Cobertes.indd 1 26/02/2009 19:02:53

Cobertes.indd 2 26/02/2009 19:02:56

3SUMARIRevista ClarorNúm. 64. IV èpocaPrimavera 2009

PVP: 1,5 eurosRevista gratuïta per als abonats de la Fundació Claror.

LA P

OR

TAD

A

ARTs mARciALs

sENDERismE

sER

As

sER

TiU

EsPORTs miNORiTARis

12

30

22

28

Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo Zabalasalut: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus Vivescultura: Eulàlia Realp, Roser Castillocorrecció linguïstica: Maria Carbó

secretaria: Marisol Zuranopublicitat: J.l. Vide, Mº J. Castro

impressió:Litografia Rosésdistribució: SPM

Número 64. Quarta Època. Primavera 2009. Tiratge: 26.000 ex. Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fun-dació Claror.

CLAROR és una revista oberta a to-tes les opinions. Per això no neces-sàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els con-tinguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anun-ciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

ADREÇASardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96www.claror.cat / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIALPedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domin-go, Alfons Font, Joan Itxaso, Sergi Lar-ripa, Nico Sánchez, Mariona Violán

REDACCIÓ:direcció: Sergi Larripa coordinació/redac.: Ester Benachredacció: Cristian González i Olga Barberosuport de disseny: Albert Castrocol·laboradors:en forma: Núria Borràs, Alfons Font,

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95fundacio@claror.org Web: www.claror.cat

Esportiu Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.orgPol. Sagrada Família. Cartagena, 231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66 sagradafamilia@claror.orgPol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.orgCan Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.org

PATRONATpresidenta: Laura Ponce Alsedàsecretari: Pablo Bel Rafecasvicepresident: Joan Itxaso Paternainvicesecretari: Fede Ruiz Llachvocals: Bernat Alonso Bitrian, Consol Martí Soto, Sílvia Martínez CotsDIRECCIÓdirector general: Gabriel Domingodir. desenv. corp: Nico Sánchezdir. executius: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos Canodirectors de centre:esportiu claror: Núria Borràssagrada família: Alfons Fontmarítim: Pedro Andreucan caralleu: Núria Sabartésàrees centrals:administració: Joan Pratcomunicació i màrq: Sergi Larriparec.humans: Ignasi Casacubertasistemes: Òscar Alarcónsistemes de gestió: Manel Carmonacultura i cooperació: Eulàlia Realp

OPiNiÓ4. Articles d’Artemi Rallo, Fernando Casal, Eduard Sòria i Antoni Real6. Entrevista curta: Toni Soler, periodista i humoristaContrapunt: article de Sergi Pla

ENTREVisTA9. Gisela Pulido, campiona del món de kitesurf

EN FORmA12. Les arts marcials són violentes?17. Experiències: Alberto Nogales i Cèsar Salomó, abonats de Can Caralleu i ciclistes.18. En forma: miscel·lània de temes22. Natura: Senderisme23. L’escapada

sALUT24. Salut: educar els joves en la postura26. Dietètica: envasos i seguretat alimentària28. Mens Sana: ser assertiu

REPORTATGE30. La vida en l’esport minoritari català

NOTÍciEs FUNDAciÓ cLAROR35. Fundació Claror36. Esdeveniments esportius i seccions40. Centres esportius48. Programa d’activitats culturals50. Solidaritat

cLAROR cLUB51. Activitats de lleure per a l’hivern54. Avantatges culturals56. Guia d’empreses adherides

03_Sumari.indd 3 27/02/2009 11:39:46

4

CLAROR

OPINIÓ

LA COLUMNA CARA A CARA

LA VINYETA

Des de la comissió Una altra plaça Lesseps és possible diem que sí que ens agrada la plaça per diverses raons. Primer perquè s’han acomplert els compromisos signats per totes les parts que van dur a terme el procés de participa-ció l’any 2002 (associacions de veïns dels voltants de la plaça, la comissió Una altra plaça Lesseps és possible, Urbanisme de l’Ajuntament, tècnics independents i grups polítics) i que són quatre: recuperació del pendent de la plaça (ja no hi ha murs, ni rampes, ni escales, ni entrebancs), reducció del trànsit (s’ha passat dels nou carrils en sentit mar-muntanya als quatre actuals), connexió dels barris (es pot creuar la plaça per totes bandes i en tots els sentits, hi ha sis passos de vianants en sentit mar-muntaya) i la plaça com a lloc de trobada (voreres amples, s’han guanyat espais per a vianants sobre els túnels de la ronda del Mig...).

Segon, per la comparació amb la plaça que teníem abans: un nus de trànsit amb espais fragmentats, una mala qualitat urbana..., allò sí que era un nyap, com es va anomenar als anys setanta. El verd estava segrestat dins d’una illa inaccessible. Estava crescut perquè tenia trenta anys.

Tercer, perquè és una plaça moderna, neta, ampla, que té futur. Com deia Rovira al segle XIX, «La ciutat no és obra tant sols dels arqui-tectes, sinó del temps». Esperem que el temps doni contingut a tots els elements que estre-nem, incloent-hi el «teatret» a l’aire lliure.

ARTEMI RALLODir. Agència Espanyo-la Protecció de Dades

Com protegirles nostres dades

Segons els resultats obtinguts pel Centre d’Investigació Sociològica el febrer del 2008, el 68,2 % dels enques-tats havia rebut en alguna ocasió una trucada telefònica o SMS amb finalitats publici-tàries. A fi de limitar el marc legal que empara aquest tipus de pràctiques, i davant les reclamacions rebudes a l’Associació Espanyola de Protecció de dades (AEPD), recentment vam fer un pla d’ofici per analitzar aquests procediments.

Els resultats mostren defi-ciències en els mecanismes per prevenir la recepció de comunicacions comercials a través de missatges i truca-des, com ara el desconeixe-ment dels ciutadans de poder demanar que no es publiquin les seves dades en guies te-lefòniques, o que aquestes dades es marquin perquè no es puguin utilitzar amb finalitats comercials, i la ine-xistència de llistes comunes d’exclusió, llistes Robinson, que puguin ser consultades per les empreses. També constata que les trucades aleatòries sense identificació del titular constitueixen un mètode habitual per a la realització de campanyes de telefonia mòbil.

Des de l’AEPD hem ela-borat recomanacions per als ciutadans, com per exemple conservar evidències sobre les comunicacions no sol-licitades rebudes al mòbil, per poder interposar pos-sibles reclamacions davant l’AEPD, i altres adreçades a les companyies perquè puguin adequar les seves pràctiques, com la necessitat que proporcionin una infor-mació clara, i mitjans senzills perquè els ciutadans puguin exercir els seus drets.

T’agrada la nova plaça Lesseps?La reforma actual ha malmès una gran oportunitat perquè la plaça sigui un lloc de trobada i no, com és ara, un lloc de pas on els vianants que hi circulen –turistes– poden quedar bo-cabadats amb l’espectacular disseny d’aparador. Això és el que volien els veïns.

La plaça té moltes mancan-ces. En primer lloc té una il·luminació insuficient basada en un desplegament d’elements lumínics agressiu que no en resol la deficient il·luminació i que deixa sectors a les fosques.

Poc espai verd: no podem esperar que els arbres creixin. Segur que no hauria costat gaire trasplantar arbres adults, dels que ja hi havia a la plaça i que ens van assegurar que retornarien.

Manca un espai per a infants. Un espai de jocs infantil és fonamental per a una plaça. Aquest espai ara no hi és. No serveix la col·locació de dues «gàbies» davant la Biblioteca Jaume Fuster, és ridícul. Hi ha una gran superfície al sector sud de la plaça per poder estructurar un espai infantil generós sense haver-se d’esperar els cinc anys que ens han demanat.

La graderia. Pot ser una font de problemes, no entenem per quin motiu l’espai que hi ha al davant és inclinat.

Mals acabats. Lloses que es mouen, amb desnivells de més d’un centímetre. Algunes voreres del sector sud ja han causat accidents a molts vianants. Bancs mal ubicats a escassos centímetres dels vials i moltes més coses que hi podríem afegir. Com volen que ens agradi la plaça?

Vinyeta de FER, publicada al diari AVUI, el 15/02/09

SÍ

NANDO CASALGrup d’Amics de

Lesseps

NO

EDUARD SÒRIAAss. de Veïns i Comerciants

04-07_Opinio.indd 4 26/02/2009 17:37:24

5OPINIÓ

TRIBUNA

L’ENQUESTA Per Cristian Gonzalez

ANTONI REALDirector de Temps de

Neu de TVC

Internautesweb: www.claror.cat Inici: 7 de generFi: 13 de febrerTotal respostes: 589Sí: 328No: 222Indiferent: 24NS/NC: 15

Cent anys d’esquí a CatalunyaHavia de nevar, sí, aquest any sí. I no només per allò que di-uen que la natura s’autoregula, sinó perquè algun homenatge s’havia de fer a aquells socis del Centre Excursionista de Catalunya que, ara fa cent anys, van decidir portar aque-lles «sabates noruegues» –l que avui anomenem esquís– per començar a practicar el que per a molts és alguna cosa més que un esport.

Al marge de programes de televisió, llibres, exposicions fotogràfiques, conferències i competicions, la veritat és que el cel havia de tenir al-gun detallet amb els nostres avantpassats i així ha estat. Les estacions d’esquí estan gau-dint aquesta temporada dels millors gruixos de neu dels últims anys després d’unes temporades en què el temps no acabava d’acompanyar a causa de les poques pluges que hi havia.

Que el Pirineu hagi començat l’hivern més blanc que mai no només ha servit perquè els afi-

cionats més desconfiats hagin tornat a calçar-se els esquís o la taula de snowboard, també ha revitalitzat el sector de la neu, molt tocat després de les dues últimes temporades. Serà una gran reserva d’aigua de cara als mesos vinents i ajudarà a desmuntar les teories més catastrofistes del futur d’aquest esport. I tot això ha arribat en el moment ideal per celebrar els cent anys d’esquí a Catalunya, no està gens malament!

E l s in ic i s de l ’esqu í a Catalunya no van ser gaire fàcils per diversos motius. Diuen que la primera jornada d’esquí als Rasos de Peguera, el Nadal del 1908, va ser caò-tica i plena de decepcions. No és estrany. Els esquiadors que han après d’adults no els cos-tarà gaire feina imaginar-ho. Els mestres noruecs, que per aquella època estaven molt enfeinats ensenyant a esquiar els habitants dels països alpins, no van voler venir a Catalunya. Primer perquè aquí no hi havia diners i després perquè des-

confiaven de les nostres mun-tanyes, de les nostres neus. L’Albert Santamaria i els seus companys no només estaven sols, sense mestres, sinó que la majoria no havia vist mai a la seva vida uns esquís. Tot i escollir una de les zones més planes dels Rasos, les pataca-des van ser contínues i al cap de tres hores d’anar per terra van acabar fins al capdamunt dels esquís. Per sort, l’ende-mà hi van insistir i l’endemà, i l’endemà de l’endemà, i tots els dies festius d’aquella temporada..., fins que van de-purar la tècnica de la manera més autodidacta. Ells van ser els seus propis mestres: val a dir que té molt de mèrit que aconseguissin aprendre sense ajuda experta.

A aquest sacrifici els van seguir uns altres igual d’impor-tants a l’hora de consolidar la pràctica de l’esquí. Descobrir noves «pistes» per fer les pri-meres competicions, construir antics refugis per convertir-los en xalets on poder dormir ben

a prop de les pistes; travessar a peu i amb esquís tot el Pirineu per arribar a la Vall d’Aran i ensenyar a esquiar allà la gent que més ho necessitava; fer viatges interminables en tren –això no ha millorat– fins al Ripollès i la Cerdanya, o construir a principis dels anys quaranta el primer telesquí de Fontcanaleta. La veritat és que ara resulta molt fàcil obrir un interruptor a qualsevol casa o hotel del Pirineu, però, us po-deu imaginar el que va suposar després de la guerra civil pujar electricitat des del poble d’Alp fins ben al mig de la Molina? Van ser anys de molta feina per poder condicionar com cal les primeres instal·lacions per practicar l’esquí al nostre país.

La feina dels pioners de l’es-quí català no va ser un camí de roses perquè alguns s’aventu-ressin a anunciar, els dos últims anys, que les estacions d’esquí tancarien i que els esquis aca-barien en un museu. No podia ser d’una altra manera: aquest any sí, havia de nevar.

Cal pagar les bosses de plàstic?

Núria Martínez46 anys

No. Discrepo d’aquesta proposta. Hi ha gent que com jo de vegades sortim de casa sense bossa i no em semblaria bé haver-les de pagar. Això sí, cal dosificar.

Francesc Font58 anys

No. Amb això es vol reduir el consum de plàstic, però en comptes de fer pagar, jo les elimi-naria i les substituiria per bosses de paper com es fa als Estats Units.

Ernest Mascaró27 anys

Sí. Em sembla una me-sura molt encertada perquè d’aquesta ma-nera s’aconsegueix que es faci un consum més racional de les bosses de plàstic.

Marta Ferrer18 anys

Sí. Crec que d’aques-ta manera gastaríem menys plàstic i per tant embrutaríem menys. Es tracta d’un material molt contaminant difícil d’eliminar.

Sí: 55% No: 38%

Indiferent: 4%

NS/NC: 3%

04-07_Opinio.indd 5 26/02/2009 17:37:25

6

CLAROR

OPINIÓ

L’ENTREVISTA CURTA EL CONTRAPUNT

Sergi PlaCap de Trànsit dels Mossos d’Esquadra

Per Cristian González

«Dir que el Crackòvia és una còpia del Força Barça és injust»

Vostè ha declarat que a Catalunya es discrimina el castellà en alguns àmbits determinats...

Sí, com a resultat lògic d’una política a favor del català, que és la nostra llengua pròpia i la que està en posició de desa-vantatge respecte del castellà, que és més fort.

Quines solucions proposa per solucionar el conflicte lingüístic a Catalunya?

Tolerància, respecte... i un acord de mínims en favor del català com a llengua comuna, sense que això creï un perju-dici dels drets individuals. Però admeto que estem parlant d’un tema molt complicat de resoldre.

Parlant del Polònia, aques-ta temporada el programa ha fet un pas més cap a l’humor absurd o és la po-lítica catalana que els posa les coses fàcils?

És cert que la política dóna menys de si que en el primer tripartit, i quan no hi ha teca te l’has d’inventar d’una ma-nera o d’una altra. D’aquí ve que en aquesta temporada de vegades recorrem a l’humor absurd. Però la nostra prio-ritat és bàsicament retratar i deformar la realitat.

Es comenta que tracten millor alguns polítics que altres...

És lògic que es comentin aquestes coses, però normal-ment la gent fa aquest judici en funció de les seves pre-ferències polítiques. No ens podem fiar totalment del que ens diuen des de fora. D’altra banda, nosaltres no fem po-lítica, sinó humor, i la versió humorística d’un personatge pot ser més cruel que la d’un altre, sense que sigui una cosa buscada per part de la gent que fa el programa.

També ha comentat que mentre l’audiència sigui alta no rebran pressions externes...

Crec que el programa té més possibilitats de perdurar si contribueix als bons resultats d’audiència de TV3, com està passant, per sort. Si algú se’ns volgués carregar ara, seria una decisió poc lògica des d’un punt de vista estrictament professional.

Vostè va dir que li agrada-ria molt tenir una monar-quia catalana. Ha pensat ja en algun rei o reina?

(Riu) No, home, allò era una broma, sóc republicà de cap a peus!

Crackòvia és tot un èxit, però molts l’acusen de co-piar massa la fórmula que ja va impulsar Alfons Arús fa més de deu anys.

Jo vaig riure molt en el seu

moment amb el Força Barça. Però, amb el cor a la mà, m’agrada molt més Crackòvia. Dir que és una còpia és total-ment injust.

Corre la brama que va molt enfeinat amb tots els programes que dirigeix. Ja té temps per satisfer la família?

Aquest any estic content perquè he aconseguit orga-nitzar-me millor i dedicar més temps a la família... i a mi! Per sort tinc un equip fantàstic i tant Polònia, com Crackòvia, com Minoria absoluta rutllen francament molt bé.

Té en ment algun projecte més sigui per a la televisió o la ràdio?

Sempre penses en coses, però la meva prioritat és con-solidar el Polònia i el Crackòvia. Em sembla que encara és d’ho-ra per pensar en la temporada que ve, tot i que m’agrada escriure i voldria tenir més temps per fer-ho.

Què li semblen les re-duccions de plantilla que estan afectant diverses empreses dels mitjans de comunicació?

Em preocupen tant com les de les empreses d’altres rams. La crisi i l’atur són un problema molt greu i comprenc l’angoixa amb què ho viuen els que hi estan implicats directament. Tant de bo el 2009 comenci la recuperació econòmica.

Quines sensacions tindria si cada dilluns o dijous s’emetés un programa en què aparegués una imitació seva que el ridiculitzés?

La veritat és que no ho sé..., prefereixo no saber-ho. Durant deu anys he après a pair les crítiques, algunes molt injustes, que fan els crítics de televisió. Suposo que també podria aguantar això.

Conduir sense carnet és delicte

Les persones que condu-eixen sense permís ho fan principalment per tres mo-tius: per no haver obtingut mai cap permís; per tenir-ne un, però no el necessari per conduir el vehicle que es condueix, i per estar privat del permís per resolució judicial o administrativa.

De totes aquestes conduc-tes, la que introdueix més perillositat a la carretera és la primera, no haver obtin-gut mai cap permís, ja que constitueix una vulneració de les prevencions i garanties de seguretat a les vies de comunicació. El conductor que no ha passat pel sistema formatiu de les autoescoles no ofereix garanties de sa-ber conduir el vehicle que porta, això és, no tenir la destresa necessària per fer-ho amb seguretat, però, a més, desconeix els senyals de circulació que ordenen i organitzen el trànsit.

El nombre de denúncies imposades per no tenir el permís o la llicència corres-ponent per al vehicle que es condueix augmentava contí-nuament, fet que suposava un increment del risc a la car-retera. La reforma del Codi penal del desembre del 2007 ha intentat reconduir la situ-ació. Així doncs, el nombre de persones que condueixen sense permís ha disminuït: l’any 2006 van ser denunciats a Catalunya 13.289 conduc-tors sense permís i el 2007, 15.139 conductors, és a dir, un increment del 13,9 %.

Gràcies a la reforma i a la conscienciació de la ciutada-nia, l’any 2008 només s’han imposat 8.839 denúncies per aquest motiu, la qual cosa su-posa una disminució del 41,6 % respecte del 2007.

Ton i So l e r i Guasch (Figueres, 1965) és llicen-ciat en història, periodista i director dels programes d’humor Polònia i Crackòvia de Televisió de Catalunya. També dirigeix el programa de ràdio Minoria absoluta de l’emissora RAC 1. Foto: Octavio Muñoz

04-07_Opinio.indd 6 26/02/2009 17:37:28

7OPINIÓPUBLIREPORTATGE

04-07_Opinio.indd 7 26/02/2009 17:37:31

8 L’ENTREVISTA

08-11_Entrevista.indd 8 26/02/2009 17:32:47

9L’ENTREVISTA

Gisela Pulido, campiona del món de kitesurf

«Vull que el kite sigui olímpic»

Amb només catorze anys, Gisela Pulido es va proclamar aquest estiu campiona del món de kitesurf o surf d’estel per cinquena vegada consecutiva, i es consolida com una de les esportistes amb més projecció de l’esport català. L’esforç de canviar Premià de Mar per les platges de Tarifa ha donat els seus fruits i actualment és la millor de la seva disciplina.

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net

Gisela Pulido (Premià de Mar, 1994) ens explica des de la seva casa de Tarifa el que ha estat la seva vida fins ara. La Gigi, així l’anomenen els seus amics, reconeix haver fet sacrificis, però remarca els èxits obtin-guts i també ens informa dels desafiaments que s’ha proposat amb vista al futur, fins i tot quan acabi la carrera esportiva.

Quan vas descobrir que t’agradava practicar el kitesurf?

Quan el meu pare va començar a prac-ticar aquest esport, me’n vaig enamorar. Sempre el veia passant-s’ho súper bé amb els amics i gaudint al mar. Des d’aquell mo-ment em va agradar molt aquest esport i li vaig demanar que m’ensenyés a practicar-lo. Sempre m’havien agradat els esports

extrems, però ell em deia que era massa petita. Ho tenia un mica prohibit, fins que al final vaig aconseguir que em comprés un estel i me n’ensenyés una mica.

Per què vas marxar a Tarifa?Bé, ho va decidir la meva família, jo

no vaig prendre sola aquesta decisió tan important. A Barcelona no podia entrenar per dos motius. El col·legi acabava a dos quarts de sis de la tarda. Quan sortia de classe ja era pràcticament fosc i, a més, no hi havia gaire vent. Si volia ser professio-nal havia de traslladar-me a un altre lloc i Tarifa és el lloc ideal. És a Espanya, ben a prop de la meva mare. Ella no viu amb mi, segueix a Barcelona. A més el col·legi acaba a les tres de la tarda i hi ha vent

gairebé tots els dies.Va ser dur haver de canviar de resi-

dència o t’hi vas adaptar de pressa?M’hi vaig adaptar molt bé. Sóc molt

feliç vivint a Tarifa, encara que és difícil perquè la meva mare no està amb mi, però tinc el meu pare, que té cura de mi. I tinc molts amics.

Mantens contacte amb els familiars i amics que tens a Catalunya?

Amb els familiars molt. Parlo tots els dies amb la mare i els avis. Amb els amics no gaire, només pel Messenger! Quan me’n vaig anar de Barcelona era petita i no tenia amics tan íntims com ara.

Quantes hores t’entrenes al dia?Més o menys entreno unes dues hores

08-11_Entrevista.indd 9 26/02/2009 17:32:47

10 L’ENTREVISTA

Molt personal... Una ciutat per viure-hi?Tarifa

Un lloc per anar de viatge?Nova York

Un plat?Espaguetis a la bolonyesa

Un llibre per llegir?El alquimista, de Paulo Coelho

Una pel·lícula de cinema?El senyor dels anells

Un mitjà per estar informat?El Mundo

Mar o muntanya?Mar

Un cantant o grup musical?Eminem

Quin personatge històric li hauria agradat conèixer?

Leonardo de Vinci Un personatge actual?L'actor Johny Depp

Un esportista que admiri?Edurne Pasaban

Què valora més de les persones?La sinceritat i el cor de la persona

Si un dia fossis presidenta del Go-vern o de l’ONU, quina primera decisió prendries? L'1 % del producte interior brut de tots els països del món per combatre la fam

Dretes o esquerres? Esquerres

Què s’enduria a una illa deserta?El meu kite i la meva taula

Un desig confessable? Que el kite sigui esport olímpic

«Sóc molt competitiva, suposo que em ve de família. Des de ben petita volia ser la millor en tot, ja fos al kite o qualsevol altre esport»

cada dia. No és gaire. El meu entrenament consisteix en dues hores sense parar, molt intenses, en comptes de passar-me tres hores ficada a l’aigua i quan acabo he de fer els deures. La veritat, no tinc gaire temps per fer-ho tot.

Et resulta fàcil compaginar la car-rera esportiva amb l’escola?

Sí. Vaig cada dia a classe. Faig una vida normal com un nen de la meva edat. Quan viatjo i me’n vaig a competir, demano els deures als professors i durant aquests dies que he faltat, els faig. Després els els dono i si tinc dubtes els faig preguntes. Al final de tot em fan l’examen.

T’has plantejat deixar els estudis quan acabis l’ESO o has pensat a estu-diar alguna carrera universitària?

És clar que no deixaré els estudis! És el més important a la vida! A més, el meu pare és molt exigent amb les notes. Vol que tregui més de 7 i, si no, doncs no faig kite! De gran m’agradaria estudiar la carrera de periodisme.

Parles amb algú sobre el futur quan s’acabi el kitesurf?

Amb el meu pare parlo molt sobre això. Especialment del que vull fer amb la meva vida quan sigui gran i se m’acabi la carre-ra esportiva. Ja ho he comentat abans,

m’agradaria ser periodista especialitzada en esports.

La teva carrera et permet viatjar molt i veure paisatges realment es-pectaculars. Quin lloc ha estat el que t’ha impressionat més?

M’han impressionat molts llocs: les onades de Nova Caledònia, Veneçuela, els llacs del Brasil... Però per anar de vacances sense el material de kite, sens dubte Nova York. Aquest any vaig estar de passada, quan anava de la competició del Canadà al Brasil, i em vaig quedar al·lucinada. Segur que tard o d’hora hi tornaré.

Què trobes a faltar quan estàs de viatge lluny de casa?

El menjar espanyol! En molts llocs del món es menja malament. Massa hambur-gueses...! Excepte el Brasil, que la dieta és bastant semblant a la mediterrània, encara que, és clar, de pernil no en tenen. Per descomptat trobo a faltar molt la meva família. És dur estar molt de temps sense veure la mare, encara que tinc el meu pare, que viatja sempre amb mi.

La relació amb les altres riders del circuit és bona o és estrictament professional?

Totes dues coses. Fora de l’aigua, som tots molt amics. Sortim a sopar tots junts, a prendre un gelat a la nit, fins i tot a ve-gades ens n’anem de festa quan s’acaba la competició! Però dins l’aigua, professiona-litat total. A l’aigua no hi ha amics.

Quins són els riders que t’agraden més del panorama actual?

M’agrada molt Tom Hebert, en les pro-ves de la PKRA (Professional Kiteboard

Riders Asociation) de vegades queda el tercer. Té un estil molt potent. I també Aaron Hadlow, el campió del món, que té un estil molt tècnic i elegant. Em fixo en ell molt a l’hora d’aprendre maniobres noves.

Es parla que la gent d’aquest món és una mica boja. És un tòpic?

Tots som uns freakies del kite! És cert, alguns estan molt bojos, però també hi ha els que se saben controlar. El proble-ma és que aquest esport genera molta adrenalina i cada vegada en necessites més. Aquest és el motiu pel qual la gent fa tantes bogeries.

En què penses quan entrenes?Normalment penso en el salt o el

moviment que tinc la intenció de fer. Has d’estar molt pendent tota l’estona del mar, observar-lo i buscar el millor moment per saltar. De vegades vaig una miqueta des-pistada. Vaig molt feliç i em foto cada pinya

08-11_Entrevista.indd 10 26/02/2009 17:32:49

11L’ENTREVISTA

«Trobo a faltar molt la meva mare»més absurda! També has de controlar els que estan aprenent, perquè si et distreus et tiren l’estel a sobre.

Hi ha alguna cosa que et faci por?Les onades molt grans em fan molt de

respecte. Pensa que si comets un error aquella paret d’aigua et pot empassar sense adonar-te’n. Però, en general, no sóc gaire poruga.

Quins són els secrets del teu èxit?Molt de treball i constància. No sabria

com contestar a aquesta pregunta.Algun dia pot sortir una noia més

jove que sigui millor...En qualsevol moment, sens dubte. El

que passa és que el kitesurf s’ha desen-volupat molt i està a un nivell alt. Seria molt complicat que una nena guanyés les que estan al podi actualment. Quan vaig començar, el kite era un esport més jove en què el nivell en les noies no era tan alt com ara. És el que dic, ara és molt més difícil. Encara que amb el temps, tot és possible...!

Ets molt jove, però fins quan creus que tens corda per a la competició?

Espero poder guanyar molts més anys..., encara que hauré d’entrenar dur! No ho sé, potser fins als vint o vint-i-dos anys. Espero que quan tingui aquesta edat el kite sigui un esport olímpic i pugui participar en unes olimpíades. Aquest és el meu somni.

Per fer el que has aconseguit tu no només cal entrenar físicament sinó també psicològicament. Aquest esperit de voler ser sempre la millor d’on el treus?

Sóc molt competitiva, suposo que ve de família. Des de ben petita volia ser la millor en tot, ja fos el kite o qualsevol altre joc o esport. Recordo que quan era petita i jugava al parxís amb els meus pares i per-dia, m’empipava molt. Quan s’acabava la partida volia la revenja. I si no, l’endemà ja estava entrenant amb el dau i el cub per aprendre a treure un sis.

I per acabar, tens algun noviet?No, no, nòvios no! Són molt pesats!

(riu). És broma, és que no tinc gaire temps. A més, tinc molts amics per tot el món.

08-11_Entrevista.indd 11 26/02/2009 17:32:51

12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12 27/02/2009 11:41:07

13EN FORMA!

Quan comencem a practicar qualsevol art marcial, la primera cosa que aprenem és a saludar, és a dir, a mostrar respecte. A par-tir d’aquí s’inicia un camí d’aprenentatge sobre dos eixos fonamentals: la postura i l’actitud. La postura revela el nostre estat interior; la manera de moure’ns, de parlar, de gesticular, de seure, etc., configura un llenguatge corporal que ho diu gairebé tot de nosaltres, sobretot a qui estigui una mica atent per llegir-lo. L’actitud és allò que condiciona la postura, que la trans-forma, que fa possible que expressem emocions a través del cos.

El fet d’anar vestits amb un uniforme específic és una manera de facilitar el canvi de xip entre la nostra vida quotidi-ana i l’art marcial. Abans de la classe, ens

Arts marcials: són violentes?

LLUÍS TRAVER,mestre d'Aikidoluistraver@gmail.com

Malauradament, el cinema i els videojocs han distorsionat la imatge de les arts marcials convertint-les en disciplines que només ens ensenyen a donar cops, luxar articulaci-ons, trencar ossos, estrangular, fer servir armes... Malgrat aquesta aparença, quan ens iniciem en una art marcial hi descobrim aspectes desconeguts que ens poden ampliar la nostra visió inicial del tema.

hem de canviar de roba, la qual cosa és una mena de ritual que simbolitza deixar enrere qui som, a què ens dediquem, quin estatus tenim, la ideologia, les creences, els prejudicis i tot el que configura el nostre jo social. A classe tots vestim igual, tots som iguals i formem un grup amb una finalitat comuna: ajudar-nos entre tots a millorar. Les úniques diferències s’estableixen per l’antiguitat dins el grup i el grau tècnic, normalment representat pel color del cinturó. Són unes diferències establertes per facilitar l’organització de la classe i evitar malentesos o conflictes entre els alumnes. Ajuden a marcar qui ha de començar cada exercici, on s’ha de col·locar i altres aspectes pràctics del dia a dia. En qualsevol cas, tots els alumnes

tenen les mateixes oportunitats de pro-gressar, només depèn de la seva capacitat i constància, no pas de factors socials com el nivell econòmic, els estudis, la naciona-litat, l’origen cultural, etc.

És fàcil distingir un alumne principiant d’un altre que ja té una certa experiència tan sols per com porta l’uniforme de pràctica, si el cinturó està ben cordat, per com deixa les sabatilles ben ordenades a l’exterior de la sala, per com domina l’espai i perquè sap sempre on ha d’estar per no destorbar ningú... Si mirem com seu, com camina, descobrirem que amb el temps de pràctica es va modificant la postura: l’esquena sempre recta dels més experts, els moviments naturals i fluids, un to muscular just per mantenir la forma

12-23_EnForma.indd 13 27/02/2009 11:41:07

14 EN FORMA!

Les arts marcials en els més jovesLes arts marcials són una gran oportunitat perquè els joves treballin l’equilibri emoci-onal, la realització personal i els aspectes psicològics que condicionen la percepció del seu cos. A més, en aquest tipus de disciplines hi poden trobar un camí que els ajudi en el creixement personal, ja que integren els aspectes físics i els psicològics d’una manera equilibrada i ben estudiada. Potser aquest és l’avantatge que ofereixen aquests mètodes, els quals compten amb segles d’experiència tractant l’individu com una totalitat i no pas com a parts aïllades.

«L'art marcial mira de transmetre uns valors positius a través d'una disciplina física i d'una actitud adequada»

de cada gest però sense rigideses. La cura dels detalls, la delicadesa amb els altres, el fet de cuidar i utilitzar els objectes de pràctica amb compte, no deixar-los caure a terra de qualsevol manera quan ja no els fem servir, són alguns dels signes que iden-tifiquen un practicant d’arts marcials.

atents aL que ens envoLtaNomés cal sortir al carrer i freqüentar els transports públics, uns grans magatzems o qualsevol lloc on hi hagi molta gent per ob-servar gent aturada xerrant davant d’una escala obstaculitzant el pas, molestant a tothom, escoltant una música massa alta, o cridant sense cap consideració. És habitual creuar-nos amb persones que caminen distretes en una direcció i mirant cap a un altre lloc, que deixen el carretó del super-mercat de qualsevol manera ocupant tot el pas sense ni tan sols ser conscients del que generen al seu voltant. Som moltes persones compartint uns espais sovint massa petits i, per això, és necessària una mica d’atenció per part de tots si volem millorar la convivència i el civisme.

Dins de la classe d’arts marcials tampoc

no sobra espai, sovint hem de rodar per terra, hem de tenir un cert contacte físic amb els companys i, a més, fem servir tècniques potencialment perilloses. És per aquesta raó que ritualitzem una mica les nostres rutines: vestim uniforme, salu-dem amb una inclinació, comencem tots junts fent uns moments de concentració, escalfament... i finalment el treball tècnic. Tenim cura de l’espai per evitar accidents, portem sempre la roba neta i en condi-cions per no incomodar els companys, mantenim a classe una actitud d’atenció per aprofitar millor l’aprenentatge i així generar una atmosfera adequada.

L’art marcial mira de transmetre uns valors positius a través d’una disciplina física (postura) i d’una actitud adequada

(ferma però tranquil·la). A partir d’aquí, les tècniques esdevenen eines per treba-llar amb el cos i millorar la nostra capacitat de fer-lo servir, no només per defensar-nos d’un agressor, sinó també, i sobretot, per prevenir aquesta agressió.

Acostumar-nos a estar atents a classe ens pot servir per veure venir una situació de risc abans que sigui massa tard, experi-mentar d’una manera controlada l’emoció d’un atac ens pot ajudar a familiaritzar-nos amb aquestes situacions i a mantenir la calma. Quan haguem experimentat prou amb aquestes emocions les podrem regu-lar millor (ja que no es poden eliminar) i si l’agressió és inevitable, podrem protegir-nos sense violència i acarnissament, que és justament allò que ens farà responsables

12-23_EnForma.indd 14 27/02/2009 11:41:08

15EN FORMA!

Podem dir que orient són totes aquelles cultures vinculades a l’Àsia i occident les que tenen com a bressol Europa.

Amb el pas del temps aquesta dico-tomia es debilita, atès que els models socioculturals s’aproximen. Hi ha hagut un procés de colonització a través del nostre model econòmic, el capitalisme, a la gran majoria dels països que formen el que es considera orient. Aquesta «colonització» s’ha gestat a causa de la gran força soci-oeconòmica i mediàtica que els Estats Units han tingut en tot el món durant els darrers vuitanta anys.

D’altra banda i de manera molt més silenciosa i fins i tot pacífica, existeix una «invasió» cultural i espiritual en el món oc-cidental de les millors pràctiques del món oriental. Pràctiques molt més dedicades a cuidar i desenvolupar el cos, l’esperit i la consciència interior de les persones. En el món occidental les hem batejat com a teràpies naturals o alternatives, ja que han esdevingut una alternativa a les mancances de la medicina occidental.

Aquestes tècniques ens aporten un treball holístic. És a dir, no veure l’ésser humà com un simple cos sinó indagar i treballar d’una manera més àmplia, do-nant importància a tots els vessants que el componen.

Les tècniques dedicades a l’autoconei-xement, com el ioga, ajuden a adonar-nos

que no tot el que necessitem, desitgem, valorem és de portes enfora, sinó que moltes de les nostres mancances i buidors existencials, que el nostre model occi-dental intenta omplir a través d’estímuls externs, es troben dintre de nosaltres i no tenen més cost que dedicar-nos una mica de temps a nosaltres mateixos.

El món occidental i més concretament l’època multimèdia que estem vivint ha fet que desenvolupem sentits com la vista i l’oïda de manera extraordinària, però sempre envers el món exterior. Contràriament, ens hem oblidat del nos-tre món interior, hem emmudit el nostre sentit interior.

Podríem expressar, no sense una mica d’humor, que hem importat les tècniques orientals per curar els mals occidentals.

I com a pensament final és bo reflexio-nar sobre què hem exportat, nosaltres els occidentals, al món oriental..., quina és la balança «comercial» qualitativa.

D'orienta occidentImportació de tècniques mil·lenàries

vinculades al continent asiàticper posar remei als mals d'occident

VÍCTOR ÀNGEL,professor de iogade Can Caralleuvictor@inner-sense.es

del mal causat davant la justícia, encara que haguem actuat en legítima defensa.

Les arts marcials ens permeten estudiar el nostre cos i les nostres reaccions en un entorn controlat i segur, ens faciliten les eines per fer servir el cos d’una manera eficient i per interioritzar les actituds adequades per afrontar situacions im-previstes. També ens transmeten valors ètics i conductes sanes, ens ensenyen a ser més responsables, més pacients i a prevenir els problemes abans que ja els tinguem a sobre.

Naturalment, aquest seguit de propi-etats no passen de ser propòsits benin-tencionats que depenen d’un mateix per fer-se realitat o no. L’art marcial esdevé un mirall on ens veiem tal com som, però no pas per admirar-nos, potser només per preguntar-nos qui és aquell que veiem reflectit i en tot cas per ajudar-nos a polir els defectes que hi reconeixem.

És per això que parlem de disciplina personal, perquè és necessària una volun-tat ferma per anar polint allò que veiem al mirall, les eines hi són, els companys ens ajudaran, ja que també estan implicats en la mateixa recerca, i el professor ens oferirà la seva experiència i el seu conei-xement acumulat.

Que quedi clar que aquesta és una opció personal de cada alumne, ell coneix les se-ves motivacions i només a ell li correspon triar l’orientació del seu aprenentatge, si és només un aprenentatge tècnic, una activitat física completa i divertida o si, a més de tot això, és una experiència més profunda que pot arribar a canviar-nos la vida. A més, no totes les arts marcials són iguals, n’hi ha que han incorporat un sistema regulat de competició esportiva i altres que es mantenen com a formes tradicionals. N’hi ha que fan servir armes i altres que no, unes s’especialitzen en els cops i altres en la lluita cos a cos. Per infor-mar-vos-en parleu amb els professionals i pregunteu tot el que calgui. Tots els camins comencen per una passa, ànims!

«a classe tots vestim igual, tots som iguals i formem un grup amb una finalitat comuna: ajudar-nos entre tots a millorar»

12-23_EnForma.indd 15 27/02/2009 11:41:09

16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 16 27/02/2009 11:41:12

17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

Abonats al cim de la Marmotte

Calen mesos de preparacióSón necessaris uns quants mesos d’entrenament dur per gaudir de la satisfacció que produeix creuar la línia de meta de la Marmotte i donar per acabada una de les etapes més dures del ciclisme. «Durant tres o quatre mesos és fonamental preparar-se progressivament, és a dir, primer comences suau i a poc a poc vas apujant el volum i el desnivell», explica Cèsar Salomó. Per posar-hi xifres, es recomana començar amb etapes de 70 o 80 quilòmetres i de poc desnivell. A mesura que va avançant la temporada es van incrementant aquests dos valors fins a arribar a recorreguts de 150 quilòmetres que inclouen l’ascens de desnivells molt exigents amb ports de muntanya. «També entrenem a Can Caralleu una mitjana de quatre o cinc dies per setmana, perquè és un centre que ofereix moltes possibilitats, ja que disposa de pistes d’atletisme, sales de fitness, spinning i, com és al costat de Collserola, permet fer entrenament de muntanya amb l’assessorament de Ricard Vila, que ens ajuda en la preparació física», explica Alberto Nogales.

La Marmotte és considerada la meca dels ciclistes

Alberto Nogales, primer per l'esquerra, i Cèsar Salomó, primer per la dreta, són el nucli dur del grup.

Cèsar salomó (47 anys) i alberto nogales (42 anys) són dos membres del grup d’abonats de Can Caralleu que fan sortides en bicicleta de carretera. Cada tempora-da es fixen un repte i el 2008 van coronar una de les eta-pes més famoses del Tour de França, la Marmotte.

C.G.La cursa són «només» 174 quilòmetres de sofriment amb 5.000 metres de desnivell positiu que obliguen a recórrer a l’èpica, ja que que inclou ports de primera ca-tegoria com el Col del Glandon, Col del Telegraphe, Col de Galibier i, per acabar, el mític Alpe d’Huez. És en aquest con-text en què un grup d’abonats de Can Caralleu van tenir una de les experiències sobre dues rodes més sensacionals de la seva vida. «Estava molt cansat però va ser una gran satisfacció arribar al final, perquè

havíem estat preparant aquesta fita molt de temps», recorda amb emoció Cèsar Salomó.

La Marmotte és una cursa que tot afici-

onat al ciclisme ha de fer un cop a la seva vida segons Alberto Nogales. «Hi ha un ambient especial perquè et trobes gent de molts països: francesos, espanyols, suïssos, alemanys, italians...» I és que el passat 5 de juliol es van citar més de 8.000 ciclistes que volien emular els seus ídols del Tour de França. «Es fan dues sortides a primera hora del matí, una a les set i una altra a les vuit», expliquen tots dos per després aclarir que «en cada sortida hi ha uns 4.000 ciclistes, tant homes com dones».

eL PaÍs DeLs CICLIstesCèsar Salomó, gran admirador de Marco Pantani, explica que «a Catalunya ens trobem a anys llum de França, que té el ciclisme com un dels esports nacionals i dóna gust anar en bicicleta de carretera». Per a Alberto Nogales les diferències són clares: «T’indiquen els desnivells, tens cartells que t’informen de quanta distància queda per acabar l’etapa i et marquen tots els ports que hauràs de pujar, però el millor de tot és que els conductors de cotxe estan molt conscienciats, és a dir, respecten molt el ciclista i no resulta tan perillós com aquí, on sembla que els facis nosa, i no hauria de ser així.»

Tot i ser un esport que sovint és peri-llós i sobretot molt exigent amb el físic, aquests bojos de la bicicleta mai no es donaran per vençuts. «Hi ha moments en què cremaries la bicicleta i quan arribes a casa fet pols et dius a tu mateix que mai més no l’agafaràs, però sempre passa que a l’endemà la mires i et torna a entrar el cuquet. És una relació d’amor i odi», con-fessen. Per això, l’objectiu per al 2009 és provar l’assalt a l’Ardechoise, que té un recorregut de 275 quilòmetres, 16 ports i 5.000 metres de desnivell. Quasi res!

12-23_EnForma.indd 17 27/02/2009 11:41:14

18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

FITNESS / WELLNESS

AcTIvITATS pER A jOvES EL MATERIAL

Marta LlenasEl bàdminton és un esport d’oposició que consisteix a colpejar amb la raqueta un volant perquè passi per sobre de la xarxa perquè toqui a terra del camp contrari.

Es tracta de l’esport de raqueta més ràpid, en què el volant pot agafar més de 300 km/hora i on la velocitat de reacció dels jugadors és fonamental. Tot i ser un esport de raqueta, la part del cos que més es treballa són les cames, ja que s’ha de cobrir un gran espai per evitar que el volant toqui a terra. Amb el bàdminton treballem, principalment, la velocitat, la resistència, la força i la coordinació.

Aquesta exigència però, contrasta amb la facilitat amb què s’assoleix un bon nivell d’aprenentatge. Gairebé sempre, des de la primera sessió, es pot començar a jugar de manera fluida. Això fa que sigui un esport molt atractiu per als joves, ja que en un temps força curt la millora és notable i els resultats arriben de forma gairebé imme-diata, la qual cosa genera una motivació que va creixent exponencialment a les

Els mitjons i l'alta tecnologia

Juanjo ZabalaEl que fins fa poc era una simple peça de roba interior, està sent rein-ventada per diferents fabricants per convertir-se en un element d’alta tecnologia.

Dissenyats per enginyers i biome-cànics, són mitjons adreçats a per-sones que practiquen amb assiduïtat esports com el running o el ciclisme. El seu secret és l’aïllament tèrmic del peu, no només de les temperatures exteriors, sinó també de la tem-peratura generada pel cos mateix. Gràcies al disseny i als materials, la roba expulsa la calor del peu, man-tenint una temperatura adequada, no sobreescalfada, sense humitat i per tant sense bactèries.

A més d’aquesta gestió de la tempe-ratura i la humitat, les fibres d’aquests mitjons incorporen reforçaments a les zones clau del peu, de manera que s’evita l’aparició de nafres i s’alleugereixen els dolors. Això fa que els mitjons d’última generació siguin molt recomanables per a proves extremes, com les maratons o les travesses llargues.

millores assolides. «L’addicció» a un esport com el bàdmin-

ton ens ajudarà d’una manera determinant a integrar satisfactòriament tot el seguit de canvis que l’adolescència comporta en l’àmbit físic, social, i emocional; d’altra banda, les exigències físiques i tècniques contribuiran tant a un desenvolupament integral de les capacitats físiques bàsiques com de la coordinació en una etapa crucial del creixement. Tant si es juga de manera lúdica com competitiva, el bàdminton és un bon recurs per desenvolupar aspectes educatius com ara l’esperit de superació personal, com també per facilitar les rela-cions socioafectives amb els companys.

Gaudir del ball en líniaÀngels H. Guix i Enric Nonell

El ball en línia (line dance) és una innovadora forma de ballar que utilitza la mateixa tècnica que el ball de parella, però prescindint de la connexió i la conducció. Es tracta d’un ball individual que posa èmfasi en l’expressió, la llibertat de moviment i on es treballen aspectes com la memòria, entre altres. Utilitza la tècnica i la música dels balls llatins, els estàndards, el country&western, la salsa, el swing, el tango, els tropicals, el hip-hop... i permet ballar sense necessitat de parella.

L’alumne experimenta una evolució ràpida que motiva a seguir aprenent. En el nivell més elemental aporta una base de postura, equilibri i coneixement del cos per pas-sar, més endavant, a l’aprenentatge de coreografies amb moviments bàsics dels ritmes i amb canvis d’orientació en l’espai al llarg d’una peça musical sencera.

Velocitat i forçaen el bàdminton

12-23_EnForma.indd 18 27/02/2009 11:41:17

19MISCEL·LÀNIA EN FORMA!

cONSELL pRàcTIc

Andreu FalgueraEl muntanyenc ha de saber interpretar les claus del desenvolupament meteorològic en el qual es troba immers: entendre els canvis de la temperatura, dels núvols i de la pressió atmosfèrica pot ajudar a pre-veure i evitar situacions de risc.

El sol pot ser una bona companyia, però en excés pot provocar-nos una insolació. Cal tenir present que, a major alçada, l’efecte dels rajos ultraviolats (UV) sobre el nostre organisme, més si estem a la neu, poden augmentar el 80 %. Cal abrigar-nos i aïllar-nos dels rajos UV, utilitzant un protector solar molt alt, protegint-nos els llavis amb una crema adient i els ulls amb unes ulleres amb un nivell de filtratge alt i adequat a l’activitat.

Si el que patim és un fred sec és fàcil posar-hi remei tot abrigant-nos amb roba adient. No obstant això, si el fred s’uneix a la humitat augmenta el perill. Per evitar-ho hem de vestir-nos amb roba que, a banda d’escalfar, ens aïlli de l’ambient i ens ajudi a eliminar la concentració d’humitat inte-rior. És molt recomanable portar sempre uns pantalons de tempesta i una muda de roba seca. I és que si duem la roba molla o una abric que no se’ns ajusta bé augmenta la sensació de fred i l’intercanvi tèrmic eleva la pèrdua de calor, el primer pas per patir hipotèrmia.

eL vent I La PLuJa El vent també és un element climatològic que cal tenir en compte. Si no prenem algunes precaucions pot fer-nos caure o provocar que algun element de l’entorn ens colpegi. Per això, si som a la muntanya amb condicions de fort vent, el primer que podem fer és protegir-nos el ulls i les vies respiratòries per evitar impactes o que ens hi entrin elements.

Un calçat en bones condicions també ens ajudarà a minimitzar el risc que suposa fer activitat sobre un terreny mullat i llis-

cós, i els pals d’esquí ens proporcionaran una base de suport en situacions de fort vent.

Un altre element de risc són les tem-pestes elèctriques, que van precedides per unes típiques formacions de núvols i la baixada ràpida de la pressió atmosfèrica.

Per evitar el perill que un llamp ens toqui hem d’evitar les arestes i les cimes, com també les canals amb aigua. Tampoc no són llocs segurs les olles, les vaumes o un sostret de roca. El millor que podem fer si veiem que s’acosta una tempesta de llamps és cercar un lloc on resguardar-nos, sigui un refugi, una cabana o una cova ben profunda. També hem de procurar aïllar-nos de les parets i el terra (la corda i la motxilla ens faran servei), allunyar-nos de qualsevol element metàl•lic i, preferentment, romandre asseguts. Per prendre precaucions amb temps, ens serà molt útil calcular la distància a la qual es troba la tempesta. Per fer-ho només cal comptar els segons de distància entre el llamp i el tro i aplicar una distància d’uns 350 metres per cada segon.

Contra el mal temps a la muntanya

12-23_EnForma.indd 19 27/02/2009 11:41:19

20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

FITNESS / MuScuLAcIó A L'AIguA

El material aquàtic

Rosa Serveto i Leyla SerranoPer a un bon aprenentatge de l’acti-vitat aquàtica, i sobretot en els nivells inicials, necessitem emprar material i és important que en fem un bon ús i que seguim unes pautes bàsiques.

El primer que hem de tenir en compte és que el material estigui en bon estat i que, a l’hora de col·locar-lo, no es pugui escapar amb facilitat. Les bombolletes, els cilindres amb connectors o els cinturons de flotació són molt pràctics, però, si se’ls posa als nens, sempre hi ha d’haver un adult que els supervisi i que vigili que el material es col·loca a l’altura correcta, ben tancat i subjectat al nen o nena. Per exemple, en el cas del cilindre s’ha de parar molta atenció perquè depèn del nen que no s’escapi.

A banda d’aquests elements també podem utilitzar matalassos, ja que són bàsicament lúdics, però hem d’estar a l’aguait que els nens no s’hi posin dempeus ni que estiguin a prop de la paret, ja que corren risc de lesions. També cal vigilar que cap infant hi quedi atrapat a sota. Pels perills que poden comportar, l’ús dels matalas-sos està limitat a cursets i a espais controlats.

Treballar amb el sistema de politges

Fede RuizQuantes vegades ens preguntem si és millor treballar amb pes lliure, màquines, gomes o politges? El cert és que, com a norma, no hi ha un sistema millor que un altre, l’únic que hem de tenir en compte a l’hora de triar-lo és que sigui l’adequat per aconseguir allò que volem i que el que ens convé i, sobretot, que ens permeti fer-ho segons la nostra capacitat i carac-terístiques personals.

El que és interessant de les politges és la llibertat de moviment que ens permeten i la seguretat de saber que, en tot moment, tenim una mateixa resistència. A més, podem treballar amb molts angles, la qual cosa implica pràcticament totes les fibres del múscul si busquem posicions diferents. També ens faciliten una gran varietat d’in-tensitats i, fins i tot, es poden fer exercicis

de manera concentrada.Per contra, estem obligats a tenir un

gran control del moviment si no volem córrer risc de lesions. Tret d’aquesta consideració, l’ús de les politges pot ser indicat per a qualsevol nivell de tonificació, i també ens ofereix la possibilitat de treba-llar de manera més global o analítica.

Les màquines funcionals amb un sistema basat en politges lliures són la màxima expressió d’aquest tipus de treball, en què el rang de llibertat angular és molt més gran que a les màquines de politges clàssiques, amb la qual cosa la implicació de la musculatura no agonista (antagonista i fixadora) és molt més gran. Això fa que les accions musculars siguin molt més riques des del punt de vista motriu, tant per la participació de la propiocepció com per l’aplicació a la vida diària.

12-23_EnForma.indd 20 27/02/2009 11:41:22

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

12-23_EnForma.indd 21 27/02/2009 11:41:25

22

cLAROR

EN FORMA! NATURA22

itineraris s’anomenen senders de gran recorregut (GR). Els GR es complementen amb els senders de petit recorregut (PR), d’inferior abast però que es regeixen per un funcionament similar. Finalment, també hi ha els anomenats senders locals (SL). Els GR presenten recorreguts superiors als 50 km i es marquen amb senyals vermells i blancs; els PR presenten recorreguts d’entre 10 i 50 km i s’identifiquen amb marques grogues i blanques; els SL es marquen amb verd i blanc i tenen menys de 10 km.

Les clausdel senderisme

JOAN JOVERGuia UIAGMcompanyia de guiesdel CEC-Club Alpí Catalàguies@cec.cat

El concepte de senderisme és relativa-ment nou. Es tracta d’una pràctica que consisteix a recórrer itineraris senyalitzats prèviament que normalment coincidei-xen amb antigues rutes veïnals. Aquests

Si bé la senyalització dels camins ha estat una pràctica ancestral arreu del món (recordem les fites), sembla que va ser a mitjan anys trenta que es van crear els pri-mers GR a Europa, concretament a Suïssa, encara que finalment van ser els francesos els qui li van donar el nom i la forma ac-tuals. La introducció dels GR a Catalunya va ser fruit dels Ral·lis de l’Amistat, que eren unes trobades de convivència entre centres excursionistes francesos i catalans, però no va ser fins a l’any 1972 que es va constituir el Comitè Català de Senders de

12-23_EnForma.indd 22 27/02/2009 11:41:27

23NATURA EN FORMA! 23

L’EScApADAper: Francesc Beato Alguns senders

interessantsDe la costa cantàbrica fins a la mar Mediterrània (GR 11): la coneguda transpirinenca, que parteix d’Irun, del cap d’Híger, i que arriba al cap de Creus. La part catalana d’aquest sender té una distància de 378 km i travessa els Pirineus pel vessant sud amb les dificultats pròpies de l’alta muntanya. Cal destacar que els GR tenen nombroses variants, com la GR 11-20, que transcorre pel Parc Nacional d’Aigüestortes.

Camí de la costa mediterrània (GR 92): també conegut com el camí de Ronda, és un sender de vistes i passatges espectaculars a través de la nostra costa que descobreix platges, cales i serres litorals. La llargada és de 583 km i surt de Portbou per arribar a Ulldecona, al Montsià.

Puigcerdà-Montserrat (GR 4): aquest va ser el primer sender que es va marcar a Catalunya procedent d’un GR europeu, utilitzat per arribar en peregrinació al monestir de Montserrat.

Sender transversal (GR 1): el traçat d’aquest sender creua bona part de l’àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d’Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins al Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. El sender passa per Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, on hi ha uns monestirs romànics que mereixen una visita per les seves qualitats artístiques i pel paper que els va correspondre en la conformació històrica de Catalunya.

Les roques del Corb i la Mola

de Sant HonoratUn xic més amunt de la vila d’Oliana, quan la carretera travessa el pont sobre el riu Segre, hi ha un trencall a l’esquerra que porta a Peramola. Després de 3 km trobem, a la dreta, la ruta que ens porta a l’hostal de Boix. Comencem aquí la caminada, d’unes tres hores.

Dels dos camins que comencen darrere de l’hostal, cal prendre el de l’esquerra, que s’enfila cap al pas anomenat grau de Porta. Un cop dalt de la carena, el camí canvia de direcció cap al nord. Davant nostre hi ha l’agulla del Corb, monòlit peculiar, que podem resseguir per la base.

L’indret clau de l’excursió és el coll de Mu, que és l’enllaç de les roques de Corb amb la Mola de Sant Honorat. El camí, ara un corriol sobre conglomerat, segueix a mitja alçada de la cinglera de Sant Honorat. Anem resseguint-ne els entrats i sortints que formen canals en perspectives impressionants, una d’elles és la ca-nal dels Tresponts. A partir d’aquí el camí puja per un llom boscós fins a un collet i baixa altre cop. Deixarem un corriol, a la dreta, que baixa cap a l’hostal de Boix. Cal recordar-lo per a la tornada, però, de moment, seguim amunt fins a assolir la carena.

Més endavant, trobem una pista que cal prendre cap a l’esquerra, de pujada. Passem pel costat del monòlit roca de la Presó i pugem al planell de la Mola de Sant Honorat per una escala tallada a la roca que forma una volta. Al mig del planell hi ha les runes de l’ermita; val la pena fer una volta arran del cingle per gaudir de les vistes.

MÉS INFORMACIÓManuals d’Esports de Muntanya. Excursionisme, de Joan Jover. Ed. Pòrtic

amb signes convencionals idèntics, amb etapes calculades i sabent prèviament que es trobaran allotjaments i altres serveis. Tot això encaixa perfectament amb un tipus d’excursionisme a l’abast de tothom: no competitiu, poc compromès i bàsica-ment familiar.

on tRoBaR InFoRMaCIÓEls senders estan dividits per sectors i permanentment cuidats i senyalitzats per uns «responsables» de zona. Els senderis-tes tenen a l’abast guies, mapes i tota la informació necessària perquè no calgui improvisar res. Anteriorment hi havia un butlletí de la federació, de publicació periòdica (Catalunya pas a pas), que es trobava a totes les entitats excursionistes i que contenia la informació més recent de l’estat dels senders i tota classe de novetats, com ara canvis o modificacions, publicacions, etc. Actualment, però, la in-formació més actualitzada que podem tro-bar és a la pàgina web www.euro-senders.com, en la qual trobarem la descripció de tots els senders de gran recorregut de Catalunya, a la península Ibèrica i els que recorren Europa. Així mateix podeu trobar informació sobre les modificacions i els canvis dels recorreguts a la pàgina web que manté la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, www.feec.org, a l’apartat per a senderisme.

La perfecta xarxa de GR que s’ha anat desenvolupant ha fet realitat que actual-ment es pugui travessar Europa caminant per aquests senders balisats. Actualment a Europa hi ha més de 500.000 km de camins senyalitzats, entre GR i PR, 5.000 dels quals els tenim a Catalunya. Com es pot comprovar, el senderisme ha esde-vingut un autèntic fenomen social, i cada vegada s’està estenent a més llocs de la resta del món. Gran Recorregut, en el si de la Federació

Catalana de Muntanya. El senderisme permet recórrer la

muntanya baixa i mitjana amb la màxima comoditat, utilitzant camins senyalitzats

12-23_EnForma.indd 23 27/02/2009 11:41:27

24 SALUT

Avui dia, ja és molt comú que nens i nenes en edat de creixement presentin hiper-lordosi (curvatura de la columna) o altres trastorns en la postura. Alguns metges insinuen com a origen dels problemes «els canvis bruscos de sobrecàrrega i abús, la tensió emocional o un estrès excessiu (exàmens, pressió familiar, etc.), ja que poden ocasionar alteracions musculars, és a dir, futurs problemes d’esquena».

causes del mal d’esquenaSi el nostre fill o filla es queixa de manera reiterada de mal o molèsties a l’esquena, el primer que hem de fer és consultar un metge especialista que en pugui determi-nar la possible causa i ens pugui orientar quant al tractament. Hem de saber que força molèsties que apareixen en la infàn-cia i l’adolescència es poden no només controlar sinó també corregir, la qual cosa evitarà en alguns casos alteracions en la columna a mitjà o llarg termini. Si no actu-em en aquests infants que pateixen dolor d’esquena sovint, el 50 % d’ells continuarà amb molèsties en l’edat adulta.

En la majoria dels casos, el mal d’es-quena es deu a desequilibris musculars produïts pel mateix creixement, a sobre-

ALBERT GIMÉNEZ,cap de l’àrea de salutde l’Esportiu Claroralbertgi@ec.claror.net

el 80 % de la població patirà com a mínim un episodi de mal d’esquena en algun moment de la seva vida, afirmen alguns estudis. el més preocupant, però, és que, cada cop amb més freqüència, aquests malestars apareixen a una edat primerenca.

càrregues secundàries, a un entrenament esportiu inadequat o mal dosificat o a l’adopció de postures incorrectes en la realització de les tasques ordinàries.

En canvi, les causes derivades per traumatismes o malformacions de la co-lumna vertebral no es donen amb tanta freqüència i, fins i tot en les dolences emmarcades en les incurvacions anormals de la columna, podem distingir entre les posturals i les originades per una defor-mitat estructural.

Les primeres, les posturals, les produei-xen habitualment factors externs a la co-lumna com, per exemple, una dismetria, que s’origina si les cames no mesuren el

Consells per a l’hora de dormirUna de les postures recomanades és la fetal, és a dir, de alineant el coll i el cap amb la columna.

També es pot estar cara amunt, amb les cames flexionades i un coixí sota els genolls.

No és gens recomanable dormir de cap per avall, ja que modifiquem la curvatura lumbar i obliguem a girar el cap per respirar.

El matalàs i el somier han de ser ferms i rectes, ni gaire tous ni gaire rígids.

El coixí no ha de ser gaire alt, per no corbar el coll en excés.

mateix, amb una diferència que superi el centímetre i mig (per sota d’aquesta diferència el cos té capacitat de compensació). En alguns casos en què la longitud de les extremitats inferiors és diferent i superior a aquest centímetre i mig, el problema es trasllada a la pelvis, que adopta una obliqüitat, la qual cosa repercuteix en la columna vertebral, que a la vegada es corba per compensar el tronc i mantenir centrat el cap amb la pelvis.

Però l’evolució d’aquestes incurvaci-ons de tipus postural sol desaparèixer o limitar-se, en el cas dels més joves, quan s’atura el creixement, o quan es tracta la dismetria, perquè en desapareix la causa.

Altres factors que poden originar problemes d’esquena són la insuficièn-cia muscular, la «desgana» de postura, l’augment de les glàndules mamàries en les nenes que entren en la pubertat o l’abús d’estar assegut (excés de televisió, ordinador, mobiliari escolar inadequat, excés de pes en les carteres o en les motxilles, etc.). Tots poden provocar una mala posició, en què les espatlles estiguin

Educar els joves en la postura

«en la majoria dels casos, el mal d’esquena es deu a desequilibris musculars p r o d u ï t s p e l m a t e i x creixement»

24-29_Salut.indd 24 26/02/2009 17:36:30

25SALUT

El defalliment consisteix en la pèrdua sobtada de força física que experimenta un esportista en el decurs d’una prova o un encontre. Això es pot produir en qualsevol esport, encara que ocorre més fàcilment en els de llarga durada com el ciclisme, la marató, la triatló o el munta-nyisme.

El defalliment es produeix quan s’esgo-ten els dipòsits de glicogen del múscul i del fetge i disminueix la concentració de glucosa a la sang. Això obliga l’esportista a disminuir molt la intensitat de l’exercici o fins i tot a aturar-se. Per a un ciclista o maratonià, el defalliment provoca una disminució sobtada del ritme de la cursa; per a un muntanyenc, els quilòmetres semblen molt més llargs...

La deshidratació també pot causar-la i, sobretot si la temperatura i la humitat són elevades, es pot arribar a posar en perill la vida de l’esportista.

quÈ POdem FeR sI aPaReIX?Els símptomes més habituals són debilitat, cansament, falta total de forces i, fins i tot, mareig. En casos greus es pot arribar a perdre la consciència.

Davant dels primers símptomes, cal abaixar molt el ritme o aturar-se, alhora que ingerim aliments i begudes riques en sucres d’absorció ràpida: barretes energètiques, sucs de fruita, begudes isotòniques, comprimits de glucosa...,

que ens permetin augmentar ràpidament la concentració de glucosa a la sang i hi-dratar-nos de manera adequada.

Per evitar-ne l’aparició el més important és la prevenció, i això s’aconsegueix amb una dieta equilibrada i una hidratació correcta.

La dieta de l’esportista ha de ser rica en carbohidrats, principalment d’absorció intermèdia o lenta com la pasta, l’arròs o els llegums. També s’ha de tenir en comp-te la ingesta dels altres nutrients, com els greixos que, en esports de llarga durada, ens permeten estalviar glicogen.

En canvi, les hores prèvies a dur a ter-me l’activitat, hem d’evitar la ingesta de carbohidrats d’absorció ràpida (farines, sucre...) perquè poden causar un efecte rebot amb una hipoglucèmia reactiva (baixada de sucre a la sang motivada per un excés de carbohidrats).

Ara bé, durant la pràctica de l’activitat aquestes recomanacions canvien perquè aleshores sí que és recomanable que anem prenent petites quantitats de carbohidrats de ràpida absorció i, cada mitja hora, beu-re petites quantitats de líquid per prevenir l’aparició del defalliment.

Què ésuna pàjara?Molts esportistes pateixen un defalliment

sobtat durant la pràctica esportiva.Què el motiva i com el podem prevenir?

MARTA COLL,metgesa Pol. Marítimmartaco@maritim.claror.net

projectades endavant, un augment de la cifosi toràcica fisiològica i, algunes vega-des, un augment de la lordosi lumbar com a compensació.

El més important és saber que podem corregir fàcilment tots aquests trastorns si modifiquem la posició i procurem reforçar la musculatura, de manera que s’afavoreixi l’adopció d’una postura correcta.

24-29_Salut.indd 25 26/02/2009 17:36:32

26 SALUT DIETÈTICA

Envasos segurs, menjar més sa

cada cop ens preocupem més per la seguretat dels aliments que mengem i anem un pas més enllà de mirar-ne la composició per prendre consciència de les propietats dels materials que els contenen i la manera com estan conservats. quins són els riscos i les oportuni-tats en aquest àmbit?

DOLORS VILLANUEVA,dietista de l’Esportiu Clarordolorsvi@ec.claror.net

desagradable i, només en el cas que n’hagi passat molta quantitat, pot haver-hi perill d’intoxicació.

Els materials més utilitzats avui dia per contenir els aliments són el paper, el metall, el vidre i el plàstic. I és aquest últim el que ha estat objecte de més dubtes, polèmiques i alertes en el camp de l’alimentació.

PROBlemes del PlÀsTIcMolts dels problemes amb els envasos de plàstic han radicat en un ús inadequat del producte, fins i tot agreujat per un eti-quetatge deficient per part del fabricant. Alguns investigadors així ho han advertit, com els professors de tecnologia dels

aliments de la Universitat Complutense de Madrid, que en un estudi sobre el PVC i els canvis bruscos de temperatura van constatar que «molts envasos no resisteixen la temperatura que assoleix el menjar quan es cuina al microones i es desestabilitzen, s’alteren o es fonen parcialment. En aquests casos es pot produir una migració dels com-ponents de l’envàs a l’aliment».

Altres estudis, com el del director del laboratori Great Plains (Kansas, Estats Units), el doctor William Shaw, han ad-vertit de la intoxicació que pot provocar el cadmi present en els plàstics quan s’escalfen al microones.

Una altra substància present en el plàstic és el bisfenol A o BPA, un compost

Els materials que tenen contacte amb els aliments són essencials en tot procés d’elaboració, des de l’obtenció del pro-ducte fins al transport, la conservació i l’emmagatzematge. No obstant això, és necessari garantir que qualsevol matèria que entri en contacte amb els aliments no tingui substàncies residuals que pu-guin afectar-los, i això es refereix tant als envasos (metàl·lics, de paper, de vidre, de plàstic) com a les tintes de les etiquetes o a les coles que tanquen els productes. Cap substància no ha de poder migrar a l’aliment i alterar-lo.

Quan es produeix una migració o transferència d’una substància cap a l’aliment pot causar mala olor o un gust

24-29_Salut.indd 26 26/02/2009 17:36:33

el potencial de la biotecnologia aplicada a la producció de bioplàstics estarem en condicions d’obtenir materials més sofisticats que els que obtenim amb la tecnologia química i el petroli com a matèria primera.

Això suposarà un nou avanç que obrirà moltes possibilitats en molts sectors, alguns tan transcendents socialment com la medicina regenerativa. L’envàs de plàstic complirà les funcions de contenir, conservar i, fins i tot, millorar la qualitat i la seguretat del contingut.

Una altra línia d’experimentació són els envasos vegetals, que s’elaboren a partir del midó de blat, que té una plasticitat important. Perquè pugui tenir una acció nutritiva necessita mel·lificar-se, i això s’aconsegueix barrejant el producte amb aigua i escalfant-lo a certa temperatura. Quan el midó comença a contenir aigua, s’infla i es transforma en una estructura plàstica que es pot modelar i adaptar a la forma que es vulgui.

Si, posteriorment, s’asseca, es poden aconseguir diferents nivells de compacitat i duresa. Aquestes característiques el fan molt semblant als envasos de plàstic enca-ra que, ara per ara, són més fràgils i donen una protecció escassa. També tenen com a inconvenient la sensibilitat a l’aigua, la qual cosa implica que els aliments líquids o que desprenen certa quantitat de líquid poden afectar i ablanir-ne l’estructura.

Caldrà esperar, doncs, que evolucioni més la tecnologia. Davant d’aquesta nova revolució en el sector dels materials per als aliments és primordial que se n’avaluï l’eficàcia, el nivell d’impermeabilitat i els riscos associats.

«cal garantir que qualsevol matèria que entri en contacte amb els aliments no tingui substàncies residuals que pugui afectar-los»

apuntTambé les ampolles de plàstic han d’emmagatzemar-se de manera adient, ja que la migració de subs-tàncies es més alta si s’exposa el producte a una temperatura eleva-da i a molta llum. Per això, les am-polles s’han de guardar en indrets frescos i protegits de la llum i cal

evitar la reutilització de l’envàs.

químic amb activitat hormonal que també conté la pintura que recobreix l’interior de les llaunes de conserva, els segelladors dentals i alguns productes farmacèutics. El BPA actua com un pertorbador que quan entra a l’organisme pot causar alteracions en el funcionament del sistema endocrí. El Center for Diseade Control d’Atlanta (Estats Units) les ha estudiat i ha conclòs que el 95 % de les mostres analitzades tenien nivells detectables de química a l’orina. I tot i que aquests nivells repre-sentaven un mínim de l’exposició real no es podia assumir que tot el BPA s’havia absorbit i excretat en lloc de bioacumular-se o metabolitzar-se en l’organisme.

A més, l’estudi també alerta que els humans estem exposats de manera per-manent als efectes químics, en situacions tan quotidianes com escalfar un envàs de plàstic o un biberó de llet al microones o quan rebem un tractament odontològic. I afegeix que aquests efectes poden ser més perjudicials en dones embarassades i en la formació del fetus.

els PlÀsTIcs del FuTuRJa s’estan estudiant i implantant els plàstics procedents de fonts renovables i biodegradables que generaran molts menys problemes mediambientals que els actuals. A més, quan es desenvolupi tot

24-29_Salut.indd 27 26/02/2009 17:36:36

28 SALUT MENS SANA

Ser assertiu consisteix a saber expressar, en el moment oportú i de la manera ade-quada, les nostres opinions, sentiments i necessitats, respectant i acceptant els arguments dels altres. L’assertivitat és una conducta, no pas una característica de la personalitat, per tant, és una capacitat que cal desenvolupar i entrenar constantment. Saber emprar el llenguatge adequat és un segell que potencia el caràcter i, sovint, determina part d’una manera de procedir. És cert que el nom no fa la cosa o que l’hàbit no fa el monjo, però cal reconèixer que contribueix a crear-lo.

Tenir tacte és l’art de parlar i obrar se-gons l’oportunitat i les conveniències, és a dir, el fet d’entrar en contacte eficaçment

que molta gent es replegui sobre si ma-teixa i intensifiqui el seu egocentrisme en lloc de perfeccionar la seva capacitat de relacionar-se amb encert. Sovint es con-fon la naturalitat amb el primitivisme de les expressions, no obstant això, aquesta falsa naturalitat no és altra cosa que un recurs fàcil per amagar les pròpies febleses de caràcter i el no haver sabut educar el propi tacte en les relacions socials.

Les conductes que no ens ajuden a ser assertius les podem concretar en dos tipus d’actituds: la passivitat, és a dir, el fet de pensar que no tenim dret a expressar-nos ni a manifestar els nostres punts de vista sobre els fets; o l’altre extrem, l’agressi-vitat que fa que imposem els nostres de-

l’assertivitat és un concep-te aportat per la psicologia moderna per ajudar a la comprensió i la millora de les nostres relacions perso-nals. l’ésser humà és social en essència i no podem defugir que una part molt important de la nostra fe-licitat està vinculada a la satisfacció de les relacions amb els altres.

Què vol dirser assertiu?

CARME G. CAMINSDra. en psicologia i professora de psicoestèticacgimenez@copc.cat

«Trobar la manera adequada de comunicar-nos és una habilitat essencial i la passivitat i l’agressivitat no ens ajuden a ser assertius»

amb els altres. Portar-ho a la pràctica, però, no és gens senzill. La societat actual, a més, no ens dóna cap mena de facilitat: les tecnologies i les grans ciutats hi han contribuït negativament, tot fomentant un aire d’aïllament i soledat que no ens ajuda a intensificar el contacte, al contrari, la fa recelosa i poc amant de la relació social.

No ens hem d’estranyar davant del fet

24-29_Salut.indd 28 26/02/2009 17:36:37

29SALUT

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

L’APUNT

sitjos sobre els altres de manera virulenta, sense respecte ni consideració. Trobar la manera adequada de comunicar-nos és una habilitat essencial.

En el cas que tendim a no manifes-tar-nos per manca de seguretat en les nostres consideracions, cal perdre la por a l’interlocutor i reforçar la nostra autoestima. També és convenient trobar arguments per exposar la nostra visió dels esdeveniments, i preparar-los amb ante-lació, perquè no és convenient recórrer a la improvisació si hem de mantenir una conversa decisiva, tant en l’àmbit laboral com el personal. Si la situació ens provoca ansietat podem imaginar-la, visualitzar-la, de manera positiva, perquè així ens estarem entrenant i a l’hora d’afrontar-la tindrem més aplom i serenitat.

En aquest sentit, el psicòleg CM Espinalt diferenciava: «No confonguem la persona assenyada amb la que, esmaperduda, calla perquè no té res a dir o no sap com dir-ho. No considerem tampoc persona discreta i pondera-da la que calla per temor o per feblesa.»

La por a ser rebutjat pel fet de manifes-tar els nostres sentiments i opinions ens genera molta insatisfacció i un fort senti-ment d’incomprensió, a la vegada que no ajudem que els altres ens coneguin i ens puguin valorar i comprendre a partir de la nostra autèntica personalitat. Les verita-bles relacions sempre estan fonamentades en una comunicació oberta i clara de les necessitats i els punts de vista de cadascú. Cal esforçar-se a mostrar els sentiments, siguin de tendresa o de disgust, saber-los comunicar adequadament produeix una gran satisfacció personal.

En el segon cas, si tendim a manifestar-nos amb agressivitat o prepotència, és important aprendre a escoltar els altres, a demanar-los l’opinió i a ser autocrítics amb les actituds fora de to que poden malmenar les nostres relacions socials. Cal tenir tacte, ja que les conductes d’imposició o menyspreu erosionen greument les nos-tres relacions interpersonals. No podem confondre el caràcter de fer-se respectar els drets amb el mal caràcter, propi del qui no tolera les opinions i els drets que els altres tinguin o puguin tenir.

MÉS INFORMACIÓEl meu germà Pol, d’Isabel Clara Simó.Edicions Bromera

No n’hi ha prou per als nens a fer exercici amb els videojocs

Exercicis per prevenir les variusUns simples exercicis poden ajudar a prevenir les varius que apareixen durant l’embaràs. En primer lloc, cal situar-se sobre les puntes dels peus descalços i caminar amb petites pas-ses durant cinc minuts. Acte seguit ens posem en posició «ferms» i ens aixequem sobre la punta dels peus per després baixar lentament. Fem vint repeticions. A continuació ens estirem al llit, aixequem les cames i les baixem lentament de forma pro-gressiva fins a fer tres sèries de deu. Un altre exercici és moure les cames com si anéssim en bicicleta un màxim de cinquanta vegades. Per acabar, estirats al llit girem els peus de dins cap a fora trenta vegades i després movem els dits dels peus endavant i endarrere. Font: Baby Sitio

Tot i que les noves consoles han incor-porat nous perifèrics com per exemple comandaments que responen amb el moviment, càmeres que escanegen la postura del jugador o estores que res-ponen a les trepitjades, el cert és que un estudi de la Universitat de Michigan dels Estats Units demostra que els nens no fan prou exercici físic amb aquest tipus de videojocs. L’estudi revela que si bé l’activitat física que s’hi desenvolupa és superior als jocs en què es juga assegut, resulta igualment insuficient. La despesa màxima que aconsegueixen aquests jocs és de 60 a 70 calories cada hora, quan el mínim recomanat pels especialistes són les activitats que provoquen en els infants un desgast d’entre 210 i 420 calories cada hora. Font: Diario Médico

Perdre quilos alleuja l’artrosiUna investigació de la Universitat John Hopkins dels Estats Units demostra que la pèrdua de pes és molt beneficiosa entre els pacients d’artrosi. La professora Susan Barlet, directora del pro-jecte, explica que «fins i tot en persones obeses sembla que una pèrdua modesta de pes, és a dir, d’uns set quilos aproximadament, està relacionat amb una millora de quasi el 50 % dels símptomes que provoca l’artrosi de genoll». Els investigadors han arribat a aquesta conclusió després d’avaluar 50 pacients d’una mitjana de 57 anys d’edat i amb sobrepès que es van dividir en dos grups. El primer no va rebre cap tractament, mentre que als membres del segon se’ls controlava la nutrició i desenvolupaven un pla esportiu que consistia a caminar fins a assolir una mitjana de 30 minuts cada dia. L’estudi va demostrar que el benestar millorava a partir del 6,8 quilos perduts.

24-29_Salut.indd 29 26/02/2009 17:36:39

8 L’ENTREVISTA

Laia Sanz, vuit vegades campiona del món de trial outdoor. FOTOGRAFIA: Diari Sport

30-33_Report copia.indd 8 26/02/2009 18:08:53

31EL REpoRTATgE

Algunes disciplines han donat campions mundials

Vida en l'esport minoritari català

A Catalunya es practiquen 21 esports de caràcter minoritari que, en termes de la Secretaria General de l’Esport, són aquelles disciplines esportives que tenen menys de 3.500 llicències. En total concentren 29.117 llicències del total de 640.000 esportistes federats que hi ha al Principat.

Més enllà dels criteris que la Secretaria General de l’Esport estableix per a definir els esports minoritaris, trobem un seguit de disciplines que si bé superen la frontera de les 3.500 llicències tampoc no es poden considerar majoritàries, com sí que ho són el futbol (159.266 llicències) o el bàsquet (82.144 llicències). Atletisme, automobi-lisme, futbol sala, hoquei o handbol en són alguns exemples ben clars.

La majoria dels practicants d’aquests esports tenen problemes per poder de-

senvolupar la seva carrera esportiva per falta de recursos econòmics, generats, d’una banda, per les minses ajudes que les institucions els ofereixen i també, en molts casos, per l’absència de patrocinadors que els financin part de les despeses que els genera haver de competir.

trEbAllAr i ComPEtirAquesta situació comporta la paradoxa de persones que destaquen en l’àmbit mundial en una disciplina però que no són capaces de viure del seu esport. La solució passa per trobar una feina que els permeti compaginar horaris amb la carre-ra esportiva. És el cas de Saúl Craviotto, medalla d’or en piragüisme K-2 500 a les Olimpíades de Pequín. La seva feina li permet entrenar-se i competir amb nor-malitat. «Em vaig treure una oposició per ser

policia i així assegurar-me el futur, perquè el piragüisme és un esport mileurista, com aquell qui diu, i per tant no se’n pot viure.» Craviotto ha trobat comprensió en el seu entorn laboral, ja que «dins de la policia hi ha una agrupació esportiva que dóna facili-tats d’horari i concedeixen permisos per anar a competir. No em puc queixar pas».

En alguns casos aconseguir la compa-tibilitat entre feina i carrera esportiva resulta complicat i s’han de fer esforços. «Quan jugo amb la selecció catalana i hem de sortir fora de Catalunya això implica estar més de dos dies fora, per la qual cosa la Federació Catalana de Futbol Sala em fa una carta demanant a SEAT que em conce-deixi un permís per poder anar convocada amb l’equip i no hi ha cap problema, però és clar, els dies que no treballo, no els co-bro», explica Laura Rodríguez, una de les

«Em va ig t reure una oposició per ser policia i així assegurar-me el futur perquè el piragüisme és un esport mileurista»

OLGA BARBEROCRISTIAN GONZÁLEZ

30-33_Report copia.indd 9 26/02/2009 18:08:53

EL REpoRTATgE32

capitanes de la Selecció Catalana de Futbol Sala Femení que el 2008 es va proclamar campiona del món.

AjudES EStAtAlSA l’hora de dedicar despesa pública en ajudes als esportistes, les institucions fan distinció entre els esports que estan dins del programa olímpic i els que no. Si practiques una disciplina olímpica es pot ben dir que t’ha tocat la grossa, perquè el Consejo Superior de Deportes (CSD)del Govern espanyol impulsa el Programa de Asociación de Deportes Olímpicos (ADO), que concedeix beques per donar suport econòmic a la preparació olímpica com-pensant la dedicació dels esportistes que potencialment es puguin classificar entre els vuit primers en els pròxims Jocs.

Els esportistes olímpics tenen clar que les beques ADO són un regal caigut del cel que tan aviat arriba com se’n va. «Ara rebo la beca ADO pels resultats obtinguts l’any passat, que vaig guanyar una medalla d’or als Jocs Olímpics de Pequín, però sé que si més endavant quedo per sota de la vuitena posició, no rebré diners de l’estat», explica Craviotto.

El CSD també concedeix ajudes econò-miques per resultats esportius (medalles en campionats del món, d’Europa i proves puntuables per als Jocs Olímpics –aquests últims a través de subvenció al Comitè Olímpic Espanyol–), amb l’objectiu que serveixin d’estímul per a tots els esportis-tes que, formant part de la selecció espa-nyola, aconsegueixin aquests resultats.

bEquES ArC«Els esports que tenen reconeixement olím-pic estan més ben tractats encara que no siguin massius, i com a mínim et garanteixen que si arribes a un nivell alt tens totes les despeses pagades i un sou molt bo. En canvi, nosaltres no tenim res d’això», es queixa Laia Sanz, vuit vegades campiona del món de trial outdoor.

Per pal·liar aquest greuge, la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria General de l’Esport, dóna suport econòmic als esportistes que competeixen en discipli-nes que queden fora del programa olímpic a través de la concessió de les Beques d’Alt Rendiment Esportiu de Catalunya (ARC). Aquestes ajudes es donen en forma de premi i s’obtenen per mèrits esportius.

Tot i la bona voluntat del govern català, aquestes ajudes resulten insuficients. «Rebem algunes ajudes de la Generalitat però no n’hi ha prou per tirar endavant i ens hem de buscar la vida per aconseguir patrocinadors», explica la Laia Sanz.

PAtroCiniL’obtenció d’un patrocinador és un ele-ment clau en la carrera d’un esportista, però en moltes disciplines minoritàries re-sulta una missió impossible. «M’he passat molts anys buscant un patrocinador, enviant currículums a empreses i fins i tot després del meu èxit a Pequín vaig continuar buscant i res de res», explica Saúl Craviotto.

Altres com Laia Sanz han estat més afortunats i han trobat el suport d’una em-presa o més. «En trial és fonamental tenir patrocinadors perquè, si no, és impossible competir. De totes maneres, encara que siguis bo, si després tens un mal any, perds diners i fins i tot ho has de deixar perquè

t’ho has de pagar tot tu: preparador físic, entrenador, material i altres despeses.»

A causa de la dificultat de trobar pa-trocinadors, molts reben amb els braços oberts qualsevol tipus d’ajuda, sigui econòmica o no, com per exemple Marc Capdevila, campió del món de paleta amb pilota de cuir sub 22. «Tinc el suport de Federació Catalana de Pilota, que em subministra material i el meu club també em facilita roba, pales, pilotes i cobreix els des-plaçaments que fem per jugar campionats d’Espanya. És com si em paguessin un sou però en concepte de material i viatges.»

El PAPEr dE lA uFECLa Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) engloba 64 esports diferents i és una entitat que desenvolupa un paper de cobertura molt important per als esports minoritaris. «Els oferim serveis d’assessoria laboral i jurídica de manera gra-tuïta i també donem subvencions per cobrir diferents competicions que organitzin, siguin de caràcter internacional o no», explica David Moner, president de la UFEC.

Una altra funció d’aquesta entitat és la tasca de corredoria d’assegurances, que resulta molt positiva per a les federacions. En paraules de Josep Moner, «obtenim diners de la nostra corredoria d’asseguran-

«després de Pequín no vaig parar de fer entrevistes i vaig participar en diversos programes, però ara ja ha baixat l’interès per mi»

Laura Rodríguez aixecant el títol mundial de Futbol Sala.

30-33_Report copia.indd 10 26/02/2009 18:08:56

11L’ENTREVISTA

vaig parar de fer entrevistes i vaig participar en diversos programes de televisió, però ara ja ha baixat molt l’interès per mi», explica Saúl Craviotto.

Des dels practicants d’esports minorita-ris es té una concepció una mica especial dels esports majoritaris, que han esdevin-gut un espectacle de masses. El pilotaire Marc Capdevila opina que «potser ells s’ho hauran treballat com nosaltres, però un cop arribes a un nivell alt en els esports mediàtics és força senzill mantenir-se al cim. Per exemple, un jugador professional de futbol pot no haver guanyat res en tota la carrera, guanyar molts diners i en realitat no merèixer-ho». Laura Rodríguez va més en-llà i reconeix que «sents impotència perquè veus que tu estàs fent el mateix en el teu esport i no estàs cobrant res, i això et causa indignació perquè no és just que el futbol masculí s’emporti tot el protagonisme».

Lluís Mascaró, director adjunt del diari Sport, justifica la postura dels mitjans per-què «oferim bàsicament futbol perquè és el que ens demanen els nostres lectors, però també elaborem una secció poliesportiva».

Des de la UFEC, són conscients d’aquest greuge comparatiu i és per això que es promocionen els diferents esports de manera que apareguin als mitjans de comunicació. «El nostre departament de comunicació sovint organitza actes de presentació amb l’objectiu de promocionar esdeveniments esportius d’alguna de les fe-deracions», explica David Moner. L’activitat de la UFEC en promoció no es queda aquí i també té signats convenis amb diaris com El Mundo Deportivo, l’Sport, el Nou Esportiu o el Diari de Girona per publicar pàgines d’informació relativa a l’activitat de les federacions que formen part de la UFEC a canvi d’una quantitat econòmica. «Si no paguéssim no sortiria res de res perquè, no ens enganyem, els diaris també són empre-ses que volen fer negoci», reconeix Moner. Paral·lelament també s’editen continguts per a televisió que es difonen per la xarxa de televisions locals de Catalunya.

ces, que utilitzem per assegurar de forma gratuïta tots els esportistes menors de 16 anys, i això per a la UFEC té un cost d’uns 600.000 euros l’any, tot i que aquesta quantitat després ens la subvenciona la Secretaria General de l’Esport».

Cada any la UFEC genera aproximada-ment 1.200.000 euros. La meitat d’aquesta suma la utilitza per desenvolupar la funció de corredoria d’assegurances, mentre que l’altra meitat la reparteix entre les 64 fede-racions per comprar material esportiu nou o també per reformar instal·lacions.

iGnorAtS PElS mitjAnSLa pràctica d’un esport minoritari també significa passar quasi desapercebut en els mitjans de comunicació, que centren gran part dels minuts destinats a informació esportiva a cobrir notícies de futbol. «De vegades veus per la televisió notícies com que un jugador de futbol ha arribat tard a un entrenament, i en canvi tu has guanyat un campionat del món i prou feina tens perquè puguis sortir a l’últim telenotícies de la nit», es queixa la motociclista Laia Sanz.

Només en alguns casos, si es practica un esport olímpic, es poden tenir uns minuts de glòria. «Després de Pequín no

Esports minoritarisa CatalunyaOLÍMPICS Llicències1. Halterofília 912. Pentatló modern 1133.Lluita 5824. Boxa amateur 6585. Bàdminton 6666. Beisbol i softbol 7247. Esgrima 9788. Rem 2.0879. Triatló 2.13410. Tennis Taula 2.43411. Tir amb Arc 2.64412. Piragüisme 3.370

NO OLÍMPICS13. Socorrisme 25814. Korfbal 42015. Esquí nàutic 45416. Curses d'orientació 57617. Futbol americà 1.12318. Espeleologia 1.41919. Esquaix i raquetball 2.31020. Rugbi 2.74921. Pilota 3.328

«Els esports que tenen reconeixement olímpic estan més ben tractats econòmicament, encara que no siguin massius»

30-33_Report copia.indd 11 26/02/2009 18:08:57

34

CLAROR

34-49_Fundacio.indd 34 27/02/2009 12:06:35

35

es destina anualment l’1% de la despesa en personal

Continua l’aposta per formar els empleats

La Fundació Claror apos-ta per la formació dels seus treballadors com a eina de desenvolupament personal i professional, i un any més as-sumeix aquesta responsabilitat de forma activa. El projecte de formació és un dels reptes que agafa més importància des de l’àrea de Recursos Humans, i a través del qual es té previst fer una inversió l’any 2009 d’uns 60.000 euros i de més de 6.000 hores en formació, nombre que augmenta signi-ficativament el volum d’ho-res dedicades el passat 2008 (4.174 hores).

DIFERENTS PROGRAMESLes comissions de treball transversals, és a dir, les que coordinen les activitats a tots els centres esportius, desenvo-lupen programes diferents de caràcter transversal i específic de la Fundació Claror.

Un clar exemple d’aquests programes transversals és la celebració el mes de setem-bre de la quarta edició del Fòrum Tècnic Claror. Aquest esdeveniment és una jornada dedicada de manera íntegra a la formació. Durant tot un dia, la Fundació Claror organitzarà sessions plenàries i tallers específics de treball amb l’ob-jectiu de dotar de nous conei-xements els seus treballadors.

pactat un nou model per actualitzar els abonamentsE l s C e n t r e s E s p o r t i u s Municipals (CEM), que confi-guren la xarxa de quaranta-tres centres esportius públics amb abonats que hi ha actualment a Barcelona, van acordar amb l’Institut Barcelona Esports (ens públic que en supervisa la gestió) canviar la forma de procedir en la revisió i actu-alització anual de les tarifes d’aquests centres, entre els quals es troben els gestionats per la Fundació Claror.

IPC AGOST-AGOSTS’ha establert que com a base per a la revisió i actualització de preus es prendrà la variació de l’IPC català en el període agost-agost de cada any, atès que aquest és el darrer índex publicat en el moment en què es confeccionen per part dels centres les propostes de preu per a l’any posterior, i així s’inicia el tràmit d’aprovació municipal. El fet de treballar amb índex publicats i no esti-mats suposa una millora. Sobre aquesta base de revisió, cada centre pot acordar amb l’IBE un ajust a l’alça o a la baixa dels preus en funció de les circum-stàncies particulars del centre. El nou model ja s’ha utilitzat per als expedients de preus per a l’any 2009 i se seguirà emprant en anys successius per compensar les diferèn-cies que, amb vista a l’IPC, puguin anar apareixent en el període d’agost a desembre de cada any.

AbOnAments

es preveu destinar 6.000 hores de formació en els diferents tipus de programes formatius que es faran aquest 2009

Està previst que hi assisteixin més de 100 tècnics dels quatre centres.

AjuTS A lA FORMACIóA banda d’això, la Fundació Claror també aporta recur-sos econòmics destinats al

que s’anomenen ajuts a la formació, amb els quals els treballadors poden demanar un suport econòmic per fer estudis de grau, relacionats amb la tasca professional que desenvolupen en el seu lloc de treball dins de l’entitat.

sessió especial oberta a tots els treballadorsEl 19 de febrer passat la Fundació Claror va oferir per pri-mera vegada una acció formativa d’abast general, en torn de matí o tarda, a tots els treballadors de l’entitat.

Va ser un acte extraordinari, pel volum de persones impli-cades i per la inversió que suposa fer una activitat en la qual participen més de 300 persones. L’objectiu final era sensibi-litzar i fer reflexionar els treballadors sobre la importància de mantenir una actitud positiva vers la vida, i també la feina, com també de la responsabilitat que té cadascun de nosaltres per aconseguir-ho.

L’acte, a càrrec de Víctor Küppers, autor del llibre El efecto actitud,va superar les expectatives generades i les valoraci-ons recollides al final de la sessió van ser en la gran majoria molt positives.

34-49_Fundacio.indd 35 27/02/2009 12:06:36

36

CLAROR

esDeVenIments

XXV milla saGrada FamÍlia - iii troFeu internaCional Ciutat de BCn

no et perdis la 25a edicióde la milla sagrada Famíliala cursa es correrà el diumenge 26 d’abril en un ambient popular i festiu. els organitzadors esperen assolir un nou èxit en nombre de participants

Aquest any la Milla Sagrada Família celebra una fita molt especial. La mítica cursa al vol-tant del temple de la Sagrada Família compleix vint-i-cinc edicions i ho fa en un estat de forma esplèndid, ja que s’ha consolidat com una cita ine-ludible per a tots aquells que gaudeixen de l’atletisme de mig fons a Catalunya. La data triada és diumenge 26 d’abril.

La Fundació Claror, enti-tat organitzadora de la Milla Sagrada Família, s’ha proposat celebrar aquesta fita en la vida de la cursa reunint un cartell de mig fondistes de prestigi inter-nacional pel que fa a les sèries professionals. A més, Televisió de Catalunya emetrà pel Canal 33 un programa resum de deu minuts entre les 17 i les 18 hores en el qual s’emetran en diferit i de manera íntegra les dues sèries professionals. El programa també inclourà imatges de les curses populars i entrevistes.

25 EDICIONSLa primera edició de la Milla es va celebrar el 28 d’abril de 1985. Naixia amb el nom de Milla Urbana Popular amb el propòsit que hi participessin el màxim nombre de ciutadans. El recorregut de la primera edició distava molt de l’actu-al. Tenia la sortida al carrer Rosselló, entre Sicília i Nàpols, i l’arribada a Còrsega entre Marina i Sardenya.

No seria fins al 1996 que

adoptaria el nom de Milla Sagrada Família, i el 1998 es va fer el primer canvi de re-corregut per tal que la meta s’ubiqués al carrer de Mallorca just davant del conegut tem-

ple que va idear l’arquitecte Antoni Gaudí.

L’aparició de les sèries pro-fessionals es va produir el 2002, quan es va crear el Gran Premi Gaudí amb l’objectiu de

el 23 de març s’obreel període d’inscripcions Participar en la Milla Sagrada Família és totalment gratuït. Per córrer només cal formalitzar la inscripció als centres espor-tius municipals gestionats per la Fundació Claror (poliespor-tius Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu), o bé es pot fer des de casa mitjançant la pàgina web www.lamilla.cat on hi trobareu un formulari on-line. També s’ofereix la possibilitat de formalitzar-la per fax (93 476 13 91).

El període d’inscripcions serà del 23 de març fins al 23 d’abril a les 20 hores, o bé fins que s’exhaureixin els 2.000 dorsals que l’organització de la cursa ha fixat com a límit.

reunir els corredors i corre-dores de més prestigi i amb un itinerari que començava a la Pedrera i arribava a la Sagrada Família. Només un any després, es va implantar un nou recorregut al voltant de l’anomenada «Illa Gaudí», amb sortida i arribada davant del Temple de la Sagrada Família i que és el recorregut que té actualment.

El 2007, l’Ajuntament de Barcelona va permetre fer un nou pas en la història de la prova en distingir la Milla com a Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, reconeixent-la d’aquesta manera com la cursa de 1.609 metres més repre-sentativa de la ciutat tant pel que fa a la participació popular

34-49_Fundacio.indd 36 27/02/2009 12:06:38

37esDeVenIments

dissaBte 18 d’aBril a les 10.30H.ReCORReGUt I HORARIs De Les CURses

El Canal 33 emetrà la mateixa tarda un programa especial de deu minuts

com la professional. Significava un premi a més de vint anys d’esforços per fer una cursa oberta a tothom i de qualitat.

uN MATÍ DE CuRSESLes curses començaran a par-tir de les 9.30 hores, tal com marca la tradició. Primer es donarà la sortida als veterans. Posteriorment, cada quart d’hora començarà una altra sèrie fins a arribar a les 11.45, hora en què les sèries ama-teurs s’aturaran per donar pas a la cursa professional que es correrà a partir de les 12 amb

la sèrie masculina per després donar pas a la sèrie femenina, que començarà a les 12.15 hores. Tot seguit es reem-prendran les sèries amateurs amb les últimes curses, les de la categoria d’alevins.

ElS PREMISCom cada any, hi haurà obse-quis per a tots els participants. També hi haurà tres trofeus per sèrie i es donarà un premi en metàl·lic per als tres primers classificats de les sèries abso-lutes masculina i femenina. La dotació dels premis és de 300 euros per al primer classificat, de 180 per al segon i de 120 per al tercer. A més, hi haurà dos premis per a les escoles, clubs o associacions que hi aportin més participants.

Categoria Any de naixement HorariVeterà 1 Abans del 27/4/1963 09.30Veterà 2 Entre 27/4/1963 i 26/4/1974 09.45Cadets 1993 i 1994 10.00Infantil masculí 1995 i 1996 10.15Infantil femení 1995 i 1996 10.30Júniors 1990, 1991 i 1992 10.45Benjamins masculí 1999 i 2000 11.00Benjamins femení 1999 i 2000 11.15Absoluta femenina De 27/4/1974 a 1989 11.30Absoluta masculina De 27/4/1974 a 1989 11.45Trofeu Internac. Sèrie masculina 12.00Trofeu Internac. Sèrie femenina 12.15Alevins masculí 1997 I 1998 12.30Alevins femení 1997 i 1998 12.45Lliurament premis 13.00

Cros de muntanya de Can CaralleuDissabte 18 d’abril organitzem la novena edició del Cros de Muntanya de Can Caralleu. Es tracta d’un circuit de muntanya que transcorre per l’entorn na-tural de Can Caralleu. Aquest any ampliem el recorregut a 10,5 quilòmetres amb un des-nivell acumulat de 600 metres. La sortida serà a les 10 hores a la instal·lació esportiva. El cir-cuit passa pel parc de l’Orene-ta, Can Setmenat, la carretera de les Aigües, el turó d’en Cors i Sant Pere Màrtir.

Està adreçat a totes les persones que habitualment corren i gaudeixen de les activitats a l’aire lliure, facin esport de competició o no. Les categories d’edat són juvenil (nascuts entre1991 i 1993), sènior (1970 i 1990), veterà A (1954 i 1969) i veterà B (abans de 1953).

Els equips han d’estar for-mats per cinc homes en la categoria masculina, i tres do-

nes en la femenina. Es lliuraran tres premis per cada categoria d’edat i de sexe, i per equips.

INSCRIPCIONSLes inscripcions es poden fer fins al dimecres 15 d’abril o fins que s’exhaureixin els 300 dorsals. Tots els inscrits que ho vulguin podran participar el dissabte 4 d’abril a les 10 hores en un entrenament de reconeixement del circuit, dirigit per Ricard Vila, amb acompanyament de corredors a diferents ritmes.

Campionat de natació escolar el 25 d’abrilDissabte 25 d’abril se celebrarà el XXV Campionat de Natació Escolar a la piscina de l’Esportiu Claror. Hi parti-ciparan l’Escola Santa Anna, CEIP Sagrada Família, Escola Jovellanos, Escola Tabor, Escola Immaculada Vedruna, IES Secretari Coloma, CEIP La Sedeta, Sant Martí de Calasanç, Reina Elisenda, Artur Martorell i els grups de natació infantil i jove de l’Esportiu Claror i el Poliesportiu Sagrada Família.

Està previst que l’esdeveniment aplegui més d’un centenar de nens i nenes. Hi haurà dos torns: el primer començarà a les 16.15 hores i hi participaran els nascuts entre 1993 i 1999. A les 17.45 hores nedaran els nascuts entre 2000 i 2002. Hi haurà copa i medalla per als guanyadors de cada prova i un cop finalitzat cada torn es farà el sorteig d’un obsequi.

nAtACIÓ

34-49_Fundacio.indd 37 27/02/2009 12:06:40

38

CLAROR

34-49_Fundacio.indd 38 27/02/2009 12:06:44

39seCCIOns

PATROCINADOR OFICIAl DE l’EquIP MàSTERS DE NATACIó

902 119 321

la penya i l’iraurGi saski Baloia són els Campions del torneiG

el torneig de Bàsquet infantil de nadal creixel canvi de format reuneix la flor i nata en categoria infantil amb clubs com el Barça, la penya, el reial madrid o el pamesa

la setmana de les arts marcials té bona acollida

ARts mARCIALs

nous concursos: two ball, triples i habilitatL’organització del Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal va impulsar en aquesta edició tres con-cursos per a jugadors i jugadores dels clubs participants. La novetat més destacada va ser el concurs two ball, en el qual van competir parelles mixtes que feien tirs a cistella des de diferents posicions. En l’àmbit més individual, també es va fer un concurs de triples i, finalment, es va fer una prova d’habilitat que consistia a completar un circuit botant la pilota en el mínim temps possible.

Del 26 al 31 de gener l’Es-portiu Claror va organitzar la Setmana temàtica de les arts marcials, que va comptar amb tallers oberts de judo, taekwondo, karate, aikido i hapkido. Les activitats van ser tant per a infants (judo i taekwondo) com per a adults (totes les disciplines), i van tenir uns bons nivells de par-ticipació.

BONS RESulTATSEl director tècnic de l’Esportiu Claror, Juanjo Zabala, destaca que «van venir 22 persones a provar les classes de taekwondo, 27 les d’aikido i dues nenes les de judo».

Per a Núria Borràs, directo-ra de l’Esportiu Claror, «l’ex-periència ha estat per a pares i fills una manera d’anar més enllà del que és una típica clas-se oberta i ha permès generar més complicitats des de punts de vista diferents». La direc-ció de l’Esportiu Claror no descarta tornar a organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques per seguir promocionant la pràctica de disciplines orientals a les seves instal·lacions.

El DKV Joventut Badalona en categoria masculina i l’Iraurgi Saski Baloia en femenina van proclamar-se campions de la quinzena edició del Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal que es va celebrar els dies 22 i 23 de desembre a les pistes del Poliesportiu Marítim i l’Esportiu Claror. El torneig va estrenar un nou format de competició en què només van participar 16 equips de catego-ria infantil (8 de masculins i 8 de femenins). El canvi de model va permetre aplegar clubs de prestigi com el FC Barcelona, el Joventut Badalona, el Reial Madrid o el Pamesa València, entre altres.

lES FINAlSEn la final masculina, el Joventut de Badalona es va imposar al FC Barcelona per 69-50 i d’aquesta manera reedita el títol que ja va aconseguir l’any passat. Els blaugranes van abaixar els braços a partir del tercer quart. En categoria femenina, el nou campió és l’Iraurgi Saski Baloia basc, que es va imposar en una final molt emocionant i ajustada da-vant de les noies de l’Stadium Casablanca (38-40).

34-49_Fundacio.indd 39 27/02/2009 12:06:46

40

CLAROR

espORtIU CLAROR

el nomBre de plaCes per a Cada aCtiVitat és limitat

matinal d’activitats dirigides el 4 d’abrilles activitats seran una masterclass de spining, una marató de fitness i un curs de formació de freqüència cardíaca

Fins al 31 de març, petits a l’aigua a la piscina petita

AQUÀtIQUes

L’Esportiu Claror celebra el proper dissabte 4 d’abril una matinal plena d’activitats di-rigides en la qual podran par-ticipar tant abonats com no abonats del centre. De 9 a 15 hores es podrà participar en una masterclass de spining, una marató de fitness i fer un curs de formació de freqüència car-díaca. Es pot participar en una, dues o totes les activitats. La data límit per fer la inscripció és el 2 d’abril i s’ha de tramitar a la recepció del centre.

SPININGObrirà el foc la masterclass de spining, que es desenvoluparà de 9 a 11 hores i en la qual podran participar un màxim de 50 persones. El preu per a ins-criure’s en aquesta activitat és de 3 euros per als abonats i de 5 euros per als no abonats.

MARATó DE FITNESSA partir de les 11.30 i fins les 13.55 hores serà el torn d’una marató de fitness, que inclourà sessions de Batuka Extrem, Pump Claror, Pilates Extrem i Aeròbic Loco Latino. Cada activitat tindrà una durada de 30 minuts. En acabat, es procedirà a l’avituallament dels participants. El nombre de pla-ces per a aquesta activitat serà

de 80 i el preu és de 3 euros per a abonats i de 5 euros per a no abonats.

CuRS DE FORMACIóA les 14.15 hores començarà un curs de formació de fre-qüència cardíaca amb pulsò-metre de spinning. Es demana

als assistents que es presentin al curs després de dutxar-se i en un estat de relaxació. El nombre màxim de places per al curs és de 34 persones. Serà de caràcter gratuït per a abonats, mentre que els no abonats hauran de pagar 5 euros.

esplai de setmana santa del 6 al 9 d’abrilL’Esplai de Setmana Santa és l’oferta de lleure infantil que l’Es-portiu Claror fa en el període de vacances escolars. Es tracta de cursos adreçats a petits i joves on els jocs i la diversió són el denominador comú.

Enguany es desenvoluparà en un torn de quatre dies que comprèn el 6, 7, 8 i 9 d’abril. Durant aquests dies es faran tallers d’activitats manuals, activitats esportives, visites guiades i excursions que es fan sempre en grups limitats i sota la supervisió de monitors i monitores especialistes en lleure infantil. L’Esplai també inclou servei de guarderia de 8 a 9 hores per només un euro al dia. El termini per tramitar les inscripcions de l’Esplai de Setmana Santa ja està obert a tothom. Per a més informació, consulteu www.claror.cat.

LLeURe InFAntIL

L’Esportiu Claror va engegar el passat 28 de febrer una prova pilot que serà vigent fins al dimarts 31 de març vinent. Sota el lema Petits a l’aigua, es pretén crear un espai esportiu de relació dels pares i mares amb els més menuts de la família, en un ambient relaxat i en un medi tan agraït com és l’aquàtic. Aquesta activitat es farà a la piscina petita de l’Esportiu Claror els dissabtes de 17.15 a 18 hores. Es tracta d’una possibilitat adreçada de forma exclusiva als abonats del nostre centre i no suposa cap cost afegit, ja que és comple-tament gratuïta.

la inscripció es pot, fins al 2 d’abril, per a una, dues o totes les activitats

34-49_Fundacio.indd 40 27/02/2009 12:06:49

41sAGRADA FAmíLIA

ampli Ventall d’aCtiVitats amB el lema GaudeiX de l’esport

les escoles d’iniciació esportiva, a tota marxade març a juny se celebren la trobada d’escoles de bàsquet, la trobada de patinatge i la jornada de portes obertes de les eie

un matí de masterclass el dissabte 16 de maig

ACtIVItAts DIRIGIDes

Les Esco le s d ’ I n i c i ac ió Esportiva del Poliesportiu Sagrada Família continuen desenvolupant una activitat intensa al llarg d’aquest primer semestre del 2009. Com ve sent habitual en les darreres temporades, oferiran al llarg d’alguns caps de setmana del 2009 un ampli ventall d’activi-tats esportives que ens porta-ran experiències com trobades d’escoles, trobades recreatives i torneigs o competicions. És a dir, oferirem la possibilitat d’aprendre, passar-ho bé i competir de forma opcional a totes les persones que ho vulguin sota el lema Gaudeix de l’esport amb nosaltres.

TRES CITESLa propera data a marcar en el calendari és dissabte 28 de març, dia en què se celebrarà la tradicional Trobada d’esco-les de bàsquet, que enguany arriba a la setena edició.

En segon lloc, després de la bona acollida que va tenir l’any passat, està previst que al llarg del mes de maig es torni a fer la Trobada de patinatge.

Per acabar, el dissabte 13 de juny es farà la jornada de portes obertes de les Escoles d’Inicia-ció Esportiva del Poliesportiu Sagrada Família. Aquest esde-

obertes les inscripcions de l’stagede setmana santa Ja estan obertes les inscripcions per a l’Stage de Setmana Santa, l’oferta de lleure infantil del Poliesportiu Sagrada Família durant el període de vacances escolars. L’Stage és una activitat totalment esportiva que combina esports com el bàdminton, el beisbol, el futbol sala, l’escalada..., amb altres activitats com els tallers, les sortides, els jocs tradicionals i els jocs de taula. S’organitza en un torn únic, per a grups reduïts i el dirigei-xen monitors i monitores titulats i especialistes en activitats de lleure. El calendari de l’Stage de Setmana Santa es farà en un torn de quatre dies que es desenvoluparà del dilluns 6 al dijous 9 d’abril. L’horari que es pot escollir és de 9 a 14 hores o bé fins a les 17 hores (amb dinar inclòs). També disposem d’un servei de custòdia de 8 a 9 hores per un euro al dia.

LLeURe InFAntIL

14 de febrer amb el Torneig Infantil de bàdminton i el seté Torneig infantil de judo, cele-brat l’1 de març.

veniment posarà punt i final a l’ampli ventall d’activitats d’aquesta temporada 2008-2009, que van començar el

la jornada de portes obertes de les Escoles d’Iniciacio Esportiva es farà 13 de juny

El Poliesportiu Sagrada Família organitza el proper dissabte 16 de maig una matinal de master-class en què es desenvoluparan classes obertes a tothom, tant per a abonats com per a no abonats. A partir de les 9 hores i durant tot el matí s’oferiran al pavelló i a la sala polivalent sessions gratuïtes de diverses modalitats esportives, com ara tai-txi, ioga, aeròbic, tbc i spining.

D’altra banda, tal com s’ha anat fent en els darrers dos anys, totes aquelles persones que durant aquesta jornada tramitin alguna inscripció per a les activitats d’estiu del 2009 es beneficiaran d’importants descomptes. Per a més infor-mació pregunteu a la recepció del centre.

34-49_Fundacio.indd 41 27/02/2009 12:06:50

42

CLAROR

34-49_Fundacio.indd 42 27/02/2009 12:06:53

43mARítIm

el Ballem tamBé es Farà els dimarts d’11.15 a 12.15 Hores

els balls guanyen força en la graella d’abonats

Canvi de les bicicletes de spining

ACtIVItAts

novetats a les activitats aquàtiques

serveis de salut a molt bon preu cada mes

sALUtJornades d’activitat Física i Gent Gran

musicoteràpia, balls de saló, nordic walk o test de capacitat aeròbica, entre altres.

es farà un curs monogràfic de sevillanes tots els divendres fins al 27 de març i amb dues classes extres per repassar a l’abril

El Poliesportiu Marítim ha decidit apostar fort pels balls de saló i aquest trimestre de primavera potenciarà aques-tes activitats en la seva graella per a abonats. Aquests canvis significaran, d’una banda, més grups de sevillanes i, de l’altra, un nou horari per al Ballem.

MÉS SEVIllANESDesprés de l’èxit de la tem-porada passada, les sevillanes tornaran a quedar incloses dins de les activitats de graella per a abonats. La novetat de la proposta és que s’ampliarà a dos horaris més. Des del passat 6 de febrer i durant tots els divendres fins al 27 de març

es poden practicar sevillanes a la graella del Poliesportiu Marítim, i es pot triar entre dos grups. El primer comença

l’activitat a les 19.30 hores i el segon ho farà a les 20.30 hores.El 17 i el 24 d’abril es farà un repàs (per assistir a aquestes dues classes caldrà haver anat a les sessions anteriors) per preparar-nos per a la Feria de Abril, per posar en pràctica tot el que s’haurà après.

CREIX El BAllEMI si vols seguir ballant, no patei-xis perquè trobaràs també a la graella un nou horari de matins del Ballem. I és que a la classe que ja s’oferia els dilluns a les 20.30 hores, ara se li afegeix un altre grup els dimarts al matí a les 11.15 hores.

Gràcies a l’elevada participa-ció a les sessions de spining, el Poliesportiu Marítim farà durant el mes de març una re-novació total de les bicicletes de spining, a part d’ampliar el nombre d’unitats disponibles fins a trenta. Esperem seguir amb aquesta assistència alta i poder ampliar el nombre de sessions setmanals.

Masterclass de lindy hop al maigDins la programació d’activi-tats d’aquesta temporada estan previstes diverses masterclass amb la finalitat de donar a conèixer modalitats diferents. Des de coreografies fins a ta-llers de massatge. Així, al mes de maig li tocarà el torn al lindy hop. Per participar-hi caldrà tramitar una inscripció a la sala de condicionament físic.

Després de l’èxit de les proves pilot de Relax a l’aigua, progra-marem un cop al més al matí i a la tarda aquesta relaxant ac-tivitat. Per participar-hi cal ser major de divuit anys i tramitar-ne la inscripció. D’altra banda, per a la Setmana Santa s’amplia l’horari de Talassa Jove, que serà de dilluns a divendres, de 14 a 15 hores; dissabte, de 12 a 18 hores, i diumenge, de 12 a 15.30 hores.

La cinquena edició de les Jornades d’Activitat Física i Gent Gran es va celebrar la setmana del 9 al 13 de febrer i una vegada més va tenir una bona acollida. Aquesta setma-na se centra en l’activitat física per a les persones majors de seixanta anys, i té l’objectiu de fomentar la pràctica esportiva en aquesta franja d’edat i no-drir amb temes d’interès que tinguin aplicabilitat en el dia a dia. Així, es van portar a ter-me activitats i tallers de caire molt divers com les tècniques de memòria i concentració,

Al Poliesportiu Marítim volem que cada mes pugueu gaudir dels nostres serveis de salut a un preu molt especial. El passat mes de febrer va estar en promoció el servei de fangs. Aquest mes de març tindrà descompte el massatge sota dutxa i el mes d’abril hi haurà promoció per al servei d’algues. Per a més informació, pregunteu a la recepció del centre o visiteu la pàgina www.claror.cat.

34-49_Fundacio.indd 43 27/02/2009 12:06:57

44

CLAROR

34-49_Fundacio.indd 44 27/02/2009 12:06:59

45L’espORtIU De LLInARs

entreVista a iGnasi Casals, direCtor de l’esCola GineBró

«l’esportiu és una gran oportunitat educativa»el màxim responsable de l’escola Ginebró aborda el presenti el futur del projecte de l’esportiu de llinars del Vallès

Quins factors van fer deci-dir l’Escola Ginebró a incor-porar-se en el projecte de gestió del poliesportiu de Llinars del Vallès?

Doncs la veritat és que van ser purament pedagògics. No ens vam decidir per la possibi-litat de gestionar sinó perquè és una gran oportunitat des del punt de vista educatiu.

Què pot aportar l’Escola Ginebró a la gestió del centre?

En aquest sentit, a nosaltres no ens interessa tant la gestió com la direcció pedagògica aplicada a l’esport i adreçada a nois i noies de diverses edats, siguin infants, adolescents o adults.

I a la inversa, què pot aportar el poliesportiu a l’Escola Ginebró?

La possibilitat de desenvolu-par una tasca pedagògica a tra-vés de l’activitat esportiva, que en aquest cas seria la natació. Fins ara nosaltres havíem prac-ticat handbol, voleibol i futbol, però la veritat és que la natació no l’havíem aplicada mai.

Quines altres activitats desenvoluparà l’Escola Ginebró a l’Esportiu de Llinars del Vallès?

Al marge dels cursos de natació, el que sí que ens interessa molt és poder fer activitats de lleure de marcat caràcter cultural.

La inauguració del po-liesportiu serà l’octubre del 2009 i coincidirà amb

escola Ginebró, referent pedagògic a la comarcaL’Escola Ginebró és una es-cola catalana, laica i integrada en la comunitat i el medi que l’envolta. Pretén educar els nens i nenes en un profund respecte pels altres, sense discriminacions, potenciant la diversitat i els valors demo-cràtics i de participació.Vol crear un clima afectiu que permeti la lliure expressió i l’autonomia individual, però també la integració en el grup, fomentant una actitud crítica, amb afany investigador, que ajudi a adquirir tot tipus de nous aprenentatges.

El centra actualment té 1.000 alumnes i dos centres for-matius: l’escola de primària a ESO, que està ubicada a Llinars del Vallès, i el Taller, el centre de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior, ubicat a Cardedeu.

les obres avancen a bon ritme

ObRes

Canvis a l’avingudade pau Casals

el 40 aniversari de l’Escola Ginebró...

Sí, serà una casualitat i no la podem desaprofitar. Ja hem creat una comissió que s’en-carrega de preparar una sèrie

d’actes festius a Llinars del Vallès per commemorar el 40 aniversari de l’Escola Ginebró. Estaria molt bé poder oferir als ciutadans l’estrena de l’Espor-tiu amb una gran festa.

La construcció de l’Esportiu de Llinars del Vallès segueix evo-lucionant segons els terminis establerts. La fase de movi-ment de terres, fonamentació i estructura ha finalitzat i ja està definit l’esquelet de l’edifici. Hores d’ara ja s’ha començat el muntatge de la coberta i la implantació de les diferents instal·lacions elèctriques.

L’avinguda de Pau Casals està en procés d’urbanització. Aquesta intervenció inclou el soterrament elèctric i telefò-nic, les canalitzacions d’aigua i desguàs, i construir una àmplia vorera. El cost de l’obra l’assu-meix la constructora Colonial tot i que són executades per ENOR Construcciones i su-pervisades per l’Ajuntament de Llinars del Vallès.

s’instal·laran calderes de biomassaL’Ajuntament de L l inars del Vallès col·labora amb Llinarsport, SL en la instal-lació de calderes de biomassa que permetran un consum energètic sostenible. Amb aquests dispositius, el centre esportiu tindrà la capacitat de generar energia de forma més sostenible, adequant-se a les directrius europees actuals pel que fa a consum d’energia.

34-49_Fundacio.indd 45 27/02/2009 12:07:01

46

CLAROR

CAn CARALLeU

s’oFereiXen diVerses propostes per als nasCuts entre 1993 i 2005

arriba el programa dels Casals d’estiu a Can Caralleuen arribar les vacances escolars d’estiu, Can Caralleu oferirà com sempre una àmplia varietat d’activitats esportives i de lleure per a infants i joves

El dia 25 de juny comencem els Casals d’Estiu, i fins al dia 10 de setembre hi haurà activitat de forma ininterrom-puda cada setmana d’estiu. L’objectiu principal del casal és que els infants s’ho passin bé, tot aprenent i compartint vivències amb els companys. L’horari serà de 9 a 17 hores (dinar inclòs).

CASAl D’INFANTSJocs d’habilitats psicomotrius, treballs manuals, aprenentatge de cançons fent un èmfasi especial en aspectes socialitza-dors i en l’adquisició d’hàbits. S’adreça a infants nascuts entre 2004 i 2005 (per als nascuts el 2006, les inscripcions seran per als dos últims torns).

POlIESPORTIuLa base de l’activitat és la mateixa per a tots els inscrits (se centra en les activitats aquàtiques, poliesportives, de muntanya, escalada, tallers, sortides), però hi ha diverses modalitats: esport i muntanya, esport i circ, esports d’equip, i esport i raquetes. Activitat per a nens i nenes nascuts entre els anys 1995 i 2003. A més, per als inscrits al Casal Poliesportiu

les inscripcions s’obren a partir del 4 de maigCom cada any, durant el mes de juliol, Can Caralleu oferirà cursos intensius de natació infantil, tennis per a infants i adults i pàdel. El torn d’inscripció per a abonats i curse-tistes de la temporada 2008-2009 començarà dilluns 4 de maig. En el cas dels no abonats serà a partir de divendres 15 de maig. Per tramitar la inscripció cal adreçar-se a administració.

ACtIVItAts estIU 2009

hi ha la possibilitat d’apuntar-se també al Casal Fem Nit!. Es tracta de passar dues nits al centre com si es tractés d’unes colònies i aprofitar les hores

del vespre per a jocs de nit, tasques d’intendència i gaudir de la natura.

CAMPuS DE FuTBOlPer a joves que juguen a futbol i que vulguin millorar aspectes tècnics, tàctics i de preparació física. També participen en activitats aquàtiques i altres esports. Per als nascuts entre 1995 i 2001.

STAGE DE TENNISPer a nois i noies que juguen a tennis habitualment. El nom-bre d’hores de tennis és de 4 o 5, en què es compaginen la tècnica i la preparació física, les

sessions de teoria i els partits. Nascuts entre 1993 i 1999.

STAGE DE PàDElIniciació i perfeccionament. Es treballa tècnica i tàctica i es juguen partits i se n’aprèn el reglament. L’activitat es com-plementa amb preparació físi-ca. És recomanable que s’hagi practicat abans algun esport de raqueta. Per als nascuts entre 1993 i 1994. Horari de 9 a 13 hores.

FITNESS CAMPIniciació a les activitats dirigi-des (tonificació, spinning, step) combinades amb activitats poliesportives a l’aire lliure. Nascuts entre 1993 i 1994. Horari de 10 a 14 hores.

INSCRIPCIONSAbonats: del 15 al 23 d’abrilNo abonats: dissabte 25 d’abril i a partir del 29 d’abril. El 27 i 28 d’abril no es fan inscripcions.Campus de futbol: dissabte 9 de maig i a partir del 14 de maig.Notes: de dilluns a divendres l’horari d’inscripció és de 8 a 20 hores. Els dissabtes 25 d’abril i 9 de maig és de 9 a 13 hores.

34-49_Fundacio.indd 46 27/02/2009 12:07:03

47CAn CARALLeU

noVes propostes d’aCtiVitats del 21 de FeBrer al 23 de maiG

Comença la renovació de places

tempORADA 09-10

Casals de setmana santa

LLeURe InFAntIL

Horari especial els dies de setmana santaDurant el període de vacances de Setmana Santa, el centre continuarà funcionant amb normalitat amb l’horari habitual, excepte divendres 10 i dilluns 13 d’abril, que són festius, i l’horari serà de 8 a 17 hores. Del 6 al 9 d’abril es reduirà la graella d’activitats i no hi haurà classes d’escola esportiva, escola de tennis i natació per a infants i adults. Del 9 al 13 d’abril no hi haurà cap activitat a les instal·lacions de Can Caralleu.

La piscina verda també tindrà un horari especial durant la Setmana Santa. Estarà oberta de dilluns a dijous de 10 a 13 hores i de 17 a 20 hores per tal que les famílies puguin utilitzar la piscina petita amb els nens i nenes. Divendres Sant, diumenge i dilluns de Pasqua, l’horari serà de 10 a 14 hores i dissabte, de 10 a 14 i de 17 a 20 hores.

ACtIVItAts

la primavera arriba carregada d’activitatses disputaran torneigs de tennis i pàdel, cursos i exhibicions de natació, i es farà el Campus de resistència en muntanya

La temporada de primavera de Can Caralleu arriba carregada d’activitats esportives en què els esports de raqueta tindran un marcat protagonisme.

TENNISEls dissabtes 14 i 21 de març organitzem les festes infantils de tennis i minitennis obertes a tots els abonats. El 29 de març es disputarà el Campionat de Dobles de Tennis de Can Caralleu. El 23 de maig es ju-garà el Torneig de 12 Hores de Tennis, que tindrà tres catego-ries: dobles masculins, dobles femenins i dobles mixtos.

PàDElEn pàdel es disputarà el 25 d’abril al matí el Torneig de Pàdel Femení, que tindrà un format de lligueta. El 16 de maig es disputarà el Torneig de 12 Hores de Pàdel, que serà per a parelles mixtes.

NATACIóDel 23 al 25 de març organit-zem un curs monogràfic de crol de dues sessions d’una hora cadascuna, en les quals es treballarà la tècnica de l’estil crol amb l’objectiu de corregir les errades tècniques

més habituals.L’Escola de Natació celebrarà

les jornades de portes obertes del 27 al 31 de març, en què els familiars dels cursetistes poden venir a veure els progressos que han fet els alumnes durant el segon trimestre del curs.

MuNTANyAEl 25 d’abril es farà el Campus d’Entrenament de Resistència en Muntanya especialitzat en travesses, tresc, curses de muntanya, alpinisme, raids i orientació. Tindrà sessió de matí i de tarda.

Si abans del 29 de maig no s’ha informat a administració sobre la voluntat de donar-se de bai-xa d’una activitat, es procedirà a la renovació automàtica per a la propera temporada en les activitats per a adults següents: entrenament de muntanya i fons, cursos i lligues de tennis i pàdel. La resta d’activitats s’hauran de renovar a adminis-tració: els abonats i cursetistes de la temporada 2008-2009 a partir del 10 de juny i els no abonats a partir del 30 de juny. El 2 de setembre s’ofertaran les places vacants.

Els Casals de Setmana Santa, l’oferta de lleure infantil de Can Caralleu per a les vacan-ces escolars, es faran del 6 al 9 d’abril. S’hi practicaran activi-tats poliesportives, aquàtiques, treballs manuals, expressió corporal i activitats a l’aire lliure. Estan adreçats a infants de P3 a 6è de Primària. L’horari serà de 9 a 17 hores, amb dinar inclòs. També hi ha inclòs un servei de mainadera de 8 a 9 hores i de 17 a 18 hores. Les inscripcions es podran fer fins al 3 d’abril.

34-49_Fundacio.indd 47 27/02/2009 12:07:03

48

CLAROR

CLAROR CULtURA

Aquesta primavera tornarem a programar el curs d’introduc-ció a la programació neurolin-güística (PNL) amb l’acompa-nyament de l’Institut Gestalt. La PNL és un dels enfocaments amb més èxit per aconseguir una bona comunicació i la consecució d’objectius.

Dins l’àmbit musical, a banda de les activitats de cant coral adreçades a adults i infants de la Coral Claror i el Cor Infantil, oferim també el taller d’inicia-ció al piano i el taller d’iniciació a la guitarra, amb l’objectiu d’apropar-nos a les bases te-oricopràctiques d’aquests dos instruments.

En el taller impartit per l’ar-queòleg Felip Masó, ens intro-duirem en el món de l’arqueo-logia per conèixer les principals troballes arqueològiques de la història: ciutats perdudes, tombes intactes, piràmides gegants, estàtues misterioses, palaus submergits…

El cicle de tertúlies té la història antiga com a nexe comú. En primer lloc desco-brirem la història de la torre de Babel i provarem de veure què hi ha de veritat i de mite en aquesta història. En segon lloc, parlarem de la vall dels Reis i dels descobriments que s’hi han fet i del que queda per

nou programa d’activitats culturals de primavera

descobrir. Finalitzarem el cicle amb la tertúlia sobre la vida de Lawrence d’Aràbia, el llegen-dari personatge inspirador de llibres i pel·lícules.

Per al proper mes de juny està programada la ja tra-dicional visita al Temple de la Sagrada Família per tal d’apropar-nos a un dels mo-numents més característics de la ciutat.

Per als majors de 55 anys, dins el marc del Màster Claror, oferim el taller d’activació de

la memòria, amb l’objectiu que els assistents mantinguin la seva memòria en forma, exercitant les seves neuro-nes a través d’activitats que desenvolupen i conserven les connexions neuronals.

INSCRIPCIONSLes activitats de Claror Cultura són obertes a tothom, i es poden formalitzar a partir del 6 d’abril als centres espor-tius Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu.

Tertúlia sobre la vida i llegenda del mític lawrence d’Aràbia

mÀsteR: AULA

ACTIVAlA MEMòRIAA mesura que ens fem grans anem perdent agilitat mental i memòria. En aquest curs coneixerem exercicis pràc-tics per mantenir la memòria en bona forma i per activar-la a través dels cinc sentits.Imparteix: Carla Patricia Da Costa

Dies: 28 d’abril, 5, 12, 19 i 26 de maig, 2 i 9 de junyHorari: de 18 a 19.15 hLloc: Centre Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425, 4a pl.)Preu: 20 euros (7 sessions)

Coral i Cor infantil: concert de Festa major

CLAROR mÚsICA

nova edició de programació neurolíngüística, taller d’arqueologia, tallers musicals, cicle de tertúlies d’història antiga i aula màster de memòria

insCripCions oBertes a partir del 6 d’aBril

La Coral Claror, dirigida per Lluís Yera, i el Cor Infantil Claror, dirigit per Juan Mario Cuéllar, actuaran el dissabte 25 d’abril vinent dins el marc de la Festa Major del barri de la Sagrada Família. El concert serà a les 21 hores a la parròquia de Sant Ignasi de Loiola (Provença, 544). L’entrada al concert és lliure per a tothom.

34-49_Fundacio.indd 48 27/02/2009 12:07:04

49CLAROR CULtURA

FÒRUm: tALLeRs

PROGRAMACIóNEuROlINGÜÍSTICALa programació neurolingü-ística és un dels enfocaments amb més èxit i més eficaç per aconseguir una bona comunicació, la consecució d’objectius, canvis terapèu-tics i el desenvolupament de l’excel·lència personal.Imparteix: Institut Gestalt

Dies: 27 d’abril, 4, 11, 18 i 25 de maig, 8 i 15 de junyHorari: de 19.30 a 21.30 hTrobada: Espai social E. Claror(Sardenya, 333, interior)Preu: 40 euros (7 sessions)

FÒRUm: tALLeRs

GRANS DESCOBRIMENTS DE l’ARquEOlOGIALes antigues civilitzacions han deixat testimonis impressio-nants del seu pas per la histò-ria: ciutats perdudes, tombes intactes, piràmides gegants, estàtues misterioses, palaus submergits... Imparteix: Felip Masó Ferrer, arqueòleg i professor

Dies: 28 d’abril, 5, 12, 19 i 26 de maig, 2 de junyHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Espai social E. Claror(Sardenya, 333, interior)Preu: 30 euros (6 sessions)

FÒRUm: tALLeRs

INICIACIó Al PIANOS’hi aprendran les bases per començar el procés teòric i pràctic per tocar el piano. En finalitzar les sessions l’alumne serà capaç de tocar una peça breu i senzilla.Imparteix: Mireia Cereza, di-ploma elemental de música, i Cristina Sans, estudiant

Dies: 29 d’abril, 6, 13, 20 i 27 de maig, 3 i 10 de junyHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Estudi Musical Mireia Cereza (Sicília, 360, 3r 3a)Preu: 25 euros (7 sessions)

FÒRUm: tALLeRs

INICIACIóA lA GuITARRAS’hi aprendran les bases per començar el procés teòric i pràctic per tocar la guitarra, el puntejat i els acords. Cal disposar d’un instrument en condicions per seguir les classes.Imparteix: Juan Mario Cuéllar, músic i compositor

Dies: 8, 15, 22 i 29 de maig, 5 i 12 de junyHorari: de 18.30 a 20 hTrobada: Espai social E. Claror(Sardenya, 333, interior)Preu: 25 euros (6 sessions)

FÒRUm: teRtÚLIes

lA TORRE DE BABEl,VERITAT O MITE?Segons el Gènesi, Déu va castigar els homes amb la confusió de les llengües per haver construït una gran tor-re que pujava fins al cel. Què hi ha de veritat i de mentida en aquesta història?Tertúlia: Felip Masó, arque-òleg i professor d’història antiga i del pròxim orient

Dies: 30 d’abrilHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Espai social E. Claror(Sardenya, 333, interior)Preu: 5 euros (refresc i pastes)

FÒRUm: teRtÚLIA

lA VAll DElS REIS,PARADÍS ARquEOlòGICSegurament un dels indrets on qualsevol arqueòleg vol-dria anar és a la vall dels Reis. Coneixerem què s’hi ha des-cobert fins ara i, encara més important, hi queda alguna cosa per descobrir?Tertulià: Felip Masó, arque-òleg i professor d’història antiga i del pròxim orient

Dies: 14 de maigHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Espai social E. Claror(Sardenya, 333, interior)Preu: 5 euros (refresc i pastes)

FÒRUm: teRtÚLIA

lAwRENCE D’ARàBIA, lA llEGENDA Peter O’Toole va protago-nitzar una pel·lícula sobre les aventures del coronel T. E. Lawrence, més conegut com Lawrence d’Aràbia. Què hi ha de cert i quina va ser la seva veritable vida?Tertulià: Felip Masó, arque-òleg i professor d’història antiga i del pròxim orient

Dies: 28 de maigHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Espai social E. Claror(Sardenya, 333, interior)Preu: 5 euros (refresc i pastes)

FÒRUm: teRtÚLIA

VISITA Al TEMPlE DElA SAGRADA FAMÍlIAVisita guiada al Temple Expiatori de la Sagrada Família per conèixer els se-crets arquitectònics i les curiositats d’aquest fantàstic i simbòlic monument de la ciutat, de la mà dels seus guies experts.Tertulians: guies de la Junta del Temple

Dies: 5 de junyHorari: 17.45 hTrobada: Espai social E. Claror(Sardenya, 333, interior)Preu: 6 euros

34-49_Fundacio.indd 49 27/02/2009 12:07:05

50

CLAROR

àmbit sOCiAL

Destinem 2.000 eurosa un hospital del Congo

s’atorga a una ong Catalana el romanent Del 2008

el continent africà és el punt de mira de la intervenció del 0’7 Claror en els projectes d’àmbit internacional

La Comissió de Solidaritat de la Fundació Claror ha resolt destinar el romanent de 2.000 euros del pressupost de l’any 2008 a un projecte de caràcter internacional. En concret, s’ha atribuït l’ajuda a l’ONG Pobles Germans a Catalunya, que co-opera amb col·lectius que tre-ballen en l’àmbit sanitari, social i educacional en països com la República Democràtica del Congo, la Índia, el Camerun, el Txad, Bolívia o la Xina.

El projecte concret al qual s’ha dedicat l’ajuda és el que aquesta ONG catalana duu a terme a l’Hospital de Kole, a la zona del Kassai oriental del Congo. Des de l’any 2000 Pobles Germans subministra medicaments i material qui-rúrgic a aquest hospital, que proporciona atenció sanitària a 120.000 persones i coordina 23 centres de salut i una escola d’infermeria amb 90 alumnes.

concurs actuaEl Concurs Actua d’ajuts a projectes socials convocat per la Fundació Claror ha tancat el període de rebuda de pro-jectes amb un total de 52 ini-ciatives. Fins a finals d’abril, la Comissió de Solidaritat les es-tudiarà totes per tal de decidir a quins projectes es destina la dotació econòmica de 40.000 euros. Durant aquest període, la Comissió pot posar-se en contacte amb entitats que hagin presentat projectes per demanar-los més informació,

sense que això signifiqui un compromís de ser escollides. En tot cas, la proposta final de la Comissió ha de ser ratificada pel Patronat de l’entitat.

A partir de l’1 de maig, des de l’àrea de cultura i solidaritat

es notificarà la resolució a les entitats seleccionades. També es podrà consultar la infor-mació a www.claror.cat. I en la revista Claror que es publica el mes de juny podrem conèixer els projectes escollits.

Vocació de servei al barri sagrada FamíliaLa Fundació Claror ha creat un grup de treball –format per professionals dels poliesportius Claror, Sagrada Família, l’àrea de comunicació i la de cultura i solidaritat– per vehicular totes les iniciatives que l’entitat duu a terme en l’àmbit de teixit as-sociatiu del barri de la Sagrada Família. D’aquesta manera, es

els petits canvis són poderosos

formalitza la vinculació que ja es tenia amb la Coordinadora d’Entitats i, per extensió, amb els projectes que s’hi impul-sen (pla de desenvolupament comunitari, festa major...), de la mateixa manera que s’obren noves vies de relació tant amb les entitats del barri com amb els diferents òrgans de parti-

cipació que es creen des del districte de l’Eixample.

Qualsevol entitat que vulgui posar-se en contacte amb aquest grup de treball i expres-sar una necessitat o que vulgui formular alguna proposta per treballar conjuntament pot fer-ho enviant un correu electrò-nic a clarorbarri@claror.net.

mEDi AmbiENt

Després d’un llarg període de difusió entre els treballadors de la Fundació Claror d’una sè-rie d’hàbits sostenibles (oficina verda, recollida selectiva…), la Comissió de sostenibilitat i medi ambient de la Fundació Claror està elaborant un pla d’acció per convertir aquestes i noves recomanacions en nor-mes de funcionament.

Per aconseguir-ho, en pri-mer lloc, s’han establert un sèrie d’indicadors que es tre-ballaran a cada centre i seran avaluats periòdicament per la direcció de l’entitat. D’aquesta manera es podrà contrastar el nivell de seguiment i serà més factible establir-hi mecanismes de millora.

Aquesta tasca s’intensificarà a partir del mes d’abril, quan començarà una campanya co-municativa que se centrarà en l’aplicació de mesures concre-tes i senzilles a seguir i que ens permetran assolir un bon nivell de respecte mediambiental.

50-58_ClarorClub.indd 50 27/02/2009 12:00:23

51

nou procediment d’inscripció en les activitats de lleure Desapareix el telèfon de reserva de places i informació del Claror Club i les inscripcions es faran directament als centres esportius

El proper 16 de març a les 9 del matí s’obren les inscripci-ons per a les activitats de lleure de primavera del Claror Club, amb novetats importants en el procediment d’inscripció.

A partir d’ara els abonats que vulguin inscriure’s en algu-na activitat hauran de dirigir-se a les oficines d’atenció al públic dels centres esportius i si hi ha plaça se’ls assignarà en aquell moment, amb el pagament previ de l’import correspo-nent. Aquesta mesura implica la desaparició del telèfon de reserva de plaça i d’informació, la qual cosa agilitarà i facilitarà el procés d’inscripció, tant per als abonats com per a l’entitat.

Això ha estat possible gràcies a l’esforç de l’àrea de Sistemes de la Fundació Claror, que ha creat un pro-grama de gestió d’inscripcions amb les dades centralitzades, que permet saber a temps real les places disponibles en qual-sevol activitat i també que els abonats es puguin inscriure en qualsevol dels quatre centres esportius.

canVIs DE norMatIVaEl canvi del procediment ha obligat a modificar la norma-tiva d’inscripcions del Claror Club. Aquesta normativa la podeu consultar a les oficines

d’atenció al públic i al web www.claror.cat.

Una de les novetats des-tacades fa referència a les baixes i devolucions: fins a cincs dies hàbils (de dilluns a divendres) abans de la data en què se celebrarà una activitat, si algú es dóna de baixa se li retornarà el 75 % de l’import. En casos justificats (malaltia, etc.), presentant prèviament la documentació, se’n retornarà el 100 %.

Us recordem que els mem-bres del Claror Club el formen els abonats dels centres espor-tius gestionats per la Fundació Claror: Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu, i poden portar un acompanyant. Un abonat es pot inscriure a un màxim de tres activitats per trimestre, tot i que es podrà inscriure a la llista d’espera en altres activitats, on tindrà prioritat en cas que hi hagi baixes d’úl-tima hora.

InForMacIÓTota la informació relativa a les activitats de lleure (programa-ció, inscripcions, tancament d’inscripcions, obertura de nous grups, anulacions per mal temps, etc.) es podrà consultar al web de l’entitat i a les oficines d’atenció al públic dels centres esportius.

InsCrIPCIons oBertes a PartIr Del 16 De marÇ a les 9 h

ABRIL

Ds. 18 Ruta monestirs: Poblet i Santes Creus 45e

Dg. 26 Visita BCN: el cementiri del Poblenou 9e

MAIG

Ds. 16 El tresor d’en Serrallonga en 4x4 80e

Dg. 17 Visita BCN: la Rambla 9e

Dg. 24 Bateig de submarinisme 50e

Dg. 24 El gran teatre del Liceu: visita i recital 25e

JUNY

Ds. 6 Sitges i els artistes 45e

Dg. 14 Visita BCN: l’ou com balla 9e

Ds. 20 Trekking aquàtic 60e

Ds. 27 Senderisme nocturn: Collserola 45e

Inscripcions a partir del 16 de març a les 9 hores a les oficines d’atenció al públic dels centres esportius: Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu.

ACtivitAts DE LLEuRE pRimAvERA 2009

50-58_ClarorClub.indd 51 27/02/2009 12:00:24

52

CLAROR

visitA CuLtuRAL

ruta del Cister: monestirs de Poblet i santes Creus

Visitarem dos monestirs de la Conca de Barberà repre-sentatius de l’orde del Cister, que la regla de Sant Bernat va fer néixer el segle xi com un moviment de renovació monàstica que es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. La necessitat de recuperar la fi-gura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el naixement de l’orde del Cister, que es va es-tendre per tot Europa creant grans centres monàstics.

Data: dissabte 18 d’abrilHorari: de 9 a 19 hLloc: Poblet i Santes CreusPreu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: visites guiades, dinar i transport

45€

l’ou com balla, la rambla i cementiri de Poblenou El diumenge 26 d’abril visita-rem el cementiri més antic de Barcelona, el de Poblenou, i recuperarem la història de la ciutat des del segle xviii. El diumenge 17 de maig farem la baixada de la Rambla des de Canaletes fins a Colom, tot descobrint-ne els seus orígens com a torrentera, com a part de la muralla medieval, el passeig i el seu protagonisme cultural en el segle xx. El diu-menge 14 de juny tenim una nova cita amb l’ou com balla, la celebració del Corpus, que un any més ens descobrirà patis i claustres de la ciutat.

9€tuRismE pER LA CiutAt

Data: diverses (vegeu el text)Horari: de 10 a 13 hLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 9 euros abonats 16 euros acompanyantsInclou: visita guiada i refrigeri

Cerquem el tresor d’en serrallonga per les guilleriesJoan de Serrallonga va ser el mític bandoler del cor de les Guilleries que s’amagava pels racons més desconeguts del territori on ningú no el sabia trobar. Aquest era el secret més ben guardat del nostre bandoler... Desplaçant-nos en vehicles 4 x 4 descobrirem aquests racons: salts d’aigua de 200 metres, coves neo-lítiques, monestirs i ermites perdudes, boscos mil·lenaris, cingles vermells, rieres amaga-des, paisatges secrets, poblets com Rupit i Tavertet, i visita-rem les localitzacions reals de la pel·lícula.

80€LLEGENDA i AvENtuRA

Data: dissabte 16 de maigHorari: de 8 a 20.30 hLloc: OsonaPreu: 80 euros abonats 100 euros acompanyantsInclou: visita guiada en vehi-cles 4 x 4, dinar i transport

visitA CuLtuRAL

el gran teatre del liceu: visita a espais públics i recital

El Gran Teatre del Liceu, creat el 1847 a la Rambla de Barcelona, és un teatre d’òpera que ha mantingut al llarg dels anys la seva funció de centre cultural i artístic, i constitueix un dels símbols de la ciutat. Visitarem la sala, el foyer, el cercle del liceu i la sala

Data: diumenge 24 de maigHorari: de 9.45 a 11.45 hLloc: Barcelona ciutatPreu: 25 euros abonats 36 euros acompanyantsInclou: visita guiada i recital

25€

dels miralls, on assistirem a un petit recital en directe.

50-58_ClarorClub.indd 52 27/02/2009 12:00:25

5353

muNtANYA

senderisme nocturn: del cim del tibidabo al riu llobregat

Anirem fins al cim del Tibidabo i amb la llum de la tarda co-mençarem a davallar per la serralada de Collserola, tot contemplant la frondositat de la vegetació d’aquest parc natural tant proper a la ciutat. Passarem pel primer projecte de parc d’atraccions que es va fer a la muntanya amb la Mina Grott, circumval·larem el pantà de Vallvidrera i ani-rem a cercar un altre cop la carena fins a la collada de Santa Creu d’Olorda, on soparem. Després, amb tota la vall del Llobregat il·luminada, baixa-rem fins a Molins de Rei.

Data: dissabte 27 de junyHorari: de 18 a 1.30 hLloc: Barcelona ciutatPreu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: ruta guiada, sopar i transport

45€

Trekking aquàtic al parc natural de sadernes, garrotxa Per als més intrèpids us pro-posem per al dissabte 20 juny una activitat de muntanya que combina la remuntada d’un riu, l’escalada, la natació i el trekking.Per fer aquesta activitat no cal experiència prèvia, només cal tenir moltes ganes de viure sensacions noves i de passar-s’ho bé.Anirem fins al parc natural de Sadernes, a la comarca de la Garrotxa, on ens desplaçarem a l’inici de la ruta en vehicles 4 x 4. És una activitat que dura tot el dia i cal portar esmorzar, dinar i beguda.

60€AvENtuRA A LA muNtANYA

Data: dissabte 20 de junyHorari: de 7 a 19 hLloc: SadernesPreu: 60 euros abonats 80 euros acompanyantsInclou: activitat, material i transport

AvENtuRA AL mAR

submarinisme: bateig d’immersióa tossa de mar

El diumenge 24 de maig ani-rem fins a Tossa de Mar per a iniciar-nos en el món del sub-marinisme. Sota l’aigua hi ha un món totalment diferent: grans paisatges, penyasegats, boscos de coral, peixos de colors, ani-mals de formes impossibles... Vine a provar la sensació de

Data: diumenge 24 de maigHorari: de 7 a 19 hLloc: Tossa de MarPreu: 50 euros abonats 70 euros acompanyantsInclou: activitat, material, dinar i transport

50€

flotar dins del silenciós món subaquàtic!

sitges històrici ruta pels tallers dels artistesL’art no es pot admirar només als grans museus. A Sitges l’art es respira a cada racó i hi viuen i hi treballen molts artistes que ofereixen la possi-bilitat de visitar els seus espais íntims de creació, on podrem conèixer les seves tècniques de treball, descobrir la seva obra i conèixer anècdotes i curiositats de la seva trajec-tòria professional. La jornada seguirà amb un passeig per la història de Sitges, que repassa els orígens de la vila marinera fins a l’actualitat, que finalitza-rem visitant el Museu del Cau Ferrat i els seus personatges.

45€RutA ARtístiCA

Data: dissabte 6 de junyHorari: de 9.30 a 19 hLloc: SitgesPreu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: visites guiades, dinar i transport

50-58_ClarorClub.indd 53 27/02/2009 12:00:26

54

CLAROR

LLEGENDA DEL SANT BEVEDORJoseph RothViena Edicions

Tothom pot creu-re en els mira-cles. Però només Joseph Roth els sap descriure tan bé. Andre-as Kartak dorm sota un pont del Sena, embolicat amb papers de diari. Un dia la seva sort canvia quan un desco-negut li dóna dos-cents francs, amb la condició que, quan pugui, els torni a santa Tere-seta de Lisieux.

L’ORIGEN DE LES ESPÈCIES Charles Darwin Edicions 62

Quan aquest lli-bre va veure la llum es va produ-ir un daltabaix en tots els àmbits de la cultura per la tesi revolucionà-ria que exposa-va. El bicentenari del naixement de Charles Darwin és un bon mo-tiu per conèixer de primera mà una de les obres cabdals del de-senvolupament del coneixement humà.

100 ANYS D’ESQUÍ A...Antoni Real Cossetània Ed. Desembre del 1908: un reduït grup de la burge-sia barcelonina, socis del CEC, comencen a es-quiar amb més pena que glòria. A poc a poc aniran superant tots els entre-bancs propis de l’època i de la inexperiència; de seguida arriba-ran les primeres competicions a Ribes, les anades a la Molina...

LLibREs

TONIGhTFranz Ferdinand2009Domino/Pias

Els quatre ban-darres de Glas-gow han tornat a fer un disc amb hits que seran material d’alta graduació per a qualsevol fes-ta (Bite hard o What She Came For). Però el mi-llor és que no s ’han confor-mat a repetir la seva miraculosa fórmula i tam-bé aposten per l’electrònica (Lu-cid Dreams).

LADYhAWkE Ladyhawke2008Modular/Island

El disc de debut de la neozelan-desa Pip Brown, alies Ladyhawke, té tots els ingre-dients per con-vertir-se en un supervendes. Es tracta d’un disc de música pop impersonal, on domina l’elec-trònica i les re-ferències als anys vuitanta, però fet amb molt bon gust i amb can-çons amb entitat pròpia.

ELS MILLORSPROFESSORS...Manel2008 Discmedi

Considerat un dels millors dis-cos dels últims mesos, la pre-sentació oficial dels Manel ha es-tat rebuda amb entusiasme. Amb ironia, surrealis-me i humor en les lletres, suavi-tat i calidesa en la música, aquest quartet de Bar-celona ha irrom-put amb força en l’escena musical, i no només en la catalana.

DisCOs

musEu

antològica de mir al CaixaForumEl CaixaForum de Barcelona acull fins al 26 d’abril una antològica del pintor català Joaquim Mir.

La mostra repassa les obres de l’artista des dels seus orí-gens fins que va anar a viure a Vilanova i la Geltrú, dedicant una atenció especial a les obres que va pintar a Mallorca, a l’entorn de les quals s’ha creat un mite: l’artista que es fon amb la natura, s’aboca als penya-segats i acaba enfollit en un deliri de llum i color.

L’exposició, fruit d’un intens treball de recerca dut a terme pel crític i historiador Francesc Miralles i el seu equip, mostra una selecció de vuitanta obres,

entre olis, pastels i dibuixos, entre les quals hi ha les peces més madures i reflexives de l’artista, i també algunes obres inèdites per al gran públic.

CAIXAFORUMDescompte en activitatswww.lacaixa.es

LLEuRE

titula’t amb els cursos de submaresSi alguna vegada t’has plantejat volar sobrevolar la Lluna, ara pots experimentar la mateixa sensació sota l’aigua: flotar so-bre els penya-segats submarins i la visió de la vida marina no pot expressar-se en paraules.

El centre de submarinis-me Submares i la Fundació Claror han signat un acord de col·laboració que ofereix als membres del Claror Club un descompte del 30 % en la contractació de cursos.

Submares està situat a Tossa de Mar, en plena Costa Brava, un dels millors llocs per prac-ticar aquest esport. Allà podràs fer un bateig de submarinisme i, si t’agrada, titular-te en el

PADI Advanced Open Water Diver.

Un cop titulat podràs ins-criure’t a les sortides noctur-nes, aigües profundes, vaixells enfonsats i moltes coses més.

SUBMARESBateig i cursos PADIwww.submares.com

30%

50%

50-58_ClarorClub.indd 54 27/02/2009 12:00:27

5555

tEAtRE

nou conveni amb la productora Fila7 La Fundació Claror i la produc-tora d’espectacles Fila7, del Grup MediaPro, han signat un acord de col·laboració pel qual els membres del Claror Club obtindran descomptes del 20 al 50 % en els espectacles teatrals que produeix.

Des dels inicis, Fila7 ha apos-tat per un humor compromès amb espectacles provocatius, progressistes, intel·ligents i sobretot molt actuals.

En l’actualitat, Fila7 progra-ma en exclusiva la sala 2 del Club Capitol de Barcelona i ha col·laborat i progra-ma puntualment a la major part de sales de la ciutat: Teatreneu, TeatreTívoli, Teatre

Arnau, Teatre Principal, Teatre Novetats, Teatre Borràs, Teatre Apolo, Coliseum, City Hall, Artenbrut, Malic, Sala Muntaner...

FILA7Espectacles teatralswww.fila7.com

20%

50%

tEAtRE

el tgB s’incorpora a l’oferta teatralEl TGB, Teatre Gaudí de Barcelona, situat al carrer Sant Antoni Maria Claret, 120, entre Marina i Sardenya, fa el seu primer aniversari amb un balanç exitós: 36.000 espectadors han passat per les seves sales.

La seva trajectòria ha estat gestionada pel mateix equip del Versus Teatre, que porta catorze anys programant i produint teatre, música i dan-sa, i que ha ampliat l’acord de col·laboració amb la Fundació Claror perquè els membres del Claror Club també gaudei-xin del 25% de descompte en la programació del TGB.

En la seva cartellera troba-reu obres de prestigiosos dra-maturgs internacionals, com també dels autors, directors, intèrprets i equip artístic més reconeguts del nostre país.

TEATRE GAUDÍ BCNEspectacles teatralswww.teatregaudibarcelona.com

25%

RECOmANACiONs tEAtRALs

TERRA BAIXATeatre RomeaMaig (consultar claror.cat)

IN SITUViu el teatre al PolioramaDe l’1 al 29/3

LA MANChAGuasch TeatreDel 5 al 29/3

PARIA D’AUGUST...Espai BrossaDel 6/3 al 12/4

BOEING, BOEINGFila7 - Teatre ColiseumA partir de l’11/3

EL CLUB DE LA CALCETATeatre Gaudí BarcelonaFins al 15/3

SITCOM, TRUCADES...Versus TeatreDel 18/3 al 21/6

STEREOTantarantana TeatreDel 19/03 al 12/04

hOMO RIDENSTeatre Gaudí BarcelonaDel 19/03 al 12/04

EN XIMPA A LA SELVATantarantana Teatre Inf.Fins al 29/3

CALL CENTERTeatre del RavalFins al 29/3

CANCUNFila7 - Teatre Borràs50% fins al 31/3, la resta 20%

SEXE, AMOR I ...Teatre Gaudí BarcelonaDel 31/3 al 21/6

SPAMALOTTeatre VictòriaDe dimarts a divendres

4 BAILESLa VillaroelAbril (consultar claror.cat)

LA VIDA POR DELANTETeatre GoyaAbril (consulteu claror.cat)

SILENCIADOSTeatre del Ravalde l’1 al 5/4

EL CABALLERO DE...Guasch TeatreDel 2 al 26/4

LA LLUNA I LA PRUNADel 4 al 26/4Tantarantana Teatre Inf.

UNA DIA, UNA hORATeatre del RavalDel 8 al 19/4

LA SILIBARARERATeatre Gaudí BarcelonaDel 15/4 al 17/6

ANEM A FER UNA MUSAEspai BrossaDel 17/4 al 3/5

DE MÚSICA I hOMESTantarantana TeatreDel 17/4 al 10/5

hANSEL I GRETELViu el teatre al PolioramaDel 19/4 al 31/5

EL JOC DELS IDIOTESTeatre CondalMaig (consultar claror.cat)

LA PARTIDATeatre del RavalDel 23/4 al 24/5

JOhNY PING PONGGuasch TeatreDel 7 al 31/5

TERRA BAIXATeatre RomeaMaig (consultar claror.cat)

BCSTXTantarantana TeatreDel 19 al 31 de maig

TRANSCRIPCIÓ...Espai BrossaDel 29/5 al 14/6

GERMANESLa VillaroelJuny (consulteu claror.cat)

ORLANDOTantarantana TeatreA partir del 3 de juny

20%

10e

25%

20%

25%

25%

25%

25%

50%

25%

20%

50%

25%

25%

25%

20%

25%

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

20%

50%

25%

25%

10e

50%

entrada

5e

10e

entrada

entrada

12e

entrada

5e

entrada

12e

entrada

12e

entrada

12e

entrada

12e

entrada

50%12e

entrada

entrada

50-58_ClarorClub.indd 55 27/02/2009 12:00:28

56

CLAROR

guIa Claror CluBrelació de centres que fan descomptes presentant el carnet

Descompte del 20-50 % en les produc-cions Fila7. Consultar espectacles, sessi-ons i descompte a www.claror.cat.

www.fila7.com

museus

teatres

Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats.Av. Marquès de comillas, 6-8Tel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

50%

Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents.Teodor Roviralta, 57-61Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

50%

Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’exposició permanent.València, 284Tel. 934 880 188 · www.fundclos.com

20%

De les cultures tradicionals a la intercul-turalitat. Espais de diàleg i reconeixe-ment entre cultures.Pg. Santa Madrona · Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es

50%

Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país.

Plaça Pau Vila, 3Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

2x1

Museu d’Art Contemporani de Barcelo-na. Col·lecció permanent i exposicions temporals.Plaça del Àngels, 1Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

20%

Un museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a prop teu.Vine a viure’l!Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

30%

Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, Monestir de Pedralbes, Casa Verdaguer i Pavelló del Parc Güell.www.museuhistoriabcn.esTel. 933 151 111

50%

Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de BarcelonaComerç, 36 · Tel. 932 687 878 www.pastisseria.cat

20%

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2008-2009

Lepant, 150 Tel. 932 479 300 · www.auditori.cat

10%

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Av. Paral·lel, 91 · Tel. 934 423 132 www.teatrecondal.cat

20%

40%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2008-2009, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Allada Vermell, 13 · Tel. 933 151 596 www.espaibrossa.com

25%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2008-2009, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Sant Antoni Maria Claret, 120www.teatregaudibarcelona.com

25%

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada gene-ral i 2 x 1 en exposicions temporals.Parc de Montjuïc, s/nTel. 934 439 470 · www.bcnfjmiro.es

20%

2x1

20%

50%

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Joaquim Costa, 68 ·Tel. 933 435 323 www.teatregoya.cat

20%

40%

FILA7

50-58_ClarorClub.indd 56 27/02/2009 12:00:29

57

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2008-2009, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.St Antoni Abat, 12 · Tel. 934 433 819 www.teatredelraval.com.

50%

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Hospital, 41 · Tel. 933 015 504www.teatreromea.com

Descompte del 25 % en la programació d’adults i preu de 5,5 e en la programació infantil. Vàlid en compra les taquilles.Les Flors, 22 · Tel. 934 417 022www.tantarantana.com

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2008-2009, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Castillejos, 179 · Tel. 932 323 184 www.versusteatre.com

25%

Descompte en les entrades de dimarts a divendres. Consultar espectacle i sessi-ons amb descompte www.claror.cat.Av. Paral·lel, 67 · Tel. 933 299 189 www.teatrevictoria.com

20%

Descompte en les entrades de la progra-mació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles.Rambla, 115 · Tel. 933 177 599www.unicsproduccions.com

20%

CentresDe lleure salut

Aigua i emocions per a totes les edats.Pàrquing gratuït.

Platja d’Aro · Tel. 972 828 283www.aquadiver.com

2x1

Vine al parc temàtic declarat d’interès turístic nacional.

Torrelles de Llobregat www.catalunyaenminiatura.com

10%

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diver-sió que encara no coneixes...Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

10%

Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres!

Arbúcies · Tel. 626 799 335www.selvaventura.com

10%

Un museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a prop teu.Vine a viure’l!Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

30%

La muntanya de sal de Catalunya, vine a conéixer-la!

Cardona · Tel. 938 692 475www.salcardona.com

10%

Tot tipus de tractaments odontològics. Primera visita, consultes i revisions periò-diques gratuïtes. 25 clíniques dentals.Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Diputació, 238 · Tel. 933 426 400

20%

40 % dte. en muntura i vidres20 % dte. en audífons i ulleres de sol Finançament a 3, 6 i 12 mesosMuntaner, 134 · Tel. 934 546 108Valencia, 494 · Tel. 932 459 915

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2008-2009, vàlid en com-pra directa a les taquilles del teatre.Aragó, 140 · Tel. 934 513 462www.guaschteatre.com

10e

Revisions anuals gratuïtes i descompte del 40 % en productes.

Sardenya, 325 Tel. 932 077 751

UNIVERS DE LA VISIÓ 40%

20%

40%

25%

5,5e

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Villaroel, 87 · Tel. 934 511 234www.lavillaroel.cat

20%

40%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport.Sardenya, 365 · Tel. 934 583 933www.albarri.com/artiveroptics

45%

20%

40%

Quiromassagista diplomat amb molts anys d’experiència. Especialista en dolors d’esquena. tardes de 16 a 20 h.Sagrada Família · Tel. 934 460 927 www.quiromassatge.es

JUAN GENOVÉS 10%

WATERWORLD

VIU ELTEATRE

AQUADIVER

ILLAFANTASIA

TEATREDEL RAVAL

SELVAAVENTURA

PARCMUNTANYADE SAL

VERSUSTEATRE

50-58_ClarorClub.indd 57 27/02/2009 12:00:30

58

CLAROR

DIVersos

Cursos, excursions guiades i lloguer de caiacs. Botiga especialitzada en caiacs i complements.Vilanova i la Geltrú · Tel. 938 100 256www.nootka-kayak.com

10%

Passa uns dies d’esbarjo gaudint amb plenitud de la natura. Descompte en allotjament i forfet d’esquí.St. Quirze de Taüll · Tel. 902 406 640 www.boitaullresort.es

10%

Vacances actives sense parar de fer esport, i al mig dels Pirineus.Allotjament i activitats.Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com

10%

Consulta naturòpata, reflexologia podal, quiromassatge, flors de bach, tarot, podologia, consulta psicològica.Rosselló, 431 Tel. 934 352 340

MYSORE10%

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la prime-ra visita i 20 % en les següents.Pl. Tetuan, 26 · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

20%

50%

Hotel Alp i Alberg AbrigallAllotjament + forfets d’esquí a l’estació d’esquí La MasellaPla de Masella · Alp: Tel. 972 891 760 Alberg Abrigall: 972 144 201

10%

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme.Parc natural Cap de Creus · RosesTel. 972 256 212 · www.montjoi.com

10%

Descompte del 10 % en classes i cursos d’esquí, sortides raquetes, lloguer de ma-terial i del 5-10% en botiga (s/producte).Plaça Pista Llarga · La Molina Tel. 902 196 559 · www.station.es

Excursions submarines en el mar. Open water Padi International: 240 eIniciació al submarinisme (bateig): 30 eTossa de Mar · Tel. 932 342 853www.submares.com

30%

Joieria, plateria, rellotgeria.«Ara no facis el mussol i vine a Can Pujol»Li regalem la perla de la sort.Trav. Gràcia, 248 · Tel. 934 573 749 www.angelapujol.com

JOIERIA PUJOL 13%

Taller de joieria i rellotgeria, reparació amb 6 mesos de garantia, transformació, piles, corretges.Dos de Maig, 311 · Tel. 933 476 165 joieriasantpau@menta.net

JOIERIASANT PAU 20%

Taller propi.

Marina, 307 Tel. 934 562 923

JOIERIA ALMOR 10%

Mil detalls per a tu.

Còrsega, 511Tel. 932 074 522

GIRBAU REGALS 10%

Vine a navegar. Fes salut i esport!Cursos de 8 hores en vela lleugera, wind-surf, catamarà i creuer.Tel. 932 257 940 · cmv@fcv.catwww.velabarcelona.com

Cursos d’iniciació. Vols de bateig a l’aire.

Aeroport de SabadellTel. 937 101 52 · www.aeroclub.es

5%

10%

5%

15%

NOOTKA KAYAK

50-58_ClarorClub.indd 58 27/02/2009 12:00:31

Cobertes.indd 3 26/02/2009 19:02:57

Cobertes.indd 4 26/02/2009 19:02:59