NUMERO IOL1997/2^

^

rani££ääöjBSß| iSìiSMÌ^r ^113^11*rpru.uleiJiej - . > l ^ ^f3Eirinvil

Biestes de 3anrMaV^iif5ii lütos« ^ _^Jfr ^SBfcK^p».

íRiüò Sereia de 3a ^on^eiujffira,pJe iiiarraLiiiij[oaii íVaiiíejcCu^eO^áfl^SKLa ?ua"

SÜ3 3aiiariaiij eii3 iurij

nzenal de Marratxí

Comunicaciói Cultura

de MarratxíC/d'AlbertCastell27,1esq07141 PòrtolRedaccióTeI. 79 78 70 / 79 74 36Fax 79 74 36Administració. Distribuciói Publicitat Tel.6031 44

C O L - L A B O R A D O R SToIo Aguilar JofreXisca Aguiló i RoigSebastià BennasarCatalina BestardNeus Bibiloni i VichJoan BordaGuillem Bosch i RocaCati Català i SerraJoan CervantesPere Estelrich i MassutíElena Femenia3artomeu Fiol i CoIIFranciscà JuanedaGuillem Massot i Capóoan Massot i Juanoana Maria Matasosé L. Montesinososep Nigorraosep Lluís PoI i-lompart

Antoni Roca i JerezDavid RocaVicenç Sastreoan Carles Serra

Gabriel A. Vich

DISTRIBUCIÓ, PUBLICITAToan Horrach

David MonzonisAntònia Rossellóaume RotgerEDACCIÓ

Cati BisquerraCONSELLEDITORIALPere Amengual i Bestardosep A. Calvo i Femenies

OORDINACIÓMiquel Bosch i Auba

IRECCIÓ3iel Massot i Muntaner

mprès a Arts Gràfiques XiscoD.L.:PM529/81

ORTADA's nostres amics de més enllae Ia Mar (foto, BMM)

En quinze dies...

- Alliberats els segrestats

- El Mallorca a primera

- Molta gent al carrer. Amb banderes del país veí,amb escuts plens d'àguiles.

- El Barça guanya Ia copa del Rei.

- Començà el judici del Túnel de Sóller.

- I vàrem poder comprovar que hi ha molt dedesmemoriat en aquest país.

- En Lluís Llach actuà al Principal

- Morí en Robert Mitchum

- Va veniren BiII Clinton

- Hong Kong tornà a mans xineses.

- El Pathfinder, aterrà a Mart amb perfecció.

- Les televisions començaren a fer l'avorrida pro-gramació d'estiu.

- Autoritzaren una manifestació racista a València.

- L'Ajuntament de Petra no farà cas ni de peticions,ni factures, ni de res que no estigui redactat en Català.A Ia fi un bon exemple que haurien de seguir tots elsaltres consistoris de Balears. Especialment Calvià,Palma...,

GAVIM

EIs articles publicats expressen, únicament,l'opinió de llurs autors,

els quals es fan responsables del contingut.* * *

La Redacció nos'identifica necessàriamentamb el contingut dels escrits publicats.

Que consti en acta.¿+ La relativa poca gent que ha assistit aSant Marçal en relació a altres anys.^ L'aigua que va caure durant el concertde rock català.^ Les diferències entre alguns polítics,visibles durant l'ofici de Sant Marçal.+ La inexistència de plans en relació a unaterceradedicacióexclusivaal'Ajuntamentmalgrat un diari ho insinuàs.+ Les presses dels quintos del 98 persortirarotlo:jafuncionavenaSantMarcal.^ EIs saharians, altre pic entre nosaltres.^ La participació de dos marratxiners a IaVolta Aèria per l'estat espanyol.^ EIs èxits esportius d'Arnau Comes.^ La continuïtat de Ia Volta a Mallorcaamb Mosquito, promoguda des de Pòrtol.+ L'oller de Pòrtol està net, però no hanestat els quintos, ha estat l'Ajuntament;això és crear precedents d'incivisme.+ Altre pic problemes a Ia Policia local.^ El mosqueig de Cort davant el requeri-mentdeMarratxipersortirdeBon'Sosec'.+ La passada que dóna el PP al pamfletmunicipal de l'equip de govern per lesseves manipulacions.+ Seguim sense resultats oficials de lesinvestigacions sobre les activitats noctur-nes durant les oposicions de policia.+ Continuen els problemes de vibracionsdel tren al seu pas pel Pont d'Inca Nou.+ La necessitat de l'oficina tècnica deCorreusilapardaleriadelsseusdirigents.^Segueix Ia mala premsa que darrera-ment té ben guanyada el sr. Meaurio.+ La poca estimació que els membres del'aeroclub de Son Bonet tenen al sr.Meaurio.4 Les queixes que segueixen arribant perIa gestió del sr. Meaurio, més aferrat alpoderque un polític.

£> LA J0MJL4M^oA_ T&P^MO ôÉ CO^ H; HNGtNT QOE tMm

,« cr

^ii. CtUE VSlElEftNt, ttoVLS,,,

SO

Son UmobK.

\ d<$• @n

LA SKU I)I- PORTULA, AKA, AL C/ l> 'ALKKKT CASTKLL 27, IMtIMKU KSQIJKKKA, I)K l>OKTOL

Juliol 1997-23quinzena ACTUALITAT 184/3

LA PLATAFORMANO MOBILITZÀ EL POBLE

La plataforma per l'Institut, a Ia festacelebrada el dia 5 de juliol a Sant Marçal,no va saber mobilitzar el poble, malgrat Iaimportància que té per a Ia majoria demarratxiners poder tenir un institut pelsnostres fills i evitar els desplaçaments aCiutat.

El poble de Marratxí no va respondre aIa cridada d'una diada per començar acaminar cap a Ia reinvidicació de l'institutpromès, concedit, i que per negligènciadels nostres responsablespolítics, encara no han començatles obres, ni tansevulla hi haplànols, ni se sap quan n'hi haurà.

Les persones que varenacudir a Ia festa, tremponada,ballada i concert de rock, no varenpassar de les dos-centes, el querepresenta únicament un 1% delshabitants de Marratxí.

POLÈMICAAMBL'AJUNTAMENT

Encara no fa ni dos mesosque Ia Plataforma estàconstituïdai Ja ha tengut algunes diferènciesamb l'Ajuntament, tant és així quealgunes entitats cíviques que enformen part s'estan platejantdemanar a Ia propera assemblea que

l'Ajuntament deixi deformar part de IaPlataforma.

Les diferènciessorgeixen perquè aques-tes entitats cíviquesconsideren quel'Ajuntament només estadins Ia Plataforma percobrir-se l'esquena,.

Segons elsorganitzadors, l'Ajunta-ment només va ferpropaganda del concert derock, com si fos un acteaïllat, sense emmarcar-lo

Al Mayurqa mereixia més auditori

EIs rockers fent proves de so

dins Ia Diada. També hi va haver unanegativa per part del'Ajuntament a Ia utilitzacióde l'equip de so, Ia qual vacostar a Ia Plataforma undesembossament de50.000 Ptes.

MIQUELCOLLEXPLICA

LAPOSITURAMUNICIPAL

PeI que fa a lesacusacions fetes per IaPlataforma el regidor de

Poca gent acudi a Ia convocatòria de Ia Plataforma

Cultura, Miquel CoII, vamanifestar que en relació al'equip de so ell faria tot elpossible, però que no estavaen les seves mansaconseguir-ho, per això vademanar mes canals alstècnics de so, però no va esserpossible aconseguir-los.

En relació a Ia propagandava dir que el dia abans no hihavia res col·locat i vaprendreIa decisió aultima hora perquèconsiderava que eranecessari donar a conèixerun concert que valia un milióde ptes.

Fe d'errades del número anteriorAl justificant de portada de Ia plana 183/2 tocaria dir "El

canvi de batlia (foto, ToIo Aguilar)".

AIs preus del servei per a "residents" i "residents gent major(+65 anys)" de les piscines municipalsde Ia plana 183/26tocariadir "Carnet d'entrada pertot l'estiu de1 OOOptes", en lloc de "100"com posa.

Avís a subscriptors i lectorsPer qüestions de calor i vacances durant el mes d'agost

només sortirà al carrer Ia Pòrtula de dia 1 ; dia 15 no n'hi haurà.

DUESPROPAGANDESPELMATEIXACTE

La propaganda tramesa a Pòrtula perpart de l'Ajuntament només feia referènciaa Ia repetició del concert de rock en català,suspès per les festes de Sant Marçal i enlloc figurava cap referència a Ia Diada deIa Plataforma, de Ia qual l'Ajuntamentforma part.

En canvi a Ia propaganda tramesa perIa Plataforma i penjada pels carrers dosdies abans de l'acte, feia referència al'acte musical suspès per les festes.Descoordinació?

MB/BM

JSTUESTUDI D'ARQUITECTURA

ANSELM LÓPEZBEZUNARTEA

Arquitecte col·legiat 23417-6TeI. 60.22.00 - 907.85.83.01 Fax. 60.22.00C/ d'Albert Castell 20, 1, 2 Pòrtol

IXSTITIJT, .IA ! //// PLATAFORMA PER L'INSTITUT I)Ii MARRATXÍ //// IXSTITIJT, JA !

184/4 ACTUALITAT

MALESTAR DINS LA POLICIA LOCALDegut al nou quadrant d'horaris con-

feccionat pels comandaments i tècnicsde Ia Policia Local, hi ha hagut una certamoguda dins el cos de Ia Policia Local.

Alguns dels components estan a favord'aquest nou quadrant i altres totalmenten contra, això ha fet que es plantegin fermobilitzacions per protestar per aquestnou quadrant.

LESMOBILITZACIONS,PENDENTSD'UNAREUNIÓLes preteses mobilitzacions estan a

l'espera de mantenir una reunió el proper17 de juny, dia que s'ha de reincorporaren Martí Serra. Una de les condicionsinapeí-lables per part del comitènegociador és que durant el temps quedurin les negociacions es torni alquadrant antic, si això no es compleix osorgeixen problemes el mateix dia 18s'iniciarien les mobilitzacions.

REUNIÓ AMB ELS PARTITSDEL'OPOSICIÓEIs policies que estan en desacord

amb el nou quadrant varen mantenir unareunió amb els partit polítics de l'oposició,on varen exposar els motius de les sevesqueixes. Un d'aquests partits,concretament EU, Ja ha donat el seusuport al diàleg per tal de resoldre d'unamanera satisfactòria per ambdues partsl'actual enfrontament.

ELCOMUNICATD'ESQUERRAUNIDAEl passat 27 de juny, el regidor d'EU,

Miquel Rosselló va assistir a Ia reunió detreballadors de l'Ajuntament de Marratxídeprés de Ia qual EU decidí enviar Iasegüent resolució a l'equip de govern del'Ajuntament, als treballadors i a l'opiniópública a través dels mitjans de comuni-cació:

1 er. Mostrar una gran preocupació pelmalestar existent dintre de Ia policia mu-nicipal i altres àmbits dels treballadorsmunicipals. Pensam que davant Iacomplexitat i les dificultats que comportaIa política de personal, entre d'altresaspectes pel creixements d'aquest, noes poden aplicar criteris exclusivamentgerencials i/o patronals, que en tot cas nofan més que agreujar els problemes,com sembla que està passant.

2on. Si en qualque moment es té Ia

temptació de retallar els drets adquiritspels treballadors i en conseqüència em-pitjorar les seves condicions de treball,per part d'Esquerra Unida donarem tot elnostre suport als treballadors i als seusrepresentants sindicals, conseqüents enun dels principis fonamentals queinspiren Ia nostra política.

3er. Expressar públicament el nostreconvenciment de què qualsevol canvi que

d'efectius de Ia Policia Local és de 21persones, comptant els comandaments.

El mateix Jaume Miralles, en un escritremès a l'alcaldia per tal de donar Ia sevavisió sobre els quadrants de serveis, con-sidera que el representant de Ia policiaque promou Ia protesta pretén "crear unambient favorable a les sevespretensions personals, oblidant-se percomplet del servei policial i cercant

Un moment de l'assemblea per tractar el tema de Ia policia local

es pretengui introduir en les condicionsde treball dels treballadors municipals,s'ha de negociar primerament amb elsrepresentants legals dels treballadors iamb els sindicats.

4art. Fer una crida a les parts implica-des en les actuals dificultats al diàleg i Ianegociació.

L'OPINIÓDELSERGENTDELAP.LJaume Miralles, sergent de Ia Policia

Local, creu que el promotor de les notíciesdarrerament aparegudes en contra delnou quadrant és només un dels tres re-presentants que té Ia Policia local i ésrecolzat per una part d'aquesta i no per Iatotalitat dels agents. En aquest sentit hiha un escrit que, de moment, comptaamb nou signatures que s'ha depresentar a batlia i expressa Ia conformitatamb el canvi d'horari laboral. El total

únicament l'obtenció de dies lliures,comoditat i beneficis personals".

Segons el sergent Miralles l'antic qua-drant havia quedat desfasat i era des-compensat en alguns torns, per això,juntament amb els oficials Bernat Martí iArtur Suau, elaboraren un nou quadrant"distribuïnt els recursos humans d'unamanera equitativa, cosa que és compe-tència única i exclusiva del comandamentde Ia policia de cada cos i no de represen-tants o personal extern, Ja que com ésconegut de tots Ia Policia Local és uninstitut armat, de naturalesa civil, ambestructura i organització jerarquitzada".

Miralles considera que el quadrantelaborat, en el qual s'hi inclouen tots elsefectius comptant els comandaments,és el més apropiat a les circumstànciesde Marratxí i fou triat entre d'altres alterna-tives presentades al director de recursoshumans de l'Ajuntament.

MB/BM

LA SKlJ »K IM)UTIJLA, AUA, AL C/ D'ALHKllT CASTEU 27, l ' K I M I < U KS<iIJI<llUA, DE PÒRTOL

Juliol 1997-23quinzena NOVETATS 184/5

^

COMENÇALA CAMPANYA DE

VACUNACIÓ DELS CANSPer donar compliment a l'ordre de les

Conselleries d'Agricultura i Pesca, Sanitati Seguretat Social i d'acord amb l'Ajunta-ment i el veterinari senyor Antoni MunarCasas, es practicarà Ia vacunació antirà-bica als cans d'aquest terme municipalals següents llocs:

ES PONT D'INCA: diàriament (de di-lluns a divendres) el mes de juliol de 17a 20 hores, a Ia Clínica Veterinària d'EsPontd'lnca, C/CamídeSantLlatzet, núm.21,tel:60 1362

ES PLA DE NA TESA: EIs dies 7 i 14 dejuliol a partir de les 19 hores, al pati de CaSes Monges, al carrer de les GermanesAgustines.

El ban d'alcaldia no diu res de Ia restade nuclis de Marratxí, ni Pòrtol, ni SaCabaneta, ni Es Figueral etc. No sabemsi és que no hi ha cans, o han de desplaçar-se a Es Pont d'Inca o Es PIa de na Tesa,o hi haurà una segona tongada. Comtantes vegades, l'Ajuntament fa les cosesa mitges.

FESTES DELSNUCLIS DE POBLACIÓ

Es Pont d'Inca, del 13 al 20 de juliolSon Ametler, del 24 a 27 de juliolSa Cabana- Es Benestar, del 24 al

27 de juliolBallada Popular (Aires des PIa de

Marratxí) PIa de Na Tesa 25 a 26 dejuliol

Es Figueral- Can Farineta del 26 al27 de juliol (24 hores de futbolet) i del'1 al 3 d'agost.

E.U. DEMANAMILLORES

A SA CABANAI ES BENESTAR

E.U. hapresentatunamocióal'Ajun-tament en Ia qual demana que es col·loquiun plànols dels carrers de Sa Cabana i EsBenestar devora el supermecat del Camíde sa Cabana.

També demanen que es sembrin ar-bres devora el torrentGros, entre el Liceu iIa piscina municipal, pertal de tapar l'abo-cadorincontrolat que s'està desenvolupantdins el terme de Palma a l'altra part deltorrent.

Finalment suggereixen que alspressuposts del proper any hi hagui unapartida perferuna zona esportiva, envolta-da d'arbres i amb una petita zona verda,entre l'autopista i Ia piscina municipal, i queaquesta compti també amb pista multiús,vestidors i un local social.

SucceiràNORMESSUBSlDlARlESEIs interessats en presentar suggeri-

ments a l'avanç de revisió de les NN.SS.podenfer-hofinsdia31 dejuliol.Horari,dedilluns adivendres, d'11 a 14 h.

TOTTítol de l'exposició del portolà Tomeu

Garau que l'Area de Cultura organitza aS'Escorxador fins fins dia 27 de juliol.

BALLADA POPULARCom ja és tradicional l'agrupació Aires

des PIa de Marratxí organitza una ballada alPIa de na Tesa. Dies 25 i 26 de juliol.

24 HORES DE FUTBOLETLes pistes esportives d'Es Figueral -

Can Farineta tornen ser el lloc de celebra-ció de les 24 hores d'aquest popular es-port. Tendrà lloc els dies 26 i 27 dejuliol i del'1 al3d'agost.

CURSOS DE NATACIÓEIs cursos infantils de natació organit-

zats per l'Ajuntament tendran Ia seva festade cloenda dia 30 de juliol (Es PIa de naTesa i Pòrtol) i dia 31 (Sa Cabana).

A Ia piscina de Pòrtol continua el cursper a adults durant els mesos de juliol id'agost, els dilluns, dimecres i divendres,de 17a18h. ide18a19h.

Matrícula al telèfon 60 25 70.

12HORESDENATACIÓ

L'Sporting Sant Marçal organitza lesprimeres 12 Hores de natació continuadaper relleus. Serà dia 2 d'agost a partirde les10 h. a Ia piscina municipal de Son Caule-lles. Informació i inscripcions diàriament aIa mateixa piscina.

EscoletaEducacióinfantilPrimàriaESO(BUPiCOU)

Col·legiPiusXII

e**^<**>^^Aving. Gaspar Bennàssar, arquitecte, núm 33

TeIs 75 1794 / 75 1572 Il Fax 20 03 40Ciutatde Mallorca

IKSTITIJT, JA ! //// l>LATAFOllMA PKU L'INSTITUT IH' MAlllMTXÍ //// LXSTITIJT, JA !

184/6 CASA DE LA VILA

LES FESTES DE SANTMARÇAL EN IMATGES

&brs&~#. ¿«fri

^^^0 *-EIs escolars participaren activamentpintant a favor de l'Institut. Vi

ffrM &'fl-Ambient de bulla i festa

Presentació de l'exposició de material de les mestresses de casa

Esportistes de Marratxí contra Ia droga

Plana patrocinadaper l'Ajuntament de Marratxí

(Fotos, ToIo Aguilar)El rector presentant el pregoner, Xisco Vallcaneres

LA SKIJ I)E PORTULA, ARA, AL C/ D'ALRERT CASlISLL 27, IMUMKK L S U I L R I M , I)E PÒRTOL

Juliol 1997 - 29 quinzena ENTRANYABLES 184/7

^Madò Pereta de Sa Font: Memòries de MarratxíPereta Juan Canyelles,de sa Font, va

néixer dia 5 d'octubre de 1908 a CanMorro, que avui fa part de Ca ses Monges,aqufa on ara és es Ia cambra del capellà.Te sis fills, tretze néts i cinc renéts. La queduu més anys, amb avantatge, vivint alpetit poble del qual ens ha d'ajudar aservar Ia memòria.

Què les diuen a les cases deMarratxinet?

Aquí Sa Font, aquí Can Rubí, Ca sesMonges un temps era Can Fuiana, illavors ses monges ho varen comprar,més amunt n'hi ha una que Ii diuen CanFerreret que ara també s'ha venuda, quehi ha una senyora tota sola, aquí en escostat hi ha Can Quino, i més amunt hi haCan Pipa, Ca na Caleta i Ca na Lluca.Totes aquestes estan allà, i d'aquí peravall aquí hi ha Can Velos, en aqueixabanda hi ha Ca na Parrona, llavors ve CanVador, Can Tià, Ca na Gaiarda, Ca s'Ollervell i Ca s'Oller nou, i aquí Ca na Petraencara no té número, allà aquella casagran és Can Serra. I voltant hi ha Ca naTorres, que ho va comprar un senyormilitar que se va morir i Can Magdalè, Cana Santa i Cas Porxo. I cap aquí hi ha CanPenyes, Sa Tanca que hi està un fill meu,en Jaume, i més amunt hi ha Ca naMainou, Cas Moliner. Allà darrera hi hauna casa que Ii deien Ca na Marranxaperò que Ja no hi ha ni teulada ni res, se'nvaren dur ses portes i ses teules i tot. Cana Maiola, perallà. I es Rafal, que és méscap aquí. Son Maiol, cap aquí, i sesBasses a s'altra banda de sa carretera,sempre hi havia hagut un matrimoni peròara no n'hi ha.

Aquí hi ha una casa que també Ii diuende Can Calet. Ca na Caleta és aquí i canCalet és allà, just davall des sementer.També hi ha Ca na Teu, i llavors n'hi hauna que Ii deien can Pedacet, madòJoanaiana era d'allà. També n'hi haviauna que Ii deien de cas Teulers. Erenmadò Catalina i en Miquel Teu, eren elsde cals Teus, aquí abaix quan vénenveuen sa casa, una que està un poc mésendins des carrer.

Encara han quedat allà baix CanRamon, Can Barrera, Cas Panerer i Cana Teua, eren per avall, abans d'arribar aIa carretera d'Inca pes camí de Can Mulet.

Gent que sigui d'aquí ja en quedamolt poca. Gent de Marratxí mateix per ami ja només som jo.

Madò Pereta avui

llesd'EsPoudesColl?N'hi havia tres que les deien Can Pa

Blan, Can Curt, Can Colam. I també CanRamunico, Can Vent i Can Llavorí. N'hihaviasetovuit, decases, arajano n'hi hacap. Can Vent ho ha comprat un estran-ger. Des Pou des CoII madò Joanaina deCan Pedacet duia aigua amb una gerradamunt es cap cada dia.

Tota sa vida heu viscut aquí?Una temporada mos ne vàrem anar a

Son Nadalet, a devers s'Hort des Ca,però després vàrem tornar i ja sempre heestat aquí.

Me vaig casar amb un que Ii deien enMiquel de Can Magdalè, d'aquí mateix.Un home molt gran, molt prim. Era MiquelRamis Amengual i vàrem tenir sis fills.

Me vaig casar que encara havia de feres vint. Com que ell estava sullà i joestava suquí, tot Io dia estàvem plegats.I sa veritat només és una.

Mos casàrem a Sant Marçal i férem esxicolati amb ensaïmades aquí. A can Gui-em des Forn mos deixaren tassetes i 1otIo que havíem de menester. Això ho lloga-ven i llavors ho feies net i ho tornaves.

Sempre he feta feina pes camp, peròllavors es meu home es va morir i els vaigrepartir sa miqueta que teníem.

Tammateix Jo tota sola no podia fer res.

I es vostre home sempre havia fetfeina en es camp?

Si, sí. A Io seu, tenia un poquet i hoduia. Jo hi som anada pes camp. Vàremanar amb sos meus germans Toni i MariaaSonVivotacolliroliva. NaMariamosfeiaes sopar, un poc d'arròs o un poc defideus amb un poc d'oli. Hi anàrem noltrostres, i erem uns bitxets, Jo tenia devers setanys i Ja anava a collir oliva. També vaiganarunanyaSonPalouiunanyaSolleric,aquí casi casi mos vàrem matar perquètot Io dia havies d'anar a esclatacor. SonPalou està a Orient, i va ser com qui estaren el cel. L'amo era tan bon homo que hifeia bon fer feina amb ell. I vaig anar ambportolanes, allà a Son Palou. Hi havia naCatalina Roqueta, madò Porreta, naCatalina Bou i d'altres.

Començàvem a collir oliva pes no-vembre, per devers Tot Sants, fins esgener o febrer. Feia molt de fred. I l'amode Son Palou feia foc i mos donava unapedreta així per encalentir ses manetesper poder tornar a collir oliva. Dormíemallá tota sa setmana damunt una llitereta.I hi havia una tirada de fogons i allà fèiemes sopar. Dinàvem a sa finca allá on éremd'un poc de pa amb oli i quatre olives deses que collíem. No feiem vetlada, quanhaviem sopat mos n'anàvem a jeureperquè mos aixecàvem prest, amb saclaror. Hi anava molta gent a collir oliva.

Cobràvem molt poquet, en aquelltemps, Io que després mos varen donardues mesures d'oli a cada una i mumaretenia oli per tot l'any.

Ido sí, això és Io que passa.

I anàveu a les possessions de peraquí?

A Son Cós, de Marratxí no hi anavamolta gent. Per mi que es tiraven més capen es Caülls i a Son Sureda. Tambéanaven molt a Son Sales. Sembraven icuien, feien feines des camps. Jo hi vaiganar molt, a Son Sales, eixermavem, icollíem ametlles, garroves, i això. Olivera¡ vinya Ja no n'hi havia. I en es Caülls Jo jano n'he vista tampoc, però n'hi havia,estava tot tancat de paret.

També cercàvem caragols però des-prés les cuinàvem. I espàrecs. Si en tro-bàvem qualcun qualque pic anàvem aSanta Maria, a aquestes quatre casesmés senyorials.

IXSTITIJT, JA ! //// FLATAFOUMA PER L'INSTITUT DE MARRATXÍ //// INSTITUT, JA !

184/8

A Son Vivot, que està anant cap aBunyola aferrat a Son Sales, hi havia un piJo no sé com t'he de dir, com tot Marratxí,un pinarro. He sentit a dir que es senyor deSon Vivot ho va perdrejugant i se va establiri mon pare que encara vivia en aquellmoment va comprar quatre quarterades iun quartó i llavors anava pagant un poccada any.

Es vostres pares eren de Marratxí?Mumare era d'aquí i mon pare era de

fora vila, de Can Feliu, d'allà on acaba elterme de Santa Maria. I es padrins de mamare eren gent de Marratxí, per mi quetambé eren de Sa Font, però estaren unatemporada a Can Cerdà.

Quants de germans éreu?Érem set. Es major, en Biel, se va

casar damunt Es Coscois, sa dona semorí quan havia de néixer es primer infant.Es segon, que era en Mateu, se va casarfora vila, devora ses vies. En Joan que eraes tercer se va casar a Santa Maria, iestava devora Can Mates. I en Toni, aPòrtol, amb una de mestre Pep BeI, i ellanomia BeI i també va morir des primerinfant, fa molts d'anys això. I tenia unagermana, na Franciscà, que se casà aSanta Maria. I sa Maria, que va morir fa unany o dos. També estava a Pòrtol. Al seuhome Ii deien en Vicenç Pagès i estavendevers sa Bassa.

Que anàreu gens a escola?Un poquet a Ca ses Monges, a costura.

A Sa Cabaneta també hi vaig anar quan nohi havia aquí monges. Fèiem un poc delletra i llavonces s'horabaixa ens feien ferun poc de randa, ara no en fan fer de"labor" però llavonces sí.

A Sa Cabaneta hi anàvem a peu perdins Son Cós, per un caminoiet. Hi haviaaquell datiler, a son Cós, que si en queiaqualcun era més bon que un caramel·lo.Érem cinc o sis de Marratxinetque anàvema escola. Es nins, per mi en aquell"entonses" no n'hi havia de nins, no séquins al·lots hi havia per aquí, com quemolt prest les posaven a fer feina. Per mies meus germans no anaren mai a escola.Des fills, en Jaume ¡ en Biel anaren aSanta Maria, en Miquel ja va anar a SantMarçal amb so rector, ja no era n'Espasesper mi Ja era en Cabot.

Un temps, que anàveu a missa a SantMarçal?

No, anàvem a Santa Maria, i llavorscompràvem un quilo d'arròs, o Jo què sé.Llavonces sa gent anava més a SantaMaria. Ses joves ja anaren a missa a Sant

SOCIETAT

Marçal i sa doctrina a Ca ses Monges totasa vida. Fa molts d'anys que n'hi ha, demonges, aquí. Primer estaven a CanFuiana, més cap allà a una casa que nosé què Ii deien que era d'en MiquelFuiana. I llavors es poble les va compraraquesta casa que Ii deien Can Morro.Vàrem pagar un poquet per hom, percomprar aquesta casa a ses monges.

Una vegada vengué un rector i ferenaquesta glosa

A davant sa rectorial'hem vengut a "resibir"perquè no mos pugui dirque es fadrins de Marratxíno tenen sabiduria.Don Toni, en Io que siamandi, que el podrem servir.I vostès puguin tenirses festes amb alegria.

Hi havia festes a Marratxinet?Un temps en fein una dins s'agost,

per Ia Mare de Déu. Ballaven i feien cor-regudes i n'hi havia un que feia gelat. Illavors varen començar a ballar d'aferrati no ho volien i n'hi va haverque varen fugirescapats i Ja se va acabar es ball d'aferrat.I fèiem una bona festa. Perquèantigament molta gent tenia un banc itrèiem un banc de cada casa i trèiem unparell de cadires i fèiem una festa moltpopular, molt guapa. Es rector de SantMarçal, n'Espases, venia a fer un ofici ases Monges. Un any varen fer una o duescomèdies. Es meu fill, na Maria, i en Joan

Madò Pereta amb els seus pares i germans

de Can Quino i sa seva dona varen fer unacomèdia aquí, a Ca ses Monges. I llavorsIa varen fer un pic a Sant Marçal, sensepagar, no me recorda de quina obra era,no sé si se deia s'Emblanquinadora, nitampoc des director.

Es que duia es gelats devia ser deSanta Maria, i també venia s'avellanera,.Venia i posava una tauleta aquí amb ave-llanes i caramel·los. I Ia varen fer moltsd'anys aquí, a sa festa. Quan en Jaumemeu va néixer, que és es major, Ja no envaren fer més, de festes. I llavors varen ferun parell de vegades ses comèdies, peròJa fora de ses festes.

Aquísavidadeviasermolttranquil·la...Si. Llavors hi havia molta gent perquè

totes ses cases eren plenes. I ara totessón buides. I hi ha gent que només vénenun pic perquè de dia se'n van a fer feinaa Palma, i de dia no hi ha ningú.

No hi he vist mai cap cafè, ni forn.Botiga n'hi va haver una temporada a CanVador, però molt poc temps.

Es diumenges ses fadrines anàvemfins a sa carretera o això. Al cine hi vaiganar un pic de fadrina a Santa Maria, Ioque anàvem qualque pic amb tren a sestiteres a Palma, al Balear, i també hi vaiganar de casada.

A les festes de Sant Marçal encanta-ven sa primera, era aquell home de Pòrtolque Ii deien en Rosselló que cantava "saprimera, alauna, alesdues..."ifeienmescomèdia per encantar sa primera... eren

LA SEIJ I)E PORTULA, AKA, AL C/ D'ALBERT CASTELL 27, PKIMEK ESQIJEKKA, »E POKTOL

Juliol 1997-2-quinzena ENTRANYABLES 184/9

boleros. Qui pagava més molt ballava saprimera.

Què vos enrecordau del primer picque anàreu a Palma?

Hi anàvem amb mumare, tenia unamuleta petita i Ia deixàvem on hi haviaaquella tirada d'hostals, arribant a Pal-ma, i n'hi havia un que Ii deien ca sa Viuda.Posàvem allà es carretet i sa muleta,pagàvem i tornàvem per amunt. I quanarribàvem al Pont d'Inca mumare deia'pots menar un poquet sa mula i ja becaréun poquet', i Jo menava sa mula i elladormia un poquet.

A Palma anàvem a can Ribes imumare comprava roba per fer camies ocalçons en es al·lots i era Io únic quecompràvem, ni pastels ni res de tot això.Ses feines eren anar a Can Ribes itornàvem a girar per amunt.

I a vegades, es temps de tords, quemon pare i en Joan en caçaven, anàvemamb una panera de tords a vendre-los aPalma, no sé on, al mercat o a qualquebotiga i pagaven un velló o cosa d'això.Noltros només mos menjàvem qualquegorrió des petits.

Les caçaven a Son Sales i pes Caüllsamb es filats, no empraven escopeta.

I Ia Guerra, com va passar peraquí?No se'n varen dur cap, ni res. Vàrem

conèixer que hi va havercosa perquè hi vahaverfam, que diguem, però de dur-se'nningú, no.

Es meu germà Toni va anar en es"Frente" però hi va estar poc temps, no sési va anar per aquí, per allà on hi havia esrojos. I no va contar res quan va venir, i siho va fer no me recorda.

Què menjàveu, llavors?Moltes sopes i patates bullides, no

menjàvem tanta carn com ara ni prop fer-hi. Carn, els diumenges, i una talladetaper hom. Això era quan jo era al·loteta,abans de sa Guerra. Amb sa Guerra hi vahaver fam.

Sempre he pastat jo. Un temps fèiemcinc o sis pans, un per cada dia, Io que aranomés en faig dos pes diumenges.

Anàvem a Santa Eugènia a cercarfarina, i a Santa Maria també en feien. Hianàvem, mos feien sa farina i tornàvem.A Pòrtol a vegades anàvem a cercarfideus,allà devora l'església, a cas Fideuer. Allàjo hi anava a peu, travessava persa Viletai per son Cós i també per can Torres ibaixàvem per can Parrisco; estàvem unahoreta, per anar a Pòrtol. Hi dúiem farinai feien es fideus i llavors els eixugàvem.

Miquel Ramis ¡ Perela Juan e/ dia de les noces

Hi havia metges?En aquell temps venia es metge, ara

no volen venir, però en aquell tempsvenien. Venia de Santa Maria don PepVerd, i llavors va venir don Toni Rafelino.Don Pep Verd era un home molt senyor,quan venia s'havia de rentar ses mans ivenia amb una galera de quatre rodes il'amo de Can Beia de Santa Maria el duia.I don Toni Rafelino venia amb un cotxetpetit que Ii deien un escarabat o no séquè, i hi va venir molts d'anys. I receptavamolt d'oli de ricino. Sempre deia "Io primersa panxaneta i llavors Ja ho veurem", enaquell temps en receptaven molt d'oli dericino. I jo dins una tasseta en posava,d'oli de ricino, i dins una altra un poquetde cafè i quan havia donat s'oli de ricinodonava es cafè perquè quedàs amb saboca neta. Però no anaven tant al metgecom ara, que tot Io dia se miren sa sang.Jo mai Ia m'havia mirada, fins ara.

lentenire lsal · lo ts?Venia sa comare de Santa Maria, o

ens hi acompanyaven amb un cabriolet.I quan Ia havies de menester, venia. Lideien na Sebastiana Carbonera \l'acompanyava es seu home, que Ii deienes Custurer. Llavors no anaven a SonDureta, com ara. Abans tot es terme lestenia a ca seva. Era una dona molt curraque Ii agradava molt anar enjoiada. Sapsque en va fer tenir, d'al·lots! Tota Ia vida.

I quan hi havia un mort, què feien?El vestien cadascú com podia, i venia

un que Ii deien mestre Joan i llavors vavenir en Dionisio i va estar per mi més detrenta anys.

El vestien i el se'n duien cap allà.Llavors feien es funeral el s'endemà oaixò.

Vos enrecordau de quan hi havial'Ajuntamentaquí?

Si que ho he sentit a dir. No sé dir nicom era ni on era. A Can Vador hi ha sesteules que molta gent les mira que hi hacosa, però no ho sé. I son velles, aques-tes teules, jo les he vistes sempre.

I sa gent que no feia feina en escamp, quèfeia?

Tothom feia feina en es camp. Be, hihavia dos ferrers, eren es Rubins, mestreLlorenç i mestre Pere, germans. Un filld'en Llorenç passà a Sa Cabaneta. Unany mestre Llorenç va fer llet d'ametla, elsaltres anys sempre anàvem a Santa Maria.Hi havia un fuster però feia poca cosa.Picapedrers, no ho sé. Sa glosa diu:

Si passau per Marratxíi heu de mester cap aceródemanau relacióper mestre Llorenç Rubíabans des ferro bullirté mèrits per saldar-loIo primer que me va dirno l'he pogut enllestirperquè no he tengut aquíestany bo per saldar-lo.

Heu vist fer mai olles, aquí?Un temps en feien, però de molt antic.

Joja no n'he vistes fer. Però n'hi han fetes.I aquí, a Ca s'Ollervell, jo hi he vist es forn,però ja està tot esbucat. En temps demumare quan era jove en devien fer.

Cas Teulers es allà, enmig des se-menter. Ja no hi ha casa, ho va compraren Perico Fuiana, que descendia d'aquí,Can Fuiana d'aquí era de sa seva dona.Però ja no hi ha res. Jo he vist sa casa aCas Teulers i hi havia una cisterna i unbaladre, però se n'anaren. No hi feienteules, és es mal nom que tenien però Jono hi he vist fer teules.

I hi havia marratxiners que anaven aferfortuna?

De ca na Maiola varen anar per Mèxic.De Can Ramon també se n'anaren dosfills a Amèrica a fer fortuna i no tornaren,i un altre de can Vent.

IXSTITIJT, JA ! //// PLATAFOKMA PKU L'INSTITUT l>lu MAllllATXÍ //// INSTITUT, JA !

184/10 ENTRANYABLES

Quèmosdeisdel'amoenTonideSaFont,esglosador?

Aquesteratio meu, germàde mumare.No l'he sentit mai glosar, perquè un anyque va venir a Pòrtol, noltros hi havíemd'anar i llavors no sé perquè no hi anàrem.Es temps que era glosador era mésjovenet i jo no el veia, però d'edat estavaa Son Serra i venia a veure a mumare i Iiduia un poc de formatge i Ii donava 50pessetes, que en aquell temps era unacosa de l'altre món. Tenia fama de bonglosador:

"Francinaina, un sabaternomés sap posar taconsi jo sé tomar branconsi sé fer estelliconsper torrar butifarronsdevers es dijous jarder".MoIt bon glosador era. I eren parents

amb so "Cabo Loco" i no varen volerglosar pus plegats perquè eren família is'agraviaven, i varen acabar per zero, perno voler glosar pus plegats perquè erencosins. Es meu germà Toni sabia aquestaglosa que parlava del tio:

En ploure s'aigo fa ponti seregall en terraen anar devers can Serrahi veureu amb sa guiterra

$>an en Toni de sa Font.

Madò Pereta, de bona memòria, ensconta una codolada que fa referència a IagentdeMarratxinet,aquestboci'deMarratxique va donar nom al terme i ara gairebénomés viu de records d'altre temps.

"Per replegar Marratxícomençam amb na Cosseraque fa sa cara de peti en Bernat Maioletel festeja qualque estonai na Margalida Comescara de sol resplendenti llavors na Maria Ventque té es nas de maixurcai llavors na Tonina Curtaaquesta no pot festejari llavors en Rafel Cerdàque braveja de doblersi llavors es de cas Teulersqui va a ses monges d'ermitai llavors na Ramunicaqui a tothom posa preui llavors es de ca na Teuacaben de fer dotzenai es dos de ca Na Seiasón un poc morenets

ses dues de Can Barrerafan cara de bebé,i sa des cas Molinerfa cara de cul de pellai na Catalina Ferreracaboteja i duu fuerosi na Margalida Velosque sempre duu es capell torti en Guillem de Sa Fontque té es títol de canonge,llavors na Franciscà Monjaté cara de clavell fii llavors en Llorenç Rubíque té ses mans de fadrinallavors na Maria Quinaque Ja n'ha feta sa plantai na Tonina Gallardamos ha quedada fadrina.

Pere Amengual í BestardBiel Massot í Muntaner

Secció patrocinadaper Laboratoris

AUTHEXi Perfumeria ROVER

COL·LEGI PRIVATCOCESA

SANTANTONIABAT

OBERTURA DE MATRÍCULA:1er DE BATXILLERAT

C.O.U.

JORNADA CONTINUADAENSENYANÇA PERSONALITZADA

NUMERO REDUÏT D'ALUMNESPER AULA

RELACIÓ CONSTANTTUTORA-PARES

Carrer Sant Joan de Ia Creu, 58SON FERRIOLTEL.: 42 72 68

LA SEV DK PORTVLA, AUA, AL C/ D'ALBERT CASlKLL 27, PItIMKU KS(HJKIlUA, DE I>(>ttTOL

JuIIoI 1997-2gquinzena CARTES OBERTES 184/11

'L'AJUNTAMENTINFORMA"OLASUBTILMANIPULACIO

Al darrer exemplar de l'AjuntamentInforma corresponent al núm. 13, a partde contar les meravelles i excel·lènciesdel'actuaciomunicipal,millorditderequipde govern com ja és costum, hi figuravendues notícies que ens deixaren perplexesper Ia MANIPULACIÓ, fet que ja s'estàconvertint quasi en indecència.

Lanoticiadeia:"Modificacionsurbanis-tiques per reduir l'edificabilitat d'es CaüllsNou". Podem llegir una o dues vegades iveurem que Ia realitat del fet és: Una em-presa constructora, Es Caülls Nou, teniapossibilitats de fer una urbanització moltgran,iperaixoteniauntermini. Presentaladocumentació a l'Ajuntament i més o man-co Ii diuen: "Heu de fer menys habitatges,heu de fer menys altures, fora blocs devivendes, etc, etc", en definitiva reduirmoltíssim les possibilitats que inicialmenttenien previstes, i per tant menys, moltmenys beneficis. L'empresa està tan con-tenta que per agrair aquesta "diferència"REGALA al municipi uns 50 milions depessetes en obres. Ho han llegit bé? Hoentenen?

El debat d'aquest tema ocupà més desis planes a l'acta del PIe i curiosament a Ianotícia de 'Tinformatiu?" no hi ha ni unaparaula de Ia intervenció del PP, ni un petitextracte, res de res. I no es cert que hi hagiinformes que diguin ques'haurien de pagarindemnitzacions milionàries, perquè preci-sament, i consta a l'acta, ho vàrem dema-nar, vàrem dir que no existia cap informevalorat i no ens pogueren contestar.

Aquest tema i Ia possible ampliaciód'Alcampo, que també ens regalarà

coses, han estat possiblement els quemés debat polític han produït als plensmunicipals i Ia informació del PAMFLET,que pagam tots, els votants del pacte i elsvotants de l'oposició, s'ha manipulada.

L'altra notícia a Ia mateixa plana: "Pro-ves d'accés a Ia Policia Local". Valdria mésque en una altra ocasió no diguin res iserienméshonests.

Deia textualment: "Miquel Bestard...renuncià a formar part del tribunals d'exà-mensperevitarsuspicàcies"

Suspicàcies? Idò bé, va renunciar unMES després de les proves irregulars de-nunciades pel PP que s'anul·laren, ho vafer després de Ia impugnació de Ia resta(13) dels aspirants i ho va fer després del'informe jurídic del propi Ajuntament quepràcticamentelfotiafora. Diul'informe"Noobstante Io anterior, yafin de evitar recelósy sospechas de parcialidad y neutralidaddel Tribunal Calificadorportal motivo, y unavez finalizado el expediente aclaratorioprocedentemente referenciado, procederálaRECUSACIÓN delPresidentedelTribu-nal Calificador, acordándose su sustitución,asi como Ia posible retroacción de accio-nesportal motivo".

El PAMFLETtambé deia :"Peraell el fetde conèixer alguns delsjoves aspirants ésnormal a un poble on d'una manera o l'altratothom es coneix" i segueix "informant" ques'efectuaran nous exàmens en lloc de dirque es repetiren. I aquí no ha passat res!No passa res!

Saben vostès aquell "conegut" del Sr.Bestard quants de punts obtingué als

primers exàmens que s'anul·laren?: Elmàxim possible en 3 proves = 40 punts.I volen saber quants n'obtingué a lesmateixes proves que es repetiren = 9punts. Treguin vostès les conclusions.Homo!dir..."coneixeralgunsdels joves..."quan es tracta d'un possible gendre, Jaés tenir barra, és o no és manipular? EIsde Ia Premsa del Moviment eren unsaprenents comparats amb el "cerebro"de l'Ajuntament Informa.

Aquests fets són un invent d'en ToniMontilla?, que m'han dit Torqueque?

Senyors d'IDMA, no facin demagògiabarata amb les decisions d'un poble. Unpoble que tria una oferta pre-electoral si potprendre una sàvia decisió.

No és ni ha estat mai Ia meva intencióatacar o perjudicar a ningú personalment,el que puc assegurar és que com a oposi-ció no permetrem cap irregularitat que pu-gui afectaraterceres persones o a l'interèsgeneral.

S'handonatcomptedelsperjudicisques'haguessin ocasionat a uns il·lusionatsjoves que preparen amb totes les sevesforces i ànims Ia possibilitat d'accedira unllocdefeinapràcticamentperatotalavida?

Qualcú ha valorat com ha quedat Iaimatge de l'Ajuntament de Marratxí perquèfa referència a les proves d'accès?

En futures convocatòries amb quin es-perit es presentaran els aspirants?

Hem estat Ia rialla de tota Mallorca! I Iopitjor del cas és que encara estam a lesfosques.

AntoniMontilla,portaveu del Partit Popular

Empresa en expansióa Marratxí demana

persones per activitat a comissióen hores lliures

Concertar entrevista a través del 60 31 44 (Antònia)

SEBASTIÀ LLUISAGUILÓ I ROIG

FERRAPORPODOLOGIA EQUINA GENERAL

CAMÍ CAN PARRISCp n° 2PÒRTOL (MARRATXÍ)07141 MALLORCA

TELS. 970 43 55 6060 30 97

IiXSTITIJT, .IA ! //// l*LATAFOttMA IMiIl L'INSTITUT IUi MAKKATXÍ //// INSTITUT, JA !

184/12

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA- Centre Coordinador -

NOVETATSBIBLIOTECADES PLA DE NA TESA

LiteraturaLlorenç Villalonga - RelatsGore Vidal - Una memòriaClarín - La RegentaFernando Pessoa - PoesiaGeorges Simenon - Un crim a

HolandaJean Serra - PoemesAngeles Mora- Cantos de

SirenaVicente Gallego - Poemas

LiteraturainfantilijuvenilJosep Lorman - El galió de les

illesCíesM- Àngels Anglada

L'hipopòtam blauMiquel Ferrà - L'espiadimonisAurora Díaz Plaja

Estalagmita vol veure el solTeresa Duran - Què hi ha per

sopar?Estrella Ramon- La pota de

Pepín Pip

Miquel Desclot- El primerviatge de l'antitetànic

VídeosIniciación baloncesto IIniciación baloncesto II

Enregistraments sonorsCasino (BSO) (CD)Blur-Blur(CD)

Esports i jocsPere Fullana - Història del

futbolaAlgaidaHaI Wissel - Baloncesto:

aprenderyprogresarM. Coloma - Iniciación al

baloncestoAurora Ordàs - Las cosas del

correr (el camino hacia elmaratón)

Xavier Fusté - Juegos deiniciación a los deportescolectivos

Ulrich Stumpp - Adquirir unabuenacondiciónfísicajugando.

Endre Benedeck- Fútbol: 250ejercicios de entrenamiento.

AltresJosé Ortega y Gasset - ¿Qué

esfilosofía?Steven Weinberg - Los tres

primeros minutos del UniversoJoan Domenge i Mesquida -

L'obra de Ia seu: el procés deconstrucció de Ia catedral deMallorca en el tres-cents.

Caries Constantino- EIs boletsde les Balears.

Nicolau S. Cañellas Serrano -El paisatge de l'Arxiduc

David Abulafia - Un emporiomediterráneo: el reinocatalán deMallorca

Enric Satué - El disseny dellibres del passat, del present, i,talvegadadelfutur

Guillem Crespí i CoII "EsPanderer"-Gloses

P. Andreu de Palma -Vilafranca de Bonany: un passeigpels seus carrers antics i nous

Antoni Mas i Fornés - Mapade Ia vila de Sta. Margalida en elsegleXVII

Consell Insular¥i de Mallorca

LA SKV DE IM)KTIJLA, AUA, AL C/ H'ALBERT CASTELL 27, PKIMEIt ESOIJEKKA, »E l>OKTOL

Juliol 1997-2gquinzena OPINIÓ 184/13

ELS ANUNCISDE LA TELE

AVUI: "MARTINI"

Crec, personalment, que aquest ésun dels èxits publicitaris més importantsdels darrers temps. I no només això, sinóque ha tengut, o està tenint, unaimportància cabdal en el re-posicionament del producte. D'això enparlarem al final.

L'anunci que aquest dies estam veientper Ia tele, el del casino, en principipareixia menys espectacular que aquellasèrie de tres que vàrem poder veuremesos enrera, però com més el mir, mésm'agrada. En principi, si teniu paciència,podeu comptar els diferents plans que té,i veureu que en vint segons són capaçosde posar-n'hi... 29!!! Només això Ja és unmèrit, i fan de l'anunci una petita pel·lícula.Després, vos heu de fixar en moltes,moltes coses... En primer lloc, Iaimmensa quantitat de gent que hi surt. Ensegon lloc, les cares tan estranyes iparticulars que tenen tots els quehisurten,ella, l'home del vestit blanc, el de Iabarba... Com juguen? EIIa Ii demana queaposti les ulleres, i ell l'agulla que Iiaguanta el vestit... Es reparteixen les car-tes. EII mostra Ia seva jugada guanyado-ra... ialfinalellalientregal'agulla, l'objectede l'aposta. El millor de l'anunci? Un petitdetall, el fet de que ella no mostra lesseves cartes: ens haurem de quedar ambIa incògnita de si de veritat havia perdut ono...

El més important de tots aquestsanuncis de Martini és el re-posicionamentdel producte que estan aconseguint.Recordau els anuncis d'abans?? Martini,a més de patir una mica Ia crisi de lesbegudes dolces entre Ia gent jove, teniauna imatge d'anuncis "masclistes"inadequada per als anys 90. Tots ereniguals: diferents situacions en les queuna guapa al·lota amb falda curta, serviaMartini anant amb patins. Ara tot ha canviat,anuncis sobris, amb imatge molt seriosa,impactant, amb protagonista masculí coma "objecte", poca llum, i una excel·lentrealització i posta amb escena. Així, elproducte canvia d'imatge, i passa d'esserun producte "frívol", "masclista" i de gentmés gran, a esser molt més seriós, degent més jove i "fantàstica". Tot un encert!Gaudiu dels anuncis!

Gabriel Àngel Vich i Martorell

& RffVMDOR M"tís poetes romàntics i eb

professors í'fústòria han dit que

no hi ha res més Bonic que h. sanß

que tenyeví ^- punta del saère.

T>espres de l'atac, eCs tancs

apüsten ksforces de l'enemic que

encara resta viu. Aquesta és Ca

mena de coses que em varen

ensenyar a l'escoui"

(Çyorgy 3Cpnrad)

"tís responsa6ks politics de

['educació volen l'home actual

intranscendent, dekrós d'afegir-se com més

aviat rru[Cor a un conceptefàcildeprogrés.

O creieu que uifiíosofia iellíatísón víctimes

deferida innocentí"

(9Aatias López)

"A l'escoui ensenyen a uegir i a escriure.

Semèui que paruir i escoltar siguin activi-

tats de "segona divisió", i normalment no

són objecte d'aprenentatge ni

d'"avaluacions". ftquest desinterès esforça

7^>cant, si tenim en compte que elfutur

adultparuuà molt més, iescoltarà molt més,

que nopas Üegirà o escriurà"

$.94. Tspinàs)

Selecció de Joan Borda

Raconada autonòmaMates tria M. Ferrer. Pot passar qualsevol cosa.

Mira que en parlàvem, fa dues revistes, del senyor Manuel Ferrer (o ManoloHerrero? demanàvem). I fins i tot Ii dedicàvem Ia portada dels castellers. Idò vesper on, el sr. Mates (o Matas? o Màtigues?) l'ha trobat el millor dels que tenia amà per ocupar el càrrec de conseller d'Educació i Cultura. La pregunta ésforçada... cóm devien ser els altres?

Estam parlant d'una persona que noentén únicament determinats símbols,precisament aquells que ens apropen ales nostres arrels. En canvi, no record ques'hagi queixat gens quan els seus parentspopulars es disfressen per anar a cercar elvot. Es penós veure, a Mallorca i fora detemps de Carnaval, en Quanito Bausa"des Bon Sosec" de "rossiero" amb capellandalús i na Pilarín Ferrer (I) (també deuser "Herrero"? encara més parenta, idò) de"faralaes". VoI dir que MF (o MH?) nomésdefensa "els sentiments de tots els ciuta-dans de l'Arxipèlag" segons quan i segonscom.

Enteses així les coses resulta moltperillós un conseller, precisamentd'educació i cultura dins una educació iuna cultura tan malmenades com lesnostres... pot passar qualsevol cosa.

BMM

IiXSTITIJT, JA ! //// PLATAFOUMA PEIl L'INSTITUT I)H MAllKATXÍ //// IiXSTITIJT, JA !

184/14 PROMOCIO

Guia de Serveis ^

SERVEIS

PUBLICS

Ajuntament de MxíCentraleta 78 81 00Àrea de Cultura, 797624Serveis Socials, Sanitati Medi Ambient 794643Urbanisme 788136/37

Bombers CIM 085Cementen, 79 51 66Centre de Salut deMuntanya 60 49 59

Dispensaris MèdicsSa Cabaneta, 79 77 85Es Piade naT, 795180EsPontd'lnca,794951Prtrtnl 7Q 74 ¿1Q

Escola de CeràmicaS'Escorxador 79 73 82Funerària can PereAntoni, 62 01 29Guàrdia Civil, 60 0227Jutjat, 79 78 72

MercatsEs Pont d'Inca - divend

Pòrtol -dijous

ParròquiesSant Alonso, 600173Sant Llàtzer 60 02 31Sant Marçal, 602024V. del Carme, 60 21 29PoliciaLocal,604408Pòrtula 79 78 70

ARQUITECTES

Es Pla d. Tesa, 794464Anselm López BPòrtol, 60 22 00

Al ITnQPRUFIQ

Can Crosta - PòrtolTel. 602259

CAIXES D1ESTALV

La Caixa

Sa Cabaneta, 60 26 1 7

CAFÈS

Es Cine - PòrtolTel 60 20 943JP - CiutatTel. 989 68 08 39

COL·LEGIS

Tels 751 794 / 751 572

Son Ferriol, 42 72 68

,COSMETICA NAT.

Tot HerbaEs Pontd'lnca, 601510

DENTISTES, .

Clínica dentalSaCabaneta/Pontd'l.

ESPORTS

Es Refugi - CiutatTel. 71 6731

FLORISTERIES

Es Pontd'lncaTel. 795880

FORNS

Bon Jorn - PòrtolDe 7 a 14 h 797572

GESTORIES

Antoni Juan

INFORMÀTICA

PuntBak - CiutatTel. 75 72 80

NOTARIES

Antoni Roca - Sa Ca-baneta; Es Pont d'Inca(hores conving.)60 2285

ÒPTIOUFQ

Moreno - PalmaTel. 29 08 08

Ciutat- PalmaTel 46 37 77

PAPERERIES

S'Estel - PòrtolTel. 797440

PFRFIIMQ

Es Pontd'lnca, 601510Flor d'AmetlerEs Pontd'lnca, 601510

Pl IRQ

S'Estaca -Sta Mariadel Camí, Tel. 140787

RFQTAlIRAnO

Kalma - MoblesSa Cabaneta, 797903

RESTAURANTS

S 'A Itoli Pc Pnnt H'l

Tel. 60 10 01

S'Amagat- PizzeriaPòrtol 79 73 59Can FarinetaEs Figueral, 604374

TALLERS MECÀN.

Tomeu Joan - PòrtolTel 60 22 98

NO SORTIUi ^* I 1 1 A f\a Ia GUIA?

ran i HI d|JIU...

^^^^B

60 31 4479 78 70

UN POC DE TOT

Per CORREU ens assabenten que:

AL MAYURQA va presentar el disc"De poetes i altres codolades" al monestirde Ia Reial.

Sebastià Bennàsarva prendre part,amb Maite Brazales i Jaume Galmés, alSOLSTICI D'ESTIU organitzat per ACAa Son Bielí de Búger.

El Grup Novetat de Sóller organitzaels PREMIS LITERARIS VALL DESÓLLER. Termini, 19 de juliol.

Fins al 31 de juliol a Sa Quarterad'Inca hom pot veure l'exposició degravats8PERUN ESPAI.

PUBLICACIONS REBUDES:

ELS CARRERS DE LA VILA. deJosep Salceda i Castells. Quadernsd'estudi i divulgació, 3. Ajuntament deCambrils, 1992.

Recull de Ia nomenclatura vial de Iazona antiga de Cambrils amb indicaciódel seu significat, tot sovint emmarcatentre Ia història i l'anècdota.

LA SERRA DETRAMUNTANA. EIstemes del GOB, 1 (Tardor de 1996).Parla de l'estat actual, problemàtica i

futur de Ia nostra Serra amb apartatsdedicats als valors naturals i culturals,als confl ictes ambientals i urbanístics, Ia Ia seva protecció.

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES:

D'entre les revistes associades aPREMSA FORANA DE MALLORCArebudes destacam:

LiST_EL., 357 (S'Arenal, 15 Il 97).L'article de Mlquel López Crespí, dedicata "EIs mallorquins" de Josep Melià, citadiverses vegades Josep Massot IMuntaner. També hi trobam una foto delportolà Jaume Creus, propietari d'OpticaCiutat, un escrit sobre el brandi Suaud'Es Pont d'Inca i una foto de MariaMates, d'Es PIa de na Tesa, que va obriruna sabateria a Ia Soledat.

FELANITX. 3041, 3042 (V 97)Inclouen, respectivament, Trenta anysde cançons i La Calma de l'Illa, ambdósd'Antonl Roca.

L ' A L C _ O R A _ _ A _ y U ! , 200 (V 97)Celebren el dos centenars. Enhorabona.

ANNALS. Centre d'Estudis

Comarcals del Ripollès, 1994-1995(Ripoll, 1996). Inclou un apartatd'homenatge a l'Investigador GonçalCutrlna. A l'edició de textos hi trobam unmanuscrit mèdic de l'arxiu del monestirde Sant Joan de les Abadesses, unsgoigs medievals i setcentistes sobreSant Eudald, patró de Ia vila de Ripoll.L'apartat d'aportacions i estudis parlade l'església de Sant Cristòfol deCampdevànol i les seves pintures, de Iaremembrança d'Isidre Bonshoms, delprocés de Ia crisi dels 70 a Ia comarcadel Ripollès, del transport de carbó, del'esperit de l'arquitectura popularpirinenca del Ripollès, del transsecteornitològic a aquesta comarca, de Iamigració i hivernada d'alguns ocells aaquestazona,delscarrablnersdeRipolldurant Ia Guerra CIvII, I de l'ordenaciód'alguns fons militars.

CATALONIATODAY. vol. 9, núm 2(Texas, III 97).

DRETS HUMANS/JUSTÍCIA I PAU.19 (Mallorca, V 97). Inclou un escritsobre Educació per Ia ¡guaitat des del'Escola, de Guillem Ramis i Moneny.

ESTUDISBALEÀRICS. 54-55 (M-IX96). Dedicat als escriptors Josep M.Palau i Camps, Miquel Àngel Rlera iDamià Huguet i al centenari de JosepM.Quadrado, amb articles de BartomeuFiol, Antoni Nadal, Pere Rosselló Bover,Sebastià Alzamora, Pau Gilabert iBarberà, Vicenç Llorca, Francesc

Vallverdú, Mariantònia Manresa,Sebastià Verd, Damià Pons, Joan Mas iVives, Antoni Mut Calafell, Ricard UrgellHernàndez i Gabriel Ensenyat Pujol. AIa Miscel·lània hi trobam un record deCosme Aguiló sobre Josep MascaróPassarius i un altre de Guillem RossellóBordoy sobre Guillem Oliver i Sunyer.També hi ha escrits sobreJacob Sureda,Cultura oral i poesia de tradició oral, itransmissió i conservació de Ia llenguai costums de les Balears a l'Argentina

LAFOIG. 78 (Garcia/Ribera d'Ebre,MI-IV 97). Hi Inclouen un punl de lecturaamb Ia rosa de Sant Jordi.

MASSANA. 59 (El Rosselló, Segonsemestre 1996). Inclou diversos articlessobrevocabulari,d'altresdecostumismei cultura popular.

B.-

Si t ' interessa Marratxí . . . t ' interessa Pòrtula. No esperis més i subscr iu- t 'h i . TeI 79 78 70 / 60 31 44

Juliol 1997 - 29 quinzena 184/15

Associació de Veïnats de Pòrtol "La Pua"

Joan Francesc Canyelles:No volem perdre el caràcter de poblea j?

L'Associació de Veïnats de Pòrtol vanéixerl'any 1990 arran de Ia necessitat detenir una farmàcia. A partir d'aquesta re-ivindicació, l'Associació començà Ia sevasingladura i envestí, a més, altres temesd'interès per als veïnats. Es a dir, ha anatassumint els problemes que afecten elpoble, ja siguin d'infraestructura o detrànsit, perintentardonar-los una solució.CaI dir també que l'Associació, com totesles associacions de veïnats, cerca Iaparticipació del poble.

Aconseguíreu Ia farmàcia, però quèrecordau d'aquella lluita i d'aquella etapade l'Associació de Veïnats?

Les associacions de veïnats sempreneixen per un motiu. Nosaltresnasquérem pel problema de Ia farmàcia;Ia lluitàrem fins el 1995, que Ia vàrem tenirinstal·lada, i va esser una lluita llarga. Toti això, com a associació de veïnats jacomençàrem a envestir altres temes.

Quins temes són aquests?Be, ens interessàrem pel tema del

PERI. Es una cosa que ens preocupavamolt. El motiu d'aquesta preocupació ésperquè no volem perdre el caràcter depoble. A més, també ens interessa totallò que sigui l'embelliment del poble,l'estètica com a nucli antic... Es una cosaque, com he dit, ens interessa molt. ElPERI era un punt fonamental, Ja que ésevident que és important respectar lesolleries i que no hi passi, per exemple, unvial per damunt.

Quants d'associats teniu?En tenim 150. Comptam, normalment,

amb un associat per casa, encara quen'hi pot haver qualcuna en què n'hi hagimés d'un.

Onvosreuniu?Tenim un local que compartim amb

els escoltes, els quintos i amb tothomque es vol reunir.

Com informau els veïnats, feis caprevista?

No feim cap revista, només circularsper als socis. Encara que no ens ho hemplantejat seriosament. Possiblement, si

Joan Francesc també és escultor i ell va 1erl'emblema de l'institut en pedra

ens ho plantejàssim, faríem qualquecosa més.

Quinsobjectiusteniuprevistsacurttermini?

Uns dels problemes que enspreocupa i que hem anat duent és el temade correus. Estam pendents també deltema de Ia circulació. Com sabeu, a saCabaneta Ia pateixen, però aquí Ia patimel doble. Partint de Pòrtol, tenim el carrerMajor, que és molt conflictiu, i desprésenganxam un altre carrer més conflictiuencara, que és el de sa Cabaneta.

Hi ha por d'una "invasió" d'urbanit-zacionsperaquidalt,compassaaaltreszones del municipi?

El tema de les normes subsidiàriesés un punt importantíssim. Un delsobjectius que tenim és que no volem queens arribin les urbanitzacions aquí dalt.Si s'aproven les normes subsidiàriesque s'han tret a informació pública no hiarribaran, però per a nosaltres semprerepresenta un perill.

Pòrtol pateix problemes de vanda-lisme?

En general no, llevat de qualque grafitti.Només allò que ha sortit a Pòrtula sobre

els quintos i l'escultura de l'oller. De fet,hem de tenir en compte que tothom esconeix i això provoca una limitació a l'horade dur a terme actes de vandalisme.

Quines mancances pateix Pòrtol?Tenim molts més problemes

d'infraestructura que les urbanitzacions.S'ha de tenir en compte que quan es fauna urbanització s'han de cobrir unesinfraestructures bàsiques que nosaltresno tenim. Fa molt de temps que ensprometen el clavegueram, però no ensha arribat. El carrer Major necessita unaxarxa de pluvials. Si vos hi fixau, lesvoravies són molt baixes a causa de lessuccessives capes d'asfalt de Ia carreterai quan plou l'aigua entra dins les cases.L'enllumenat públic també és deficitari.De tot això n'hem parlat amb l'Ajuntament.

Quins lligams hi ha entre Ia Comissióde Festes i l'Associació de Veïnats?

Tots els membres de Ia Junta Directivade l'Associació de Veïnats estan cadaany dins Ia Comissió de Festes. Peròsempre s'ha fet una Comissió obertaperquè hi vagi entrant gent nova. Sempres'hi apunta qualcú nou.

Què vos pareix Pòrtula?Crec que és una revista que té molt de

mèrit per haver-se aguantat tants d'anys.Això és fonamental. També ho és que esfaci íntegrament en català. Crec que alquinzenal Ii manca un poc de contingut,però hem de suposar que se n'ompliràamb el temps.

Josep Antoni CalvoCatalina Bestard

Associació de Veïnats de PòrtolJunta Directiva

President, Joan FrancescCanyelles Garau

Vicepresident, Miquel VaquerAlbons

Secretari, Toni Roig SierraTresorera, Franciscà Juaneda

OrdinesVocals, Isabel Delgado Llompart,

Pilar Sastre Ferrer, Maria BestardSeguí, Pere Serra MoII ¡ XavierAguiló.

INSTITUT, JA ! //// PLATAFORMA PKU L'INSTITUT I)E NARRATXf //// INSTITUT, .IA !

184/16

BENVINGUTS !Safia, Mustafà, Vamba,

Ahmed, Leila, Tajani,Mohamed, Fatima... i totsels demés:

Benvinguts a ca vostra,com cada any.

Que passeu un bon estiui que un dia, prest, Ia marque vos prengueren torni aser vostra.

Salam!

*$r

w/i-wi

TallersVenda de cotxes

nous i usats

Camí de Muntanya, 7-24TeI. i Fax: 42 80 67

Son Ferriol

CITROEN

OPEL^

PM f , r< i '

LA SKIJ IHi POKTIJLA, AlM, AL C/ M U I Í I I M CASTKLL 27, PUIMEU KSQIJKUUA, l>K PÒttTOL