tir i arrossegament. "me cague en la mare que t'ha parit" o la imatge de la por

8/13/2019 Tir i Arrossegament. "Me cague en la mare que t'ha parit" o la imatge de la por.

1/15


2/15

www.iniciativaanimalista.cat

[email protected]

2

cavall semblava exultant, i molt prompte continu amb els renills.

Torn a la realitat quan lorganitzaci amena des de megafonia:

- No hi ha cap comod. Lorganitzaci anuncia que no es tolerar res, i em diuen que ja sha vistalguna cosa per ac. Com torne a passar, es suspendr el concurs. Recordem que est totalmentprohibit maltractar els animals.

Vaig reconixer un dels participants pel seu tatuatge al muscle. Lhavia vist a una foto dun concursde tir i arrossegament de Paiporta (LHorta Sud), on apareixia colpejant un animalamb una vara.Portava diversos animals a concurs, i el primer fou un dels que aconsegu fer la pista sencera, peramb moltes dificultats i un temps de quasi 5 minuts. Mentre el cavall anava al cap de la pista per aser desenganxat del carro i megafonia anunciava el seu temps, aquest personatge mostrpblicament el seu descontentament:

- Quatre quaranta-huit! Ja veus!!!

Quan lanimal tornava de la m de lajudant, pass pel seu costat. Ell esper i, quan ja nomsquedava a labast de la seua m el cul de lanimal, el colpej tres vegades amb la vara. La fora queaplic es tradu en tres grans esclafits que feren que el cavall accelerara el seu pas, tamb esperonatper lajudant, que no semblava estar orgulls de formar part daquell cstig. Home i cavall, capcots,

es volgueren allunyar de la vara. Poc temps desprs, es reuniren al voltant del cami un parell depersones que semblaven estar vinculades a lorganitzaci, com si volgueren donar un discret avs. Ning recrimin aquell incompliment dels avisos previs i, ms important encara, de la normativade la Federaci3.

I s que el rgim disciplinari daquest esport no saplica amb rigor, no hi ha res semblant a la faltapersonal, el temps de penalitzaci o la targeta roja. Tot es limitava a demandes amb veu suau imolta amabilitat, que contrastaven amb els crits i els colps que patien els animals. Diversesvegades, els carreters donaren colps al cap dels cavalls a la mateixa pista i just al davant de la taulade megafonia. Algunes vegades eren amb la ma oberta, per la majoria foren amb el puny tancat4.En una daquestes situacions, megafonia digu:

- Tranquilitat, carreter. Tranquilitat.

Res ms.

Era un ambient estrany. Aquell solar semblava el refugi per a la conservaci dun passat que no calconservar, empeltat de senyals de modernitat que no semblen el millor que aquesta pot oferir.Alguns participants joves anaven acompanyats per dones i quan es creuaven amb altres homes, ellsrebien una salutaci en forma dencaixada de mans que donava pas a una conversa. Les dones norebien cap salutaci i no solien participar en eixes converses. Com a mxim, rebien la miradacondescendent de qui parlava. Els tatuatges, els piercings diferenciaven, els telfons mbilsdesentonaven i la vara a la m igualava.

Marx amb una frase clavada al cap:

-Me cague en la mare que tha parit!

Els carreters la repetiren fins a la sacietat. Centenars de vegades, com si fora un crit de guerra o elseu lema gremial. Era una forma desperonar els animals a la pista, amb altres insults daqueststipus. Quan la sentia, pensava en la insistncia de les persones defensores del tir i arrossegamentsobre lestima als animals que implica. s un argument discutible i que, senzillament, fa riure quanveus aquest despropsit.

Una fotografia feta a un concurs del riu, a la ciutat de Valncia, mostra un cavall lligat a untransport amb el nom duna carnisseria de cavall. Tot plegat lliga molt b amb les paraules dunaficionat, en resposta a les crtiques dunarticlepublicat a la xarxa5:

3 Federaci de tir i arrossegament: Reglament esportiu, 2012. Article 13. Dintre del recinte o espai on sest

desenvolupant la competici i els seus voltants, no es podr maltractar de cap manera cap cavalleria 4 En especial, no es permetr donar colps de puny al cap de qualsevol cavalleria, ja que seria considerat maltractament.5El blog dIsabel Martn, Tir i arrossegament.http://isabelmartingomez.blogspot.com.es/2008/08/tiro-y-

arrastre.html. Comentari dAnnim, 06.10.2008.
http://isabelmartingomez.blogspot.com.es/2008/08/tiro-y-arrastre.htmlhttp://isabelmartingomez.blogspot.com.es/2008/08/tiro-y-arrastre.htmlhttp://isabelmartingomez.blogspot.com.es/2008/08/tiro-y-arrastre.htmlhttp://isabelmartingomez.blogspot.com.es/2008/08/tiro-y-arrastre.htmlhttp://isabelmartingomez.blogspot.com.es/2008/08/tiro-y-arrastre.htmlhttp://isabelmartingomez.blogspot.com.es/2008/08/tiro-y-arrastre.html


3/15


4/15


[email protected]

4

Ls hum dels quids. Treball, esport i entreteniment.

Lespcie humana comen a domesticar individus de la famlia dels Equus a lEdat deBronze. Les espcies protagonistes han estat lEquus caballus (totes les races de cavall,lliures o domesticades, pertanyen a aquesta) i lEquus asinus (ase domstic). La selecci icria ha generat les diverses races, i tamb shan obtingut hbrids com el mul o matxo,mascle estril que naix de lencreuament entre les dues espcies7. La mula femella tamb

sol ser estril, per shan donat casos dindividus que han criat.Han estat valuoses propietats fins a la mecanitzaci, i encara ho sn all on no estdesenvolupada. La seua munta els convert en el principal mitj de transport individual ien armes de guerra que situaven els cavallers al cim de lescala social. Com a eines detreball eren imprescindibles als camps i, si morien, provocaven una de les pitjors tragdiesque havien dafrontar les famlies camperoles pobres, abocades a la fam8. Foren la milloropci com a animals de tir i crrega per la seua agilitat, velocitat i fora.

La vlua de tota eina depn del seu rendiment, una llosa que ha condemnat els quids auna vida miserable desforos impossibles i quasi sense descans, de nit i de dia, en la salut ien la malaltia, amb escassetat de menjar i aigua i front a tota classe de maltractaments. La

trista imatge dels cavalls raqutics, tirant denormes crregues i patint els colps de varadels carreters fou un dels principals impulsos del moviment benestarista al segle XIX9.

Aquesta realitat encara s viva a prop de nosaltres. Un exemple s el dels burro-taxidemoltes ciutats turstiques del sud dEspanya, la ms coneguda de les quals s Mijas, molt aprop de Marbella. El Refugio del Burrito10 s una organitzaci animalista que vetllapel benestar dels animals de treball, per a que les persones que els exploten tinguen curade les seues necessitats i per la conscienciaci de les persones turistes que puguen utilitzaraquest servei/atracci. A ms, compta amb dos refugis pel rescat i protecci dels animalsabandonats, maltractats o en situaci de risc.

La campanya Basta de TaS11

(traccin a sangre) estdirigida a posar fi alexplotaci de cavalls enmbits urbans, on solentreballar en la recollidaautogestionria de residus pera la venda a empreses delsector del reciclatge. Es tractaduna important iniciativa que,a ms de treballar pels dretsdels animals, t per objectiu ladignificaci del treball de les

persones i la millora de les seues condicions mitjanant la substituci dels cavalls per einescom les bicicletes de crrega, motocicletes, tricicles motoritzats o xicotetes furgonetes de

baix cost.

7Mul somer si la femella s una somera, mul egu si s una egua.

8Un exemple s el de Morrut, el cavall de la famlia deLa Barraca, de Vicent Blanco Ibaez.

9La primera llei benestarista, centrada en establir limitacions que evitaren el patiment innecessari dels

animals, fou laHumanity Dickbritnica de 1822 (en honor Richard Martin, el parlamentari que la impuls) iprotegia cavalls, ovelles i bvids. Martin fou un dels fundadors de laSociety for the Prevention of Cruelty to

Animals(SPCA) el 1824.10http://www.elrefugiodelburrito.com/taxis

11http://www.bastadetas.com/nosotros.php
http://www.elrefugiodelburrito.com/taxishttp://www.elrefugiodelburrito.com/taxishttp://www.elrefugiodelburrito.com/taxishttp://www.bastadetas.com/nosotros.phphttp://www.bastadetas.com/nosotros.phphttp://www.bastadetas.com/nosotros.phphttp://www.bastadetas.com/nosotros.phphttp://www.elrefugiodelburrito.com/taxis


5/15


[email protected]

5

Amb la substituci dels animals per mquines, el mn de lentreteniment s elprotagonista de ls i explotaci dels quids. Pateixen les terribles condicions del circ, elsfan servir com a atraccions de fira i, fins i tot, shan convertit en mascotes per a les queexisteixen residncies especialitzades amb serveis parallels, com la doma i entrenament oles classes de munta.

Destaca ls als esports eqestres, encapalats per lequitaci olmpica (salt, doma

clssica i concurs complet) i el turf, el mn de les carreres que mou enormes quantitat dediners a travs de la cria, lentrenament i munta, les mateixes carreres i les apostes. Elssegueixen una llarga srie de prctiques com el polo i el horseball, el trot i les carreres decarros o les llargues curses de resistncia. Finalment, trobem totes les prctiques prpiesde determinats territoris i que es defensen com a identitries; la jinetada gauchadArgentina, el rodeoxil, la charreriade Mxic i el rodeodels EUA

Dintre daquesta categoria, es troben els esports hpics tradicionals valencians.

La boira de la tradici.

El concepte de tradici s present a totes lesvariants del debat sobre els drets dels animalsno humans. Des de les postures partidries de

qualsevol de les mltiples formes dexplotaci, la tradici es vol presentar com a fonamentjustificador: aquesta prctica es perd en la boira de la histria i forma part de la nostraessncia, del nostre ADN hum.

La indstria, perqu sempre hi ha una indstria al darrere de lalimentaci, el vestit, eltreball, la investigaci o lentreteniment que utilitza animals, sol dotar-se duna hagiografiahistoricista amb la qual vol, sovint sense massa xit, associar una determinada prcticads i explotaci al moment ms proper possible a lorigen de lHomo sapiens com aespcie superior. s el cas del tir i arrossegament, un conjunt de prctiquesespecficament valencianes que formen part de lample mn dels esports eqestres.

Parlem duna indstria clarament definida, malgrat el seu mercat redut. Compta amb unaafici que garanteix la reproducci de les seues diferents branques de negoci,principalment:

- La cria i venda danimals, amb tot el que gira al seu voltant (descarts i trasps a laindstria de la carn, veterinria, equipaments de quadres i espais destada, transport, etc).- La fbrica i comercialitzaci dormeigs per a la competici (a ms de guarniment delscavalls, carros, eines).- El negoci de la festa i lespectacle (lloguer despais i equipaments, installacions, trasllats,propaganda, publicitat, etc).- El negoci del joc i les apostes.

Cavall a lentrada fira medieval de les festesdoctubre dOrpesa del Mar.


6/15


[email protected]

6

Tenim la ms absoluta certesa que aquesta indstria gira al voltant dun esportcontemporani i sense cap tradici ms enll de la segona meitat del segle XX, malgrat laseua aparena. El mateix mn del tir i arrossegament situa el seu naixement als anys 1940i identifica el seu fundador, un comerciant de cavalls de Meliana (LHorta Nord) que esdeia Ramn Tamarit, el Morrero. Aix ho recull lobra de referncia sobre el tir iarrossegament, un opuscle de 85 pgines escrit per Jess de Grado Palomares i publicat el

198612

, que es fonamenta en testimonis daquest origen.El Morrerovenia animals a la fira de la ciutat de Valncia que sorganitzava al llit delTria, entre els ponts dels Serrans i de la Trinitat, aprofitant les amples esplanades querestaven a vora i vora del riu quan baixava poca aigua. Davant de la potencial clientela,comen a fer exhibicions aprofitant la terra molla a tocar de laigua o les marjals. Feiaque els cavalls tiraren dun carro amb molt de pes, amb lobjectiu de mostrar la seua vluaper a les tasques agrcoles o per a la crrega, la seua capacitat de superar les dificultats.

Aquest recurs comercial es generalitz i, posteriorment, es comen a utilitzar una zonamolt arenosa del llit del riu. El segent pas fou la reconversi de tot plegat en unacompetici que, mentre sestenia per tot el territori a travs de les diferents fires danimals,

donava lloc a les primeres regles i normatives. No deix el seu carcter local, allat idiscontinu fins als anys 1970, quan comencen a guanyar fama concursos com el del mateixllit del Tria, a Valncia, o el de la Fira dAgost de Xtiva. La Federaci de Tir iArrastredela Comunitat Valenciana13, la primera que elabor una normativa unificada, no es fundfins a 1996.

Davant daquesta realitat, les justificacions han volgut associar lorigen del tir iarrossegament al de les corregudes de joies, unes carreres de cavalls on persones del campcompetien utilitzant els seus animals, que exhibien per la seua fora i velocitat mentre ellesmostraven la seua habilitat muntant sense sella ni estreps, a lestil del fams Palli deSiena. Aquesta prctica dorigen medieval i documentada al segle XIX ha quedat associadai fins i tot supeditada al tir i arrossegament des de que aquest sha convertit en insgniadels esports hpics tradicionals valencians, fet que no significa que tinguen res a veure niper les seues caracterstiques ni pel seu origen, ms enll que hagen pogut ser utilitzadesen enfrontaments, reptes i apostes entre gent llauradora.

Fins i tot, sha volgut lligar lorigen del tir i arrossegament amb el de lagricultura o ladomesticaci del cavall, donant per fet que des de que aquests animals han estat dominatscom a eines de treball tamb shan dhaver utilitzat com a recursos per a lentreteniment i,sobre tot, per a canalitzar la competncia entre mascles humans. Sent aix les coses,podem estalviar esforos i, com hem dit abans, situar lorigen de qualsevol activitathumana, per recent que siga, en la mateixa aparici dels humans com a espcie.

Estem davant duna prctica ds i explotaci animal coberta per la boira de la histria,per tan a prop de nosaltres que distingim el seu origen sense dificultat. Amb la seuaesttica preindustrial, prpia de la pobresa de mitjans i idees que impos el franquisme,nasqu al mateix temps que la guerra freda, lamenaa nuclear, lONU i lOTAN. Nocompta, per tant, amb la tradici que li atorguen persones aficionades que apellen, fins itot, als seus rebesavis.

12De Grado Palomares, Jess. El cavall i els esports hpics valencians. 1986, Valncia, Fundaci Esportiva

Municipal de lAjuntament de Valncia. Traducci de loriginal en castell al valenci dIsabel SavalGuardiola. 85 p.13http://www.ftacv.es/
http://www.ftacv.es/http://www.ftacv.es/http://www.ftacv.es/http://www.ftacv.es/


7/15


[email protected]

7

Lesport del tir i arrossegament.

Es tracta dun conjunt de modalitatsfonamentades en la fora dels cavalls, lamateixa que, abans de la mecanitzaci, elspos al davant dels carros i les arades. Laseua icona s lesfor dun fort cavall

perxer, o un encreuament daquesta raaamb altres de tir14, enganxat al carro ple desacs i amb una persona que crida al seucostat, sobre la pista de sorra.

El nom de tir i arrossegament ve de lamodalitat principal, que es desenvolupa enuna pista de 60m de llarg i 3m de ample. Estracta duna rasa dun metre de profunditat icompletament coberta de sorra, per adificultar al mxim el gir de les rodes dun

carro ple de sacs dentre 5 i 100kg. Elreglament de la Federaci no estableix caplimitaci de pes a arrossegar pels animals, ideixa qualsevol decisi en mans delorganitzaci de cada competici. Es solaplicar la costum, que fixa la crrega en eldoble del pes de la cavalleria.

Els animals, conduts per una sola persona15i amb un lmit de temps de 5 minuts, handanar de principi a fi de la pista vencent lainrcia de la crrega i mantenint la direcciper a no eixir-sen dels lmits laterals. Hande fer tres aturades a punts del recorregutmarcats amb banderes, el que els obliga a feresgotadores arrancades amb el carro estacata la sorra. Lesportista guanyadora s lapersona que condueix el carro que completala prova amb menys temps.

La competici estrella s la dun cavall,coneguda com a m a m, i es divideix en 5categories en funci del pes dels animals16.

Li segueixen les competicions amb

14Levante-EMV.com, notcia del 14.06.2012. Los caballos que vienen del norte, de Mnica Ros.

http://www.levante-emv.com/valencia/2012/06/14/caballos-vienen-norte/913083.html15Federaci de tir i arrossegament de la Comunitat Valenciana. Reglament esportiu, 2012.

http://www.ftacv.es/federacion/documentos/47-reglament-esportiu-temporada-2012Article 11. Cada cavalleria amb el seu carro, durant el transcurs de la prova, haur de ser conduda peruna sola persona esportista participant que, a ms, ha destar obligatriament federada per a latemporada en qesti().16 Article 18. Les categories per a competicions duna sola cavalleria dependran del seu pes.Concretament: 1 categoria: fins a 220 kg de pes; 2 categoria: de 221 a 320 kg de pes; 3 categoria: de321 a 420 kg de pes; 4 categoria: de 421 a 520 kg de pes; 5 categoria: 521 kg de pes i ms.

Pista de sorra i senyals que marquen les aturades
http://www.levante-emv.com/valencia/2012/06/14/caballos-vienen-norte/913083.htmlhttp://www.levante-emv.com/valencia/2012/06/14/caballos-vienen-norte/913083.htmlhttp://www.ftacv.es/federacion/documentos/47-reglament-esportiu-temporada-2012http://www.ftacv.es/federacion/documentos/47-reglament-esportiu-temporada-2012http://www.ftacv.es/federacion/documentos/47-reglament-esportiu-temporada-2012http://www.levante-emv.com/valencia/2012/06/14/caballos-vienen-norte/913083.html


8/15


[email protected]

8

cavalleries de dos i tres individus (en aquest ltim cas, el reglament aconsella una crregamnima de 1.100kg). Tamb shan fet competicions amb tirs de ms animals, per sn poccomunes.

La resta de variants solen estar supeditades a lorganitzaci daquestes modalitatsprincipals. El tir al gat(o de gat a gat) consisteix en enganxar dos cavalls a recula(endireccions contrries) i fer una competici de fora de lun contra laltre. La modalitat dela creu es fa amb quatre animals que, tots contra tots, han de fer front a les forces deresistncia del seu oposat i a les que fan els dos cavalls dels costats.

El tir al pilconverteix lanimal en Sams sota les columnes del temple filisteu. Lliguenel cavall a un lloc fixe que no pot arrossegar com un arbre, lestructura duna construcci oun pil estacat a terra. En la modalitat objectiva es mesura el temps que el cavallaconsegueix mantindre el tir fins que es dona per venut, malgrat els crits i els colps delesportistaper a que resistisca encara ms. En la modalitat subjectiva es valora lestticadel cavall mentre fa lesfor (les postures, la musculatura, etc.) i, per tant, les arrancades espoden repetir moltes vegades.

A una entrevista, el carreter Juan Bautista Catal Siver, el Xatet o Fusteret, diu: Vaigcomprar un poni que li deien Popeye. Precisament va guanyar el darrer campionat detir i arrossegament que es va fer a la plaa de bous de Valncia lany 1993. Participavaen la modalitat de tir al pil, en la categoria de 0 a 350kg, encara que noms pesava140kg. En 7 minuts va pegar 33 estirades, tot un rcord17.

Lltima modalitat s la del tiral barquet que, com que nonecessita duna pista amb lesespecificitats de la del tir iarrossegament, est guanyantespai en temps de crisi. El

barquet s leina de fusta iferro, semblant a un trineu, ones carregava larrs als campsnegats per a que els cavalls eltragueren sense que esmullara. La competici, tambestructurada per categories depes, consisteix en que els

cavalls enganxats a un barquet carregat cobrisquen la major distncia possible durant untemps determinat.

Com ja sha dit, les corregudes de joies, cada vegada menys freqents, han quedatlligades a lorganitzaci de competicions de tir i arrossegament com a una variant ms.El seu nom es deu a la joiao premi que reben les persones competidores i, sobre tot, laguanyadora. Malgrat el seu origen popular i que, generalment, els humans han competitamb els cavall de treball, es tracta de curses de velocitat i, per tant, estan lluny del formatde competici de tir i resistncia de la resta de modalitats.

Escala de gravetat.

La relaci dels humans amb els altres animals i, especialment, els que han estatdomesticats (capturats, esclavitzats, forats, empresonats, criats, torturats, matats) est

17Agull, Victor i Gonzlez, Gregorio, Tir i arrossegament. A Agull, Recaredo, et al., Valencia, capital

europea del deporte. Una visin histrica del deporte popular valenciano (1868-2011). Valncia,Ajuntament de Valncia, Fundaci Esportiva Municipal, 2011. P. 149-159. Lentrevista a forma part daquestarticle.

Cavall i barquet als arrossars.


9/15


[email protected]

9

marcada per mltiples variants que shan de tindre en compte. La preocupaci real pelseu benestar, el bon tracte i lestima topen contradictriament amb el que suposa la cria iselecci, la privaci de llibertat i lensinistrament per a realitzar activitats contrries a laseua naturalesa i voluntat, marcant lltima frontera entre el respecte i labs dinsdaquesta escala de gravetat.

La gent ms avanada compra cavalls

que mant en una bona quadra,completament equipada. Usa elsestris habituals, com les grans rodesde cami carregades de pedres que elscavalls arrosseguen pel mig de caminsi carreteres, exposats als perills deltrnsit. Els ensinistra, per, fent mss de la pacincia que de la fora, mspreocupada pel seu entreteniment iper passar molta estona a prop delsanimals que per la competici. Rep assduament la veterinria i la ferradora; a lacorretgeria de confiana compra ormeigs i guarniments que els cavalls vesteixen a lesfestes com Sant Antoni. Quan arriba el dia de la prova, la seua principal intenci s passaruna bona estona amb gent amiga al voltant duna afici comuna, sense donar massaimportncia al lloc que ocuparan els seus en la competici. Finalment, si t la sort decomptar amb un campi, el premiar amb un tracte exquisit mentre lexhibeix per totarreu i parla amb orgull de les seues gestes.

Amb la resta de gent, la vida dels cavalls empitjora fins a arribar als casos de persones queels sotmeten a un autntic infern. Lobjectiu fonamental s el negoci i els animals no snaltra cosa que objectes per a fer diners. La cria es porta al lmit desgotar les femelles, quemoren amb pocs anys de vida i diversos parts a les esquenes. La compra danimals sestn

per tots els racons per a disposar del major nombre dindividus amb els que fer una duraselecci i incrementar les possibilitats de disposar dexemplars capaos de guanyar trofeusi crixer en cotitzaci. Lensinistrament s esgotador, i s constant ls de la fora i elsmaltractaments amb la vara, el fuet o directament a colps i puntades. Tots els individusque no aguanten el ritme o que es mostren poc aptes acaben en mans del mercat de la carn,que s una forma de recuperar part de les despeses. La pressi que pateixen els animalsdurant la competici s causa de moltes lesions que incrementen el seu patiment i quecondemnen molts a la mort o a seguir el cam dels altres cap a lescorxador.

Les generalitzacions no solen reflectir la realitat que es desenvolupa entre aquests dosextrems de lescala. Per, en justcia, sha de dir que les persones aficionades al tir iarrossegament noms sallunyen deixa frontera entre el respecte i labs quan es mouenper la banda de lexplotaci i el maltractament.

Explotaci.

El Pas Valenci compta amb diverses prctiques dexplotaci animal que es qualifiquencom a esports tradicionals, entre les que destaquen els bous al carrer, les terriblesmodalitats de caa de xicotetes aus migratries amb el parany i lenfilat, la colombicultura iel tir i arrossegament (com ja hem dit diverses vegades, al capdavant de les distintesformes desports hpics tradicionals).

La Carta Olmpica defineix lolimpisme, que posa lesport al servei del desenvolupamentharmonis de lsser hum, com a una filosofia de vida que exalta i combina en un

conjunt equilibrat les qualitats del cos, de la voluntat i de lesperit. Lesport suna competici voluntria entre humanes i humans, que lafronten en igualtat de


10/15


[email protected]

10

condicions, sota unes regles netes i allunyades de qualsevol forma dinjustcia odiscriminaci i fonamentades en el respecte.

Quan sutilitzen altres animals per a fer esport es vulneren aquests principis fonamentals.No sn respectats com a ssers vius amb capacitat de sentir i patir, amb drets i interessosque no sn tinguts en compte quan els converteixen en eines o objectius de la competici.La caa no s un esport perqu noms lindividu hum hi participa voluntriament contra

els animals que mata, els gossos que utilitza o els cavalls que munta. A les corregudes debous, lanimal lluita per fugir de la tortura. Lhpica i lequitaci, malgrat comptar ambmodalitats olmpiques, tamb depenen de la utilitzaci danimals ensinistrats i forats acompetir.

Aquesta utilitzaci est regida per lespecisme hum, un prejudici que situa els altresanimals per sota dels humans com el sexisme patriarcal situa les dones per sota dels homeso el racisme blanc situa totes les races humanes per sota de la blanca/europea. Aquestsprejudicis generen ideologia justificadora que, sense cap base cientfica i lluny de qualsevolfonament de justcia, pretn legitimar el sotmetiment, en contra dels seus legtimsinteressos, dels individus que han quedat assenyalats com a inferiors.

Els animals utilitzats als esports estansotmesos a la cria i la selecci.Tradicionalment, El tir i arrossegamentsha nodrit dels mercats del nord de lapennsula, on les persones tractants delPas Valenci compraven perxerons pursi encreuaments, criats en rgim desemillibertat als prats del Pirineu i de laserralada Cantbrica. A terres

valencianes tamb shan desenvolupatnegocis de cria danimals daquestesraces.La selecciespecula amb les condicionsper a la competici danimals molt joves,poltres que es compren amb lesperanaque les potencialitats que sha cregut

veure es manifesten quan els animalssiguen adults i estiguen ensinistrats ientrenats. Aquest valor afegit es potarribar a traduir en desenes de milersdeuros de benefici o en la prdua de la

inversi per mort prematura del cavall,per una greu lesi o, el que s ms com,perqu es fa evident que no compleix ambles expectatives a causa del seu fortcarcter defensiu, la mala resposta alensinistrament o la falta de fora.

En cas de fracs, les personescompradores, que poden ser tractants o aficionades que decideixen seguir tot el procsdensinistrament, opten tradicionalment pel mercat de la carn com a font per a recuperarpart de la inversi. Malgrat que, segons la legislaci actual s una infracci administrativa

Burgetans de Navarra, encreuaments de perxeronsamb haques de la terra, en rgim de semillibertat pelPirineu. La majoria es destinen al mercat de la carn.


11/15


[email protected]

11

en matria de sanitat alimentria18, s fcil trobar anuncis de compra danimals queacaben a lescorxador. Per exemple, en una recerca rpida per internet del 08.09.2012,hem trobat a la pgina www.milanuncios.com (secci mascotes cavalls carn) elssegents anuncis:

Referncia 43577895, Huelva: COMPRE CAVALLS. Hola, compre cavalls i poltres queno li servisquen per a la munta. Cavalls de carn.

Referncia 475009645, Ciudad Real: ES COMPREN CAVALLS DE CARN. Es comprencavalls de carn. Em dna igual que siguen coixos, bornis, prims, grossos s indiferent.

Es paguen be, depn com siga lanimal de gros.

Diverses ofertes per a Castella i Lle, per exemple: referncia 23502492, Salamanca,COMPRE CAVALLS PER A CARN. Compre cavalls, eugues i poltres per a carn. Pagueal comptat. SENSE MICROXIP des de 130.

Pel que fa a lentrenament, el tir i arrossegamentcontinua marcat pel seu carcter tradicional. Lacostum s la dhabituar els animals al carro i a la

crrega, a obeir les ordres mentre guanyenmusculatura. Els recursos preferits sn el treball alcamps amb larada, lentauladora o els ganxos19, peruna banda, i lomnipresent roda de camienganxada a la part de darrere dun carro i amb unagran pedra a dins del forat, o enganxadadirectament als arreus, amb el pes i amb la personaque porta les regnes a sobre. A banda de les lesions,la sobrecrrega muscular i el desgast ossi, elsanimals estan sotmesos als perills del trnsit encircular habitualment per camins i carreteres transitades.

El maltractament que pateixen durant aquest procs ha estat reconegut, a una entrevistadel 2011, pel Secretari de la Federaci, Paco Viciano Bonora, que lamentava lexistncia dedestrellatsque donen mala imatge del tir i arrossegament i que, segons les seues paraules,estan desapareixent progressivament grcies, sobre tot, a la poltica de tolerncia zeroamb el maltractament dels animals que aplica la Federaci a travs de les personesencarregades de vetllar pel compliment del seu reglament20. La norma, per altra banda,contempla aquesta realitat: larticle 15 estableix que no podran competir animals ambferides que es puguen qualificar com a intencionades, mentre que el 13 prohibeix elmaltracte a la pista de competici i els seus voltants, fent referncia explcita als colps depuny al cap. A la xarxa tamb es poden trobar testimonis de gent que, malgrat lesprohibicions, ha presenciat com es maltractaven cavalls de forma evident i davant lapassivitat dels jutges i jutgesses21.

18Levante-EMV, 04.10.2010,El Seprona detecta la venta de caballos para carne porque sus dueos no

pueden mantenerlos. http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/04/seprona-detecta-venta-caballos-carne-duenos-mantenerlos/744568.html19Lentauladora s una eina plana, de fusta o de ferro, que lanimal arrossega amb lhum a sobre. Serveix

per a aplanar i igualar la superfcie dun camp llaurat i per a estrnyer la terra, que mantindr millor lahumitat (amb el tractor, aquesta tasca es fa amb les pesades planxes de metall que formen part del rotovatoro arada de conreu vertical). Una entauladora amb ganxos incorporats serveix per a obrir solcs a la terraaplanada (passar de ganxos).20Agull, Victor i Gonzlez, Gregorio, Tir i arrossegament.

21El blog dIsabel Martn, 08.12.2008, Tir i arrossegament:http://isabelmartingomez.blogspot.com.es/2008/08/tiro-y-arrastre.html() Des de xicoteta no havia tornat a baixar al barranc a veure el concurs. Tenia retinguda en la
http://www.milanuncios.com/http://www.milanuncios.com/http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/04/seprona-detecta-venta-caballos-carne-duenos-mantenerlos/744568.htmlhttp://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/04/seprona-detecta-venta-caballos-carne-duenos-mantenerlos/744568.htmlhttp://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/04/seprona-detecta-venta-caballos-carne-duenos-mantenerlos/744568.htmlhttp://isabelmartingomez.blogspot.com.es/2008/08/tiro-y-arrastre.htmlhttp://isabelmartingomez.blogspot.com.es/2008/08/tiro-y-arrastre.htmlhttp://isabelmartingomez.blogspot.com.es/2008/08/tiro-y-arrastre.htmlhttp://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/04/seprona-detecta-venta-caballos-carne-duenos-mantenerlos/744568.htmlhttp://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/04/seprona-detecta-venta-caballos-carne-duenos-mantenerlos/744568.htmlhttp://www.milanuncios.com/


12/15


[email protected]

12

Per altra banda, el reglament permet els colps a la pista: larticle 14 autoritza a utilitzar lavara fins a 5 vegades i noms per a marcar larrancada de les cavalleries desprs de cadaaturada. s obvi, per tant, que la violncia forma part de lensinistrament, que s un recurshabitual per a sotmetre els animals i garantir la seua obedincia.

Aquesta conclusi es veu reforada per lesmentat carreter Juan Bautista Catal, que foulamo de Roki. El cavall compet entre mitjans dels 1990 i principis dels 2000 i est

considerat un dels millors de la histria del tir i arrossegament. A la entrevista, diu: Elsetembre de 1995 vaig comprar Roki al nebot del Salvador Ramn, el tio Boro Planata, de

Sedav. Tenia un temperament molt brau i mamprengu a enganxar-lo, a allegar-loquediguem en largot. Vaig haver de tindre moltssima pacincia per a templar-lo i la veritats que he de dir que no va ser gens fcil perqu tenia un carcter ben difcil, era tot geni ibravura. Al remat, vaig aconseguir que saplicara tant per a les feines agrcoles com pera les competicions de tir22.

Els animals viuen amb lespasa deDmocles sobre els seus caps querepresenta el procs de selecci

continu, pateixen les diversesconseqncies de lentrenamentforat i sn vctimes demaltractaments, einadensinistrament i obedincia. Capesport sotmet a aquestescondicions desclavatge qui elpractica. Es tracta, duna formadexplotaci que necessita de

justificacions i no tarden en sorgirles ms habituals, utilitzades per a

intentar justificar prctiques com la tortura taurina. Una persona aficionada respongudaquesta forma a un larticle crtic amb el tir i arrossegament del blog dIsabel Martn: Elms important s que, si ells pogueren elegir, elegirien a perqu els seus germansmoren per a que nosaltres puguem menjar carn de cavall. Sn uns pocs els que es salven

perqu gent com nosaltres els estimem23.

Lautntica estima.

Aquesta persona que parla de lestima segueix la mateixa lgica del torero que estsometent lanimal que diu estimar al patiment de les seues terribles eines de tortura, o dela persona caadora que aniquila la vida que es troba ms enll de la seua mira telescpicai diu estimar la vida com un nadiu de les planures dAmrica del Nord estimava els bfals

que matava.

memria imatges de cavalls patint en haver darrossegar carros carregats de centenars de kg de sorra i decarreters que descarregaven tota la seua ira sobre els animals que, impotents, no podien avanar per lallarga pista de sorra. Lestiu passat, an a comprovar si eren records exagerats de la infantesa. Per, aque vaig veure. El jurat, per, sol ser benevolent en aquest aspecte [laplicaci de les normes sobremaltractament] i tampoc es controla el que fan els amos amb els seus cavalls sota el pont, abans dentrar aconcursar. Tamb, alguns amos usen altres mtodes que passen desapercebuts davant el jurat (o no?) coms estrnyer els testicles de lanimal per a que aquest arranque i aconseguisca el premi desitjat pel seuamo. Comentari dAmparo, 13.08.2008: Laltre dia, un dels competidors de la prova es pass de fuet ambel cavall i alguna gent lincrep. El jurat li crid latenci, i ell respongu que lanimal era seu i que feia el

que li donava la gana ().22A Agull, Victor i Gonzlez, Gregorio, Tir i arrossegament.

23El blog dIsabel Martn, Tir i arrossegament. Comentari dAnnim, 06.10.2008.


13/15


14/15


[email protected]

14

En tot cas, el que sestimas eixa forma de fer servir els animals, i aix s el que succeeixamb els cavalls i aficions com el tir i arrossegament. Cal mirar cap a altra banda o negarles pitjors formes de maltractament i tirar de justificacions com aquelles que diuen quepitjor estan els animals a les granges i els escorxadors o que aix es mantenen vives lesraces. Justificacions per al seu profit.

Lautntica estima als gossos s la de la gent que els considera com a individus ms enll

del seu aspecte, la que els rescata de laband o els dna protecci a les seues cases o alsrefugis. Igualment passa amb els quids: lestima es pot trobar al Refugio del Burrito,entre la gent de la campanyaBasta de TaSo a les persones que ofereixen el caliu de la seuallar sense demanar res a canvi, prenent tot el que els cavalls donen sense entrenament, nicarros pesants ni reglaments de competici.

Conclusions.

Els esports hpics tradicionals valencianssn un conjunt de prctiques dentretenimentque utilitzen quids i que reben el nom genric de tir i arrossegament, que prenen de lamodalitat ms representativa daquestes prctiques.

Les modalitats de tir, malgrat lesttica preindustrial,sn completament contempornies. Tenen el seu origenals anys 1940, no es consoliden fins als 1970 i nodesenvolupen una organitzaci reguladora i unificadorafins als 1990.

Les corregudes de joies sn unes carreres de velocitatdorigen medieval i amplament documentades. Les poquesque encara sorganitzen ho fan a lombra de les modalitatsde tir i, especialment, del tir i arrossegament en la pista desorra. Sn utilitzades com a element justificador de latradici daquest conjunt de prctiques, malgrat que no

mantenen cap parallelisme ni pel que fa al seu origen niper les seues caracterstiques.

No sn esports perqu van contra els seus valors, recollits a la Carta Olmpica. Lesprctiques dentreteniment que utilitzen animals els sotmeten a cria i se lecci, els imposenlensinistrament i els forcen a competir, trencant amb el principi dequilibri entre lesqualitats fsiques i desperit i la voluntarietat. Com a prctica especista, va contra els valorsde respecte i de rebuig de tota forma de discriminaci que formen part de lesperit olmpic.

El treball dimatge per part de les persones i organitzacions que defensen aquestesprctiques amaguen la seua cara oculta: el maltractament dels animals forma part delensinistrament i la competici en majoro menor mesura, i el cam de lescorxador s el de

molts animals amb carcter poc donat a la submissi, pels que demostren no tindrequalitats, pels que es lesionen o pels que pertanyen a amos que no els poden mantindre.

La Federaci de Tir i Arrastreparla duna poltica de tolerncia zero amb la violnciaque s una mostra ms de la seua existncia. Diversos testimonis indiquen que existeixmolta ms permissivitat amb el maltractament animal de la que es reconeix oficialment.

Els drets a la vida, a la integritat i a la llibertat que sn propis de qualsevol sser viu ambcapacitat de sentir i de patir i, per tant, amb interessos propis, sn seriosament vulneratsamb aquestes prctiques dentreteniment. Els animals domesticats que, a causa de laintervenci humana, han nascut sense poder gaudir plenament de la llibertat, tenen dret auna vida digna sense haver destar sotmesos a cap abs i maltractament o tortura,

fonaments que el tir i arrossegament no pot oferir.


15/15


[email protected]

15

Bibliografia.

Agull, Recaredo, et al., Valencia, capital europea del deporte. Una visin histrica deldeporte popular valenciano (1868-2011). Valncia, Ajuntament de Valncia, FundaciEsportiva Municipal, 2011.

Bekoff, Marc.La vida emocional de los animales. Barcelona, Altarriba, 2008.

Bekoff, Marc. Pierce, Jessica. Justicia salvaje. La vida moral de los animales. Madrid,Turner, 2010.

Francione, Gary, Rain without Thunder. The ideology of Animal Rights Movement.Filadlfia, Temple University Press, 1996.

Godall, Jane. 40 Years At Gombe. Nova York, Stewart, Tabori & Chang, 2000.

De Grado Palomares, Jess. El cavall i els esports hpics valencians. 1986, Valncia,Fundaci Esportiva Municipal de lAjuntament de Valncia. Traducci de loriginal encastell alvalenci dIsabel Saval Guardiola.

Patterson, Charles. Por qu maltratamos tanto a los animales? Un modelo para la

masacre de personas en los campos de exterminio nazis. Lleida, Milenio, 2008.Regan, Tom. Jaulas vacas. El desafo de los derechos de los animales. Barcelona,

Altarriba, 2006.

Singer, Peter.Liberacin animal. Madrid, Trotta, 1999.

Spiegel, Marjorie. The dreaded comparison. Human and animal slavery. Nova York,Mirror, 1996.

Tamames, Kepa. Tu tambin eres un animal. 116 argumentos para la defensa de losanimales. Madrid, Martnez Roca, 2007.

Diversos autors i autores. El si y el no de la proteccin de los animales en Barcelona.

Barcelona, Altarriba, 2007.Diversos autors i autores.Razonar y actuar en defensa de los animales. Madrid, Catarata,2008.

Diversos autors i autores.De animales y hombres. Studia Philosophica. Madrid, BibliotecaNueva Eds de la Universidad de Oviedo, 2007.

tir i arrossegament. "me cague en la mare que t'ha parit" o la imatge de la por

Documents