b&v clinica dental snap on smile

7/26/2019 B&V clinica dental Snap on Smile

1/40

Suplement Especial

Salut

Diumenge, 7 dabril de 2013

La hipertensifocalitza latenci en elDia Mundial de la Salutque es commemora avui.Un de cada tres adults lapateix, una proporci que

augmenta amb ledat

CURTES I LLARGUES ESTADES - RECUPERACIONS - CONVALESCNCIES - CENTRE DE DIAHabitacions amb bany complet, calefacci, telfon i terrassa. Ascensor, gimns, bany assistit,

sales destar i TV. Bar. Menjador. Gran terrassa enjardinada. Prquing.

SERVEIS: MDICS, INFERMERA, FISIOTERAPUTIC i DIETTIC PROPISAv. Madrid, 5 - Tel. 972 81 75 50 - Fax 972 82 53 37 - PLATJA DARO

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


2/40

2DIUMENGE, 7 DABRIL DE 2013 | Diari de Girona

SALUTPUBLICITAT

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


3/40

Es t hipertensi arterial quan lapressi de la sang que circula perles artries s massa elevada d'u-na manera continuada, i aug-menta la pressi contra les parets.s per aix que la hipertensi potarribar a causar diferents tipusde lesions a les artries.

La hipertensi arterial incre-menta el risc de patir malalties car-diovasculars, principalment l'ictusi l'infart agut de miocardi. s el fac-tor de risc cardiovascular ms im-portant, per tamb el ms fcil dedetectar i el de tractament ms e-ca i senzill. A Catalunya, almenysuna de cada cinc persones adul-

tes s hipertensa.El fet que moltes persones tin-

guin hipertensi i, per tant, un ex-cs de risc de patir malalties car-diovasculars, fa que aquesta ma-laltia tingui un impacte molt granen la salut cardiovascular de la po-blaci. Aquest fet s com a tots elspasos occidentals. El Dia Mundialde la Hipertensi Arterial s el 17de maig tot i que aquest any s ellema escollit per la commemora-ci del Dia mundial de la Salut quese celebra avui.

La hipertensi s una de les ma-lalties ms abundants en les so-cietats industrialitzades i una deles primeres causes de morbi-mortalitat. Afecta al voltant del

20% de la poblaci adulta, unpercentatge que augmenta ambl'edat. Els homes solen tenir lapressi arterial ms alta que les do-nes ns als 50 anys. A partir d'a-questa edat, coincidint amb l'edatde la menopausa, passa el con-trari.

No es coneixen les causes de lahipertensi, per hi ha algunsfactors que s'hi relacionen. Lespersones que fumen, amb sobre-ps, que mengen amb molta sal igreix, que consumeixen molt d'al-

cohol, que pateixen estrs o queno fan exercici tenen ms proba-bilitats de desenvolupar hiper-tensi.

Tamb tenen ms risc de patir-ne les persones amb el colesterolalt, amb malalties del cor o dels ro-nyons, i les que tenen antece-dents d'hipertensi a la famlia. Detota manera, qualsevol persona dequalsevol edat pot desenvoluparhipertensi.

Les persones amb una hiper-tensi moderada es troben b i no

tenen smptomes. Tot i aix, en al-guns casos els smptomes seg-ents poden ser indicatius de ten-si alta:

- Mal de cap fort.- Brunzit o sorolls a les orelles.- Hemorrgia nasal.- Fatiga.- Confusi.- Dolor al trax.- Canvis en la visi.Una persona s hipertensa

quan t repetidament la pressi ar-terial sistlica (la mxima) igual osuperior a 140 mm Hg, o b lapressi arterial diastlica (la m-nima) igual o superior a 90 mmHg. Els criteris poden variar encada persona, sobretot si es pateix

alguna malaltia. En cas de tenirdiabetis, les xifres de control hande ser ms baixes (per sota de130/85 mm Hg).

Per ser diagnosticat d'hiper-tensi arterial no n'hi ha prouamb una nica mesura de la pres-si arterial. La tensi varia se-gons les circumstncies (esfor-os, postures, estrs) i per aixcal mesurar-la en diverses visites.Per al diagnstic d'hipertensiarterial tots els valors de pressi ar-terial han de ser elevats.

Les persones hipertenses s'hande mesurar la pressi arterial cadatres o sis mesos i fer-se una ava-luaci mdica anualment per se-guir un bon control. Els profes-

sionals de la salut poden ajudarmolt en la detecci i el control dela hipertensi i, en l'mbit de l'a-tenci primria, es pot assolir elcontrol d'aquest factor de risc.

Tractament

La hipertensi s una malaltiacrnica que no es pot guarir, perque es pot controlar mitjanant untractament higienicodiettic i,quan conv, amb frmacs. L'ob-jectiu del tractament s reduir lapressi arterial per evitar el risc de

possibles complicacions. La Con-selleria de Sanitat apunta set re-comanacions senzilles per con-trolar la pressi i augmentar laqualitat de vida:

Els metges, els millors con-sellers. Saben perfectament qu

cal fer. Seguiu estrictament lesseves indicacions. No us quedeuamb dubtes. Feu-los tantes pre-guntes com vulgueu. Us diranqu heu de fer i com es pot tenirla pressi a ratlla.

Com menys sal, ms salut. Elsaliments ja contenen totes les salsnecessries per a la salut. Per tant,cal que no n'afegiu en cuinar i queno poseu el saler a taula. Tambcal evitar els menjars preparatsque en tinguin molta, com per ex-emple els embotits, les conserveso els aliments precuinats. Acos-tumar-s'hi s fcil i els avantatgessn molt grans.

Tragueu-vos un bon pes desobre.A cada edat i alada li cor-

respon un pes adequat. Si teniu ex-cs de pes, feu una dieta amb po-ques calories. Aprimeu-vos demica en mica, i fugiu de rgims mi-raculosos. Us trobareu millor i lapressi tamb millorar.

Guanyeu el vostre campionatparticular. Passejar una estonacada dia i, ns i tot, practicar alguntipus d'exercici fsic adequat a lavostra edat us far estar ms gilsi sentir-vos millor. Millorareu en vi-talitat i guanyareu el campionat dela vostra salut.

Brindeu a la vostra salut dedeb. Una mica de vi o de cerve-sa en els pats no us perjudicar,per intenteu reduir al mxim elconsum d'alcohol. A partir d'avui,procureu beure begudes no alco-hliques. Aquest s que ser unbrindis a la vostra salut.

Aire pur a qualsevol hora.Feu que, a partir d'ara, els pulmonstinguin sempre aire pur. Moltagent ha aconseguit deixar de fu-mar. Segur que tamb podeu fer-ho. s qesti de proposar-s'ho isi ho creieu convenient decomptar amb l'ajuda d'algun pro-grama de deshabituaci.

Medicaci al peu de la lletra.El fet que us trobeu b no vol dir

que pugueu deixar, reduir o mo-dicar la medicaci. Cal recordar-se'n cada dia. Prendre-la exacta-ment, com ha dit el metge o lametgessa, s la millor manera detenir la pressi a ratlla.

Prevenci

Si es t en compte que la pressiarterial tendeix a augmentar ambl'edat, s molt important contro-lar la hipertensi per evitar les ma-lalties cardiovasculars. Retardar oprevenir la hipertensi s possibleamb un estil de vida saludable.Aix, seguir una dieta equilibradai baixa en sal, fer esport regular-ment, no fumar i moderar el con-sum d'alcohol sn recomanacions

bsiques que serveixen com aprevenci de la hipertensi.

Amb quina perio dicitat calprendre's la pressi arterial? smolt variable i est en funci de lesxifres de pressi arterial, la pre-sncia d'altres malalties, etc. En casd'un bon control, amb una visitacada 3-6 mesos nhi pot haverprou. Cal fer una avaluaci mdi-ca a l'any perqu anar regularmenta mesurar-se la pressi s la millormanera de controlar-se-la i d'evi-tar complicacions.

DdG | GIRONA

Hipertensi: una malaltia silenciosa

Un facultatiu pren la pressi

arterial a un home.

ASUMYREDITORIAL.COM

El Dia Mundial de la Salut que es comemmora avui est dedicat a informar sobre els riscos daquesta patologia,

que afecta el 20% dels adults. Si no es controla la hipertensi aquesta pot derivar en altres malalties ms greus

Es t hipertensi arterial

quan la pressi de la sang

que circula per les artries

s massa elevada

Les persones hipertenses

shan de mesurar la pressi

cada 3 o 6 mesos i fer una

avaluaci mdica anual

3Diari de Girona | DIUMENGE, 7 DABRIL DE 2013

SUPLEMENT ESPECIALSALUT

Osteopatia

Naturopatia

Homeopatia

Medicinaxinesa

Tractamentsinfantils

Flors de Bach

Dietista

La vostra botiga a Internet www.genciana.es Rda. Pare Claret, 15 17001 GIRONA Tel. 972 20 87 87Rda. Pare Claret, 15 17001 GIRONA Tel. 972 20 87 87

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


4/40

Tres de cada quatre espanyols esdutxen almenys una vegada aldia. L'estampa de dutxa que mses repeteix s la d'un acte que espodria considerar com a breu,entre 5 i 10 minuts, que s el temps

que la gran majoria passa sotal'aixeta de la dutxa, i per a la qualcosa es prefereix el gel i l'esponjaper sobre d'altres opcions que s'o-fereixen en aquests moments en elmercat.

Higiene, neteja i confort snles raons principals que ens por-ten a la dutxa. Ara b, on es trobala frontera entre la higiene i la so-brehigiene? I el que s ms im-portant, quins sn els danys que lapell pot patir en creuar-la?

La pell s l'rgan ms extens delcos hum, i a ms, s la primera l-nia de defensa, la barrera ambqu l'organisme es protegeix delselements i dels microorganismesnocius que habiten el mn extern.

Est formada per diferents capesi estrats, dels quals la pell se serveixper a acomplir la seva funci. Und'aquests estrats s el mantell li-pdic que la recobreix, la protegeix

de forma natural i al qual, sovint,no es presta l'atenci que mereix.Es compon d'aigua, lpids i altrescomponents que ajuden a retenirl'aigua a la dermis. Aquesta funcis clau perqu la pell necessita es-tar prou hidratada per poder por-tar a terme la seva tasca protecto-

ra.La capa de lpids t un PH lleu-

gerament cid que se situa al vol-tant del 5,5, que s el que impedeixque els grmens, els bacteris, els vi-rus, els cars i la resta de mi-croorganismes campin a gust perla nostra pell. Per aix s tan im-portant no alterar aquesta acide-sa.

Si es modiqus, el mantellperdria propietats i, en conse-qncia, esdevindria incapa defrenar l'avan i la proliferaci d'a-quests agents externs. Gestos comel de dutxar-se repetides vegadesal llarg del dia i fer servir sabons,gels o altres productes de netejaque contribueixin a pertorbar l'n-

dex d'acidesa natural de la nostrapell poden ser els principals cul-pables d'esgotar el mantell lipdic,fet que al seu torn desencadenauna srie de patologies cutnies.

Malalties a causa d una hi-giene excessiva. Segons l'Acad-mia Espanyola de Dermatologia iVenereologia, la nostra pell estpreparada per a una nica dutxaal dia. Si ens excedim i repetim l'ac-te ms vegades al llarg d'una ma-teixa jornada sense posar en prc-tica hbits com el de dutxar-se ni-

cament amb aigua i sense sab enles segones i terceres dutxes, l'ex-cs es pot saldar amb l'aparicid'alguna de les malalties seg-ents:

*Dermatitis atpica: La msconeguda per la incidncia crei-xent que t. L'associaci espa-nyola de familiars i pacients d'a-questa malaltia calcula que, alnostre pas, prop del 10% dela poblaci conviu actual-ment amb aquesta malaltia,amb especial prevalncia entreels ms petits. De fet, s'estima quela dermatitis atpica ocupa el 20%de les consultes que es fan alsserveis de dermatologia peditri-ca, i l'1% de les consultes al pe-

diatre. Quan una persona pateix dedermatitis, la seva superfcie cu-tnia ja no compta amb el mantelllipdic protector i es dna unaprdua d'aigua que origina una se-quedat intensa en la pell. Com aconseqncia, els pacients patei-xen una sensaci de picor moles-ta i irritant que algunes vegades famolt difcil evitar gratar-se. La der-matitis atpica s una malaltiacrnica per a la qual s que escompta amb un tractament mdicque aconsegueix, almenys, con-trolar alguns smptomes com la pi-cor i l'enrogiment de la pell, aix s,sempre que se sigui molt constant.

*Infeccions: Un altre delsproblemes de perdre l'acidesa na-

tural amb qu compta el mantellhidrolipdic s que la pell pot servctima d'infeccions de diferents ti-pus. La popular pitiriasi alba, f-cilment recognoscible per l'apari-

ci de taques blanquinoses o ambfalta de pigmentaci a l'esquena ia les extremitats superiors, n's unabona mostra. De vegades, la der-matitis atpica i la pitiriasi van dela m: l'aparici de la primeracomporta la proliferaci de la se-gona. La pitiriasi s'associa a la pis-cina pel clor de l'aigua, pel major

contacte de la pell amb l'aigua i perl'increment de la freqncia de ladutxa. Resultat: la pell ja no est encondicions de frenar l'avan de mi-croorganismes externs. En el cas dela pitiriasi, el tractament, per via t-pica, es dilata en el temps i esde-v una tasca tediosa i molesta queconv evitar canviant o cuidantcerts hbits de la nostra higienediria.

*Allrgies: Sorgeixen perquaquelles pells amb el mantell hi-drolipdic malms sn ms sensi-bles. La predisposici s, per tant,ms alta quan la capa protectorade la pell est esgotada, per aixno vol dir que totes les pells haginde ser hipersensibles a determi-

nades substncies. Depn de cadapersona i del tipus de pell que tin-gui. En aquest cas, els allerggensque normalment causen les reac-cions allrgiques sn alguns delscomponents que inclouen els ma-teixos gels de bany: des dels es-pessidors i emulsionants que s'hiutilitzen ns al perfum o el colordel producte.

Sabons

Igual que la pell, els gels i els sa-bons que es fan servir al banytamb tenen PH, que s l'ndex d'a-cidesa que mesura l'alcalinitat delproducte. Cal utilitzar nomsaquells sabons que tinguin un PHprxim al de la pell, 5,5, i que en

cap cas excedeixin de 6,5. A partird'aquesta xifra el gel pot ser des-aconsellable perqu el risc que al-teri i acabi neutralitzant el mantellhidrolipdic de la pell s molt alt.

DdG | GIRONA

Lrgan msextens delcos hum

Dutxa amb sab, un cop al dia.

HENDRICKDEVILLIERS.COM

Dutxar-se ms d'una vegada al dia o fer-hoamb sabons que alterin el PH natural dela pell pot originar malalties cutnies


SALUTSUPLEMENT ESPECIAL

Fernando Girn CardonaCol. nm. 403

PSICLEG CLNIC

SEXOLOGIA

TERPIA FAMILIAR

RELACI DE PARELLA

TRASTORNS DE PERSONALITAT

C/ Eiximenis, 10, 5 2a - Tel. 972 21 27 99 - 17001 GIRONA

TRACTAMENTS I DEPILACIO AMB LSERMALALTIES DE LA PELL i PROVES DALLERGIA CUTNIA

C/ Ibria, 12 - 14 baixos B Tel. 972 24 51 80 17005 Girona

Dr. L. QUINTANA MORATONESCol. 1266

Dr. X. QUINTANA MORATONESCol. 2125

Pg. Federico Garca Lorca, 2 baixos

17840 SARRI DE DALT (Girona)

[email protected]

www.neurocentre.net

Tel. i fax 972 172 234

CENTRE DE NEUROREHABILITACI INTEGRAL

10 aniversari

ANNA FERRER I COLLSDiplomada en Nutrici

i Diettica HumanaDIETISTA

Dietes personalitzades

TEST DINTOLERNCIES ALIMENTRIESper detectar els aliments que bloquegenel teu organisme i timpedeixen baixarde pes o provoquen mala digesti,

cansament, etc.

Consulta (visites concertades)

C/ Monturiol, 11, entresl Tel. 972 676 746 Figueres [email protected] www.annaferrer.cat

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


5/40

El plor d'un nen pot ser el senyald'un dels problemes de salut tpicsde la infncia: l'otitis. Encara queno s exclusiva de la infncia,constitueix una de les malaltiesms freqents i molestes enaquesta franja d'edat. Per darre-re d'aquest terme mdic, que fa re-ferncia a la inamaci de l'orella,s'agrupen diversos tipus d'otitis.Les principals sn l'externa i la mit-jana.

L'otitis externa, coneguda coma otitis de les piscines o del neda-dor, consisteix en la inamaci delconducte auditiu extern, situatabans d'arribar al timp. La ina-maci abraa la part de la pell querecobreix l'orella externa i elssmptomes sn picor i un fort mald'orelles. Aquest malestar s'agu-ditza quan s'estira de l'orella o amesura que es produeix la sortidade la secreci purulenta (pus), jaque sol estar causat per una in-fecci. L'altre tipus d'otitis s la que

afecta l'orella mitjana, que es tro-ba darrere del timp i en qu l'-nica comunicaci amb l'exterior esprodueix per la trompa d'Eustaqui,un conducte molt que arriba ala faringe (darrere de les amgda-les). S'origina per una infeccique puja des de la nasofaringe, ar-riba a l'orella mitjana i s'inama lacapa de la mucosa que recobreixl'orella mitjana.

Aquesta otitis es pot manifestarde dues formes: l'otitis mitjanaaguda i l'otitis mitjana serosa. Laforma aguda es produeix quan la

mucositat s'acumula a l'orella mit-jana per un refredat i s'infecta perdiversos bacteris (pus). Entre elssmptomes pot aparixer febre(tot i que no sempre), mal d'ore-lles (que s'aguditza a la nit) i, nsi tot, la sortida de pus i la perfora-ci del timp, un smptoma queno s perills perqu cicatritza sol.Els nens petits experimenten el

dolor de forma ms aguda enmastegar els aliments o empassar-los.

Quan l'otitis i la supuraci ca-racterstica d'aquesta infecci per-sisteixen durant mesos, se la co-neix com otitis mitjana agudapersistent o crnica. I, si aquestesotitis apareixen molt sovint, s'a-nomenen otitis mitjanes agudesrecurrents.

La forma serosa, a diferncia dela mitjana aguda, no s una in-fecci i no provoca febre, sinque s una acumulaci de moc

clar a l'orella mitjana. La gran di-ferncia s que no causa dolor,per s hipoacsia o sordesa, brun-zits o sensaci de pressi dins del'orella. Aquesta forma est cau-

sada per l'estretor de latrompa d'Eustaqui,

que diculta la sorti-da del moc. Quanno provoca elssmptomes descrits,com ara sordesa, escorregeix per sisola, ja que la trom-pa es va eixamplant

amb l'edat. Les afec-cions d'orelles varien

segons l'poca del'any. La mxima inci-

dncia de les otitis agudesexternes en pasos de clima

temperat com Espanya t lloc al'estiu, que s quan es gaudeixdel bany a la mar i a les piscines deforma freqent. L'entrada d'hu-mitat a l'orella, aix com les alte-racions de la pell del conducte au-ditiu extern, afavoreixen l'aparicide les infeccions. Alguns dels mi-croorganismes ms freqents sn

les Pseudomonas aeruginosa i elStaphylococcus aureus.

S'estima que un 10% de la po-blaci ha patit otitis externa algu-na vegada, amb un pic d'incidn-cia entre els 7 anys i els 12, segonsinformaci de la Gua ABE. Infec-ciones en Pediatra. Gua rpidapara la seleccin del tratamiento

antimicrobiano emprico, escritaper membres del departamentde Pediatria de l'Hospital 12 de Oc-tubre. Juntament amb els nens i elsadolescents, els nedadors tambguren entre les persones msproclius a sofrir-les.

A diferncia de l'otitis externa,la mitjana est ms lligada a pro-cessos infecciosos i catarrals pro-pis de la tardor, l'hivern i la pri-mavera. Se sap que la seva inci-dncia ha augmentat molt elsdarrers anys i s'ha convertit en unamalaltia gaireb universal entrela poblaci infantil. La pateixen en-tre el 20% i el 62% dels nens, ambuna proporci ms gran en els me-nors de tres anys. S'estima que

abans d'aquesta edat l'han patitentre el 50% i el 83% dels menors.

A ms, al voltant del 5% dels in-fants que han sofert un episodid'otitis tenen predisposici a des-envolupar otitis mitjana agudade repetici, i la tercera part d'a-quests en patir un nou episodi enun mes. Malgrat que aquestes oti-tis mitjanes sn causades per di-versos agents infecciosos, la in-fecci per pneumococ s la res-ponsable del 40% de totes les pro-dudes per bacteris, segons l'As-sociaci Espanyola de Pediatria.

DdG | GIRONA

Quan el dolor

entra per lorellaEls infants sn, juntament amb les persones grans, un dels grupsms afectats per les otitis, una malaltia vinculada amb infeccions ihbits higinics inadequats. Hi ha dos principals tipus dotitis: les

externes i les mitjanes



Un nad plora a causa de lotitis.

SOLOPADRES.CO

M

SERVEIS MDICSAngiologia i cirurgia vascular A. Presas

Cardiologia F. FreireCirurgia plstica O. HucClnica dental Alcalde Dalmau

J. de RibotCirurgia maxilofacial M. GorinaDermatologia medicoquirrgica i veneriologia R.M. Casanovas

M. RouraEndocrinologia, diabetis i nutrici A. Marco

R. ValentFisioterpia J. TorrellGinecologia i obstetrcia N. Domnguez

J.M. RamosHematologia J. ProfitsMedicina interna X. BusquetsMedicina preventiva A. VilaNeurologia O. CarmonaOftalmologia J. Tarrs

M. T. TeixidorP. Tsiplakos

Ortodncia M. SatorraOsteopatia A. CerdanOtorinolaringologia P. Garca

J.A. LlanoH. Massegur

Pediatria M. Snchez MuroPneumologia i allrgia respiratria S. LadrnPodologia E. BouPsicologia adults P. Mateos

N. TiPsicologia infantil i juvenil N. RossellPsiquiatria J. TorrellReumatologia O. CodinaTraumatologia i cirurgia ortopdica J.M. Centenera

M. RamosR. Roig

Urologia J. MoraA.Ponce

SERVEIS DANLISIS CLNIQUES I BACTERIOLGIQUESE. Cardels M. V. Falguera

SERVEI DANATOMIA PATOLGICA I CITOLOGIAJ. Rabasseda N. Tallada

UNITAT DAPARELL DIGESTIU I ENDOSCPIA DIGESTIVAX. Busquets X. Bertran D. Busquets

UNITAT DE RADIOLOGIA I MAMOGRAFIA DIGITAL,ECOGRAFIA I DENSITOMETRIA

S. MassotJ. AlbanellA. Maroto

F. Castaer

GABINET MDICDE DIAGNOSI I TRACTAMENT

PLAA JOSEP PLA, 11Tel. 972 20 48 82 - 972 20 10 8417001 GIRONA

Fax 972 22 38 63www.gdmedic.com

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


6/40

El Club Social de Figueres, undels serveis de lAssociaci Fa-mlia i Salut Mental, entrevistaMaria Combalia, presidenta delassociaci. En concret, ha estatrealitzada per Entramuntanats,el grup del taller de telecomuni-cacions del Club Social de Fi-gueres.

Com va sorgir la idea de fer len-titat? Qui hi va collaborar?

La idea sorgeix quan, des delCentre de Dia del Girons, es fanreunions de familiars i sobserva la

mancana daquesta plataforma. Apartir daquell moment un grup deset famlies i grcies al suport delIAS, crea lentitat.

Com surt la idea de crear el ser-vei dels Clubs Socials? I el RespirFamiliar? Quina s la nalitat?

Qui em va informar de lexis-tncia dun servei que es deiaClub Social i que tenia com a ob-jectiu principal la inserci social atravs de tallers i activitats van serels caps territorials del Departa-ment de Benestar Social i Famlia.Aquest departament s qui ens -nana els Clubs. Pel que fa el Res-pir Familiar sorgeix quan, un copen marxa el Club Social El Cercle,es detecta la necessitat doferir un

espai on els nois poguessin gaudirdunes vacances i, al mateix temps,els familiars o principals cuidadorspoguessin tenir el seu propi tempslliure.

Quins altres serveis ofereixlassociaci?

A ms dels dos Clubs Socials i elservei de Respir Familiar, lasso-ciaci ofereix assessorament,orientaci i informaci tant a per-sones amb trastorn mental com alsseus familiars, i grups dautoajudaa familiars. Aquests dos serveisvan ser els primers que es vanoferir quan es va constituir lenti-tat.

De quina manera collaboralentitat amb la creaci de pisos i

a la inserci laboral de les perso-nes que pateixen una malaltiamental?

Es fan reunions amb diferents

institucions per explicar quinesmancances t el nostre collectiu,que en aquest cas sn pisos tute-

lats i residncies pensant en eldia de dem, que s una de les pre-ocupacions principals dels fami-liars. Pel que fa a la inserci labo-

ral, derivem a diferents entitatsdestinades a aquest les personesque pensem que hi poden accedir

o que estan interessades en tre-ballar. Una de les coses que tam-b fem s oferir un espai on dife-rents entitats dinserci laboral

poguin venir a fer conferncies idaquesta manera poder aproparla persona interessada al servei.

Quants socis t lentitat enaquests moments?Des de la seva constituci i ns

ara 371 famlies han format part de

lentitat. En aquests momentscomptem amb 234 socis.

Qu pensa quan un soci esdna de baixa?

Em sap molt de greu. Per no elsol fet que el soci es doni de baixa.Em sap greu perqu penso que potser no em fet b la feina o nolhem tingut prou cuidat... hi ha ca-sos en qu la persona sha de do-nar de baixa per temes econmics,i sap greu perqu no poden arri-bar-hi. Per per mi s pitjor quantinc la sensaci que potser ho po-drem haver fet millor o que la per-sona que ha vingut a demanar

ajuda tenia unes expectatives a lesquals no hem pogut arribar.

s molt alt limport que han depagar els socis?

Per accedir a fer-se soci, lentitatcobra 20 euros de matrcula, quenoms es paga un cop en el mo-ment de donar-se dalta, i la quo-ta anual s de 40 euros des de fanou anys. Cal esmentar que dinsdaquesta quota qualsevol perso-na del nucli familiar pot accedir atots els serveis que oferim.

Com vius el rol de mare dunapersona amb trastorn mental i elde presidenta de lassociaci almateix temps?

Es molt difcil separar la feina alassociaci i el rol de mare duna

persona amb trastorn mental. Hasde saber desconnectar quan arri-bes a casa. Per altra banda, el fet deser mare duna persona amb ma-laltia mental i tenir loportunitatdajudar persones que es troben enuna situaci similar a la que jomhe trobat fa anys em resultasempre molt graticant. Vaig co-menar per defensar els drets de lameva lla i ara lluito per tothom.

Com veu lassociaci daquuns anys? Quines expectativest?

A mi magradaria que pogus-sim continuar ampliant serveis ales diferents comarques de Gironaja que daquesta manera per unabanda oferirem els mateixos ser-

veis a tots els socis de lentitat; i dal-tra banda molta ms gent conei-xeria lassociaci, fet que suposalluitar contra lestigma.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

DdG | GIRONA

Maria Combalia PRESIDENTA DE LASSOCIACI FAMLIA I SALUT MENTAL

Vaig comenar defensant els drets

de la meva filla i ara lluito per tothomASSOC. FAMLIA I SALUT MENTAL



Maria Combalia,

presidenta de lAssociaci

Famlia i Salut Mental.

ASSOCIACI FAMLIA

I SALUT MENTAL DE GIRONA

I COMARQUES

Hotel dEntitats - Despatx 1.1 - B

C/ de la Rutlla, 20-22 - 17002 Girona

Tel. 972 20 04 63 - Fax: 972 20 31 69 // e-mail: [email protected]

tamb ens podeu trobar al twitter i al facebook i la direcci del blog s: http://clubsocialdefigueres.blogspot.com.es

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


7/40

La crisi econmica ha provocat,els ltims anys, un incrementdel 30% del malestar psquicentre la poblaci, que es mani-festa en el creixement de les ideessucides i en el sentiment de fal-ta de control sobre la vida.

Aquestes dades apareixen en un

estudi de l'Observatori de SalutMental de Catalunya (L'Osamcat)titulat Impacte de la crisi econ-mica en la salut mental de la po-blaci, elaborat a partir de 88entrevistes a professionals de lasalut i usuaris dels serveis sani-taris de Sabadell (Valls Occi-dental), Barcelona, Sant Feliu deLlobregat i Martorell (Baix Llo-bregat).

El coordinador de l'estudi, elpsiquiatre Josep Moya, ha advo-cat per canviar el model d'inter-venci i substituir part de les vi-

sites individuals per terpies degrup que, segons ha assegurat,sn ms ecaces. La crisi eco-nmica ha eixamplat la distnciaentre els ideals i la realitat per-sonal, ha explicat Moya, qui hadestacat que el sentiment de cul-pa porta a la inhibici, a no veu-re's capa de reaccionar davantles adversitats, com la prdua del'ocupaci o els desnonaments iel retorn al domicili patern.Aquesta situaci que estem vi-

vint desborda el model actuald'intervenci, ha ressaltat el psi-quiatre, qui ha demanat apostarper una intervenci comunitria,ja que molts usuaris no notencap canvi amb les visites indivi-duals. Moya ha posat com a ex-emple el cas d'un pacient, un es-criptor amb un greu problemamental, que va participar en unareuni literria amb un grup depersones del mn cultural i vasentir que formava part d'una

comunitat.

El model del Regne UnitEs tracta de sortir dels despatxosi anar on sn les persones, haapuntat el psiquiatre, qui ha asse-nyalat que en altres pasos, com elRegne Unit, aquest model ja est im-plantat i ajuda, sobretot, personesque han experimentat un rebuig so-cial. Davant l'escassetat de recursos,Moy ha apostat per reorientarles estratgies organitzatives i dis-

minuir el percentatge de temps de-dicat a fer entrevistes individuals perdedicar-lo a les grupals. L'estudidesenvolupat per l'Observatori dela Salut Mental de Catalunya sms qualitatiu que quantitatiu, perels professionals entrevistats perelaborar-lo han coincidit en un re-punt de les visites als serveis de sa-lut mental, aix com un agreujamentdel pronstic de persones amb pro-blemes de salut mental.

Aix es manifesta, segons Moya,en un sentiment de desesperanai falta de control de les seves vides,que porta a desenvolupar ideesdestructives no tant com una vo-luntat de sucidar-se, sin de desit-jar tenir una malaltia incurable, enun desig que marca la vida quoti-diana dels pacients. La conselle-ra de Benestar Social i Famlia,Neus Munt, ha destacat que elstrastorns mentals representen unacrrega social per a les persones queels pateixen i les seves famlies i unacrrega econmica per a la societat.

Munt ha destacat la importn-

cia d'estudis com aquest perqul'administraci pugui conixer elsfactors de risc i actuar de manerapreventiva. A l'estudi de l'Obser-vatori de Salut Mental de Catalunyahi han participat 88 professionals,entre psiquiatres, psiclegs, treba-lladors socials, infermers i educa-dors socials. L'Osamcat s un rgande recerca, formaci i assessora-ment en el camp de la salut mental,nascut a partir d'una iniciativa de laCorporaci Sanitria Parc Taul i dela Fundaci Parc Taul de Saba-dell.

DdG | GIRONA

El malestar psquic de la poblaciha augmentat un 30% per la crisi

CAMPUS.COM

Ho recull un estudirealitzat per lObser-vatori de Salut Men-tal de Catalunya quees va fer pblic elpassat febrer

Els experts aposten

per una intervenci

comunitria.


SULPEMENT ESPECIALSALUT

LA INFERMERA COMPETENT

ORGULLOSA DE SER INFERMERA

C. Albareda, 3-5 3r Edifici Frum Girona 17004 Tel 972 20 40 61

[email protected] / [email protected] www.codigi.cat

La responsabilitat de la infermera/er s:

Protegir la salut de les persones

i garantir el benestar dels malalts.

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


8/40


SALUTPUBLICITAT

Centre Auditiu Especialitzat

Pl. Calvet i Rubalcaba, 4 - 17001 GIRONA

Tel. 972 20 06 64

Vilafant, 8 - 17600 FIGUERES

Tel. 972 50 93 51

Rambla Hospital, 40 - 08500 VICTel. 93 885 35 38

www.sonoraudifonos.coms hora de sentir-hi b hearing systemslife is on

Amb tres establimentsoberts a Girona, Fi-gueres i Vic, Sonor,

que va ser el primer centreauditiu de les comarquesgironines, celebra enguanyel seu 40 aniversari.

Des del 1973, el seu equip

de professionals, que ara jainclou la segona generaci,sha guanyat la confiana iel respecte dels seus clientssempre aconsellant-losamb les millors solucionsper a tot tipus de proble-mes auditius.

Explica el seu gerent, Car-los Castel, que el sector delaudici ha anat evolucio-nant any rere any i que ac-tualment el producte ms

innovador sn els audi-fons digitals amb tecnolo-gia Bluetooth, quepermeten connectar sensefils amb telfons mbils,televisors, equips dudio oordinadors i sentir-hi dunamanera clara i natural.

Sonor disposa daparellsamb un grau de perfeccio-nament i de prestacions va-riat, dltima generaci, pertal dadaptar-se a les ne-

cessitats esttiques, eco-nmiques i daudibilitat decadasc.

Els centres auditius Sonortenen un laboratori i un ta-ller propis, on fabriquentant els audifons intraca-nals fets a mida com totamena de motllos i taps pera nataci; aix tamb elspermet fer retocs i petites

repacions de manera rpidai eficient. A ms, hi trobartota mena de sistemes FM(freqncia modulada) quemilloren la intelligibilitaten situacions difcils comara reunions, conferncies,

restaurants...Fins ara, el seu servei

anava dirigit majoritria-ment al pblic adult, peraviat oferir atenci espe-cialitzada al pblic infantil,al seu centre de la plaaCalvet i Rubalcaba de Gi-

rona (davant la plaa delMercat).Si t problemes auditius o

requereix qualsevol pro-ducte relacionat amb lau-dici, no dubti a passar pelsCentres Auditius Especialit-

zats Sonor, on els audiopro-ttics titulats laconsellaranduna manera efica i resta-ran permanentment al seuservei.

SONOR, ms de quaranta anysdexperincia i professionalitat pera la nostra oda

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


9/40

Es calcula que el 50 per cent de leslesions esportives es podrien evi-tar si es tinguessin en comptefactors tan diversos com la tem-peratura de lambient, la utilitza-ci de dispositius de proteccinecessaris, ls del calat msadequat o la realitzaci duna ex-haustiva revisi medicoesportivaabans de comenar a practicarlactivitat.

No en va, el millor tractaments sempre una bona prevenci,una mxima que cal tenir espe-cialment present quan es tractadels ms petits de la casa.

s per aix que lequip del cen-tre de medicina esportiva Sport-cat destaca la importncia dac-

tuar en aquesta etapa. Mai smassa aviat per comenar a mirarsi tenim algun problema i mai smassa tard per intentar millorar-lo, per en el cas dels ms petits,quan ms aviat sels faci un bonseguiment del seu creixement,abans podrem veure, controlar iprevenir problemes futurs, des-taca el director del centre, el doc-tor Jordi Surs. Aix, lesions tpi-ques de letapa de creixement,com sn la malaltia dOsgood-Schlatter, els isquiotidials curts,

lescoliosi o les dismetries, sn al-gunes de les especialitats dSport-

cat. I qu passa quan la lesi es de-tecta en ledat adulta, un cop su-perada la fase de creixement?Evidentment, la prevenci evita-r que el problema avanci, perestarem en un punt en qu caldrbuscar solucions a les patologiessorgides.

Per aconseguir-ho, el centrede medicina esportiva Sportcatposa a disposici dels pacients unsrecursos tcnics davantguarda:tcniques prpies per tendino-paties, que han estat presentadesen diversos congressos interna-cionals; aparells de darrera ge-neraci, com el lser dalta po-tncia IR de 10watts; aparells determoterpia profunda per UHF;

aparells destimulaci corporalglobal o utilitzaci dels factorsde creixement (PRGF) amb tc-niques completament diferents deles habituals.

Aquests mitjans punters per-meten a Sportcat arribar all ondaltres no arriben i resoldre desde brosis postquirrgiques, nsa tendinopaties rebels que nomilloren, passant per patologiescom les distres, losteocondri-tis o losteoporosi. Una altra de lescaracterstiques que ens diferen-

cia explica el doctor Surs sque aconseguim molt bons re-sultats en molt poc temps. Cal te-nir present que com ms aviat es

solucioni una patologia, menysefectes secundaris patirem.

Un equip multidisciplinariSportcat compta amb un equipmdic multidisciplinari, amb ca-pacitat per assessorar el client entot all que requereixi, ja sigui permillorar el seu estat de salut o perobtenir un millor rendiment es-portiu.

Lequip est format per ToniSol (nutricionista), Bernat Vz-quez (biomecnic de la marxa),Irene Potau (podloga), SandraRamrez i Albert Mas (siotera-

peutes), Natlia Romags (mas-satgista-spa), Jordi Checa (coach

i personal trainer), Jose Escuredo(biomecnic de la bicicleta), IrisForcada (infermeria) i el directordel centre, Jordi Surs, metge es-pecialista en medicina i trauma-tologia esportiva.

Un ventall despecialitats quepermet a Sportcat no solamentposar remei a les patologies o le-sions dels seus clients, sin tam-b dissenyar plans dentrenamentpersonalitzats o acompanyar lat-leta en els seus objectius i ajudar-lo a aconseguir-los.

DdG | GIRONA

Sportcataposta per laprevenci enels ms petits

SPORTCAT

Lequip mdic del centre alerta els paresque un bon seguiment del creixement delsfills permet tractar a temps malalties que po-den derivar en lesions esportives en el futur.

El millor tractament s la

prevenci, mxima que caltenir molt en compte quan

es parla dels ms petits

Sportcat compta amb un

equip multdisciplinari que

assessora el client en tot

all que requereixi



Sportcat

disposa duns

recursos

tcnics

davantguarda,

com el lser

dalta potncia

de la imatge.

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


10/40

parentment sembla una mani-festaci separada de la personaque t voluntat prpia, perqula voluntat s crixer, destruir

els vens, envair terreny... i tot aix sense fre.Per aquesta cllula maligna que ha perdutel control i que sembla que ens vol destruir,s dins nostre, t la nostra conscincia (omillor dit, inconscincia), est impregnadade la nostra ment, s jo.

El cncer no s un organisme separat denosaltres que ha envat el nostre cos com hofa un virus o una bactria, el cncer s unapart de nosaltres. s per aix que quan unapersona desenvolupa un cncer, hi ha unapetita part de si mateixa que est intentantdestruir la integritat del tot.

Aquesta part de nosaltres ha rebut unaordre de linconscient, i a partir dara nomshi ha una soluci per canviar aquesta ordre,i s prendren conscincia. Hem darribar aaquesta part de nosaltres que vol la nostradestrucci i entendre el perqu, hem da-conseguir transformar aquest dolor intensque tenim dins en plaer.

Hi ha una altra part de nosaltres quesempre ens vol defensar, la immunitat, perno pot. Aquest magnfic sistema que ens

protegeix i ens defensa amb tots els seus re-cursos de qualsevol distorsi interna o atacextern, est dbil i perd la batalla.

Lalimentaci i lestil de vida sn dos in-gredients imprescindibles perqu la immu-nitat estigui forta, per el ms important pera la nostra immunitat sn les emocions. Elque sentim dins provoca un eco glandular iposterior segregaci dhormones que tenencom a rgan diana els nostres glbulsblancs, per tant, sistema emocional i immu-nitat estan ntimament lligats, un no pot es-tar fort sense la fortalesa de laltre. Si les nos-tres emocions sn positives la immunitatser forta, per si emocionalment estem

congestionats la immunitat es debilitar.Emocionalment tot ens afecta. Cadaesdeveniment, cada experincia, cada rela-ci... tot queda impregnat en la nostra me-mria, aquesta que, encara que solem situ-ar-la al cap, impregna totes i cada una de lesnostres cllules i all queda gravada persempre.

Els conflictes interns o traumes que noresolem per por o per mandra, el nostre cosels viu com una congesti que debilita la

immunitat. Aquesta congesti continuada isense resoluci pot arribar, a la fi, a la dis-funci o b a lalteraci gentica.

El cncer doncs, sha dentendre i treba-llar des de tots els aspectes de la persona, nopodem pensar en un simple tumor descon-trolat quan anomenem aquesta paraula.

Qumicament cncer s una forta intoxi-caci. Fsic cncer s immunodepressi icongesti en el teixit. Emocionalment cn-cer s conflicte o trauma. Espiritualmentcncer s necessitat de trencar i prendreconscincia.

Qumicament el cncer es tracta amb elsfrmacs propis de la medicina convencio-

nal, per tamb sha de tractar mitjanant ladesintoxicaci i lalimentaci. El tumor esdesenvolupa en un medi cid i inflamat, pertant, la nutrici sha dorientar perqu el pa-cient ingereixi nutrients alcalinitzants, pro-antiinflamatoris, anticancergens i antioxi-dants.

Fsicament sha dactuar sobre la immu-nitat. Si hi ha un sistema en el nostre orga-nisme que pot eliminar la malaltia des delarrel i amb una fora infinita, aques-ta s la prpia immunitat. Peractuar sobre la immunitat,per, s imprescindibleentendre el cncer desde les emocions i lespi-ritualitat, ja que el siste-ma immunitari s elpont que enllaa elnostre fsic amb el nos-tre camp energtic(emocional, mental i es-piritual).

Tractar el cncer des de

laspecte emocional, mental iespiritual significa entendre lamalaltia, i per aconseguir entendre-la, elpacient ha de meditar en el tumor i desco-brir qu cont.

Cada una de les cllules del nostre orga-nisme vibra denergia, i tota energia continformaci, per tant, encara que el tumorens sembli que noms s una vasta massade teixit malalt i morbs, aquesta massacont informaci i memria, i aquesta me-mria s, amb tota seguretat, part de la cau-sa de la malaltia que ens est sacsejant. Aixdoncs, hem de meditar en el tumor per in-tentar esbrinar aquesta informaci, una in-

formaci que la gran majoria de les vegadesresideix en el nostre inconscient. Meditar enel tumor vol dir ubicar-hi la conscincia i la-tenci, meditar significa posar-hi la ment,per tant, el malalt sha de concentrar en eltumor.

Per fer-ho, haur de buscar un llarg mo-ment de quietud i silenci interior, i relaxar-se; durant la relaxaci ha de posar la menten el tumor i intentar sentir-lo, amb la mira-

da interior lha dobservar i descobrir.Una imatge que sens apareix de

cop, una sensaci, un colorque ens envaeix, una forta

intuci... qualsevol seny-al s significatiu, perqua partir daquest senyalpodrem estirar el fil iacabar trobant el signi-ficat. El tumor shadobservar, sha de mi-

rar sense parar, perquaix, el pacient descobrir,

a la fi, qu expressa el seu

cos amb aquesta manifestaci(possiblement algunes persones

necessitaran lajuda dun terapeuta).Quan sintueix i es descobreix la informa-

ci, el pacient ja ha comenat a curar-se,perqu aquesta informaci lobligar a ini-ciar els canvis que necessita fer per canviaraquesta conscincia, i aix, trencar el grandolor que t dins i el transformar en plaer.El plaer proporciona pau i alegria, i, plaer,pau i alegria sn els millors nutrients per re-forar les nostres defenses, aquestes que sa-ben, amb una saviesa absoluta, com elimi-nar la malaltia des de la ms profunda de lesarrels.

A

NATURPATA I TERAPEUTAJOAN MARAGALL, 19, ENT. D T. [email protected] DEL LLIBRE: LHOME-DU EDICIONS CURBET.

Maria Vidal i FortiOPINI

CNCER, MEDITAR EN EL TUMOR



CARRER VILALLONGA, 5, 2n, 1a - 17600 FIGUERES TEL. 972 671 605 [email protected]

VISITES A HORES CONVINGUDES IMPLANTOLOGIA PERIODNCIA ESTTICA DENTAL PRTESI DENTAL ODONTOLOGIA PREVENTIVA....

CLNIQUES DENTALS PROFESSIONALS

Tots volem un somriure sa i bonicTots volem tenir una boca sana, lluir un somriure bonic, i poder menjar i relacionar-nos amb els altressense patiments, limitacions ni complexos. Quan la nostra boca est molt deteriorada sha de buscaruna soluci integral i tan definitiva com sigui possible. Aix s possible mitjaant la Rehabilitaci Oral.Per en qu consisteix?

Per comenar, cal saber que les Prtesis Fixes sn prtesis cimentades o cargolades sobre les dents oimplants dentals. La Rehabilitaci Oral s una especialitat dins de lodontologia que combina de formaintegral les rees de: prtesi fixa, prtesi removible, operatria, oclusi i implantologia, que realitza eldiagnstic i pla de tractament adequat al pacient, dalta complexitat, que r equereix recuperar la sevasalut bucal a travs de les tcniques ms modernes de rehabilitaci. Al seu torn, estableix una relaciestreta amb les altres disciplines de lodontologia, com la periodncia, lendodncia i lortodncia.

Amb les tecnologies modernes aplicades als coneixements cientificoclnics actuals, en tan sols un mesi mig es pot r ehabilitar completament la seva boca, i per descomptat de forma indolora i sense quedarmai sense peces dentals, ja que sempre portar unes prtesis provisionals que li permetran seguir ambla rutina diria sense alteracions.

Ara ve la gran pregunta: i aix deu ser molt car? Si b en salut no hi ha res car perqu la satisfacci queprodueix poder tenir una boca sana i bonica no t preu, cal que el pacient spiga que realitzemrehabilitacions a travs de les principals mtues, i que tots els notres centres dentals compten amb unsistema propi de finanament que permet al pacient triar una quota mensual que no afectiexcessivament la seva economia. Si es vol ms informaci poden accedir a www.lopezdecalatayud.com

o b a www.dentalinfo.es, all es veuran casos resolts pels nostres professionals odontlegs.

El preu dun tractament ja no s excusa per abandonar la vostra boca, no dubteu a consultar el vostrecas, ja que us informarem exhaustivament sobre les possibilitats reals que teniu per gaudir dunacorrecta masticaci i dun somriure digne dadmiraci.

Dr. Manuel Lpez de Calatayud GaioCOEC 3800

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


11/40

Els anticoagulants s'administrenper evitar el risc de sofrir emblies,per augmenten la possibilitatd'hemorrgies. Aconseguir que lasang estigui en el punt just, niclara ni espessa, s el difcil equi-libri que persegueixen els fr-macs anticoagulants. S'adminis-tren per evitar el risc de desenvo-lupar trombes i sofrir emblies oinfarts, per ens exposen a un al-tre perill: les hemorrgies. Peraix, els pacients anticoagulatsviuen sempre en la corda uixa. AEspanya, hi ha entre 800.000 i1.000.000 de persones en aques-ta situaci, i s'estima que el nom-bre d'afectats augmenta a un rit-me d'un 10% anual, segons la Fe-deraci Espanyola d'Associacionsd'Anticoagulats (FEASAN).

La majoria necessiten anticoa-gulants perqu pateixen brilla-ci auricular (FA), una artmiaresponsable del 15% dels ictus(accidents cerebrovasculars); uns

altres, per ser portadors de vlvu-les cardaques per prevenir latrombosi; i tamb desprs d'unacirurgia ortopdica, com pot ser lacollocaci de prtesis de maluc ode genoll.

Una vida amb limitacions

Els anticoagulants clssics snl'acenocumarol (Sintrom) i lawarfarina (Aldocumar), de la fa-mlia de l'antivitamina K. Tenen eldesavantatge que les seves dosiss'han d'ajustar de forma peridi-ca per mantenir el nivell de co-

agulaci dins d'un rang terapu-tic. Quan s per sobre, s'apreciarisc d'hemorrgia i, per sota, es re-gistra un perill de desenvolupartrombes.

Pocs anys enrere, amb la na-litat d'ajustar aquestes dosis, elspacients acudien als serveis d'he-matologia dels hospitals cadaquatre setmanes. Ara, es traslladenals centres d'atenci primria, on

se'ls extreu sang i s'envia a l'he-matleg de l'hospital de refern-cia, que n'analitza el resultat, n'a-justa la dosi i la remet al centre deprimria. Aix i tot, s'estima que el50% dels pacients estan mal con-trolats. El problema s que aquestscontrols diculten la vida diriadels pacients, ja que no tots es po-den desplaar amb freqnciaals centres de salut, per ser per-

sones grans, estar discapacitats otreballar. A ms, els anticoagulantsclssics els limiten perqu inter-actuen amb nombrosos frmacs ialiments amb vitamina K. I, davantd'una emergncia mdica, si elprofessional sanitari desconeixque est descoagulat, hi ha risc decomplicacions importants. Peraquesta ra, la Federaci Espa-nyola d'Associacions d'Anticoa-gulats, Feasan, ha promogut latargeta identicativa Estic anti-coagulat -en angls, xins i es-panyol-, perqu se'n spiga lacondici si perden el coneixe-ment i no es poden expressar.

Nous anticoagulants: nomsper a uns quants. En contraposi-ci als anticoagulants clssics, elsnous dabigatran i rivaroxaban i

apixaban, disponibles en breu,no requereixen un ajustamentperidic de les dosis. Malgrat aix,alguns experts adverteixen que, ala llarga, aquest mateix benecique se'ls atribueix pot produir l'e-fecte contrari, ja que els pacientspoden perdre la sensaci del pe-rill que comporta la seva malaltia,relaxar-se amb el tractament i ob-lidar-se d'alguna dosi, fet que ele-varia de forma notable el riscd'emblia.Els nous anticoagu-lants sn una bona soluci per adeterminats subgrups de pacients,

per no per a tots. Des del punt devista clnic, no es poden adminis-trar a persones ms grans de 65anys, pacients amb factors de riscafegit, als qui estiguin fora delrang teraputic durant molt detemps o tinguin la funci renal da-nyada, ni per als portadors deprtesis cardaques valvulars.

Una altra alternativa s l'auto-control del mateix pacient ambanticoagulants clssics mitjan-ant els coagulmetres. De la ma-teixa manera que es controla elsnivells de sucre en sang, es prac-tica una punci digital i es collocala gota de sang en una tira reacti-va que s'insereix en l'aparell quemesura el nivell de coagulaci.Desprs, els pacients s'ajusten ladosi.

Aquest autocontrol s segur enpacients de totes les edats i millorque el control dels especialistes,segons una metanlisi recent. Ams, un altre article publicat aThrombosis and Haemostasias el2012 ha demostrat que l'auto-control en pacients amb Sintromno s pitjor i, ns i tot, s una micamillor, respecte al nou dabiga-tran, per prevenir la trombosi, elsagnat i la mort. I, a ms, ms ba-rat: 420 euros -per pacient i any-enfront dels 1.100 euros que cos-ta el dabigatran.

DdG | GIRONA

Ni clara, ni espessaHOLISTICPRIMARYCARE.NET

Aconseguir que la sang estigui en el punt

just s el difcil equilibri que persegueixenels frmacs anticoagulants



La sang, al punt just.

Des de lany 2003 es practica amb xit a

lHospital Quirn de Barcelona la punciintradiscal doz com a forma de tracta-

ment alternativa a la cirurgia en pacients

que presenten hrnia de disc. Al capdavant

de lequip, compost per neurocirurgi,

anestesista, especialista en dolor, fisiote-

rapeuta, hi ha la Dra. Glria Rovira, direc-

tora de la Unitat dOzonoterpia de

lHospital Quirn de Barcelona des de la

seva creaci lany 1987.

Dra. Rovira, qu s una hrnia discal?

Els discos intervertebrals sn estructures

situades entre les nostres vrtebres i ser-veixen damortidor al mateix temps que ens

permeten realitzar els moviments en la nos-tra columna vertebral. A causa del sobre-

ps, esforos realitzats en posturesincorrectes, moviments repetits etc., les fi-

bres que envolten el nucli polps daquestsdiscos poden debilitar-se i trencar-se

deixant que aquests es desplacin cap enre-

re i comprimeixin les estructures nervioses,

originant-se llavors la lumblgia (maldesquena) o la ciatlgia (dolor que baixades de lesquena per la cama). En cas dhr-nia cervical el dolor ser en un bra o a lazona cervical.

Com actua lozonoterpia sobre lhrniadiscal?Lozonoterpia s una tcnica mnimamentinvasiva basada en la injecci doz tant anivell del disc herniat com en la muscu-latura paravertebral. Loz injectat en eldisc disminueix el volum del materia l her-niat. Loz que sinjecta en la musculaturaparavertebral estimula la producci den-zims antioxidants, que neutralitzen elsproductes txics alliberats per la rupturadel nucli polps i responsables en part dela inflamaci del nervi. Aix mateix, laccianalgsica de loz fa disminuir la contrac-

tura muscular de defensa que, de manerareflexa, sactiva per protegir la zona herni-ada.

Segons la seva experincia de 10 anys en eltractament dhrnies discals mitjanant pun-ci intradiscal amb oz en quins casos estindicada lozonoterpia? Hauria estat indi-cada en el tractament de lhrnia discal quepatia el Rei?Lozonoterpia intradiscal est indicada enel tractament dhrnies discals cervicals,dorsals i lumbars, sempre que no es pre-senti un dficit motor, no hi hagi de maneraaddicional una estenosi de canal produdaper artrosi o per listesi o una inestabilitatde la columna. Sn especialment tribut-ries aquelles persones que presentendolor lumbar i/o citic (en una cama) o do-lor cervical de ms de dos mesos devolu-ci i que no milloren amb els analgsics oque necessiten prendre contnuamentmolta medicaci per suportar la sevamalaltia. En el cas del rei i pel tipus decirurgia a la qual ha estat sotms lozono-terpia no hauria estat indicada ja que a

ms de lextirpaci de lhrnia discal hanecessitat la collocaci delements esta-bilitzants en la columna.

Quin percentatge dxits saconsegueix? Qupassa amb els pacients que no milloren?El percentatge dxit se situa en un 75-80%.s de destacar que la bona selecci delspacients s de summa importncia peraconseguir aquesta taxa de bons resultats.En la nostra Unitat tots els pacients snvalorats exhaustivament pel nostre equipespecialitzat abans daconsellar lOzono-terpia. Noms aquells casos que com-pleixin els criteris dinclusi seran tractatsmitjanant aquesta tcnica.

Quins avantatges ofereix lOzonoterpia res-pecte a la cirurgia, doctora?Es tracta dun mtode mnimament invasiuque noms requereix un ingrs de poqueshores a lhospital, que no t complicacions(fibrosi postquirrgica, etc.), no necessitacap tipus de rehabilitaci i permet la rein-tegraci del pacient a les seves tasqueshabituals en 48 h.

Dra. Glria Rovira DuplaUnitat dOzonoterpia. Hospital Quirn.

Barcelona

Mare de Du de la Salut, 78. Barcelona 08024

Tel. 932 84 82 20 www.ozono-terapia.com

HRNIA DISCAL:ozonoterpia o cirurgia

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


12/40



La memria ens permet recupe-rar informaci a una altssima ve-locitat, per no es infalible. Nin-g esta lliure de perdre les claus,de deixar la porta oberta o nopresentar-se a aquella cita queva concertar amb el metge. Snoblits que no tenen ms trans-cendncia.

Part de la nostra capacitatmnsica es perd amb el pas delsanys, per no tots el problemes de

memria es poden atribuir a ledat.Per aix si sobserva que el pro-blema s freqent, es aconsellablefer-se una revisi de la memriaper poder avaluar si aquets d-cits mnsics sn normals per le-dat o amaguen alguna patologia.

A partir dels vint anys comen-cem a patir una prdua neuronal,al mateix temps que el nostre cosfabrica cada cop menys les subs-tncies que les neurones necessi-ten per funcionar, fet que afecta so-bretot la memria recent. Da-questa manera sexplica que lagent gran pugui recordar ntida-ment successos de la seva infn-cia i tanmateix, oblidar informa-ci acabada de sentir. Aquest fet,

aparentment contradictori, s nor-mal i forma part de procs natu-ral de lenvelliment.

El que no s normal s que co-

menci a oblidar els nom dobjec-tes familiars o damistats conegu-des, que es perdi en llocs on ha es-tat anteriorment, que durant unaconversa perdi el l del que es diuo que es repeteixi constantment.

s molt important saber quanaquets problemes sexpliquen peldeteriorament propi de ledat o siestan causats per algun tipus dal-teraci o trastorn orgnic. Persort, tot i que algunes vegadesaquets trastorns sn greus, la pr-dua de memria que comporten

es pot superar totalment o enmolt bona part amb el tractamenti rehabilitaci adequat. Daques-ta forma com ms aviat es detec-ti la causa i es busqui la soluci,ms satisfactria ser la recupe-raci.

Altres vegades el problema estroba en les conseqncies de lessituacions a qu ens trobem sot-mesos a la nostra vida diria, de-pressi per la prdua dun sser es-timat, estrs laboral, soledat, an-sietat etc.

Per en els pitjor dels casos elsdiferents tipus de demncies, en-tre les quals destaquen per la sevaprevalena la malaltia dAlzheimeri la demncia vascular, poden ser

lorigen daquests problemes dememria. En aquests casos s im-portant conixer amb precisiquina s la malaltia o trastorn

causant daquestes alteracionsper poder iniciar com ms aviatmillor el tractament farmacolgic,si es creu convenient, i el tracta-ment no farmacolgic, en tots elscasos, mitjanant lestimulacicognitiva, per alentir en la mesu-ra del possible el deteriorament de

les funcions cognitives.Per a evitar el deteriorament dela memria es important practicarexercici de forma regular, dur una

alimentaci equilibrada, moderarel consum dalcohol, no fumar, res-pectar les hores de son necessriesi sobretot estimular constantmentel cervell amb lectura, participanten activitats socials o mentalmentestimulants, utilitzar lordinador,no deixar mai dintentar aprendre

coses noves i no passar massahores mirant la televisi, ja que toti que no ho sembli, estudis recentsarmen, que passar llargues es-

tones davant del televisor no sgents estimulador per al nostrecervell.

Importncia de lestimulacicognitiva. Lestimulaci cognitivas una disciplina dintervencique integra tot un conjunt de tc-niques i estratgies que tenen perobjectiu activar i exercir les dis-tintes capacitat i funcions cogni-tives amb la nalitat de millorar-ne el rendiment. Lestimulacicognitiva pot ser aplicada a qual-sevol individu, ats que tots po-dem millorar les nostres capaci-tats, per el seu objectiu es tambteraputic, perqu sn tremen-dament tils per deterioraments

cognitius causats per trastornsdel desenvolupament, personesamb danys cerebrals, tot tipus detrastorns mnsics i demncies.

DdG | GIRONA

La Unitatdestudi de la

memria deClnica Gironapromou lesrevisions de lamemria

El neuropsicleg Carles Moreno.

CLNICA GIRONA

Els especialistes daquest centre donenun seguit de consells per conservar-la en lesmillors condicions

Les deu preguntesque cal fer-se

abans dedecidir-se a revisar

la memria

CONTESTI S, NO O NO NESTIC SEGUR:

M'oblido sovint de coses o decom es fan les coses?

Em costa fer activitats habi-tuals, com les feines domsti-

ques?

Perdo les coses amb ms fre-qncia? Em sorprenc en veu-

re que he guardat o que trobo lesmeves coses en llocs inapropiats?

Tinc problemes per recordarparaules o noms durant una

conversa?

Perdo el fil de la conversa, deles pellcules que veig o dels

llibres que llegeixo?

Tinc ms problemes per con-

centrar-me, estic ms intran-quil o ansis de lhabitual?

M'oblido de la data, del dia, delmes o de Iany? M'he perdut

caminant per llocs familiars?

He perdut linters sobre afi-cions, a estar amb els amics o

a realitzar activitats recreatives?

Em sento incmode o estres-sat en haver descollir o de

prendre decisions?

Els meus familiars o amics hannotat canvis en la meva per-

sonalitat, estat d'nim o en la mevamotivaci?

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

MS DE TRES RESPOSTES AMB "S" SN SUFI-CIENTS PER ASSEGURAR QUE CAL UNA CON-SULTA MDICA ESPECIALITZADA

GABINET DANDROLOGIA

Dr. Joaquim Sarquella i GeliCol. nm. 3.054

C/ Creu, 42, 1r 2a

17002 Girona

Tel. 972 20 29 65

Tel. 649 19 88 16Fax 972 20 29 65

E-mail:[email protected]

Infertilitat masculina

Disfuncions sexuals

Vasectomia

Reversi de vasectomia

www.revisiomemoria.com

C/ Juli Garreta, 13 3a planta Tel. 972 21 15 84 GIRONA SERVEI DE NEUROLOGIA

Avaluaci de queixes subjectives de prdua de memria

Diagnstic de demncies en fases inicials

Rehabilitaci de trastorns mnsics

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


13/40


PUBLICITATSALUT

La Un tat de Reproducc Humana de la Cl n caGirona, pionera a Girona en la utilitzaci

dEMBRYOSCOPELa Unitat de Reproducci Humana deClnica Girona, disposa en el seu labo-ratori dembriologia de l equip EMBR-YOSCOPE, una innovadora tecnologiaque representa un important salt qua-litatiu en Medicina Reproductiva.

Sens dubte, uns dels aspectes clau perlxit en els tractaments de Reproduc-ci Assistida, s disposar dembrionsde bona qualitat, amb capacitat dedesenvolupament i amb mes elevadesprobabilitats dimplantaci. Per tant,com mes criteris per determinaraquests aspectes, ms savana cap ala consecuci de millors resultats.

Actualment, dins dun cicle de fecun-daci in vitro, els embrilegs valorenla qualitat embrionria seguint uns cri-teris morfolgics establerts i estan-darditzats. Per aix es realitzen entre5 i 6 observacions durant els dies decultiu al laboratori.

LEMBRYOSCOPE permet lobservacidirecta de lembri minut a minut, desdel moment de la fecundaci fins a laseva transferncia a lter.

Aix permet obtenir una enorme, pre-cisa i objectiva quantitat dinformaci

que fins ara no podia ser registrada.Fa possible conixer, i de forma no in-vasiva, nous aspectes sobre el desen-volupament embrionari que fins ara no

podem valorar.

El conjunt d imatges, recollides en unvdeo, ens permet incorporar un noucriteri de selecci que complementarla valoraci morfolgica: la cinticadel desenvolupament.

Daquesta manera es pot conixer enquin moment exacte, i com tenen lloc,esdeveniments cellulars de les prime-res etapes del creixement de lembri,

i associar-los a la capacitat dimplan-taci.

Cada cop ms estudis cientfics rela-cionen una millor taxa dimplantaciamb embrions que presenten determi-nada evoluci en aquestes primeresetapes.

Un altre avantatge daquest nou equips que ens permet unes condicions decultiu ms estables ja que no s ne-

cessari treure els embrions de lincu-bador per realitzar les observacions.

A ms, ens permet confirmar i fer elseguiment daspectes crtics observatsanteriorment. Aix mateix, tamb esfan visibles altres esdeveniments quepodien passar fcilment desapercebutsamb la manera clssica de valoraci.

Prendre la decisi de quins sn els em-brions ptims suposa un dels punts cr-tics del procs. Aix doncs, lesestratgies de selecci dependran dela quantitat total dinformaci que espugui recollir.

LEMBRYOSCOPE est demostrant quees una eina diagnstica de gran vluapels Embrilegs del Laboratori de Fe-cundaci in vitro i una contribuci alobjectiu final, que s el de poderajudar les parelles amb problemesdesterilitat a aconseguir lembars.

LEMBRYOSCOPE es pot utilitzar ambqualsevol pacient sotms a un tracta-

ment de Fecundaci in vitro.Les imatges i els vdeos, si les parellesho volen, estan a la seva disposiciperqu puguin tenir un record de lesprimeres etapes de vida dels seus em-brions.

Joan Sarquella i VenturaEmbrileg Clnic

Cap del Laboratori FIVGIROFIV. Clnica Girona

Lembrileg Joan Sarquella davant la pantalla amb lEmbryo Viewer, software que permetel seguiment del desenvolupament embrionari.

LEmbryoscope.

LEMBRYOSCOPE s un

incubador que millora les

condicions de cultiu dels

embrions i proporciona

un aven en el diagnstic

de la qualitat embrionria.

La Unitat de Reproducci

Humana de la Clnica Girona

s lnic Centre de la

provncia de Girona que

disposa de lEMBRYOSCOPE

i una de les 7 clniques de

Catalunya que lofereixen.

LEMBRYOSCOPE incorpora

un sistema de captura i

arxivament dimatges.

Es realitzen ms de 200

fotografies a cada embri

durant les primeres hores

del seu desenvolupament

Amb lEMBRYOSCOPE

es pot aconseguir un

increment, que pot arribar

fins a un 10 %, en les

possibilitats de gestaci.

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


14/40



Clnica Girona s un dels centressanitaris millor valorats de lescomarques gironines en el darrerPla dEnquestes de Satisfacci(PLAENSA) que ha fet pblic elDepartament de Salut de la Ge-neralitat de Catalunya, a mitjansdel passat mes de mar. La Cl-nica obt una puntuaci global de8,51 punts (sobre 10), superantaix la nota mitjana general de Ca-talunya.

El PLAENSA va dur a terme40.100 enquestes telefniques,amb un qestionari actualitzat ivalidat pel Departament de Salutdurant el 2012, per tal de recollirl'opini de la ciutadania i poderdetectar aix els punts de millora

en la gesti de latenci hospita-lria.

Pel que fa a lestudi de qualitatde servei i satisfacci en Atenci

Hospitalria amb Internament,durant el 2012, el Departament de

Salut va fer les enquestes ambuna bateria de 22 preguntes a va-lorar pels enquestats, ms dos in-dicadors (preguntes) ms: un so-bregrau de satisfacci global iun altre indicador de delitat,que presenta el percentatge depersones que armen que, si po-guessin triar, continuarien anantal mateix centre hospitalari.

Excellncia en indicadorsde . Comenant per aquestdarrer indicador, el grau de de-litzaci de Clnica Girona s del93,9 %, xifra que supera el llindarde lexcellncia (que se situa al90%). Clnica Girona arriba a lasatisfacci total manifesta de lespersones enquestades en dos in-

dicadors: en el tracte personaldel metge i en la informaci so-bre les proves, que obtenen el100%.

En altres 16 preguntes ClnicaGirona supera el llindar de lex-

cellncia, s a dir, el 90% de res-postes favorables. Aix, obt un98,7% en les explicacions quanel client marxa desprs de lingrshospitalari, i un 97,6% den-questats valoren com a excellentel tracte personal de les infer-meres i arma sentir-se en bo-nes mans. Tamb el 97,6% derespostes valoren dexcellent elfuncionament del centre, el97,5% el tracte del personal dad-missions, el 97,2% les explica-cions sobre el funcionament de laClnica, i el 97,1% el fet dhaverrebut una informaci coherent.

Un 96,8% atorguen lexcelln-cia a Clnica Girona pel que fa alajuda a controlar o millorar el

dolor. El percentatge de perso-nes que valoren molt positiva-ment la tranquillitat per des-cansar a la nit a Clnica s del

96,3%, i el mateix percentatgelobt la pregunta disposici per

escoltar-lo i fer-se crrec. El96,2% valora el fer dhaver pogutdonar la seva opini i el 96,0%es mostra molt satisfet amb la in-formaci sobre la seva malaltia.

Els altres indicadors en elsquals Clnica Girona supera elllindar de lexcellncia sn: Els fa-miliars van tenir la informaci ne-cessria; el respecte a la seva in-timitat; la informaci sobre lo-peraci i la comoditat de lhabi-taci. Pel que fa a la comparativaamb els resultats obtinguts pelconjunt de tots els centres hos-pitalaris de Catalunya, el GrupClnica Girona supera la mitjanade qualitat en 21 de les 22 pre-guntes, i tamb en el grau de sa-

tisfacci global i en lndex de -delitat.

Comproms de qualitat, com-proms de salut. Clnica Girona

segueix, doncs, del al seus com-promisos de qualitat i salut envers

la ciutadania, com ho demos-tren els bons resultats a les en-questes de satisfacci tant inter-nes com, en aquest cas, externesa lorganitzaci. Clnica Girona,amb quasi 80 anys dhistria (vaser fundada el 1934), presta as-sistncia sanitria especialitzadaen rgim ambulatori i dinterna-ment, una assistncia de qualitatbasada en criteris deccia, pri-vacitat i tracte hum, que la fanreferent a les comarques gironi-nes pel que fa a lexcellnciadels seus professionals, innovacitecnolgica i millora contnua.

Tota loferta assistencial es tro-ba de manera detallada a la webcorporativa de lentitat: www.cli-

nicagirona.cat. El Grup ClnicaGirona s tamb present a les xar-xes socials, amb perls a Face-book i Twitter.

DdG | GIRONA

Clnica Girona supera el llindar delexcellncia en qualitat i satisfacci

CLNICA GIRONA

Segons el Pla dEnquestes de Satisfacci (PLAENSA) del CatSalut, obt un 8,51 en satisfacci, superior a la mit-jana de Catalunya. El tracte personal del metge i la informaci sobre les proves obtenen el 100% de satisfac-ci. El 97,6% afirma sentir-se en bones mans a la Clnica. El 93,9% continuar sollicitant els seus serveis

Clnica Girona s un dels

centres sanitaris millor

valorats de les comarques

de Girona.

Les millors assegurances amb un assessorament

personalitzat i un servei de qualitat.

Albereda, 3-5 - tic - 17009 Girona Tel. 972 208 800 - Fax 972 208 808

[email protected] www.comg.cat

VENDA I LLOGUERDE MATERIAL ORTOPDIC

ASSISTNCIA A DOMICILII FISIOTERPIA

OBERT CADA DIA DE DILLUNS A DIUMENGE

C/ Sant Ramon, 45 (al costat del CAP) 17200 PALAFRUGELL Tel. 972 30 80 14

www.tresedats.es [email protected]

ORTOPDIA

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


15/40


PUBLICITATSALUT

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


16/40



Des que el mes de febrer de 2012lequip de gerncia format perAgust Torrent i Robert Ortiz de Ze-vallos es va posar al capdavant dela Clnica Onyar, el centre sha a-nat convertint en un projecte s-lid, viable i dalta qualitat mdicai assistencial.

Els ltims mesos, aquest procs,iniciat fa poc ms dun any, ha cul-minat en la compra, per part delconsorci giron Clnic Onyar, del

negoci hospitalari i la gesti delcentre. Aquesta compra no nomsgaranteix el futur del centre i elmanteniment dels llocs de tre-ball, sin que, a ms, suposa unanova etapa per a la Clnica Onyar,que es caracteritza per prioritzarper damunt de tot la salut de lespersones i la qualitat assistencial.Aquest objectiu sest aconse-guint amb lampliaci del ventallde professionals i despecialitza-cions mdiques amb noves ins-tallacions i amb una atenci per-sonalitzada i un tracte de proxi-mitat. El fet que la clnica estiguigestionada per metges ajuda acomplir les realitats mdiques i as-sistencials; i el fet que el consorci

estigui format per nou societatsmdiques de les comarques giro-nines, s decisiu a lhora de ga-rantir el tracte de proximitat.

ltims avenosLa clnica compta amb nous aven-os i noves installacions realitza-des el darrer any. Aix, amb la in-corporaci de nou societats m-diques a la seva gesti, ClnicaOnyar amplia el nombre despe-cialitats i ofereix un servei integrala la salut. El centre disposa de 30llits, 3 quirfans i 7 boxes dur-gncies, amb un temps desperamolt inferior a altres centres de laciutat. La Clnica Onyar ha asso-lit acords amb les principals m-

tues dassistncia sanitria. Enlltim any, amb la incorporaci delactual equip de gerncia, la Cl-nica Onyar ha inaugurat un insti-

tut del trastorn del son i ronqueig;una cabina de funci pulmonar;un servei de sioterpia per mi-llorar la disfgia en nens amb pa-

rlisi cerebral; ha entrat en fun-cionament el servei de psiquiatriai psicologia infantil; i shan in-corporat les ltimes tcniques en

reproducci assistida. A ms, enels ltims 12 mesos, el centre haesdevingut punter en radiofre-qncia i cirurgia lser avanada,

tant en cirurgia oncolgica com enreducci amigdalar, cosa que per-met la utilitzaci de tcniquesquirrgiques mnimament inva-

sives.En aquests moments, el con-

sorci Clnic Onyar estudia novesinversions a la Clnica per tal de se-guir millorant la qualitat assis-tencial i latenci al pacient, m-xima prioritat en aquesta novaetapa, aix com per aconseguirun model de gesti ms ecient irendible, i potenciar la relacimetge-pacient. Daquesta mane-ra, no noms saconsegueixen elsobjectius prioritaris datenci al

pacient, sin tamb els previstosal Pla Estratgic, que situar la Cl-nica Onyar a lavantguarda delsector mdic privat de les comar-

ques gironines en els propers dosanys.

ConsorciEl consorci, que t el 100% del ne-goci hospitalari a travs dun pro-

jecte de Management Buy Out(MBO), est liderat per lactualequip directiu del centre, RobertOrtiz de Zevallos com a consellerdelegat i Agust Torrent com agerent, tots dos de lempresa MBM(Medical Business Management),una de les societats que han com-prat la Clnica Onyar.

La resta de membres del con-sorci sn: Clinic and Medical Cen-tres Costa Brava, SL (Dr. GaloElia); DigestiuGD, SL (Dr. XavierBusquets); Externes Onyar SL (Dr.Xavier Busquets i MBM); Inter-fertil, SL (Dr. ngel Rocas); I-doc24, SL (Dr. Ferran Iriarte); InstitutOftalmolgic de Glaucoma, SL(Dr. Philip Txiplacos i Dr. Joan

Tarrs); Urologia Girona, SL (Dr.Josep Comet i Dr. Roger Boix); iVivlio Medical, SL (Dr. Juan Rol-dn).

DdG | GIRONA

La nova Clnica Onyar es postula com lamillor opci de medicina privada a Girona

CLNICA ONYAR

El centre disposa de 30 llits,

3 quirfans i 7 boxes

durgncies, i un temps

despera molt inferior a altres

La nova clnica Onyar tacords amb las principals

mtues dassistncia

sanitria darreu

La mxima prioritat del centre s la salut de les persones i la qualitat assistencial que saconsegueixen, enpart, grcies al fet que la clnica estigui gestionada per metges. Ms professionals, noves installacions, unaatenci personalitzada i un tracte de proximitat caracteritzen la nova etapa de la clnica gironina

CLNICA ONYAR

Els representantsdel consorci gironClnic Onyar, que hacomprat el centre.

rea dequirfans de laClnica Onyar.

VESTUARI LABORAL PROFESSIONALGaleries Claret-Agull C/ Ferran Agull, 10 17001 GIRONA [email protected] www.tottreball.com 972 21 77 19 Fax 972 22 65 72

vestuari professional

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


17/40


PUBLICITATSALUT

Acompanyar el pacient: la clau per

aconseguir lxit en la prdua de pesSegons lEstudi de Nutrici i Risc

Cardiovascular a Espanya (EN-

RICA), avalat pel Ministeri de Sa-

nitat i Poltica Social, el 62% de

la poblaci al nostre pas t excs

de pes. Altres estudis indiquen

que un mes desprs diniciar una

dieta el percentatge dabandona-

ments s del 50%.

Per motius de salut o esttics, un

12% de la poblaci va canviar la

seva dieta a lltim any amb la in-

tenci de perdre pes, per nosempre amb xit.

Lestrs, la falta de temps, la falta

de voluntat o el fixar-se objectius

inassolibles sn obstacles que sor-

geixen en comenar una dieta. La

majoria de les persones safronten

a ells sols, fracassant en lintent.

Conscients del problema, Prono-

Kal, empresa lder en el tracta-

ment del sobreps i lobesitat

mitjanant la Dieta Protenada, ha

desenvolupat un Mtode en el qual

el pacient est acompanyat sempre

per un equip de professionals, die-

tistes-nutricionistes, experts en co-

aching i en activitat fsica que,

juntament amb el seu metge pres-

criptor, estan disposats a ajudar-lo.

Aconseguir lxit en la prdua de

pes sense sentir-se sol

Moltes persones segueixen dietes

que els han recomanat alg de la

seva confiana. Tamb pot ser que

lhagin trobat per Internet o hagin

comprat un llibre que els diu comaconseguir aprimar-se, per mante-

nir-se ferm en el propsit de perdre

pes s difcil si no es compta amb el

suport adequat. A PronoKal shan

tingut en compte totes aquestes

circumstncies i han desenvolupat

un Mtode multidisciplinari perqu

el pacient se senti acompanyat en

tot moment en el seu objectiu da-

conseguir perdre pes i mantenir-ho

a llarg termini. La pedra angular de

tot el procs s el metge prescrip-

tor, qui vigila freqentment levolu-

ci del pacient, controla el seu estat

de salut i estableix com deu ser elprocs de prdua de pes per a cada

pacient de manera personalitzada.

Establir un objectiu assolible i real

ajuda el pacient a portar millor la

dieta. A ms, poder tenir a prop el

suport despecialistes en coaching

durant el procs lanima a continuar

endavant i li refora la confiana en

aconseguir lobjectiu establert. Per

aquest motiu, PronoKal integra

dintre de lequip un servei de coa-

ching de manera gratuta.

Evitar recuperar el pes perdut

Enquestes internacionals assen-

yalen que, desprs de seguir una

dieta, el 61% de les persones van

recuperar el pes perdut i el van in-

crementar. A PronoKal, el pacient

compta des del comenament del

tractament, tamb de forma gra-

tuta, amb un equip de dietistes-nu-

tricionistes que lajudaran a

modificar de manera fcil els seus

hbits alimentaris per tal que els in-

corpori en el seu dia a dia. Tamb

lajudaran a triar entre lmpliagamma de productes, personalit-

zant-los a les preferncies i costums

del pacient. A ms, durant els dos

anys segents a finalitzar el tracta-

ment, lequip PronoKal ajudar el

pacient de forma peridica per

controlar que mantingui uns hbits

saludables i no recuperi el pes per-

dut. Letapa de Manteniment s

igualment individualitzada per acada persona a travs del metge

prescriptor i de lequip multidisci-

plinari. Aquesta personalitzaci s

igualment important en aquesta

fase, ja que no totes les persones re-

quereixen el mateix per mantenir el

pes a llarg termini i de forma defi-

nitiva.

Lestudi ENRICA destaca tamb

que el 44,6% de la poblaci no rea-

litza lactivitat fsica recomanada

150 minuts setmanals dexercici

dintensitat moderada o b 60 dac-tivitat intensa, fet que resulta una

porta oberta a lexcs de pes.

Els experts en activitat fsica de

PronoKal estudien de forma per-

sonalitzada cada cas per proposar

al pacient els exercicis ms adients

per a ell. Daquesta manera, el pa-

cient sinicia en la prctica quoti-

diana dexercici, adquirint un hbit

que lajudar tamb a mantenir el

normops.

Tot un equip al servei del pacient

En definitiva, les causes del so-

breps i lobesitat sn variades i,

per aquest motiu, s important fer

un abordatge des de diferents m-

bits. El ms necessari s sentir que

no est sol durant el procs, sentir-

se acompanyat i animat a aconse-

guir lxit.

Per aquest motiu, lequip Prono-Kal estar sempre al costat del pa-

cient.

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


18/40



Adam Ponsat Bonadona INTERVINGUT DE REDUCCI DESTMAC A LA CLNICA BOFILL

Adam Ponsat de 43 anys s au-tnom i viu a Sarri de Ter. El seuobjectiu s perdre entre 2 i 30quilos. Lequip mdic de la uni-tat de sobreps i obesitat de la cl-nica Boll durant un any estaramb ell per controlar que elsseus els valors analtics i antro-pomtrics siguin correctes i per

ajudar-lo a reeducar els seus h-bits alimentaris i dactivitat. Haestat tota la vida des que ell sconscient fent dietes de tot tipusper tal de no engreixar-se. Defa-lleix en vries ocasions perquno obt resultats, o b quan elsobt de seguida en el momentdintroduir una dieta de mante-niment fa lefecte rebot i sen-greixa ms. Per a lAdam, aques-ta intervenci ja no es tractadun tema esttic sin de pre-

venci per gaudir duna bonasalut. Els riscos de lobesitat agrans trets sn la diabetis, la hi-pertensi arterial, gota, clculsbiliars, malaltia coronria i ce-rebrovascular, insucincia ve-

nosa i alguns tipus de cncer; pertant, tot plegat sassocia a una es-perana de vida ms limitada. Enel cas de lAdam es tracta dun pa-cient jove i sa. A lAdam el van in-tervenir el passat 22 de febreramb un pes de 124, quilos enentrar a quirfan. Un mes des-prs sha aprimat 11 quilos i lesseves analtiques sn totalmentcorrectes.

Expliquins la seva histria enrelaci amb el pes.

Amb 16 anys ja pesava 120 qui-los. Des de sempre he estat ple ins ara no he baixat mai dels 120quilos. He fet dieta tota la meva

vida i quan vaig deixar de fumar,lany 97, vaig incrementar 10 qui-

los. Tot i que he vigilat sempre i hefet tot tipus de dieta, sempre feialefecte rebot i vaig arribar a 145quilos. Lltima dieta que he fetest basada en la digitopuntura i enlalimentaci saludable. Per vaigarribar al meu pes barrera, que sn120 quilos, i per molt que conti-nus, daqu no baixava.

Com se sentia emocionalmentquan era adolescent?

No gaire b, perqu sempre heestat el grassonet de lescola, delbarri, del poble i vulguis o no lagent sen riu, i aix fa mal.

Ara ja ho t superat?Molt superat ho tinc ara, supo-

so que amb el temps tot se supe-ra i tamb arribes a admetre que

tens una tendncia fsica que s laque s. Tot i que en relaci amb lagent en aquest moment estic moltb, jo amb mi mateix volia fer al-

guna cosa que em permets bai-xar dels 100 quilos, i per aix de-cideixo operar-me, de fet per mi sun repte. Primer aconseguir-ho idesprs mantenir-ho. Un dia vaig

veure al diari la presentaci de lareducci destmac per endosc-pia a Girona, concretament a la Cl-nica Boll, i em vaig decidir a in-formar-men.

Quan arriba a la Clnica Boll,quina informaci li donen?

La primera visita va ser amb ladoctora Hombrados i em va in-

formar de tot el procediment qui-rrgic, com es feia la tcnica icom era la recuperaci. Tambem va insistir molt que era irre-

versible. Llavors el doctor Esteveem va fer les proves per saber si eraapte per fer-me loperaci i tambla Maria Jess, la psicloga de la cl-nica, em va fer les proves per de-terminar que no fos pitjor el remei

que la malaltia (riu). No tothom sapte per accedir a aquesta inter-venci.

Lhi van posar fcil doncs?

Per mi s, vaig rebre tot tipus deinformaci entre la qual com s l-gic els riscos que assumia i comcanviaria la meva vida respecte alalimentaci. Per la informaci vaser tant completa i les proves tandeterminants que no vaig tenirdubtes. A ms lequip mdic tmolt bona reputaci.

Lalimentaci canvia totalment

desprs de la intervenci?s clar, dentrada s. Els primersquinze dies noms pots prendre l-quids com a alimentaci, que evi-

dentment aporten tots els nu-trients que requereix el cos. A par-tir dels quinze dies i desprs de la

primera consulta amb la Glria,que s la dietista, he comenat a in-gerir purs de verdura amb carn opeix, per sempre triturat. Ara ja faun mes i desprs de veure elsmeus primers resultats analtics japuc comenar a ingerir una micade slid suau i en poca quantitat.El millor de tot aix s que no tincgana i per tant no sem fa difcil se-guir la dieta convenient per a unabona recuperaci i tamb per ob-tenir uns bons resultats.

Com s la intervenci?Doncs en principi molt senzilla,

com a pacient he de dir que a miem van adormir i quan em vaigdespertar em sentia b, tot el nor-mal que es pot estar desprs du-

na anestsia general. De tota ma-nera el que la Dra. Hombrados em

va explicar s que amb una pinai per via endoscpia em farienuns plecs a lestmac i mel deixa-rien en forma de tub de maneraque em reduen la capacitat de les-tmac al consum dun got daiguai per tant no tinc gana i puc segu-ir la dieta perfectament.

Ha estat dolorosa la interven-ci?

No, no, jo no he pres ni un cal-mant, tot i que just desprs de la in-tervenci em sentia com una ti-bantor a linterior, a la zona de lab-domen. El que em va passar sque estirat al llit no podia girar-menormalment. Ara b, a la tercera nit

ja van desaparixer les molstiesja que no nhi puc dir dolor i lameva vida ha estat completamentnormal. Excepte que no puc fergrans esforos, per res ms.

Qu li agradaria destacar de totel procs?

El conjunt de lequip. Hi hamolt bona sintonia i comunicacientre tots i per tant no s qu msdir. El conjunt s el que mha con-

venut.Creu que arribar a lobjectiu

que sha marcat?Crec i espero que s. De fet, jo,

tal com em diuen els integrants delequip mdic de la unitat de so-breps i obesitat de la clnica Bo-ll en sc membre actiu, o millor

el principal membre actiu peraconseguir-ho. Ells noms maju-den.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

DdG | GIRONA La intervenci s molt

senzilla, quan em vaig

despertar em sentia b tot i

lanestsia general

JOSEP M. BARTOMEU

Mhe sotms a la reducci

destmac per endoscpia i en unmes he baixat onze quilos

Adam Ponsat,

fotografiat a

les escales de

la clnica Bofill.

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


19/40


PUBLICITATSALUT

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10


20/40



La correcci visual per lser suna tcnica que consisteix a es-

culpir la crnia per permetre lacorrecta projecci de les imatgesen la retina i, amb aix, corregirels defectes de refracci ms co-muns (miopia, hipermetropiai/o astigmatisme). A ms de laseva eccia, la intervenci ofe-reix mltiples avantatges des delpunt de vista del pacient, ja ques indolora (es realitza amb an-estsia tpica gotes-), cmoda(en pocs minuts i sense hospita-litzaci) i de rpida recuperaci(el pacient pot tornar a la seva ac-tivitat quotidiana sense ulleres isense lentilles l'endem de laintervenci).

De veritat s tan efectiva la

correcci visual per lser?s una operaci molt segura i

eca sempre que la realitzi un of-talmleg amb experincia. A Cl-nica Baviera treballemt en aquestcamp des de fa ms de 25 anys itots els oftalmlegs completen lanostra formaci amb una espe-cialitzaci en l'aplicaci del lsera la cirurgia oftalmolgica. El nos-tre centre de Girona, que est ubi-cat al carrer Emili Grahit 75, vaobrir les portes l'octubre de 2011i des d'aleshores hem ats prop de2.500 pacients. Estem molt orgu-llosos de la conana que els gi-ronins han dipositat en nosaltresi volem tornar-los aquesta mera-vellosa acollida posant tota l'ex-

perincia de Grup Baviera al ser-vei de la seva salut visual. El quems ens satisf s veure el som-riure dels pacients quan diuenadu a les seves ulleres i lentilles.

Quant de temps cal per recu-perar-se de l'operaci?

La recuperaci s molt rpida i,en principi, el pacient pot fer vidanormal molt aviat desprs de la in-tervenci veient-hi perfectament.Desprs de l'operaci, el pacientroman en reps a la clnica durantvint minuts i desprs de la revisid'un oftalmleg pot anar-sen acasa. En dies successius se li re-alitzaran reconeixements peridicsns a rebre l'alta denitiva.

Quins pacients poden ser can-

didats a l'operaci?Aquesta tcnica est indicadaper resoldre els problemes de re-fracci (miopia, hipermetropia i

astigmatisme) en pacients que

compleixin, fonamentalment, trescondicions: gaudir d'una bonasalut ocular independentment delproblema refractiu; ser major d'e-

dat; i mantenir estable la gradua-

ci durant l'ltim any. No obstantaix, abans de l'operaci s'han deportar a terme una srie de provesoptomtriques i oftalmolgiques

que donen a l'oftalmleg tota la in-

formaci necessria sobre el de-fecte a eliminar i amb les quals l'es-pecialista conrmar que el pa-cient compleix els requisits per ser

candidat a la cirurgia. Aquestaprimera visita s gratuta a Clni-ca Baviera Girona noms durant elmes d'abril.

Qu caracteritza la Clnica Ba-viera i quins sn els principals va-lors que la diferencien?

Clnica Baviera s una institucique es troba a l'avantguarda de l'of-talmologia a Espanya i a Europa(tenim centres en cinc pasos: Es-panya, Alemanya, ustria, Itlia iHolanda). Estem especialitzats enel diagnstic i tractament de totamena de problemes visuals, es-

pecialment a travs d'interven-cions de cirurgia refractiva amb l-ser. L'activitat de Clnica Baviera esregeix per una srie de slids va-lors: l'alta qualitat cientca detots els professionals que treballemen les clniques; les tcniques detestada eccia que utilitzem il'mplia xarxa de centres que po-sem a disposici dels nostres pa-cients. Clnica Baviera traslladaaquesta losoa a tots els seus cen-tres i aqu, a Girona, som grans va-ledors dels excellents avantatgesque suposa posar-se a les nostresmans.

Per qu elegir Clnica Bavieraper cuidar de la nostra salut vi-sual?

A Clnica Baviera apostem pelmillor entorn clnic i pel tractedirecte i personalitzat amb el pa-cient, incorporant les tcniquesms innovadores, testades amb elrigor mdi

b&v clinica dental snap on smile

Documents