionsque han de cobrir durant les etapes dedesenvolupament del sistema, sobretot pel

que fa a l’afecte, la cura, la cria, la socia-lització i l’estatus familiar, en tot llur pro-cés evolutiu. Amb destresa per:

Al marge del tipus i model decada família, a la seva base hi haun projecte constitutiu i vinculantespecífic en cada cas, partim dela premissa que, ajudant-les a

desenvolupar-lo, estimularan lesseves potencialitats i recursosdavant els nous reptes.

Tenint en compte que, al marge del ti-pus i model de cada família, a la seva basehi ha un projecte constitutiu i vinculantespecífic en cada cas, partim de la premis-

sa que, ajudant-les a desenvolupar-lo, esti-mularan les seves potencialitats i recursosdavant els nous reptes.

A fons




Mantenir un ordre estructural i es-tructurador

Establir i mantenir els límits de ma-nera clara i flexible alhora

Repartir-se els rols i complementar-se per a assumir-los

Comunicar-se fluidament i clara Mobilitzar els seus recursos per adap-

tar-se als canvis interns i externs, i ales diverses necessitats de cada mem-bre i de la família en el seu conjunt.

De fet, la disfuncionalitat es relacionaamb el no-compliment d’alguna o diver-ses de les funcions abans esmentades, l’al-teració d’algun dels subsistemes familiars,o la inestabilitat psicosocial dels individusi els subsistemes.

Com que l’aprenentatge significatiu esprodueix sobre la base de l’experiència,aquest programa aborda els diferents te-

mes en uns tallers vivencials organitzatsper a grups reduïts de pares i mares. Através de dinàmiques específiques i jocsde rol, es propicia que s’experimentin a simateixos/es altrament, i que es descobrei-xin amb iniciatives i respostes diferentsdavant les situacions escenificades, totesreflex de la vida quotidiana de les famílies.

Què pretenemEls Objectius Generals del programa

pretenen:a. Consolidar l’estructura familiar re-

forçant el rol parental i desenvolupant valors com l’estimació, el respecte perl’autonomia de cadascú, la solidari-tat entre els membres i la unitat com

a estructura de parentiu.b. Desenvolupar els vincles de paren-

tiu, afecte i convivència en el marc

dels diferents models familiars.c. Potenciar el desenvolupament inte-

gral dels menors d’edat, des de la se-guretat i fermesa afectiva i efectivadels progenitors i de la necessària fle-xibilitat davant les situacions vitals.

d. Millorar la capacitat de les famíliesd’abordar constructivament els seusreptes socials i familiars.

e. Optimitzar la protecció, per part dela família, de les seves xarxes de su-

port.f. Contribuir a optimitzar el treball delsprofessionals dels serveis locals ambcada família.

Els objectius operatius del programa,orientats als resultats se situen en:

I. Oferir uns mòduls didàctics per a l’es-tructuració del projecte de família

II. Facilitar la incorporació i la consoli-

dació d’eines útils i singularitzades pera la vida quotidiana de les famílies.III. Aportar als serveis socials locals,

les potencialitats i la perspectiva decanvis iniciats per les famílies parti-cipants.

Els resultats que anem observant, ensmostren:

1) Famílies més conscients dels seus

objectius i prioritats en llurs condi-cionants actuals.2) Capaces de preservar i potenciar

millor els subsistemes del propi nu-cli familiar.

3) Que els adults responsables de lafamília adquireixen eines pertinentsi eficaces, aplicables en diferents cir-cumstàncies, especialment en les si-

tuacions de crisi i d’estrès.4) Que els professionals dels serveis

locals, disposen d’alguns elements





complementaris pel desenvolupa-ment del seu pla de treball amb lesfamílies participants.

La nostra mirada

El programa es basa en el concert Ins-titucional entre les administracions queel promocionen i li donen suport –Minis-teri de Sanitat i Política Social, amb càrreca l’IRPF– i les administracions locals res-

ponsables dels serveis on s’implementa –Consells Comarcals, Consorcis Munici-pals i Ajuntaments.

Aquesta proposta s’ha dissenyat i esdesenvolupa amb un dispositiu tècnicitinerant per tal de facilitar que en dispo-sin els serveis interessats. Els professio-nals d’aquest dispositiu dinamitzen elsgrups de famílies en el municipi correspo-

nent aportant-hi les eines metodològiquesi pedagògiques. Aquestes eines s’adaptena cada context particular

La coordinació amb l’equip del servei local és un element cabdal per a l’efec-tivitat del programa: són els professionalsdels serveis els qui valoren les famílies iproposen la composició del grup de paresi mares. En la dinàmica dels tallers, es reforça

sempre la funció del seu professional de re-ferència i, al llarg del desenvolupament delprograma es manté recíprocament la co-municació per tot el que convingui, rela-tiu a les famílies participants, o per altresaspectes de l’adequació del programa. Enacabar el treball amb cada grup es fa unadarrera reunió tècnica de devolució, valo-ració general i tancament de l’experiència.

Es contempla la família com a siste-ma, focalitzant el treball amb els seus pro-genitors o adults responsables. Els tallers

de grup es complementen amb una entrevista final personalitzada, on s’adeqüen ies reforcen els aprenentatges i els petitscanvis que incorpora cada família.

El model desenvolupat, planteja unaestratègia socioeducativa en un marcintegrador entre el sentir, el pensar i laprojecció de canvis en les dinàmiques par-

ticulars de cada família, a través dels ta-llers de grups de pares i mares, des de ladialèctica experimental, acció-reflexió-ac-ció. Els tallers permeten vivenciar les si-tuacions plantejades en el sí del grup, iexperimentar nous encaixos, desenvoluparnoves accions amb les que les personesparticipants es descobreixen diferents, pro-cedint d’altres maneres i desplegant altres

capacitats, sovint desconegudes. Els exer-cicis dissenyats per aquests tallers, conte-nen elements d’autoconeixement, dereforç positiu de les “bones pràctiques”que s’hi donen i que, alhora, els impulsena interpel·lar-se i a explorar altres possibi-litats que poden transformar les seves di-nàmiques familiars. S’incideix, sobretot, enaquells aspectes estructuradors de la fa-

mília i el reforç dels rols parentals. El fetd’incentivar la interpel.lació per part del propigrup, fa que es valorin més, i que s’obrin

Es contempla la família com asistema, focalitzant el treball amb

els seus progenitors o adultsresponsables. Els tallers de grupes complementen amb una entrevista final personalitzada, ons’adeqüen i es reforcen elsaprenentatges i els petits canvisque incorpora cada família.

A fons




molt més a plantejar-se algun canvi. Per exemple: en un grup, parlant dels espais propis,dues mares es lamentaven que no disposen d’un moment per a elles i, entre altres detalls, coinci- dien en que una de les raons és que dormen encara amb els seus fills (un de 10 anys que viu sol amb la mare; un de 6 anys que és el petit de 4 germans i dorm amb la mare, mentre el pare dorm al menjador). Una altra mare del grup les va qüestionar tot presumint que ella –també sola amb la seva filla- als 3 anys ja la va acostumar

a dormir a cada una a la seva habitació, aportant tots els avantatges que experimentava. O,en un altre grup, un home va il .lustrar la resta en com fer-se valer a l’hora de posar un límit als seus fills, sense necessitat de cridar ni recórrer a amenaces... al final de tot el procés, la majoria del grup van explicar que una de les coses que més els hi havia agradat és aprendre a ser més efectius en relació als fills, sense cridar tant.

L’estructuració dels continguts s’orga-nitza en base a tres mòduls temàtics quecontenen entre 2 i 3 tallers específicscadascun, per tal de fer-ho màximamentassolible per a les famílies. S’ha concebutaquest format àgil, tenint en compte queen la vida de les persones i les famílies,sovint hi irrompen factors imprevistos quepoden interferir la seva continuïtat amb el

grup. Per això, els tallers vivencials -de 2hcada un- s’agrupen en mòduls tan curts ies realitzen en setmanes consecutives, pertal que les famílies puguin començar i aca-bar tot el mòdul sencer i, per poc que pu-guin, fàcilment continuar amb el mòdulsegüent. L’assoliment de cada mòdul esritualitza amb el lliurament d’un diploma;així, al final del procés acostumen a dispo-

sar de 3 diplomes diferents que, tot i notenir cap valor acadèmic ni per al mercatde treball, els aprecien molt; la majoria de

participants, no tenen cap altre diploma nicertificat de mèrits.

Tot el programa, amb les diferents fa-ses de desenvolupament i en cada aspectede la seva implementació, se cenyeix al queprescriu la LOPD, garantint la protecció ila confidencialitat de totes les dades per-sonals dels seus participants. En aquestsentit, a l’inici cada participant ha d’havercomplimentat una fitxa d’inscripció ambel/la professional de referència, manifestant

els seus motius per incorporar-se al progra-ma, i signant el seu compromís, que in-clou el protocol de la LOPD. Després, en el 1r taller, s’aprofita la dinàmica de la xarxa per fer les presentacions i, alhora que es contrasten expectatives i temors, s’explicita el compromís de confidencialitat per evitar tafaneries i demés.

Com ho fem

El planteig inicial: en una primera reu-nió amb l’equip de cada municipi interessat,es valoren les adequacions pertinentsdel programa per a cada grup, i s’acor-da el sistema i circuits de coordinació quees mantindran al llarg de la implementaciódel programa.

La composició dels grups: pel que fa

als perfils de les famílies, es valora quepuguin ser grups heterogenis (amb famí-lies nuclears, monoparentals i monoma-rentals, o amb famílies nouvingudes id’altres més arrelades; famílies sense re-cursos i d’altres amb treball regular...). Toti que també resulten rics i interessants elsgrups amb perfils més similars: grupsde mares immigrades amb fills petits; grups

de mares soles arrelades al municipi; grupsde famílies amb fills en edats similars... Vala dir que, en general, amb els grups més





heterogenis, inicialment costa més de cre-ar un clima de grup participatiu que res-pongui als interessos i necessitats de totsels participants, alhora que acostumen aser els grups més rics i integradors. Elsgrups homogenis potser agilitzen aquestprocés i permeten aprofundir més algunstemes, per bé que poden perdre riquesade perspectiva en alguns continguts. Per exemple, a Ripollet es va constituir un grup de famílies monomarentals, i alguna d’elles víctima

de violència de gènere. Ens van plantejar la possibilitat d’incloure-hi 2 famílies monoparentals a les que la DGAIA havia concedit la tutela als pares... Un repte complex d’entrada, que va derivar en una experiència molt reeixida i enriquidora per a totes les parts.

L‘equip del servei local és qui proposales famílies per constituir el grup de tre-ball. Hi ha serveis que es decanten per les

famílies que requereixen més suport, men-tre que d’altres opten per proposar-ho ales famílies més disposades. Es poden se-guir, també, altres criteris, a considerar. Aquest és un element més que incideix enla implicació i dinàmica de cada grup. Enqualsevol cas, des del programa sempre esreforça la figura del/la professional de refe-rència que té cada família en el municipi.

El disseny dels mòduls permet que espuguin programar i treballar de maneraindependent i complementària, llevatdel mòdul 1, “Vida en família”, que és l’ini-cial amb els 2 tallers que el componen.Els tallers dels altres dos mòduls, el d’Ha-bilitats Sociofamiliars i el d’Habilitats Pràc-tiques i Entorn, el 2 i el 3 respectivament,s’adapten al que es valora més escaient

per a cada grup de famílies. En una reunióconjunta amb l’equip local es decideixen,doncs, els tallers més escaients d’aquests

dos mòduls per a cada grup, en cas que nos’implementi tot el conjunt.

La programació, doncs, s’adapta a lesmodalitats, als continguts i al ritme quecada equip considera oportuns. Tambés’acorden el calendari i l’horari, que acos-tuma a fer-se coincidir amb l’horari esco-lar, de matins o tardes, tot i que també esfa al migdia o al vespre, segons convinguiper cada grup.

Materials: a l’inici, se’ls lliura a les fa-

mílies una carpeta amb els continguts delprograma, i on hi poden anar ordenant elsmaterials que treballen en les diferentssessions. El final de cada mòdul es remar-ca amb el lliurament d’un diploma perso-nalitzat, que cobreix la doble funció dereconeixement dels aprenentatges assolits,i de vinculació al procés . Acostuma aser molt apreciat pels participants.

Coordinació: al llarg de tot el cicle escoordinen els professionals de referènciade cada família amb la tècnica del progra-ma, per tractar els aspectes organitzatius iles incidències en relació amb cada famí-lia del grup. A banda, es complimenta unafitxa final per cada participant, que es lliu-ra al seu professional de referència, on s’hirecullen els elements funcionals obser-

vats, les potencialitats i els canvis que estàcomençant a incorporar. Avaluació: en la línia de reforçar que

els participants són els protagonistesdel seu propi procés, al 1r taller se’lspresenta “l’estrella”, una eina molt visualen la qual cada braç representa una de lesàrees de la vida familiar. Es cerca facili-tar-los la perspectiva global de la majoria

d’aspectes que conformen el projecte defamília. I per tal que puguin disposar d’uninstrument àgil d’autovaloració.

A fons





AUTOAVALUACIÓ DE LA FAMÍLIA





A l’entrevista de cloenda, s’acostuma arevisar l’estrella per reflectir-hi les modi-ficacions que considerin i per reforçar elscanvis que vulguin assolir. Llavors, se’lsconvida a que ho treballin amb el/la sevaprofessional de referència.

En finalitzar els tallers amb el grup defamílies, se’ls passa un qüestionari per talque el complimentin anònimament, ambla seva valoració dels tal lers a tal lorganitzatiu i didàctic.

Al final de cada edició, es fa una reu-nió de cloenda amb l’equip local per valo-rar la implementació del programa i el seuimpacte en cada una de les famílies. D’al-tra banda, es lliura a cada professional unafitxa amb el recull d’aspectes funcionalsobservats en cada participant, i els canvisque es proposa o que està incorporant.

Capacitació d’equips: s’ofereix també la

possibilitat de transferir el model als

equips locals, la metodologia de treball iles eines, per tal que ho pugui incorporara les pròpies dinàmiques, amb les adapta-cions que es considerin oportunes. En al-gun cas –com per exemple a l’Hospitaletde Llobregat– s’han realitzat també unessessions complementàries de suport tèc-nic a la seva pròpia implementació del pro-grama.

Línia de consolidació: amb algunes fa-mílies participants –a Ripoll i a Vic– hem

fet una prova pilot: en acabar tot el pro-cés hem acordat amb SSAP i elles entre 4i 6 sessions personalitzades per treba-llar amb tot el nucli de convivència, al’interior del domicili, algun dels canvis quehavien començat a impulsar. Ha resultatser una experiència molt satisfactòria pera totes les parts implicades i que ens elspropers mesos es podrà valorar la seva

efectivitat en el temps.

A fons




ÍNDEX TEMÀTIC

TALLERS

Taller d’identificació del pro-pi projecte de família

Tal ler les arrels i les rela-cions familiars

Taller de necessitats perso-nals i necessitats familiars

Taller de comunicació i ha-bilitats socials en família

Taller d’organització domès-tica i rols

Taller de manteniment de lallar i economia domèstica

Tal ler sobre l’entorn de lafamília

Taller sobre la resiliència iels recursos de l’entorn

Entrevista personalitzada

CONTINGUTS- Funcions de la família- Models de famílies- La família d’origen i la pròpia fa-

mília actual

- Costums i tradicions familiars- Full de ruta: projecció de futur i

expectatives de desenvolupament

- Identificació i reconeixement de lespròpies necessitats i les dels altres

- Eines bàsiques d’escolta i de co-municació assertiva

- L’expressió i la contenció emocio-nals

- Necessitats organitzatives i tasquesquotidianes

- Identificació dels diferents rols iresponsabilitats familiars

- Identificació i manteniment denormes i límits

- L’organització i cura de la llar- Bases per la organització i gestió

del pressupost

- Xarxes de suport- Relacions socials

- capacitats resilients en la pròpia fa-mília

- recursos de suport de l’entorn

- Assessorament i devolució perso-nalitzada- Valoració final

MÒDUL

MÒDUL 1

MÒDUL 1

MÒDUL 2

MÒDUL 2

MÒDUL 2

MÒDUL 3

MÒDUL 3

MÒDUL 3

MÒDUL 3





Bibliografia

IGOP, COLLET J. i SUBIRATS, J. Noves famílies, noves polítiques.Diputació de Barcelona, 2009.ISBN 978-84-9803-405-9.

FLAQUER, L. “ La familia al-ternativa. El feminismo y el in-dividualismo, factores clave enla nueva pareja”, en EL PAÌS .Extra 5.000 (28 de desembre de1990) 55.

KHAVOUS, E. “Aprender a ser,aprender a vivir juntos”. CongrésEuropeu de Santiago de Com-postel.la, XII-2001.

PERPIÑAN, S. Atención tempra- na y familiar: cómo intervenir cre- ando entornos competentes . Madrid:Ed. Narcea, 2009. Col.leccióEducación Hoy, núm. 256.ISBN 978-842-771-639-1.

COMELLAS, M. J. Educar en la comunidad y en la familia: acom-

pañando familias en el día a día . València: Ed. La Nau, 2009.ISBN 84-7642-771-9.

CUNNIGHAN, C. i DAVIS, H.Trabajar con los padres: marcos de

colaboración . Madrid: Ed. MEC-Siglo XXI, 1988. ISBN 978-84-323-0650-1.

LINARES, J.L. i COLETTI, M.La intervención sistémica en los servicios sociales ante la familia multi-

problemática . Barcelona: Ed Pai-dós, 1997. ISBN 978-84-493-0438-5.

BARUDY, J. Los desafíos invisi- bles de ser madre o padre: manual de evaluación de las competencias

y la resi liencia parental . Barce-lona: Ed. Gedisa, 2010. ISBN9788497844871.

SPECK, R. i ATTNEAVE, C.Redes Familiares . Buenos Aires:Ed. Amorrortu, 1983. ISBN9789505184187.

FABER, A. i MAZLISH. Cómohablar para que los niños escuchen y cómo escuchar para que los niños hablen . EUA: Ed. Harper Collins,2005. ISBN 9780062209177.

DELPIERRE, L. i POMME-REAU, X. ¡¡ ¡SOS!! ! ¡Tengo un adolescente en casa! Madrid: Ed.

Espasa Calpe, 2006. ISBN 978-846-701-926-1.

DELPIERRE, L. i HUERRE. ¡No me hables en ese tono! ¿Cómoreaccionar? Barcelona: Ed. de Vecc-hi, 2006. ISBN 9788431533274.

BAYARD, R. T. i BAYARD, J.P. ¡Socorro! ¡Tengo un hijo adolescente!: Guía de supervivencia para padres desesperados. Madrid: Ed.

Temas de Hoy, 2007. ISBN 978-848-460-579-9.

MINUCHIN, S. i COLAPIN- TO, J. Pobreza, institución y familia . Buenos Aires: Ed. Amorror-tu. 2000. ISBN 9789505180844.

QUINTERO VELASQUEZ, A. M. Trabajo Social y procesos fami liares. Buenos Aires: Ed.Lumen Humanitas, 1997. ISBN849-980-042-4.

ESTEINOU, R. Fortalezas y es-

tresores de las familias en dos contextos . Mèxic: Publicaciones dela Casa Chata, 2006. ISBN9789684965980.

A fons




El Projecte Paidós: acompanyants de

famíliesMarta Sanchís Franch1 i Marta Caramés Boada.2 Coords.

El Projecte Paidós busca com eradicar la pobresa infantil que es transmetintergeneracionalment i prevenir-ne els factors de cronificació mitjançant un tre-ball intensiu, integral i integrat amb les famílies, els agents socials i la comunitat, per a la millora de la capacitació de les potencialitats, tant de l’infant com de laseva família. En el moment actual s’han posat en marxa tres projectes experimen-tals que estan en fase de disseny de procediments i d’indicadors d’avaluació i deselecció de famílies. L’objectiu del Paidós és establir una metodologia de treballque acabi essent utilitzada pels poders públics com una eina més efectiva en lalluita per l’eradicació de la pobresa infantil a Catalunya.

Paraules clau: Pobresa, infància, famílies, treball social, educació social.

Resum

El Projecte Paidós: acompanyants de famílies

1 Psicòloga, treballadora social i referent del Projecte Paidós a Càritas Diocesana de Barcelona.2 Doctora en Pedagogia i responsable del Projecte Paidós. [email protected].

Altres autors i autores : Naïma Aligua Hansaoui, Dolors Arbonés Mor, Andrea Araujo Taboada, Roser Astorga Vilalta, Laia Creus Casanovas, Albert Frago Llurda, Jofre Fuguet Gonzano, Marta Gómez Rodríguez,Maru González Bosch, Manel Grande Ordoñez, Loli Ibáñez Iturat, Sònia López Martínez, Cristina MaymóPuig, Alejandro Ovejero Scaglia, Ona Pich Sánchez , Marina Quinto Ferreres, Raquel Renes Grande, MartaRipoll Moliner, Juana Valera Parra.

Entitats: Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Pere Tarrés i Suara Cooperativa.

Per citar l’article: SANCHIS, Marta; CARAMÉS, Marta. El Projecte Paidós: acompanyants de famílies. Revista

de Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, nº 197, pàgines 94-101. ISSN0212-7210




The Paidós project seeks to eradicate child poverty which is transmitted betweengenerations, and prevent the factors that make it chronic, through a work intensive,comprehensive and integrated with families, the social partners and the community,for the improvement of the training of the potentialities, both children and theirfamily. At the present time three pilot projects are in the phase of design of procedures and indicators for evaluation, and selection of families. The Paidós project aims to establish a working methodology which could be used by publicauthorities as a more effective instrument in the struggle for the eradication of child poverty in Catalonia.

Key words: Poverty, children, families, social work, social education.

Abstract

Antecedents del Paidós

El Projecte Paidós neix d’una preocu-pació i d’una pregunta. La preocupació deCàritas Diocesana de Barcelona per la si-tuació de pobresa en la petita infància i la

pregunta de si els governs, les entitats so-cials i la ciutadania som capaços de ferquelcom diferent perquè no es perpetuï.Des de fa anys, diferents estudis i des dediferents organitzacions s’insisteix en mos-trar que les famílies amb criatures i en si-tuació de pobresa econòmica són les queestan patint amb més duresa el momentcrític que vivim, aquest que anomenem

crisi econòmica. Ja fa temps que des de Càritas es vaprendre la decisió d’aprofundir en l’anàliside com s’està treballant amb els infants iles seves famílies des dels diferents pro-jectes sòcioeducatius de l’organització.D’aquesta anàlisi neixen diferents propos-tes, una de les quals, validada per un grupd’experts, és la que s’anomenarà Paidós . El

Projecte Paidós busca com eradicar les con- seqüències de la pobresa infantil que es transmet intergeneracionalment i prevenir-ne els factors de

cronificació, mitjançant un treball intensiu, integral i integrat amb les famílies, els agents socials i la comunitat, per a la millora de la capacitació primerenca de les potencial itats, tant de l’infant com de la seva família .

Aquesta perspectiva de treball integral

amb les famílies, els agents socials i la co-munitat sorgeix de l’experiència i pràcticaeducativa d’altres equips professionals queja coneixen altres formes de treballar iconcreten en aquest projecte pràctiques,perspectives teòriques i metodologies, perfer un pas endavant. D’aquestes experièn-cies destacarem la dels Educadors/es familiars ; recurs que es desenvolupà a Càritas

des de l’any 1999 fins el 2003 i des delqual es realitzava un treball educatiu en lapròpia llar de les famílies. Els educadors/es ampliaven la tasca que feien les treba-lladores familiars; oferint un acompanya-ment educatiu adaptat a la vida quotidianade cada família.

Assenyalarem també l’àmplia experièn-cia que tenen les professionals dels espais

de suport maternoinfantils, també de Càritas,que treballen amb mares en situació de vulnerabilitat, tot donant un acompanya-

A fons




ment de la vinculació mare-fill per a l’apre-nentatge de la cura de la petita infància.

I, finalment, una altra experiència de laqual beu, també, el Projecte Paidós ésl’equipament situat al barri de La Font dela Pólvora, de la ciutat de Girona, promo-gut per l’Ajuntament de la ciutat, l’any 2005, per treballar amb les famílies delbarri que tenen dificultats en la cura iacompanyament del seus fills. D’aquestaexperiència hi ha aspectes que el projecte

Paidós “pren en préstec”, com és la ideade treballar de forma continuada amb elconjunt de la família; i també la idea deque aquest treball sigui a la carta, en llocd’oferir menú de planificacions educatives.Pensem que aquest treball en singular, a la carta , és una de les característiques demolts projectes de Càritas. Un treball a la carta per a cada adult, per a cada infant i

per a cada família, que sol ser, a més, perun període de temps prou llarg. Una for-ma de treballar que ha fet possibles algu-nes petites-grans transformacions en

situacions de dificultat de molts infants iles seves famílies.

Objectius generals i específics delPaidós

Des de la pràctica i saber professionald’aquestes i altres experiències, així com

de la seva posada en comú entre diversosprofessionals, es van elaborar els objectiusgenerals i específics del Projecte Paidós.

Els objectius són:

Un treball a la carta per a cadaadult, per a cada infant i per a

cada família, que sol ser, a més, per un període de temps proullarg. Una forma de treballar queha fet possibles algunes petites-grans transformacions en situa-cions de dificultat de moltsinfants i les seves famílies.

1. Incrementar les competències parentals i marentals.1.1. Augmentar el nivell de consciència sobre les característiques, aspectes a millorar

i capacitats dels seus fills/es1.2. Identificar les necessitats dels seus fills/es.1.3. Desenvolupar una cura adequada a les necessitats dels seus fills (alimentació,

salut, seguretat i emocionals).

2. Augmentar els factors de protecció i resiliència dels infants.2.1. Desenvolupar les capacitats per establir vinculacions positives.2.2. Adquirir un desenvolupament adequat a la seva etapa evolutiva.

3. Facilitar una circulació social de les famílies en el seu medi o entorn més proper.

3.1. Desenvolupar les capacitats relacionals amb l’entorn.3.2. Conèixer els recursos i serveis del medi o entorn més proper.3.3. Realitzar un ús adequat dels serveis comunitaris.





Concreció del Paidós

El Projecte Marc del Paidós, elaboratconjuntament per Càritas Diocesana deBarcelona, Suara cooperativa i la Funda-ció Pere Tarrés, guiarà la pràctica educativa que desenvoluparan els diferents equipsde treball. En aquests moments els tres

primers equips de Paidós ja han començata treballar: al districte de Ciutat Vella deBarcelona, el Paidós-Barceloneta; a l’Hos-pitalet de Llobregat, el Paidós-Hospitalet;i a Sant Adrià de Besós, el Paidós-Sant Adrià.

L’equip de cada Paidós està constituïtper un director/a, un treballador/ora so-cial, un psicòleg/psicòloga, dos educadors/

res socials i un treballador/ora familiar.En el moment actual, tots estan en la fasede selecció de famílies, de disseny dels

itineraris de treball amb elles, i d’elabora-ció dels Plans de Treball Familiar, conjun-tament amb les famílies i amb els i lestreballadores socials de referència que elsacompanyen. També del disseny dels indi-cadors d’avaluació a què el projecte s’hauràde sotmetre.

Considerem interessant, en aquesta fase

inicial del Projecte, reflectir les vivènciesque estan experimentant cada un delsequips ja constituïts.

1. Paidós-Sant Adrià. El compro-mís i la creativitat com a punt de partida.

“Il .lusió, energia, compromís, innovació, opor-

tunitat, creativitat... És el punt de partida de l’equip del Paidós de Sant Adrià de Besòs. Com a professionals tenim la sort de començar a disse-

L’acompanyament socioeducatiu s’abordarà des de tres àmbits i tres espais d’inci-dència:

A fons




nyar un nou projecte i estem convençuts que cal fer un procés i recór rer un camí amb la col .la- boració de tothom. Al llarg del temps de prepa- ració hem estat imaginant serveis, acordant metodologies, entenent el com i per què es poden fer les coses, i buscant un nou enfocament per al treball amb famílies. Després caldrà escoltar,observar, acompanyar i respectar la realitat de les famílies per introduir-hi la seva participació.D’aquesta manera participaran del procés de creixement del Paidós.

L’eina més valuosa a l’hora de treballar amb les famílies són elles mateixes. El paper dels professionals es centrarà en potenciar les seves capacitats i apoderar-les perquè siguin elles el propi motor de canvi, per tal que trobin un demà d’oportunitats, de futur, que possibiliti i faciliti el coneixement de totes les seves potencialitats personals i familiars. Treballar perquè l’estigmatització de les famílies multiassistides, o la manca d’oportu-

nitats, no sigui el marc on generació rere genera- ció es perpetuï el cercle de la pobresa. Pretenem que les famílies siguin protagonistes d’un canvi,d’una nova vivència, i de saber i sentir que és possib le un nou camí. El Paidós de Sant Adrià de Besòs es desenvoluparà en un pis ubicat en una planta baixa amb pati, i amb accés directe des del carrer. Organitzarem l’espai amb l’objectiu que sigui el més semblant a una llar, fent-

lo acollidor perquè les famílies s’hi sentin còmodes ”.

2. Paidós-Hospitalet. El naixement d’un projecte: iniciar la relació

vincular amb les famílies“Durant l’embaràs es produeix un procés

d’adaptació física i psicològica dels futurs pares al fetus en creixement. Nosaltres estem vivint un procés similar en aquests mesos de creació del projecte; en l’organització de l’espai, en la selec- ció de famílies i en el coneixement del territori.L’equip viu amb molta il·lusió l’encàrrec d’en- gegar un nou projecte, però també és conscient de la gran responsabilitat que comporta. Entenem que aquest projecte és innovador per la confluèn- cia de diferents elements clau que formen un tot molt més potent que la suma de les parts: 1) Està centrat en el treball amb famílies que tenen fil ls entre 0 i 6 anys: la primera infància com espai privilegiat de treball de la parentalitat positiva i per recolzar el desenvolupament òptim

dels infants perquè tinguin una efectiva igualtat d’oportunitats. 2) Confia en els pares i mares,els apodera, els fa sentir capaços. Una família conscient de les seves capacitats esdevindrà una família més segura i autònoma, amb més possibilitats d’implicar-se en el seu procés de millora i d’oferir un model educatiu estable i coherent als seus infants. 3) Atén tot el sistema familiar de forma integral, treballant el conjunt de relacions

que s’hi donen, totes les necessitats, amb un acompanyament des de diferents perfils professionals.Les nostres eines de treball són: 1. Els acom-

panyaments, no només entesos com una metodologia o acció, sinó també com una filosofia de treball que impregna tota la intervenció educativa i psicològica. 2. Els espais familiars, que plan- tegem per a la convivència i la participació, en els que es desenvolupa una tasca educativa, no

assistencial, i on es treballa la creació i enfortiment dels vincles de relació positius. 3. El treball comunitari realitzat més enllà dels contextos

“Pretenem que les famílies siguin protagonistes d’un canvi, d’unanova vivència, i de saber i sentir que és possible un nou camí”.





habituals de la família, per tal que el nostre espai educatiu no es converteixi en un recurs tancat. I 4. El suport psicològic per millorar les dinàmiques relacionals ”.

3. Paidós-Barceloneta. Treballant de forma integral i sistèmicaamb les famílies i el seu entorn.

“ A la Barceloneta, estem reali tzant entrevistes inicials amb algunes famílies i d’altres ja comencen a venir als diferents espais de treball.

L’equip està molt il·lusionat en dur a terme un projecte que treballa amb tots i cada un de ls membres d’una família des de una mirada sistèmica, veient, observant, acompanyant la família en allò que esdevi ngui nec essari per tal de sortir d’una situació que els angoixa i que al mateix temps els allunya del seu projecte vital.

El fet de treballar amb tota la unitat fami-

liar és un fet innovador i diferencial d’altres projectes. Paidós no és un maternoinfantil, no és un espai familiar, no és un centre obert, no és un servei d’inserció, no és un centre de formació permanent, no és un centre de teràpia familiar, noés un servei d’ajuda a domicili; no és res de tot això, però pot ser-ho en un moment determinat.Per a l’equip, el Paidós és un tot integral per treballar amb les famílies dins del centre, a la

comunitat, o en el domicili. No volem fer coordinacions sense que les famílies vegin la necessitat de fer-les, perquè la intenció no és ser un servei del que depenen les famílies, sinó un servei per acompanyar i per apoderar-les.

Paidós-Barceloneta està ubicat a una antiga església reconvertida en equipament de serveis socials (centre obert, formació d’adults, casal de joves, espai d’adolescents i espai polivalent per

xerrades, trobades, del barri). Estem, per tant,en un espai privilegiat amb molts recursos dins dels mateix edifici, i això facilitarà l’acompa-

nyament i l’accés a altres serveis necessaris per a les famílies. Actualment el Paidós Barceloneta està començant a fer entrevistes d’ingrés amb les famílies derivades de Ser veis Socials, d’EAIA i de les Treballadores Socials de Càritas, per tal de conèixer les necessitats i poder així dibuixar conjuntament amb elles un itinerari a mida.Sabem que aquesta feina no la fem sols, que hi ha molts professionals treballant des de fa anys en els barris i amb la gent. Esperem ser un espai més a la Barceloneta que intenta treballar al

costat de les famílies buscant senzillesa en l’ofici d’acompanyar ”.

Conclusió: Paidós. Acompanyantsde famílies

Esdevenir acompanyants de famílies és uncompromís per portar endavant aquestprojecte, una manera de treballar. Tenir la

oportunitat de treballar de forma integrali amb temps llarg amb les famílies és unprivilegi que cal aprofitar, seguint el camímarcat per altres companys i companyesde diferents serveis, que ho han fet apro-fitant escletxes institucionals i amb treballcompartit.

Pensem que cal «escoltar i observar lesrealitats familiars per introduir la seva par-

ticipació», com escriuen des de Sant Adrià.Buscarem la comprensió de les formes defuncionament familiar, cercant que siguinles famílies mateixes «el motor de canvi». També des de l’Hospitalet es recull la ideadel “respecte i l’escolta atenta al procésde les famílies” , amb un acompanyamentadequat, que no sigui invasiu. A més,l’acompanyament es fa amb tota la unitat

familiar, tal com ens indiquen des de laBarceloneta. Així, els espais educatius ques’estan dissenyant busquen reflectir mo-

A fons




ments quotidians de la relació familiar:espais de joc, de cura, dels àpats, espaislúdics al barri, als domicilis.

Sabem que la responsabilitat de la situ-ació de vulnerabilitat que viuen moltesfamílies no és només seva. No és nomésamb el seu apoderament i potenciant lesseves capacitats que podrem fer possiblesels canvis que cal treballar. Caldran actua-cions més globals en relació amb aquestesfamílies. Des del Paidós es mirarà de fer

altres actuacions que millorin les condici-ons de vida de les famílies ateses: habitat-ge i condicions laborals dignes, salut, entred’altres.

Som als inicis, en la il·lusió i la incerte-sa del que vindrà. La finalitat seria que elsterritoris, els i les professionals i les famí-lies puguin aprofitar aquest recurs i queesdevingui el que han de ser els recursossocials i educatius: espai de tothom. Sa-bem que hem de treballar discretament iamb humilitat amb les famílies i els com-panys. Perquè amb la mateixa pràctica si-lenciosa que manté la intimitat de la gent,podem mostrar una altra forma possible

d’acompanyar i escoltar allò que les famíliesi els infants més petits ens indiquin, perajudar-los a superar les greus dificultatsde desenvolupament en què estan vivint.





Bibliografia

BARUDY, J. i DANTAGNAN,M. Los buenos tratos a la infancia: Parentalidad, apego y resiliencia.Barcelona: Gedisa, 2006. ISBN978-84-9784-091-0.

BOWLBY, J. Cuidado maternal y amor. México: Fondo de cultu-ra econòmica, 1972. ISBN9789681600839.

CÀRITAS DIOCESANA DEBARCELONA. Amb sostre i sense llar. 2010.

CYRULNIK, B. Los patitos feos.La resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida. Barcelona:Gedisa, 2001. ISBN 978-84-7432-926-1.

FEENEY, J. i NOLLER, P. Apego adulto. Bilbao: Desclée de

Brouwer, 2001. ISBN 978-84-330-1613-3.

FREIRE, P. Pedagogía del oprimi- do. Madrid: Siglo XXI, 1970.ISBN 978-84-323-0184-1.

GOLEMAN, D. Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós, 1996.ISBN 978-84-7245-463-7.

GRACIA, E. i HERRERO, J.“La comunidad como fuente deapoyo social: evaluación e im-

plicaciones en los ámbitos indi- viduales y comunitarios”, enRevista latinoamericana de psicolo-

gia , núm. 38 (2) (2006). Pàg.327-342. ISSN 0120-0534.

HOSPITAL SANT JOAN DEDÉU “Com educar les emo-cions? La intel.ligència emocio-

nal en la infància i l’adolescèn-cia”, en Quaderns Faros , 2012. www.faro sh sdj .net. DL B-9727-2011.

MUSITU, G. “Empowerment y ayuda mutua. Implicacionespara la intervención comunita-ria”, en Información psicológica ,núm. 61 (1996). Pàg. 12-20.ISSN 1989-9076.

ROGERS, C. El proceso de con- vertirse en persona . Argentina:Paidós, 1961. ISBN 978-84-493-0993-9.

SEGADO SÁNCHEZ-CABE-ZUDO, S. Nuevas tendencias de trabajo social con familias . Edito-rial Trotta. UNED, 2011. ISBN978-84-9879-186-0.

A fons




El treball social amb famílies de pacients

ingressats a unitats de llarga estada socio-sanitària

Lydia Gómez Rodríguez1

Aquest article intenta mostrar una fotografia actual del treball social amb famíliesen les Unitats de Llarga Estada dels Centres Sociosanitaris a Catalunya. Reflexio-na sobre les diverses tipologies de famílies i la complexitat que comporta per altreball social actual aquesta diversitat. Recull estratègies d’intervenció amb cadatipologia de família, amb l’equip dels centres i algunes ref lexions per al futur de lanostra professió en l’àmbit sociosanitari.

Paraules clau: Programa Vida als anys, dependència, cuidador principal, claudica-ció, conflicte deontològic, equip interdisciplinari, formació específica.

Resum

This article explains the actual situation about the Social Work relating to families with relatives hospitalized in Long Term HealthCare Centers in Catalonia. Thetext shows different tipologies of family and how the wide profile of users is anadded complexity for the development of the Social Work. The article summarizeshelping strategies for the concret needs of every family working together with thecenter staff. And finally, it reflects about the future of our profession in the socialand healthcare environment.

Key words: Vida als anys Program, dependence, primary caregiver, claudication,conflict of ethics, interdisciplinary team, specific training.

Abstract

1 Treballadora social i Màster en Gerontologia social. Treballadora social Centres Blauclinic. [email protected]

El treball amb famílies de pacients ingressats

Per citar l’article: GOMEZ RODRÍGUEZ, Lydia. El treball social amb famílies de pacients ingressats a unitats dellarga estada sociosanitària. Revista de Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre2012, nº 197, pàgines 102-108. ISSN 0212-7210




El Programa Vida als Anys

L’any 1986 el Departament de Sanitati Seguretat Social va crear el Programa Vida als Anys (PVAA Ordre de 29 de maig de 1986), que integrava els serveis socialsi els sanitaris en una mateixa i única pres-tació, per tal de millorar l’atenció a lespersones grans malaltes, malalts crònics ipersones en situació terminal.

La Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’orde-nació sanitària de Catalunya, preveu en l’ar-ticle 8 que el Servei Català de la Salut(CatSalut), d’acord amb les funcions queli són pròpies, dugui a terme activitatsd’atenció sociosanitària. A la llum d’aques-ta normativa i d’aquest impuls del model,es van anar afegint els diferents serveis:inicialment els de llarga estada i els hospi-tals de dia, a continuació, ja l’any 1990,

els equips de suport, el Programa d’Aten-ció Domici l iàr ia - Equip de Suport(PADES), la Unitat Funcional Interdisci-plinària Sociosanitària (UFISS) i, a partirde l’any 1992, les unitats de convalescèn-cia i cures pal.liatives.

Les unitats de llarga estada socio-sanitàries

Les unitats de Llarga Estada (ULLE) van de ser de les primeres A oferir aten-ció continuada a persones amb malalties oprocessos crònics que presenten nivellsdiferents de dependència i diversos grausde complexitat clínica i que no poden serateses al seu domicili.

El contingent més important constitu-

eix el que podríem anomenar llarga estadageriàtrica.

Actualment les ULLE són una presta-

ció garantida per a les persones en situa-ció de dependència, en aplicació de ladisposició addicional cinquena de la Llei12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis So-cials. Tenir la sol·licitud de dependènciatramitada no és requisit obligatori per in-gressar a les ULLE. En canvi és una obli-gació, per part del departament de TreballSocial de cada centre, d’assegurar-se queel pacient amb dependència tramitada és valorat/revisat de grau (malgrat que pot

no assolir-ne cap) i elaborar o modificarl’Acord PIA si cal, deixant constància delsrecursos utilitzats per l’usuari i del cost delrecurs actual.

Els usuaris de les unitats de llargaestada sociosanitàries

Les ULLE estan adreçades a l’atenció

continuada de persones amb malalties oprocessos crònics que presenten diferentsnivells de dependència i diversos graus decomplexitat clínica i que no poden ser ate-ses al seu domicili. El perfil de l’usuarid’aquestes unitats ha tingut característiquescomuns al llarg dels últims anys. Es tracta,en la major part dels casos, de pacientsgeriàtrics amb pluripatologia, fragilitat,

suport social-familiar insuficient o inexis-tent i amb difícil retorn al domicili per l’altadependència.

Any rere any es torna més complicatpotenciar l’autonomia del pacient atèsl’augment del nombre d’usuaris de lesULLE amb algun tipus d’alteració cognitivai/o mental. Això repercuteix directament enl’organització de la nostra feina. Si el paci-

ent no és interlocutor vàlid, la família esconverteix en la nostra principal font d’in-formació i eina de treball.

A fons




Tipologia d’usuaris de les ULLE

Els usuaris habituals de les ULLE sónels pacients geriàtrics, pacients demenciats,amb malalties psiquiàtriques, discapacitatsi malalts amb VIH.

Estratègies d’intervenció segonsla tipologia de famílies dels pa-

cients de les ULLEL’augment de l’esperança de vida ha

propiciat la major incidència de malaltiescerebrovasculars, demències i l’augmentde la dependència física en els usuaris queingressen en aquestes unitats. Aquest fetha incidit directament en les característi-ques de les famílies que els acompanyen,

que, en molts casos, mostren signes d’es-gotament, claudicació i angoixa.

Familiars d’edat avançada: pare-lles, fills, cosins i nebots de pacientsque superen els 70 anys. També pa-teixen problemes de salut que, enocasions, fins i tot han comportat uningrés també del cuidador a la ULLE.En ocasions el pacient ingressa a la

ULLE en concepte de descans fami-liar, ja que requereix cures sanitàriesque, en aquell moment, el cuidador principal no pot oferir per proble-mes de salut o intervencions quirúr-giques. En aquest casos, ens trobemla possibilitat de realitzar l’ingrés delpacient dependent i posteriormentl’ingrés del seu cuidador.

Familiars amb altres càrreguesfamiliars. Aquestes càrregues els li-miten com a cuidadors de la personaingressada a la ULLE. Molts sóncuidadors de néts o d’altres familiarsd’edat avançada. És molt comú quecomentin que per venir al centre hande deixar sols als sogres, pares... Aixòrepercuteix produint sentiments con-

tradictoris de culpa per l’ingrés delfamiliar i alhora d’alleugeriment peldescans que comporta tenir-lo ingres-

Un col.lectiu a destacar són els pacients sense família, sensedomicili i sense suport social.

Un col.lectiu a destacar són els pacientssense família, sense domicili i sense suportsocial. Són persones grans que han arribata una situació límit per manca de recursosi suport i persones immigrants que no te-nen xarxa informal de suport. Sovintaquests dos col.lectius comparteixen lacaracterística de no tenir família, no teniringressos o molt reduïts i la dificultat decomunicació. La gent gran pot tenir pato-logies associades com el deterioramentcognitiu o els problemes auditius, i en elcas dels immigrants no es poden obviarles diferències idiomàtiques i culturals.

Per últim, no oblidem tots aquells pa-cients que ingressen a les ULLE per unproblema sanitari que, un cop resolt, no

tenen domicili, cuidador ni xarxa informalque pugui cobrir les seves necessitats bà-siques. Són pacients que compten ambingressos molt reduïts (PNC, SOVI, presta-ció d’atur per a més grans de 52 anys, etc.)o sense ingressos i que no assoleixen capgrau de dependència. Són persones quequeden excloses del sistema de serveissocials tal com la llei estableix actualment

l’accés (a través del grau II o III de de-pendència).





sat. Molts cuidadors “encadenen” lescures de diferents familiars, en eltemps. Comencen cuidant un pare,després la mare, els sogres..., fins quearriben elles mateixes a necessitarcures. I no oblidem el paper tan im-portant que tenen avui dia els avisque cuiden els néts durant la jornadalaboral dels pares. Totes aquestes càr-regues fan que la qualitat de lescures que poden oferir es vegi com-

promesa i que, finalment, quan esprodueix l’ingrés a la ULLE, els con-flictes emocionals, els signes d’esgota-ment, claudicació i angoixa apareguinde cop, dificultant el procés d’adap-tació de la família i del pacient al cen-tre. A aquest fet s’afegeix l’ajuda tanlimitada que poden oferir els famili-ars en edat laboral que treballen, te-

nen càrregues familiars i en un contextde crisi com l’actual no poden dedi-car part del seu temps ni dels seusingressos a la cura del pacient.

Famílies desestructurades o “nosanes” on les relacions familiars es-tan deteriorades. Nosaltres interve-nim en un moment puntual de la seva vida, durant l’estada del pacient a les

ULLE. La història familiar prèvia potser complexa i els interlocutors po-den donar una informació subjectiva i parcial. En aquests casos es fafonamental la coordinació amb elsrecursos d’Atenció Primària de Saluti de Serveis Socials, durant tot el pro-cés d’intervenció social familiar. Elnostre temps d’intervenció és limitat

per la durada de l’ingrés, per tant seràdifícil treballar determinats aspectesa llarg termini. El seguiment de les

situacions familiars s’haurà de tras-passar als recursos que continuaranla intervenció social a l’alta.

Familiars afectats per malaltiesmentals. Es fa molt difícil interve-nir a nivell familiar en aquests casos,ja que, generalment, no disposem deformació específica sobre salut men-

tal. Treballar en un cas en el qual tantel pacient com el familiar de referèn-cia tenen problemes cognitius/men-tals, suposa un greu inconvenient. Lacapacitat per entendre la situació i perplanificar els recursos a l’alta, potestar molt alterada. Normalment,aquest tipus de familiars dificultenmolt la feina de tot l’equip. I ens tro-

bem amb el dilema ètic si serancuidadors vàlids. En aquests casos esfa imprescindible la coordinació ambels recursos de la xarxa de salut men-tal (CAPSM).

Cuidadors privats que exerceixencom a referents perquè els familiarspropers ja han mort o la persona noté cap altre suport. En aquests casos

ens podem debatre en un conflictedeontològic, perquè de vegades elpacient no ha pogut nomenar aques-

El nostre temps d’intervenció éslimitat per la durada de l’ingrés,

per tant serà difícil treballardeterminats aspectes a llargtermini. El seguiment de lessituacions familiars s’haurà detraspassar als recursos quecontinuaran la intervenció sociala l’alta.

A fons




ta persona com a interlocutora. Po-dem dubtar sobre quines obligacionspot tenir un cuidador que cobra pelseu servei, i fins a quin punt hem detractar-lo com si fos el familiar refe-rent. Generalment, en aquests casosfem servir el nostre criteri professi-onal, que ens indica si el cuidadorprivat té o no un interès il·lícit areconvertir el seu rol professional enun rol familiar.

Els requeriments de l’Adminis-tració

No cal oblidar que, com a recurs sanita-ri, l’Administració ha establert uns reque-riments que ens obliguen a desenvoluparla nostra tasca en un temps limitat (123dies). Tenint en compte que la resolució

de problemes i l’accessibilitat a recursos adomicili i/o residencials es veu alentidapels tràmits i les llistes d’espera, és moltpossible que els nostres usuaris hagin detornar al seu domicili sense aquella ajudaque tant necessiten. Això provocarà rein-gressos hospitalaris i posteriorment el re-torn de nou a les unitats de llarga estada.No és estrany detectar casos de pacients

que han fet diferents estades a ULLE dediferents centres en els últims mesos, ambintervals d’ingressos hospitalaris i retornsa domicili.

Intentem evitar que les ULLE es con- verteixin en llocs on restar a l’espera de latan desitjada plaça residencial social. Peròla realitat és una altra. L’alta dependènciadels pacients i la complexitat sanitària, su-

mades a les característiques de les famíli-es que abans esmentàvem, fa molt difícilaquesta tasca.

Desenvolupament del treball so-cial a les unitats de llarga estada

En aquest context, el treball social ambfamílies a les ULLE es desenvolupa comuna branca del treball social sanitari querequereix formació específica i, cada copmés, variada (gerontologia, salut mental,sanitat, cures pal·liatives, immigració, VIH,famílies desestructurades, etc.).

El/la treballador/a social necessita, per

desenvolupar òptimament la seva tasca,coneixements molt variats, habilitats espe-cífiques i desenvolupades i formació psi-cològica, que actualment s’adquireixen ambl’experiència, el treball interdisciplinari, lacoordinació amb altres recursos/profes-sionals i la formació específica.

En un context com l’actual, d’ajusta-ments pressupostaris i retallades socials,

la formació específica complementària pera nosaltres travessa un moment compli-cat. Les ràtios de pacients-treballador/asocial estan sobrepassats, principalmentperquè cap normativa estableix quina hade ser per a les ULLE. Per aquest motiutrobem professionals que pateixen unasobrecàrrega de feina que no els permetdisposar de temps per formar-se.

Aquest fet es veu agreujat per les reta-llades econòmiques que també han arri-bat a la formació interna dels centres.

Darrerament, l’última tasca quetambé hem d’assumir és la funcióde gestionar Acords i Modifica-

cions d’Acords PIA, fet que difi-culta assolir adequadament totesles altres tasques del dia a dia.





Darrerament, l’última tasca que tambéhem d’assumir és la funció de gestionar Acords i Modificacions d’Acords PIA, fetque dificulta assolir adequadament totesles altres tasques del dia a dia.

Podríem dir que la polivalència dels tre-balladors/es socials en general i en espe-cial als centres sociosanitaris (qualitat quepot ser molt útil) es torna sovint un handi-cap per poder desenvolupar un treball dequalitat. Quan les tasques a desenvolupar

són tan variades, i algunes complexes i queporten afegida una responsabilitat impor-tant (no reconeguda), el professional detreball social pot trobar-se saturat, sobre-passat i desmotivat. Això pot comportarque no sigui capaç de treballar adequada-ment i que s’acabi convertint en un tècnicburòcrata que es veu abocat a limitar lesintervencions amb els pacients i les famí-

lies per manca de temps. I com a efectesecundari es donin situacions en les qualsno es poden coordinar adequadament re-cursos a l’alta per assegurar una continuï-tat de les cures del pacient fora de lesULLE.

Per evitar-ho cal reivindicar quin és elnostre paper fonamental a les ULLE i co-mençar per treballar sempre en equip, din-

tre i fora del centre sociosanitari. Mantenircontactes permanents amb els professio-nals del treball social d’altres centres i or-ganismes socials i de salut. Lluitar per unformació continuada i col.laborar en laformació dels futurs professionals del tre-ball social. I als centres és necessari ferformació interna per compartir els nos-tres coneixements i experiències amb al-

tres professionals i donar a conèixer lanostra professió per dotar-la del valor i elrespecte que mereix. Cal prendre mesures

que de vegades semblen poc importants,però que poden tornar-se fonamentals,com és establir un espai físic íntim i ade-quat per atendre als pacients amb pocamobilitat i a les famílies. Establir un hora-ri d’atenció amb certa flexibilitat per ga-rantir un temps adequat per atendre a cadapersona, així com un horari definit i nomassa extens de reunions interdiscipli-nàries.

I no oblidar mai que darrere d’un diag-

nòstic mèdic, d’un problema social, d’unnúmero d’habitació, tenim persones quepassen per un moment de crisi personali que requereixen un tractament indivi-dualitzat.

Reflexions

Tot i que la fotografia del la situacióactual del treball social amb famílies a lesULLE no sembla molt alentidora, no hemd’oblidar que la nostra funció ha estat fo-namental en el desenvolupament d’aquestrecurs.

El/la Treballador/a Social gestiona l’in-grés a la ULLE, fa l’acollida al pacient i ala família, ajuda en el procés d’adaptació,gestiona els recursos adients (dependèn-

cia, discapacitat, serveis a domicili...). Lafinalitat és garantir la continuïtat de l’aten-ció a l’alta i coordinar tot aquest procésamb els professionals de l’equip interdis-

La finalitat és garantir la conti-nuïtat de l’atenció a l’alta i coor-dinar tot aquest procés amb els

professionals de l’equip inter-disciplinari i amb els serveis irecursos que intervindran a l’alta.

A fons




ciplinari i amb els serveis i recursos queintervindran a l’alta. Acompanyem el paci-ent i la família dins del sistema i els orien-tem i donem suport, escoltant activamenti gestionant tots aquells recursos que po-den necessitar (voluntariat, assessoramentlegal, acompanyament espiritual, etc.).

La família és fonamental en tot aquestprocés, i la nostra feina és enriquidora jaque els ajudem en aquest camí, aprenemcoses d’ells i de la seva capacitat per re-

soldre els inconvenients que van sorgintde mica en mica.

Ens queda tot un camí per recórrer. Calreinventar el treball social amb famílies enl’àmbit de la salut en general, i en l’àmbitsociosanitari en particular, en espera de lesnoves realitats que el sistema de salut ensdepararà. I, com no podia ser d’altre ma-nera, de les noves realitats socials i famili-ars que sorgiran en una societat en pleprocés de canvi.

Bibliografia

COLOM MASFRET, D. “El rolterapéutico (curativo) del tra-bajador social en salud mental”,

en Revista Agathos . Institut deServeis Sanitaris i Socials, 2011. Text que forma part del materialdel llibre sobre Procedimientos y

procesos en trabajo social sanitario.ISBN 8497884523 http://sescam.jccm.es/web1/profesi-onales/SaludMental/documen-tos/fich_descarga_Ro_TTSSM

_Docu_25072011.pdf. (Datade consulta 19/10/12).

CONSEJO GENERAL DE

TRABAJO SOCIAL. Código de- ontológico de trabajo social . Herra-mientas e instrumentos de Tra-

bajo Social. Madrid: 2012.http://www.cgtrabajosocial.es/madrid/documentos/2012-%20CODIGO%20DEONTO-LOGICO-%20web.pdf. (Datade consulta 8/11/12).

DE VICENTE, I. i TABU-EÑA, C. M. “Instruments i tèc-niques: aplicació en el treballsocial gerontològic”, en CA-SALS, A. et al . Intervenció social en l’atenció sociosanitària i residen-

cial . Barcelona: Servei de publi-cacions de la Universitat autò-noma de Barcelona, 2005. Pàg.

77-105. ISBN 84-490-2403-X. ESCARTIN CAPARROS, M. J.

“El sistema familiar y el trabajosocial”, en Alternativas: cuadernos de trabajo social , núm. 1(1992). Pàg. 55-75. Alacant.ISSN 1133-0473 http://apren-deenlinea.udea.edu.co/lms/moodle/file.php/528/el_siste-ma_familiar_en_trabajo_social

_Ma.pdf. (Data de consulta 16/10/12).





Infància, Treball Social i... Famílies

Carme Fernández Ayerbe1

En aquest article es pretén reflexionar sobre els principis que sustenten les pos-sibilitats d’intervenció amb les famílies des del treball social, i en particularrespecte de l’àmbit de la infància. El treball social com a pràctica vinculada adispositius complementaris a les funcions que en el passat sustentava a soles lafamília ha d’acotar quins són els seus límits i possibilitats, perquè en aquest àmbites problematitza la localització del subjecte i l’objecte de la intervenció. Per feraquesta reflexió l’article fa un retorn als principis que sustenten l’exercici profes-sional.

Paraules clau: Objecte, subjecte, malestar psicosocial, reconeixement, singula-ritat.

Resum

This article aims to reflect on the principles underpinning the possibilities forintervention with families from social work, particularly with respect to the area of childhood. Social work as a practice linked to ancillary functions that once sustainedthe family alone, you should limit what your limits and possibilities in this areabecause it questioned the location of the subject and object of intervention. To thisthought the paper makes a return to the principles underpinning professional practice.

Key words: Object, subject, psychosocial distress, recognition, uniqueness.

Abstract

1 Treballadora Social. Coordinadora de l’EAIA de l’Hospitalet. [email protected].

A fons

Per citar l’article: FERNÁNDEZ AYERBE, Carme. Infància, Treball Social i... Famílies. Revista de Treball Social .Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, nº 197, pàgines 109-118. ISSN 0212-7210




La pràctica del treball social en l’àmbitde la infància està associada al treball ambfamílies, però la intervenció amb les fa-mílies no és exclusiva del treball social,altres disciplines se n’ocupen i diversesteories en donen compte. Quina especifi-citat aporta el treball social? La pràcticaprofessional ha d’estar associada a unsprincipis teòrics i ètics per garantir el seucos com a disciplina, amb la qual cosa noens queda més que preguntar-nos pels

conceptes que la sustenten: Quin objecteper al treball social? Què és “La Família”?Per què i com en l’àmbit de la infància eltreball social pot concebre la família coma subjecte de la seva intervenció? Des dequina posició ètica es pot fer efectivaaquesta pràctica? Citant T. Zamanillo hemd’avançar en integrar els vèrtexs de teoria, tèc- nica i ètica, que han de trobar-se articulats en

tot procés d’intervenció social de la postmoder- nitat .2 Aquest és el resultat de les mevesreflexions, on intento fer explícit el meusupòsit teòric sobre el treball social ambfamílies en l’àmbit de la infància.

Acotar l’objecte del treball social

A mitjan s. XIX, a Anglaterra, en un

entorn de pobresa i desigualtat que ame-naçava l’ordre social, és on sorgeixen desd’una funció de control social les prime-res intervencions que després van derivaren les pràctiques del treball social. Desd’aquells orígens, diferents ideologies imoviments teòrics han influït en la confi-guració de quin és l’objecte del treball so-cial i quin object iu dir igeix la seva

intervenció, aspectes ambdós que encara

demanen investigació i aprofundiment perresoldre els problemes d’identitat del nos-

tre col.lectiu professional. T. Zamanillo, a Apuntes sobre el objeto en

Trabajo Social , situa l’element constitutiudel treball social en la interacció entre elsproblemes individuals i socials, de maneraque l’objecte de coneixement del treballsocial “queda ordenat en l’àmbit de la interac- ció entre allò objectiu i allò subjectiu del problema, perquè encara que tots els problemes de

l’individu siguin psicosocials no sempre l’afecten de la mateixa manera. (...) Les necessitats notenen un significat en si mateixes (...) sinó que és l’individu mateix qui els atribueix un significat en el procés d’interacció social que cadascú manté amb els altres” . També ens diu que el mal-estar psicosocial, més que els problemeso necessitats socials, ha estat allò amb elque s’ha enfrontat el treball social. Aquest

concepte apunta a un conflicte entre unasituació alienant per al subjecte que ne-cessita ésser reconduïda a una altra en laqual les condicions de millora i oportuni-tats tinguin lloc. El treball social configuraaquí el seu objectiu: contribuir a crear con-dicions de possibilitat amb el seu acom-panyament i suport a les capacitats i

2 T. Zamanillo, 2009.

El treball social configura aquíel seu objectiu: contribuir acrear condicions de possibilitatamb el seu acompanyament isuport a les capacitats i inicia-tives on el protagonista delscanvis és el propi subjecte del

malestar.

Infància, treball social i... famílies




iniciatives on el protagonista dels canvis és el propi subjecte del malestar.

Per una altra part, a Invitación a un Trabajo social reflexivo apunta, reprenentMary Richmond, que la singularitat de laintervenció social “és l’acció exercida sobre el mitjà social en el qual es desenvolupa l’individu” . I, diferenciant-lo del camp de la socio-logia i la psicologia social, assenyala que entreball social el camp és microsociològic, iparlem d’individu i situació, l’ambient que

rodeja l’individu, un camp més petit queateny més els fenòmens que el condicio-nen o determinen, el de les situacions demalestar psicosocial que el danyen i impe-deixen el seu desenvolupament.

Per una altra part J. M Barbero, a Tre- ball social en acció. Mètode i autogestió en la pràctica professional , també dóna rellevànciaals fluxos de la interacció individu-en-

torn, però posa com a centre de la inter- venció les relacions socials de marginacióo exclusió. Destaca la dimensió social delsproblemes i constitueix l’entorn (sensereduir-lo al recurs) en l’instrument percomprendre i canviar les situacions (individuals i col·lectives). Situa l’objecte de laintervenció en el coneixement i modifica-ció de la relació social de les persones i el

seu grup (família, serveis propers...).En ambdues concepcions es delimitacom a objecte de la intervenció el joc in-teractiu entre el subjecte i el que em per-meto anomenar com “allò social”, entèscom totes aquelles formes que pot pren-dre l’alteritat, des del més immediat en l’al-tre familiar, fins el més abstracte del mónsimbòlic que ordena el món extern.

SUBJECTE “LO SOCIAL

Aquest esquema intenta mostrar quel’objecte de la intervenció social se situaen la fletxa, en aquest lloc d’interaccionsque condensa diversos elements entre elsubjecte i allò social. De vegades aquestafletxa és un espai ric i fluid, altres un espaiple d’obstacles i condicions.

En la meva pràctica professio-nal, i crec que no he estat un casexcepcional, sempre ha estat un

repte unir disciplina (abstraccióteòrica) i professió (pràctica).

En la meva pràctica professional, i crecque no he estat un cas excepcional, sem-pre ha estat un repte unir disciplina (abs-tracció teòrica) i professió (pràctica). Comextreure d’aquest esquema una pràctica

particular? Com utilitzar l’entorn socialcom a instrument de canvi, com proposaBarbero? Per fer-ho continuem necessitantteories, construccions que ens expliquin elsfenòmens que concerneixen el que éshumà.

La psicoanàlisi ens ensenya que la cons-titució del subjecte humà no és possiblesense l’altre, habitualment un altre de l’en-

torn familiar. La trobada amb aquests “al-tres” introduirà des de la cura i des del límitels fonaments que permeten, si tot va bé,el sorgiment d’éssers socials, subjectes dedesig. Aquesta trobada, però, deixa unesmarques que constitueixen, entre altresaspectes, la forma particular d’aquellindividu de poder estar en allò social.En la primera etapa es configuren les es-

tructures que delimiten les preguntes i partde les respostes que ens fem sobre qui sócper a l’altre?/qui és l’altre per a mi?

A fons




Així doncs, les condicions sota les qualsés possible “el joc interactiu” entre el sub-jecte i “allò social” són particulars, dife-rents per a cadascú. La fletxa de l’esquemacondensaria des de la part del subjecte lescondicions que aquest posa per poder vin-cular-se i des de la part de l’entorn les ofer-tes de vinculació que proposa el medi.

La intervenció social possible ha derespectar aquestes regles subjectives per-què el medi social pugui ser instrument de

canvi i convertir-se en un lloc amb possi-bilitats de millora. Com a conseqüència, laintervenció-proposta d’“interacció”, siguiuna derivació, un recurs, una fita de futuren forma de pla de treball, ha de complirles condicions sota les quals és possible per al subjecte incloure’s en “allò soci-al”, les “regles subjectives” sota les qualspot fer llaç social. L’accés a aquestes regles

subjectives és possible a través del mateixsubjecte i d’una metodologia que introdu-eix la pregunta sobre la lògica que orientael cas. El treballador social compliria lafunció de facilitador de la vinculació so-cial que pot ajudar a convertir una situa-ció d’alienació, conflicte, en una situaciód’oportunitat. No s’ocuparia dels conflic-tes intrapsíquics sinó de les possibilitats de

re-connexió del subjecte amb allò social.

Per què el treball amb famílies enl’àmbit de la infància?

Tot i que família i infant no és un bino-mi indissoluble, és indubtable que quans’intervé des del treball social amb infàn-cia la porta d’entrada més habitual és lafamília. L’especificitat del treball social nos’ha constituït a partir de la intervenciódirecta amb el nen/a. El malestar psico-social, la situació alienant que pugui patir

l’infant i que afecta al seu desenvolupa-ment o oportunitat de millora és tractadaen el mitjà en el qual té lloc, habitualmentla família. En el treball familiar és on es famés evident que la nostra especificitat ésla intervenció en el medi en el qual es des-envolupa l’individu.

Però algun aspecte queda desubicatquan la intervenció social ve motivada, no

per un malestar psicosocial del qual es faportaveu un individu, sinó per un conflic-te motivat perquè un infant no està re-bent en el medi familiar els elementssuficients perquè aquest entorn sigui unentorn de possibilitats i oportunitats de des-envolupament. És en aquests casos en quèintervenim directament sobre la necessi-tat social i en què ens enfrontem a la difi-

cultat del treball sense demanda que és mésfàcil lliscar a la funció de control socialdels orígens de la professió. Com constituirels membres de la família en subjectes dela intervenció, és a dir en protagonistesd’un procés de canvi del qual nosaltres ensiguem acompanyants, i complir així lafunció de facilitadors del vincle social? Enshem de fer aquesta pregunta perquè ja

sabem que per exercir la nostra funciónecessitem un subjecte, i en aquest casaquest no vindria donat d’entrada.

El treballador social compliriala funció de facilitador de la vin-culació social que pot ajudar aconvertir una situació d’alienació,conflicte, en una situació d’opor-tunitat. No s’ocuparia dels con-

flictes intrapsíquics sinó de les possibilitats de re-connexió delsubjecte amb allò social.





Com introduir en la intervenció del tre-ball social l’anàlisi de la vivència subjectiva del malestar psicosocial que apuntava T. Zamanillo com a imprescindible en ladefinició de l’objecte del treball social? Enl’àmbit de la protecció a la infància es faevident com determinats individus no sen-ten que la intervenció pr otectora els hagiemparat, i més aviat mostren que el des-emparament de la seva subjectivitat haestat la conseqüència del compliment cec

de la llei, o dels protocols, és a dir delsestàndards i convencions que com a socie-tat hem definit que són necessaris per a lainfància. Però en la pràctica del treballsocial la pregunta s’ha de formular en re-lació amb un infant particular, no servei-xen les respostes uniformadores de la llei,per més que en aquest cas hagin permèsel desenvolupament d’una societat de Dret

i més justa. El dilema es troba entre elmenor com a concepte jurídic objecte dedrets i un infant/subjecte que tria. Enaquesta cruïlla, l’ètica pren la seva impor-tància radical quan ens remet la finalitat,la responsabilitat de la intervenció.

Què és una família? Quines fun-cions manté?

M’alieno a les teories que entenen lafamília com una institució i no com unaformació natural; una estructura amb re-gles i lleis que organitzen el que és possi-ble i el que està prohibit, una formaciócultural que genera llocs simbòlics perocupar i on es desenvolupen les funcionsque donen compte de la constitució del

subjecte. La família és l’estructura quepermet la transmissió del desig de viuremés enllà de la satisfacció de les necessi-

tats, per tant la que ens constitueix en és-sers socials.

Una evidència que la família és una ins-titució és que el propi concepte i seu cor-relat real ha estat dinàmic al llarg de lahistòria, i que les formes que ha pres hanpatit una evolució no homogènia, niterritorialment ni cronològica. Els seuscanvis i adaptacions han estat lligats a lesmodalitats productives, els avenços tecno-lògics, les classes socials, el paper social

de la dona, els dispositius creats per com-plementar-la i les noves conceptualitzaci-ons de la infància que han convertit elsinfants en un dels elements preponderantsal voltant del qual s’organitzen les famí-lies. A diferència del passat, la família jano pot facilitar l’aprenentatge, ni el treballproductiu, ni els continguts tècnics i pro-fessionals; s’ha socialitzat l’educació de la

infància i, per tant, aquesta ha sortit del’àmbit exclusivament privat. La família hapassat de subjecte a objecte de govern. Hapatit una despossessió de funcions i l’au-toritat paterna s’ha buidat de contingutperquè ja no dirigeix activitats familiarsindiscutibles. Davant d’aquesta evolució,quins continguts li resten? Alimentar, ves-tir, estimar i constituir-se en una xarxa de

solidaritat.Però, com a institució, la família man-té en exclusiva la funció de transmissió queens converteixen en éssers socials:

la transmissió de la nominació,del patronímic: una identitat civil iuna posició en les generacions quedefineix quins són els intercanvis res-tringits i quins són els possibles, orien-

tant-lo a abandonar als objectesfamiliars i a buscar formes de satis-facció en el que és social.

A fons




la transmissió de les formes pos-sibles de satisfer-se per a aquellafamília, per a aquella cultura i la ca-nalització possible del desig. El pri-mer vincle amb l’altre matern, quedóna les primeres cures i atencions,junt amb la diferència que introdu-eix la funció paterna (l’existència d’untercer en posició de desig), canalit-zen les operacions d’alienació i sepa-ració que marcaran les condicions

possibles per a aquell subjecte sobrecom satisfer-se en les relacions i enla cultura: com treballar, fer parella,interessar-se...

Així doncs, si tot va bé, serà en la fa-mília on es desenvoluparan els primers pas-sos cap a la socialització: les condicionspossibles sobre com gaudir, desitjar, inte-ressar-se, satisfer-se en les relacions, en la

cultura, treballar, fer parella...

Condicions de possibilitat al voltant del treball social ambfamílies

Seguint la lògica del que estic plante-jant, el treballador social intervindrà acom-panyant la família quan les seves funcions

tenen dificultats per realitzar-se i posenalgun dels seus membres o tot el grup enuna situació d’alienació en la qual tingui dificultats de desenvolupar-se i, especialment, quanels membres de la família que encarnen lafunció materna i paterna plantegen difi-cultats per donar al fill un lloc des del de-sig (cura i atencions) i/o dificultats per

facilitar-li l’accés al món social (educació,relacions, cultura...).

La intervenció social se situaria en eltreball amb famílies entre el que és privati el que és públic, moment en el qual tor-na a sorgir la necessitat de plantejar desde quina posició ètica és possible aquestaintervenció, que per una altra part podemqualificar “d’alt risc”, ja que sabem queles funcions materna i paterna requereixenl’espai privat per realitzar-se i una interven-

ció que interfereixi en excés en aquest es-pai pot produir efectes iatrogènics.Metodològicament, abans d’iniciar la

intervenció haurem de situar els elementsper realitzar el diagnòstic social, que no hemde confondre amb les eines protocola-ritzades que mesuren i sistematitzen lagravetat d’una situació de risc infantil. Eltipus de saber que es deriva d’aquests ins-

truments no és suficient per interpretar larealitat d’un infant i la seva família, ja quedeixa fora l’actiu més important que sem-pre ha tingut el treball social: els propissubjectes i els llaços i vinculacions particu-lars que poden establir amb les comunitatsde les quals formen part. Els diagnòsticsque només tenen en compte la gravetatde la situació de desprotecció identifiquen

els pares amb els maltractaments i els in-fants amb una posició de víctima. Amb-dues identificacions són poc útils per ferun recorregut responsable.3 Hem d’anarmés enllà.

En el moment del diagnòstic i anàlisihem de convertir una situació/problemaen un cas en què intervenir. Necessitarem

3 C. Eliacheff sosté que les pràctiques que no respecten la dignitat dels pares i que els desqualifiquen en la sevafunció són més perilloses que les sospites que es puguin tenir sobre com l’exerceixen. Un infant necessitareconèixer-se amb un mínim d’orgull en els seus pares per trobar sentit a la seva existència.





una hipòtesi, una interpretació i interro-gació sobre la fenomenologia, fer una apro-ximació a les formes possibles de fer vinclesocial per a aquest subjecte. En els límitsque imposa el subjecte a la vinculació tam-bé es troben les possibilitats que ofereix, irespectar aquests límits és imprescindibleperquè l’altre se senti reconegut i puguiacceptar una oferta que contingui condi-cions de possibilitat de vincle.

L’ús de la demandaEn els darrers anys alguns dels disposi-

tius on més s’ha desenvolupat la tasca delstreballadors socials han derivat excessiva-ment cap a la gestió de les demandes d’aju-des dels ciutadans i han col.laborat a laconfusió de l’objecte del treball social. Peròla demanda és un instrument molt potent

d’interacció. La demanda social és deman-da de reconeixement de necessitats so-cials, reconeixement d’un lloc en l’àmbitsocial, pot ser senyal d’un subjecte queintenta resoldre els seus problemes, quecerca la promoció social. En la lectura in- versa, la demanda també atorga un lloc alque n’és receptor, i és aquí on adquireix laseva potència, en tant que permet la con-

dició prèvia per a l’establiment del vincleassistencial. El vincle assistencial no garan-teix el canvi però és condició perquè esgeneri l’escena en la qual tinguem “un sub-jecte en diàleg amb si mateix en front d’unaltre per millorar un malestar que es pro-dueix entre ell i allò social”.

En el cas de la intervenció familiar eldemandant pren una rellevància especial,

ja que es converteix en la porta d’entradaa la família, qui ens permet l’accés a l’es-tructura familiar.

L’anàlisi de la demanda diferencia eltreballador social del gestor de recursos.Interpretar la demanda i fer-ne ús ens si-tua en una lògica que no és la de la de-manda/resposta, sinó demanda/temps decomprensió/resposta, una lògica que in-trodueix la funció psicològica de l’esperacom a temps de construcció i comprensiói que permeti tenir en comte les coor-denades subjectives que permeten el llaçsocial.

El lloc des del qual intervé el treballa-dor social no és només un lloc d’escolta,és un lloc de resposta, però no de la res-posta a la demanda. Els suports econòmics,educatius o terapèutics, les orientacions iactivitats que es pugin generar, han de te-nir en compte les coordenades del diag-nòstic social, ja que seran interpretades pelsubjecte en termes de “resposta de l’àm-

bit social”, que el confirmarà o no en lesseves identificacions i que obrirà o tanca-rà la possibilitat de noves interaccions.

Sovint en la pràctica del treball socialamb infància la situació requereix intervencions que s’inicien sense demanda nide l’infant ni de cap membre de la família.En aquest cas treballem directament so-bre la necessitat i per tant la família, d’en-

trada, no és subjecte de l’acció, sinó quees converteix en objecte d’aquesta, passaa ser-ne receptora passiva. És difícil ope-rar des del treball social en aquestes cir-cumstàncies només des d’un context decontrol social. Malgrat això, hem d’inten-tar que les nostres intervencions es pro-dueixin des d’una determinada posició, desde la qual sigui possible que sorgeixi la

demanda i el subjecte emergeixi.

A fons




La posició ètica com a condicióde possibilitat en el fer del treball

socialL’ètica, com a concepte lligat a la posi-

ció, la finalitat i la responsabilitat es po-dria convertir en la condició de possibilitatperquè sorgeixi la demanda en situacionson ni progenitors ni altres membres de lafamília es fan portaveus del malestar del’infant. Parlar de principis ètics és respon-

dre la pregunta sobre la posició de cadaprofessional respecte la finalitat de la in-tervenció social. L’ètica està lligada a laresponsabilitat, al fet que hem de respon-dre dels nostres actes i sostenir-ne les con-seqüències. Aquests són alguns delselements relatius a la posició que proposotenir en compte:

La responsabilitat subjectiva no afecta

només els individus i famílies queatenem, afecta també l’agent social,a qui li correspon crear condicionsde possibilitat per a la vinculació, iaquestes es generen quan el profes-sional se sent concernit, quan posaen joc un desig particular.

El saber que guia la nostra interven-ció ha de ser un saber “que no ho

sap tot”, deslligat d’ideals que no res-pecten la singularitat de cada subjec-te, grup o comunitat. El saber del queli passa el té el propi subjecte, a quiconvé escoltar com a portador de lessolucions possibles.

Identificar el subjecte amb els seusactes impedeix diferenciar el pare omare del maltractament o la negligèn-

cia que ha infringit al fill, la qual cosadificulta que el fill pugui construir-seamb els seus pares tal com ells són.

En la mateixa lògica, identificar l’in-fant amb el maltractament que hapatit li assigna una posició de vícti-ma des de la qual tampoc té la possi-bilitat de triar.

Darrers apunts sobre el treballamb famílies

Certament en el treball familiar hemd’avançar respecte de quines metodologi-

es i tècniques ens fem o construïm com apròpies. No puc donar compte d’una sis-tematització que es derivi de la meva pràc-tica professional, però sí apuntar algunselements de reflexió.

Les coordenades que ens delimita eldiagnòstic guien les ofertes que podem ferals subjectes per crear condicions on es des-envolupi la funció materna (cures i aten-

cions) i la paterna (límit i desig). Ensorientarem a fer propostes que permetincanalitzar en l’àmbit social els interessos par-ticulars utilitzant la pròpia relació assistencialcom l’oportunitat perquè es produeixi unare-connexió amb allò social.

Però per fer qualsevol oferta hem deser algú per a l’altre, per això quan no hiha demanda hem de treballar perquè n’hi

hagi, demanda de reconeixement mutu te-nint en comte el dispositiu en què treba-llem i les atribucions que encarna.

Crec que és important utilitzar com aaspectes diagnòstics dels referents famili-ars adults elements com: possibilitats d’es-tablir vincles assistencials, oportunitats quepermeten que es generin a l’entorn del seufill, carències o dificultats respecte les quals

poden fer una demanda, ús dels serveis...D’alguna manera tenir en compte no no-més la vessant afectiva sinó les posicions





subjectives que es posen en joc en les vin-culacions familiars i assistencials. En l’àm-bit de la infància sovint acompanyemprocessos molt llargs en el temps, i enaquestes situacions ens convé no perdrede vista quina és la finalitat de la inter- venció i sostenir la nostra funció des d’unaposició ètica i compromesa. Seria molt in-teressant aprofundir, com apunta T.Zamanillo, en el concepte de dependència ien la relació entre autonomia, dependèn-

cia i vinculació i desfer estereotips que ensdificulten situar-nos en aquests casos queanomenem “crònics”.

No he mencionat, fins aquí, ni el tre-ball en equip ni el treball en xarxa, perquè

el meu objectiu era intentar delimitar l’es-pecificitat del treball social, però no pucacabar sense assenyalar que no hi ha capdubte que les nostres metodologies, les quees poden derivar dels principis teòrics iètics, requereixen diàleg amb d’altres, laformulació de preguntes comuns respectede l’estatut que tenen els malestars i estratè-gies especifiques d’intervenció interdiscipli-

nària orientades respectant i acompanyantla singularitat.

A fons




Bibliografia

BARBERO, J. Manuel. Treball social en acció. Mètode i autogestió en la pràctica professional . Edito-rial Impuls a l’Acció Social.Col.lecció Llibres a punt. ISBN978-84-934987-4-0.

LACAN, Jacques. La familia.Barcelona: Ed. Argonauta,1978. ISBN 978-95092821100.

CANEDO, Ana. “Familia e Ins-titución”, en Freudiana , núm. 12(1994). Editorial Paidos. ISSN1131.5776.

ELIACHEFF, Caroline. Del niño

rey al niño víctima. Violencia familiar e institucional. Buenos Aires:Ediciones Nueva Visión, 1997.ISBN 950-602-366-2.

LÉVI-STRAUSS, Claude. Polé- mica sobre el origen y la universali- dad de la familia . Barcelona: Ed.Cuadernos Anagrama, 1974.ISBN 978-8433903683.

REY, Carlos. “¿Intervención fa-miliar?”, en RTS , núm. 135 (se-tembre 1994). ISSN 0212-7210

SOLANO-SUAREZ, Estela.“Familia y función”, en L’Inter-

rogant , núm. 2 (octubre 1999).Revista de la Fundació Nou Barris per la Salut mental. ISSN 1698-9097.

ZAMANILLO, Teresa. “Apun-tes sobre el objeto en TrabajoSocial”, en Cuadernos de TrabajoSocial 12: 13-22 (1999). ISSN0214-0314.

ZAMANILLO, Teresa. Invitación a un Trabajo social reflexivo. Po-nència Marc de l’XI Congrés Es-tatal de Treball Social. Maig 2009.





El Bloc: una nova eina de comunicació

Núria Oliver i Janó1 i Montserrat Lacalle i Sisteré2

El procés d’institucionalització d’una persona gran comporta un seguit de canvis i pèrdues que incideixen tant en la pròpia persona com en els seus familiars. Un delscanvis més importants és el risc de desarrelament de l’entorn sòcio-familiar. A laResidència Vibentia Mullerat s’ha impulsat un projecte que pretén, entre d’altres,minimitzar els possibles efectes d’aquest desarrelament, amb la creació d’un bloc ainternet on residents, familiars i professionals del centre hi tenen un paper moltactiu. A través de les aportacions a diferents seccions es fomenta la comunicacióentre els diferents col.lectius. Els resultats obtinguts evidencien que es tracta d’unaexperiència molt positiva.

Paraules clau: Institucionalització, bloc, residència, familiars.

Resum

The process of institutionalization of elderly involves a number of changes and

losses that affect both the person and in their families. One of the biggest changesis the risk of uprooting the socio-familiar. The Residence Vibentia Mullerat haslaunched a project which aims, among others, minimize the effects of this uprooting,creating a blog on the Internet where residents, families and professionals play acentral role active. Through contributions to various sections fosters communicationbetween different groups. The results show that it is a very positive experience.

Key words: Institutionalization, blog, home, family.

Abstract

1 Trebal ladora social . Directora i treballadora social de la Residència Vibentia Mullerat (Barcelona)[email protected].

2 Doctora en Psicologia. Psicòloga de la Residència Vibentia Mullerat (Barcelona). Professora associada alDept. de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona. [email protected].

A fons

Per citar l’article: OLIVER, Núria; LACALLE, Montserrat. El Bloc: una nova eina de comunicació. Revista de

Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, nº 197, pàgines 119-126. ISSN0212-7210




1. Introducció

La institucionalització d’una personagran en una residència és un moment de-cisiu tant en la vida del futur resident comde la seva família (Martínez, 2009). Par-lem d’un procés que comporta una sèriede canvis en la dimensió psicològica i so-cial de la persona gran que, com a equipassistencial, hem de saber detectar, treba-llar i, en la mesura que sigui possible, mi-nimitzar-ne l’impacte.

Socialment, existeix la creença que lespersones que ingressen els seus familiarsen una residència ho fan motivats per unamanca d’interès en atendre’ls, relacionantla institucionalització amb l’abandonament.Un estudi realitzat a Espanya revela coma causes més freqüents d’ingrés: motiussocials com la manca de xarxa social i fonts

d’ajuda (49%), seguit de trastorns psicolò-gics o cognitius (40%) i malalties físiques(37%). (Pac, Vega, Formiga i Mascaró;2006). Així mateix, aspectes com l’agres-sivitat, la deambulació, la incontinència,els problemes de salut, la sobrecàrregadel cuidador i els habitatges no adaptatspoden ser també precipitants d’un ingrésresidencial (Márquez-González e t al . ,

2010).Independentment dels factors que mo-tiven la institucionalització, cal tenir pre-sent que cada persona és fruit d’una realitatsocial i familiar concreta. Quan una per-sona ingressa en una residència, ho fa ambla seva família, amb les seves relacions,amb la seva història, conflictes, valors, ambtota una sèrie d’aspectes que els profes-

sionals del centre no podem obviar. La in-tervenció per part de l’equip assistencialha d’anar dirigida no només a atendre el

resident, sinó també la seva família (Letu-ria, Inza i Hernández, 2007).

Les residències per a persones granss’han d’entendre com un espai que substi-tueix la llar i, contràriament al que moltespersones pensen, no substitueix les cures iatencions familiars, sinó que les comple-menta. El sistema familiar ha d’interactuaramb el sistema institucional, i això, en al-gunes ocasions, pot ser una font de con-flictes que cal saber gestionar (Padierna,

1994).La família és un element clau en totaquest procés. Implicar-la en la dinàmicade la residència, celebracions, festes i es-deveniments rellevants fomentarà la rela-ció amb el seu familiar, i se sentirà unelement clau en tot aquest procés. Aquestserà un objectiu important que haurà detreballar tot l’equip assistencial. En la ma-

joria de casos, amb la intervenció dels pro-fessionals sanitaris que formen part del’equip s’aconsegueix un bon control desímptomes i patologies de caire físic. Però,què fem per cobrir les necessitats psicolò-giques i socials que es deriven del procésd’institucionalització?

2. Justificació del projecte de

creació d’un BlocEl projecte de creació d’un Bloc de la

Residència neix amb la voluntat de donarresposta a diverses necessitats emergents.Per una banda, establir un nou sistema decomunicació entre la residència i les famí-lies dels residents, per una altra, crear unanova activitat en què els residents puguin

participar activament, i per últim, però nomenys important, obrir la residència a la vida comunitària.

El Bloc: una nova eina de comunicació




a) Facilitar i potenciar la comunicació família-residència:

Com hem esmentat anteriorment,l’adaptació familiar al ingrés residenciald’un dels seus membres cal que sigui con-siderada com un procés en el qual l’equipassistencial ha de dissenyar i realitzar in-tervencions que impulsin tant el benestardels familiars com dels residents. La coor-dinació entre el suport informal i formalés un element clau en tot procés d’adapta-

ció i integració a la vida residencial (Már-quez i Losada, 2009).La intervenció amb la família per part

de l’equip assistencial es realitza abans,durant i després de l’ingrés del resident.S’estableixen vies de comunicació formals,amb entrevistes de preingrés, acollida, va-loració, pla individualitzat d’atenció inte-gral (PIAI), reunions de seguiment, i vies

informals, amb l’ús del telèfon i del cor-reu electrònic.Molts familiars s’espanten quan reben

trucades des de la residència, senten quenomés es contacta amb ells quan hi ha al-guna incidència o quan el seu familiar estroba en una situació d’emergència. És ales nostres mans canviar aquesta percep-ció, establint vies de comunicació regulars

que informin de les activitats que es rea-litzen al centre. Resulta molt gratificantsaber que el familiar ha participat en algu-na de les activitats, i estar informat deldia a dia del centre (Padierna, 1994).

Seguint aquesta línia d’actuació i ambl’objectiu d’implicar les famílies en la vidaresidencial, a la Residència Vibentia Mu-llerat es va iniciar una nova via de co-

municació amb els familiars a través decorreu electrònic. Mitjançant el mail es fanarribar fotografies de les festes, calenda-

ris d’activitats, notícies d’interès del sec-tor i esdeveniments que poden ser del seu

interès. Motivats per la bona acollidad’aquesta iniciativa, s’ha volgut seguir in-novant amb la creació d’un Bloc.

b) Facilitar i potenciar la participació dels residents:

L’estimulació cognitiva és i ha estat undels eixos vertebradors de la intervenciópsicològica dins l’àmbit residencial. La

creació del Bloc permet treballar dife-rents aspectes vinculats a aquesta àrea comsón la redacció de documents, l’estimula-ció de la memòria, la focalització de l’aten-ció i la concentració en determinadestasques.

El Bloc també permet treballar altresdimensions importants. El resident rep unreconeixement per la tasca realitzada, per-

què el producte del seu treball passa a ser visible pels familiars i treballadors, a tra- vés de la publicació a la xarxa.

A la vegada, també s’aconsegueix tre-ballar les relacions intergeneracionals, atèsque els residents es familiaritzen amb l’úsd’una tecnologia pròpia de noves genera-cions (apropament avis-fills-néts).

c) Obrir la residència a la vida comu-nitària del barri:

Un centre gerontològic es defineix com

Seguint aquesta línia d’actuaciói amb l’objectiu d’implicar les

famílies en la vida residencial, ala Residència Vibentia Mullerates va iniciar una nova via decomunicació amb els familiars através de correu electrònic.

A fons




un espai que substitueix la llar, un centreobert integrat dins d’una comunitat. Tot iaixí, sovint trobem centres que no partici-pen de l’entorn on es troben ubicats. Aixòcomporta efectes tant en els residents ifamiliars, que arriben a concebre la insti-tució com a un centre tancat, com en lacomunitat , que es crea una imatge

distorsionada sovint plena de prejudicis(Hernández i Llorente, 1999).

La creació d’aquesta plataforma pre-tén visualitzar les activitats, dinàmiques ifuncionament del centre cap aquelles perso-nes que no han tingut mai contacte ambaquest tipus de recurs, i així poder construiruna imatge més propera a la realitat.

Objectius generals

1. Afavorir la comunicació entre elsfamiliars i els residents.

2. Crear un espai on els residents pu-guin publicar treballs, articles, etc.

3. Obrir una via de comunicació onl’equip pugui divulgar informació re-

ferent al seu àmbit d’actuació.

4. Afavorir la integració de la residèn-cia a la comunitat

Objectius específics

1.1. Informar de les activitats que esduen a terme al centre

1.2. Difondre fotografies i comentaris

de les activitats realitzades

2.1. Publicar històries de vida

2.2. Crear espais per a col.laboracionsperiòdiques d’alguns residents

3.1. Publicació d’articles monotemàtics

4.1. Participació al Bloc del barri

4.2. Projecció a la societat en general.

3. Objectius del projecte

Taula 1. Objectius generals i específics del Bloc.




4. Fases i metodologia d’implan-tació

Primera fase. Disseny del projecte

El dia 21 de maig de 2011 es va inau-gurar el Bloc de la Residència a internet,

amb la voluntat de crear una nova via decomunicació amb els residents, els famili-ars i la comunitat.

El Bloc està estructurat en diferentsapartats (vegeu taula 2):

Segona fase. Difusió del projecte.

Per fer visible la nova iniciativa tant afamiliars com a treballadors del centre,es van utilitzar dues vies de comunicació formal . Per una banda, es va penjar un cartellinformatiu a l’entrada del centre, i per unaaltra, es va fer arribar la informació percorreu electrònic on s’indicava l’enllaç o

via d’accés. A aquestes dues estratègies calsumar-hi la comunicació informal , que també va contribuir a la difusió de la noticia.

En el cas dels residents, la creació delBloc es va comentar especialment ambaquells usuaris que en farien un ús actiu através de les seves aportacions. Les perso-nes amb deteriorament cognitiu moderato greu no han participat directamentd’aquesta iniciativa, tot i que sí que hanpogut rebre indirectament els efectes po-

sitius que ha representat el foment de lacomunicació entre els seus familiars i lainstitució.

Taula 2. Seccions al Bloc.

Pàgina principal: On es publiquen noticies d’interès relacionades amb el sector deles residències, la gerontologia, articles de professionals, vídeos...

Qui som? En aquest apartat es descriu la residència, la nostra missió i els nostres valors.

On trobar-nos? Espai on es fa constar l’adreça del centre, el mapa de localització iel transport públic per accedir-hi.

Activitats: On es fa difusió de les activitats que s’organitzen al centre, com són lesactivitats celebrades amb motiu de festes tradicionals, actuacions especials i activi-tats extraordinàries.

Fotografies i vídeos: Espai on es publiquen fotografies i vídeos de les activitatsque es fan a la residència, amb l’autorització prèvia dels residents i dels seus fami-liars.

Els articles del Ricard: Aquest espai està reservat als articles que periòdicamentescriu un dels residents del centre.

Condicions d’ús: S’exposen les normes de participació al Bloc.




Per últim, es va comunicar a l’entorncomunitari. La direcció del centre formapart, juntament amb altres entitats i asso-ciacions del barri, del Consell de Redaccióde la Revista Virtual del Coll . En una de lesreunions del Consell es va comunicar lacreació del Bloc de la Residència. Desd’aquell moment, tots els articles publicatsper personal de la Residència a la revistadel barri ofereixen la possibilitat d’am-pliar la informació al Bloc de la Resi-

dència.Tercera fase. Autorització per publicar fotografies i vídeos.

Per garantir el dret a la intimitat delsresidents, es va demanar per escrit a ellsmateixos o als familiars de referència, enel cas d’aquells residents amb un deterio-rament cognitiu moderat o greu, l’autorit-

zació per publicar fotografies i vídeos alnostre Bloc. La plataforma és un espaiobert a tothom i, com a tal, hem de res-pectar aquelles persones que no desitginparticipar-hi. Cal dir que la iniciativa vatenir molt bona acollida per part dels resi-dents i familiars, que en la majoria delscasos van autoritzar la publicació d’imat-ges i referències personals.

Quarta fase. Execució del projecte.

Des de la seva creació, el Bloc ha estatconcebut com un punt de trobada entreresidents, familiars i membres de l’equip.És per aquest motiu que en els diferents

apartats es pot trobar informació aporta-da pels tres col.lectius.

L’apartat “Articles del Ricard” és un bonexemple de la participació activa per partdels residents. En altres ocasions, espe-cialment en aquells casos que impliqui per-sones amb un cert deteriorament cognitiu,la participació dels residents va vehicula-da per l’educadora social, la treballadorasocial o la psicòloga del centre, com n’ésexemple la història particular on es tre-

balla la història de vida dels usuaris delcentre.Els familiars també poden fer les se-

ves aportacions a través de l’administra-dora de la plataforma. De la mateixamanera, els membres de l’equip utilitzenaquest canal per publicar articles referentsal seu àmbit de coneixement que puguinser d’interès general.

L’actualització de qualsevol dels apar-tats del Bloc s’acompanya amb un missat-ge de correu electrònic, tant als familiarscom als treballadors del centre.

Cinquena fase. Avaluació.

Per tal de valorar l’assoliment dels ob-jectius plantejats amb la creació i el des-envolupament d’aquesta iniciativa, s’ha

demanat la col.laboració dels familiars,perquè facin arribar la seva opinió mitjan-

çant una enquesta de valoració. Actual-ment s’està duent a terme la recollida dedades per poder extreure els resultats.

Les dades referents al nombre de visi-tes a les diferents seccions, es distribueixsegons es mostra a la taula 3.

Des de la seva creació, el Bloc

ha estat concebut com un puntde trobada entre residents, fa-miliars i membres de l’equip.




5. Conclusions

L’experiència pilot de creació del Blocde la Residència Vibentia Mullerat ha pre-sentat fins al moment resultats positius. Elsdiferents col.lectius implicats en aquestprojecte (residents, familiars, equip assis-tencial i comunitat) han verbalitzat interès

i reconeixement vers la feina feta durantaquests mesos.

Els residents que hi han participat activament es mostren satisfets dels treballsque hi han publicat, especialment quanreben el reconeixement per part dels lec-tors del Bloc (familiars, treballadors o al-tres persones que freqüentin el centre).

Alguns dels punts forts d’aquesta ini-

ciativa són: Obrir una nova via de comunicació

entre la residència i els familiars

Crear una nova activitat per als resi-dents que estimuli les seves capacitatscognitives i a la vegada n’incrementil’autoestima

Fer visibles les activitats que es fanal centre

Comunicar notícies relacionades ambel sector

Difondre coneixements vinculats ales àrees de treball dels diferents pro-fessionals

Els punts febles detectats fins al mo-ment són:

Manca de familiaritat amb einesofimàtiques per part d’alguns familiars

Dificultats per disposar d’accés a laxarxa per part d’alguns familiars

En definitiva, el Bloc fomenta l’esperitde grup i és un lloc de trobada de residents,familiars i treballadors que construeixen

Taula 3. Nombre de visites registrades en cada una de les seccions (Desembre 2012).




quelcom comú. El conjunt d’efectes posi-tius derivats de la creació i funcionamentd’aquesta plataforma ens encoratja a se-guir treballant per desenvolupar-la i do-nar-la a conèixer a tots aquells que hipuguin estar interessats.

Els resultats obtinguts fins al moment

ens animen a promoure la participació delsfamiliars en el Bloc, ja que fins al momentaquest ha estat el col.lectiu que ha partici-pat menys activament en el moment d’apor-tar continguts, mentre que el seu papercom a receptors d’informació ha estat moltmés actiu.

Bibliografia

HERNÁNDEZ, J. M i LLO-RENTE, M. G. Mitos y realida- des sobre la vejez y salud. Madrid:SG- Editores, 1999. ISBN: 978-

84-87621-10-9. LETURIA, F. J.; INZA, B. i

HERNÁNDEZ, C. “El papel dela familia en el proceso de aten-ción a personas mayores en cen-tros sociosanitarios”, en Zerbit- zuan , núm. 41 (2007), pàg. 129-143. ISSN 1134-7147.

MÁRQUEZ, M. i LOSADA, A.“Evaluación e intervención enel ámbito del cuidado informal”,

en FERNÁNDEZ-BALLES- TEROS, R. Psicología de la vejez,una psicogerontología aplicada.

Madrid: Pirámide, 2009. Pàg.251-280. ISBN 978-84-368-2212-0.

MÁRQUEZ-GONZÁLEZ,M.; LOSADA-BALTAR, A.;PILLEMER, K.; ROMERO-MORENO, R.; LÓPEZ-MAR-

TÍNEZ, J. i MART ÍNEZ-RODRÍGUEZ, T. “Cuidandomás allá del domicilio: el papelde la familia en los centros re-sidenciales y el cuidado colabora-tivo”, en Psicogeriatría , 2, 2 (2010),pàg. 93-104. ISSN 2013-1860.

MARTÍNEZ, T. “Diseño e im-

plementación de los programasde intervención psicosocial enlas residencias para personas

mayores”, en FERNÁNDEZ-BALLESTEROS, R. Psicología de la vejez, una psicogerontología aplicada. Madrid: Pirámide,

2009. Pàg. 307-336. ISBN 978-84-368-2212-0.

PAC, P.; VEGA, P.; FORMIGA,F. i MASCARÓ, J. “Motivos deingreso en residencias geriátricasen Calahorra (La Rioja)”, enRevista Multidisciplinar de Geron- tología , núm. 16 (2006), pàg. 32-36. ISSN 1139-0921.

PADIERNA, J. A. “¿Existe unlugar para la familia del anciano

en las residencias?”, en Zerbit- zuak, núm. 24 (1994), pàg. 40-49. ISSN 1134-7147.




Entrevista a Núria Carrera

Aproximació a la pràctica deltreball social amb grups de

persones usuàries dels serveissocials a Catalunya

Gènere, social care i polítiquesde benestar social

Una mirada resilient a lainstitució penitenciària





RTS: La col.legiatura rep el butlletí“Fem Visible”, que és una bona eina per conèixer el que es fa des delCol.legi, però ens agradaria saber de primera mà la teva opinió sobre lasituació actual que estem vivint i quèés el que hi està fent el Col.legi.

Núria Carrera: Aquesta crisi tan extra-ordinària porta molt de dolor a la gent ials ciutadans que estem atenent, i tambéals col·legiats i als treballadors socials engeneral. Això ha produït una sotragadaimmensa al Col.legi. Totes les organitza-cions, sindicals, polítiques, el propi govern, les famílies, els col .legis, ens hemde reajustar a aquesta realitat, una reali-tat molt incerta, dolorosa, que ens obli-ga a actuar d’un altra manera. Aleshores,

la junta del Col.legi –prenent en conside-

“No concebo el treball social sense

vinculació ideològica”Entrevista a Núria CarreraDegana del Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya

Rosa M. Ferrer Valls1

Davant la greu situació econòmica que viu el país i les polítiques de retallades deles diverses administracions que afecten, sobretot, les persones més vulnerables,des de la RTS hem cregut oportú parlar amb la Núria Carrera, degana del nostreCol.legi, i conèixer de primera mà què n’opina i què s’està fent des del Col.legi.L’entrevista té lloc el dia 5 de desembre de 2012 a la seu de Barcelona.

ració les opinions dels grups rellevantsde la nostra organització, com la revis-ta, el consell d’ètica i les comissions detreball– creu que hi ha tres o quatre líniesestratègiques que ha de reforçar enaquest mandat. Una és detectar on hi haels problemes de la ciutadania, provo-cats per unes retallades que originen in-justícies. Ha de ser missió dels col.legisla detecció d’aquest fet i posicionar-nos,per exemple, davant del PIRMI (Progra-ma Interdepartamental Renda Mínimad’Inserció) o de la retirada de suport enels programes de justícia de totes les en-titats que feien programes de reinserció. Aquesta detecció de problemes ciutadansens porta a vegades a fer la denúncia, aunir la nostra acció a la d’altres col.legis i

organitzacions. Ens porta també que el

1 Sotsdirectora de la RTS


Per citar l’article: FERRER VALLS, Rosa Mª. Entrevista a Núria Carrera, degana del Col·legi. Revista de Treball





Col.legi, internament, hagi de fer un es-forç per ser més auster en la despesa,més rigorós en l’aspecte relacional, i queels valors de la solidaritat, del reconei-xement de l’altre, de l’acompanyament ide la justícia estiguin cada vegada méspresents.Com que el tema dels valors ha de for-mar part també del punt de vista orga-nitzatiu, projectem fer un codi ètic que ensmarqui els paràmetres que han de guiar-

nos com a organització. El codi necessi-tarà ser aprovat, en el seu moment, perl’assemblea. El futur portarà també difi-cultats econòmiques a la nostra organit-zació, que espero que no siguin moltimportants, però les podem tenir perdues raons. Una és que hi hagi baixes decol.legiatura, perquè de fet ja se n’estanproduint algunes. Serem menys massa crí-

tica i tindrem menys força i menys mit-jans econòmics per atendre la ciutadaniai els col.legiats i col.legiades. Vull dir queaquí podem tenir una amenaça de sermés petits. Una segona raó previsible ésque tenim algunes subvencions i ajudesexternes que poden ser minvades. Enaquestes circumstàncies, el Col.legi podriasofrir un retrocés en la seva capacitat de

gestió.

Doncs potser caldrà enfortir l’exer-cici professional. Què creus que potfer el Col.legi per reforçar el treballsocial i donar així resposta amb mésrigor a les necessitats d’aquests mo-ments?

Donar suport als treballadors socials,

que és una de les nostres missions tron-cals. Els col.legis professionals existeixenper donar empenta i reconeixement i

enfortir el perfil professional, o sigui, re-forçar el paper extraordinari dels treba-

lladors socials. No tenim més remei queseguir, des del punt de vista de comuni-cació i d’imatge corporativa, reivindicantel nostre paper. Crec que en aquest cashem fet un pas endavant important, per-què en l’últim any hem estat presents mésde 60 vegades en els mitjans de comuni-cació amb informacions, valoracions idenuncies. Hem tingut una presència

molt superior del que s’havia fet al Col.legi.S’ha fet un esforç molt important, però

encara ens queda molt camí a seguir.L’altra missió és donar fortalesa acadè-mica i d’acompanyament professional. Això implica una formació. La gent se-gueix creient en la formació del Col.legi,i podem dir amb orgull que moltes per-sones segueixen apuntant-se a la forma-

ció, i també hem crescut en supervisió.El meu pronòstic és que seguirà creixent,i és probable que busquem fórmules deconsultories d’un o dos dies, d’acompanya-ments lleugers, per a situacions extremes.Igualment hauríem de poder avançar enel paper que poden tenir les comissionsdintre del Col.legi. Les comissions tenenuna influència directa en la veu del Col.legi.

Tots els posicionaments que hem fet finsara –que afecten a retallades, a canvisde model d’atenció a les persones, etc.– han tingut com a base les opinions deles comissions. Doncs aquestes comissi-ons haurien d’agafar molta més fortale-sa de la que tenen.

Partint d’aquestes comissions, què

creus que es podria repensar del tre-ball social en aquests moments? Al-guna forma de fer diferent?





Segurament. L’altre dia en un acte or-ganitzat pel Col.legi es va produir la in-tervenció emotiva d’una treballadorasocial que a mi em va semblar sobtada-ment impactant i em va fer grinyolar unamica l’opinió del que hauríem de fer enel treball social. El que va dir, en resum,és: “Sóc treballadora social i estic ate-

nent persones que estan en processos dedesnonaments, (vaig entendre que estava en un ajuntament), i fora del meuhorari laboral he creat una plataformade lluita contra la hipoteca”. O sigui queaquesta treballadora social ha decidit ferun pas més i suposa una altra manerad’atendre aquesta realitat.De fet, aquest és un procés present en

els inicis del treball comunitari, durantel franquisme. Era un treball social ques’organitzava juntament amb la comuni-

tat per buscar solució als temes concretsque l’afectaven. Jo crec que ara torna aser el mateix, i que això anirà a més apartir d’ara, per temes concrets com lalluita per la dació en pagament de la hi-poteca, en el cas que va referir aquestatreballadora social. Aleshores, aquestamanera d’enfocar el treball social, que

va més enllà de la gestió concreta, del’encàrrec contractual, que porta a unaacció política o voluntària a altres horesi en altres moments, crec que segueixsent i seguirà sent treball social.

Precisament recordo el dia de la pre-sentació de les jornades de serveissocials bàsics, en què vas dir quehauríem de tornar a ser agents de

canvi. D’acord, però, tu que vas viu-re aquella època, què creus que hacanviat i què es manté?





Diria que hi ha dos elements que canvi-en una mica. Un crec que consisteix enel fet que en aquest moment es veu unametodologia de treball extraordinària,quant al procés de reivindicació i de de-núncia. Hi ha també bones pautes d’or-ganització, una estratègia neta, com enel cas de què he parlat abans, en relacióamb els desnonaments. S’actua primercontra els bancs, després es busca el re-colzament de la justícia, i particularment,

es tracta de veure com apoderar totesles persones afectades per la hipoteca,de manera que elles es converteixen enpromotores de noves plataformes. Totaixò implica un procés en diversos nivells: estratègic, metodològic i ideològic. Aquesta forma de treball estic seguraque ens dóna pistes del que cal fer perapoderar les persones i reivindicar els

drets de la gent. Per tant, crec que aquíhi ha un canvi i que això mostra que araen sabem més que abans.Hi ha un segon element que ha marcatun canvi. Em refereixo a la relació ambels moviments socials. Durant el fran-quisme els treballadors socials ens vin-culàvem amb els moviments en temesmolt locals, més territorials, per això ens

relacionàvem preferentment amb plata-formes d’associacions de veïns. Crec queara els moviments s’han convertit, en elque és bo i en el que és dolent, en temesconcrets, o sigui que ens haurem de vin-cular amb una defensa, una lluita o unposicionament per a temes precisos (hi-poteca, PIRMI, etc.). És la manera d’es-tar al costat de les persones afectades i

juntament amb elles treballar per la re-solució de la problemàtica i cercar jus-tícia social. La diferència és bastant

important. En altres moments el paperterritorial tenia molt de pes.

Una altra cosa que voldria pregun-tar-te, aquí, des del Col.legi ens hem posicionat davant problemàtiquesimportants (com el PIRMI, els des-nonaments o les modificacions a lallei “de la dependència”), però sem-bla que a diferència d’altres territorisde l’Estat, els professionals, com agrup, no hem sortit al carrer. Per

exemple a Madrid, Andalusia o l’Ara-gó, els treballadors socials s’han fet vis ibles amb la samarreta taronja(la “marea naranja”). I aquí altrescol.lectius també s’identifiquen ambsamarretes de colors diferents quesón reconeguts en els diversos mit-jans de comunicació, no així la ta-ronja dels serveis socials. ¿Creus quea altres llocs de l’Estat els que tre-ballen en serveis socials s’identifi-quen més entre si i per això surtenal carrer i van a les manifestacionscom a grup? Com ho interpretes tu?

El primer que et dic és que no coinci-deixo amb aquesta apreciació. El quepassa és que nosaltres hem fet, més en-

llà de les samarretes, moltes més acci-ons. Vàrem ser els primers de tot l’Estatque ens vàrem vincular com a col.legi a“Ni un pas enrere”, que vàrem muntarla plataforma i en aquest cas la vàremliderar abans que s’iniciés a Madrid i ala resta de l’Estat, i hem fet un conjuntd’accions reivindicatives encadenadesamb altres col.legis i entitats.

En segon lloc, la protesta és una partque el Col.legi pot promoure però queestà en mans dels treballadors socials.





Aquí les reivindicacions i accions de pro-testa es fan des dels municipis i aple-guen els treballadors socials i altresprofessionals. El meu pronòstic és queaixò s’ha fet poc a tot l’Estat. Una altracosa és si ho hem venut més o menys, sia Madrid en la manifestació de la vagageneral la samarreta taronja va ser més visible és perquè hi havia la presidentadel Consell General de Treball Social.Són instruments de presència i que tam-

bé nosaltres considerarem. Malgrat això les nostres reivindica-

cions no són tan visibles com lesd’ensenyament o sanitat.

Aquí sí que et dono la raó.

Per què creus que és això?

Els serveis socials han tardat a ser undret universal i no s’ha interioritzat prou.

Potser sigui, parlo pensant en veu alta,perquè en treball social estem acostu-mats a fer una tasca transversal, perquèhem estat especialistes de l’acció transversal, i per tant potser a l’hora de sortira reivindicar també ho fem sumant-nosa altres grups socials.

Abans has dit que hi ha treballadors

socials que es donen de baixa delcol.legi per problemes econòmics.Sabeu si molts TS han perdut la feinao perillen els seus llocs de treball?

Nosaltres, per una banda, perquè for-mem part de moltes xarxes i platafor-mes, coneixem no poques entitats deltercer sector que estan tancant, tot i queés una qüestió que no es comenta gaire,

però són unitats de treball amb moltsprofessionals i en què la majoria són tre-balladors socials, i alguns han perdut la

feina. El nostre convenciment és que enaquest moment l’índex d’atur entre elstreballadors socials ha pujat moltíssim,però tenim una informació poc fidedig-na, per aquest motiu farem un “Fem Visible” on animarem a la gent a entraral web, i a traves d’ una enquesta pre-guntarem en quina situació laboral es-tan, per tenir una visió real d’en quinasituació estem en aquest moment. I nopreguntarem només si estan a l’atur o sino, també intentarem saber en quina si-tuació de precarietat han quedat, perexemple amb menys sou, menys horesde treball, sense les pagues dobles, etc.Llavors si els nostres companys i com-panyes s’animen a entrar i contestar po-drem conèixer la situació que tenim. Abans nosaltres fèiem uns estudis moltcostosos, però en aquest moment elCol.legi per raons econòmiques no s’hopot plantejar. Preferim dedicar els recur-sos a altres projectes, però és clar, hemde reconèixer que la nostra mirada so-bre la situació de la col.legiatura no ésprou fidedigna.En un futur, dintre del web, tindrem unsistema nou que permeti tenir al dia lasituació dels treballadors socials, si es-tan o no en actiu, i quina realitat viuen,però de moment començarem per l’ en-questa. Ara, la percepció que tenim ésque la pèrdua de llocs de treball anirà amés, tot i que els mitjans encara no n’hanfet massa ressò sobre el tema . El tercersector està rebent una agressió especta-cular, però és que ara poden començarels problemes a la funció pública.

Majoritàriament els treballadors so-cials exerceixen a les administra-cions...





Molts treballadors socials de la funciópública no han consolidat les seves pla-ces. Per tant, segons com vagi la crisid’aquest país, i parlo de Catalunya, enspodem trobar que una part dels treba-lladors socials de la funció pública veginperillar la seva feina, i consegüentmentla ciutadania perdi l’atenció adequada. Aquestes no són bones perspectives. Això unit al que ja hem comentat del ter-cer sector pot suposar dificultats als nos-

tres professionals per mantenir els llocs detreball. Davant d’aquesta situació, ani-maria la gent a col.legiar-se, perquè juntscreem discurs i cerquem nous models d’in-tervenció. Com més força tinguem, mi-llor defensarem el drets socials de tothom.

Davant aquest panorama, la preguntaobligada és: quin futur immediat li veus al treball social?

És una pregunta dura. Crec que hi hadues coses que s’han de fer molt bé. Unaés seguir estant en plataformes amb al-tres col.legis. Ja saps que estem en unaassociació que recull més de 100 col.legis.Em sembla que, excepte els metges, hisón tots. I tots tenim algunes dificultatsper seguir estant al servei de la col.le-

giatura i defensar els nostres professio-nals. Hem de tenir la mirada posada enla idea que no anem sols, perquè si noés així, no guanyarem aquesta batalla.L’altra cosa que haurem de seguir fentsón les tasques de denúncia i reivindica-ció. Aquí el to ha de pujar de cara a lesinstitucions i davant l’amenaça de des-trucció de llocs de treball. Conec em-

preses del tercer sector que tanquen oque estan fent EROs (Expedient de Re-gulació d’Ocupació), però no es comen-

ta gaire i tampoc els treballadors socialsafectats ho diuen al Col.legi. Ho sé a traves dels membres de la Junta o directa-ment de les empreses que estan tancant,i si tanca la seva empresa, darrere hi vanels treballadors socials que han acomia-dat. Ara sé de dos empreses més queestan fent EROs i en les quals la meitatdels professionals són treballadors soci-als. Amb tot, aquestes informacions noens arriben directament.

L’altra pregunta seria: la professió,en aquest context, com la veus?

La nostra professió, en aquest contextté fortalesa. És una professió amenaçadaper la crisi, claríssimament amenaçada, isi no ho volem veure ens equivocarem.Però també estan amenaçats els metgesi altres professionals. Siguem rigorosos:estan amenaçades totes les professions

d’atenció a les persones i nosaltres somquasi l’epicentre d’això. Per tant, el tre-ball social és una professió en risc però,per una altra banda, és una professió mésapoderada, més que quan jo vaig entraral Col.legi. No és una professió que si-gui menys considerada per l’entorn nimenys considerada pel conjunt dels al-tres professionals, o sigui, no ha quedat

debilitada en el seu rol.

Una apreciació molt positiva la teva.I parlant d’altres temes ara oblidats pels mitjans hauríem de senyalartotes les qüestions relacionades ambl’anomenada “llei de la dependèn-cia”.

Aquesta és la conseqüència clara de què

parlàvem abans, d’uns drets que la ciu-tadania havia de tenir i que al finalsembla que han caigut a mig camí. Al





Parlament, els partits que estan a l’opo-sició intenten col.locar aquests temes ise’n surten a mitges, però nosaltres in-tentem posicionar-nos i fer-ne ressò enels mitjans de comunicació. I ens constaque els professionals que s’hi dediquenes troben en una situació fràgil, perquèsi cau el nivell de prestació per temes dedependència aquests professionals tam-bé estan en risc de no tenir assegurat elseu lloc de treball.

Fa una estona has dit que el Col.legino pot anar sol, i els treballadors so-cials tampoc. Caldrà que ens apro- pem més als moviments socials?

I tant, aquesta és la frase, Rosa M. No-saltres sols impossible, els que vulguinfer canvis personals, o canvis per a lamillora de la col.lectivitat, no es poden

plantejar anar sols, i ara menys que mai.Nosaltres hem d’estar molt més vincu-lats en diverses plataformes i ser unapeça més, i de vegades ser una peça clau,i de vegades ser una peça d’agrupament,d’iniciatives. Aquesta experiència potportar el Col.legi, i també els professio-nals, a habituar-se a estratègies d’aquesttipus. Els treballadors socials estem abo-

cats, en aquest present, no en el futur,més enllà de fer treball social en el seudia a dia, a vincular-se en moviments debase territorial, de base temàtica percol·laborar en la defensa dels drets. Ésuna guerra contra els valors, contra elsdrets, que durarà molts anys, que ensporta a situar-nos d’una altra manera, iels professionals en aquest moment han

de tornar a comprometre’s des del puntde vista ideològic d’una manera claríssi-ma. O sigui, que no concebo treball so-

cial sense vinculació ideològica, no ho con-cebo ni en aquest moment ni en aquestasituació. No pot ser, és impossible.

Algun altre problema que actualmentus preocupi a nivell col.legial?

Si que hi ha un tema inquietant. És unanova llei d’afers professionals, que estàa la taula del Partit Popular i que potafectar que els col.legis es converteixinen associacions; això s’està debatent, i laproposta té la intenció de debilitar elscol.legis. Jo no sé si el fet de passar decol.legi a associació ens ha de debilitar,no li dono un drama a la nomenclatura,inclús pot ajudar a donar fortalesa unaaltra vegada en el sentit de compromís,d’esforç, de pertinença, ha estat una deles raons que els diferents col.legis enshàgim constituït en associació de col.legis. Aquesta intenció de la proposta de lleide debilitar els col.legis és un fet que enspot perjudicar molt a tota la col.legiatura,no a la nostra sinó a la de tothom. Unade les seves estratègies és treure lacol.legiació obligatòria, treure la fortale-sa que podem tenir els col.legis quan femdictàmens per una mala pràctica profes-sional, és una situació que també ens potdonar bastant trasbals. És probable quehi hagi col.legis amb pocs col.legiats quehagin de desaparèixer i fins i tot no serni associació, o hagin de canviar de nom.Hi ha un atac frontal clarament al moviment d’agrupació al voltant del ser veiprofessional que ens pot, en el futur, tam-bé crear dificultats. És molt important queel nostre Col.legi pugui augmentar ennombre i en presència: serem més forts.

Tens raó, tots i totes som Col.legi,és important ser-hi i participar-hi.





Abans d’acabar no ens podem obli-dar que hi ha un canvi important ala revista, justament aquest númeroserà el primer digital. Quines coses profitoses veus en aquesta nova etapa de la revista, després de 50 anysde l’exclusivitat del “paper”?

De la revista, tres cosetes: primera, feli-citar-vos, perquè sou el grup portadordel canvi, era un moment en què s’haviade fer aquest pas. És un plantejament més

democràtic del nostre coneixement id’obertura. Ara que la RTS serà digital ique hi podrà tenir accés tota la ciutada-nia potser serà més fàcil comprendre quèés el treball social i conèixer la nostraposició científica, tècnica i estratègica.Crec que ha estat una decisió generosa,que jo us vull agrair, perquè no era fàcilque totes i tots comprenguéssiu que era

un moment estratègic de fer l’obertura,de donar un salt important que no totsels col.legis estan fent en la seva vessantmés científica, però el futur és aquest. També vull donar valor al fet que man-tenim edicions petites de paper, que sónrealment necessàries, farem unes tirades

curtes, el mínim per atendre les necessi-tats que es puguin produir. Aquesta mo-dalitat dual mínima crec que és mésrespectuosa amb tota aquella gent delCol.legi que no està acostumada al temadigital, a una part que segueix, i jo ensóc una, tenint necessitat de vegades delpaper. Per tant crec que la fórmula quehem plantejat és una fórmula molt ex-quisida i que li dóna bon futur.

Agraïm moltíssim que ens hagis ex-

pressat sincerament les teves opini-ons. Núria, voldries afegir quelcommés?

Seria ja per acabar poder dir que estemen un moment de molta fragilitat perconservar llocs de treball, i de dificultatper ser eficaços en la feina que fem. Hemde localitzar aquests obstacles però no

hem d’enfonsar-nos en les ganes de se-guir lluitant.

Això és gairebé un titular.

En els moments difícils hem de saberlluitar junts. Si ho defensem entre tots itotes, ens en sortirem.





Aproximació a la pràctica del treball social

amb grups de persones usuàries delsserveis socials a Catalunya

Teresa Rossell Poch1 i Rosa Alegre Beneria2

L’article posa en evidència la necessitat de disposar de dades empíriques sobre elsresultats de l’aplicació del treball social a grups de persones usuàries dels serveissocials, i de conèixer si aquestes experiències mantenen una estructura metodolò-gica que mostri les vinculacions teoricooperatives que les sustenten. Els resultatsd’una recerca sobre el tema, realitzada per les mateixes autores, mostren l’ampli-tud i diversitat de la pràctica del treball social amb grups a Catalunya.

Paraules clau: Treball social amb grups, tipologia de grups en el treball social.

Resum

The article makes evident the need to carry out empirical research on socialgroupwork as a way to know about the present fieldwork outcomes as well as toexplore the different methodologic and theoric approaches used. The data comingfrom a social groupwork research in Catalonia shows the great amount and diversityof the existing experiences on social groupwork.

Key words: Social groupwork, groups’ typology within social work.

Abstract

1 Treballadora social i psicòloga. Departament de Treball Social. Universitat de Barcelona. [email protected] Treballadora social i antropòloga. Departament de Treball Social. Universitat de Barcelona. [email protected].


Per citar l’article: ROSSELL, Teresa; ALEGRE, Rosa. Aproximació a la pràctica del treball social amb grups depersones usuàries dels serveis socials a Catalunya. Revista de Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Socialde Catalunya, desembre 2012, nº 197, pàgines 137-142. ISSN 0212-7210




Els estudis i les recerques empíriquessobre la metodologia del treball socialemprada actualment pels treballadors so-cials són encara limitats en el nostre país.Podem conèixer l’orientació teòrica i me-todològica de les entrevistes, del treballamb famílies, del treball amb grups i deltreball comunitari (si volem utilitzar la clas-sificació clàssica), però no tenim dadesempíriques que ens mostrin les similitudso diferències dels criteris utilitzats pels

professionals en situacions comparables.Les aplicacions pràctiques del treballsocial amb grups d’usuaris que coneixempel contacte amb els professionals i elsprogrames que desenvolupen experiènciesque són molt riques i variades, haurien deser estudiades pels resultats que se’n deriven, i haurien de ser font d’anàlisi i de re-flexió per als propis treballadors socials i

per als professors que imparteixen conei-xements teòrics i metodològics en els plansd’estudis universitaris de treball social.

Malgrat tot, en general, no disposemde dades sobre els objectius, la metodolo-gia o els resultats d’aquestes pràctiques queno sigui a través de la descripció d’expe-riències, l’observació directa i d’algun ar-ticle esporàdic. En realitat el mètode del

treball social de grup no ha rebut mai tan-ta atenció com la que s’ha donat al treballcomunitari, familiar o individual. I consi-derem que dins d’una perspectiva integra-

da del treball social, com és la perspectivacomunitària, per treballar amb famílies,persones o grups, cada mètode o procedi-ment que s’utilitza ha de tenir una base deconeixements que fonamentin la interven-ció professional del treballador social i si-guin pertinents a cada aplicació pràctica.En aquest sentit podem constatar que ra-rament el mètode de grup ha estat motiude polèmica, d’anàlisi o de discussió entreels professionals, i l’evidència d’aquesta

afirmació la trobem en els pocs articles ipoques recerques publicats sobre el tema.No obstant això, existeixen treballs quemostren una pràctica consolidada des defa anys en alguns serveis, i entre aquests,experiències amb resultats empírics moltreeixits.

Des de les universitats es forma elsestudiants en diferents orientacions meto-

dològiques segons siguin les característi-ques de les persones que formen un grup,els objectius de la intervenció, o les orien-tacions i especialitats dels serveis, entred’altres variants. Però és molt necessari noperdre el feed-back entre la teoria i la pràc-tica per poder ampliar contínuament pers-pectives, tant en la formació com en lapràctica del treball social. Amb aquesta

finalitat es va realitzar una recerca sobre “Eltreball social amb grups de personesusuàries dels serveis socials a Cata-lunya”3, que fonamenta aquest treball.

3 La recerca sobre el “Treball social amb grups d’usuaris a Catalunya” (TSG) tenia per objectiu conèixer ipoder objectivar l’estat de la qüestió d’aquesta modalitat del treball social i els criteris organitzatius imetodològics que utilitzen els professionals a Catalunya. Es tractava d’una primera recerca sobre el temaper, posteriorment, poder continuar aprofundint sobre aspectes més complexes de definir i d’avaluarL’estudi, de caràcter descriptiu, es va realitzar entre els anys 2008 a 2010. Es va enviar el qüestionari a totsels col.legiats de Catalunya (4.261) de l’any 2008, demanant la seva col·laboració. Es van obtenir 254respostes de treballadors socials, de les quals 117 professionals (2,74% del total de col·legiats) manifesta-

ven treballar amb grups d’usuaris i enviaven informació sobre un total de 206 grups.





En tractar sobre el treball social ambgrups d’usuaris ens referim a aquells grupsdissenyats pels treballadors socials per aju-dar les persones participants, les que pa-teixen problemàtiques psicosocials que elsafecten personalment, o els familiars depersones amb problemes que requereixenatenció i cura continuada de familiars opersones properes. Per diferenciar aquestsgrups d’aquells que tenen una finalitat mésàmplia dins d’una acció social o comuni-

tària.En el disseny del treball es va conside-rar que la proposta d’un estudi inicial so-bre aquest tema havia de ser: a) modesta,ja que no hi ha massa consens sobre latipologia dels grups, les orientacions tècni-ques i altres aspectes, i b) estar circumscri-ta a aspectes molt bàsics i estructuralsde la metodologia del treball social amb

grups que tots els professionals poguessininterpretar de la mateixa manera.No és l’objectiu principal d’aquest arti-

cle presentar detalladament els resultats dela recerca esmentada, però creiem que témolt interès il .lustrar alguns aspectesd’aquest treball amb dades empíriques ac-tuals del nostre context professional perobservar les característiques identitàries

del treball social amb grups d’usuaris a tra- vés de les finalitats i objectius dels grups ide l’abordatge metodològic que presentenels professionals.

En relació amb la recerca: consideremque els resultats no es poden generalitzarper dues raons: primera, a la consulta nos’inclouen els treballadors socials que noestan col.legiats (tot i que a través delscol.legiats es podria haver obtingut unamostra representativa del conjunt dels tre-balladors socials de Catalunya, si les res-postes dels col.legiats haguessin estat mésnombroses). Segona, els professionalscol·legiats que responen no representen

tots els àmbits i serveis on s’aplica el tre-ball social amb grups. Malgrat aquesteslimitacions, els resultats mostren la varietat i la riquesa dels temes queaborden els professionals i l’estructu-ra metodològica que utilitzen.

Per aquest motiu l’estudi en què es basaaquest article, i a partir d’una poblacióprofessional que utilitza el mètode del tre-

ball social amb grups, es va centrar en elsaspectes següents: a) Àmbits de serveis,des d’on es descriuen les experiències c)Població receptora, que mostraria quins sónels destinataris de l’acció professional, d) Tipologia dels grups i objectius que perse-gueixen, i e) Comprovar quins són els cri-teris metodològics més habituals.

Àmbits de serveis des dels que s’ha

rebut la informació sobre les experiènciesde treball social amb grups d’usuaris: lesrespostes obtingudes que provenen en laquasi totalitat de professionals dels àmbits

Aquests 206 grups s’havien realitzat en els àmbits següents:140 grups (67,96%) dins l’àmbit de Salut, 58 grups (28,15%) dins l’àmbit de Serveis Socials, mentre queels grups realitzats als àmbits d’Ensenyament, Ocupació i Justícia eren un total de 8 grups (3,88%).Dels 140 grups de l’àmbit de Salut, 69 grups (49,28%) provenen dels serveis de Salut Mental; 39 grups(27,85%) dels Serveis d’Atenció Primària; 19 grups dels CAS, i 13 grups són realitzats en Hospitals.Dels 58 grups de l’Àmbit de Serveis Socials, 30 grups (51,72%) es van realitzar en els Serveis Socialsd’Atenció Primària, i els 18 restants des dels programes: Atenció Domiciliària, Discapacitats, Dona, Infàn-cia i Adolescència, PIRMI, i Salut Mental.





de Salut i de Serveis Socials, platejarien lapregunta de si en altres àmbits i serveisno es practica el treball amb grups d’usu-aris, aplicant uns criteris metodològics es-tablerts (la qual cosa descartem d’entrada).Considerada la qüestió en sentit positiu espodria “pensar” que els treballadors soci-als dels àmbits de Salut i Serveis Socialssón els professionals que s’han sentit mésmotivats per respondre els qüestionaris. Espodria afegir també la suposició que aques-

ta motivació per col·laborar pot corres-pondre al fet de que aquests professionalstenen a disposició un banc de dades rela-cionades amb les preguntes de l’estudi, ique per tant la recerca desperta l’interèsper mostrar els resultats dels treballs querealitzen.

Característiques de la població

receptoraRespecte el gènere, els resultats mos-

tren una preponderància de grups ambcomposició mixta (dona/home) en 151grups. Aquesta dada correspon a la orga-nització dels grups i no es pot saber ni laproporció d’homes-dones que participen,ni quines són les persones que amb més

freqüència continuen el procés o quinesl’abandonen.

47 grups s’adrecen només a dones i 7grups només a homes. Els respectius ob-jectius d’aquests grups estan relacionatsamb les característiques pròpies del gène-re, o amb el rol social més freqüent encadascun d’aquests.

Quant a l’edat, en les experiències de

treball social amb grups d’usuaris trobemdues característiques significatives:

a) L’heterogeneïtat d’edats entre els

membres dels grups (en 105 grups(50,9%) la diferència d’edat entrealguns membres és d’entre 20 i 40 anys.

b) La presència de membres d’edat moltavançada (80 anys o més) entre elsgrups de familiars i/o cuidadors noés una excepció. Aquesta és una ca-racterística dels grups de treball so-cial que difícilment trobaríem engrups de població general portats peraltres professions.

Els grups d’usuaris o grups de familiarspresenten les característiques següents:La distribució entre grups de persones

afectades per un problema o dificultat iels grups de familiars i cuidadors mostraque la proporció de grups d’usuaris és de125 grups (%) i la de familiars i cuidadorsés de 77 grups (%), mentre que 4 grupssón de composició mixta.

La gran incidència de grups dirigits afamiliars és també una característica deltreball social El predomini de grups defamiliars es troba als Serveis de SalutMental i a les Àrees Bàsiques de Salut, i latipologia de grup més significativa pel nom-bre d’experiències presentades (30 grups)correspon a “Grups de familiars i cuidadorsde persones amb demència i/o malalties

cròniques”.

Tipologia dels grups i objectiusque persegueixen

De l’anàlisi dels 206 grups s’han esta-blert 36 categories de grups, i dinsd’aquestes categories s’han inclòs un totalde 106 tipologies de grups. Això significa

que els grups que presenten les mateixescaracterístiques i persegueixen objectiussimilars queden englobats en una mateixa





Hi ha molts aspectes que s’haurien dediscutir, clarificar i concretar, per poderavançar, no tant perquè tothom pensi elmateix, sinó perquè cada grup de profes-sionals pugui argumentar sobre els objec-tius, sobre els criteris que apliquen, sobre

els condicionaments del marc institucio-nal i altres variants que intervenen.

Estem convençudes que, a més de tre-ballar bé i d’ensenyar bé, cada treballadorsocial ha de contribuir en la construccióde la professió.

Bibliografia

BROWN, A. Groupwork. Aders-hot: Gower, 1986. ISBN 978-1857420876

CIRERA, T. y LOPETEGUI,L. “Grupo socioterapéuticopara mujeres”, en Revista de ser-

vicios sociales y política social , núm.45 (1984), pàg. 121-135. Ma-drid: Consejo de Colegios Ofi-ciales de Diplomados en Traba-jo Social. ISSN 1130-7633

ROSSELL, T. Trabajo social de

grupo: Grupos socioterapéticos y grupos socioeducativos . Madrid: Uni- versidad Complutense, 1998.Cuadernos de Trabajo Social,núm. 11. ISSN 0214-0314





Gènere, social care i polítiques de be-

nestar socialEsther Albesa Jové1

Les transformacions socials esdevingudes durant els últims anys en les societatsdesenvolupades han anat acompanyades d’un seguit de canvis en la cobertura delsriscos que afecten les persones al llarg de la seva trajectòria vital. Aquest article pretén analitzar els aspectes essencials de l’atenció i el treball de cura vers les persones des d’una perspectiva de gènere, en especial, l’atenció i cura dellarga durada a les persones amb dependència, alhora que analitza quines han estatles respostes de les polítiques socials en els diferents models de benestar del nostreentorn, i fa també referència al desenvolupament de la Llei 39/2006, de Promocióde l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.

Paraules clau: Treball de cura de llarga durada, dependència, social care, estats debenestar, polítiques socials, model informal de cura, gènere.

Resum

Social transformations in developed societies over the past years entailed an arrayof changes within the coverage of the social risks which affect people along theirlives. The purpose of the present paper is analyse the policies of “social care” inEuropen social wellfare models, essentially aspects of the attention and care towards people under the prism of gender, and above all, the long-term care of dependent people. That means, to take a closer look at the way they have been approached and which answers have been delivered from the social policies stemming from thediverse models of well-being. But also within our most immediate environment while taking special consideration the Law 39/2006.

Key words: Long-term care work, dependency, social care, welfare states, social

policies, informal care model, gender.

Abstract

1 Treballadora social i sociòloga. Treballadora social del Consorci Parc de Salut Mar. [email protected].


Per citar l’article: ALBESA JOVÉ, Esther. Gènere, social care i polítiques de benestar social. Revista de Treball





El treball de cura i la crisi del mo-del informal

El terme social care o treball de cura haestat des del seu origen un terme contro- vertit, si més no, s’ha utilitzat generalmentper designar aquell treball realitzat dintrede les llars en l’entorn familiar orientat al’atenció de les persones, sense retribucióeconòmica i que engloba l’atenció integrald’aquelles persones que no es poden valdre

per elles mateixes o que necessiten el su-port d’altres per realitzar una vida norma-litzada, com poden ser: infants, personesgrans dependents, persones amb malaltiescròniques invalidants o persones afecta-des per algun t ipus de discapacitat(Carrasco, Borderías i Torns, 2011).

Històricament les dones han assumitcom a pròpies les tasques del treball domès-

tic i de cura de les persones dependents,tasques fonamentals en la reproducciósocial i el benestar quotidià. Tradicional-ment s’ha donat una marcada diferencia-ció entre el treball productiu i el treballreproductiu; el primer, realitzat pels ho-mes caps de família guanyadors de pa, male breadwinner ,2 i el segon, atribuït i assignatbàsicament a les dones.3

El fet que el treball de cura hagi estatdurant molts anys dintre de l’àmbit domès-tic i privat; malgrat haver-hi variacions enla distribució i adjudicació de les tasquessegons els diferents contextos socioeco-nòmics i polítics de les societats al llarg de

la història (Borderías, Carrasco i Torns,2011), aquest treball ha estat normalmentun treball força invisibilitzat i devaluat:invisibilitzat perquè ha format part de l’es-fera íntima i privada, alhora que devaluatper no trobar-se remunerat a nivell eco-nòmic, o inclús remunerat (situació quees dóna actualment en l’aprovisionamentprivat de la cura), es desenvolupa en con-dicions laborals i salarials força precàries.

És evident, segons ens suggereix Torns

(2008), que aquest model social es trobafortament arrelat en la divisió sexual deltreball i en un model de societat patriar-cal, lligat a una clara diferenciació i discri-minació de rols en el model productiu i degènere, fet que va motivar una profundareconceptualització a finals dels anys 80amb la ruptura etimològica del conceptede treball en les ciències socials4 i el qües-

tionament del model tradicional de cura. A partir d’aquest fenomen sorgeix enels estats de benestar una preocupació crei-xent pel tema, sobretot vers l’atenció i lacura cap a les persones grans, la qual cosaha situat el treball de cura i l’atenció a ladependència en el centre del debat polítici social.

La preocupació creixent pel treball de

cura i atenció als dependents ha vingutmotivada per un seguit de factors i canvissocials que han fet que el model tradicio-nal d’atenció informal hegemònic entrésen crisi, i per tant, que es produís una visibilització de la cura, passant la fronte-

2 Terme utilitzat en llegua anglosaxona segons el model del sustentador principal amb treball a temps completi ben remunerat.

3 A temps parcial, precari i mal retribuït.4 Depèn bàsicament dels països i dels models de benestar, existeixen experiències de socialització de la cura

en el Model Socialdemòcrata a partir dels anys 70.

Gènere, social care i polítiques de benestar social




ra de l’esfera íntima i privada per situar-se en l’esfera pública.

Entre els aspectes més rellevants quehan motivat aquest canvi de visió cal as-senyalar els canvis socioeconòmics i cul-turals que s’han produït en les últimesdècades:

Per una banda, la incorporació massivade la dona al mercat de treball, “transiciólaboral femenina”, ha propiciat un canvisocial en profunditat quant als rols socials

femenins tradicionals, que juntament ambl’augment dels nivells formatius5 ha gene-rat que moltes dones prefereixin el desenvolupament de la seva carrera professionala estar recloses en les llars fent tasquescom a curadores. Lligat a aquest aspecte,un fenomen que s’està produint actual-ment com a resultat de la inserció de ladona al món laboral és la “doble presèn-

cia”. Cada cop són més les dones que tre-ballen dins i fora de la llar, aquest fenomenha derivat en un augment de la taxa feme-nina de parcialitat laboral, en haver la donade compaginar el treball dins (reproduc-tiu) i fora de la llar (productiu), ja que lespautes culturals masculines relatives a laimplicació en la cura són malgrat tot en-cara febles.

Per altra banda, els canvis en el modelde família i les noves estructures de lesllars, amb la disminució progressiva de lesdimensions i un augment considerable dellars unifamiliars, sobretot dones víduesmajors de 65 anys que viuen soles, o l’incre-ment considerable de famílies mono-parentals, han derivat en una crisi de lafamília de tall patriarcal que ha donat pas

a models de famílies més diverses que plan-tegen dificultats serioses a l’hora d’assu-mir les necessitats de cura dels dependents.

D’altra banda, l’envelliment progressiude la població ha comportat un augmentconsiderable de les situacions de depen-dència i de manca d’autonomia en perso-nes d’edat avançada com a conseqüènciade viure encara més anys i patir limita-cions físiques i mentals greus. Aquest as-pecte ha fet augmentar considerablement

les necessitats d’atenció a les situacions dedependència de les persones grans, bé si-gui en la pròpia llar, a nivell comunitari oa nivell institucional, tant en l’àmbit pú-blic com privat.

Les polítiques de “social care” enels models de Benestar Socialeuropeus

Tots aquests fenòmens descri ts hanpropiciat que les polítiques de social care 6

hagin estat una de les preocupacionsprioritàries dels últims anys en els estatsde benestar europeus.

La cura ha esdevingut un nou risc so-cial, com a conseqüència dels canvis ja as-senyalats, que han donat pas a un augment

considerable de la demanda del treball decura i a una reducció important de la sevaoferta informal, com a conseqüència delnombre decreixent dels suports socials in-formals de cura disponibles, situació ques’ha fet extensiva a gairebé tots els païsoseuropeus i que ha produït, per tant, unasituació de “crisi de la cura” generalitzada(Daly i Lewis, 2011).

5 Actualment per sobre dels de l’home, segons les principals dades estadístiques.6 La traducció literal en llengua catalana és cura social .





Taula 1. Distribució de les valoracions de dependència per grau i nivell

GRAU VALORACIONS %

III - GRAN DEPENDENT 145.395 38,6

II - SEVER 128.517 34,2

I - MODERAT 102.339 27,2

TOTAL 376.251 100,0

Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Benestar i Família.

els agents socials l’any 2005, que conside-ren la protecció a la dependència una deles prioritats davant les noves realitats dela societat.

Anteriorment a l’entrada en vig or dela Llei de Promoció de l’Autonomia Per-sonal i Atenció a les Persones en Situacióde Dependència9, a l’Estat espanyol noexistia cap normativa que regulés aquestrisc social. L’atenció a les persones grans ipersones amb discapacitats es trobava vin-

culada a les lleis de Serveis Socials autonò-miques. La LAPAD articula un model decura i atenció a la dependència de respon-sabilitat compartida entre persona, famí-lia i sector públic que té com a objectiuprincipal la promoció de la qualitat de vidade les persones afectades per una situacióde dependència i els seus curadors, alhoraque cerca afavorir la llibertat d’elecció din-

tre d’un marc de prestacions eficaces quedescarregui el deure moral femení de la cura vers un deure moral compartit, recolzant-seen un dret de caràcter subjectiu de la curai propiciant la compatibilitat entre la vida

laboral, social i personal (Rodríguez Cabrero,2011).

La Llei estableix un dret de ciutadaniad’atenció a les persones en situació de de-pendència que no requereix cap activitatprofessional ni cotització prèvia, amb ca-ràcter de dret subjectiu, el qual es suscep-tible de ser exigit legalment davant lajustícia, fet que es pot considerar un avençsignificatiu en la consolidació dels dretssocials en el nostre país.

La Llei comença a aplicar-se a partirde gener de 200710 i es preveu un desenvolupament progressiu dels drets fins al2015 (actualment s’han produït modifica-cions en la seva aplicació degut a la crisieconòmica).

Quant al desenvolupament de la Llei aCatalunya, a la taula 1 podem veure quefins l’any 2011, segons el Departament de

Benestar i Família, hi havia 376.251 per-sones dependents, de les quals el 38,6%són grans dependents, el 34,2% són de-pendents severs i el 27,2 són dependentsmoderats.

9 Llei 39/2006, de 14 de desembre.10 Les valoracions i el desenvolupament del PIA s’inicien amb el grau III.





La taula 2 ens mostra que el nombretotal de prestacions i serveis, segons da-des actualitzades al març de 2012 pel De-partament de Benestar i família, és de187.250, de les quals són beneficiàries untotal de 145.869 persones.

Quant a les prestacions, el 39,5% sónserveis i el 60,5% són prestacions econò-miques, és a dir, hi ha una preponderàn-cia de prestacions econòmiques enfront aprestacions en serveis, la qual cosa con-

tradiu la Llei que diu que s ’han deprioritzar les prestacions en serveis a lesprestacions econòmiques.

En referència al tipus de prestació enserveis, podem veure clarament que pre-dominen els serveis adreçats a gent gran, idintre d’aquests els serveis residencials,amb un 32,6%, en un nombre inferior elSAD, amb el 24,5%, i per últ im lateleassistència amb el 23,4%. En referèn-cia a les prestacions econòmiques, s’apre-cia clarament la tendència d’aquest tipusde prestacions per davant dels serveis,sobretot les prestacions econòmiques per

a cuidadors/es no professionals, que su-posen el 90,4% del total de prestacionseconòmiques.

Quant a l’edat, la taula 3 ens mostraque el grup més nombrós de persones quereben prestacions, el 50,1%, són majors

de 80 anys, i el 27,4% són més grans de65, per tant el 77,5% del total de perso-nes dependents són persones grans.

Taula 2. Nombre i tipologia de prestacions i serveis

Prestacions en serveis 74.008 % Prestacions econòmiques 113.242 %

Centre dia Discapacitats 3.039 4,1 Assistent personal 22 0,02

Centre dia GG 5.485 7,4 Cuidador no professional 102.346 90,4Llar Residència 1.216 1,6 Vinculada a Centre de dia 215 0,2

Residència Discapacitats 3.402 4,6 Vinculada a Residència 10.357 9,1

Residència GG 24.123 32,6 Vinculada al SAD 302 0,3

Ajuda a domicili 18.125 24,5

Sociosanitari 1.309 1,8

Teleassistència 17.309 23,4






Conclusions

Com a síntesi es pot concloure que el

treball de cura ha estat tradicionalmentrealitzat per les dones dintre de l’esferaprivada de les llars. Les transformacionssocials, culturals i econòmiques recents enles societats desenvolupades han donat coma resultat que l’àmbit privat de la cura hagisofert una certa visibilitat i hagi passat aser considerat un nou risc social, prenentcos i entitat pròpia. Per tant, aquesta nova

situació fa palesa la necessitat de socialit-zació de la cura i la crisi del model infor-mal d’atenció, fortament arrelat en lafamília tradicional, la divisió sexual del tre-ball i la discriminació per raó de gènere.

Quant a les diferents respostes ques’han donat, trobem models de polítiquessocials sectorials i fragmentades, sobretoten els països del sud d’Europa i en el mo-

del Liberal; per contra, en els models debenestar socialdemòcrata i conservadorexisteixen polítiques integrals àmplies i amb

forta presència pública. En termes gene-rals, en tots els models de benestar euro-peus la responsabilitat de cobertura recau

sobre tres pilars; persona-família-Estat,però l’aspecte a assenyalar és que el pesd’un pilar o altre ve definit pel tipus demodel de benestar. Com s’ha vist al llarg de l’exposició, la peculiaritat del model enl’arc dels països mediterranis és que l’eixo pilar bàsic de suport és la família, ambla dona com a nucli central, l’encarregadadel treball de cura.

En referència al desenvolupament depolítiques de dependència a Espanya, laLAPAD ha suposat la universalitzaciódel dret a l’atenció als dependents, però,segons ens confirmen les dades analitza-des i els tipus de prestacions que es dis-pensen en el cas de Catalunya des de l’inicide la implementació de la llei fins a l’ac-tualitat, no s’ha produït un equilibri real

entre les diferents esferes de responsabili-tat, i s’ha tendit cap a la mercantilitzaciódels serveis i cap a una forta desviació

Taula 3. Perfil de persones beneficiàries per edat

EDAT NOMBRE PERSONES %

<3 1.027 0,7

3-18 5.767 4,0

19-30 4.229 2,9

31-45 8.239 5,6

46-54 5.257 3,6

55-64 8.370 5,7

65-79 39.916 27,4

> 80 73.064 50,1Total: 145.869 100,0






de la responsabilitat de l’atenció vers lafamília.

Les dades ens mostren que malgrathaver-hi una regulació ferma acompanya-da del dret a l’accés als recursos de formauniversal, el 40% de prestacions que s’ofe-reixen són serveis, i el 60% prestacionseconòmiques, de les quals el 90% són pera cuidadors no professionals, és a dir, esprioritzen les prestacions monetàries perdavant dels serveis, i entre les prestacions

monetàries les adreçades a cuidadors noprofessionals. Per tant, el pes de l’atenciócontinua recaient de forma majoritària enles dones, aspecte que posa en evidènciala fallida del model per trencar amb l’he-rència familista del model mediterrani debenestar social.

Un altre aspecte rellevant és la mercan-tilització que s’ha produït en els serveis:

com hem vist el perfil de les persones de-pendents és el de dona, major de 80 anys,

vídua i sola. El SAD ha generat un mercatd’economia submergida per a poblacióimmigrada que reprodueix les desigualtatsde gènere i l’explotació d’aquest col.lectiu,atès que el sector no compta amb cap menade regulació laboral.

Per últim, cal dir que a partir del 2010s’ha produït una davallada important enel desenvolupament dels drets socials de

la LAPAD com a conseqüència de la crisii la manca de recursos econòmics per partde les administracions, i per aquesta raóun percentatge important de persones va-lorades com a dependents, malgrat tenirel dret reconegut, no estan rebent cap pres-tació, el retard en les valoracions duranttot el procediment o les retallades i l’ex-tinció d’algunes de les prestacions.





Bibliografia

ARRIBA GONZÁLEZ DEDURANA, Ana i MORENOFUENTES, Francisco Javier.

El Tratamiento de la Dependencia en los Regímenes de Bienestar Eu- ropeos Contemporáneos. Madrid:Ministerio de Sanidad y Políti-ca Social, 2009. ISBN 978-84-8446-106-7.

CARRASCO, Cristina; BOR-DERÍAS, Cristina i TORNS,

Teresa. “El Trabajo de Cuidados:

Antecedentes Históricos y De-bates Actuales”, en CARRAS-CO, Cristina; BORDERÍAS,Cristina i TORNS, Teresa. El Trabajo de Cuidados, Historia,Teoría y Políticas . Madrid: Cata-rata, 2011. Col·lecció Econo-mía Crítica y Ecologismo So-cial. ISBN 978-84-8319-558-1.

CARRASQUER OTO, Pilar.La Doble Presencia: el Trabajo y el

Empleo Femenino en las Sociedades Contemporáneas. Bellaterra: Uni- versitat Autònoma de Barcelo-na, Departament de Sociologia,2009. ISBN 9788469260722.

CONGRESO INTERNACIO-NAL SARE 2003. Cuidar Cues- ta: Coste y Beneficio del Cuidado.

Vitoria: EMAKUNDE/Insti-tuto Vasco de la Mujer, 2004.ISBN 84-87595-96-0.

CARRAQUER OTO, Pilar; TORNS MARTIN, Teresa; TE- JERO GIL, Elisabeth y ROME-RO DÍAZ, Alfonso. “El Traba-jo Reproductivo”, en Papers ,núm. 55 (1998), pàg. 95-114.ISSN 0210-2862.

DALY, Mary i LEWIS, Jane. “Elconcepto de ‘social care’ y elanálisis de los estados de bie-nestar contemporáneos”, en El Trabajo de Cuidados . Historia,

Teoría y Políticas . Madrid: Cata-rata, 2011. Capítol 6, pàg. 225-251. Colección Economía Crí-tica y Ecologismo Social. ISBN978-84-8319-558-1.

ESPING-ANDERSEN, Gosta.Los Tres Mundos del Estado de Bienestar . València: Alfons elMagnànim, 1990. ISBN 84-7822-097-6.

LEWIS, Jane. “Género, Enve-

jecimiento y el ‘Nuevo PactoSocial’: La Importancia de Des-arrollar un Enfoque Holísticode las Política de Cuidados”, en

El Trabajo de Cuidados. Historia,Teoría y Políticas . Madrid: Cata-rata, 2011. Capítol 10, pàg. 236-358. Colección Economía Crí-tica y Ecologismo Social. ISBN978-84-8319-558-1.

ÖSTERLE, August. “Regíme-

nes de Bienestar Europeo i elCuidado de Larga Duración”, en ARRIBA GONZÁLEZ DEDURANA, Ana i MORENOFUENTES, Francisco Javier.

El Tratamiento de la Dependencia en los Regímenes de Bienestar Eu- ropeos Contemporáneos . Madrid:Ministerio de Sanidad y Políti-ca Social, 2009. Pàg. 35-60.ISBN 978-84-8446-106-7.

RODÍGUEZ CABRERO, Gre-

gorio. “Políticas Sociales de Atención a la Dependencia enlos Regímenes de Bienestar dela Unión Europea”, en Cuader- nos de Relaciones Laborales , vol.29, núm. 1 (2011). Pàg. 13-42.

TORNS MARTIN, Maria Te-resa. “El trabajo y el cuidado:cuestiones teórico-metodoló-gicas desde la perspectiva degénero”, en EMPIRIA. Revista

de Metodología de Ciencias Socia- les , núm.15 (enero-junio 2008).UNED. Pàg. 53-73. ISSN 1139-5737.

Llei 39/2006, de 14 de desem-bre, de Promoció de l’Autono-mia Personal i Atenció a les Per-sones en Situació de Dependèn-cia (BOE núm. 299, de 15 dedesembre).





Una mirada resilient a la institució

penitenciàriaNatalia Sánchez Delgado1

És objecte de controvèrsia i debat en la nostra societat la reforma del sistema penal

espanyol, debat que adquireix encara més transcendència en el context de recessióen què ens trobem. Tant en el discurs polític, com en la percepció social influenciadatambé, de vegades, pels mitjans de comunicació i la seva manera d’enfocar la delin-qüència, és si més no inquietant que no ens alarmem davant el fet que segueixihavent-hi una propensió cap a la recerca de consens sobre l’enduriment de les penes. La conseqüència és la constatació d’un augment en el nombre de personesempresonades (González, 2011). Aquest article, des de l’enfocament que ens proposa la resiliència, pretén col.laboraren la construcció d’una mirada diferent, més prometedora, per tal de modificar deter-minats estereotips i/o missatges pervertits que es donen des d’alguns òrgans polítics.

Paraules clau: Resiliència, tractament penitenciari, política penitenciària, treballsocial.

Resum

Is the subject of controversy and debate in our society Spanish penal system reform,a debate that becomes even more significant in the context of recession in which we are. Both, in political discourse and in social perceptions influenced, sometimes,by the media and their approach to crime, is at least disturbing that we are notalarmed at the fact that there is still a propensity for finding consensus on harder penalties. The result is the statement of an increase in the number of peopleincarcerated (González, 2011).This article, from the approach proposed by the resilience, intends to collaboratein the construction of a different look, more promising, to modify certain stereotypesand/or perverted messages that occur from some political organs.

Key words: Resilience, prison treatment, prison policy, social work.

Abstract

1 Treballadora social. Coordinadora tècnica d’atenció domiciliària a l’entitat ABD (Associació, Benestar i De-senvolupament) Barcelona. [email protected]

Una mirada resilient a la institució penitenciària

Per citar l’article: SÁNCHEZ DELGADO, Natalia. Una mirada resilient a la institució penitenciària. Revista de

Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, nº 197, pàgines 152-157. ISSN0212-7210




Motivació

Des d’una mirada crítica, ens qüestio-nem el funcionament del sistema penal, eltractament penitenciari i la praxi de lesintervencions que es duen a terme a l’in-terior dels centres; paral.lelament ens in-terroguem sobre la consecució real al voltant del que ens dicta la ConstitucióEspanyola sobre les penes privatives dellibertat, és a dir, si en efecte el conjuntd’actuacions estan dirigides cap al seu fi,la reeducació i reinserció social de les per-sones. D’altra banda, ens interessa vincu-lar el tractament penitenciari amb unconcepte emergent, que ha anat adquirintuna rellevància especial, i que és un termemolt encunyat en l’actualitat, resiliència. Alguns autors ho plantegen com un para-digma, altres ho presenten com un enfo-

cament o mirada. La realitat és que se n’haincrementat l’ús i estudi en diferents àm-bits d’actuació. En aquest sentit, Forés iGrané (2012) expressen: “Finalment la resi- liència és un concepte del qual no només parlen alguns experts, sinó que ha ar ribat a la comunitat educativa, als mitjans de comunicació i a la societat. És un concepte, una metàfora de les possibili tats que cal conèixer i promoure, tant a

nivell, personal com comunitari, i més encara en moments de crisi”.2

Bona part de la literatura científica quetrobem al·ludeixen els efectes nocius del’anomenada institució total, Goffman,Focault, Valverde i Wacquant són autorsclàssics, per citar alguns. Aquests i altresautors plantegen, entre altres aspectes, que

la presó és un simple mecanisme de con-trol social, que el càstig no resol els pro-blemes de fons que influeixen en lesconductes delictives, i deixen al descobertl’existència d’una clara tendència cap a lapenalització de la pobresa.

Tenint en compte un context com és elde la institució penitenciària, desconegudaper molts, amb les seves dificultats associ-ades freqüents i complexes, com són per-sones sovint amb addicció, violència

intracarcerària, problemàtiques d’índolesociofamiliar, econòmica, laboral, etc. Dónalloc, en molts de casos, a l’estigmatització,al prejudici i fins i tot a l’exclusió social.Com a treballadora social que creu fer-mament en la capacitat de l’ésser humà,en la seva reeducació,3 es presentava coma summament atractiu abordar i vincularl’estudi de la resiliència i el tractament

penitenciari com a eix central d’aquest ar-ticle. La finalitat principal és sensibilitzarsobre la necessitat d’un canvi de miradasobre les persones que estan o han estaten situació de privació de llibertat.

Marc legal i algunes incongruèn-cies

Breument exposarem que en relacióamb els fins del tractament penitenciari,seguint el mandat constitucional que dis-posa en l’article 25.2: “Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social” , elsistema penitenciari espanyol concep eltractament penitenciari com el conjunt

2 Cita inclosa a la contraportada (quarta de portada) del llibre dels autors.3 La reeducació nosaltres la entenem com un camí d’autoconeixement i creixement, trobant la manera de viure integra i coherentment amb un mateix/a i l’entorn.





d’actuacions directament dirigides a la con-secució d’aquest fi. En aquest sentit, l’Ad-ministració penitenciària ha d’orientar laseva intervenció i tractament cap a la pro-moció i creixement personal, la millora deles capacitats i habilitats socials i laborals ila superació dels factors conductuals d’ex-clusió que van motivar les conductes cri-minals de cada persona condemnada.4

Contràriament, la realitat és que enstrobem una dicotomia molt clara: Espa-

nya és un dels països amb la taxa de delin-qüència més baixa i, no obstant això, ambuna taxa més gran de gent empresonada(Bondia, 2011). Els experts ens diuen queEspanya se situa entre els països amb unade les taxes més grans de població de pre-sos (només superada per Xipre i Itàlia),que arriba a una mitjana d’ocupació supe-rior al 140 per cent. Aquesta dada es deu

fonamentalment a un enduriment del codipenal, ja que en els últims anys no hi haun augment de la delinqüència ni del nom-bre d’entrades a la presó. Per tant, reite-rem, es constata que no hi ha un veritableaugment de la delinqüència, sinó que s’haestès l’ús de les denominades mesurescautelars. A més, la composició de les pre-sons és prou significativa, prop del 80%

dels presos d’Espanya no tenen estudismitjans o de treballs qualificats en el mo-ment de l’ingrés, i el 70% es troben dinsper delictes relacionats directament o in-directa amb les drogues, ja sigui per trà-

fic, robatoris o ajustaments de comptes(González, 2011).

Tot això ens porta a la reflexió sobrecom les estratègies de política criminal del’última dècada han configurat un sistemaque fa fàcil l’entrada a la presó i al mateixtemps dificulta la seva sortida (García,Becerra, & Aguilar, 2012). Un horitzó que,des del nostre criteri, és una paradoxa quecontradiu una veritable “voluntat” d’esta-blir condicions dignes d’internament per

conciliar el sistema d’execució penal ambels principis irrenunciables que ens impo-sa l’Estat de Dret.

Dit això, no entenem la voluntat políti-ca d’iniciar mesures populistes que anun-cien alguns mitjans de comunicació al voltant de la possibilitat d’endurir les pe-nes o inclusivament, d’implantar la cade-na perpètua, en paraules del Ministre de

Justícia, la cadena permanent revisable.5

Un exemple d’això és la proposta anome-nada “custòdia de seguretat”, feta públicapel senyor Gallardón després d’una reu-nió amb el pare de Marta del Castillo, as-sassinada el 2009 ( El País , 2012). 6

Creiem que la violència tendeix a engen-drar ressentiment per qui la rep, i en con-seqüència més possibilitat de respostes o

reaccions amb violència, retroalimentantd’aquesta manera conductes, actituds oreaccions insanes, no constructives. Enrelació amb aquesta qüestió, Sánchez(2012), segons la seva pròpia experiència,

4 Notes elaborades en base a documentació oficial de la Direcció General d’Institucions Penitenciàries.5 La cadena permanent revisable consisteix en una pena de presó perpètua que, passats uns anys, el termini varia en cada país, és revisada.

6 Amb tot el meu respecte per les víctimes. La custòdia de seguretat és una mesura que està en gestació, quepodria imposar fins a 10 anys més d’internament extra per als delinqüents considerats perillosos. Existeixendiverses notícies sobre això, vegeu per exemple el text publicat per Precedents judicials a Espanya (2011).





manifesta: “Les persones no es tracten, s’eduquen. I a mi, com a tots els que he conegut, nom’han educat, ni tan sols estimulen l’educació (...) Si tractes a cops a la gent després et mosse- garan (.. .) Si la reinserció fos real no s’entendria tant com una venjança social i durien esforços a reeducar amb una mica més d’amor perquè una persona no cometés més delictes (...) El cas és que compartim més que una condemna és una venjança cap a l’individu i no volem veure les mancances que li aporta perquè com més limitat

sigui més fàcil serà donar la raó a tant pressupost inútil deixant de banda les mancances que el van fer delinquir” .7

Resiliència

“La resiliència difícilment pot brollar en la solitud. La confiança i solidaritat d’altres, ja siguin amics, mestres o tutors, és una de les condicions perquè qualsevol ésser humà pugui recu-

perar la confiança en si mateix i la seva capacitat d’afecte” .

C YRULNIK (2005)

L’enfocament de la resiliència està, sensdubte, en contra del determinisme, en con-tra de la idea que els que han estat mal-tractats o han viscut en un ambient insàes convertiran en maltractadors i conflic-

tius, o que els qui un cop es van compor-tar de manera inadaptada no podencanviar. La resiliència sorprèn, per exem-ple, els metges quan algunes personesmalaltes sobrepassen els límits de recupe-ració de les seves malalties i prolonguen laseva vida més enllà del que s’estimava. Arribats a aquest punt: Com es pot sortiramb èxit o enfortit d’una situació difícil

com poden ser les addiccions i/o l’experi-ència d’un ingrés a la presó? Com acom-panyar les persones en aquesta situació?

Segons algunes recerques, tots els sub-jectes que van resultar resilients tenien,almenys, una persona, familiar o no, queels va acceptar de manera incondicional,independentment del seu temperament, elseu aspecte físic o la seva intel.ligència.Necessitaven comptar amb algú i, alhora,sentir que els seus esforços, la seva com-

petència i la seva autovaloració eren reco-neguts i fomentats per una relacióafectuosa i estreta amb altres persones.Melillo i Suárez (2002).

Els programes d’intervenció es podenorientar cap a aquest concepte, buscantenfortir les capacitats de resistir les situa-cions difícils, límit o destructives, com sónpossiblement algunes de les circumstàn-

cies que han pogut portar les persones acometre delictes i en conseqüència a lapresó; potenciar els vincles que uneixenles persones al medi, als altres, incremen-tar i potenciar la revinculació enfront dela desvinculació que poden experimentarmoltes d’aquestes persones. Organitzant,per exemple, dins dels programes, l’exis-tència de factors resilients i la figura de

tutors de resiliència que promoguin unamillora en la percepció de la pena, incidei-xin en la qualitat de vida dins el centre, ien les possibilitats de reinserció de les per-sones en situació de privació de llibertat.

La resiliència com a enfocament i es-tratègia d’intervenció brinda el coneixe-ment de la manera com les persones que,tot i haver experimentat situacions desfa-

7 Citat per Eloi Sánchez (2012) a través del portal web “social.cat”: la primera comunitat en línia de l’acciósocial a Catalunya. (Xarxa digital catalana). “Les persones no es tracten, s’eduquen”.





vorables i estar una mica condicionades(no determinades), han pogut superar,enfortir i enriquir-se a través d’elles. Peraixò, es pot tenir una visió més espe-rançadora dirigida a les persones en situa-ció de privació de llibertat, ja que plantejaque l’adversitat i l’estrès poden ser abor-dats en el context de la presó treballantles pròpies fortaleses i generar recursosd’afrontament, tot i que moltes d’ells i ellespuguin tenir històries vitals complexes i

difícils al darrere. En paraules de Mikulic(2007): “És possible que no hi hagi una altra forma de sobreposar-se al dolor, si no és traves- sant-lo amb el descobriment de les pròpies fortaleses” (pàg. 25). Això ens ho pot donar, ocom a mínim hi ha més possibilitats quesigui així, la presència, l’estudi i el fomentdins de la pròpia institució, dels factorsresilients necessaris per al desenvolupa-

ment o enfortiment de la pròpia capacitatresilient.

Conclusió

L’Administració pública creiem quehauria de tenir presents els factors quepromouen la resiliència en el disseny deles polítiques d’intervenció, també les as-

sociacions i entitats que intervenen i col.la-boren en els centres, i altres institucions

relacionades; assumint la responsabilitat

d’incorporar, reforçar o bé donar el su-port necessari perquè els factors resilientses donin i es conservin. En el nostre crite-ri, la repercussió dels estudis dels factorsresilients dins dels centres penitenciaris potafavorir l’amortiment de la reincidència dela conducta delictiva, és a dir, reduir con-siderablement les possibilitats de reincidir.En última instància, reconèixer i implemen-tar processos resilients sobre poblacionsque són exposades a majors dificultats i

situacions d’estrès ambiental aportaria lapresència d’“escuts” més sòlids perquè lespersones puguin fer front a situacions adverses. Alhora, posicionar-nos en aquestamirada ens condueix a trencar amb la vi-sió de dèficit i impossibilitat per treballar iconstruir amb la potencialitat i capacitatde les persones.

Pensem que es fonamental realitzar

estudis científics en aquesta línia, no no-més pel fet que les recerques en aquestàmbit són escasses, sinó sobretot perquèactualment, segons un informe de l’Ob-servatori de la delinqüència (ODA), enstrobem que les presons espanyoles són deles més poblades d’Europa, de manera ques’han de seguir unint esforços en la millo-ra de les polítiques penitenciàries i en el

tractament penitenciari per aconseguir lareinserció de les persones privades de lli-bertat.





Bibliografia

CYRULNIK, Boris. El amor que nos cura. Barcelona: Gedisa,2005. ISBN 978-84-978-4085-9.

FORÉS MIRAVALLES, Annai GRANÉ ORTEGA, Jordi. La resiliencia en entornos socioeducati- vo s . Madrid: Narcea, 2012.ISBN 978-84-277-1805-0.

GARCÍA ESPAÑA, Elisa iDÍEZ RIPOLLÉS, José Luis.Realidad y política penitenciarias.Informe ODA 2010/2011 . Mà-laga: Instituto Andaluz interu-niversitario de Criminología,2012. ISBN 978-84-900-4578-7.

GARCÍA, Elisa; DIEZ, JoséLuis; PÉREZ, Fátima; BENÍ-

TEZ, María José i CEREZO, Ana Isabel. “Evolución de la de-lincuencia en España: Análisislongitudinal con encuestas de

victimización”, en Revista Es- pañola de Investigación Criminoló-

gica , núm. 8 (2012). Málaga: Ins-tituto Andaluz interuniversita-rio de Criminología. ISSN 1696-9219.

GONZÁLEZ SÁNCHEZ, Ig-nacio. “Aumento de presos y có-digo penal: Una explicación in-suficiente”, en Revista Electróni- ca de Ciencia Penal y Criminología ,núm. 13-04 (2011), pàg. 4-22.Madrid: Universidad Complu-

tense. ISSN 1695-0194. GUÉNARD, Tim. Más fuerte que

el odio. Barcelona: Gedisa, 2003.ISBN 978-84-978-4174-0.

GUÉNARD, Tim. “Una mirada amable puede cambiarte el destino” ,en La contra de La Vanguardia (6/07/11) [Consultat el 8 desetembre 2012]. Disponible a:http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110706/54181530347/una-mirada-amable-puede-cam-biarte-el-destino.html.

MARTIN, Andreu. “Drets hu-mans. Presons”, en el programaa 4 Bandes, (30/11/2011). Dis-ponible a: http://www.rtve.es/alacarta/audios/mati-a-4-ban-des/mati-4-bandes-drets-hu-mans-presons-andreu-martin/1261819/.

MELILLO, Aldo i SUÁREZOJEDA, Elbio. Resiliencia. Des- cubriendo las propias fortalezas .Buenos Aires: Paidós, 2002.

ISBN 978-95-012-4513-4. MIKULIC, Isabel M. i CRES-

PI, Melina. “ERAC, Entrevistaestructurada para evaluar fac-tores de riesgo y de protección y potencial resiliente en contextocarcelario”, en Anuario de Inves- tigaciones UBA, núm. 12. Bue-nos Aires: Facultad de psicolo-gía, 2007. Disponible a http://23118.psi.uba.ar/academica/

carrerasdegrado/psicologia/informacion_adicional/obliga-

torias/059_psicometricas1/tecnicas_psicometricas/archi- vos/f7.pdf.

SÁNCHEZ, Eloi. “Les Neces-sitats per reduir la criminalitatno passen per la presó; passenper l’escola”, en social.cat (21/02/12). [Consultat el 10 d’abril2012]. Disponible a: http://

www.social .cat /entrevista/2705/lesnecessitats-per-reduir-la-criminalitat-no-passeper-la-

preso-passen-per-lescola. SAHUQUILLO, María R. “La

cárcel después de la cárcel”, en EL PAÍS (17/05/2012). [Con-sultat el 19 d’agost 2012]. Dis-ponible a: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/05/17/actualidad/1337276872_ 516403.html.

SECRETARIA GENERALDE INSTITUCIONES PENI-

TENCIARIAS. MINISTERIODEL INTERIOR. Informe ge-neral (2010) N.I.P.O: 126-11-054-8. [Consultat el 8 de juny 2012]. Disponible a: http://

www.institucionpenitenciaria.es/ web/export/sites/default/da-tos/descargables/publicacio-nes/Informe_General_2010

_acc.pdf.

WACQUANT, Loïc. Las cárce- les de la miseria . Madrid: Alian-

za, 2001. ISBN 978-84-206-6771-3.





Llibres La infància, una història fosca

El trabajo social y susinstrumentos

Com fer un Pla d’Empresa enempreses de serveis personals

Afrontar la discapacidad,el envejecimiento y ladependencia




L’autor, publicista i membre col·laborador de l’en-titat Aldees Infantils SOS de Catalunya en l’actuali-tat, fa amb aquesta obra una revisió historiogràficade la situació de la infància a Catalunya des de l’EdatMitjana fins a l’actualitat, amb unes fonts molt bendocumentades i exhaustives.

La concepció de la infància al llarg del temps va

modificant-se segons el model de societat existent,passant de la consideració dels infants sense diferen-ciar-los dels adults i per tant amb mesures repressi- ves i pun iti ve s iguals que les dels adults fins al’aparició, molt entrat el segle XX, de les primeresmesures de protecció envers els infants com a per-sones diferents als adults. Al llarg de moltes segles,els infants són abandonats i fins i tot es practica l’in-fanticidi com a forma d’eliminar-ne l’existència i que

no esdevinguin un problema social .Cal destacar la segona part del llibre, on l’autor faun recorregut històric sobre els dispositius, serveis irespostes que es donen a Catalunya davant la situa-ció dels infants en situació d’abandó o desempara-ment, començant per la caritat a l’Edat Mitjana,passant per l’aparició de les primeres lleis de protec-ció a la infància i arribant a l’aprovació de la Conven- ció dels Drets de l’Infant i el reconeixement dels infants

com a subjectes de dret.En el capítol sobre “La infància, objecte de pro-

tecció”, l’autor fa una anàlisi històrica molt interes-

Llibres

La infància, una història

foscaLes condicions de vida dels nensa Catalunya a través dels segles

PINILLA PÉREZ DE BUS- TOS, J. La infància, una història fosca. Les condicions de vida dels nens a Catalunya a través dels segles .Lleida: Pagès Editors, 2011.ISBN 978-84-9975-149-8.

Per citar l’article: TORRALBA,Josep Mª. La infància, una històriafosca –ressenya-. Revista de Tre-

ball Social . Col·legi Oficial de Tre-ball Social de Catalunya, desembre2012, nº 197, pàgines 161-162.ISSN 0212-7210




sant entre les tesis del pedagog Ramon Albó i el capellà Josep Pedragosa, que vanarribar a enfrontar-se dialècticament i que van mantenir un pols durant molts anyssobre com havien de ser els centres d’aten-ció als infants abandonats. La picabaralla va acabar quan el Govern de l’època vadecantar-se a favor de Ramon Albó i vadonar suport a les tesis i el plantejamentd’aquest pedagog.

Tal com explica l’autor en la introduc-

ció del llibre, l’encàrrec d’Aldees InfantilsSOS de Catalunya de fer una campanyapublicitària de captació de famílies acollido-res per als infants desemparats a Catalunyaamb l’eslògan “No cal anar gaire lluny. Aquí, a prop teu, deu mil nens i nenes ne-cessiten la teva ajuda”, li va suscitar l’afany de conèixer i investigar quina havia estatla situació dels infants en el passat. Segons

Pinilla, “no va ser al principi una tasca fà-cil perquè ni els mateixos professionalsrelacionats amb el tema (pedagogs, psicò-legs, treballadors socials, educadors socials)desconeixien aquest passat ja que es dedi-

quen a l’infant d’ara amb totes les sevesactuals circumstàncies”.

La valentia i capacitat de l’autor d’ini-ciar la recerca historiogràfica sobre les fontsdel passat, i submergir-se en llibres, docu-ments i textos per anar construint el filsobre la història de la infància a Catalunyali ha permès durant un treball de quatreanys arribar a elaborar aquesta obra ambun recorregut tan precís i contextualitzatde la consideració dels infants al llarg dels

segles fins arribar al moment actual.Només esmentar com a mancances quehe trobat personalment del llibre una anà-lisi amb més profunditat del concepte d’in-fància i la seva representació social, i comha anat evolucionant aquesta imatge col.lec-tiva dels adults que tenim o hem tingut elsinfants al llarg de la història. I algun capí-tol del llibre més dedicat al paper que han

tingut els professionals d’atenció i protec-ció a la infància en l’evolució de la consi-deració dels infants sense diferenciar-losdels adults en el reconeixement d’aquestscom a veritables subjectes de dret.

Josep Maria Torralba

La infància, una història fosca




La Diada de Sant Jordi ens ha regalat a la profes-

sió El trabajo social y sus instrumentos. Elementos para una interpretación a piacere. Com el títol suggereix, ésun llibre que ofereix un conjunt interessant d’anàlisisi reflexions que permet conèixer i pensar el treballsocial actual abordant alguns dels aspectes clau queel constitueixen. Sense deixar de mantenir un fil con-ductor, la manera com s’estructura el llibre permetal públic fer una lectura particular, seguint el seu propiordre en funció de les necessitats de coneixement i/

o la motivació per aproximar-se al món del treballsocial. Josefa Fombuena, al capítol primer, ens presenta

l’especificitat de la tècnica en l’àmbit del treball social,especialment quan ens referim a la “relació amb l’al-tre”. D’altra banda, planteja el paper de l’ètica en laintervenció, així com les grans contradiccions ques’han anat superant i/o repetint al llarg de la històriade la disciplina, i els debats actuals al voltant dels

binomis gestió-intervenció social, monodisciplinaritat-interdisciplinaritat, generalisme-especialització i laresponsabilitat pública-gestió privada. La mateixaautora, en el capítol segon, entra en el terreny de lajustícia social com un dels pilars del treball social,servint-se de l’anàlisi de l’àmbit familiar com a exem-ple de la importància de la justícia en la constitució ila legitimació de la disciplina.

En tercer lloc, Miquel Miranda ens ofereix una

mirada a la història a través de les aportacions d’al-gunes de les grans dones del treball social com Mary Richmond, Jane Addams i Gordon Hamilton. Amb

El trabajo social y sus ins-

trumentos. Elementos parauna interpretación a piacere

FOMBUENA, J. (Coord.); MI-RANDA, M.; MONTAGUD, X.;MOLLEDA, E.; MUNUERA,M. P.; DE VICENTE, I.; LÓPEZ,

A. i SEGADO, S. El trabajo social y sus instrumentos. Elementospara una interpretación a piace-re. València: Nau Llibres, 2012.ISBN 978-84-7642-842-9.

Llibres

Per citar l’article: MUNTÉ PAS-CUAL, Ariadna. El trabajo social ysus instrumentos. Elementos parauna interpretación a piacere –res-

senya-. Revista de Treball Social .Col·legi Oficial de Treball Socialde Catalunya, desembre 2012, nº197, pàgines 163-165. ISSN 0212-7210




aquest recorregut defensa que el treballsocial és una activitat socialment construïdai que, per tant, presenta diferències enfunció dels contextos sociohistòrics i cultu-rals en què es desenvolupa. Això comportauna dificultat per trobar una definició uni- versalment acordada, però no per això estracta d’un àmbit menys científic, ja quefins i tot aquelles disciplines que tenen elmàxim reconeixement científic es trobenconstantment redefinint-se a si mateixes

al llarg del temps. Finalment, l’autor dilu-cida l’existència d’una constant que sem-pre apareix quan analitzem què és el treballsocial: la intervenció psicosocial.

El llibre segueix amb un capítol quart,en què Xavier Montagud analitza la con-tradicció que suposa el fet que una majorinversió per part de les administracions enels serveis socials no es tradueixi en la re-

ducció de la pobresa i l’exclusió en la nos-tra societat. La història ofereix la possibilitata l’autor de veure els límits de la interven-ció social tal com s’ha anat entenent finsals nostres temps, alhora que apunta capa un gir en el tipus d’intervenció que trans-cendeixi les limitacions de les formes sor-gides en contextos sociohistòrics diferents.

Esperanza Molleda, en el capítol sub-

següent, ens ofereix una classe magistralsobre una de les eines bàsiques per al tre-ball social: l’entrevista. L’autora plantejaquins són els seus elements constitutius aixícom el paper que té cada un d’aquests enel seu desenvolupament i fa una anàlisi deles claus perquè les entrevistes i les entrevistes a domicili siguin una eina eficaç pera la intervenció social.

M. Pilar Munuera, en el capítol sisè,aproxima al lector l’informe social, en des-taca la necessitat per a un bon desenvolu-

pament del treball social tant en la seva vessant assistencial com a investigadora.La mateixa autora aborda, en el capítol queel segueix, la presència del conflicte i elpaper de la mediació en la resolució.

De la mà d’Irene De Vicente, el capí-tol vuitè ens condueix al coneixement dela supervisió en el treball social en totesles seves vessants. Partint d’un coneixe-ment exhaustiu d’aquest camp a través dela pròpia experiència i la investigació, l’au-

tora mostra la importància de la supervi-sió en l’exercici de la professió, així comen els processos de formació università-ria dels futurs professionals.

La complexitat de les institucions queemmarquen el desenvolupament de lesintervencions socials ocupa el capítol novè,també escrit per Esperanza Molleda. S’hiplasmen aspectes com la burocratització,

el paper de les institucions en una societatcapitalista, la cultura organitzacional, eltreball en equip, les coordinacions, etc.

Antonio López i Sagrario Segado escri-uen el capítol desè, dedicat a l’estat deltreball social comunitari en els països eu-ropeus. A través de l’anàlisi comparativaentre la intervenció comunitària en elspaïsos en vies de desenvolupament i els

països europeus amb presència d’un Estatde Benestar, s’arriba a una sèrie de con-clusions sobre per què no està funcionanten aquests últims contextos. El capítol aca-ba oferint un decàleg per a la millora i re-activació de les intervencions comunitàriesen l’escenari europeu. Els mateixos autorstanquen el llibre amb el capítol onzè, de-dicat al tema de la investigació enfocada

específicament a la intervenció social.Cal destacar el caràcter historicista del

conjunt del document. Si bé cada capítol

El trabajo social y sus instrumentos




Llibres

presenta l’estil propi de cada autor, totsadopten una perspectiva històrica queemmarca l’actualitat de la temàtica quepresenten, que facilita la comprensió deltreball social contemporani. Un altre as-pecte rellevant de l’obra és el fet de laconfluència del món professional i el mónacadèmic, a través del treball conjunt en-tre professionals que es troben en la pràc-t ica i t rebal ladors socials amb unaexperiència investigadora i docent de l’àm-

bit universitari àmplia. Aquest tàndem tannecessari per a l’avenç de la nostra disci-plina dóna un valor afegit a aquesta publi-cació que la converteix en un documentrecomanable per a un ampli públic: per a

aquelles persones llegues que tinguin inte-rès en aproximar-se al treball social, peròtambé per a professionals experimentats,així com per a docents i investigadors quees nodreixen d’aportacions de base cientí-fica que els permetin fer la seva tasca dela manera més adequada.

Per acabar, només afegir que l’obra aquípresentada forma part d’una col·lecció detreball social de l’Editorial Nau llibres,dedicada específicament a aquesta discipli-

na i que compta amb altres publicacionssobre temes significatius per al treball socialcom la mediació, el treball social comunita-ri, els fonaments ètics de la professió i lesintervencions socioeducatives, entre altres.

Ariadna Munté Pascual




Com fer un Pla d’Empresa

Com fer un Pla d’Empresa 1 en empreses de serveis personals és un manual adreçat especialment als estudiantsde Treball Social que pretén oferir unes orientacionsbàsiques perquè aquests puguin crear la seva pròpiaempresa i inserir-se en el món laboral. No obstantaixò, no només pot ser útil per a aquesta inserciólaboral, que és molt lloable i, sens dubte, una opció

molt atractiva per encarar el futur en temps de crisi,sinó també per a aquells treballadors socials que vulguin assessorar i impulsar canvis ( Changemakers )amb usuaris emprenedors.

El seu contingut té molt a veure amb l’empre-nedoria social, amb fer una mirada dirigida cap auna forma de crear alternatives i respostes. L’obracita les persones emprenedores a seguir els passosnecessaris per fer tot allò requerit per autoocupar.

El text ofereix en primer lloc una primera aproxi-mació al PE tenint en consideració, d’una banda, queel principi és la idea, i d’altra banda, donant respostaa preguntes com: què ens interessa saber abans d’ini-ciar un PE?, com saber si una idea és prou bona?,com és un PE?, com s’ha d’escriure un PE? A partird’aquest marc l’autor ens introdueix directament enel que seria una guia, orientativa, per a la confecciódel pla contemplant els aspectes següents: conceptes

estratègics clau; definició del producte/servei, anàli-

Com fer un Pla d’Empre-

sa en empreses de serveis personals

PELEGRÍ VIAÑA, Xavier.Com fer un Pla d’Empresa en em-

preses de se rv ei s personal s . Edi-cions de la Universitat de Lleida,2005. EINES 49 (Col.lecció tu-telada des de l’Institut de Cièn-

cies de l’Educació de la Univer-sitat de Lleida) ISBN: 84-8409-910-5.

1 A partir d’ara s’indicarà com a PE.

Per citar l’article: DE VICENTEZUERAS, Irene. Com fer un Plad’Empresa en empreses de ser-veis personals –ressenya–. Revis-

ta de Treball Social . Col·legi Oficialde Treball Social de Catalunya,desembre 2012, nº 197, pàgines

166-167. ISSN 0212-7210




Llibres

si del mercat; organització del producte/servei; estructura de l’equip humà, pla eco-nòmic i financer, forma jurídica de l’em-presa i avaluació de la viabilitat. En el seuconjunt presenta un seguit de componentsa tenir en consideració que són necessa-ris, importants i habitualment poc cone-guts pels estudiants de Treball Social per apersones que volen convertir les seves ideesen realitat.

A través de l’obra veiem com el PE

permet dur a terme un estudi exhaustiude les diferents variables i informació ne-cessària per determinar la viabilitat delprojecte que es vol impulsar i, alhora, serla carta de presentació dels emprenedors idel projecte davant terceres persones comsón entitats financeres, inversors institu-cionals, socis, etc. Un cop en marxa, aquestpla també serveix com a eina interna per

avaluar la marxa de l’empresa i les desvia-cions que fa sobre l’escenari previst.Està escrit amb un llenguatge clar i sen-

zill, eminentment didàctic ja que els seuscontinguts, a més de ser de fàcil lectura icomprensió, s’acompanyen d’exemplespràctics.

És una publicació que té una especial validesa com a material docent i d’aprenen-tatge per a estudiants i titulats de TreballSocial que desitgin apropar-se o embarcar-se en iniciatives i reptes que impliquen larealització d’aquest tipus de projectes. Sensdubte el PE és una eina imprescindible quanes vol posar en marxa un desig empresarial,sigui quina sigui l’experiència/inexperièn-cia professional de l’impulsor o impulsorsi la dimensió del projecte.

L’autor ens presenta, al llarg de 115 pà-gines, un text de caràcter introductori peròque impregna el lector de la importànciade gestionar bé un PE i de com fer-ho percrear una organització dedicada a prestarserveis personals. Estem davant d’un do-cument que dóna pistes per a aquelles per-sones que tenen l’actitud, la predisposiciói la iniciativa per formar projectes, que

tenen una idea i volen fer-la, ja que ofe-reix els passos necessaris a manera de “brúi-xola o cartes de navegació” per arribar abon port.

“No hi ha res més poderós que una idea in- novadora a les mans d’un emprenedor social” (SOUND B YTES ).

Irene De Vicente Zueras




Aquests darrers anys s’han escrit molts llibres imúltiples informes sobre la “dependència” des dediferents punts de vista. La incidència que té aquestaproblemàtica en quasi totes les llars del país i les ex-pectatives creades ha fet que es convertís en un temade debat popular, polític i també de gran interès perals professionals que han de promoure l’autonomiapersonal i atendre persones en situació de dependènciai les seves famílies i han d’aplicar la controvertida Ley de

Promoción de la Autonomía Personal y Atención alas personas en situación de dependencia (LAAD, 2006).Per això pot semblar que aquest llibre que es pre-

senta, Afrontar la di scapac idad , el enve je cimi en to y la dependencia , de Demetrio Casado, és un llibre més sobreaquesta temàtica, però no és així. Això no és cap sor-presa per als que coneixem l’autor, personalment o através dels seus treballs –molts dels quals són de re-ferència en l ’àmbit dels serveis socials i de la

discapacitat i que han servit per formar generacionsde treballadors socials, educadors socials i altres pro-fessionals de tot l’Estat–. Els coneixements del Dr.Casado i la seva llarga trajectòria professional, do-cent i investigadora, així com la seva exposició clara,sistemàtica i didàctica i el tractament rigorós dels te-mes a què ens té acostumats, li permeten oferir una visió ben singular, que ell anomena avançar en “l’ac-ció racional”, entesa com la que aprofita el coneixe-

ment disponible en pro d’una vida grata i profitosa.Un altre aspecte innovador del treball és que

s’adreça, com assenyala el títol, a la discapacitat, l‘en-

Afrontar la discapacidad,

el envejecimiento y ladependencia

CASADO, Demetrio. Afrontar la discapacidad, el envejecimiento y la dependencia . Madrid: Edito-rial CCS, 2011. ISBN 978-8498427608.

Discapacidad, envejecimiento y dependencia

Per citar l’article: VILÀ MANCEBO,Toni. Afrontar la discapacidad, elenvejecimiento y la dependència–ressenya–. Revista de Treball So-

cial . Col·legi Oficial de Treball So-cial de Catalunya, desembre 2012,nº 197, pàgines 168-169. ISSN0212-7210




velliment i la dependència, quan normal-ment s’estudia la problemàtica de la gentgran o les persones amb discapacitat se-paradament; aquest enfocament el justifi-ca l’autor perquè en general demanenintervencions coincidents o molt sem-blants.

Pel que fa al contingut de la publica-ció, es pot resumir assenyalant que comen-ça amb un primer capítol dedicat alsaclariments conceptuals sobre els temes

claus: a) la discapacitat, on revisa les defi-nicions administratives, les provinents deconstruccions pròpies (model mèdic, mo-del social, moviment per l’autonomia per-sonal) i f inalment anal i tza les duesclassificacions de l’OMS (CIDMM i CIF);b) l’envelliment, on fa referència als tipusi a les dificultats funcionals que pot com-portar i a la delimitació conceptual entre

envelliment-discapacitat-deficiència; c) ladependència funcional, sobre la noció,graus i l’aplicació a la LAAD. El segoncapítol el dedica a la discapacitat i l’envelliment des de la perspectiva d’afrontaro d’eludir aquestes situacions. Per això divi-deix les respostes segons siguin pragmàtiques(lluita, adaptacions) o elusives (passivitat,autoafirmació classista, sobre-protecció,

destrucció, etc.); en el primer cas indicacom facilitar les respostes pragmàtiques(desenvolupament personal, coneixementd’afectacions i tractaments, etc.), i en elsegon com prevenir les respostes elusives(dignitat de la persona i universalitat deles limitacions, abordatges integrals, etc.).

En el capítol següent tracta dels recur-sos d’intervenció, comença per la preven-

ció (primària, secundària i terciària) isegueix amb l’habilitació, la rehabilitació ila integració per als diferents tipus de de-

ficiència, i en relació amb l’envelliment,l’accessibilitat pro igualtat d’oportunitats enels diferents àmbits (físic, educació, tre-ball, etc.) i l’assistència curativa i supletò-ria (personal i econòmica). En el darrercapítol sintetitza els enfocaments per a lagestió dels objectius individuals i col.lectius,assenyalant en primer lloc els relatius aldesenvolupament personal en interdepen-dència, on aborda temes com la felicitat,la qualitat de vida, els drets bàsics univer-

sals, les metes, etc., i seguidament tractade la pro activitat, l’enfocament comuni-tari en les diferents modalitats i finalmentes refereix a la protecció social públicaigualitària i universalista, amb selectivitattècnica, on tracta temes com la desigual-tat, la marginalitat, l’estigmatització o laigualtat territorial.

Cadascun d’aquets capítols, a més d’es-

tar il.lustrat amb força exemples històricsi actuals, s’acompanya d’entrevistes rela-

cionades amb els temes tractats a especia-listes, persones afectades i familiars quepermeten aprofundir el tractament delsconceptes emprats.

En definitiva, el mestre Demetrio Casadoens fa una aportació nova i important sobreun tema de gran actualitat, des d’una pers-

pectiva de reflexió crítica, ben estructuradai fonamentada, que sens dubte dóna una novadimensió als treballs sobre aquests temes dela discapacitat-envelliment-dependència,que constitueix un marc teòric que pot serde gran interès per als professionals, elspolítics, els administradors, les personesafectades i les seves famílies, sovint mas-sa capficats amb els temes del dia a dia

que els impedeix gaudir d’aquesta visió glo-bal que ofereix aquest llibre.

Toni Vilà Mancebo

Llibres




El sistema català de serveis socials (1977-2007)




Secció lliureCreativitat d’avis i néts




Secció lliure

Fer qualsevol cosa amb els nens es potconvertir en una aventura amb un resul-tat inesperat. Ells ho veuen tot amb ullsnous, sense esquemes previs, i per tant sónmés lliures, espontanis i creatius. Els avisdiuen que els néts els aporten inspiració2 ique ells faciliten el desenvolupament deles idees i posen els mitjans materials i tèc-nics. Explicar contes és una de les activi-

tats favorites compartides per avis i néts.És el que fan l’autora i les seves nétes elsmatins de diumenge. De vegades els lle-gim, però el que més ens agrada és inven-tar-ne. Els contes són com els somnis, talcom s’expliquen s’obliden. Una cosa sem-blant passa amb altres obres, bromes, jocsi celebracions, creacions efímeres el regis-tre de les quals seria d’utilitat per apro-

fundir en la creixent investigació sobre elrol de l’avi. Un dia, quan les meves nétestenien 4 i 6 anys, vam inventar un conteque ens va agradar més que els altres i

vam decidir escriure’l per no oblidar- lo.Quan el vam acabar de llegir les nenes vancomençar a dibuixar-ne, al dors, els per-sonatges. El vam enviar als seus pares ialtres nens amics, en vam imprimir algunsexemplars amb l’ordinador i vam rebreelogis i peticions. Els comentaris més fre-qüents es referien a la seva frescor, el seuhumor i la resolució pacífica, no excloent

i enginyosa del conflicte que es plantejaentre la bruixa i els veïns del poble. Va seraixí com vam decidir publicar-lo. Un amicel va maquetar i el vam enviar a una edi-torial en línia3 que el va acceptar. Les ne-nes van assistir a tot el procés. Van visitarla biblioteca de Sant Miquel dels Reis, ones dipositen exemplars de totes les obresque s’escriuen al País Valencià, i els van

explicar que quan elles fossin àvies el seuconte seria allà, en una cambra fosca ambtemperatura i humitat controlades perquèes conservés molt de temps. Va ser una

Creativitat d’avis i néts

o com produir un conte que ens embruixi agrans i petits

Irene Estrada1

1 Treballadora social, psicòloga i escriptora. [email protected] CASTRO, 2007.3 www.obrapropia.com

Per citar l’article: ESTRADA, Irene. Creativitat d’avis i néts o com produir un conte que ens embruixi a grans ipetits. Revista de Treball Social . Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, nº 197, pàgines173-174. ISSN 0212-7210




El bol del mendicantCreativitat entre avis i néts

visita concertada per la seva mare i el per-sonal de la biblioteca es va abocar en lesdues petites il·lustradores. La presentacióla vam fer en un jardí. Vam disposar-hipintures perquè els nens pintessin els dibui-xos i vam poder observar com afegien fonsi complements que reflectien la seva par-ticular interpretació del conte. Ara tenimuna guardiola amb el producte de les ven-des i somiem invertir en nous projectes.

La bruja de la lámpara 4 ens ha fet com-

partir molts moments plaents i emocio-nants i els ha permès a les nenes conèixer

tot el procés de la creació d’un llibre, desde la idea inicial, l’escriptura i la il·lustraciófins als tràmits de la publicació, la presen-tació i la venda. Els seus noms apareixena la portada com a il·lustradores i en te-nen la propietat intel·lectual. La bruja ensha permès divertir-nos, aprendre plegadesi emprendre un projecte que s’allarga enel temps, és a dir, que ha augmentat lanostra unió i les perspectives de futur almateix temps que queda materialitzat de

manera que no s’esborri de la memòria ipugui comunicar.

Bibliografia

CASTRO GALLARDO, M. Re- laciones intergeneracionales y bienes-

tar en las personas mayores. Gra-nada: Editorial de la Universi-

dad de Granada, 2007. ISBN978-84-338-4460-6.

ESTRADA, I.; MOSCARDÓ, M.i MOSCARDÓ, S. La bruja de la

lámpara . València: EditorialObra Propia, 2012. ISBN 978-

84-15453-83-3.

4 ESTRADA, MOSCARDÓ, i MOSCARDÓ, 2012.




La revistaPublicacions

Presentació d’articles

Subscripció




Números anteriors

Migracions: el valor de la interculturalitat (I)Número 186 - Abril 2009

Migracions: el valor de la interculturalitat (II)Número 187 - Agost 2009

Apropant-nos al treball social penitenciariNúmero 188 - Desembre 2009

Supervisió en treball socialNúmero 189 - Abril 2010

50 anys de la Revista de Treball SocialNúmero 190 - Agost 2010

Els serveis socials bàsics amb perspectivaNúmero 191 - Desembre 2010

La recerca, una realitat en treball socialNúmero 192 - Abril 2011

El tercer sector en el marc de les polítiques socials

Número 193 - Agost 2011 La professió davant la crisi i el malestar social

Número 194 - Desembre 2011

Desigualtats a propòsit del gènereNúmero 195 - Abril 2012

Especialització. Enfortint el treball socialNúmero 196 - Agost 2012

Repensant el treball social amb famílies (I)Número 197 - Desembre 2012

Any 2013. Temes

Repensant el treball social amb famílies (II)Número 198 - Abril 2013

Ètica i bioètica en treball socialNúmero 199 - Agost 2013

L’Estat del Benestar SocialNúmero 200 - Desembre 2013

Presentació d’arti-cles

Publicacions




NORMES PER A LA PRESENTACIÓ D’ARTICLES

A LA REVISTA DE TREBALL SOCIAL (RTS)La Revista de Treball Social , editada pel Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya,

és una publicació amb més de 30 anys d’antiguitat que s’edita amb periodicitat quadri-mestral. El seu objectiu és transmetre el coneixement dels àmbits del treball social, elsserveis socials, el benestar social i les polítiques socials a la comunitat científica, alsprofessionals i als col.lectius interessats.

La RTS està oberta a tots els col.laboradors que ho desitgin per presentar articlessobre investigacions originals teòriques o experimentals, treballs teòrics i metodolò-gics, descripcions d’experiències professionals, assaigs, etc., sempre en relació amb el

treball social, les polítiques socials i els serveis de benestar social. Els articles han de ser inèdits. Malgrat tot, l’equip de redacció podrà reproduir textos

publicats en altres llengües i en altres àmbits geogràfics, si ho creu oportú.

L’equip de redacció estudiarà els articles rebuts i informarà l’autor/a de l’acceptacióper a la publicació. Podrà també recomanar modificacions i, si l’article es considera nopublicable, se’n comunicaran els motius. El contingut dels articles és responsabilitatexclusiva dels autors.

Extensió. Els articles de la secció “ A fons” tindran una extensió màxima de 12 pàgines,els de les seccions “Interès professional”, un màxim de 6 pàgines; els de “Secció

Lliure”, 3 pàgines, i els comentaris de “Llibres” no excediran les 2 pàgines.Els articles es presentaran en format electrònic, lletra Arial cos 12; interlineat 1,5; marges3 cm.

Llengües. Els articles poden presentar-se en català o en castellà indistintament.

Les dades han d’anar a la capçalera dels articles. En la primera pàgina es farà constartítol i subtítol, si s’escau; nom i cognoms de l’autor/a principal i relació d’altresautors/es si el treball és d’equip; títol acadèmic, centre de treball i càrrec; tambés’inclouran el número de telèfon i l’adreça de correu electrònic. A continuació el resum, no superior a 10 línies, en l’idioma triat i, si és possible, enanglès. Al final del resum les paraules clau, en nombre no superior a 5.

Referències bibliogràfiques. Aniran al final del text, seguint l’ordre alfabètic i d’acordamb les següents normes de referència: ISO 690, 1987 (UNE 50-104-94) per adocuments impresos i ISO 690-2 per a documents electrònics, bases de dades iprogrames informàtics.

Documents impresos.

– Monografies (llibres): COGNOMS (majúscula), Nom o nom de l’entitat responsa-ble. Títol (en cursiva). Altres responsables: traductor, editor, etc. (opcional). Edició.Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del llibre (opcional). Col.lecció (opcio-nal). Notes (opcional). Número ISBN.

– Parts de monografies (capítol del llibre): COGNOMS (majúscula), Nom, o nom del’entitat responsable del capítol. Títol del capítol. En COGNOMS (majúscula), Nom,





o nom de l’entitat responsable del llibre. Títol del llibre (en cursiva). Lloc de publi-cació: Editorial, any, situació en la publicació font (volum, pàgines, etc.).

– Publicacions en sèrie (revistes): Títol (en cursiva). Responsabilitat de la revista.Edició. Identificació del fascicle (data i/o número). Lloc de publicació: Editorial,any. Sèrie (opcional). Notes (opcional). Número ISSN.

– Articles de publicacions en sèrie (revistes): COGNOMS (majúscula), Nom, o nomde l’entitat responsable de l’article. Títol de l’article. Col .laboradors/-es a l’article(opcional). Títol de la revista (en cursiva). Edició, any, volum, número, pàgines.

– Legislació: País. Títol. Publicació (en cursiva), data de publicació, número, pàgines.

Documents electrònics.

– Textos complets: COGNOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable.

Títol (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s) secundari(s) (opcional). Edició.Lloc de publicació: Editor, data de publicació, data d’actualització/revisió [Data deconsulta] (obligatori per als documents en línia; opcional per a la resta). (Col.lecció)(opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents enlínia; opcional per a la resta). Número normalitzat (opcional).

– Parts de textos: COGNOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable deldocument base. Títol del document base (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s)secundari(s) del document base (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editor, datade publicació, data d’actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als do-cuments en línia; opcional per a la resta). Capítol o designació equivalent a la part. Títol de la part. Numeració dins el document base (opcional). Localització dins eldocument base (opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per alsdocuments en línia; opcional per a la resta). Número normalitzat (opcional).

– Publicacions en sèrie (revistes electròniques): Títol (en cursiva) [tipus de suport].Edició. Lloc de publicació: Editor, data de publicació [Data de consulta] (obligatoriper als documents en línia; opcional per a la resta). Sèrie (opcional). Notes (opcio-nal). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional per a laresta). Número normalitzat.

– Articles i altres contribucions de publicacions en sèrie (revistes electròniques): COG-

NOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable de la contribució. Títol dela contribució. Títol de la revista (en cursiva) [tipus de suport]. Edició. Número delfascicle. Data d’actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als docu-ments en línia; opcional per a la resta). Localització dins el document base. Notes(opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional pera la resta). Número normalitzat.

Les gràfiques, dibuixos i taules portaran les corresponents referències, indicant ambquina part del text estan relacionades.

Els articles s’enviaran a l’adreça electrònica de la RTS: [email protected]

Els articles, un cop publicats, passen a ser propietat de la RTS.

Els autors/es rebran un exemplar del número de la revista en què s’ha publicat elseu treball.





Nota als lectors:La Revista de Treball Social (RTS) ofereix un espai de comunicació amb els lectors amb

la voluntat de rebre comentaris, suggeriments, cartes, notes i tot el que els lectors vulguin comunicar a la direcció de la revista.Envia les teves aportacions per correu postal a:

RTSc/ Portaferrisa, 18, 1r 1a - 08002 Barcelona

o bé per correu electrònic a: [email protected]

Aquesta revista s’envia a totes les persones col.legiades. En cas que no desitgeuseguir rebent-la, si us plau comuniqueu-ho a [email protected]




Butlleta de subscripció

Tarifes

Subscripció anual: 45 euros

Estranger (tarifa única): 58 euros

Números solts: 18 euros

Dades personals

Nom i cognoms: ............................................................................................................NIF: .......................................

Adreça: ...................................................................................................................................... C.P.: .......................................

Població: ........................................................................................................................................................................................

Telèfon: ............................................. Tel. mòbil: ................................................. E-mail: ...................................................

Dades Bancàries

Banc o Caixa: ............................................................................................................................................................................

Domiciliació Agència: .........................................................................................................................................................

Població: ........................................................................................................................................................................................

Titular: ..............................................................................................................................................................................................

Codi bancari: Entitat__ __ / Sucursal__ __ / DC__ Núm. C/c__ __ __ __ __

Signatura: Data:

Podeu fer-ho arribar per correu electrònic o per fax.

Portaferrissa 18, 1r 1a - 08002 BarcelonaTel. 933 185 593 - Fax: 934 122 408E-mail: [email protected]

Revista de Treball Social